IPM / Geografia BatxilleratJordi Manero

UNITAT 11.LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ.

El concepte de ciutat.

Els assentament humans estan formats per zones rurals(pobles) i zones urbanes (ciutats).

La qüestió és com diferenciar-les.

D'entrada és difícil i ara, a més,cal considerar la rururbanització

No hi ha una única definició deciutat, car podem considerardiversos criteris (quantitatius oqualitatius).

Criteri numèric.

No és el mateix arreu (Espanya,10.000 / EUA, 2.500).

A Espanya més de 10.000, éspoblació urbana; entre 2.000 i 10.000,semiurbana; menys de 2.000 rural.

Influència territorial. Incidència sobre el territori delsvoltants, que es relaciona amb laconcentració de funcions delnucli habitat.

Arquitectura il'urbanisme.

Estil de vida i culturaurbana.

Concentracióde funcions.

La ciutat concentra fluxos,institucions, serveis… lesactivitats més importants degestió i administració.

Activitat econòmica. Activitat professional de lapoblació.

La ciutat presenta una grandiversitat, tot i que destaca elsecundari i terciari.

En un poble hi ha menys diversitat,destacant sobretot el primari.

Creixement,densitat urbana.

Les ciutats tenen més densitat depoblació (habitants per km2).

Les ciutats experimenten méscreixement, una clara zonificació,una xarxa de carrers mésatapeïda...

Tots els criteris són vàlids però relatius car depenendel país, de l’època ...

D'altra banda alguns municipis són consideratsciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser ruralspels criteris qualitatius, i en d’altres municipis enspassaria el contrari.

ATENCIÓ

Les ciutats són grans concentracions humanes, que viuende la indústria i dels serveis, que no produeixenpràcticament res del que consumeixen, per això s’ha degarantir el proveïment d’aliments, aigua, energia, eltransport …

La xarxa i la jerarquia urbana.

Geografia urbana

Quines ciutats són més importants? Per què?Quina és l’àrea d’influència urbana?..

Estudia la JERARQUIA URBANA.

Bàsicament, la importància urbana depèn de:

Volum de població

Presència de centres de decisió política

Presència de centres de decisió econòmica

Presència de vies i mitjans de transport

Nova York Barcelona Premià de MarMataróMadrid

El 1933 Walter Christaller demostràque hi ha sistema jerarquitzat deciutats.

A partir d’aquest model, molts altres,per explicar la importància de la ciutati la disposició de l’espai de les xarxesurbanes.

Teoria del lloc central o model deChristaller.

Teoria del lloc centralo model de Christaller.

Basat en que la funcióprincipal de la ciutat ésproporcionar béns i serveis alterritori que l’envolta.

L’àrea d’influència de la ciutat seria un hexagon

Els hexàngons s’inscriuen enhexàgons més grans, al voltant deles ciutats més desenvolupades.

Ofereixen béns I serveis mésespecialitzats.

Ciutats del sud d’Alemanya:Sttugart, Munich, Nuremberg.

Considera les activitatsterciàries que ofereixen iel rang d’aquestes.

Les ciutats amb mésserveis i de més rangtenen majors àreesd’influència.

Si el relleu és pla...

Si la polació es distribueixde manera uniforme…

Teoria de la gravitació.

Inspirat en la força dela gravetat de Newton.

Centres grans amb gran influència sobreel seu voltant: Girona i el seu entorn(Salt, Quart, Sarrià de Ter…)

Ciutats de dimensions similars moltproperes: Terrassa-Sabadell.

Dues ciutats es relacionenamb una intensitat:

Directament proporcional ala seva dimensiódemogràfica i econòmica.

Inversament proporcional alquadrat de la distància queles separa.

Teoria de la baseeconòmica.

Es basa en la importància de l’activitat industrial a l’horad’establir la jerarquia entre ciutats.

Manchester, Lieja, Dresde,Xicago, Barcelona…

Les ciutats industrials subministren bona part de la sevaproducció a les seves àrees d’influència.

A major demanda des del hinterland, més grancreixement i importància de la ciutat central.

Tots aquests estudisdemostren…

La jerarquia urbana és evidenta escala regional, nacional imundial.

Pot ser:

Concentrada (àmbit limitat)Regular (homogèniament)Aleatòria (a l’atzar).

Es basa en el conjunt de relacions

(econòmiques, socials, culturals,

polítiques,...)

Els nuclis urbans mésrellevants organitzen iinflueixen en l’espai iexerceixen una forta atracciósobre el territori circumdant.

XARXA URBANA:

Distribució de lesciutats en l'espai.

Les ciutats d’un territori adquireixin una

complementarietat i una diferenciació de

funcions.

Formen un conjunt

jerarquitzat.

Xarxes urbanes: Sistemes dinàmicsamb intercanvis entre els diversosnuclis.

Moltes ciutats petites.

Menys ciutats mitjanes.

Poques gransciutats.

Amb el temps

Els nuclis acaben depenen els uns dels altres.

Els nuclis acaben especialitzant-se (residencials,industrials, comercials o de serveis).

Creen el SISTEMA URBÀ.

Serveis inferiors (diaris).

Més serveis i demajor nivell.

Tenen totes les funcions i serveis,estructuren espai.

Els països rics, molturbanitzats, segueixenaquest esquema típic.

Els països pobres,menys urbanitzats.

Xarxes urbanes denses queformen regions urbanes, onzones urbanes i zones ruralsformen un continu.

Actualment existeix un Sistema urbà global,amb capitals internacionals, gràcies a lainterconnexió i internacionalització.

Són les ciutats més importants, amb mésnivells d'especialització, més atribucions...

Importants desequilibris, com lamacrocefàlia urbana.

Ciutats globals:

Nova YorkLondres

Tòkio

La major importància deles funcions i serveisque ofereixen els nuclisurbans marquen la sevaposició dins la jerarquia.

Generen fluxos.

Desplaçaments de persones, mercaderies i capitals …

En bona mesura es trobencontrolats per les ciutats, jaque concentren bona part deles activitats productives,població …

La procedència delsfluxos ens indical'àrea d’influència dela ciutat (camp urbà /hinterland).

Aquests fluxos...

En el desenvolupamenturbà són bàsiques lesinfraestructures.

Base sobre la qual descansauna determinada activitat oestructura.

Poden ser naturals o artificials (anomenades tècniques, quesón les més destacades).

Són essencials per al desenvolupament econòmic, sobretotles relacionades amb el transport i energia.

Existeix una clara relació entreinfraestructura i desenvolupamenteconòmic.

Ara bé, no només infraestructures,calen altres factors.

No sempre són rendibles, per aixòmoltes necessiten finançament públic.

Poden ser socials o tècniques.

Socials són els equipaments,relacionats amb la qualitat devida i el benestar social.

Tècniques incideixenen la producció i laproductivitat.

D’impulsió: Motor del desenvolupament d’una zona.

D’acompanyament: Responen a una demanda prèvia.

La majoria són en part d’impulsió i d’acompanyament

Generen impacte:

Variació ocasionada per la seva realització oposada en funcionament.

Són l’instrument més important per planificar i ordenar elterritori, sobretot el transport (afavoreix la connexió).

El poder pot afavorir centralisme, el transport col·lectiu …

AVE (2017) Autopistes I autovies (2017)

Àrea urbana: Nucli urbà envoltat per terres deconreu, amb poca influència territorial.

Els diferents tipus de ciutats iagrupacions urbanes.

Nucli urbà amb graninfluència en l’entorn.

Sòria

Ciutat central:

Àrea metropolitana:

Espai molt urbanitzat format per un nucli principal (ciutatcentral, metròpoli) i una successió d’anells quecorresponen a altres municipis (les ciutats petites imitjanes que envolten la gran ciutat).

Barcelona

Sevilla

És un sistemaben integrat.

Entre els diferents municipis es creeninterrelacions econòmiques i socials(gràcies a les contínues millores delssistemes de transport i comunicació).

Per això cal una planificació conjunta.

Les interrelacions són inversament proporcionals a ladistància a l’anell central.

El nucli central tendeix al’especialització del sectorterciari, mentre que els nuclisurbans en usos residencials iusos industrials.

AMB: 36 municipis.

Cada ciutat manté la seva independència.

Conurbació:

Continu urbà resultant del creixement simultani,recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, ique arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.

Tarragona, Constantí,

La Canonja, Vila-seca

Cadis,San Fernando,

El Puerto de Santa Maria

La conurbació té un estructura polinuclear,

destacant:

Abundància de les activitatssecundàries i terciàries.Gran intercanvi de fluxos entreles ciutats que en formen part.

Destaca la gran conurbació holandesa de Randstat.

Lagos (uns 10 milions) Tòquio (uns 34 milions)

Més de 10 milions d’habitants Més de 20 milions d’habitants

Superconurbacions metropolitanes (poden haver espaisrururbans intercalats), formats per diverses metròpolis ambles seves àrees d’influència.

Es conforma un gran teixiturbanitzat, amb diversos usossòl.

Megalòpoli: Metaciutat:

Les megalòpolis i les metaciutatssón nuclis de l’economia global,connectades a les xarxes globals.

Ciutats globals.

Ara bé, interiorment es troben segmentades idesconnectades, especialment socialment.

El 2015, L’ONU parlavade 25 megaciutat (22 alTercer Món, 18 a Àsia).

La principal, amb més de34 milions, és Tokio.

http://www.europapress.es/internacional/noticia-seran-40-ciudades-mas-grandes-mundo-2030-20160208171748.html

Agents socials urbans:

Són diferents al llarg de la història.

Els agents principals

són:

- Els propietaris privatsdel sòl urbà.- Els empresaris.- Els ciutadans.- Els poders públics.

Entre els interessos dels diversos

agents urbans hi ha un conflicte latent.

Agents socials productors de la ciutat.

Persones físiques o jurídiques queintervenen en la creació i produccióde l'espai urbà (morfologia urbana).

La ciutat s'ha convertit en una mercaderia més. Es fa, escompra i es ven d'acord amb les lleis del mercat.

El valor del sòl urbàdepèn bàsicament:

La situació es refereix a on és el sòldins el conjunt urbà. Si es troba en unlloc “desitjat” el preu és superior.

L'edificabilitat es refereix al tipusd'edificabilitat i la superfície que se'npot edificar.

El valor de l’espai urbà.

de la situacióde l'edificabilitat

Li atorguenvalor afegit.

Les diferènciesdel preu del sòles deuen adiversos factors.

Al centre hi ha menys sòldisponible, millors connexions, mésequipaments, s'hi fan mésactivitats... És més car.

Es produeix la segregació social

de l’espai urbà.

La població es distribueix en zonesdiferents segons les característiqueseconòmiques, socials o culturals.

Existeixen diferents barris

segons la renda.

Més desitjables: Habitatges demajor preu, i per això hi viuenrendes més elevades.

Font: La Salut a Barcelona 2014. Agència de Salut Pública de Barcelona

En la construcció de la ciutat hiintervenen diversos agents,cadascun amb interessos diferents.

Cal establir regles i ordenar el territori.

Per això cal l'urbanisme.

Urbanisme: Conjunt deprocediments per ordenar iplanificar l’estructura urbana icontrolar la utilització del sòl urbà.

Cal satisfer les necessitatspresents i futures de la ciutat.

L’urbanisme i l’ordenació del territori.

Planificar equipaments, infraestructures…

Actualment el creixement urbanístic és programat ambPlans Urbanístics (elaborats pels Ajuntaments).

Poden ser generals, si ordenen tota l’àrea urbana ometropolitana, o parcials, si ordenen determinades zones.

A l'hora de programar cal tenir en consideració

diversos factors:

- El preu del sòl- La previsió del transport itrànsit- La previsió d’infraestructures- La previsió d’equipaments- Les ordenances municipals(alçada, aspecte...)- …

Els plans urbanístics han de ser flexibles i oberts, carcanvien les prioritats administratives i socials.

Per exemple, ara es recuperen els centreshistòrics o es creen pols tecnològics com l'@22.

Els plans urbanístics cataloguen el sòl urbà

en:

Sòl urbà (ja construït, urbanitzat).

Sòl urbanitzable (futur sòl urbà).

Sòl no urbanitzable (proteccióambiental, cultural, zones de risc...).

Sòl destinat a sistemes generals. Pelfuncionament general del municipi (xarxaviària, zones verdes, equipaments,serveis...).

La forma de la ciutat influeix en la sevahabitabilitat i en la demanda derecursos naturals.

Per estudiar-laconsiderem:

Els edificis.

La disposició dels elements (xarxa de carrers)

Els usos del sòl (utilització de l’espai urbà).

La morfologia urbana és molt dificilde canviar (per això en el traçaturbà hi ha formes geomètriquesque reflecteixen èpoqueshistòriques pretèrites).

La morfologia urbana.

Els edificis.

Tenen una clara relació

amb la història de la

ciutat i el usos del sòl.

Cada cop més les ciutats opten per crearedificis singulars, que les identifiquin.

Indiquen la disposiciódels carrers:

Plànols Irregulars són propis de laciutat preindustrial, generalmentdesordenada (amuntegament, carrersirregulars, carrerons sense sortida ...).

A les ciutats del N la ciutat medievalara és el centre històric.

Al S, sobretot en les ciutats àrabs,encara hi ha una disposició irregularen gran part.

La disposició dels elements (xarxa de carrers).

Els plànols urbans.

Ordenada o desordenada.

Disposició desordenada.

Plànols Regulars poden ser dediversos tipus.

En quadrícula, hipodàmic o colonial.

Els seus principals avantatgeseren la fàcil parcel·lació, lamillor higiene i afavorir larepressió del moviment obrer.

Ara viu una certa crisi, cardificulta la circulació.

Disposició ordenada.

Ortogonal.

Passà del món hel·lenístic a Roma. Posteriorment s'utilitzàa les colònies espanyoles. Al segle XIX (amb la RI) viví ungran boom en les ampliacions de les ciutats medievals(Eixample de BCN).

Cercles concèntrics al voltant d’un nuclicentral (Moscou, París).

París

Es desenvolupa al llarg d’un eix,una via de comunicació (ciutatlineal de Madrid).

Radiocèntric.

Lineal.

Al llarg del segle XX, amb gransampliacions urbanes, moltesciutats s'han planificat (Brasília),adoptat formes singulars.

Els dissenys del segle XX.

Logroño

Brasília, avió a reacció.

Dos models bàsics caracteritzen l'urbanisme de la ciutatdel segle XX:

La ciutat jardí. La idea inicial era fer habitatgesunifamiliars, amb pati i jardí (modelanglosaxó).

S'han acabat corvertint en ciutats debaixa densitat problemàtiques.

A la pràctica sónciutats dormitori,sovint sense serveisbàsics.

La ciutat funcionalista o racionalista.

La idea inicial era fer habitatgesde blocs de pisos molt alts,alliberant terreny per aequipaments i zones verdes.

A la pràctica, hi ha molts barrisque només són concentracionsde blocs de pisos (especialmentels construïts fins als 80).

Des de fa un parell de dècadeses constata una certa millora.

Les funcions urbanes són les activitats que la població realitza

cada dia.

Per això condicionen lautilització de l'espai urbà.

Es relacionen amb un úsdel sòl específic, per tantamb una morfologiaespecífica.

Per això les funcionsurbanes condicionen elspaisatges urbans.

Les funcions urbanes (utilització de l’espai urbà).

Els usos del sòl.

Els paisatges urbanspúblics són d'apariciórelativament recent.

Els paisatges urbansprivats són sobretot àreesresidencials.

Ara són molt importants (carrers, infraestructures ...).

Existeix una gran tipologia d’edificacions.

Ara hi ha una clara tendència homogeneització.

Les funcions urbanes esrelacionen amb lasegregació d’usos del sòl.

Distribució dels usos del sòlde la ciutat (residencials,comercials, industrials,administratius...) en espaisclarament diferenciats.

Generalment però les ciutats són

multifuncionals, donant-se múltiples funcions que es relacionen entre elles.

A més tamany, més funcions.

Destacarà una: La ciutat és coneguda per

aquesta funció.

De vegades…

Funcions principals:

Funció residencial La ciutat és habitada per la població.

Presenta una clara segregació espacial relacionada ambels diferents nivells de renda.

Aquelles que es troben a totesles ciutats.

Centre històricRendes baixes: Degradat. Rehabilitat: Rendes altes.

Eixamples

Perifèria

Classes mitjanes

Zones residencials: Classes mitjanes o

altes

Barris dormitoris:Rendes baixes

Classes mitjanes

Relacionada amb el

secundari i terciari.

Funció econòmica

Destaca la funció comercial, relacionadaamb l'intercanvi de productes i serveis,

A part dels intercanvis nacionals iinternacionals també hi ha comerçosespecialitzats, grans magatzems,hipermercats,... per tal de proveir laregió urbana.

Aquelles a les quals esdedica majoritàriamentla població, o la funcióper la qual és sobretotconegut el nucli urbà.El predomini d’aquestes funcions

caracteritza l’àrea urbana.

Cal destacar l'especialització

interna: dins dels centres es troba

carrers o barris on predomina una

activitat concreta: financera, comerç,

cultural,...

Manhattan nord) oci i comercial).

Funcions dominants:

Manhattan sud (financer).

Funció industrial.

La indústria és present en lamajoria de ciutats, tot i que al Nes desplaça cap a la perifèria(polígons industrials) cercantmillors comunicacions, mésespai, evitar molèsties(contaminació), complir la llei...

Algunes ciutats han fet fortunaper la seva proximitat a unjaciment o font d’energia.

(Detroit, Tarragona)

(Salou, Marbella, Las Vegas)

(Rota, Ceuta).

Funció turística.

Funció militar.

Funció cultural o religiosa.

(La Meca, Roma, Florència, Salamanca, Oxford)

Hi ha ciutats seus de gransinstitucions culturals, quetenen un gran patrimoni, o quesón centres religiosos.

(Atlanta, Madrid, Barcelona)

Les ciutats ofereixen serveis relacionatsamb la funció pública, hi ha seus de gransempreses...

Funció administrativa i de serveis.

La funció política i administrativa es dónahabitualment a les parts més cèntriques.

Poden trobar-se en els barris antics,degradats durant la industrialització, peròrecuperats amb el sector serveis de l’erapost-industrial.

També poden ser àrees denova creació (gratacels,...).

Actualment, part de lafunció de serveis icomercial es dóna engrans zones i eixoscomercials.

Igualment, també s’estàtraslladant a la perifèriaurbana, on proliferengrans centrescomercials.

Combinant plànols, edificis iusos del sòl, obtenim gransunitats del paisatge urbà.

Ciutats disperses, amb edificis monofuncionals: les parts són molt clares.

Ciutats compactes, amb molts edificis polifuncionals: les parts

són poc clares.

Sempre hi ha un certpredomini d’una activitat,d’un paisatge, en unazona.

Les parts de la ciutat.

Observem diverses parts de la ciutat.

D’alguna manera o d’altra, trobem a les

ciutats:

- Centre- Barris/Àrees residencials- Àrees industrials- Perifèria

LES CIUTATS DEL NORD (Europa, Amèrica delNord, Austràlia, NovaZelanda …)

Pot ser històric o denegocis (CBD).

No sempre hi hacoincidència.

El centre:

El centre té una sèrie de característiques:

- Accessible (cal ampliar el transport; són freqüents lesaglomeracions).

- Elevat preu del sòl (provoca verticalitat, gratacels).

- Grans diferències dia-nit (a excepció de les zones delleure).

- Reduïda població permanent al CBD (el sòl és car),més a la zona històrica.

- Manca d’activitat industrial (hi predominen els serveis)

Sovint, els centres històrics són lloc de residència derendes baixes, on viu gent amb pocs recursos (habitatgesacostumen a ser vells i trobar-se en males condicions).

Ara bé, quan es restauren els barris(centres històrics rehabilitats) o esposen de moda, es donen problemes:

“Moobing immobiliari”. Fer foraals habitants per especular.Gentrificació. La poblacióhabitual del barri és substituïdaper població amb rendes méselevades.

Barris / Àrees Residencials:

A partir del segle XX van sorgir barris perifèrics al voltant dela ciutat, que progressivament s’han anant incorporant.

Existeixen dos grans tipus:

Zones residencials. Barris dormitori

Es troben en diversesparts de la ciutat.

Zones residencials.

No hi ha problemes deplanificació o degradació.

Sorgides al s.XX com a llocde residència de les classesmitjanes i altes queabandonen els Eixamples,cercant més qualitat de vida.

Són zones de més nivell derenda, amb blocs de pisosbaixos i cases unifamiliars.

Es troben ben comunicats per carretera. Sovint a prop delscentres comercials de creació recent.

Barris dormitori

Sovint hi ha una malaplanificació en la construcció.

Són polígons de blocsgeomètrics, uniformes, ambuna clara sensaciód'amuntegament.

Són lloc de residència derendes baixes, amb menysrecursos econòmics, ambbaixa qualitat de materials ipoques infraestructures iserveis (en els seus orígens).

Es troba format per zonesimmediates a la ciutat,directament vinculades a ella.

Són ocupades perfuncions que no podendonar-se dins la ciutat:

- Polígons industrials- Centres comercials- Facultats universitàries- Hospitals- Zones residencials de classe alta- Barris rendes baixes- ...

Cerquen espai i bones comunicacionsºº

També en formen part anticspobles, camps, vies decomunicació … A mesuraque la ciutat creix,l’extrarradi s’incorpora a laciutat

L’Extrarradi o Perifèria.

En les ciutats grans del N es va produir lacontraurbanització, és a dir, a la sortida de part de la funcióresidencial vers zones perifèriques.

Ciutat difusa: Laciutat creix i es famenys compacta(ocupa més espaiperò amb menordensitat).

Apareixen les zones rururbanes: Zones on coincideixencaracterístiques de zones rurals i de zones urbanes (sienvolta una àrea metropolitana: aurèola rururbana).

Els Polígons industrials són espais a la perifèria urbana,ben comunicats amb la ciutat.

S’hi ubiquen indústries, magatzems, i cada cop més granssuperfícies comercials, zones de lleure...

Activitats que es desplacen a la perifèria.

A l’interior urbà es degraden les zonesindustrialitzades el que provoca laseva rehabilitació.

Actualment estan en els polígonsindustrials i en els parcstecnològics.

Zones industrials.

Els polígons també s’utilitzencom a zones comercials i d’oci(exemple, Polígon del Pla d’enBoet de Mataró).

Els parcs tecnològics.

Els parcs científics i tecnològics sóninstal·lacions que allotgenempreses i centres de recerca quecooperen en la investigació de nousproductes.

Siuats prop de les universitats iels grans centres d'investigació.

Zones atractives,ben urbanitzades.

Les Ciutats del Sud (A. Central i del Sud, Àsia, Àfrica...)presenten característiques semblants per la situació sociali econòmica.

Són ciutats en expansió:

El creixement és molt ràpid i desorganitzat:

- Manca planificació- Manquen equipaments iinfraestructures- Materials pobres

Barris d’autoconstrucció

(favelas, ranchitos, bidonvilles...)

Intensa segregació social i de l’espai.

LES CIUTATS DEL SUD

Èxode rural.Gran creixement vegetatiu.ºº

La divisió social del’espai urbà és molt clara.

El centre, històric i de negocis, els barrisresidencials, la perifèria... són món separats.

Hi ha una gran segregació.ºº

Cada cop hi ha més vidaurbana, augmentant la taxad’urbanització (els païsosindustrials tenen taxes méselevades).

Els canvis socioeconòmics fan que s'incrementin la indústria i els

serveis, disminuint l'agricultura.

Des de mitjans del segle XIX:

Brutal creixement urbà.

Al segle XXI elboom urbà seràla característicamés destacada.

L’extensió del paisatge urbà en el món.

Anem vers un món urbà general,destacarà el gran creixement deltercer món (augment poblacional ièxode rural).

ºº

L'ONU calcula que fins el 2.030 elcreixement poblacional serà d’uns2.700 milions. D'aquests, el 90%viurà a les ciutats.

Ara més de la meitat de la poblaciómundial (53%) viu en ciutats.

Destacarà el cas asiàtic i africà.

El 2050podriasuperarel 70%.

ºº

Europa va ser el primer continent amb una urbanitzaciómassiva.Actualment, la seva xarxa de ciutats és molt densa,donant-se la rururbanització i la suburbanitzacióestacional (boom de les segones residències).

La franja amb més densitat depoblació és on hi ha més ciutats.És la dorsal europea.

Una segona zona unsegon eix, va des deValència a Venècia, ésl’Arc mediterrani.

Nord d’Itàlia, nord deFrança, Alemanya,Benelux i S.E. de GB.

Aquesta xarxa de ciutats es troba perfectamentinterconnectada.

Autopistes

Tren

Totes les grans ciutats i regions de laUE es troben unides per carretera.

Els trens de llargadistància i d’altavelocitat noconnecten totesles grans ciutats iregions de la UE,com té perobjectiu la UE.

ºº

Les ciutats actualment ocupen poc més d'un 2% de lasuperfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% delsrecursos.

En un futur s'incrementarà la població urbana i el consumde recursos.

En algunes zones el creixement serà descontrolat, la qualcosa agreujarà encara més els problemes per al medi i lasalut humana.

Caldria millorar la gestió del’aigua, els residus i el transport, ila planificació urbanística.

Hem de cercar una ciutat sostenible.

Els problemes urbans.

La demanda ja es va fer el 1996 aIstambul, en la Conferència de l’ONUsobre assentaments urbans (Hàbitat II).

Com sempre, els problemes són lamanca de recursos (sobretot al S) i lamanca de voluntat política.

Els problemesurbans són arreu,però normalmentes visualitzen mésen els països delsud.

El valor del sòl. El sòl és limitat i inamovible. Comque hi ha menys oferta quedemanda augmenta de preu.

L'especulació esbasa en retenirel sòl esperantaugment delvalor.

El valor del sòl és superior al centre car hi ha menys sòl;lluny del centre hi ha més sòl, per això perd valor.Cal considerar però, la influència dels equipaments i lesinfraestructures.

El transport i les infraestructures.

Les ciutats són gransconcentracions humanes, peraixò calen molts equipaments(escoles, hospitals …) iinfraestructures.

Les infraestructures relacionades amb el transport sónbàsiques, car cal garantir la mobilitat dels ciutadans il’arribada a la ciutat de tot allò que necessita.

Les ciutats es troben sobretot dominades per l'automòbilprivat (dependència del cotxe).

Cada cop augmentamés el transportprivat per l’augmentde la ciutat difusa.

Més distància entre el lloc deresidència i el de treball, estudio esbarjo (pràcticament obligaa utilitzar el vehicle privat).

A Catalunya, existeix una a mobilitatresidencial molt destacada.Les rendes mitjanes-altes esdesplacen for a de les zonesmetropolitanes, cercant millorshabitatges.

S’intensifica la utilització del vehicle privat.

La ciutat difusa dificulta la creaciód’una bona xarxa de transport públicen una àrea urbana dispersa i degran extensió territorial.

Les dependència delvehicle privat plantejanombrosos problemes:

- Manca d’aparcament- Contaminació- Congestió viària- Augment de la despesaen infraestructures- ...

Caldria fomentar un transport públic més eficient (carrilsBUS) o fomentar els carrils VAO (vehicles d'altaocupació).

El proveïment. La ciutat pràcticament no produeixres d’allò que consumeix.

L'administració (govern municipal) ha deconstruir i mantenir la xarxa d’infraestructures(brutal despesa econòmica).

Totes les grans ciutatstenen greus dificultatsde finançament.

Per això és bàsic garantir el proveïmentd'aigua, aliments, energia…

El medi ambient. Cal mantenir la puresa de l’aire,netejar, recollir els residus... evitarproblemes de salut.

- Contaminació (atmosfèrica, acústica ...)- Residus urbans (clavegueres, abocadors, depuradores...)- Consum de recursos (des de l'aigua al sòl)...

L'actual model de ciutat difusa incrementa els problemes.

Les ciutats generen diversos problemes mediambientals:

- La contaminació. Una de les més greus ésl’atmosfèrica, provocada pel trànsit,indústries, sistemes de calefacció ide refrigeració.

Es crea un microclima urbà, amb una temperatura més alta(illa de calor), fomenta l’smog, la pluja àcida, el canviclimàtic....

Cal destacar cada cop més l’acústica.

L’ús de transportspúblics són un claravantatge respecteel medi ambient.

Millora de la qualitat urbana

i estalviem energia.

- Els residus. Les ciutats són grans consumidoresde recursos i grans generadors dedeixalles (industrials i de llars).

S’han de tractar els residus sòlids i les aigües residuals (depuradores).

Cada català genera per any 575 kg.de residus urbans.

És necessari la recollida selectivad’escombraries i brossa.

Tot i així, encara avui, hi ha encaragrans abocadors de residus queestan situats als afores de la ciutati contaminen el sòl.

- Els consum de recursos. Les ciutats són gransconsumidores de recursos igrans generadors dedeixalles (industrials i dellars).

Aigua, energia, sòl...

Sobretot amb el modelde ciutat difusa.

El model urbà dispers és ecològicament molt costòs(presenta un important impacte ambiental).

És altament consumidor de sòl.

Dispara la mobilitat individual (incrementa elconsum energètic i la contaminació).

El transport públic no és rendible(dispersió d'assentaments).

Manca de recursos econòmics.

És un problema creixent.

El funcionament d'una gran ciutat comportagrans despeses, sempre en augment.

La rururbanització ha comportat unadisminució d’ingressos.

Totes les grans ciutats tenen problemes econòmics.

La vulnerabilitat. A mesura que es fan més gransles ciutats es tornen mésvulnerables.

Resulta més fàcil paralitzar-les:

A nivell tècnic (errada tècnica).

A nivell polític-tècnic (vaga).

A nivell polític (violència terrorista).

Els problemes socials.

La vida urbana es caracteritza per les presses, elsdesplaçaments dins i fora la ciutat, el caos circulatori, elssorolls, la massificació en els comerços, l'allotjament enhabitatges petits, l'escassetat zones verdes...

Tot això pot comportar aïllament,estrès, agressivitat...

A les ciutats es pot donar l'anomia.

També és cert que a les ciutatsexisteix menys pressió social i mésllibertat.

Problemes socials en les ciutats del Nord.

Decadència i pobresa urbanes,evidenciades en el deterioramentdels centres històrics i dedeterminats barris.

Evident segregació

social.

La població amb més renda surtbuscant altres models de vida,

Els barris es degraden, elshabitatges també

La població envelleix

Es fan nuclis de població amb menys recursos...

La forta immigració satura els barris vells,on viu població amb rendes baixes i a ontambé hi ha sovint elevades taxes d'atur.

Per exemple,a Catalunya:

Els barris es degraden.Un fenomen semblant es dóna enalgunes ciutats dormitori.

La pobresa urbana afecta més d’un20% població (sobretot dones grans, toti que cada cop hi ha més gent jove).

Sovint la pobresa s'acompanya ambd'altres problemes socials (atur,drogoaddicció, sense sostre ...).

És allò que es coneix com a Quart Món.

Problemes socials en les ciutats del Sud.

Destaquen els arrabals perifèrics d’autoconstrucció(cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% dela població urbana del S.

El 70% vivendes del S són tècnicament il·legals.

Els problemes són més greus i més palpables:

Manca de serveis bàsics (aigua potable,clavegueram, recollida de residus ...).

Congestió (la manca de planificació dóna uncreixement caòtic).

Problemes socials.

Manca d’higiene (major incidència de les malalties)

Increment del risc (s’instal·len en llocs pocapropiats)