<mV

l

EPOCA IV - NUM, 5518 d'abri l del 1936

PREVs 2ORedacció t Administració:Primer de Maig, 7T E L È F O N 1 9 4 8 6B A R C E L O N A Unió Socialista de Catalunya

CONTRAGUERRA

AL FEIXISME!

FEIXISMEper JOSEP MIRET

a aèi-fèìxistìie èsjiianyaUAra, aquells que mteyspreáyefts'hauran convençut de la seva lleugeresa.

Tots els fets produïts darrerament en çôi^tóti u^f^t%d^Espaii^ävanil* l'intent de pertorbar èl desenvolupament del programa delliront Popular, ,són suficients per a demostrar que no solament,,gìieixismeiiavia arrelat al nostre poble, sinó que té fondíssimes arrels.

L'atemptat contra Jiménez Asúa, l'atemptat contra Ortega/Gas-set, l'assassinat del senyor Pedregal, el vast pla de complots terro-ristes contra les més destacades personalitats dels diferents partits,reunits sota la bandera del Front Popular, els forts incidents de1 Ma-drid durant les festes de la commemoració ile l'aniversari de la pro-clamació republicana, les activitats dels capellans llança-bombes,tots aquests lets, en fi, dibuixen clarament la força del feixisme espa-nyol i la seva decisió d'impedir ;la consolidació d'un règim • simple-ment democràtic. t ; . . ; . • : , -

Altra vegada, i amb més força que durant els primers a'h'ys de jlarepública, s'aglutinen estretament totes aquelles classes i aquelles! 'institucions que veuen amenaçada la seva existència i els seus privi*legis..'. . . . . . • • • • •• • • . . . . . . - , . , • ' , ' : ! • - • • : > • ' • : • /v1: • : • '

El feudalisme agrari, el capitalisme bancari i industrial, les restesde la vella aristocràcia palatina, els partidaris d'Una «España gran-de», els enrolais en la Unió de Militars Espanyols, l'alta direcció ecle-siàstica, els aventurers de totes les politiques, que sjofeguen en unambient d'honestedat, i tots aquells que tenen quelcom u -perdre,s'estrenyen fortament per tal d'oferir més resistència a l'empentacreixent de les masses republicanes i obreres; : > .

El feixisme, a Espanya, compta amb diners i amb'masses. Di-'ners i masses, repetim-ho. No ! Volgüem erigan^ar-nos^ jerque fórapitjor per a tots. Només una organització que Compti ahïb;. Aquestsdos indispensables elements pot actuar amb l'audàcia i ei''metocteamb què actua «Falange Española»., ' ' • ¡

Perquè, fins ara, totes les actuacions d'aquesta organització fei-xista demostren la possessió d'abundants mitj'àris econòmics i d'o-rientadors especialitzats. . ' . ' ' •

Els mitjans econòmic« surten, deuen sortir indubtablement,' de lesmateixes caixes que donaren vida i empenta a Mussolini i "a Hitler;i els elements especialitzats surten de l'exèrcit, com també en sorti-ren a Alemanya i a Itàlia i a Austria i a tot arreu on el feixisme haarrelat. ' . . . ' , . ,

Nò és qüestió de perdre temps inútilment. Prou planys i proulamentacions i prou respectes a la legalitat que els enemics escar-neixen. A hores d'ara, ja és gairebé per sentit del ridícul que hem dedeixar la ploma i prendre l'estaca. Perquè és un dels més grans ri-dículs demanar calma, serenitat i confiança, mentre que els- enemics,confabulats del poble i contra el poble es riuen '¿el nostre humanitärrisme i de la fe dels republicans en les disposicions escrites. ,

Si els republicans no es veuen amb cor d'acabar «com sigui»aquestes demostracions feixistes, que ens facin un traspàs de serveisa nosaltres, socialistes, i veuran com en vuit dies el país està pacifi-cat i els esperits estan pacificais, encara que per aconseguir<-hp hàgiín;de recórrer als procediments que els nostres adversaris; no varen dub-tar, a emprar per acabar la revolució d'Astúries i Catalunya.

: Cal depurar immediatament lots els cossos armats. Eliminar del'exèrcit, la policia i la guàrdia civil, lois els emboscais, sense con-templacions de cap mena. Desarmar : els feixistes* i empresonar-loscom s'empresonaven els nostres companys mancais de llicència d'ar-mes. :Castigar inflexiblement els agents provocadors. Destruir ràpi-dament aquest gresol feixisla que és la «Unión de Mililares Españo-les». Eliminar dels alls càrrecs de PEslat tols els que van contra uri >Estat que odien. Copejar les dents dels banquers amb 'mesures queanul·lin la seva influència econòmica. Atacar implacablement l'Esglé-sia fins a recluir-la als temples, que mai no havia d'haver abandonat.

Replicar les escomeses feixistes en tols els moments i en lois elsllocs, sense repòs. Sense compassió. Sense febleses. Sense tremolorsde cames.

Si no es fa així, que ningú no es queixi de les conseqüències. I queningú no es sorprengui que els obrers organilzals prenguin pel seucomple l'exlerminació lolal del feixisme.

ËC JL/ËC r\ •l a m p a c i l ista"• '" V'J'^ ' r1./1/ ' ' • ' • ' ' • . " • • • -^~-'H; • i • .

'•> '..¡'-4 > • • í t

^'M'entre'''els póblea' claímen'^jn.b'grans ; manifestacions la pàli' "del''.,món, uns homes que Hauríem dé ferdesaparèixer perla seva obra nefas-ta, que no volen teñir noció del'que1

significa una guerra mundial perais pobles, es militaritzen i .estruc-turen en llurs respectius països d'u-nti manera tan 'provocativa vers" lesaltres nacionalitats,.'què1 inévitable-ment vindrà dia que haurà d'esòla-_tàr.' ' . " " ' . ' : '." '

Ni Societats de Nacions, ni Co-mitès de,,Pacificació, no poderi atu-rar les prd.Vocacipns i l'orgull alsMussolini i els Hjtlffí;,' Una nuvoladagrandiosa de .pólvora ;.s$inbla cobrirel''cel d'Europa. ' ' "

Mentre el L)uce, desoint els,¿jams'd'e pacificació i de .concòrdia "''de la.Societat de Nacions està atropellantla in'dependència d'un poble inde-'fe'ns í rhancat d'armament i d'üñasolidà preparació guerrera, en nomdte la realitat necessària de l'expanvsïó • colonial. de la , Seva nació, i 'abrandat per la passivitat de la re-ligió'que'té la seva Seu à Romà, unaltre monstre'guerrer, un tipus ma-tonísta cent 'per cent, el déu - ale-many, llança els 'seüs' guerrers a unaaventura, a l'ocupació de lá Renà-niay*:tferteânt' «te pactes'ti* • 4»; - post-guerra ; i desoint els precs amistososdG.-Françà^ i Anglaterra per, tal defer-lo'reéular en el'seu propòsit, pro-voca tot. Europa i l'amenaça ambuna nova era de sang.

1 Efe •''homes dirigents Be les nacjp-nalitats europees cal que . aixequinbendali'el. íroht i que .busquin la llum.,de la realitat per tal- de saber sortirlliures d'aquesta prova difícil.'

EL PROLETARIAT TE L'OBLIGACIÓMORAL D'AJUDAtó LA PREMSA QUEDEFENSA ELS SEUS INTERESSOS 1TREBALLA PELS. SEUS IDEALS- D'E*MAXGIPACIO." COL·LABOREU, DONCS,A LÀ PROPAGACIÓ^ DE "JUSTICIA SO-CIAL"! ' ' • ' • • • - • • •

Horrors de guerra no basten peranihilar'l'inïerit'hítlerià ; ni records,ni' cGn^eqoèhcies,1 'ni 'plors de mare,ni1 ;les 'áiêsfèrrés humanes :.que correnpels seuS carrers -fan suficients perdeturar-ló. •

Els pobles paguen ben cares ;-lesatzagaiades de llurs dirigents. I Ità^lia aVui, i potser Alemanya demà,pagaran llur error." L'a fmvolada s'espesseeix cada ve-

gada més. Ja ens ofega i ens enter-boleix 'l'enteniment. Cal un home,

cal un poble que desfaci la forma-ció d'aquesta nuvolada de baionetesi canons per,tal que torni a regnarla calma i el benestar.

Hem de demostrar'que som po-bles avançats. Les guerres encaratrobaven justificació a l'Edat Mit-jana.

Creure el contrari és posar els peusen fals i llançar-se a un precipici.

'Abaix 'la guerra !

T. TOSAS ROSELLÓ

JH*/*\

Treballant a l'ombra de la creu

2

PERDIGONADESMÒMIES FALSIFICADES

Segons la premsa, a Egipte s'ha descobert una banda d'estafadorsque es dedicaven a falsificar mòmies de personatges il·lustres.

Segons els esbrinaments de darrera horçt, entre les momies falsifi-cad es hi havia la del famós Garcia Prieto i en preparació, les de Ler«roux, el comte de Romanónos, Alba \ uns quants personatges més perl'estil que ja només conserven els fòssils.

V ' • ' MES EXACTENo sabem si els lectors estan al'corrent que a la nostra ciutat,hi

ha una plaça que porta el nom del que fins ara ha estat president ó**ia República: Alcalà Zamora. -

Això s'haurà de canviar. Manuel Brunet proposa des de «La Vea»que es canviï aquell nom pel de: Karl Marx. No cat.

Nosaltres li posaríem el nom d'«El gitano de Riego».

HANDOLERISMF I TERRORISMESabíem que l'Església catòlica, apostòlica i romana estava des*

prestigiada pels seus representants.Que contra l'avarícia oposava el lema de despullar les beates be-

neites.Que contra ia luxúria oposava els més baixos abusos damunt ten-

dres criatures.Que a r«estimeu-vos uns als altres» oposava el «mateu-vos els uns

als altres», •Però el que no sabíem és que hi hagués capellans llança-bombes,

com aquest que, a Arganda, en va llançar una contra la Casa del Po-&tó; - • • • • < ' ' • • - •

indubtablement hi ha una F. A. I. del Vaticà.1 si a això afegim la gesta «radical» d'un capellà d'on poble de

Catalunya, el nom del qual no recordem, que tra emportar-se'n 250.000pessetes d'una pagesa u aquestes que són capaces de combregar ambuna roda de molí, haurem de convenir que, si bé l'església ha perduttot el que tenia oe catòlica i apostòlica, en canvi, conserva amb totafrescor el que tenia de romana...

• , UN QUE NO ESTA COMPTENTPérez Madrigal. El qual, dimarts passat va donar una conferèn-

cia al teatre Victoria, parlant de la defensa de la República.Li fóra més avinent, al Sr. Madrigal, parlar de la defensa de l«s

seves galtes que les té molt amenaçades. . ,Per «estraperlista» i provocador.

EL LLENGUATGE DELS CANONSMussolini diu que el dia 25, les tropes italianes entraran a Addis-

Abeba. Ja són a dos cents cinquanta quilòmetres de la capital etiòpi-ca. Una empenta més, i contra les afirmacions del capità Meana querha demostrat estar en possessió d'extensos coneixements estratègics,Etiòpia serà envaïda pets camises negres. Ah! Però una mica de cal-ma senyors!,

Que està a punt de començar una reunió dels set i mig!En la qual reunió acordaran el dia que s'han de reunir per asse-

nyalar on s'ha de fer la reunió definitiva. Etiòpia serà salvada!

ELS AJUNTAMENTS POPULARSEl senyor Guerra del Río ha visitat el president del Consell per

demanar-li que abans de la celebració de les eleccions de compromis-saris es portí a terme la reposició dels ajuntaments populars. Ata re-sulta que els lerrouxistes són els més fidel» guardadors de les essènciesrepublicanes. El senyor Guerra del Río hauria pogut fer la mateixagestió quan, sota el govern d'A. Lerroux i amb la intervenció des-carada de Salazar Alonso, es portà a terme aquella cam^nj crimi-nal de persecució contra els ajuntaments populars.**

Ara ja ha fet tard. Si li restava vergonya hauria d'emmudit .

PROPOSICIÓ MONÀRQUICAEls diputats monàrquics han presentat una proposició que diu:

«Los diputados que suscriben, ante el progresivo desmoronamien-to del principio de autoridad, que amenaza sumir a España en lamás trágica de las anarquías, protesta ante la Cámara de la reiteradainhibición con que el Gobierno afronta los problemas de orden pú-blico, y reclaman la inmediata adopción de aquellas medidas que pue-dan ofrecer salvaguardia al régimen social, al prestigio del Ejércitoy a los derechos más rudimentarios de la convivencia».

Estem d'acord amb l'adopció de mesures per a evitar el «desmo-ronamiento» del principi d'autoritat.

Però per nosaltres, la salvaguarda del règim social només pot ve-nir destruint la força econòmcia dels capitalistes; el prestigi deî l'exèr-cit, separant del cos tots els oficials antirepublicans i antipopulares.

Hi estan d'acord?FERROMÂ

El grande Borges

Dilluns passat tingué lloc a lánostra vila un gran míting d'afir-mació socialista en el qual intervin-gueren els companys Vima, de Ciu-tadilla, Farrerons, de Borges Blan-ques, el company Arlandis, del Par-tit Comunista, i els companys Amat,Miret i Comorera, president del nos-tre Partit.

Parlà primerament el companyArlandis afirmant que la unió entrela U. S. C. i el P. C. C. era gaire-bé un fet i que calia eixamplar launificació al màxim possible.

A continuació féu ús de la parau-la Francesc Vima, alcalde socialis-ta de Ciutadilla, qui féu una amplaexposició de la tasca socialista rea-litzada a Ciutadilla. Afirmà que lapolítica portada a terme ha obligat apagar els grans propietaris que sem-pre són els que deixen de pagar llursobligacions, en contra dels pobresque ho han de pagar tot. Invitàtothom a organitzar-se a l'entornde la Unió Socialista de Catalunya.

mítingBlanquesParlà després Ramon Farpegrons,

president del Comitè polític de laSecció de la II S. C. a Borges Blan-ques, qui afirmà que ha estat grà-cies a la labor de -Comorera que elsinteressos de la pagesia catalana hanestat i són defensats amb les dents.Digué que si aquests interessos sóndefensats és perquè Comorera és unsocialista fins el moll dels ossos.

A continuació féu ús de la paraulaTomàs Amat, de la Joventut Socia-lista de Catalunya, qui posà de re-lleu l'actuació de certs partits quenomés s'adrecen a les masses quanhan de pidolar els seus vots. Com-baté durament l'apoliticisme de lesmasses anarquistes. Digué que caliaque els obrers de la ciutat i els delcamp han d'anar estretament units.

A continuació féu ús de la parau-la el company Josep Miret. Començàdient :

Com a obrer de ciutat í en nomdels obrers de la ciutat us saludo.Propugna per la importància del fet

obrer. Reconeix la indiferència delsobrers de lá-ciutat pel que fa refe-rència als problèmes de IA terra.Diu que els obren de la ciatat obli-den sovint els treballadors del camp.Recullo l'espectacle que ens oferiu.0irem als obrers de la ciutat quetambé patiu la tragèdia enorme del'explotació. Ra referència a la ges-ta dels homes de Ciutadilla que hancanviat els noms d'onze carrers.Aquesta espectació la veiem a tot ar-reu.

Es refereix a an acte de descobri-ment .d'una làpida a Rafael Campa-lans. Fa una bella diferenciació en-tre. l'Església i Campalans.

Parla contra l'Església com apotència econòmica,

Retreu la frase de Marx : l'eman-cipació dels obrers ha d'ésser obrad'ells mateixos.

Després féu ús de la paraula elcompany Comorera.

Recorda anteriors visites a les Bor-ges en anteriors campanyes de pro-paganda i fa al·lusió a la traïció delscatalanistes dels «trenta anys» ques'aliaren amb els terratinents d'És-panya per a destriur la llei de Con-tractes de Conreu, acabant tecordantla famosa isidrada.

Esmenta el pacte de la Lliga queja l'any 23, va fer traïció als tre-balladors catalans rendint la Man-comunitat a les bótes d'un generaldictador. Diu que aleshores es perdéla dignitat del nostre poble i posal'exemple del 6 d'octubre en quèla generalitat davant el camí de larebel·lia o de la indignitat va optarpel primer camí.

Recorda els morts i els empreso-nats del 6 d'octubre que caiguerenen la lluita per la llibertat.

Dia que l'Estatut ha estat reco-brat perquè el 6 d'octubre es va per-dre una batalla però no es va perdrela dignitat, i per això avui estem enple recobrament.

Afirma que l'empenta revolucio-nària va destruir en els seus comen-çaments l'acció feixista. Diu que hanpassat hores amargues esperant veu-re el recobrament del nostre pobleque en la gloriosa batalla del 16 defebrejf ha arribat. Diu que aquellavictòria és la prova indubtable de laforça dels treballadors organitzatscontra el front únic dels straperlis-tes i capitalistes i imperialistes.

Esmenta la misèria enorme delstreballadors del camp d'Espanya ila importancia de la seva victòria.

Diu que la República, del 31 foumassa política i, que cal que la República del tó de febrer siguieminentment econòmica. Lluitantno per la base política de la República sinó per la base social que ésla que cal aprofundir,

'Diu que cal far la revolució agrà-ria a Espanya, dominar el poder de

1 l'alta finança, esclafar el poder eco-nòmic de l'Església, i destruir el seuinstrument .polític.

Diu que no n'hi ha prou amb lallei de Conreus, perquè cal anar als,fonaments econòmics del problemader camp. •

Combat els intermediaris situatsentre els productors i els consumi-dors, que són els factors immediats

' de la misèria dels treballadors delcamp.

Posa de relleu la diferència entre' les concepcions burgeses i les con-

cepcions socialistes que té l'orador.Anuncia la nova civilització que

cal desenrotllar ràpidament per aallunyar-nos dels actuals prejudi«cis i de la vella moral i afirma queens trobem en l'hora del part uni-versal que ens portarà el fill formósde la germanor humana.

El discurs del nostre company fouovacionat llargament pel nombrósauditori.

La penetració del Socia-lisme al camp català

Gabriel Mur i CastanA D V O C A T

PLETS, CAUSES CRIMINALS

CONSULTE« GRATIS PER » OBRERS

RAMBLA CATALUNYA» 66, 4.', D.TELÈFON 79140 OE B A 7

LA PREMSA OBRERA ES UNA ARMAPER A COMBATRE ELS PRIVILEGISDE CLASSE. "JUSTÍCIA SOCIAL" E8UN PERIÒDIC OBRER, LLEGIU-LO IPROPAGUEU-LO! '

Les festes de la proclamació ¿fe laRepública han estat amplamentaprofitades pels oradors propagan-distes del nostre Partit.

Diumenge anaren a la comarcadel Priorat els companys Comorera,Barjau, Frosijosà, Simó i Miret,acompanyats de militants del «09?tre Partit.

Es feren una. sèrie de mítings aPorrera, Torroja, Cabacés, La Bis-bal, Gratallops, La Palma i altrespobles de la comarca ;del Priorat,amb una afluència extraordinàriadels agricultors de r*esmentada co-marca, que feren una rebuda .entu-siàstica als nostres companys. ATorroja tingué lloc la cerimònia dedescobrir la làpida que dóna el nomde Rafael Campalans a una plaçade l'esmentada vila.

A tots els pobles regnava un granentusiasme que es traduïa en visquesi aplaudiments que no cessaven du-rant la presència dels prado** de IftU. S. C. Gairebé a >tots eoi poble$els nostres companys eren .rebuts j'acomiadats al so de 1» -Internado*nal. Especialment el -company Co-morera fou objecte a tot aífeu devivíssimes mostres de simpatia.

A l'endemà, dilluns, la "campanyade propaganda es verificà a les co-marques de La Segarra i Les Gar-rigues amb la intervenció dels com-panys Comorera, Miret i Amat deBarcelona i els companys Vima,Farrerons i Bellmunt de les comar?quês lleidatanes.

• .També en, aquestes contrades l'è-xit fou esclafant. Els ttostres oradorsparlaren a Ciutadilla, Borges Blan-ques, Arbeca, Albagés^ Juneda,Ànalec i altres pobles davant enor-mes multituds que aprofitaven lamés petita oportunitat per a exte-rioritzar el seu entusiasme.

A Ciutadilla es descobriren onzelàpides d'altres tants carrers que, ahores d'ara, porten el nom del com-pany Comorera i del senyor Com-panys, Siirval, Pau Iglesias, Fran-cesc Layret, Campalans, SalvadorSeguí i d'altres noms prestigiosos.

A .Borges Blanques tingué lloc unformidable míting amb l'assistènciad'unes dues mil persones, i entradade pagament í en el qual a més delsnostres companys parlà el companyArlandis del Partit Comunista deCatalunya.

De,la campanya per terres lleida-tanes n'ha sortit, la constitució de legnoves Seccions de Ànalec, Juncosa»

• Albagés i Soleres,A remarcar que en tots els pobles

esmentats els nostres companys fo-ren saludats amb el puriy clos i al sode la Internacional.

Aquestes campanyes afermen ¿ínostre Partit en la seva posició ma-joritària en el socialisme català.

Cal,, derjcs, mantçnir la „mateixaintensitat en la nostra propaganda,ja que veiem .els resultats positiusque se'n deriven,.

L'homenatge de Vallsa Rafael CampalansRetallem de TREBALL, diari d'a-

vançada de Valls el següent ar-ticle:

«La idea de posar el nostre pri-mer Grup Escolar sota l'advocaciód'un nom corn el de RafaeJ. Cam-palans ens sembla d'un encert in-qüestionable.

No solament per tal com trobemadientíssim l'homenatge a la memò-ria del nostre malagunyat amic queel fet en si representa ; no solamentper tal com En Campalans reuneixindiscutiblement títols i mereixe-ments que el fan creditor ,a un talhonor, sinó també i molt especial-ment perquè tractant-se d'un Grupescolar, és a dir, d'una obra <juereuneix la doble condició de culturali popular a la vegada, cap nom nopodria semblar-nos tan escaient pera expressar-ne l'essència i el contin-gut com el del nostre malaguanyatamic Rafael Campalans. .

Campalans fou, en efecte, pertemperament, per vocació i per pro-fessió un apassionat forjador d'allòque s'anomena la cultura popular ique en el nostre entendre representala vertadera autèntica cultura. Per-què tota cultura que no es faci de ca-ra al poble, per al poble i al serveidel poble, podrà consistir, si es vol,;en una tasca d'elucubració o d'eru-dició molt interessant i útil en d'al-tres aspectes però que • difícilmentencaixarà en el concepte integral iampli del mot cultura.

Cultura significa, en efecte, accióde conrear totes les facultats de l'es-perit ; totes harmònicament, no pasles unes en detriment de les altres i,en aquest sentit, el seu objecte nopot ésser altre que el de fer-nos méshumans que és tant com dir més in-telligents, més bons, més sensiblesi més comprensius amb els nostressemblants. Una cultura que no com-plís aquesta finalitat i que en llocd'atansar-nos al poble ens en separési ens ensuperbís, no fóra tal cultu-ra sinó una caricatura grotesca i ri-dícula de la veritable cultura.

I en aquest sentit el malagunyatCampalans representa superiormentla fusió harmònica i feliç dels doselements que hem assenyalat com aconcurrents i característics en el nos-tre Grup Escolar : l'element cultu-ral i l'element popular.

Esperit cultíssim, refinat, senyorí-vol, En Campalans unia, en efecte,a la seva senyoria espiritual unarara eventualitat que el feia acces-

sible als més insignificants i amicentranyable dels més humils.

Posseïa, en una paraula, aquellpregon sentit humanístic de la cul-tura i de la vida que quan es dónade veritat en un home, com era enel cas del nostre Campalans, tan fe-cund es mostra per raó de la irra-diació i del mestratge que exerceixamb l'alt exemple de la seva vidadamunt dels seus semblants.

El President Macià que conei-xia les altes dots culturals de Cam-palans el féu primer Conseller deCultura de la Generalitat restaura-,da en aquells gloriosos dies d'abrildel 1931.

Abans, molts anys abans, Cam-palans fundava i dirigía I ¿scoladel Treball de Barcelona. I quanvingué la vergonya de la Dictadura,el nostre pedagog tingué un gest dedignitat i no s'ajupí a l'estúpida in-cultura del dictador. Li valgué laseparació de les càtedres que exer-cia dins la Mancomunitat. PeròCampalans era el pedagog dinàmicque no s "avenia a la inactivitat —tot i permetre-li-ho la seva posicióeconòmica de llavors — i fundà,junt amb alguns dels seus companys,l'Ateneu Polytècnicum que continuàla tasca cultural obrera que havieniniciat.

Fou un pedagog tan penetrat delsentit nobilíssim de la seva missió,que tot ho concebiav i ho valorava,fins la política, eri funció de la pe-dagogia. Fou, en resum, un delsesperits més nobles í més purs quemai hagin brillat damunt la terracatalana.

Es per totes aquestes considera-cions i moltes d'altres que s'hipodrien afegir que considerem unveritable encert el fet que el nom deRafael Campalans presideixi comflama viva d'esperit, els destins delnostre primer Grup Escolar, i femvots perquè les generacions que en elcurs dels anys en vagin sortint du-guin impregnat a l'ànima aquellsentit d'humanitat que el nom d'EnCampalans, segurament, els hauràd'encomanar.

CASAMENT CIVILAbans d'ahir va tenir lloc el ca-

sament civil entre el company JoanCoca i la companya Neus Molina,bons companys i millors militants.

Els desjtgem Jlargp. felicita.t. ,

3

£1 míting de les Jo-ventuts a Mataró

El proppassat diumenge tingué(loe a Mataró un míting pro unifica-ció marxista organitzat per les Jo-ventuts Socialistes i Comunistes iprenent-hi part la Unió Socialistade Catalunya i el Partit Comunistade Catalunya. L'acte fou admirableper l'entusiasme que hom podia ob-servar en l'enorme concurrència quehi assistí i per la convivència que esnotava entre Is afiliats a les duesbranques marxistes allí representa-des. Els oradors reflectiren d'unamanera precisa l'harmonia existententre els proletaris i la necessitatque deixi d'esser un projecte la fu-sió dels partits i joventuts marxis-tes esdevenint, per l'esforç de tots,una prompta realitat.

Casas, en nom de les JoventutsSocialistes de Mataró, va fer remar-car la necessitat de la fusió de totsels grups marxistes en un sol partitobrer glossant amb justesa el dibuixde Shum publicat a JUSTÍCIA SO-CIAL en el número anterior.

Montagut, parlà en nom del C.C. de les Joventuts Comunistes deCatalunya i remarcà que hem debuscar en tot moment aquells puntsque poden ésser-nos comuns amb elsaltres companys i arribar a una uni-tat d'acció política í sindical en totsels petits afers quotidians i deixar-nos de peroracions teòriques que po-drien separar-nos al fi per qüestionscompletament fora de là realitat enquè vivim.

Tomàs Amat parlà en representa-ció del C. E. C, de les JoventutsSocialistes de Catalunya i féu res-saltar que l'actiu que es celebrava eramés eloqüent que tots els parlamentsque hom pogués fer i fent notar quesols amb un sol partit que acabi ambl'emicolament actual dels organis-mes del proletariat es podrà endegarla cruenta lluita entaulada en totel món per tal de realit/.ar la novarevolució econòmica, car el Capita-lisme en desplaçar el Feudalisme rea-litzà una revolució econòmica, i uncaire netament econòmic presententotes les revoltes que l'home ha ha-gut d'efectuar per a fer progressarla civilització. Els conservadors detots els temps s'han valgut sempre dela idea de pàtria i Déu per a llançaruns contre els altres, i a l'antiga re-ligió, opi del poble segons Marx,ara tenim el deure d'oposar elsentiment d'unió del proletariat coma nova religió que ha de desvetllarla fe pel Socialisme.

Joan Fronjosà, en nom de la UnióSocialista de Catalunya fa remar-car que actualment hom es jugal'última carta del Capitalisme i nopodem anar a la implantació del So-cialisme sense una forta cohesió detots els obrers militant en un solpartit que podrà fer front a la bur-gesia la qual no cedirà, com mai

cap classe ha cedit el poder a lesaltres classes, si no és amb una llui-ta. La situació actual requereix pri-mer una dictadura del proletariatper a, un cop assolida la llibertateconòmica, arribar a la democràciapura. Glossa la situació de les forcesobreres internacionals i diu que és laIII Internacional l'única que té enel present algun valor positiu. Enl'ordre interior d'Espanya fa res-saltar que els moments presents esdemostra que no és cap excepció es-tant lligada a les lleis generals deldesenvolupament social ; els prole-taris volen que es faci la revoluciód'una forma efectiva mentre que elsnobles no es sotmeten al nou estatde coses. Ja hem vist com actuavala plutocracia ; per això nosaltreshem d'emprar solament el joc de lademocràcia burgesa quan ens afa-voreixi.

Per l'ambient que es respira ésd'esperar que Espanya sigui el se-gon país del món on s'organitzi lasocietat sota bases col·lectivistes i calque ens preparem a substituir el sis-tema capitalista que està de cos pre-sent. La República espanyola no téforces burgeses capacitades i orga-nitz,ades ; el guirigall de partits dedreta no admeten la República, il'únic partit que compta amb homescapacitats és el Socialista que en po-sar-se en contacte amb el Partit Co-munista que té enrôlais joyes que japorten un programa ben estudiat iuna força de convicció suficient pera portar a terme els seus postulats,podran en conjunt realitzar per com-plet els anhels de la classe treballa-dora. Es necessari, acaba dient, queels vells militants dels sindicats ipartits obrers es defineixin i hom ar-reconi tot el que signifiqui un reras-sagament en la marxa vers el triomftotal del proletariat.

Estivili, que parla en nom delP. S. O. E. saluda les JoventutsSocialistes i Comunistes i recordaque ara es fa necessari enterrar elsmorts d'octubre amb els esforços delmoviment sindical i polític essentcada acte que tendeixi a la unifica-ció una paletada simbòlica que aju-darà al descans dels cossos inse-pults dels camarades caiguts. Fa unparal·lelisme entre el 1905 rus i el1934 asturià i així com els afuse-llaments dels obrers de Putilov por-taren la revolució d'octubre i aquellsmorts foren enterrats plenament enestablir-se, sobre les cendres • del'Imperi zarista, la U. R. S. S., so-lament podrem considerar realitzatel nostre deure i acomplert el deu-te amb les víctimes de l'última in-surrecció establint a la península laU. R. S. I.

Fixem-nos, però, que la manca decohesió i les divergències entre el pro-letariat portaren la classe treballa^

R E S T A U R A N THORTA VALENCIANA

T O I U I K S A N T 8 K B A S T I A

B A K C £ L O N E T AT E L È F O N 1 4 3 4 2

• 'Especialitat en Paella Valenciana,

Llagosta Barcelonetai

Pollastre a l'Ast, estil Horta

Salons especials a 90 metres d'alçària,propis per a Banquets i «Lunchs»en típiques barraques valencianes

Temperatura ideal

DIRECTOB-ABRENDATABI: M. V I L L EL L AS

dora alemanya, italiana, austriaca ialtres a la derrota, i nosaltres si sa-bem aprofitar l'exemple i l'experièn-cia viscudes ens fondrem -en un solpartit formant un bloc monolític queresultarà invencible. Després de 1erremarcar l'estat de descomposició dela societat capitalista, fa notar queel moviment obrer s'ha d'estructu-rar damunt una àmplia concentraciópolítica i sindical, Aliança Obrera,moviment marxista revolucionari,establiment de la República Socialis-ta de Catalunya dins la Unió deRepúbliques Socialistes d'Iberia, iprocurar en tot moment la defensadel primer baluard del proletariatcom és la U. R. S. S.

Amb la voluntat de tots hem,doncs, d'acabar amb aquest mosaictrencat i destroçat que representael moviment obrer a Catalunya for-jant tot seguit la tan desitjada uni-tat política i sindical dels diferentsgrups existents.

Helios Gómez, en nom del PartitComunista de Catalunya explica lesraons per les quals els Partits Comu-nistes d'Espanya i de Catalunya va-ren entrar al Front Popular car sen-se significar un oblit de la nostralínia marxista-leninista que té permissió especial la de portar al poderels obrers i camperols implantant ladictadura del prolétariat, cal queaprofitem els moments àlgids quepermeten desviar Ía petita burgesiai la classe treballadora poc orienta-da vers els partits de classe o, simés no, neutralitzar la seva influèn-cia evitant així que es desviï vers elgran capitalisme el qual es val delfeixisme per atreure's les masses dela classe mitja, petita burgesia i pa-gesia amb demagògia quan en rea-litat sols poden sentir-se satisfetesamb un benestar assolit amb unajusta distribució de la' riquesa i unalt grau de nivellada vida entre elobligà el Govern a obrir les presonsproletariat. •• '

Fa ressaltar que els camperolscastellans treballaren junt amb elsasturians i de totes les nacionalitatsibèriques per assolir l'autonomia deCatalunya i en aquesta terra s'halluitat per ajudar l'alliberament delspresos també, demostrant que foula pressió popular la que en realitatobligà al Govern a obrir les presons

Secció oficialEl C. E. recorda a les Seccions

que el termini d'admissió de pro-posicions a discutir en el pròximCongrés, acaba el dia 20 d'aquestmes.Comarcal del Barcelonès

En el Ple de la Federado' Comar-cal del Barcelonès, celebrat el dn 4del corrent, fou nomenada Una Co-missió anib facultats administrativesi investigadores per dimissió de laJunta.

Foren nomenats ; President, J.- •Rull ; Comptador, Ramon Silves-tre ; Tresorer, Miquel Juan; Secretari, Francesc Marro, "i'Vocal, Jaume Lluís Roca.

Secció de Santsi Hostafrancs

Aquesta Secció celebrarà Assem-blea general extraordinària el diu-menge 19 del corrent, a dos quartsde deu del matí de primera convoca-tòria i a les deu de segona i última,amb el següent ordre del dia :

i .r Nomenament de Mesa dediscussió.

2.n Discussió de l'informe delComitè executiu.

3.r Discussió de l'informe de la-minoria al Parlament de Catalunya.

4.1 Proposicions;

Sécelede Barcelona-Centre

Demandes d'Imgré»Camil Rovirosa, Heracli Alonso,

Josep Espallárgues, Nicolau Guer-rero, Francesc Martínez, ManuelGüell, Pau Montserrat, Celestí Al-varez, Joan Pagès, Josep Pagès, Ro-sa Vergés, Mercè Massanella.

i el partit Comunista estacà alertaeu tot moment perquè es compleixinles clàusules del F. P. desenrotllantaixí al menys el programa mínim.

Demana que es vagi accelerant lapreparació de les masses ferit premsaobrera, sindicalisme, cultura i estaren tot moment alerta, l é confiançaen els partits obrers ; delata les contemplacions que es tenen amb elselements reaccionaris i demana quees va,gi &\ més aviat possible a l'ar-mament dels obrers i camperols per-què es puguin defensar dels atacsfeixistes que tant han sovintejatúltimament.

El Parlament, el deu fer servir elPartit Comunista per remarcar-ne lesseves tares i rnai no tokrarà que elsseus diputats vagin a fer tertúliaamb els representants de la classeopressora del proletariat. Reconeixque és necessari encarrilar primer Urevolució democràtica fins que s'ha-gi anul·lat per complet el feuda-lisme i després atacar la burgesiaquan aquesta ja no pugui portat aterme la tasca que li assenyala laseva missió històrica.

Tancà finalment l'acte el COP„-pany Rossell, de la J. C. de Mataró,que presidia, recomanant el mésgran interès dels treballadors peries qüestions polítiques i socials ifent ressaltar el fervor revoluciona-ri de la joventut obrera de Mataró.

• Finalment els camises roges iblaves que en gran nombre curavende_ l'organització, desfilaren cantantla Internacional i els himnes de Jo-ventuts.

J O V E N T U TSOCIALISTA

DfiC A T A L U N Y ACONGRES EXTRAORDINARI

Aquest Congrés tindrà lloc a laCasa del Poble de Barcelona el dia19 a les deu del matí, sota el se-güent ordre del dia :

1. Informe del Comitè Execu-tiu Central i nomenament del nou C.E. C.

2. Estudi de l'actuació amb lesaltres Joventuts marxistes i fusióamb elles.

3. Publicació d'un portantveu dela J. S. C.

COMITÈ D'ENLLAÇ

Les necessitats frapants del mo-ment, històric que vivim exigeixencada, vegada amb més precisió la ne-cessitat inajornable de l'estrata unióde les forces obreres de Catalunyaper tal de poder realitzar la tascaque li està encomanada per les prò-pies necessitats polítiques, socials,econòmiques i culturals, i la joventutproletària desitjosa de donar exem-ple als altres camarades ha vinguttreballant fins al present arribanta la constitució d'aquest Comitèd'Enllaç el qual ha estudiat les pos-sibilitats d'actuació conjunta de laJoventut Socialista de Catalunya,Joventuts Comunistes de Catalunyai 'Federació Catalana de JoventutsSocialistes, havent pres com a puntsbàsics de llur comès els que esmen-tem a continuació :

i. L'anhel màxim de les joven-tuts proletàries de Catalunya és l'as-soliment del Socialisme pel qual llui-taran en tot moment guiant-se amb

mim IE ULL i mmi

iiimiïiïïiEiiSISTEMA NOUR À P I DS E N Z I L L

% PUBLIC ACIONSDE L·A U. S. C.

La setmana entrant sortirà el"Manifest del Hartit Comunista",de Marx i bngels, traduït directa-ment de l'alemany per Hau Cirerai amb un pròleg ae Joan Comorera.

tl "Mannest Comunista" és lacarta ionamental de la doctrinarevolucionaria moderna, lots elsproletaris l'nan de conèixer.

els mètodes científics marxistes iamb una línia d'acció revolucionà-ria netament leninista que no puguien cap moment desvirtuar el nostreideal i tòrcer el significat de la Re-volució Social.

2. Treballarem per la implanta-ció de la República Socialista de Ca-talunya i la seva incorporació a laUnió de Repúbliques Socialistes d'1-bèria, respectant plenament el dreta 1'.autodeterminació dels pobles, allur federació i al seu propi governamb absoluta llibertat, i reconeixentla necessitat del proletariat d'unaactuació de conjunt, propugnaremper la fraternal col·laboració de totsels treballadors d'Iberia.

3. Per tal de donar cohesió al'actuació dels treballadors en elscamps polític i sindical ajudarema l'organització de l'Aliança Obrerai Pagesa amb inclusió dels cama-rades de la Confederació Nacionaldel Treball.

4. Considerant pertorbadora larealització del programa de milloresi acontentament social pels propisobrers, declarem la incompatibilitatamb la col·laboració governamentaldels partits marxistes amb els par-tits burgesos.

5. Per a realitzar una obra profi-tosa a la classe treballadora és ne-cessària una organització amb auto-ritat, responsabilitat i disciplina çoque fa que reconeixem la necessitatd'un sol partit marxista revolucio-nari.

6. Es veuen en el camp interna-cional dues forces en pugna neta-ment definides i que representen pera l'esdevnidor històric de la humani-tat i la seva marxa ascendent versel progrés i la civilització, les duestendències contraposades d'avança-ment cap a nous estadis dç culturai millorament, i de retrocés versetapes d'esclavatge i sofriment, iper la mateixa essència del movi-ment proletari remarquem la notraidentificació amb la U. R. S. S.i estarem en tot moment disposats ala seva defensa oposant-nos amb totcoratge al feixisme, a la barbàrie ia la guerra.

7. La lluita de classes, que cadavegada s'accentua amb més rudesa,fa del tot necessària una sola cen-tral sindical i per tant propugnaremen tot moment per la incorporació ala Unió General de Treballadors detots els sindicats que acceptin lesorientacions socialistes, i requeriremels sindicats autònoms perquè esdefineixin i s'incorporin a la U. G.T. o a la C. N. T., lluitant a l'en-semps per assolir la unitat d'accióde les dues centrals sindicals U. G.T. i C. N. T. a fi que el pro-letariat tingui una defensa efec-tiva de les seves reivindicacions so-cials.

Aquest Comitè d'Enllaç treballaper aconseguir que l'organització jo-venívola unificada a Catalunya tin-gui una forma autòctonament catala-na i per tal que estigui adherida al'organització de Joventuts marxis-tes d'Espanya establint-se un inter-canvi que permetrà portar en comúl'acció revolucionària general.

També estudia la manera queaquestes orientacions arrelin en elsaltres organismes polítics i sindicalsde Catalunya i Espanya.

S'aprèn a tallartota mena d'e ves-titi en poc temp«

Hom de cianci < U 3 » 6 o d e 7 « 9

Pintó Fortuny, 15, entri., 1.a

L« «611.4« . U U. S. C. i lla»/ fill«i «*,iuUru d'u* nlwJs* /

ATENEUPOLYTECHNIC!!!»La Secció d'Estudis Polítics, Eco-

nòmics i Socials de l'Ateneu Poly-tèchnicum ha organitzat un cicle deconferències sobre (¡Unitat Sindi-cal», les quals tindran lloc a l'estat-ge de l'esmentat Ateneu els dies 18,21, 25, 28 i 30 del mes que som,a càrrec, respectivament, dels com-panys Josep Moix, Josep Vidiella,Joan Fronjosà, Eusebi C. Carbó iEstanislau Ruiz Ponsetí.

O Azaña acaba amb el fei-xisme o el proletariat

AzañaLA RECERCA DEL DRET CIVIL Moments de reflexió

Els més variats matisos represen-tatius de les oligarquies dominantsdel món capitalista es mantenen so-bre una mateixa plataforma d'o-pressió i negació dels més preuatsdrets individuals i fins i tot col·lec-tius. Negació del Dret civil que re-percuteix en la vida de l'home enforma d'esclavatge mantingut enles formes més diverses al llarg deltemps, però mantingut a la fi enforma palesa.

En les relacions dels Estats, hatingut un desenvolupament decrèpitde gestes restades de contingut isempre les mateixes sota noms can-viats aplicats a l'ensems a les carac-terístiques dels pobles que les hanviscudes.

La dolor, però, desvetlla els po-bles.

Les necessitats insatisfetes, tanten l'ordre moral com en el material,han llançat l'home a la conquestadel poder civil arrelat a un princi-pi hereditari de castes, i han sorgitles convulsions alliberadores en for-ma de revolució, de lluita del pà-ria amb els enemics seculars del seuelevament a la categoria d'home.

En contra del que sostenit-se enconveniències momentànies afirmal'espontaneïtat del fet revolucionari,U Història dels pobles és eloqüent.

Una revolució no és un fet im-provisat, és un fenomen que estàsotmès a gestacions llarguíssimesd'anys, de segles de vegades.

El nostre país ens ofereix dila-tats estudis en tocant a aquest tema.

Abans de la d'octubre, la més im-portant que en tots els seus seglesd'Història havia viscut, com a con-tingut, fou la dels communards^però aquests moviments mai, finsessent dominats, no són nuls.

Exerceixen una pressió veritablesobre l'evolució política, sinó social,dels pobles que les viuen.

A Espanya la monarquia fou undissolvent en la constitució orgànicade la vida social del poble sotmèsal seu domini. L'ininterromput abso-

lutisme en què es desenvolupava va-ésser el causant de la seva mort.

Les oligarquies que s'alternavenen la governació del país, portavenuna finalitat que sobrepujava elsseus egoismes. Neutralitzar el podercivil; relegar-lo- a un pla secundaride la vida nacional. :

Aquesta fou la seva roca Tar-peia.

El poble creu, ha cregut sempre-en el poder immaculat de la sevasobirania, encara que els seus ene-'mies seculars tinguin cura d'ofuscarh veritable transcendència d'aquestfet amb llurs procediments tradicio-nals. I és per això que ja creu errsi mateix el poble, que ja ha arribata la "seva majoria d'edat'pèl que'respecta a- la seva evolució generalenvers une> més dilatades nqrmes dejustícia. , . • . < - . « . -

Samper, en la seva estada a lagovernació de l'Estat, quan el cossocial estava vivint uns momentsfebrils de lluita que culminaren ambel moviment d'octubre, deia del po-ble —d'aquell mateix poble quel'investí en circumstàncies tristígsi-mes amb l'honor de la .seva repre-.sentació, que va portar-lo a una de

les més altes funcions de l'Estat—que era un nen.

Un nen, una col·lectivitat que sappenetrar amb gest brunzent pels ca-mins de la posteritat per una vo-luntat ferma de conquerir un benes-tar col·lectiu que sens dubte ha d'és-ser el de l'esdevenidor.

Un poble que demostra més per-sonalitat que els governants que elvolen conduir i que fa que la sevapassivitat •—que és sovint un domés de la rebel·lia de la raça— ser-veixi per enlairar frases dolentesper al criteri que puguin formar-seels altres pobles intercontinentals.

Per damunt de tots aquests ho-mes que pul·lulant per les àrees delPoder es dediquen a menysprear-lo,e! poble productor avança i té elsulls fits lluny, molt lluny de tot elque ells signifiquen.

Octubre assenyala una voluntatfecunda, és el ressorgiment de l'es-perit dels pàries d'un mar de seglesque ens han precedit en la immen-sitat del temps, que perduren en for-mes variants : el crit que exigeix unt'ros de terra per a poder extreure'nun- benestar col·lectiu.

J. B. SENTENÀ

Els comunistes prestaranllur suport al programa

del Front Popular«Mundo Obrero» diu:

«No. No se puede pedir continen-cia a las masas hambrientas, alpueblo dolorido en su carne, acribi-llado a balazos, golpeando con las.fustas de la ignominia y con lasculatas de los máusers. Lleva razónel señor Azaña, el bdio y la indig-nación de las masas es justísima. Ysólo con una rectificación total depolítica, sólo con el castigo de los

Congrés General Ordinaride la U. S. C.

Dies 16 i 17 de maigORDRE DEL DIA

ler.—Vàlidament de credencials. ,2on.—Discussió i aprovació del reglament per a l'ordenació dels

debats. ' , ; :3er.—Constitució del Congrés.4rt.—Nomenament de Ponències.5è.—Informe del Comitè Executiu.6è.—Informe del grup parlamentari català. ' '7è.—Informe del gntp parlamentari espanyol. ,8è.—Informe del Conseller d'Economia i Agricultura.ge.—Informe de la Comissió pro-TREBALL, diari de ia U. S. C.ioè.—Elecció del Comitè Executiu.i lè.—Proposicions.Discutits i un cop recaiguis els acords referents a l'anterior

ordre del dia el Congrés passarà a constituir-se en extraordinari pera discutir i fer recaure acord:

"Sobre els acords dels dos anteriors Consells centrats referentsa la conveniència d'anar a la fusió amb altres partits obrers' declasse.

Barcelona, 2 de març del 1936.Per acord del C. E. de la U. S. C.

V. i P.El President, El Secretari g-eneral,

JOAN COMORERA M. SERRA PÀMIES

culpables, sólo con la satisfacciónde sus ansias se calmará esta indig-nación-.

Y ya sabemos cuan carentes de ra-zón están los que se lamentan delincendio de unas iglesias, mientraslamentan que no se haya matado aJiménez de Asúa y a Largo Caballe-ro. Porque éstos -—a quienes no nom-bró el señor Azaña— son los mis-mos que harì asesinado a los traba-jadores y han sembrado el hambrey la miseria durante los dos años desu mando.

Y nosotros, comunistas, hombrescuyas miradas están fijas en el por-venir, que aspiramos a una sociedadmás justa, apoyaremos con todasnuestras fuerzas y nuestra influenciala realización de cuantos propósitosquedaron esbozados en el discursoque en la Cámara ayer el Jefe delGobierno pronunció. Reconocida laimpaciencia del pueblo, reconociday apreciada como justa la indigna-ción de las masas y señalado el de-seo de cumplir el programa del Blo-que Popular y de liquidar parási-tos y holgazanes, nosotros seguire-mos en primera línea contendiendo,a' lado de las fuerzas populares porla consolidación de la España delprogreso y de la libertad y por lle-gar a la realización de las aspira-ciones más sentidas del proletariadoy de los campesinos.»

L'audàcia delfeixisme s'ha decastigar a copsde maca.

Imp. Miret - Guifré, 12-Barcelona

La celebració propera del Congrésdel nostre Partit, ens mou â fer unesreflexions inspirades pel nostre de-sig que aquell sigui profitós per lacausa que tots defensem com al ma-leix temps també la nota de sere-nitat i reflexió de tot !bon militantsocialista.

Fa temps que en els medis obrerse? ve debatint la qüestió de la uni-ficació tie totes les- forces organitza-des (k* la classe obrera en ets or-dres polític i sindical. Malgrat, però,aquest desig, tan unanimement sen-t i t per la classe assalariada, hem dereconèixer que la qüestió de la uni-ficació obrera no avança en la pro-porció que fóra necessària. ¿ Vol diraixò que entre els qus del salariviuen no és prou seniida aquesta ne-cessitat ? Només el pensar-hi seriauna gran ofensa per a ells.

No són els que del salari viuen elsqui posen entrebancs' a la realitzacióde la unitat de la classe exploiada,ans bé són els que aspiren a viurea costa dels esforços que ells prê-ts nen voler defensar, i així veifmcom els esforços que una gran partdo la classe assalariada realitza pertal d 'unificar tots els treballadorssón objecte de bsfa |ier una partd'ella.

La veritat que costa de capir comj. les organitzacions netament i ex-clusivament obreres els costa tantd'arribar a segellar la tan desitjadacom necessària unió.

Si no fos prou perquè la unió deles diverses organitzacions de treba-lladors es realitzés, la necessitat del.i diària defensa dels interessos detots els que estem sotmesos a un sou,n'hi'hauria prou amb l'exemple delque s'ha guanyat mitjançant la rea-lització del front únic en l'exclusiuaspecte polític de totes les forcesd'esquerra que desaparéixessin totesles diferències que poguessin man-tenir-nos desunits.

Caldria, per tant, que totsaquells que malauradament encaraes miren amb la més gran indife-rència la qüestió del front únic detota la classe obrera, que pensinben bé en el que seria de nosal-tres, així com de totes les forces po-lítiques d'esquerra de no haver-sedut a terme el front únic en la pas-

sada lluita electoral, i pensin en elque de resultes d'aquell magníficmoviment polític s'ha pogut ja rea-litzar, el que no es podria fer unavegada assolida la unió de tota laclasse treballadora.

Considerant que un dels proble-mes que forçosament deurà estu-diar-se en el proper Congrés o enuri altre d'extraordinari del nostreparti t serà el dé la unitat obrera enels seus dos aspectes, creiem de ne-cessitat recomanar a tots els mili-tants de la Unió Socialista de Ca-talunya que prestin a aquest pro-blema com d'altres del Partit la mà-xima atenció, no perdent mai devista com el moviment obrer d'arreudel món s'encamina vers aquest fi.

• Cal deixar de banda les convenièn-cies del propi partit, oblidant àdhuc,greuges per tal d'assolir l'ideal pelqual es mouen tants milions de tre-balladors.

Les experiències doloroses que te-nim d'aquells països que per mancade no haver t'robat els treballadorsel camí de llur unió i per no haverexistit la unió aínb ells mateixos,avui gemeguen sota el fuet de la mésnegra tirania, ens, ha de moure asacrificär-ho tot per fer efectivaaqueixa formidable força dispersa, igairebé sense eficàcia, i amb ellaplantar cara al capitalisme deca-dent.

Siguem generosos i vulguem fer-nos dignes del moment en què vi-vim. No regategem esforços pergrans que ens puguin de momentsemblar, ja que tot s'empetiteix da-vant l'objectiu grandiós que perse-guim.

Cal que els delegats que vagin alnostre proper Congrés ho facin sa-dollat's de l'esperit d'unió que avuianima els assalariats de tots els paï-sos.

Cal que els militants tots es dis-posin a imitar els nostres màximsrepresentants, els quals es disposen adespullar-se de la seva alta i honro-sa investidura per tal d'ésser un mésa les rengleres de la croada empre-

-sa per lardasse que viu sotmesa alsalari. Per tant acabem recomanant;reflexió, serenitat i disciplinà pertotes aquelles coses grans i de bene-fici al nostre partit. ADOLF SIMÓ:,

Emissions de la U. R. S. S.EMISSIONS EN ESPANYOL ORGANIT-ZADES PEL CONSELL CENTRAL DELS

SINDICATS DE LA URSS

Dissabte, 18. — Ona 1734 y ,86 m. De 22a 23 h. d'Espanya, 18 a. 19 h. d'Argen-tina. — Revista de la setmana. — Pre-guntes i respostes. — Deportives. —Vetllada literària: «Vull!», novellad'Adveenko.

Diumenge, 19. — Ona 25 metres. De 22a 23 h. d'Argentina (2 a 3 matinadadel dilluns h. d'Espanya). — Funciona-ment del Club dels Ferroviaris, — Lacultura bolxevic. — Noves internacio-nals.

Dimarts, 21. — Ona 1724 m. Pe 23 a 24-h. d'Espanya. — Lenin a l'emigració. —La política mundial vista per la prem-sa soviètica.

Dijous, 23. — Ona 1724 m. A les 16'30hora d'Espanya. — Transmissió de. lafunció d'òpera del Gran Teatre deMoscou. — Ona 1724 i 25 m. De 23 a23 h. d'Espanya, 18 a 19 Argentina. —L'economia en el l.r trimestre del pri-mer any stajanovista. — Dones obre-res parlen sobre llur vida a la fàbri-ca 1 a la llar.

Dissabte, 25. — Ona 1724 y 25 m. De 22a 23 h. d'Espanya, 18 a 19 Argentina.— Revista de la setmana. «— La don»

i el nen. -j- «Guanyaràs el pa amb el¿suor del teu front». <•

Diumenge; 28. — Ona 28 m. De 22 a 23'îhores ¿.'Argentina t2 a 3 matinada deldilluns hori, d'Espanya). — Cigarretes*marca URSS. — Visita a una fàbrica detabacs de Moscou. — Noves breus inter-,,nacionals t soviètiques. i

Dimarts, 28. — Ona 1724 m. De 23 a 24]hores d'Espanya. — ¿Porta el stajano-",

. vlsme a l'aburgesamení? (Respostes anombroses preguntes dels radiooients).)— La« política mundial vista per laipremsa" soviètica. ;

Dimecres, 29. — Ona 1724 m. De 16'30|hora d'Espanya. — Transmlsió de la-funció d'òpera del Oran Teatre de1

Moscou.Dijous, 30. — Ona 1724 i 23 m. De 22 a

83 h. d'Espanya, 18 a 10 de l'Argenti-na, — El Primer de Maig al pals delíSõcialtáme. :Els dijous de 22*30 a 23 h. d'Espanya,

I8'30 & 19 de l'Argentina, per ona de 25metres, emissió en portuguès.

Preguem als radiooients ens escriguinllurs impressions. Contestem totes leslletres acompanyant la resposta de pos-tals o revistes soviètiques. La nostra adre-ça : «Ràdio Central-Moscou» (URBS).

: . . . . . . . -,„•. . , . - , LA DÍRBOeiO ':