Text: Vidal Vidal Fotos: Miguel Bibiá, Família García-Mir, L. G. Marshall,Arxiu Antoni Nebot, Jordi V. Pou, Jeremy Wiseman

Un segle i migsobre rails

6

7

8

ommemoració dels 150 anys de fer-rocarril a Lleida. En efecte, aquellaleshores innovador, insòlit, revolu-

cionari mitjà de transport, conegut encara peralguns com a cavall de ferro, va arribar a lacapital del Segre el 1860. En concret, la primeralocomotora, de nom Cardoner, feia acte depresència el dissabte 31 de març a quarts denou del vespre. Tot un espectacle, no ho cal nidir. Una multitud encuriosida es va concentrara l´estació provisional, encara a l´altre costatde riu –el pont no seria construït fins mesosdesprés–, per rebre aquell giny formidable i totnegre, que consumia carbó i treia fum per l’altaxemeneia. En realitat, la inauguració oficial deltram de línia de la companyia del Nord, quevenia de Barcelona per Manresa i les planessegarrenques i urgellenques, i que continuariatot seguit cap a Saragossa, va tenir lloc el 30de maig següent, amb l´arribada del primer

tren regular, estirat per una màquina batejadaBellpuig, homenatge a la vila ducal referida,tota guarnida de rams de flor i rams de llorer,escuts patriòtics i un llenç davanter amb lainscripció “A Lérida”. Les autoritats locals iprovincials –civils, eclesiàstiques i militars–van encapçalar un nombrós seguici popularque donava la benvinguda a aquell comboipioner, que portava a bord dels vagons –ales-hores encara mig carruatges, construïts de fus-ta– altres personatges institucionals i la juntad´accionistes de l´empresa explotadora.L´eufòria dels presents a l´acte va resultar in-descriptible, com era d´esperar i sembla benlògic, atesa la transcendència de la novetat iles expectatives de futur generades, tant enl´ordre econòmic com anímic, en relacióaquest darrer amb els previsibles canvis en lamentalitat col·lectiva i la psicologia dels habi-tants d´una ciutat fins aquell moment apartada

CGrup de ferroviaris a l’estació de Lleida amb una màquina originària de la companyia del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (1889).

9

dels grans eixos de comunicació, ancestralmentreclosa en si mateixa, no gaire cosmopolita ide fondes arrels pageses. En aquest sentit, lesparal·leles de ferro que segons diuen mai nos´arriben a ajuntar acostaven l´anomenada Ter-ra Ferma al mar, als ports marítims i a les urbscostaneres, amb tots els avantatges de caràctercomercial que aquesta facilitat podia compor-tar. També la premsa, com calia pressuposar, isense distinció de colors, es va fer ressò favora-ble de la iniciativa. Així, per exemple, elperiòdic El Alba Leridana saludava amb entu-siasme la nova era que tot just s´encetava “parala vida intelectual y material de nuestra queridaCiudad, generadora de beneficios sin límite yde comodidades sin número”.

Efectivament, per començar, l´adve-niment del ferrocarril va comportar una sèriede transformacions urbanístiques en les imme-diacions, coincidents en el temps ambl’enderrocament de les muralles medievals queencotillaven el nucli poblat, i de retruc unavisió molt diferent dels vincles del territori propiamb la resta del país. Poder desplaçar-se de lesribes del Segre a les del Llobregat en tan solscinc hores va modificar molts paràmetres, este-reotips mentals, usos i costums. Com a anècdo-ta curiosa, cal remarcar que el preu dels primersbitllets era de 66 rals pel viatge en cotxe deprimera, 52 en segona i 38 en els de tercera.En el segle i mig transcorregut, les tarifes hancanviat significativament, el temps del trajecte

A la imatge,

tren correu que cada

dia efectuava

el trajecte

Barcelona-Lleida-

Saragossa (1968).

El preu dels primers bitllets era de 66 rals pel viatge en cotxe deprimera, 52 en segona i 38 en els de tercera

10

no tant, si prenem en consideració les duradesdels serveis dits regionals per la mateixa líniafèrria.

L´any següent, s´enllestiria l´enllaç ambSaragossa i, poc després, amb Madrid. Lesobres d´implantació del sistema ferroviariavançaven en aquella època a una velocitatque avui dia no deixa de sorprendre´ns. Noseria fins al maig del 1879, però, que es tanca-ria la connexió amb Tarragona, via Pica-moixons, i posteriorment a Barcelona per Vallsi el litoral.

La primera estació de Lleida va ser co-mençada a bastir el novembre del 1859. Estractava d´una simple barraca de fusta, ambcaràcter interí, que no va durar gaire, ja queuna ventada la va arrencar de soca-rel el ma-teix febrer del 1860, encara per estrenar. Esvan posar de forma immediata en marxa elstreballs per erigir un nou edifici més consistent,amb parets de maons, teulat de dues aigües imarquesina de planxa acanalada, que proce-diria a inaugurar la reina Isabel II el 5 d´octubrede 1860, vinguda per a l´ocasió des de la corten el tren reial. Es tractava d´un bastimentsenzill, amb un inconvenient que es revelariainsuperable: estava situat a l´altre cantó de laplatja de vies, de manera que els viatgers queanaven a agafar o esperar els trens des delcentre urbà es veien obligats a creuar aquellacursa d´obstacles en forma de carrils, exerciciincòmode i perillós que amb els anys es cobra-ria moltes víctimes. Sembla ser que en unadisposició tan poc adequada havien pesat mo-tius militars (els combois havien d´estar semprea tret de l´artilleria del castell) i també proba-blement econòmics, relacionats amb el preude les expropiacions dels terrenys.

El clam ciutadà per acostar l´estació alveïnat i evitar el tràngol de travessar aquellabarrera de rails no es va poder satisfer fins al1929, amb la posada en servei d´un nou edifi-ci, l´actual, que avui podem admirar amb lacara neta i restaurat en tota l´esplendor, carac-

Arribada del tren

inaugural a l’estació de la

Pobla de Segur, el 13 de

novembre de l’any 1951.

Estació de Mollerussa (1907), anomenada del Carrilet. Es va crear per transportar bleda-rave des de

Mollerussa a Menàrguens per al servei de la sucrera. Posteriorment es perllongà fins a Balaguer com

a servei de passatgers.

Estació de Balaguer (1910).

11

L’estació actual es va posar

en marxa l’any 1929.

L’antic edifici (foto

inferior) estava situat a

l’altre costat de les vies,

al carrer Roger de Llúria

de Pardinyes.

teritzat per la seva monumentalitat, les dimen-sions generoses de l´immoble i un aire afrance-sat, segons plànols de l´arquitecte Adolf Floren-sa, que s’hi va lluir: esplèndida façana noucen-tista de quatre plantes i nombrosos finestrals,flanquejada per torres laterals i torricons culmi-nats per gracioses cúpules de pissarra, conten-int llucanes ovalades als quatre vents, al centreuna torreta de tirat classicista amb rellotge i ladata de construcció en números romans. L´obrava costar al seu moment 7,5 milions de pessetesi va incloure les tres andanes noves, una passa-rel·la per a vianants (que en certa manera en-cara es conserva, renovada, per comunicar ambel barri de Pardinyes, d´origen justament ferro-viari, habitat en un principi per veïns d´aquestadedicació professional) i una marquesina quehauria de ser substituïda recentment, arran del´arribada de l´alta velocitat, per una especta-

cular estructura de ferro i vidre que recorda elperfil d´una balena o el llom d´un dinosaure,tal vegada –forçant la imaginació– del tan en-tranyable Marraco de les festes locals.

L’estació nova, que ha estat rebatejadamodernament com a Lleida-Pirineus, abusantd´una certa llicència més propagandística queno poètica, constitueix un edifici emblemàtic,sens dubte un dels més elegants i distintius dela trama urbana, magnífica porta d´entrada a laciutat, retaule de línies serenes i volumsharmònics que clou la rambla designada encaracom a Fernando, en memòria de Fernando VII(per més que amb bona intenció alguns l´hagintraduït a Ferran), i fruit de la reforma integralde fa poc de la plaça de Berenguer IV, encaramés vistosa, però que a causa de la seva posicióva suposar un mur infranquejable per al desen-volupament d´aquella artèria principal nord

L’estació de Lleida, de l’arquitecte Adolf Florensa, té una esplèndidafaçana noucentista amb quatre plantes i nombrosos finestrals

12

enllà. Per fortuna, les obres recents de co-bertura de vies ha fet possible superarl´obstacle descrit, no pas pel que fa a lamateixa avinguda, sinó per carrers que hansaltat cap als nous barris estesos en lesúltimes dècades a l´altra banda de la rasaferroviària.

L´època de l´ober-tura de les primeres líniesfèrries, com la que aracompleix una centúria imitja, va coincidir amb unaebullició de projectes detraçats que en alguns casoses van poder fer realitat i en molts altres nova ser així. Un dels més ambiciosos preteniaarribar fins a la frontera francesa, per empal-mar amb la xarxa d´aquella república, iprolongar-se cap al sud fins a Terol, Baeza

(província de Jaén) i potser encara més en-davant fins a Algesires, on podria entroncaramb el ferrocarril saharià. Una línia rectaentre París i Dakar, impulsada pels veïns del´hexàgon, amb finalitats militars i colonials.Una quimera, com es va demostrar.D´aquell ferrocarril transpirinenc, respecte

del qual es van estar debatent diversostraçats (pel Pallars, per l´Alt Urgell o per laVal d´Aran), finalment es va concretar untrajecte Lleida-Saint Girons pel port de Sa-lau, on s´havia de foradar un llarg túnel. Un

trajecte que ha quedat inconclús. Aprovatel projecte el 1889, enmig de l´alegria com-prensible de les comarques afectades peron havia de transcórrer, no es va començara fer efectiu fins al 1924, quan es posariaen marxa el tram inicial entre Lleida i Bala-guer. El parèntesi obligat de la guerra civil

retardaria encara més lasegona fase de l´obra, i perara definitiva, que el 1950i 1951 assoliria les locali-tats de Cellers, Tremp i laPobla de Segur, al PallarsJussà, on espera un impro-

bable allargament fins a la serralada pirinen-ca, a través del Pallars Sobirà, remuntant elcurs de la Noguera, tal com era inicialmentprevist, o bé travessant per sota la serra delBoumort i caient a la ribera del Segre, per

A la imatge superior, una de les primeres

locomotores (Sharp Stewart, 1855) que van

veure els lleidatans i que feia la línia de Saragossa

a Barcelona. A sota, una mixta per a trens de

mercaderies i de passatgers.

L’any 1924 es va posar en marxa el tram inicialentre Lleida i Balaguer, mentre que el 1951 el trenja arribaria a Cellers, Tremp i la Pobla de Segur

Gravat del tràgic accident que va tindre lloc el 24 de juny de 1876

en el trajecte entre Cervera i Tàrrega, amb 14 morts.

13

Imatge dels anys cinquanta on es pot veure el sistema de càrrega de carbó a les màquines de vapor.

A sota, antic dipòsit de màquines de vapor a Lleida, situat al final de l’actual avinguda de Tarradellas.

14

on pujaria cap a la Seu d´Urgell i tal vegadaenllaçaria amb Andorra, tal com somienalguns estudis efectuats en els darrers temps.

Pel que respecta a aquesta línia dela Pobla en concret, el seu traspàs a la Ge-neralitat ha fet possibles la millora substan-cial de la infraestructura i la conversió deltram inicial fins a Balagueren una mena de tramvia derodalies, amb una freqüèn-cia intensa de pas. La restade trajecte queda supedi-tada a un possible rendi-ment lligat al turisme, apro-fitant el seu recorregut d´altíssim interèspanoràmic, que travessa les serres del Mont-roig i del Montsec i s´endinsa a les conquesde Tremp i de Dalt per les verticalitats roca-lloses de l´abrupte congost de Terradets. Enaquest àmbit, convé subratllar l´èxit de lainiciativa denominada Tren dels Llacs, enal·lusió als quatre grans embassaments que

ressegueix la via a partir de Balaguer: SantLlorenç de Montgai, Camarasa, Cellers iSant Antoni. Aquest producte innovador,resultat de l´intent d´aprofitament de la líniacom a eix de dinamització econòmicad´unes zones tradicionalment oblidades deldesenvolupament agrícola i turístic, s´ha

saldat en els dos primers exercicis amb unaacollida excel·lent per part dels visitants,tant pel que fa als trens històrics, arrossegatsper la mítica locomotora Garrafeta, com pelque respecta a la utilització dels comboisconvencionals que cobreixen el trajectecada dia de l´any, tres cops en cada direc-ció. Val a dir que el viatge ferroviari s´ha

completat, per tal d´arrodonir l´experiència,amb paquets d´una jornada o de cap desetmana, que posen a l´abast alguns ele-ments d´elevat atractiu com el conjunt debotigues-museu de Salàs, el museu delsraiers del Pont de Claverol o el molí d´oli icomplex modernista de casa Mauri a la

Pobla de Segur, entremolts altres. També caldestacar el Mercat del Trenque s´organitza cada dis-sabte al costat mateix del´estació de la Pobla, ambexposició i venda de pro-

ductes agroalimentaris típics de la contrada,des dels embotits com el xolís a les galetes,passant per la famosa ratafia.

En l´àmbit turístic, i també en d´al-tres com el comercial i el professional, tam-bé haurà tingut una repercussió notablel´arribada a Lleida de l´alta velocitat ferro-viària, el 4 d´octubre de 2003. L´enllaç amb

A l’esquerra, el malauradament desaparegut Cosme García, el darrer maquinista

de vapor en actiu a Lleida. Sobre aquestes línies, ferrobús de mitjans dels anys 60 a

l’estació de Sant Guim i cotxe de fusta de tercera classe utilitzat en trens regionals

de Lleida fins al final dels anys 60.

L’arribada a Lleida del tren d’alta velocitat, els AVEi els Avant, ha fet que la capital del Segrià estigui

a només una hora de Barcelona

15

Madrid es va completar cinc anys més tardamb el de Barcelona, ciutat amb la qualLleida ha quedat unida per només una horade tren, tant pel que fa als AVE com alsAvant, potser no tan luxosos però quasi igualde ràpids i bastant més econòmics. La posa-da en funcionament d´aquests serveis haincrementat la mobilitat dels lleidatans itambé dels forasters, molts dels quals handescobert els atractius de la ciutat “dolça isecreta” i del seu rodal. D´altres –potser notants com s´esperaven– han emprat el nouservei per viatjar amb més comoditat i bre-vetat al Pirineu, sobretot a les pistes d´esquí.En aquest terreny, el camp per cór-rer encaraés immens. El turisme del segle XXI comptaamb el ferrocarril com una de les eines dedesenvolupament, si no ben bé per assolirles destinacions vacacionals, sí com a mí-nim per facilitar-hi l´accés, mitjançant elstransbords corresponents per carretera.

Llàstima, posats a buscar algun però,que la implantació de l´alta velocitat hagi

contribuït de forma indirecta a la infrautilit-zació i un cert abandó del ferrocarril con-vencional, que hi ha sortit perdent, pel querespecta a freqüència i qualitat dels serveis,estat de conservació de les estacions, etcète-ra. El traspàs, amb data de gener del 2011,de la línia de Barcelona per Tàrrega, Cerverai Manresa (la mateixa del Nord inauguradafa poc més de 150 anys), a la Generalitat

hauria de suposar, com ja va succeir amb lade la Pobla, una millora de les instal·lacionsi del traçat, una major velocitat i puntualitatdels trens, uns horaris més racionals i con-venients, un increment de confort dels usua-ris, en definitiva un millor servei. Així serà,segurament, tard o d´hora, perquè amb unesconnexions ultraràpides entre ciutats gransno n´hi ha prou. El tren està cridat a ser unaltre cop el transport ideal en les distànciesmitjanes, amb un enorme potencial de futur.En totes les versions i tots els formats, desdels anomenats regionals que s´aturen atotes o quasi totes les estacions i garanteixenuna funció social imprescindible, als quepassen sallant per entremig dels nostres pai-satges sovint competint amb els avions, aunes velocitats vertiginoses que poc es po-dien arribar a imaginar els testimonisdecimonònics d´aquelles locomotores Car-doner o Bellpuig que van deixar anar en elcel de Lleida els seus espessos torterols defum, entre la por i l´admiració dels veïns.

D’INTERÈS

RENFE– Informació general: Tel. 902 320 320

Web: www.renfe.com

TREN DELS LLACSInformació i reserves:

– Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:Tel. 93 205 15 15

– Oficina d’Informació Turística de la Poblade Segur: Tel. 973 68 02 57Web: www.trendelsllacs.cat

El Tren dels Llacs, una reeixida iniciativa turística que enceta la 3a temporada, porta els viatgers de Lleida a la Pobla de Segur, amb un tast de la Garrafeta.

Conmemoración de los 150 añosde ferrocarril en Lleida. La primeralocomotora, de nombre Cardoner,hacía acto de presencia el sábado31 de marzo de 1860. Unamultitud se concentró en laestación provisional, aún al otrolado del río, para recibir aquelformidable ingenio. En realidad,la inauguración oficial del tramode línea de la compañía del Norte,que venía de Barcelona porManresa y los llanos de la Segarray el Urgell, y que continuaría haciaZaragoza, tuvo lugar el 30 de mayosiguiente.

Así, las paralelas de hierroacercaban la llamada Terra Fermaal mar, a los puertos marítimos ya las urbes costeras, con todas lasventajas de carácter comercial queesta facilidad podía suponer. Lallegada del ferrocarril comportóuna serie de transformacionesurbanísticas en las inmediaciones,coincidentes en el tiempo con elderribo de las murallas medievales,y una visión muy diferente de losvínculos del propio territorio conel resto del país. Poder desplazarsede las orillas del Segre a las delLlobregat en sólo cinco horasmodificó muchos parámetros,estereotipos mentales, usos ycostumbres. Al siguiente año seterminaría el enlace con Zaragoza

y, poco después, con Madrid. Nosería hasta mayo de 1879 que secerraría la conexión con Tarragona,vía Picamoixons, y posteriormentea Barcelona por Valls y el litoral.La primera estación de Lleida seconstruyó en noviembre de 1859,pero una ventolera la arrancó enfebrero de 1860. Un nuevo edificiomás consistente lo inauguró lareina Isabel II el 5 de octubre de1860. En 1929 se puso en servicioel actual edificio que hoy podemosadmirar restaurado y con todo suesplendor, caracterizado por sumonumentalidad, las dimensionesgenerosas y un aire afrancesado.La estación ha sido rebautizadacomo Lleida-Pirineus.

La época de la apertura de lasprimeras líneas férreas coincidiócon una ebullición de proyectosde trazados que en muchos casosno se hicieron realidad. Uno delos más ambiciosos pretendíallegar hasta la frontera francesa,para empalmar con la red deaquella república, y prolongarsehacia el sur hasta Teruel, Baeza yAlgeciras, donde podría entroncarcon el ferrocarril sahariano. Deaquel trazado transpirenaico, en1924 se pondría en marcha eltramo inicial entre Lleida y Bala-guer y en 1950 y 1951 alcanzaríalas localidades de Cellers, Tremp

y La Pobla de Segur, en el PallarsJussà. Por lo que respecta a estalínea de La Pobla en concreto, sutraspaso a la Generalitat ha posibi-litado la mejora sustancial de lainfraestructura y la conversión deltramo inicial hasta Balaguer enuna especie de tranvía decercanías. El resto de trayectoqueda supeditado a un posiblerendimiento ligado al turismo. Eneste ámbito, conviene subrayar eléxito de la iniciativa llamada Trende los Lagos, en alusión a loscuatro grandes embalses quebordea la vía a partir de Balaguer:Sant Llorenç de Montgai, Cama-rasa, Cellers y Sant Antoni. Hayque decir que el viaje ferroviariodel tren histórico, arrastrado porla mítica locomotora Garrafeta, seha completado con paquetes deuna jornada o de fin de semana,que ponen al alcance algunoselementos de elevado atractivocomo el conjunto de tiendas-museo de Salàs, el museo de losalmadieros de El Pont de Claverolo el molino de aceite y complejomodernista de casa Mauri en LaPobla de Segur, entre muchosotros. También hay que destacarel Mercado del Tren que seorganiza cada sábado al ladomismo de la estación de La Pobla.En el ámbito turístico, y tambiénnaturalmente en otros como el

comercial y profesional, habrátenido una notable repercusión lallegada a Lleida de la altavelocidad ferroviaria, el 4 deoctubre de 2003. El enlace conMadrid se completó cinco añosmás tarde con el de Barcelona,ciudad con la que Lleida haquedado unida por sólo una horade tren, tanto por el Ave como losAvant. La puesta en funcio-namiento de estos servicios haincrementado la movilidad de losleridanos y también de losforáneos.

Lástima que la implantación de laalta velocidad haya contribuidode forma indirecta a la infra-utilización y un cierto abandonodel ferrocarril convencional. Eltraspaso, en enero de 2011, de lalínea de Barcelona por Tàrrega,Cervera y Manresa, a la Generalitattendría que suponer, como yasucedió con la de La Pobla deSegur, una mejora de lasinstalaciones y del trazado, unamayor velocidad y puntualidad delos trenes, unos horarios másracionales y convenientes, unincremento de confort de losusuarios, en definitiva un mejorservicio. Así será, seguramenteporque con unas conexionesultrarápidas entre grandes ciudadesno es suficiente.

Un siglo y medio sobre railes

Estació Lleida-Pirineus.

16

17

Commémoration des 150 ans du chemin defer à Lleida. La première locomotive parut le31 mars 1860. L'inauguration officielle dutronçon de ligne de Barcelone par Manresa et qui continuerait plus tard vers Saragosse,eut lieu le 30 mai suivant. C'est ainsi que lesparallèles de fer rapprochaient la Terra Ferma(nom avec lequel on connait la région deLleida) de la mer, des ports maritimes et descités côtières, avec tous les avantages de typecommercial que cette nouvelle infrastructurepouvait représenter. L'arrivée du chemin defer a également entraîné une série detransformations urbanistiques dans lesalentours, à l'époque même où l'on détruisaitles remparts médiévaux, et une vision tout àfait différente des rapports du territoire avecle reste du pays. L'année suivante, les travauxde la ligne qui reliait Saragosse furent terminéset, peu après, la ligne continua jusqu'àMadrid. Ce ne fut qu'en mai 1879 que laconnexion avec Tarragone, par Picamoixons,puis avec Barcelone, par Valls et la côte, futréalisée. La première gare de Lleida futconstruite en novembre 1859 et, en 1929,

le bâtiment actuel, rebaptisé avec le nom deLleida-Pirineus, entra en fonctionnement.L'époque de la mise en fonctionnement despremières lignes de fer a coïncidé avec uneébullition de projets de tracés dont bonnombre n'ont pas abouti. L'un des plusambitieux prétendait arriver jusqu'à lafrontière française et se prolonger vers le sudjusqu'à Teruel, Baeza et Algeciras. À partirde ce train transpyrénéen, en 1924 fut misen route le tronçon initial entre Lleida etBalaguer et en 1950 et 1951 celui-ci devaitatteindre les localités de Cellers, Tremp et LaPobla de Segur. En ce qui concerne plusconcrètement la ligne de La Pobla de Segur,le transfert à la Genralitat a permis uneamélioration importante de l'infrastructureet la conversion du tronçon initial jusqu'àBalaguer en une sorte de tramway debanlieues. Le reste du trajet est soumis à unpossible rendement lié au tourisme. Dans cedomaine, il convient de souligner le succèsde l'initiative appelée Train des Lacs, qui metà disposition des usagers non seulement unvoyage dans le train historique, tiré par la

mythique locomotive Garrafeta, mais qui estaussi agrémenté par des offres d'une journéeou d'un week-end, proposant des visitesattrayantes comme l'ensemble de boutiques-musées de Salàs, le musée des raiers d'El ElPont de Claverol ou le moulin à huile et lecomplexe moderniste de Casa Mauri à LaPobla de Segur.L'arrivée à Lleida du train à grande vitesse,le 4 octobre 2003, a eu une granderépercussion. La liaison avec Madrid a ététerminée cinq ans plus tard avec celle deBarcelone, ville à laquelle Lleida estdésormais reliée rien qu'en une heure, aussibien avec l'AVE (train à grande vitesseespagnol) qu'avec les trains Avant. Il estdommage que l'implantation de la grandevitesse ait contribué de façon indirecte àl'infra-utilisation et à un certain abandon dutrain conventionnel. Le transfert en janvier2011 de la ligne de Barcelone par Tàrrega,Cervera et Manresa à la Generalitat devraitse traduire par un meilleur service, de lamême façon qu'il s'est produit pour la lignede La Pobla de Segur.

Un siècle et demi sur les rails

Lleida has recently celebrated 150 years ofrailway history; the first locomotive ran inthe province on 31st March 1860. The officialopening of the line from Lleida to Barcelonavia Manresa (which also connected withZaragoza in the opposite direction)subsequently took place on 30th May. In thisway, the railway effectively took the TerraFerma (inland Catalonia) closer to the sea,seaports and coastal settlements, with all ofthe commercial advantages that that entailed.The arrival of the railway also brought toLleida a series of urban transformations, asits arrival coincided with the demolition ofsome of the city's medieval walls and achange in the relationship between theterritory and the rest of the country. Thefollowing year saw the completion of the lineto Zaragoza and then, a short time later, thisconnection was extended to Madrid.However, it was not until May 1879 that theconnections to Tarragona, via Picamoixons,and to Barcelona and the coast, via Valls,

were completed. Lleida's first railway stationwas built in November 1859 and the presentstation - which has recently been renamedLleida-Pirineus (Lleida-Pyrenees) - came intoservice in 1929.The arrival of the first railways coincided withproposals for a number of other highlyambitious projects, many of which nevermaterialised. One of these sought to take therailway connection north to the French borderand south towards Teruel, Baeza and evenAlgeciras. The trans-Pyrenean railway projectsaw the construction of an initial stretch oftrack between Lleida and Balaguer in 1924.Later, in 1950 and 1951, the railway reachedCellers, Tremp and La Pobla de Segur. In thespecific case of the La Pobla de Segur line,a subsequent transfer of ownership to theGenerali tat de Catalunya (CatalanAutonomous Administration) has sinceresulted in substantial improvements to thebasic infrastructure and to the conversion ofthe initial stretch, between Lleida and

Balaguer, into a kind of local tram service.The rest of the line depends far more on thepossibility of creating tourism-related services.In this respect, it is important to underlinethe success of an initiative known as theLakes Train. It must be stressed that a railjourney on a historic train pulled by themythical Garrafeta locomotive has served asa perfect complement to one-day andweekend outings. This is an excellent way totake tourists to such attractions as: the shopsand museum of Salàs; the river-rafters'museum of El Pont de Claverol; and the oliveoil mill and Art Nouveau complex of CasaMauri in La Pobla de Segur.Tourism and other commercial andprofessional sectors of the local economyhave evidently noted the influence of thehigh speed train service since its arrival inLleida on 4th October 2003. The connectionto Madrid was completed five years later,while Lleida is now just an hour away fromBarcelona by AVE or Avant.

A century and a half of railways in Lleida