1. Unitat 11. L'Altar de Zeus a Prgam 1. Context histric: Regnat d'umenes II, dels atlides (fill d'tal I), que va manar fer un altar per a commemorar les victries al Pont i a Bitnia (la funci de l'Altar era aquest). Els reis de Prgam es va guanyar el ttol de defensors de Grcia aturant invasions contra els gals o els glates (Galcia, a l'sia Menor). A l'etapa hellenstica es va posar de moda fer molts altars, grans altars (i la majoria dedicats a Zeus o a un gran du). En aquesta etapa es fan nombroses escoles: Prgam: relleus i altar de Zeus de l'poca d'Eumenes II, grups que representen la lluitad'aquest regne contra els gals. Gal moribund, Gal sucidant-se (d'Epgon, escultor destacat). Rodes: afany pel colossalisme i per l'expressi de dolor i el moviment contorsionat.Escultors: Cares de Lindos (Cols de Rodes), Pitcritos (Victria de Samotrcia, el ToroFarnesi), Agesandre, Atenodor i Polidor (Laocoont i els seus fills). Alexandria: Esttues de nans, negres, escenes costumistes ... Era molt com fer allegoriesde rius. (L'Allegoria del Nil). Atenes: cpies, ms o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d'Apolloni; Jove orant, deBoethas). Antioquia: la Tych o Fortuna, figura allegrica de la ciutat. Tralles: Taurisco i Apolloni de Tralles, la obra ms famosa s el Toro Farnesi.2. Descripci formal:2.1. Catalogaci: Autor: desconegut. Cronologia: 188 a.C. Lloc original: Acrpolis de Prgam (l'actual Bergama). Lloc actual: Pergamonmuseum (Berln). 2.2. Anlisi material: Material: marbre. Sistema constructiu: arquitravat. Dimensions: 36,44 m x 34,29 m. Estil: grec hellenstic. 3. Caracterstiques de l'arquitectura hellenstica: Colossalisme en les construccions, patetisme de les escultures (els relleus del fris, si hi ha persones, expressen emocions). Centre artstic de Grcia a Orient, a les capitals hellenstiques (Prgam destaca sobre totes) i t lloc un fenomen d'eclecticisme (mestissatge de cultures). Barreja d'ordres arquitectnics i s'obliden els cnons, desenvolupament de diferents estils, luxe ornamental, gran virtuosisme constructiu (gran tcnica dels artistes), gran varietat de tipus de construccions (relacions ordre-edifici no gaire rgides) i s'abandona el dric.4. Anlisi formal:4.1. Elements de suport: Gran pdium masss (7 m d'alt), gran escalinata (conduia al pati interior de l'altar), a les bandes de l'escalinata trobem el fris (el fris ja no hi s a l'entaulament). Parets exteriors podi decorades per un fris continuat (120 m llarg) aixi com el pati interior. Columnata jnica sobre els murs de crrega del pdium.

2. 4.2. Elements suportats: Columnes sostenen entaulament pla (coronat per figures, les acrteres, d'animals fantstics) i amb forma d' U. Sistema arquitravat. Actualment noms es conserva la faana.4.3. Espai exterior. Faana altar conservada a Berln. Fris parets externes pdium (100 m x 2,5 m) amb alts relleus expressius. Tres prtics de columnes jniques emmarquen l'escalinata. Relleus del fris: Figures retorades, ritme violent, convulsiu, tensi muscular, vestidures desplegades en totes direccions, expressions facials torturades (moltes figures s'identifiquen pel nom escrit al marc). 4.5. Espai interior: Es conserva l'escalinata (faana) al Pergamonmuseum de Berln. S'ha perdut el pati amb l'altar a cel obert i la planta quadrada.5. Interpretaci: La Gigantomquia: lluita del principi dels temps entre els dus, representants de l'ordre; contra els gegants, les forces del desordre i del caos; per instaurar l'ordre. Al fris van treballar 40 escultors que van signar les plaques (Dionisiades, Mencrates, Melanip,...) que van unificar les seves obres (difcil diferenciaci de les obres). Creaci de l'estil conegut com "segona escala pergmica" que coincid amb el regnat d'umenes II. Extrapolaci del fris de l'altar de Zeus amb la histria de Prgam. Rei model en Zeus i Atena era la seva protectora i li donava la victria sobre els enemics. El fris simbolitza la lluita dels dus amb els gegants, la realitat de Prgam va ser els atlides (habitants de Prgam) contra els brbars. Dus i reis simbolitzen la pau i l'ordre. Elements comuns del fris de Prgam amb els del Parten (el seu front occidental, Atena i Posid) signifiquen inters dels sobirans de Prgam per plocamar-se hereus de la cultura atenenca. Cares interiors altar decorades amb un fris reduit (explicava la histria de l'heroi atlida, Tlef, fundador dels atlides) i senzill. L'Altar es va convertir en un element important de l'poca hellenstica (agrament i respecte al du suprem ordenador de l'univers, Zeus).6. Entorn i integraci urbanstica: L'Altar es va construir a l'Acrpolis de Prgam, a la terrassa a la que s'hi accedia per un propileu (formava part de l'espai sagrat de la ciutat com altres edificacions com un santuari en honor d'Atena, un teatre,...).7. Histria: 1871 Carl Humann envia a Berln tres fragments d'una "lluita" i fins al 1877 passen desaparcebuts quan Alexander Conze s'interesa en els fragments i li demana a Humann que comenci l'excavaci. Fins al 1878-1879 Bismark no aconsegueix el trasllat de l'altar de Turquia a Berln (els turcs demanen 20000 marcs de compensaci). Al 1879 s'inicia el trallat i la inauguraci del Pergamonmuseum no es fa fins al 1930 on hi roman excepte al 1945-1959 quan els sovitics el desmantellen i el prenen com a bot de guerra (va al Museu Hermitage de Leningrad).8. Models i influncies: Altar ms gran de l'antiguitat. Enorme pdium i escalinata que t com a model l'Altar de Zeus a Olmpia. Al fons (interior) del fris de Tlef es veu un paissatge (1 vegada en fer-ho) i est disposat de forma narrativa, precedent (influenciar) de la Columna Trajana i altres columnes commemoratives romanes.