COLEGIO ESCOLAPIASGANDIA

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ –Tema IVC/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096 info@escolapiasgandia.es

www.escolapiasgandia.es

1

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

2

Dues situacions diferents a la Corona d’Aragó

Crisi econòmica i social. Causes:• Epidèmies de pesta negra• Mort sense descendència de Martí l’Humà• 1412 Compromís de Casp: entronització de

Ferran d’Antequera, dinastia dels Tastàmara, amb el suport del papa Luna (Benet XIII) = inici de la castellanització de l’aristocràcia

• Revoltes antisenyorials dels camperols• Lluites entre poble pla i burgesos• Alfons el Magnànim (1416-1458) es va ocupar

bàsicament de l’expansió mediterrània mentre governaven l’esposa, Maria de Castella, i el seu germà Joan, rei de Navarra.

• Guerra civil catalana amb Joan II (1458-1479)contra el primogènit del primer matrimoni d’Alfons: el príncep Carles de Viana.

Conseqüències:• Enfonsament de Catalunya mitjans s. XV• Joan II deixà com a hereu al tron el primogènit

del seu segon matrimoni Ferran II el Catòlic (1479-1516), que era casat amb Isabel I de Castella des de feia quatre anys. = accentuació del procés de castellanització

• Situació ben distinta

• Esdevé centre polític, econòmic, cultural i comercial de la Corona

• Notable increment de població

• Expansió econòmica i comercial

• Art: grans monuments del gòtic civil i religiós: Torres de Serrans i Quart, Palau General, Seu i la Catedral

• Literatura: els escriptors viuen i escriuen a València; l’aparició de la impremta fou una revolució cultural per a la difusió i producció de llibres

Catalunya València

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

3

La llengua al segle XV

La trajectòria desigual dels diferents Estats de la corona catalanoaragonesa comporta

• La disgregació del sentiment nacional unitari

• Afavoreix la fragmentació dialectal de la llengua a partir de finals del s.XV

• La integració de la Corona d’Aragó dins la monarquia hispànica comportà la castellanització del poder polític, social i de les classes més elevades

• Malgrat tot això, la llengua assoleix un estadi de normalització i prestigi en tots els àmbits d’ús

• Esdevé un model lingüístic plenament consolidat

• Hi ha conciència de correcció idiomàtica, s’escriuen obres de reflexió idiomàtica i estudis on es demostrava l’interés per depurar la llengua

• Hi ha preocupació per establir un model de referència i evitar les formes més dialectals

• A conseqüència de l’auge econòmic i cultural de València , s’estengué el terme de llengua valenciana, reflex de l’afirmació d’una consciència de ciutadania valenciana que contrasta amb els problemes de la resta del domini lingüístic

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

4

Clima literari de la València del segle XV

• Continuació de la poesia trobadoresca durant tot el segle XIV: model lingüístic i temàtic de la lírica amorosa culta fins a l’obra d’Ausiàs March

• El 1323 un grup de poetes va crear a Tolosa El Consistori de la Gaia Ciència, destinat a premiar en certàmens obres en llengua provençal per a fer ressorgir aquesta antiga poesia.

• Poc a poc es va abandonant la llengua provençal mentre que la temàtica de l’amor cortés continuarà més o menys present encara durant segles.

• El 1442 Alfons el Magnàmim entra a Nàpols i la cort descobreix els humanistes italians i especialment , l’obra de Dant Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio.

• En l’activa vida cultural de ciutats i corts, naixen tertúlies, certàmens i debats poètics dedicats a diverses temàtiques.

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

5

Poetes del segle XIV

Segueixen la mètrica trobadoresca:• Pere March, senyor de Beniarjó. Al ducat de

Gandia, dicta sirventesos on critica els costums cortesans, els vicis i virtuts socials o la conducta cristiana

• L’arnés del cavaller, en noves rimades on descriu de manera al·legòrica el vestit i l’armament d’un cavaller per extraure un sentit moral

• Jaume March, molt més tradicional, és autor del Llibre de concordances, un diccionari de rimes que havia de servir de guia als poetes. Junt a Lluís d’Averçó, autor de Torsimany, un altre tractat de gramàtica i retòrica, van rebre el 1393 l’encàrrec de Joan I d’organitzar a Barcelona certàmens poètics a imitació dels de Tolosa. Predominen els debats i la poesia de circumstàncies, i quan es trasllada a València a finals del segle XV, la temàtica és religiosa també.

• Al voltant dels Jocs Florals podem trobar la major part dels poetes de l’època, l’obra dels quals va ser publicada parcialment o total en cançoners com el Cançoner de Ripoll, o el de Flor d’enamorats

• Gilabert de Pròixida, destaquen les cançons amoroses dins dels cànons més estrictes de l’amor cortés

• Andreu Febrer, producció lírica situada en la seua joventut, representant del trobar ric

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

6

Poetes del segle XV

Jordi de Sant Jordi• Va ser cambrer d’Alfons el Magnànim i

durant les guerres d’Itàlia fou empresonat a Nàpols

• Cavaller, poeta i músic, va gaudir de gran prestigi en la cort i és el poeta més original de tots els que precediren Ausiàs March

• Inserit en la tradició trobadoresca, la seua lírica s’allunya de la despersonalització anterior i destaca per la nova actitud més sincera i més humana, per la versemblança de la seua obra

• Però continua la influència trobadoresca en la temàtica (ús del senhal, canta els sofriments de l’enamorat lliurat a la força irresistible de l’amor i al dolor amb què pateix tots els mals que aquell li provoca), versificació(la cançò en octaves clàssiques) i llenguatge (provincialismes)

Obres• Stramps, poema que comença amb

la imatge Just lo front port vostra bella semblança, està considerat una de les millors cançons d’amor de tota la tradició poètica medieval.

• Comiat, la separació de l’amada provoca en el poeta l’angoixa i tristesa més absoluta i el dolor més intens o la nostàlgia

• Presoner, d’una gran força expressiva, poema més íntim i humà on descriu l’angoixa del presoner i el sentiment de solitud.

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

7

Poetes del segle XV: Ausiàs March

• Sembla que va nàixer a València el 1397

• Pertanyent a la petita noblesa• A partir dels 27 anys i després

d’haver pres part en campanyes militars a Itàlia, no va eixir més de Gandia i València

• Va dur una vida apassionada entre desafiaments i relacions amoroses.

• Als 40 anys es casà amb Isabel Martorell, però enviudà dos anys després.

• Es tornà a casar amb Joana Escorna, que també va morir molt jove.

• Va morir el 3 de març de 1459 i va deixar 4 fills il·legítims

• La seva poesia va suposar el trencament amb la poètica trobadoresca no sols per la utilització de la seua pròpia llengua.

• És una poesia personal, sincera, amb profundes reflexions sobre la mort

• Destaca el to intimista i de reflexió personal, aporta les vivències i els sentiment d’un jo concret, amb virtuts i defectes, amb dubtes i certeses

• Va ser conegut com El oscuro per la duresa de la seva expressió i la violència sintàctica dels seus poemes

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

8

CLASSIFICACIÓ DE L’OBRA D’AUSIÀS MARCH

CANTS

CANTS D’AMOR CANTS MORALSAusiàs March - Poema XCIII (Segon cant de mort)

CANT ESPIRITUALhttp://www.arrakis.es/~dmrq/ausias/CV.htm

CANTS DE MORTAusiàs March - Poema XCIII (Segon cant de mort)

6 llargs poemes dedicats a plànyerla mort de la dama,l’angoixa pel destí

de l’ànima

March fa una anàlisiintrospectiva sobre els seus sentiments

i contradiccions

224 versos estrampson el poeta invoca Déu perquè l’ajude a véncer la falta

de religiositat

Agrupats en funció dels senyals

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

9

128 cançons: Agrupades en 5 Cicles

CANTS D’AMOR

PLENA DE SENY19 poemes

OH FOLLA AMOR11 poemes

MON DARRER BÉ 2 poemes

AMOR, AMOR12 poemes

LLIR ENTRE CARDS35 poemes

Ausiàs teoritza sobre l’amor,que apareix en tensió entre dos pols: l’amor sensual o foll (carnalitat) i l’amor fi o intel·lectual (espiritualitat), també apareix l’amor venal o conjugal que respon als interessos quotidians. Són 79 poemes subdividits en 5 cicles

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

10

Aquest senyal pertany als inicis literaris de March. Proposa a l’amada una relació més madura, vol superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. Se sent fracassat en no rebre la resposta de la dama. March expressa la tristesa i la solitud, i recrimina l’amada perquè no l’estima com ell voldria.

Ausiàs March - Poema IV

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

11

Sota aquest senyal s’amaga la dama anomenada Teresa. March s’allunya dels aspectes físics de la dona i parla d’un amor total, sensual i espiritual, que el separa de la resta d’homes i és correspost per la dama. Molt sovint fa reflexions morals i expressa els seus dubtes i contradiccions. El tema de la mort és gairebé constant, quasi obsessiu.

Ausiàs March - Poema XIAusiàs March - Poema XIIIAusiàs March - Poema XIXAusiàs March - Poema XXIIIAusiàs March - Poema XVIII

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

12

Poesia escrita en la vellesa, el poeta es dirigeix a l’amor personificat i es lamenta de la pèrdua de l’amor, de la seua facultat d’estimar, perquè reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer total, l’amor pur. Davant un nou amor es mostra indefens i perdut. La mort serà l’única solució per a resoldre el conflicte d’un amor no correspost.

Ausiàs March - Poema IVAusiàs March - Poema XLVIAusiàs March - Poema LXVIAusiàs March - Poema LXXVII

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

13

Dos poemes dirigits probablement a la seua segona dona Joana Escorna, en els quals es constata l’equilibri emocional i la pau interior que trobà en ella.

Ausiàs March - Poema LXXXIX

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

14

10 poemes en que se sent pecador, deshonest i vil, i fins i tot sent vergonya d’un amor “foll” anterior. L’amor apareix espiritual, correspon a la maduresa i senectut del poeta.

Ausiàs March - Poema LXXIX

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

15

AUSIÀS I ELS TROBADORS

SEMBLANCES

1. Els temes (amor, malaltia d’amor, desig de mort per deixar de patir...)

3. La mètrica (cançò d’amor, tornada...)

5. Els procediments estilístics (mateixos tòpics i recursos estilístics...)

7. L’ús del senyal per amagar la identitat de l’estimada

9. Poeta típicament medieval ( teocentrisme, vida=vall de llàgrimes, mort alliberadora, penediment dels pecats per aconseguir la vida eterna, temor a l’infern...)

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

16

DIFERÈNCIESELS TROBADORS AUSIÀS MARCH

• Escriuen en occità • Poesia=clixé literari, joc amorós, tal vegada inventat

• Sempre presenten el mateix to de lament per la no correspondència de l’estimada

• Mètrica: cançons, amb tornada al final de cada cobla• Estil: trobar ric i trobar lleu, amb imatges i figures literàries fàcils

• Midons (meus dominus): cantada en atenció a la seua jerarquia social

• Escriu en català, abandona l’occità com a llengua poètica• Poesia amorosa més personal i sincera, amb profundes reflexions a la mort• To més intimista i de reflexió personal que aporten les vivències i els sentiments d’un jo concret, amb virtuts i defectes, amb dubtes i certeses• Cançons amb tornada al final del poema, introduïda pel senyal• Estil molt més complicat, imatges , símbols, i figures complicades. Estil dur i el·líptic• Nova visió: Tractament de l’estimada com a ésser de carn i ossos

AUSIÀS I ELS TROBADORS

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

17

TRACTAMENT DE L’AMADA

TROBADORS

POETES ITALIANS

AUSIÀS MARCH

Cantada en atenció a la seua jerarquia social, és anomenada midons, la senyora que domina el seu vassall, i a qui el poeta ret un vassallatge amorós (fidelitat absoluta) a canvi del guardó (protecció, el si a la relació amorosa

Oposaren la “dona angelicata” a la midons dels trobadors. Aquella que mereix ser amada no per la noblesa de la sang sinó per la noblesa de cor, o siga, el cor gentil (noble). És la sublimació de l’amada. Dante:Beatrice serà la Teologia que el conduirà vers DéuPetrarca:Laura és la més elevada espiritualitat

No pot arribar més lluny, i el que fa és considerar l’amada simplement com a dona amb virtuts i vicis, amb fermesa i feblesa, un ésser capaç de pecar i fer pecar el poeta. La situa arran de terra, on realment és, i des d’allí l’ama i l’odia, li prega o la plany quan mor.El que més destaca de les seues qualitats és el seny, la intel·ligència, per a descobrir qui l’estima realment de qui no

AUSIÀS I ELS TROBADORS

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

18

L’ESTIL D’AUSIÀS MARCH

• El seu estil és, en general, dur i el·líptic, amb hipèrbaton abundant, trets que dificulten la comprensió de la poesia i la fan obscura.

• Un dels trets més característics en les seues obres és la comparació basada en l’experiència personal (el mar tempestuós, l’experiència militar, l’animalogia, els metges i les malalties) per a explicitar un estat d’ànim turmentat.

• Per a expressar les contradiccions sentimentals recorre a l’antítesi, la imprecació i la interrogació retòrica i els apòstrofes, que pretenen commoure el lector.

• Cal destacar també l’ús de metàfores de caràcter patètic i macabre.

• Abunden les imatges tristes, ombrívoles, violentes i desagradables, d’acord amb el tarannà del nostre poeta.

• També empra l’al·legoria per a expressar amb conceptes abstractes les idees i emocions.• Les personificacions i hipèrboles animen la natura amb sentiments apassionats.

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

19

Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dins de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:

• Pel fet que fou un poeta molt llegit.

• Per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Luis de León, Fernando de Herrera, etcètera.

• A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.

• La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.

• Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.

Importància d'Ausiàs March

DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ IICopyright Colegio Escolapias Gandia info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es

20

El perquè de la seua modernitat:

• Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes. • Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un. • Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa. • L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, ja que part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat. • Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat. • La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.

Modernitat de l'obra ausiasmarquiana