EL FEIXISME

LA CONTRARREVOLUCIÓ A EUROPA

INS PUIG CASTELLAR

SANTA COLOMA DE GRAMENET

I. EL LIBERALISME EN CRISIS

-Després de la I GM, a molts països europeus es varen produir intents de revolució, per defensar l’ordre establert front aquestes tentatives revolucionàries, es va consolidar a la presència a l’esfera política de partits polítics d’extrema dreta o de tendència feixista.

- S’encetava, d’aquesta manera, un període d’involució democràtica.

- Aquests grups estaven formats per: monàrquics reaccionaris, ultranacionalistes, sectors burgesos temorosos de la revolució col·lectivista, i grups populars descontents com aturats, excombatents, etc.

- La crisis de liberalisme es va estendre per tot el continent, però cal diferenciar entre els règims autoritaris i els règims feixistes.

I. EL LIBERALISME EN CRISIS

- ELS RÈGIMS AUTORITARIS

- A la dècada dels 20 i els 30 es van instaurar a Europa, així com a altres llocs del món, una sèrie de règims autoritaris: Primo de Rivera a Espanya, el rei Alexandre a Iugoslàvia, Salazar a Portugal...

- Tots ells compartien una característica: estaven impulsats pels sectors més conservadors de la societat, l’alta burgesia i els grans terratinents, l’esglèsia catòlica, l’exèrcit i la monarquia.

- Sota aquests règims, les eleccions estaven prohibides, així com els partits polítics i els sindicats, els parlaments resten com a element testimonial, sense funcions, etc.

- Dins d’aquests règims, hi ha lluites internes entre els diferents sectors que els sustenten per ampliar les seves quotes de poder. Així doncs, l’esglèsia sempre trigarà de controlar l’educació, però sense rebutjar a intentar ampliar el seu abast, l’alta burgesia impossarà els seus criteris econòmics...

-A Espanya, la dècada dels 20, va transcorre sota la dictadura del general Primo de Rivera.

- Aquesta dictadura significava l’aliança entre les forces més conservadores i reaccionaries de la societat amb l’exèrcit i la monarquia.

- Alfons XIII amb Primo de Rivera i membres del seu govern. Ho veurem al pròxim tema, però ja us avance que la fi de la dictadura fou la fi de la monarquia a Espanya.

- A una dictadura autoritària el poder del govern està al servei de les classes dominants, com són l’alta burgesia i els grans terratinents.

- Membres de l’alta burgesia gaudint d’un dia de platja.

- Família de grans terratinents

- Als règims autoritàris, les classes treballadores, el proletariat i els pagesos, estaven sotmesos als interessos de les élits dirigents. A més, no tenien dret a la vaga, i tampoc podien organitzar-se sindicalment.

- L’església fou un dels pilars del règims autoritaris, a canvi, van rebre el control sobre l’educació, el benestar social i el caràcter confesional dels estats.

- Els nens eivissencs, a la dècada dels 20, rebien classes dels cures i els farers.

- Noies interes/òrfenes a una escola de monges.

- A Portugal es va instaurar l’ “Estat Novo”, un règim autoritari i dictatorial, que va sotmetre els portuguesos des de 1926 fins 1974. Antonio Salazar fou primer ministre des de 1933 fins 1970.

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- El feixisme és una ideologia política que va sorgir a principis del segle XX a Europa, plantejant una negació a l’herència liberal, així com una reacció davant l’avanç les ideologies d’esquerra (socialdemòcrates i comunistes)

“Nosaltres representem un principi nou al món, l’antítesi pura i definitiva de tot el món sorgit dels ideals de 1789” (Benito Mussolini, 1921) ¡

-La finalitat és crear una societat nova basada en:

- LIDERATGE AUTORITARI (cabdillisme)

- JERARQUIA

- ESTATISME

- EXPANSIÓ TERRITORIAL

- NEGACIÓ DELS DRETS INDIVIDUALS

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

-Antecedents del feixisme:

- Nacionalisme romàntic: l’Estat és l’expressió de la voluntat de la nació, de caràcter irracional.

- Jingoisme: nacionalisme exarcerbat i expansiu. Punt clau de la doctrina feixista, present a gairebé tots els discursos.

- Xenofòbia: l’odi als estrangers.

- Racisme: forma de discriminació d’un grup de persones respecte a l’altre, utilitzant com a element diferenciador els orígens ètnics, la color de la pell o altres variables culturals i/o religioses. A mitjans del segle XIX, el racisme es va convertir en una pseudociència, desenvolupant un discurs on les diferències entre els humans, a banda de les físiques o culturals, són també, diferències biològiques. Es pretenia justificar d’aquesta manera la supremacia de la “raça blanca” sobre la resta de l’humanitat. A l’Itàlia feixista, el racisme servirà de justificació per a l’ocupació imperialista a l’Àfrica. L’alemanya nazi menysprearà els eslaus per motius racials.

- La xenofobia, un dels trets principals del feixisme, es present, encara, a les nostres societats

- Al segle XIX, els europeus van intentar justificar el imperialisme blanc, sota arguments pseudocientífics on volien plasmar la superioritat de l’home blanc

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

-Antecedents del feixisme:

- Demagogia: la demagogia és la simplificació dels presupostos polítics, apel·lant a les emocions (sentiments, pors, desitjos...) dels votants, per tal d’aconseguir el seu suport. Darrere d’aquestes emocions, s’amaguen les veritables finalitats polítiques. Els feixistes van fer ús d’arguments demagogics per culpar sectors de la societat

-Exemple de la demagogia feixista:

La teoria de la “punyalada per l’esquena”, segons la qual, Alemanya va perdre la I Guerra Mundial, perquè el poble no va tenir prou fervor patriòtic, ja que elements aliens a la nació (jueus i esquerrans), van sabotejar l’esforç bèl·lic.

Dona jueva “apunyalant” l’exèrcit alemany

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

-Antecedents del feixisme:

- Populisme: aquest corrent polític sorgeix a la segona meitat del segle XIX, amb la finalitat de plantejar una alternativa al sistema polític tradicional entre esquerra i dreta. Busca un desclassament de la política per trobar major suport electoral. Els programes polítics d’aquests grups, prompte mostraren ser irreals, així com la seva falta de sostenibilitat. Els moviments feixistes plantejaran un discurs interclassista, per esdevenir, autèntics moviments de masses. El subjecte dels populistes no són els proletaris ni els burgesos, sino el poble.

- Socialisme: malgrat que el feixisme esdevindrà una ideologia antagònica del socialisme, va adquirir del mateix la idea d’un estat fort que ampara a la població i amb el qual es sent identificada. D’aquesta manera, el feixisme va rivalitzar amb els partits obrers, als quals, arribarà a usurpar els noms i els emblemes (Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys, Junta de Ofensiva Nacional Sindicalista a Espanya...)

- Emblema dels Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys i cartells demanant als obrers i a les dones el vot a Adolf Hitler

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Característiques fonamentals del feixisme:

- Societat jerarquitzada: pel feixisme, la societat es representa mitjançant un model piramidal, amb la figura d’un líder carismàtic, un cabdill, a la cúspide, que ha de guiar a la nació. Per sota d’ell, una elit, encarregada de dirigir al cojunt del poble, i finalment, un partit únic, amb la finalitat de cohesionar-lo.

Benito Mussolini i Adolf Hitler

- Aclamació als cabdills feixistes

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Característiques fonamentals del feixisme:

- Culte a la violència: la violència es presenta de forma positiva, i està present des de la formació dels partis feixistes, amb l’existència de grups paramilitars, i esdevé en una eina fonamental per purgar als seus rivals, quan encara es manté la democràcia, i consolidant l’estat feixista, eliminant qualsevol oposició.

camises negres italians camises pardes alemanys

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Característiques fonamentals del feixisme:

- Corporativisme econòmic: l’estat es converteix en un gerent de l’economia, i s’encarrega de planificar les polítiques econòmiques, administrar els nous territoris, les matèries primeres... Però, a diferència del socialisme, l’Estat no és el motor econòmic, ja que accepta i col·labora amb la propietat privada i amb els grans grups industrials. “L’economia del feixisme és una economia on les grans corporacions es queden els guanys, mentres els contribuents financien les pèrdues” (Murray Rothbard)

- Exaltació de la nació: mitificació del passat, per reviure’l al pressent, l’objectiu del feixisme es reconstruir l’esplendor imperial. La creació d’un imperi per ampliar el seu territori fou una constant de tots els moviments feixistes. Van reivindicar territoris per motius històrics, l’irredentisme italià, o ètnics i culturals, com en el cas d’Alemanya i la teoria de l’espai vital.

L’Itàlia irredenta

- Les reclamacions italianes incloïen territoris iugoslaus (Istria i Dalmàcia), austriacs (alps italians), suïssos (Suïssa italiana), francesos (Saboia, Còrsega i Niça), britànics (Malta) i grecs (les illes jòniques, el Dodecanes i Corfú)

- Pels feixistes alemanys, llur espai vital era Europa Central, on es trobaven les poblacions de parla i/o cultura germànica (Aústria, Alsàcia-Lorena, Polònia, Txèquia…). Però també empraren aquest concepte per explicar l’expansió alemanya cap als territoris de l’est, poblats pels eslaus.

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Sociologia del feixisme

- La crisis posterior a la I GM a Europa, va mostrar la feblesa dels sistemes parlamentaris per solucionar els problemes econòmics i socials.

- Aquesta situació va ajudar a estendre la idea de que calia un govern fort que defensarà l’ordre entre l’opinió pública, així com el menyspreu cap a les institucions democràtiques.

- Sota aquest panorama emergeix el discurs feixista, apel·lant constament a la nació, l’antiparlamentarisme, la construcció imperial, la defensa de la propietat privada i la marginació de les minories.

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Sociologia del feixisme

- Ex-combatents

- Els excombatents, persones que havien lluitat pel seu país durant la llarga guerra, i que al tornar a casa, es trobaren en una situació de desprotecció total.

Molts d’ells tornaren amb lesions que els impedien treballar.

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Sociologia del feixisme

- Ex-combatents

- Els plantejaments de remilitarització de la societat va suposar un nou protagonisme per aquests grups.

Campanya nazi de captació de fons pels invàlids de la I Guerra Mundial

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Sociologia del feixisme

- Mitjans i grans propietaris de terres i industrials.

- El feixisme es una reacció vers l’avenç revolucionari de les ideologies que plantejen un nou ordre social i l’abolició de la propietat privada dels mitjans de producció.

El feixisme va despertar les simpaties del gran capital. A la imatge, Henry Ford rep la Gran Creu de l’Àguila Alemanya, la màxima condecoració del III Reich als estrangers.

II. ELS RÈGIMS D’IDEOLOGIA FEIXISTA

- Sociologia del feixisme

- Els sectors obrers, la pagesia i les professions liberals, també donaren suport al feixisme, atrets per pels seus plantejaments interclassistes, els plantejaments demagògics anticapitalistes i les promeses de generar ocupació.

- Els sectors més reaccionaris de la societat també recolzaren el feixisme pel seu rebuig vers les institucions democràtiques i el seu nacionalisme exarcebat.

III. EL FEIXISME ITALIÀ

“El feixisme italià no ha sigut només una revolta política contra els governs febles i incapaços que havien deixat perdre l’autoritat de l’Estat i amenaçaven detenir Itàlia en el camí cap al seu màxim desenvolupament, sinó que ha estat una revolució espiritual front totes les velles ideologies que corrompien els sagrats principis de la religió, la Família i la Pàtria. Benito Mussolini.

III. EL FEIXISME ITALIÀ

- Itàlia després de la I Guerra Mundial

- Al finalitzar la guerra, Itàlia estava en una profunda crisis econòmica, política i social.

- L’inflació es va disparar en 1919.

- A la guerra, van morir uns 750.000 italians. Milers restaren ferits.

- Els aliats no acceptaren les reinvindicacions territorials italianes, i prompte es va parar a Itàlia de “victòria mutilada”, augmentant la crispació i el descontent (irredentisme).

- La movilització obrera i l’ocupació de finques agrícoles i indústries, unit a la ineficàcia dels governs per paliar aquesta situació, van estendre a les capes benestants de la població, la por a la revolució.

Manifestació de mutilats de guerra demanant pà al govern italià

Fàbrica ocupada pels comunistes italians

III. EL FEIXISME ITALIÀ

- El Partit Nacional Feixista

- En 1921, els Fasci di Combate, creats per Mussolini dos anys abans, es van convertir en el Partit Nacional Feixista.

-El programa política del PNF tenia com eixos:

- La defensa de la propietat privada

- La construcció d’un Estat fort

- L’expansió territorial

- L’ultranacionalisme

Batalló dels fasci de combate 1919

Els batallons dels fasci de combatimento defensaven els grans propietaris i atacaven les ocupacions obreres

III. EL FEIXISME ITALIÀ

- La conquesta del poder

- A les eleccions de 1922, en PNF va obtenir només un 5% dels vots.

- Tanmateix aquest mateix any, les milicies del partit esclafaren la vaga general convocada pels sindicats.

- En octubre d’aquest any, Mussolini va organitzar la “Marxa sobre Roma”. Amb la connivència de destacats líders polítics, militars, policials i empresarial, Mussolini aconseguí que el rei Victor Manel III, no només no decretés dissolver la Marxa, sinó que després de la dimissió del govern, Mussolini fou nomenat cap de l’executiu.

- Monarquia, burgesia i església eren el suport del feixisme italià.

III. EL FEIXISME ITALIÀ

- La construcció de l’Estat feixista

- Entre 1922 i 1924, Mussolini encetà un lent però ferm procés per subvertir el sistema democràtic. Es va perseguir als líders sindicals i polítics opositors. El fet més destacable fou l’assessinat del socialista Giacomo Matteotti.

- Des de 1925, s’encetarà el procés de construcció del primer règim feixista, caracteritzat per:

- la concentració de poders en la persona de Mussolini.

- el Parlament quedarà com una cambra testimonial, ja que l’executiu dispondrà de facultats plenes per legislar i abolir lleis.

- control de l’Estat sobre l’economia: regulant els salaris, els preus i la producció.

- instauració d’un règim de partit únic

- enquadrament de la societat, mitjançant les seccions del partit (treball, esports, nens, dones...)

- política imperialista: ocupació d’Etiòpia i Abisinia.

El partit feixista adoctrinava als nens des de l’infantesa

L’oci tampoc escapava del control feixista

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

“Les grans masses sucumbiran més fàcilment a una gran mentida que a una petita” Adolf Hitler

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- La República de Weimar (1919-1933)

- Després de la I GM, la situació a Alemanya és desoladora: milions de morts, centenars de milers ferits, una economia en fallida, degut a la guerra i a les clàusules dels tractats de pau...

- La població experimenta un procés de pauperització, i pateix l’atur i l’inflació.

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- La República de Weimar (1919-1933)

- 1. Fase: 1919 – 1923: caracteritzada per una doble crisis econòmica i política.

- Crisis econòmica: El tractat de Versalles obligava a Alemanya a pagar els costos de la guerra. Les quantitats eren tan elevades que impedien la seva recuperació econòmica. Aquesta situació es va agreujar quan els francesos ocuparen les mines del Ruhr.

- Com a consequència, es va originar un període d’hiperinflació.

L’hiperinflació és una situació de descontrol, on els preus pujen al mateix temps que la moned perd el seu valor, per l’emissió masiva de diners en circulació

Inflació i devaluació

Data Preu d’una barra d’un quil de pà (en

marcs)

Preu del $ (en marcs)

1914 0,32 4,2

1918 0,53 8,9

1922 163,15 493,2

1923 gener 250 17.792

1923 juliol 3.454 353.410

1923 setembre 1.512.000 98.860.000

1923 novembre 201.000.000.000 4.200.000.000.000

Font: Falkus, M.: United States Economic Policy and the Dollar Gap, 1971

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- La República de Weimar (1919-1933)

- 1. Fase: 1919 – 1923: caracteritzada per una doble crisis econòmica i política.

- Crisis política: intents per subvertir el sistema.

- Intents revolucionaris: per instaurar un sistema socialista emulant la revolució bolxevic. (Rosa de Luxemburg i els espartaquistes).

- Cops d’Estat d’extrema dreta i de caire feixista. Destacant els intents de Kapp en 1920 o el de Munich de 1923, encapçalat per Adolf Hitler.

Funerals per Karl Liebknetch i Rosa Luxemburg, líders de la Lliga Espartaquista

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- La República de Weimar (1919-1933)

- 2. Fase 1923 – 1929: estabilització de la moneda, recuperació econòmica i social. Descens de la conflictivitat

-3. Fase 1929 – 1933: la crisis originada per la Gran Depressió arriba a Alemanya.

- El colapse de l’economia estadounidenca significa el fi dels crèdits destinats a Alemanya, que es veu incapaç de fer front als pagaments i deutes de la guera.

- Descens de la productivitat i ascens de l’atur (40%).

- Crisis política: successió de governs incapaços de fer front a la crisis, faciliten l’èxit de les propostes dels demagogs i els extremistes.¡

- Aquesta etapa i la República de Weimar, finalitzen en 1933 amb la proclamació de Hitler com a canceller d’Alemanya.

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El feixisme a Alemanya: el nazisme

- El nazisme és una ideologia que s’enmarca dins del feixisme, però té una sèrie de matissos:

- Caràcter marcadament racista: no defensa únicament l’existència d’una raça ària que ha de sotmetre a la resta, sinó que arriba a plantejar l’eliminació física de la resta de races (Solució Final jueva, extermini de gitans...)

- Antisemitisme: pels nazis, els jueus son cossos extranys dins de la nació alemana i tenen la culpa dels principals problemes socials. Al dicurs nacionalsocialista es barrejen les idees ètniques, religioses i biològiques.

- Simbologia pròpia

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El feixisme a Alemanya: el nazisme

- En 1919 Hitler es va afiliar al Partit Obrer Alemany. Al programa d’aquest partit ja s’anunciaven trets definitoris del feixisme: l’antisemitisme, el antiparlamentarisme i l’ultranacionalisme.

Carnet d’afiliat al DAP de Hitler

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El feixisme a Alemanya: el nazisme

- En 1921 aquest minúscul partit es va covertit en el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). Mesos més tard, Hitler esdevendria el seu president.

Militants del NSDAP poc després de la seva fundació

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El feixisme a Alemanya: el nazisme

- Després del fracàs del cop d’Estat a Munic l’any 1923, Hitler fou detingut i va restar un any a la presó, on va escriure el “Mein Kampf” (“La meva lluita”) on es recullen els principis de l’ideologia nazi.

- La recuperació econòmica va convertir el partit nazi en un partit residual.

- En 1925 es va crear la guàrdia personal d’Adolf Hitler, les SS.

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El feixisme a Alemanya: el nazisme

- La crisis de 1929 i la pauperització progresiva de la societat alemanya donaren nous suports als nazis, arribant a aconseguir el 33,3% dels sufragis a les eleccions de 1932.

- En gener de 1933, Adolf Hitler fou nomenat canceller (cap de govern) d’Alemanya.

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El feixisme a Alemanya: el nazisme

- Els pilars del programa del NSDAP que els va portar a guanyar les eleccions foren:

- retòrica anticapitalista: per apropar-se als sectors obrers, promeses de plena ocupació

- necessitat d’ampliar l’espai vital: creació d’un potent exèrcit, la qual cosa coincidia amb els interesos de la gran indústria (grups Thyssen, Stinees, Krupp...) així com dels grups ultranacionalistes

- antisemitisme

- govern fort

Caricatura d’una revista nordamericana de 1934, on Hitler es representat con una titella dels grans industrials alemanys

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El III Reich: el control polític

- Des de la seva arribada al poder, Hitler va começar una subversió del sistema democràtic, sota el nom de revolució legal al 1934:

- prohibició dels partits polítics, excepte el nazi

- depuració de l’administració de funcionaris desafectes o no aris

- persecució sistèmica de qualsevol tipus d’oposició o disidència, en especial la dels socialistes i comunistes.

- es van crear els camps de concetració

- les depuracions també van arribar al NSDAP, en 1934 es van assassinar més de 300 membres de la SA (episodi conegut com la nit dels ganivets llargs), una brigada paramilitar del partit nazi, de tendències socialitzadores i que eren vistes com una amenaça per l’elit del partit i la gran indústria alemanya

- el poder judicial es va sotmetre al partit nazi

Comunistes, socialistes, jueus, eslaus, gitans, homosexuals… foren perseguits pels nazis i empresonats a camps de concentració, on milions d’ells moriren després de malviure en condicions d’esclavatge produint per a la indústria alemana

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El III Reich: el control de la societat

- El nazisme no era únicament una ideologia política, volia transformar i ordenar tots els vesants de la societat.

- L’art i la cultura que no s’adaptava als canons i presupostos nazis fou prohibit i els seus artistas perseguits. Pintors, cineastes, poetes, assagistes..., van haver d’exiliar-se per salvar la seva vida

- Els nazis van reduir el paper de la dona a l’esfera pública. La dona únicament havia de exercir el seu paper de mare (kinder, küche, kirche –nens, cuina, església)

- Des de ben petits, els nens i els joves eren adoctrinats. El partit va crear una secció juvenil, les Juventuts Hitlerianes. Tot el sistema educatiu es va reformar segons la visió nazi de la vida, la societat i l’història.

El paper de la dona al nazisme, es reduida a l’esfera privada:

els nens, la cuina i l’esglèsia

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El III Reich: el control de la societat

- El programa d’eugenèsia i la discriminació racial

- El nazisme, basant-se en una pseudociència, havia construit un discurs de races, con una, l’ària, com a superior i la resta com inferiors.

- En aquest panorama es on es troba les polítiques nazis d’eugenesia: en un principi plantejaven l’esterització d’aquelles persones que consideraven nocives per a la raça: discapacitats, malalts endemics...; posteriorment es va passar de l’esterilització a l’eliminació.

- La discriminació es va establir de forma legal al Reich. Un dels grups més afectats fou el jueu. Les lleis antisemites els privaven de la nacionalitat, els impedien exercir determinades professions i casar-se amb no jueus.

IV. EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY

- El III Reich: la política econòmica

- La sortida de la crisis era una de les promeses del NSDAP. Per aconseguir-lo va ficar en marxa un programa de mesures, que com el New Deal, teniem com a objectiu la reactivació de la demanda per part de l’Estat. La diferència fou que mentre a EEUU es va fonamentar en l’estímul al consum intern, al III Reich es va basar en una política armamentística.

- Els trets més destacats són:

- L’Estat es convirteix en el gestor de l’economia: intervé a la producció, fixa preus i salaris...

- L’indústria pessant armamentística és el principal sector econòmic.

- Autarquia econòmica: autoabastiment del reich

- Reducció de costos de les empreses: congelació de salaris i augment de l ajornada laboral

- Augment dels recursos de l’Estat mitjançant l’espoli a les minories i els disidents

V. L’EXPANSIÓ DEL FEIXISME

- El feixisme abans de la II GM

- El feixisme va esdevenir un moviment de caràcter internacional, arribant fins i tot a EEUU, Brasil o Sudàfrica.

- Hi ha dos corrents, aquells que imitaren el feixisme italià i altres que sorgiren com a imatge del NSDAP.

- D’inspiració del PNF italià trobem: La Falange (Espanya), Les Faisceau (França) o el Rexisme a Bèlgica.

- Imitant el NSDAP trobem: JONS (Espanya), la Guàrdia de Ferro (Rumana), la Creu i la Fletxa (Hongria), el NSDAP d’Àustria..

Rexistes a Bèlgica Desfilada de la Guàrdia de Ferro Símbol de Le Faisceau

CREUS QUE EL FEIXISME ÉS COSA DEL PASSAT?