Unitat 8: EL RENAIXEMENT, UNA NOVA CONCEPCIÓ DE L’ART

Júlia López Valera

1. P

REG

UN

TA C

LAU

: EL

REN

AIX

EMEN

T, R

UP

TUR

A O

TO

RN

AD

A A

L PA

SSA

T?El Renaixement és una nova concepció de l'art que es va desenvolupar els dosprimers segles de l'Edat Moderna (XV i XVI) i va estar fortament vinculada a larevolució cultural de l'Humanisme.

Els artistes del Renaixement es consideraven successors dels mestres grecoromans;per això cercaven la inspiració a través de la contemplació de les obres i els edificisde l'antiguitat.

ELS MODELS DE L’ANTIGUITAT

Els artistes del Renaixement van descobrirl'art de l'antiguitat:

Els arquitectes es van inspirardirectament en els vestigis arqueològics ivan adoptar els estils clàssics, totbarrejant elements grecs i romans. Vanreinterpretar i perfeccionar l'arquitecturade l'antiguitat.

Els pintors i els escultors es van inspiraren la mitologia grecoromana i la vanutilitzar com a tema per a les seves obres.També van exalçar la bellesa del coshumà i van tornar als cànons clàssics.

A més van millorar les tècniques, comla pintura al fresc, i van inventar-neunes altres, com ara la pintura a l'oli ila perspectiva. Els progressos del'anatomia realitzats pels científics vancontribuir a perfeccionar larepresentació del cos humà.

Palladio: Vil·la Capra La Rotonda (1566).

Aquesta pintura, inspirada en l'obra de l'escriptor llatí Ovidi, mostra unaescena mitològica.

La nimfa Cloris, que exhalava flors en respirar, va ser assetjada per Zèfir, déudel vent. Zèfir, penedit, la va transformar en Flora i la va obsequiar amb unjardí on regnava una primavera eterna.

Al bell mig hi ha Venus i Cupido, que representen l'amor. Cupido dirigeix laseva sageta cap a les tres Gràcies, una de les quals adreça la mirada al déuMercuri, el déu de l'enteniment.

Mercuri, per mitjà de la raó, torna la ment humana cap a allò diví.

1. P

REG

UN

TA C

LAU

: EL

REN

AIX

EMEN

T, R

UP

TUR

A O

TO

RN

AD

A A

L PA

SSA

T?

Botticelli: Consagració de la primavera (1482).

1. P

REG

UN

TA C

LAU

: EL

REN

AIX

EMEN

T, R

UP

TUR

A O

TO

RN

AD

A A

L PA

SSA

T?UN ART CENTRAT EN L’ÉSSER HUMÀ

Fra Filippo Lippi. Mare de Dèu i Infant.(1452)

Els artistes van convertir l'ésser humàen el centre dels seus interessosartístics:

Els grans temes religiosos vancontinuar sent una de les fontsd'inspiració principals. Els personatgessagrats, però, eren representats ivestits com si fossin persones delRenaixement, voltats de paisatges id'edificis contemporanis del pintor.

L‘ interès de nobles i burgesos perl'art va comportar la realització demoltes escenes de vida quotidiana,que reflectien l'ambient cortesà del'època.

La revalorització de l'individu es vareflectir en la proliferació dels retrats,de manera que prínceps, nobles iburgesos van voler deixar la sevaimatge per a la posteritat.

Quentin Metsys: El prestamista i la seva dona. (1514)

Hans Holbein. Retrat d’Anne de Cleves.(1539)

1. P

REG

UN

TA C

LAU

: EL

REN

AIX

EMEN

T, R

UP

TUR

A O

TO

RN

AD

A A

L PA

SSA

T?UN NOU PAPER DE L’ARTISTA

Els artistes del Renaixement van conrearun gran nombre d'arts i van ser gransteòrics que van escriure diversos tractatsd'arquitectura, pintura i escultura.

Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor iescultor, i Leonardo da Vinci, a més depintar, tenia un gran esperit científic i vaprojectar alguns invents i màquines que novan arribar a realitzar-se fins al capd'alguns segles.

A diferència dels artistes medievals, elsrenaixentistes van començar a signar lesseves obres per remarcar-ne l'originalitat ipromoure el reconeixement dels seuscontemporanis.

Per primera vegada, l'art va esdevenir unobjecte de mercat i els mecenes vanencarregar obres als seus artistes preferits.

Dürer: Autoretrat amb guants. (1497)

2. V

IATJ

A A

L PA

SSA

T: E

LS M

ÈDIC

I, U

NA

FA

MÍL

IA D

E M

ECEN

ES

El Renaixement es va iniciar a les ciutats italianes, on els nobles i els prínceps es vanenvoltar d'artistes, literats i filòsofs, van actuar com a mecenes i en van finançar lesobres.

Aquesta noblesa renaixentista era cortesana. Vivien en palaus luxosos is'interessaven per les arts i les lletres.

Al segle XV, Florència era una ciutat estat molt pròspera governada pels Mèdici, unafamília molt rica de comerciants, artesans i banquers que van ser mecenes de gransartistes i van fer de la seva ciutat el bressol del Renaixement.

ELS MEDICI, UNA FAMÍLIA DE MECENES

Florència al segle XV: 1. Palau dels Mèdici; 2. Palau dels Pitti (comprat pels Mèdici el 1550); 3. Ponte Vecchio;4. Catedral de Santa Maria; 5. Basílica de San Lorenzo (panteó dels Mèdici)

2. V

IATJ

A A

L PA

SSA

T: E

LS M

ÈDIC

I, U

NA

FA

MÍL

IA D

E M

ECEN

ESELS MEDICI I FLORÈNCIA

Entre els anys 1389 i 1537, l'època enquè Florència va ser governada per lafamília Mèdici, la ciutat va esdevenir ungran enclavament comercial i un centrede l'Humanisme i del Renaixement moltimportant.

Pietro de Mèdici va encarregar aBenozzo Gozzoli aquest fresc perdecorar el seu palau a Florència. En elSeguici dels Reis Mags, 1459, s'hirepresenten alguns membres de lafamília Mèdici. El tema religiós va serun pretext per a la glorificació de lafamíli

2. V

IATJ

A A

L PA

SSA

T: E

LS M

ÈDIC

I, U

NA

FA

MÍL

IA D

E M

ECEN

ESLORENZO EL MAGNÍFIC, HUMANISTA I MECENES

Lorenzo era un gran amant de les lletres i les arts. Per això va convidar a la seva cortescriptors i artistes, i la seva generositat com a mecenes li va valdre el renom d'elMagnífic.

Lorenzo va crear una acadèmia, el "Jardí de San Marco", on els joves artistes, com araMiquel Àngel, aprenien les tècniques i copiaven escultures clàssiques.

Va protegir artistes, entre els quals hi havia Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci iMiquel Àngel Buonarroti. També va crear un cercle d'humanistes per estudiar elsfilòsofs grecs en el qual van participar Marsilio Ficino i Giovanni Pico della Mirandola.

Va fundar la Biblioteca Laurenziana, que contenia gran quantitat d'obres clàssiques, i hiva organitzar tallers per copiar els llibres i difondre'ls.

3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

El Renaixement va sorgir a Itàlia i es va difondre posteriorment per la restad'Europa.

El desenvolupament del nou estil va tenir dues etapes: el Quattrocento (1400), quees va iniciar a Florència i va ser impulsat per la família Mèdici, i el Cinquecento(1500), quan la capital de l'art es va traslladar a Roma i els papes van exercir ungran mecenatge sobre les arts.

Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria dei Fiore (1418-

1464)

Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà (1561)

3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

L’ARQUITECTURA

Els arquitectes van aspirar a crear un espai harmònic amb l'ús d'elements senzills iordenats.

Per fer-ho van aplicar proporcions matemàtiques als edificis. Van utilitzar elselements constructius clàssics: la llinda, el fris i la columna grega, i l'arc de mig punt ila cúpula romana tant en la construcció d'esglésies com en els palaus i altres edificiscivils.

Brunelleschi: Església de San Lorenzo (1419-1442).

Bramante: San Pietro in Montorio (1502).

3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

LA PINTURA I L’ESCULTURA

Els pintors van recrear la mitologiaclàssica, les escenes religioses i elretrat psicològic, així com el gust permostrar la natura, sovint idealitzada.

Per realitzar les seves composicions,van utilitzar les lleis de laperspectiva, basades en l'estudi dela geometria i els avenços delsinstruments òptics.

Masaccio: La Trinità (1427).

3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

LA PINTURA I L’ESCULTURA

Els escultors es van interessar per larepresentació del cos humà i permostrar-ne els volums amb unaproporcionalitat i una harmoniaperfectes.

Es feien escultures exemptes irelleus per ornamentar els edificis.També es van esculpir bustos depersonatges de l'època i, perprimera vegada des de l'Antiguitat,estàtues eqüestres.

Miquel Àngel: David. (1501-1504)

3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

Si els pintors i els escultors del Quattrocento cercaven en lesseves obres les proporcions i l'equilibri, els del Cinquecentovolien donar volum a les seves obres i representar emocions isentiments.

ETAPA ARQUITECTES PINTORS ESCULTORS

Qu

attr

oce

nto

BrunelleschiAlberti

BotticelliPiero dellaFrancescaMantegna

DonatelloGhiberti

Cin

qu

ece

nto

BramantePalladioMiquel Àngel

Leonardo da VinciMiquel ÀngelRafael Sanzio

Miquel ÀngelCellini

Brunelleschi: Capella Pazzi (1429). Alberti : Palazzo Rucellai (1446-1451).

Fra Filippo Lippi: Madonna i Nen.(1460s).

Botticelli: El naixement de Venus (1484)

Piero della Francesca : Trobada de la reina de Saba i el rei Salomó(1452-1466).

Andrea Mantegna: Cambra dels esposos (1471-1474). Donatello: Monument eqüestre del Condottiero Gattamelata (1455).

Ghiberti: Porta del Paradís. Baptisteri de Florència (1425-1452).

Palladio: Villa Capra (1566-1571)

Miquel Àngel: Cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (1558-1561)

Leonardo da Vinci: La Gioconda.(1503-1506) Miquel Àngel: Tondo Doni. (1504)Rafael Sanzio: Madonna de l’ocellet.(1506)

Júlia López Valera3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

LA BASÍLICA DE SANT PERE, EL CIM DEL CINQUECENTO

La basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma simbolitza el poder de l'Església i elmecenatge artístic que van exercir els papes.

Se'n va començar la construcció a la primeria del segle XVI i hi van treballar els gransartistes del Cinquecento.

A la basílica de SantPere hi van treballardiferents arquitectes,entre els qualsBramante, autor delprojecte del 1506, i,més tard, Rafael.Miquel Àngel varealitzar la grancúpula sobre l'altarmajor i els tres absisde la capçalera, i vapintar els frescos dela capella Sixtina.El conjunt va seracabat per Maderno,amb la construccióde la façana el 1626.

Júlia López Valera3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

LA BASÍLICA DE SANT PERE, EL CIM DEL CINQUECENTO

Miquel Àngel: La Pietat. (1498-1499)

Júlia López Valera3. E

L R

ENA

IXEM

ENT

ITA

LIÀ

4. L

’EN

IGM

A:

CO

M S

’AC

ON

SEG

UEI

X L

A P

RO

FUN

DIT

AT

EN L

A

PIN

TUR

A?

Els artistes renaixentistes, en la seva cerca de renovació artística, intentavenrepresentar la realitat, la natura i els éssers humans, amb tota la seva bellesa icomplexitat. Aconseguir aquest objectiu en la pintura constitueix tot un repte,perquè obliga a representar un món tridimensional en una superfície plana.

Per donar profunditat a l'espai, els artistes van inventar la perspectiva, queconstitueix una gran aportació de la pintura renaixentista.

En el Quattrocento, els pintors van intentar mostrar unatercera dimensió en la pintura mitjançant l'obertura d'un"forat imaginari" al fons de l'escena (una finestra, unaporta, una balconada). És el punt de fuga, que produeix lail·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai ambsensació de profunditat. A més, van integrar en les escenesmarcs arquitectònics, que contribuïen a reforçar aquestasensació.

La tècnica de la perspectiva es va completar amb lautilització d'un mètode geomètric que redueixprogressivament la grandària dels objectes o delspersonatges a mesura que augmenta la distància en relacióamb l'ull de l'espectador.

PERSPECTIVA LINEAL O GEOMÈTRICA

4. L

’EN

IGM

A:

CO

M S

’AC

ON

SEG

UEI

X L

A P

RO

FUN

DIT

AT

EN L

A

PIN

TUR

A?

PERSPECTIVA LINEAL O GEOMÈTRICA

Exemple de perspectiva lineal en un dibuix de Brunelleschi.

La composició d'aquest fresc està plantejada de manera que totes les líniesconvergeixen en el punt de fuga.Els personatges disminueixen proporcionalment de grandària a mesura ques'allunyen del primer pla.A més, el fons blavenc i boirós contribueix a crear la sensació de llunyania.

4. L

’EN

IGM

A:

CO

M S

’AC

ON

SEG

UEI

X L

A P

RO

FUN

DIT

AT

EN L

A

PIN

TUR

A?

PERSPECTIVA AÈRIA O ATMOSFÈRICA

Al Cinquecento, alguns artistes van mirarde donar més sensació de realitat alsquadres. Per aconseguir-ho van utilitzarun recurs que permet fingir la terceradimensió, la profunditat, a base de"pintar l'aire".

Leonardo va ser el primer a aplicar laperspectiva aèria amb la tècnica del'esfumat (sfumato), desdibuixant elscontorns i els detalls i modificant elscolors. Com passa en la realitat, ladistància desdibuixa els objectes imodifica l'atmosfera que s'interposaentre nosaltres i allò que veiem.

Els pintors també van avançar en eldomini de la llum i l'ombra per donarvolum i contrast a les figures i elsobjectes (clarobscur). Per fer-ho vancomençar a utilitzar la pintura a l'oli, quepermetia aconseguir més efectes i méstextures.

5. L

’EX

PAN

SIÓ

DEL

REN

AIX

EMEN

T A

EU

RO

PAEl Renaixement italià es va estendre per la resta d'Europa a partir del segle XVI.La introducció de l'estil nou va ser el resultat dels contactes amb artistes italians,i també del desig dels artistes d'altres països de plasmar la realitat mésfidelment.

5. L

’EX

PAN

SIÓ

DEL

REN

AIX

EMEN

T A

EU

RO

PAALEMANYA

A partir de la reforma luterana, elsartistes alemanys, a més de pintartemes religiosos amb gran austeritat,van fer un gran nombre de retrats,paisatges i quadres mitològics.

L'estètica renaixentista va serintroduïda a Alemanya per AlbrechtDürer, pintor i gran especialista en latècnica del gravat. Les seves obresmostren una gran preocupació per laplasmació de la proporció i l'harmoniadel cos humà.

També van excel·lir Hans Holbein elJove i Lucas Cranach el Vell, que eraamic personal de Martí Luter, vaabraçar fervorosament el luteranismei va fer nombrosos retrats del seufundador.

Cranach El Vell: La temptació d’Adam (1526).Dürer: Plany sobre Crist mort, 1500Holbein: Retrat de Henry VIII (1540).

5. L

’EX

PAN

SIÓ

DEL

REN

AIX

EMEN

T A

EU

RO

PAFRANÇA

A França, la influència italiana es va fer palesa des de la darreria del segle XV.L'impuls definitiu per a l'adopció de les formes renaixentistes es va produir sota elregnat de Francesc I (1515-1547), que va ser un gran humanista i un importantmecenes de les arts. A la seva cort hi van treballar artistes italians, entre els qualsLeonardo da Vinci.

Hi destaca l'arquitectura, amb la construcció de palaus i castells, com ara els deChambord, Chenonceaux i Fontainebleau. A les façanes s'hi apliquen els ordresarquitectònics clàssics, els teulats molt inclinats i a dos vessants, que culminen ambgolfes i xemeneies elegants.

5. L

’EX

PAN

SIÓ

DEL

REN

AIX

EMEN

T A

EU

RO

PAPER QUÈ ÉS ORIGINAL LA PINTURA FLAMENCA?

A Flandes, la influència italiana va ser molt escassa a causa de la forta personalitatde la seva escola pictòrica del segle XV, que ja experimentava amb la perspectiva iamb la pintura a l'oli.

La pintura flamenca del segle XVI va desenvolupar un estil propi, reflex tambéd'una societat burgesa que comprava obres d'art. Aquesta escola va mostrar unagran originalitat per les raons següents:

• El gust pel detall i pel realisme.

• L'escassa freqüència en el tractament de temes mitològics de l'Antiguitatgrecoromana i de temes religiosos.

• El desenvolupament del paisatgisme, de les escenes quotidianes i delsretrats familiars.

Júlia López Valera

Van Eyck: El matrimoni Arnolfini, 1434.

6. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A E

SPA

NYA

A Espanya, el Renaixement va tenir un desenvolupament una mica tardà perquè elGòtic hi tenia un fort arrelament i es va prolongar fins al segle XV. A partir del segleXVI, les influències d'artistes italians i flamencs i els viatges dels artistes espanyols aItàlia van afavorir la introducció progressiva del nou estil.

Pedro Machuca : Palau de Carles V.(pati)

6. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A E

SPA

NYA

A. LA PINTURA, L’ORIGINALITAT D’EL GRECO

Els artistes del Renaixement espanyol del segle XVI van adoptar el nou llenguatgerenaixentista: la preocupació per la llum, el color i la perspectiva i es van centrar enels temes religiosos.

En la primera meitat del segle, València va ser el centre artístic més actiu, amb unapintura de forta influència italiana. També van destacar els artistes castellans i, mésendavant, els pintors de retrats de la cort.

ESCOLA PINTORS

Valenciana Juan de Juanes

Castellana Pedro Berruguete

Juan de Borgoña

Alonso Sánchez Coello

Extremenya Luis de Morales

Pedro Berruguete: Anunciació (1505).

6. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A E

SPA

NYA

El gran geni de la pintura renaixentista aEspanya va ser Domenico Theotokópulos(1541- 1614), anomenat El Greco pel seuorigen grec. En la joventut va viatjar aItàlia, on va aprendre dels mestresrenaixentistes. Es va instal·lar a Toledo el1577, on va realitzar un seguit d'obresmestres que van definir un estil moltpersonal.

A partir d'aleshores, la seva obra es vacaracteritzar per un cromatisme molt viuen el qual predominen les tonalitatsvermelloses i blavenques, pel contrast dela llum i per la complexitat de lescomposicions, plenes de figuresallargassades que donen espiritualitat alconjunt.

Entre les seves pintures destaquenEnterrament del senyor d'Orgaz,L'espoliació i El cavaller de la mà al pit.

EL GRECO

El Greco: El cavaller de la mà al pit (1583-1585).

El Greco: L’ Espoli. (1577).

Júlia López Valera

6. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A E

SPA

NYA

B. L’ARQUITECTURA

L'arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a la primeria del segle XVI,es va desenvolupar en tres fases:

L'estil plateresc: introdueix elements decoratius nous en edificis gòtics. Rep aquestnom perquè utilitza una delicada decoració en relleu, com la que utilitzaven elsargenters.

L'estil classicista: utilitza els models arquitectònics clàssics, com ara columnes, llindesi frontons.

L'estil herrerià: es caracteritza per l'absència decorativa, les línies rectes i els volumscúbics.

ESTIL ARQUITECTES

Plateresc Juan de Álava

Diego de Siloé

Classicista Alonso de Covarrubias

Pedro Machuca

Andrés de Vandelvira

Herrerià Juan de Herrera

Francisco de Mora

6. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A E

SPA

NYA

HERRERIÀPLATERESC

6. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A E

SPA

NYA

C. L’ESCULTURA I LA IMATGERIA RELIGIOSA

L'escola espanyola d'escultura es vacaracteritzar per l'intent de plasmar elssentiments religiosos, tot cercant derepresentar l'espiritualitat més que nopas la bellesa.

Els escultors van treballar sobretot elsretaules, els monuments funeraris i lesimatges religioses, moltes de les qualseren de fusta policromada.

Els escultors principals van serBartolomé Ordóñez, AlonsoBerruguete i Juan de Juni.

Juan de Juni: Altar de la Catedral de Valladolid (1545-1562).

7. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A C

ATA

LUN

YAEl Renaixement no va tenir un gran desenvolupament a Catalunya. L'art gòtic haviaconnectat amb el gust de la societat catalana i va continuar molt arrelat al territori,sobretot en el terreny arquitectònic, durant els segles XV i XVI.

D'altra banda, la complexa situació sociopolítica a Catalunya no va afavorir laconstrucció de grans edificis institucionals, eclesiàstics o nobiliaris, ni l'encàrrec depintures o escultures als artistes.

A. L’ARQUITECTURA

El Renaixement a Catalunyaes presenta sovint com unrecurs decoratiu que serviaper ornamentar icomplementar l'estructuragòtica (Casa de l'Ardiaca deBarcelona).

A vegades, però, tots elselements del Renaixementsón presents a l'arquitectura,com ara els arcs de mig punt,les columnes d'ordre clàssic oels frontons. Pere Blai: Façana del Palau de la Generalitat

(1596-1610). Pati del col·legi de Sant Lluís de Tortosa, 1544

7. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A C

ATA

LUN

YAB. L’ESCULTURA

Els escultors forans van introduir a Catalunya els nous principis estètics delRenaixement. Els artistes més destacats són el burgalès Bartolomé Ordóñez i elvalencià Damià Forment.

Bartolomé Ordoñez: relleu del reracor de la catedral de Barcelona, c.1519.

Damià Forment: retaule de Santa María de Poblet (detall), 1529.

7. D

ESC

OB

REI

X: E

L R

ENA

IXEM

ENT

A C

ATA

LUN

YAC. PINTURA

En pintura es barregen lesnovetats renaixentistes amb latradició pròpia, que perdura enmolts retaules, els qualsmantenen l'estructura i elselements decoratius gòtics.

Destaquen els pintors flamencsJoan de Borgonya i Ayne Bru; elportuguès Pere Nunyes, instal·lata Catalunya, i el català PereMates, influïts pels artistesitalians i per Albrecht Dürer

Mort de sant Eloi Consagració com a bisbe

Trasllat de les despulles de sant Marçal

Amb el rei ClotariII

Sant Eloi bateja els infidels

Naixement de sant Eloi