El Renaixement, una nova

concepció de l'art

Quina renovació en la concepció de l'art i en les tècniques artístiques va proposar el Renaixement?L'esperit humanista que va transformar la manera d'entendre el món i va trencar amb els models culturals de l'Edat Mitjana també va influir en l'art.La paraula Renaixement va ser creada precisament per fer evident l'inici d'untemps nou.Arquitectes, pintors i escultors es van entusiasmar pel món antic, i s'hi van inspirar per crear uns nous models estètics, renaixentistes.Reflectir la realitat de la manera més perfecta, harmoniosa i equilibrada va ser el gran objectiu dels artistes. Per això van obtenir el suport de prínceps, eclesiàstics i burgesos, que van esdevenir els seus mecenes i els van encarregar obres d'art.

Piero della Francesca: Federico da Montefeltro i Battista Sforza (1465-1466).

El Renaixement, ruptura o tornada al passat?

El Renaixement és una nova concepció de l'art que es va desenvolupar els dos primers segles de l'Edat Moderna (XV i XVI) i va estar fortament vinculada a la revolució cultural de l'Humanisme.Igual com els humanistes, els artistes del Renaixement es consideraven successors dels mestres grecoromans; per això cercaven la inspiració a través de la contemplació de les obres i els edificis de l'antiguitat.El Renaixement va ser una repetició de l'art clàssic que tant admiraven els renaixentistes, o la creació d'una nova estètica i d'un nou estil a partir de la reinterpretació de l'antiguitat?.

Alberti: Església de Sant Francesc “Temple Malatestià” (1450-1468).

Els models de l'antiguitat

Encoratjats pels ideals humanistes, els artistes del Renaixement van descobrir l'art de l'antiguitat:Els arquitectes es van inspirar directament en els vestigis arqueològics i van adoptar els estils clàssics, tot barrejant elements grecs i romans. El progrés en les tècniques de construcció els va permetre reinterpretar i perfeccionar l'arquitectura de l'antiguitat.Els pintors i els escultors es van inspirar en la mitologia grecoromana i la van utilitzar com a tema per a les seves obres. També van exalçar la bellesa del cos humà i van tornar als cànons clàssics.A més van millorar les tècniques, com la pintura al fresc, i van inventar-ne unes altres, com ara la pintura a l'oli i la perspectiva. Els progressos de l'anatomia realitzats pels científics van contribuir a perfeccionar la representació del cos humà. Palladio: Vil·la Capra La

Rotonda (1566). Botticelli: El naixement de Venus (1484-1486). Fra Angelico: L’Anunciació (1450).

Leonardo da Vinci. Verge de les Roques.(1483-1486)

Aquesta pintura, inspirada en l'obra de l'escriptor llatí Ovidi, mostra una escena mitològica.La nimfa Cloris, que exhalava flors en respirar, va ser assetjada per Zèfir, déu del vent. Zèfir, penedit, la va transformar en Flora i la va obsequiar amb un jardí on regnava una primavera eterna.Al bell mig hi ha Venus i Cupido, que representen l'amor. Cupido dirigeix la seva sageta cap a les tres Gràcies, una de les quals adreça la mirada al déu Mercuri, el déu de l'enteniment.Mercuri, per mitjà de la raó, torna la ment humana cap a allò diví.

Botticelli: Consagració de la primavera (1482).

Un art centrat en l'ésser humà

Segons la filosofia humanista, els artistes van convertir l'ésser humà en el centre dels seus interessos artístics:Els grans temes religiosos van continuar sent una de les fonts d'inspiració principals. Els personatges sagrats, però, eren representats i vestits com si fossin persones del Renaixement, voltats de paisatges i d'edificis contemporanis del pintor.L'interès de nobles i burgesos per l'art va comportar la realització de moltes escenes de vida quotidiana, que reflectien l'ambient cortesà de l'època.La revalorització de l'individu es va reflectir en la proliferació dels retrats, de manera que prínceps, nobles i burgesos van voler deixar la seva imatge per a la posteritat.

Fra Filippo Lippi. Mare de Dèu i Infant.(1452) Quentin Metsys: El prestamista i la

seva dona. (1514)

Hans Holbein. Retrat d’Anne de Cleves.(1539)

El nou paper de l'artista

Els artistes del Renaixement van conrear un gran nombre d'arts i van ser grans teòrics que van escriure diversos tractats d'arquitectura, pintura i escultura.Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor i escultor, i Leonardo da Vinci, a més de pintar, tenia un gran esperit científic i va projectar alguns invents i màquines que no van arribar a realitzar-se fins al cap d'alguns segles.A diferència dels artistes medievals, els renaixentistes van començar a signar les seves obres per remarcar-ne l'originalitat i promoure el reconeixement dels seus contemporanis.Per primera vegada, l'art va esdevenir un objecte de mercat i els mecenes van encarregar obres als seus artistes preferits.

Dürer: Autoretrat amb guants. (1497)

Els Mèdici, una família de mecenes

El Renaixement es va iniciar a les ciutats italianes, on els nobles i els prínceps es van envoltar d'artistes, literats i filòsofs, van actuar com a mecenes i en van finançar les obres.Aquesta noblesa renaixentista havia abandonat l'ideal cavalleresc medieval per esdevenir cortesana. Vivien en palaus luxosos i s'interessaven per les arts i les lletres.Al segle XV, Florència era una ciutat estat molt pròspera governada pels Mèdici, una família molt rica de comerciants, artesans i banquers que van ser mecenes de grans artistes i van fer de la seva ciutat el bressol del Renaixement.

Florència al segle XV: 1. Palau dels Mèdici; 2. Palau dels Pitti (comprat pels Mèdici el 1550); 3. Ponte Vecchio;4. Catedral de Santa Maria; 5. Basílica de San Lorenzo (panteó dels Mèdici)

Els Mèdici i Florència

Entre els anys 1389 i 1537, l'època en què Florència va ser governada per la família Mèdici, la ciutat va esdevenir un gran enclavament comercial i un centre de l'Humanisme i del Renaixement molt important.

Pietro de Mèdici va encarregar a Benozzo Gozzoli aquest fresc per decorar el seu palau a Florència. En el Seguici dels Reis Mags, 1459, s'hi representen alguns membres de la família Mèdici. El tema religiós va ser un pretext per a la glorificació de la família.

Lorenzo el magnífic, humanista i mecenes

Lorenzo era un gran amant de les lletres i les arts. Per això va convidar a la seva cort escriptors i artistes, i la seva generositat com a mecenes li va valdre el renom d'el Magnífic.Lorenzo va crear una acadèmia, el "Jardí de San Marco", on els joves artistes, com ara Miquel Àngel, aprenien les tècniques i copiaven escultures clàssiques.Va protegir artistes, entre els quals hi havia Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel Buonarroti. També va crear un cercle d'humanistes per estudiar els filòsofs grecs en el qual van participar Marsilio Ficino i Giovanni Pico della Mirandola.Va fundar la Biblioteca Laurenziana, que contenia gran quantitat d'obres clàssiques, i hi va organitzar tallers per copiar els llibres i difondre'ls.

EL PROMOTOR DE FLORÈNCIA

Lorenzo de Mèdici va voler fer més gran i més bella la seva ciutat. Hi va fer obrir carrers i hi va construir palaus i altres edificis.

Li agradava voltar-se dels qui sobresortien en les arts i protegia els homes de lletres.

Per tal que la joventut pogués dedicar-se a l'estudi de les bones lletres va fundar la universitat de Pisa.

N. MAQUIAVEL: Històries florentines, 1525.

EL MECENES

Lorenzo (...) havia omplert els seus jardins de belles escultures i les seves cambres de pintures i objectes, realitzats pels millors mestres d'Itàlia.

Sempre va ajudar els joves amb talent. Als qui eren massa pobres (...) els assegurava els mitjans perquè poguessin viure i treballar. També donava grans recompenses als qui realitzaven els treballs millors (...).

En aquella època, Ghirlandaio (...) li va enviar Miquel Àngel, que va romandre quatre anys al seu palau. Durant tot aquest temps, li va donar cinc ducats cada mes.

Giorgio VASARI: Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes italians, 1550.

EL BON CORTESÀ

La veritable professió del cortesà ha de ser la de les armes, per a les quals ha d'estar ben entrenat. (...)

Però, el bon cortesà ha d'estar també instruït en humanitats. El llatí i el grec li han de ser familiars (...). Ha de conèixer els poetes, els oradors i els historiadors, i ha d'aprendre a escriure en la nostra llengua (...). També ha de ser músic i conèixer alguns instruments (...). Res no és més eficaç que la música per a la salut de l'esperit.

Baldassarre CASTIGLIONE: El cortesà, 1528.

El Renaixement italià

El Renaixement va sorgir a Itàlia i es va difondre posteriorment per la resta d'Europa.El desenvolupament del nou estil va tenir dues etapes: el Quattrocento (1400), que es va iniciar a Florència i va ser impulsat per la família Mèdici, i el Cinquecento (1500), quan la capital de l'art es va traslladar a Roma i els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.

Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria dei Fiore (1418-1464)

Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere del Vaticà (1561)

L'arquitectura

Els arquitectes van aspirar a crear un espai harmònic amb l'ús d'elements senzills i ordenats. Per fer-ho van aplicar proporcions matemàtiques als edificis. Van utilitzar els elements constructius clàssics: la llinda, el fris i la columna grega, i l'arc de mig punt i la cúpula romana tant en la construcció d'esglésies com en els palaus i altres edificis civils.

Brunelleschi: Església de San Lorenzo (1419-1442).

Bramante: San Pietro in Montorio (1502).

La pintura i l'escultura

Els pintors van recrear la mitologia clàssica, les escenes religioses i el retrat psicològic, així com el gust per mostrar la natura, sovint idealitzada.Per realitzar les seves composicions, van utilitzar les lleis de la perspectiva, basades en l'estudi de la geometria i els avenços dels instruments òptics.Els escultors es van interessar per la representació del cos humà i per mostrar-ne els volums amb una proporcionalitat i una harmonia perfectes.Es feien escultures exemptes i relleus per ornamentar els edificis. També es van esculpir bustos de personatges de l'època i, per primera vegada des de l'Antiguitat, estàtues eqüestres.Si els pintors i els escultors del Quattrocento cercaven en les seves obres les proporcions i l'equilibri, els del Cinquecento volien donar volum a les seves obres i representar emocions i sentiments.

Masaccio: La Trinità (1427). Donatello: David (1430).

Miquel Àngel: David. (1501-1504)

ETAPA ARQUITECTES PINTORS ESCULTORS

Quattrocento

•F. Brunelleschi•L. B. Alberti

•Filippo Lippi•Sandro

Botticelli•Piero della

Francesca•Mantegna

•Donatello•L. Ghiberti

Cinquecento

•Bramante•Andrea

Palladio•Miguel Ángel

•Leonardo da Vinci

•Miguel Ángel•Rafael Sanzio

•Miguel Ángel•B. Cellini

Brunelleschi: Capella Pazzi (1429).

Alberti : Palazzo Rucellai (1446-1451).

Fra Filippo Lippi: Madonna i Nen.(1460s).

Botticelli: Pal·las dominant el Centaure (1482-1483)

Piero della Francesca : Trobada de la reina de Saba i el rei Salomó(1452-1466).

Andrea Mantegna: Cambra dels esposos (1471-1474).

Donatello: Monument eqüestre del Condottiero Gattamelata (1455).

Ghiberti: Porta del Paradís. Baptisteri de Florència (1425-1452).

Bramante: Santa Maria delle Grazie (1493).

Palladio: Teatre Olímpic (1580-1585). Prosceni.

Miquel Angel: Biblioteca Laurenziana (1530). Interior

Leonardo da Vinci: La Gioconda. (1503-1506)

Miquel Àngel: Tondo Doni. (1504)

Rafael Sanzio: Madonna de l’ocellet.(1506)

La basílica de Sant Pere, el cim del Cinquecento

La basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma simbolitza el poder de l'Església i el mecenatge artístic que van exercir els papes.Se'n va començar la construcció a la primeria del segle XVI i hi van treballar els grans artistes del Cinquecento.

A la basílica de Sant Pere hi van treballar diferents arquitectes, entre els quals Bramante, autor del projecte del 1506, i, més tard, Rafael. Miquel Àngel varealitzar la gran cúpula sobre l'altar major i els tres absis de la capçalera, i va pintar els frescos de la capella Sixtina.El conjunt va ser acabat per Maderno, amb la construcció de la façana el 1626.

Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina. (1508-1512)

Miquel Àngel: Judici Final. Capella Sixtina. (1508-

1512)

Miquel Àngel: La Pietat. (1498-1499)

Com s'aconsegueix la profunditat en la pintura?

Els artistes renaixentistes, en la seva cerca de renovació artística, intentaven representar la realitat, la natura i els éssers humans, amb tota la seva bellesa i complexitat. Aconseguir aquest objectiu en la pintura constitueix tot un repte, perquè obliga a representar un món tridimensional en una superfície plana.En l'època gòtica, l'única manera de crear la impressió de profunditat consistia a superposar les figures o els escenaris, o bé a fer més grans les figures en primer terme i més petites les més llunyanes, però sense cap mena de proporció.Per donar profunditat a l'espai, els artistes van inventar la perspectiva, que constitueix una gran aportació de la pintura renaixentista.

Aquest retaule recorda encara la pintura gòtica per la disposició i el hieratisme, però ja s'hi ha introduït un marc arquitectònic i una porta (punt de fuga) que proporciona profunditat. Fra Angelico: Anunciació. (1428)

La perspectiva lineal o geomètrica

En el Quattrocento, els pintors van intentar mostrar una tercera dimensió en la pintura mitjançant l'obertura d'un "forat imaginari" al fons de l'escena (una finestra, una porta, una balconada). És el punt de fuga, que produeix la il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de profunditat. A més, van integrar en les escenes marcs arquitectònics, que contribuïen a reforçar aquesta sensació.La tècnica de la perspectiva es va completar amb la utilització d'un mètode geomètric que redueix progressivament la grandària dels objectes o dels personatges a mesura que augmenta la distància en relació amb l'ull de l'espectador.

Exemple de perspectiva lineal en un dibuix de Brunelleschi.

Il Perugino: Lliurament de les claus a Sant Pere. (1481-1482)

La composició d'aquest fresc està plantejada de manera que totes les línies convergeixen en el punt de fuga.

Els personatges disminueixen proporcionalment de grandària a mesura que s'allunyen del primer pla.

A més, el fons blavenc i boirós contribueix a crear la sensació de llunyania.

La perspectiva aèria o atmosfèrica

Al Cinquecento, alguns artistes van mirar de donar més sensació de realitat als quadres. Per aconseguir-ho van utilitzar un recurs que permet fingir la tercera dimensió, la profunditat, a base de "pintar l'aire".Leonardo va ser el primer a aplicar la perspectiva aèria amb la tècnica de l'esfumat (sfumato), desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els colors. Com passa en la realitat, la distància desdibuixa els objectes i modifica l'atmosfera que s'interposa entre nosaltres i allò que veiem.Els pintors també van avançar en el domini de la llum i l'ombra per donar volum i contrast a les figures i els objectes (clarobscur). Per fer-ho van començar a utilitzar la pintura a l'oli, que permetia aconseguir més efectes i més textures.

Leonardo da Vinci: La Mare de Déu de les Roques (1494-1508).

La pintura a l'oli

La tècnica de l'oli consisteix a barrejar matèries colorants i oli vegetal (de llinosa) o mineral. S'aplica sobre taula i especialment sobre llenç. Permet donar pinzellades més fines, i amb això augmentar l'efecte de transparència, esfumar i contrastar figures i paisatges, i atorga una gran vivor als colors.

Giorgione: La tempestat (1508).

Per als pintors de Venècia, com Giorgione, el més important era el color. En La tempestat la natura és la protagonista. El pintor aconsegueix la profunditat gràcies als canvis cromàtics del paisatge, des de tonalitats càlides (ocres) en primer terme, a d'altres de més fredes (blaus i grisos) al fons.

L'expansió del Renaixement a

Europa

El Renaixement italià es va estendre per la resta d'Europa a partir del segle XVI. La introducció de l'estil nou va ser el resultat dels contactes amb artistes italians, i també del desig dels artistes d'altres països de plasmar la realitat més fidelment.

Brueghel el Vell: Construcció de la torre de Babel (1563).

Alemanya

A partir de la reforma luterana, els artistes alemanys, a més de pintar temes religiosos amb gran austeritat, van fer un gran nombre de retrats, paisatges i quadres mitològics.L'estètica renaixentista va ser introduïda a Alemanya per Albrecht Dürer, pintor i gran especialista en la tècnica del gravat. Les seves obres mostren una gran preocupació per la plasmació de la proporció i l'harmonia del cos humà.També van excel·lir Hans Holbein el Jove i Lucas Cranach el Vell, que era amic personal de Martí Luter, va abraçar fervorosament el luteranisme i va fer nombrosos retrats del seu fundador.

Dürer: La Malenconia. (1514) Hans Holbein: Retrat de Henry VIII (1540).Cranach El Vell: La temptació d’Adam (1526).

França

A França, la influència italiana es va fer palesa des de la darreria del segle XV. L'impuls definitiu per a l'adopció de les formes renaixentistes es va produir sota el regnat de Francesc I (1515-1547), que va ser un gran humanista i un important mecenes de les arts. A la seva cort hi van treballar artistes italians, entre els quals Leonardo da Vinci.Hi destaca l'arquitectura, amb la construcció de palaus i castells, com ara els de Chambord, Chenonceaux i Fontainebleau. A les façanes s'hi apliquen els ordres arquitectònics clàssics, els teulats molt inclinats i a dos vessants, que culminen amb golfes i xemeneies elegants.

Castell de Chambord (segle XVI).

Rosso Fiorentino: Galeria de Francesc I(1534-1539). Castell de Fontainebleau

Per què és original la pintura flamenca?

A Flandes, la influència italiana va ser molt escassa a causa de la forta personalitat de la seva escola pictòrica del segle XV, que ja experimentava amb la perspectiva i amb la pintura a l'oli.La pintura flamenca del segle XVI va desenvolupar un estil propi, reflex també d'una societat burgesa que comprava obres d'art. Aquesta escola va mostrar una gran originalitat per les raons següents:• El gust pel detall i pel realisme.• L'escassa freqüència en el tractament de temes mitològics de l'Antiguitat

grecoromana i de temes religiosos.• El desenvolupament del paisatgisme, de les escenes quotidianes i dels

retrats familiars.

Van Scorel: Retrat d’un humanista (aprox. 1540).

El Renaixement a Espanya

A Espanya, el Renaixement va tenir un desenvolupament una mica tardà perquè el Gòtic hi tenia un fort arrelament i es va prolongar fins al segle XV. A partir del segle XVI, les influències d'artistes italians i flamencs i els viatges dels artistes espanyols a Itàlia van afavorir la introducció progressiva del nou estil.

Pedro Machuca : Palau de Carles V.(pati)

Al segle XV destaquen Jan van Eyck, que va perfeccionar la tècnica a l'oli i va excel·lir en el retrat, i Rogier van der Weyden, que va pintar obres de temàtica religiosa.Al segle XVI destaca Pieter Brueghel el Vell, que va barrejar les aportacions renaixentistes amb escenes de gènere de tradició flamenca, que representaven escenes de la vida quotidiana (festes populars, mercats...).

Van Eyck: Matrimoni Arnolfini(1434).Van der Weyden: Sant Lluc dibuixa la mare de Dèu (1440).Brueghel el Vell: La sega.(1565)

La pintura, l'originalitat d'el Greco

Els artistes del Renaixement espanyol del segle XVI van adoptar el nou llenguatge renaixentista: la preocupació per la llum, el color i la perspectiva i es van centrar en els temes religiosos.En la primera meitat del segle, València va ser el centre artístic més actiu, amb una pintura de forta influència italiana. També van destacar els artistes castellans i, més endavant, els pintors de retrats de la cort.

ESCOLA PINTORS

Valenciana Juan de Juanes

Castellana Pedro BerrugueteJuan de BorgoñaAlonso Sánchez Coello

Extremenya Luis de Morales

Pedro Berruguete: Anunciació (1505).

Sofonisba Anguissola: Retrat De Felip II. (1573).

El Greco

El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser Domenico Theotokópulos (1541- 1614), anomenat El Greco pel seu origen grec. En la joventut va viatjar a Itàlia, on va aprendre dels mestres renaixentistes. Es va instal·lar a Toledo el 1577, on va realitzar un seguit d'obres mestres que van definir un estil molt personal.A partir d'aleshores, la seva obra es va caracteritzar per un cromatisme molt viu en el qual predominen les tonalitats vermelloses i blavenques, pel contrast de la llum i per la complexitat de les composicions, plenes de figures allargassades que donen espiritualitat al conjunt.Entre les seves pintures destaquen Enterrament del senyor d'Orgaz, L'espoliació i El cavaller de la mà al pit.

El Greco: L’enterrament del senyor d’Orgaz (1586-1588).

El Greco: L’ Espoli. (1577).

El Greco: El cavaller de la mà al pit (1583-1585).

L'arquitectura

L'arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a la primeria del segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:L'estil plateresc: introdueix elements decoratius nous en edificis gòtics. Rep aquest nom perquè utilitza una delicada decoració en relleu, com la que utilitzaven els argenters.L'estil classicista: utilitza els models arquitectònics clàssics, com ara columnes, llindes i frontons.L'estil herrerià: es caracteritza per l'absència decorativa, les línies rectes i els volums cúbics.

ESTIL ARQUITECTES

Plateresc Juan de ÁlavaDiego de Siloé

Classicista Alonso de CovarrubiasPedro MachucaAndrés de Vandelvira

Herrerià Juan de HerreraFrancisco de Mora

Lorenzo Vázquez: Façana de la Universitat de Salamanca.

Diego de Siloé: Catedral de Granada (1529-1537).

Juan de Herrera: Monestir de San Lorenzo de El Escorial (1562-1584).

Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera: Monestir de San Lorenzo de El Escorial (planta i projecte).

Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera: Monestir de San Lorenzo de El Escorial (façana de la basílica).

L'escultura i la imatgeria religiosa

L'escola espanyola d'escultura es va caracteritzar per l'intent de plasmar els sentiments religiosos, tot cercant de representar l'espiritualitat més que no pas la bellesa.Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments funeraris i les imatges religioses, moltes de les quals eren de fusta policromada.Els escultors principals van ser Bartolomé Ordóñez, Alonso Berruguete i Juan de Juni.

Alonso Berruguete: Sacrifici d’Isaac (1526-1532).

Juan de Juni: Altar de la Catedral de Valladolid (1545-1562).

El Renaixement a Catalunya

El Renaixement no va tenir un gran desenvolupament a Catalunya. L'art gòtic havia connectat amb el gust de la societat catalana i va continuar molt arrelat al territori, sobretot en el terreny arquitectònic, durant els segles XV i XVI.D'altra banda, la complexa situació sociopolítica a Catalunya no va afavorir la construcció de grans edificis institucionals, eclesiàstics o nobiliaris, ni l'encàrrec de pintures o escultures als artistes.

Pere Blai: Façana del Palau de la Generalitat (1596-1610).

L'arquitectura

El Renaixement a Catalunya es presenta sovint com un recurs decoratiu que servia per ornamentar i complementar l'estructura gòtica (Casa de l'Ardiaca de Barcelona).A vegades, però, tots els elements del Renaixement són presents a l'arquitectura, com ara els arcs de mig punt, les columnes d'ordre clàssic o els frontons.

Casa de l’Ardiaca (1510).

L'escultura

Els escultors forans van introduir a Catalunya els nous principis estètics del Renaixement. Els artistes més destacats són el burgalès Bartolomé Ordóñez i el valencià Damià Forment..

Damià Forment: Retaule del Monestir de Poblet (segle XVI).

La pintura

En pintura es barregen les novetats renaixentistes amb la tradició pròpia, que perdura en molts retaules, els quals mantenen l'estructura i els elements decoratius gòtics.Destaquen els pintors flamencs Joan de Borgonya i Ayne Bru; el portuguès Pere Nunyes, instal·lat a Catalunya, i el català Pere Mates, influïts pels artistes italians i per Albrecht Dürer

Pere Serafí: Retaule de Sant Martí (1543-1546).