PERIODIC POLLENCI

ANY I - N". 13 - FEBRER- PREU 25 PTS. BOLLETI EDITAT PER O.C.B.POLLENÇA,*:/. MAJOR, 11. D.L. P.M. 503-79. IMPRIMEIX EDITORA BALEAR, S.A.

INTENTAREN TALLAR EL PI DESANT ANTONI ABANS D'HORA

A les passades festes de Sant Antoni iSant Sebastià hi hagué un fet molt curiósi comentat. Resulta que es va corre el ru-mor de que el pi es volia tallar al dia se-güent de Sant Sebastià. Per lo vist era algomés que un rumor i semble que en el truihi havia persones relacionades amb L'Ajun-

tament. Una serie de persones geloses detot el que significa conservar les tradicionss'envalentonaren i anaren a veure el batic,que prometé que no es tallaria.

De totes maneres sabem que el dematísegüent hi havia persones davbra el pi perveure si era vera.

ENTREVISTA AL SR. BELLINIPRESIDENT DEL CLUB NÀUTIC

VAGA D'ESTUDIANTSI PROFESSORS

FOTO COMENTADAEl Pi enguany ha quedat una mica així; tort. Sa-

bem que quan el clavaven ni hi va quedar però tambépareix que frissaven un poc i no el calçaren així comtocava. S'entén perfectament tanta pressa, aquest bondia de Sant Antoni plogué fins que en tengué ganes.

EL VELLVINS

COMPLEIX104 ANYS

* *

NATURA:

EL CA DE

BESTIAR

*UN NIN VA

CAURE DINSUN POU

*ENTREVISTA

AL QUE VAPUJAR AL

PI DE SANTANTONI

UN OVNI ENCALCA UNCOTXE PER LA

CARRETERA DE LLENAIRE

La trajectòria seguida pel suposí OVNI.

Un matrimoni i el seunil, veins del Moll, con-ten com un OVNI els vaperseguir durant deu mi-nuts quan se'n anaven aPollença per la carrete-ra de Llenaire dissabtedia dos de febrer a les8,45 del vespre... No és elprimer cas que se donaa Pollença, però sí el quedescrivim per primera ve-gada en aquesta publica-ció. La noticia ha estatmolt comentada > a ElMoll i "EL G ALL "la pu-blica en exclusiva. (Cont.Pag. 4).

GRAN TRASCENDENCIA

DE LA TAULA RODONASOBRE EL PORT

ESPORTIUBONA ORGANITZACIÓ I ÈXIT DE PÚBLICLa diversitat d'opi-

nions va ésser sense capdubte la primera conclu-sió de la taula rodonacelebrada fa exactamentdues setmanes en el ClubPollença, per a discutirtota la problemàtica en-torn a l'ampliació delClub Nàutic i la cons-trucció d'un port espor-tiu.

els amarres es vendriena preu de cost. D'altrabanda va menysprear lespossibles conseqüènciesderivades de la contami-nació d'aigües, de la des-trucció del paisatge, de ladegradació de les platgesetc...

Llavors, una sèried'entitats, Associació de

totes maneres la possibledesafectació de la Basse,va dir, era una cosa a de-cidir pel Govern, encaraque en tot cas, el procésseria llarg. El Sr. Pizarro,va destacar en tot mo-ment que les seves parau-les en aquest sentit tantsols eren una opinió per-sonal, amb un valor rela-tiu.

Dins un local replè degent, prop de quatrecen-tes persones, es varensucceir les diferents inter-vencions dels represen-tants dels organismes queparticiparen a la taula ro-dona. En Miquel DuranOrdinyana, director del'Institut Occeanogràfic,actuà de moderador.

En Felip Bellini, pre-sident del Club Nàutic,va fer un resum delprojecte en qüestió, do-nant les raons fonamen-tals que el recolzen. En-tre aquestes podríem des-tacar: la necessitat de ta-par l'actual entrada delport, per a defensar-ladels temporals de Tra-muntana. Va dir tambéque el port esportiu eranecessari per a cobrirla demanda actual dellocs d'amarre. Va insis-tir que el Club Nàuticno es movia per cap in-terès especulatiu, i que

Veins del Moll, Cofradíade Pescadors, així coml'Associació d'empresarisde Drassanes (mestresd'aixa), es manifestarena favor de l'ampliació, idel port esportiu, solida-ritzant-se amb els argu-ments donats per FelipBellini. Així i tot insis-tiren amb la possibilitatd'augment de llocs defeina, sobre tot per lesempreses adobadores iconstructores d'embarca-cions;, consideraren tam-bé que no existia cap pe-rill de contaminació nidegradació del paisatge, ique l'aprofitament de lesinstalacions de la BaseMilitar és una cosa moltutòpica i llunyana.

El Tinent CoronellPizarro, cap de la BaseMilitar del moll, va par-lar de les dificultats per atornar la basse, sobre toten l'aspecte jurídic. De

A favor de l'ampliaciódel port esportiu, tambés'hi va manifestar en Ber-nat Rotger, en nom delPSOE, el qual, en unadesafortunada interven-ció va exposar que el pro-blema s'hauria d'enfocara nivell regional. Va po-sar en dubte el problemade contaminació, i vaconsiderar que era millordeixar la Basse així comestava ara. Al final de laseva intervenció, va pro-vocar uns incidents, mo-guts, de vegades per qües-tions de caire personal.

La resta d'entitatsadoptaren una actitudcontrària a l'ampliaciódel Club Nàutic. Aques-tes entitats son: Comis-sions Obreres, Grup Mun-tona (Secció de Munta-nya del Club Pollença),Obra Cultural Balear,Partit Comuniste de les

(Cont. en pàg. 5)

15 FEBRER DE 1980 - PAG. 2

TRIBUNA " T T H T i ^ A

PARLA EL PRESIDENT DEL CLUB NÀUTIC

FELIPE BELLINI: "ELS POLLENCINS VIVEN D'ESQUENA A LA MARI NO ARRIBEN A TENIR TAN SOLS UNA BARQUETA PER ANAR APESCAR SERRANS

Felipe Bellini, dea que te-nia 15 anys é» un home de lamai, més concretament un granaficionat ala esports nàutics; afet regates per Francia, Alema-nya i )>er la península. Amb elMarqué« de Siria a l'any 1962va fundar el Club Nàutic delMoll i des de llevors ha tingutsempre càrrec« a la junta, aramateix en el (irraidmi! del Ol i i l ii màxim responsable del pro-jecte del nou port esportiu quese vol fer a continuació de l'ac-tual, en migt de la lladia. Duaqucxta càrrega amb dignitat imés conciencia que altre» inte-ressats.

KM l'associació de veinaisdel Moll participà tumlié commembre de ('executiva i es una[lenona i jnr mal ha estat al mar-ge i l i - la (» i l i l u- , i i els a i · i )n l ex oiments del poMe i, com el mateixdiu, a sabut fer del mm 'Hobby"de tu mar una professió renta-ble.

Sr. President del ClubNulltic, c | i l . inl ; poliment! temin

/ /

iots o embarcacions de recreo?—C.Tfc que fàcilment poden

ésser un centenar.-Quant» socis pollencins te

el Club Nàutic?-lli ha un total de 267 so-

cis , dels quals 46 són extrangersresidents defora, 164 socis sónresidents a Pollença i 57 són re-sidents a altres pobles de lilla.

ASSOCIACIÓ l)K VKÏNATSO SINDICAT I)KCOMF.KC1ANTS?

—Sembla que tant el ClubNàutic com l'Associació deVeins del Moll són entitats tancomercialitzades i desarraigades<|iie me» <me organismes de re-presentació i gestió popular pa-reixen societats anònimes, pelsl'orl·i intercHHOB que jugan al seuentorn i dins la seva pel. Quetrobeu?

-L'Associació de vei'ri» no éstal aH.Miici.x-io de ve in« , perquèva néixer com "Associació deWuiats, comerciant« i iudus-

COMUNICAT DE L'AGRUPACIÓDE POLLENÇA DEL P.C.I.B.

"NO A LA FRENADA AUTONÒMICA"L'Aiirupoció Comunista du Pollinico dol Pnrtlt Comunista de IBS

Illos Bnlonrs vol denunciar ID daclíló proan per la U.C.D. estatal, Iratificada por la U.C.D. Boloar, de conduir oís procesos autonòmicsquii rostnn a realitzar per lo vlo lenta de l'article 143. Consideramd'oxtroma gravetat al quo la U.C.D. propo»! I aprovi una Iniciativarl'ii(|iii)3t tipus scnsf; tnnlr on compto a loj altro* forçós polítiquesi u l«a comuni tut» noclonali I roijlonals afectadas. A mós, aquestaeludilo rosili tu aricara moi fireu si hom ponía que la U.C.D. Balearl'hnvlu pronunciat por Partició 151. El matolx Ajuntament de Po-Monca s'havia pronunciat, lagoni una moció presentada pel» regi-dors comunismi, per unanimitat en favor de l'artlclo 151.

Ui U.C.D., nmh arguments demagogies i snctaris, confon lar/ió d'Estiit (»niï la pròpia concepció política do l'Estat, quo podemqualificar ein contradita. El fet do quo ol "raclonalltzador" da lesautonomies I "paro" do la frenada autonómica siguí l'oxminlstredo l'Intorlor ol Sr. Martin Villa ci una prova clara dal que entén laU.C.D. coiitnillsta por autonomia. Resulta molt porillós l'argumentutilitzat por la U.C.D. on ol lentlt de considerar l'accès a l'autono-mia por l'artlclo 151 com un "osait a l'Estat".

En nquosta porspectlva (ils comunistes do Pollanca ens ratifi-cam por la via do I'artlclo 151, com a única forma por la qual ol po-ble do los Illos pugui rucuporar ol sou autogovern I reconstruir lanostril minvada personalitat de poblo.

AGRUPACIÓ DE POLLENÇA DEL P.C.I.B.Pollença 25 de Gener de 1980.

llegiu

mallorcasocialistala revistade l'esquerramallorquina

PSMPartit socialista de Mallorca

trial» del Port de Pollença",i se va fundar per defensar elsinteressos de veïnats i corner-dante de cara al turisme. Tot elque ha fet l'associació ha estaten benefici del Port, amb miresfonamentalment a millorarl'imatge turística del Port.

En realitat la missió del'Associació és defensar els in-teresso» comercials dels asso-«iil.s. IMI quant al Club Nàuticno té cap finalitat comercial.La seva finalitat és avant de tot,esportiva, com ho demostra elcalendari de regates.

—Se diu que vosaltres voleufer negoci fent un gran port es-portiu, i que tot l'altre és come-di, si això és així caldria dema-nar si aquests són els objetíus es-tatuam del Club Nàutic i la te-va iuiíisi ó com president delClub?

-Nosaltres no volem fer capnegoci, sinó faciljitar uns llocsd'a traque a tots els usuaris, so-cis o no socis, estrictament apreu de cost de l'obra. Si acàsromanç qua lque benefici aquetsserà del Club. Això està previst

perfectament en els estatuts detotes les entitats esportives comla nostra.

PLATJA SÍ,PORT NO

—Ems agradaria sabre si lagent que viu al Moll prefereixenviure devora la mar o devora elPort, devora la platja neta i cla-ra, o devora els baixos fondosde tots els ports del món. Commembre de la Junta de l'Asso-ciació de Veïnats, què mos dius?

—Aquesta pregunta perso-nalment me l'he feta sempre iprecisament per això varenconvocar una junta general ex-traordinària de l'Associacióde Veïns, que va resultar posi-tivament a favor de l'amplia-ció del Port. La Gent del Portmai s'ha queixat de tenir el portdevora ca seva.

—Bellini, ems vols dir que hiha aportat el Club Nàutic al po-ble de Pollença, principalmenta la gran part del poble que noarriba a tenir medis de fer-sepropietari d'un iot?

—Nosaltres em fet molta co-sa, i hem conseguii bastant, per-què aqueta esport de la vela arri-be a tots el« estaments socials;avui en dia practicar la vela noés cap privilegi d'uns pocs, sinóque és a l'avaat de tot-hom. Hemfet esforços amb els nins, femcursets gratuits perquè els in-fants els entri l'afició de la mar.

LA FALSA CUESTIÓ DEPOLLENCINS IMOLLEROS

—L'Associació de veïnats hafet coses molt interessants en bédel turisme, i en bé del Mou,com mantenir les platjes netas iamb arenas, defensa del entornurbà i paisajístic, etc., ara totaaquesta feina se cuestiona ambel nou port que voleu fer. Estornar enrera.

Me pens que la vostra pos-tura és incoherent a les totes.No tendreu beneficis i voleu elport, defensau el turisme peruna part i per l'altre ho conde-nau a unes platjes brutes i unpaisatje destruït, en fi crec queaixò es degut al vostro aïllamentcultural i social dins el Moll;

perquè caldria que la vostra pre-sència pública fos més densai efectiva en les coses del nostrepoMe de Pollença. Tan l'Asso-ciació com el Club Nàutic témedis i obligació de participaren les aspiracions comuns delpoble, perquè dóna l'impressióque tan sols interessa els ex-trangers turistes i els estiuesants,perquè posim avui un ou, quedemà deu dirà, promtura à notenim ous hems menjarem la ga-llina. Pareix existir un "gheto"mollero respecte a Pollença. Quèpodria fer l'Associació de Veï-nats i de fet que fa, per evitaraquesta imatge d'enfrentamententre Pollença i la gent del Port?

—Jo diria que falta comuni-cació entre les entitats dePollença i el Moll, la mateixa im-pressió tenim nosaltres en sentitcontrari, possiblemente equivo-cada, però és un fet que hi hauna impressió de sentir-mosmarginats i poc apoiats pels es-taments pollencins. Crec que hiha molt que fer al respecte.

—Meam qui és que posa laprimera pedra.

J.A. Encinas

NOTES DE L'OCB ,CONTESTA A UN SOCI

Referent a la acusació pública feta pel soci de aquesta entitatD. Antoni Cabanelles, durant la Taula Rodona del port esportiuel dia 1 de febrer en la que digué; que com a soci de L'OCB protes-tava perquè no s'havia consultat la seva opinió ni la dels socis abansde que l'OCB es manifestas a la taula rodona i que per tant l'opinióno era representativa de l'entitat.

La junta directiva de l'OCB de Pollença comunica que enl'asomblea general que es celebrà el dia 8 de desembre del 79, l'es-mentat soci va tenir l'oportunitat de expresar la seva opinió sobreaquest tema, en la corresponent discusió dins l'asamblea.

Les raons argumentades pel nostre representant, base deIn discusió, foren mesurades i acordades unànimament per la juntadirectiva, sempre dins el contexte dels estatuts (article 2, anexa del22-6-1977).

NOTES DE CONDOLENCIAPollença ha viscut una temporada de morts repentines que ha

endolit els pollencins, en poques setmanes tres "colapsos" a perso-nas joves que els ha costat la vida. Començà en Miquel Suau, (mestreMiquel Marratxo) desprès en Paco Morado (de l'oficina d'obres delAjuntament) i en Martí Salas del Moll, el més jove de tots. Volemfer arribar el nostre condol a totes aquestes famílies.

Junta Directiva O.C.B.

NOTES D'AGRAÏMENTDes de fa més de deu anys n'Ignasi Campomar, de Ca'n Can-

tí, regalava al Ajuntament el gall que es posava d'alt del pi de SantAntoni, aquest any en ha cedit el privilegi i per tant ha estat el nos-tre "Gall" qui acompanyat d'un dels nostres exemplars l'ha regalat,a més tenim que dir que n'Ignasi el mos suministra i no el mos havolgut cobrar, per tant gràcies i que molts d'anys poguem disfrutard'aquesta festa tots junts.

Volem públicament donar les gràcies a totes les persones queparticiparen a la taula rodona organitzada per "El Gall", sobre el po-lèmic Port Esportiu I especialment el nostre agrai'ment a D. MiquelDuran per la seva participació com a moderador, a en Tomeu Coll(Niu) pels seus desinteressats serveis en control d'amplificadors i alClub Pollença per el local cedit.

Donam també les gràcies a totes aquelles persones que cola-boraren en l'exposició de pintura i escultura a benefìci de EL GALL.Entre elles volem destacar les persones que ens varen cedir gratufta-ment les seves obres: Na Magdalena Bastard naboda del pintor Gui-llem Bustard, ens va cedir un oli del seu pradi en el que figuren unesOlivares, cuadro molt formós.

En Toni Oliver em va cedir un oli, en què se veu el puigTornir en domati soli-kit, molt ben realitzat.

Agrafm també als artistes Gerart González per la donaciód'un gravat i Andreu Manresa al obtequiar-mos amb un

Junta Directiva O.C.B.

PROPOSTA DEL PSM AL PROBLEMADEL PORT ESPORTIU

A mes de rebatre els arguments presentats per el Club Nàutica la taula rodona sobre el Port Esportiu, el PSM aporta dues solu-

cions que al mateix temps son complementaries:lì Que el Ministeri de Defensa cedís aquestes instai.lacions

(zona portuària de LA BASE .) al Ajuntament de Pollença. Degut al'impossibilitat del Ajuntament de ferse càrrec directament del fun-cionament i manteniment de les instalaclons ja que no disposa depersonal qualificat i escapa del seu àmbit d'actuació, podria conver-tirse amb administrador, fent una concesió de la seva explotació al'ASSOCIACIÓ D'EMPRESARIS de Pollença. D'aquesta manera elsbeneficis repercutirien directament sobre l'Ajuntament, és a dir elpoble i sobre la petita i mitjana indústria local, així tots hi sortiríemguanyant. Aquesta solució motivaria l'augment de llocs de treballestables, superior al del projecte del Club Nàutic ja que al manteni-ment de les embarcacions hi ha que sumar l'augment de treball deles empreses encarregades de l'adecuació i manteniment de les insta-lacions. Els ingresos al Ajuntament, podien ésser destinats a obresd'interès comú com poden ésser: guarderies, poliesportiu, millorad'escoles, a la Residència, mercat cobert, etc.

2) A pesar de que som conscients de que és el vent el causantdels destroços a les barques i no les ones, estam d'acord en que esconstruesqui un petit espigó de contenció que partint del ClubNàutic anàs en direcció N.E. per protegir la boca del moll del ventde Nord.

Per acabar el PSM de Pollença manifesta la total OPOSICIÓAL PROJECTE^DEL CLUB NÀUTIC presentat al Ajuntament, perles raons, polítiques, ecològiques, urbanístiques, econòmiques,etc., que ja foren explicades a la Taula Rodona.

EL P.S.M. DEMANA UNAEXPLICACIÓ AL PSOE

L'agrupació local del PSM ha demanat una explicació per es-crit a la corresponent del PSOE respecta a l'intervenció del seu re-presentant Bernat Rotger a la Taula Rodona que tengué lloc sobre elport esportiu. En el comunicat es diu que es creu necesaria una clari-ficació de la posició del PSOE respecta a l'actitud del seu represen-tant ja que no es desitja en cap modo un enfrentament ni en cappartit polític n! altre entitat. Acaba diguent que és necesari l'es-forç de tots per ajudar a resoldre els problemes de Pollença.

Agrupació Local PSM

EL GALLEDITAT PER L'O.C.B.

DE POLLENÇACOMITÉ DE REDACCIÓN:

Toni Marquet, José Encinas, Antònia Riusach, PepBordoy.

COL·LABORADORS:Bernat Cifre, Miquel Bota Totxo, Toni Seguí Ense-

nyat, Pep T errandoli, Francese Serra de Gayata, Miquel Àn-gel March, Martí March, Cardà, Tomeu Payeras Cifre, AntòniaVicenç, Joan March, Marta Seguí, Margalida Alemany, Cateri-na Carbonell, Miquel Ripoll.

Els articles publicats en aquest periòdic expressen úni-cament l'opinió dels seus autors.

Informació telèfons: 530768 - 530355.

15 FEBRER DE 1980 - PAG. 3

EL PORT

ESPORTIU DEL

CLUB NÀUTIC,

UNA PRESA

DE PEL

Quan el passat 1 de fe-brer vaig assistir a la taulacom representant d'un par-tit em vaig limitar en lo pos-sible a trasmetre els acordsque s'havien pres a l'execu-tive, per tant no era ètic,tractar opinions personals.Moltes coses en vàrem que-dar per dir i és ara com aTomeu Payeras Cifre, senseseudònims ni entitats perdavant que expós una sèriede consideracions.

Perquè unes persones ientitats que l'únic que sem-pre els hi ha importat esfer duros ara volen fer co-ses en benefici del poble?"No volem especular" di-gué el representant del ClubNàutic. Pero qui ho impe-dirà? Sobretot si venen lesanelles a preu de cost comafirmà. Tot això ho fan peraturar el vent de nort... Peraturar el vent de nort nobasta un presupost de102.632.014 pts, fa falta feruna paret mol alta damuntla serra nort i no una esco-llera per amarra barques. Elsmariners saben que és elvent que atupa les barquesamarrades i no les ones, ial vent no l'aturaran. La so-lució agradi o no, és anar aamarrar les barques allà a onno fasi tant de vent : LA BA-SE. La frase del Sr. Bellini alacabar el seu parlament vaésser força significativa: "LaBase si, però el port espor-tiu del club Nàutic també".No se conforme en ques'arribi a una solució es ne-cessari carregarse el Moll.I el s'han de carregar per dosmotius: per tornar part delmilió de pts. que li deixa laNekerman al anterior pro-jecta, més el milió trescen-tes d'aquest. Com tornaranels doblers si no venen lesanelles? I per altre part sies venen a preu de cost iels socis del club nàutic te-nen prioritat a l'hora decompraries com digué elSr. Bellini qui impedirà queels comprin per a la reven-de? Qui es beneficia d'aquestnegoci? segur que no sonaquells socios humils que se-gons digué el Sr. Rotger hihavia al club nàutic, ni se-ran tampoc els propietarisdels terrenys allà on s'edifi-ca que som tots noltros. Sr.Bellini, respect les sevesidees capitalistes pero notengui por a exposar.les coma tal i no els camufli baixarguments de poca consis-tència.

EL PESCADORSENGANATS

L'impressió meva i d'ungran sector del públic es queals pescadors als havien en-ganat. Estaven a favor delport perquè vendrien mésiots, les llagostas anirienmés cares i el peix també,tot pujaria de preu... no calfer comentaris.

ASSOCIACIÓ DEVEÏNATS O DECOMERCIANTS ??

L'associació de veinatsdel Moll de fa dos anyss'oposà a un projecte pa-rescut al actual, ara està afavor, que ha passat? Moltsencill els directius d'arason comerciants o membresdel Club Nàutic en gran ma-joria. Per més detalls hi vahaver eleccions de càrrecsuna semana abans de la tau-la rodona canviant de presi-dent (molt significatiu). Te-nen por a que si el pr>rt es-portiu no es fa en el centredel Moll el nucli comercials'axampli i deixin de gua-nyar duros, es aquesta unaaltra argument que no estractà a la taula.

EL SHOW DEL SR.BERNAT ROTGER

En representació delPSOE asistí el Sr. Rotger,conseller insular, un càrrecque obliga a molt, sobre-tot a donar exemple. Emresístese a creure que vaparlar en nom d'un partitpolític, però mentres elPSOE de Pollença no afir-mi lo contrari degué ésseraixí. Malgrat tot, conside-raré la seva intervenció coma personal perquè de lo con-trari hauriem d'admetre unenfrontament (unilateral)del PSOE de Pollença contrael PSM. Supos que les sevesparaules anaven dirigides ala meva persona. Si lo quevolia era tenir un diàleg enjo, particularment, ja sap aon trobarme al C/. Lleó46 de Pollença, si te res quedir al PSM de Pollença, es-crigui a la llista de correus, oal C/, del Temple núm, 7 sivol dirigir-se a l'executivadel partit.

Les seves intervencionsfórem un exemple de faltade sentit polític, de faltade coherència política en lesidees que teòricamentdefensa, i sobretot de malaeducació. Me preocupa queun partit d'esquerres doniaquests «spectacles, crec queamb un parell més d'inter-vencions públiques comaquesta (que per desgràciano és la primera) es cumpli-rá sobradament el seu desitjde parlar el darrer (si d'aquitres anys es torna celebraraltre taula rodona) ja comsab els partits intervengue-ren per ordre de vots alAjuntament.

Tomeu Payeras

AL SENYOR

BATLECom l'instint que ja mai

el canviam del passât, ni delpresent i com molt més perfer-se l'interessant a les sevesfrasses de sempre, com son:S.S. J.J. ell en el seu creurede que ha satisfet al públic,quan els ha passat la ma perdamunt l'esquena.

Es ben segur que elmenys fa alguns anys que elsveins del carrer del Jonquet,le tenim encomenat una di-recció única.

Tenim molt l'embos so-vint a la costa de Ca'n Can-ti, i per tant, es molt con-flictiu. Tan que moltes ve-gades hi ha discussions vio-lentes, pel motiu que uns oels altres no volen tornararrera.

Ara que n'es elegit perUCD i abans per ordre deForça Nova, ara no sabem aquin partit ens de adosar, siels comunistes o als socia-listes perquè mos puguitreure les castanyes del foc.

TIRANETA

LA PAU,

OBRA

DE TOTS

Aquets dies molt possi-blement hagueu escoltat ollegit qualque missatge sobrela Pau. I no, no es tracta que"de-cop-i-volei" els nostrospobles haguin despertat a unsentiment pacifista. Estracta senzillament de la ce-lebració del "DIA ESCO-LAR DE LA NO VIO-LÈNCIA I LA PAU" (D. E.N. I. P.).

Els "escoltes" pollencinshem volgut aprofitar l'oca-sión per a aportar humil-ment el nostro petit grad'arena, que és aquest es-crit.

Si passali la vista un pocdamunt el Calendari, veu-reu que es troben al llargde l'any un conjunt de diesamb una dedicació especí-fica: "Dia del Padre", "dela Madre", "del Maestro","del Árbol", "del Libro",etc. I entre ells també el"Dia de la Paz". Davantaquest fet cal preguntar-sesi hem arribat a un punt tantràgic que, donada la de-gradació de certs elements,és fa necessari que se'ls de-diqui un dia concret —un aun— per tal de revalorit-zar-los davant la societat.

Més alarmant és la qües-tió quan afecta a una cosade tanta envergadura conés la Pau. ¿Se li ha de de-dicar també un d'aquests"dies", per tal de fer re-cordar a la gent que la Paués millor, que la guerra ésun mal molt greu, i que tottipus de violència és quel-com denigrant i inhumà?La veritat és aquesta: cadadia tenim més violència, ide cada vegada la societatmoderna és fa més adictaa aquesta violència.

El que es pretén ambaquest "dia" és fer refle-xionar la gent sobre el par-ticular, i especialment elsinfants, per allò de que són"Els homos del demà".

Seis intenta mentalitzarper a un futur més pacífic.Ara bé, un es pregunta:¿Què passa amb el B.U.P.i la F.P. (Formació Profes-sional), per exemple, alsquals poc o res els arribad'aquesta celebració dins elseu espai educatiu? Lo quepassa és que per a segonsquè, ens trobam grans, i pera segons què, ens trobamgrans, i per a segons què,petits. Convendrá, ido, queens possem d'acord. Quanta la "gent major", a totsaquests "senyors" que pre-cissament són els qui po-den agafar un fusell, apro-fitar-se d'un més dèbü, isometre-lo... a aquests enca-ra els arriba més poc, perno dir rés... com si ja notengéssim remei...

Però la Pau no és unacosa de demà, ni de somisbells i extraordinaris.

La Pau és una qüestiód'avui, i d'una importànciavital, car es juga amb el des-tí de la Humanitat, i ensafecta a tots. Creim queval la pena fer un esforç,intentant tirar per terra totel que signifiqui contrares-tar la GERMANOR IL'AMISTAT, entre els po-bles, les generacions i els po-ders socials.

BRACA RUTA(Agrupament Tornir)

LA DIRECTIVA

DEL CIRCULO

CULTURAL

SE SENT

EXCLUIDA

Respecte a la taula rodo-na celebrada en el Club Po-llença el prop-pasat dia 1,referent a l'ampliació delClub Nàutic d'aquest Port,la Directiva del Círculo Cul-tural vol manifestar públi-cament el fot d'haver estatmarginada d'aquesta taularodona, per quant no ha re-but cap invitació d'assistèn-cia.

Hi ha quatre entitats ambels seus estatuts que repre-senten el Port: Confrariade Pescadors, Associació deVeins, Círculo Cultural iClub Nàutic.

El Círculo Cultural ha es-tat l'única societat excluidadel Port, i no obstant ósmolt representativa dins lalocalitat, ja que té un dos-cents o més afiliats.

Consideram molt llamen-table aquest oblit.

CIRCULO CULTURAL

NOTA DE REDACCIÓ:Lamentam qua totes les

entitats del poble no ostiguesin presents a la taula ro-dona. L'OCB va enviar alCercle Cultural en fecha del5 de febrer una nota dema-nant disculpes per l'oblit.Ara ho f ui m costar pública-ment, malgrat tot hem defer constar que quan el Sr.Bellini ens va fer notar elnostre error, li comunica-rem que avisas a l'esmenta-da entitat per ('asistencia ala taula rodona, pero perlo vist les gestions resulta-ren infructuoses.

MESTRE VINS, PADRÍMAJOR DE POLLENÇA,

EN FA 104 DIA 21D;AQUEST MES

MOLTS D'ANYS I ENGUANYQUE NO CONT

REUNIÓ DE LA SECCIÓ DE

CULTURA DEL CLUB POLLENÇALI passat dijous, itia 3 du Gonur, v;i tnnir lloï: min reuimS do

la Secció cio Cultura dui Club Pollença por tnl do fer el resum <te losactivitats realitzades durant l'nny 1979 I realitzar una proposta d'ac-tivitats per l'any 1980.

En quant n lus notlvltats rnalitzndcs durant l'any 1979, oisou número fou do dotze, destacant el ciclo de Conferencies sobreHistòria do Mallorca, la xei rada-col .loruil do Miquel Alonyar, l'obradn teatre "La fira He l»s banyes", l'homenatge a (ìuillein Cifre doColonya i ui Curse t de Català ainh col.lnlxmiciò <lo la O.úxa doColonya, la O.C.I.Ì. i l'Ajuntament, etc.

f̂ Äätcoi/iAMifceCANCER

' •*••"•>, £. í̂fÜCM ', *»' • i. >

*3*<-;̂ ï*s&

->^Ze/0tyeiuj.j Joyeúa.,

CA'JV CABRERMIEMBRO FUNDADOR DE LA ASOCIACIÓN

ESPAÑOLA DE GEMOLOGIAAGENCIAS OFICIALES

OMEGA - TISSOT PERLAS MAJORICAPORCELANAS LLADÓ

Temple, 13 Paseo Saralegui, 80Telf. 530241 Telf. 531309POLLENSA PUERTO POLLENSA

15 FEBRER DE 1980 - PAG. 4

UN OVNI ENCALCA-UN:COTXE PER LACARRETERA DE LLENAIREEN COSME l NA FRANCESCA CERDAI EL SEU FILL SALVADOR,TESTIMONIS DE L'AVISTAMENT D'UN OVNI

Ja són moltes les perso-nes pollencines que han es-tat testimonis de qualquemanifestació del fenomenOVNI. Una de les darreresva ésser sense dubte, la queva tindré lloc dissabte dia 2"de febrer a la carretera deLlenaire.

Aquell dia, el matrimoniresident al Moll format perCosme i Francisca Cerdà,de uns 47 anys, i el seu filíSalvador, de 10, s'en ana-ven a Pollença, sobre les20,45, per la carretera deLlenaire. Desde el primermoment que enfilaren ditacarretera, veren, per l'in-dret del Puig i molt amunt,una llum fixa que pereixiaun estel però d'una intensi-tat superior a lo normal,que, cuant arribaren al Pontde Llenaire, va baixar desobta, verticalment, d'unaforma molt ràpida, de mane-ra que el veien a ras delsametllers, ja molt més grossai intensa. La llum era blan-ca, molt forta, amb unsllempecs emitits ràpida i re-gularment en totes les direc-cions. Els testimonis com-provaren, en certa por, comel supost OVNI s'acostavacap a ells, i creguent que seguiava pels faróis del cotxe,els apagaren, aturant-se auns cinqsents metres pas-sat el Pontet. A n'aquell mo-ment l'hipotètic objecte vo-lant no identificat també seva aturar, calculant els testi-monis que el tenien entrecent i descents metres, peròdegut a la poderosa llumi-nositat de l'objecte, que elsenlluernava, els _. era difícilapreciar quines mides podriatenir. Conscients de queaquell fenomen era real, iplens de preocupació i por(alo desconegut), decidirendonar mitja volta i s'en tor-naren cap al Moll. La donai el nin anaven darrera i ve-ren com l'OVNI comença-va de nou la seva "persecu-

DIEGO RUEDA: "JO EMSENT TAN POLLENCICOM EL QUE MES"

En Cosme Cerdà, un dels testimonis.

ció" conservant-lis la distàn-cia, fins que cuant estavena l'indret de les cases deLlenaire se va alçar, partintmolt aviat cap a les costesde La Punta. A n'aquestsmateixos moments, altrestestimonis, com en BernatMagraner, el veren desde^elMoll. En conjunt l'experièn-cia va durar un deu minuts,i aquesta es més o manco ladescripció que de la matei-xa ens feren els esmentatstestimonis no per iniciativaseva sinó nostra ja que te-mem unes llunyanes referèn-cies de lo succeit.

Es aquest probablementuns dels casos que segons elsufòlegs (investigadors del fe-nomen OVNI) reuneixen les

característiques d'ésserautèntics. Xerrant amb elstestimonis es bo de veureque són gent sencilla i agra-dable, sense cap afany deprotagonismo. Tant ella comel nin mai havien vist unOVNI, no creien amb ells nieren aficionats a la lecturasobre aquests temes. EnCosme, en canvi, desde faestona està convençut deque "hi ha cosa", ja que unsvint anys enrera, pescant ca-lamars vora el Faro de For-mentor, a les cuatre de lanit, va veure com una bollarotja va sortir de dins l'aigo,se va desplaçar una bona es-tona sobre la superne!, finsque s'alçà i va desepereixe atota velocitat...

Joan March

ESTUDIANTS I PROFESSORSDE BUP, FEREN UNA VAGAI MANIFESTACIÓ

Els alumnes i part delprofessorat del Col·legiMunicipal de BUP, "Gui-llem Cifre de Colonya",protagonitzaren la darre-re setmana de gener, unavaga per a manifester elseu desacord amb l'Esta-tut de Centres Docentsno Universitàries. La vagatambé fa afectar alsCoUegis nacionals d'EGB"Joan Mas" i "Costa iLlobera". A més de la va-ga, els estudiantes deBUP varen fer una mani-festació a la Plaça Majorde la nostra vila, a on hidugueren un parell depancartes que deien "Noa l'Estatut de Centres","Volem un Institut Esta-tal", etc. ...

Es va redactar un Co-

municat que ara anirem atranscriure literalmentque anava signat per laCoordinadora de vaga:

"El Col·legi MunicipalHomologat de B.U.P."Guillem Cifre de Colo-nya", comunica que elpassat dia 29 de gener, esva convocar una vaga finsel divendres, primer defebrer.

El dimarts 29, es va-ren reunir tots els alum-nes d'aquest centre, de-batint l'Estatut Jurídicde Centres no Universita-ris.

Després d'un llargcol·loqui es va passar a lavotació per cursos.

Els resultats obtingutsforen els següents:

SI 172 votsNO . , . .3 vots

Abstencions . .29 vots. Alumnes ausents . . .6

Nota: La votació detots els cursos, llevat delsde COU, fou secreta.

Per tant, quedà ac-ceptada la vaga, es va co-mençar a deliberar la lí-nia a seguir durant aquei-xa.

Els motius pels qualsmos declaram en vagasón el següents:

—Oposició total a l'Es-tatut Jurídic de CentresDocents no Universitaris.

—Oposició total a laLlei Orgànica d'Autono-mia Universitària.

—Pressió per a lograrun Institut públic a Po-llença.

—Solidaritat amb elsP.N.N.S".

Diego Rueda va néixera Campillo' (Màlaga) fa27 anys, esta casat i tédos fills.

Ell e's l'home que hapujat al Pi de Sant An-toni durant molts anysi ara li preguntem:

—Quans d'anys fa quepujas :al pi? I quantes ve-gades hi has pujat?

—La primera vegadeque hi vaig pujar ara fa10 anys, però seguits n'hihe pujat 7 ja que ara enfa cuatre va ésser en "Pa-checo" (que al Cel sigui)i també un altre any vaésser en Ramon "Pun-ta" qui el va conseguir.Enguany tu ja ho saps, al-tre volta jo.

—Què opines tu de lafesta de Sant Antoni, vaa més o a menys?

—Per jo va a menysja que per exemple els fo-guerons estan poc ani-mats, veig que la gentque els fa hi posa totel seu empeny però aixòa vegades no basta, per-què les ximbombes s'hanfetes per a sonar i les glo-ses per glosar, a nel queal pi respecte, crec queno se té massa en conteque la gent que va a cer-car-lo, el que ha de ma-nester es més mesclat imenys gent que doni or-dres, jo som de l'opi-nió que tothom té dret aparticipar per igual a lafesta i per tant també al"mesclat".

—Enguany se va co-rre la ramor que tallarienel pi abans del temps que

hi ha d'estar; què empots contar d'això si esque saps res?

—A mi m'ho has dedemanar; un bon disgustque vaig tenir quan hovaig saber. Me vaig mou-re així com vaig saberper evitar-ho, perquè bal-dament que després ha-gui acabat en no res, l'in-tenció era tallar-lo l'ende-mà. Es una cosa que noem puc explicar, totsestem orgullosos de queel Pi estigui dret fins queli toqui morir, pero hi hahagut una gent, (crec que

estan dins l'Ajuntament)interessats amb llevar-lo.No crec que faci tantenosa.

—Vols afegir qualquecosa me's?

—Bé, voldria que lagent es conciencies deque les festes que real-ment són nostres, (dicnostres perquè jo me senttan Pollencí com el quemés) les mantinguem iprocurem que en llocd'anar a menys puguin •anar a més.

Pep Bordoy

EL CADE BESTIARO DE PASTOR

Ja ho va dir en "Gafim" l'any 1951: "Sónmolt pocs els pagesos que es preocupen seriosa-ment de conservar la seva puresa fomentar la

seva reproducció. Caldria fer una crida als agri-cultors interesáis i reclamar l'ajut de les autori-tats competents". (1). Però això no sa fet dins fapoc i sempre promogut per un perall d'aficionatsque sempre duen ses de perdé.

L'estampa d'aquest ca.no pot ésser més ma-llorquina, el seu discret color —negre lluent— ile seva grander! i rustisitat són el ca i el moix.amb l'exostisme.

Es un ca gran, pot arribar al 45 Kg., que jaes dir. Amb un bon. cap, sense arribar a teniraxura de mastin. A d'el primer cop de vista moscrida l'atenció els seus bells ulls color de mel tantde garrover com de romaní, que destacan armòni-cament damunt el negre. Té les orelles caigudesi doblegades longitunalment.

De color negre, amb dues varietats de pèl,curt i llarg, el pèl llarg es meins sovint. A vega-des tenen una clapa blanca al pit, no vol dir aixòim peresa, però una clapa a altra bañada sí que hosirià. La cova és molt gruixada i llarga, caiguda noenrrodillada.

Fent un poc d'histori vorem com fins a la gue-rra civil tot va anar bé per aquest i altras cans ma-llorquins, a partir d'aquí els encreuaments varenésser abundants, al ca de bestiar sal va mesclaamb cans boverrencs y de Terranova. Un parelld'anys més tard se va veure es desbarat que esavia fet i no varen sebre tomar enrrera. Es a partirde l'any 1970 cuant es posa en marxa la tasca dereserca d'els bons cans, que ja eren pocs. L'any1975, D. Alonso Guasp al cap d'un grup d'aficio-nats forma lo que sirià el primer estudi completi actualisât de la raça. L'any 1977,s'Ajuntamentde Ciutat a sujerència de D. Pau Seguí, monta ales sevas cañeras un grup reproductó per a comen-ça una sel .leccio metodica.

A lo llarg de tots aquests anys s'han duit aterme concursos periòdics a distintes localitats del'Illa. Aquest mes a quedat constituït un grup ofi-cial que veliera per la raça.

Servesqui aquest escrit com a prova d'admira-ció cap a tots aquells que duem a terme desinte-ressadament una tasca cultural, com a únic i loa-ble fi de mantenir vivas unas tradicions, aconse-guint aumentar el nivell d'un pafs, cultural i espi-ritualment.

(1) Tres viatges en calma per l'Illa de la calma.

Llorenç Payeras;Inca, gener 80.

15 FEBRER DE 1980 - PAG. 5

JGRAN TRASCENDENCIADE LA TAULA RODONAJSOBRE EL PORTESPORTIU:(Ve de pàg. 1)

Bles Balears i Partit So-cialista de Mallorca. D'al-

: tra banda la UCD, vaadoptar una actitud in-termitja, ni carn ni peix,sense comprometer-sea favor ni en contra del'ampliació. En la sevaintervenció va parlar dela necessitat de crearnous al·licients al turis-me, com podria ésser uniport esportiu. Ara be, laUCD, va considerar que

fsi se fes, hauria de res-: pondre a les necessitats«oncretes, amb la condi-.ció que no sigui un llocd'especulació. Va parlar

-:de que el lloc ideal seriaja Base, encara que reco-•Jiegué que era una possi-bilitat difícil. En tot cas,

;l'ampliació del Club Nàu-tic hauria d'ésser el mí-

"ínim possible. Els argu-, ments en contra de láconstrucció del Port es-

portiu, aportats per les/entitats abans esmenta-des es podrien resumir

així: En primer lloctots coincidirem en queno s'hauria d'aprovar capprojecte de port esportiu,fins a la redacció del PlaD'Ordenació del Territoridel Municipi i de la Ba-dia, concretament. Tam-bé se va destacar que elprojecte presentat supo-saria contaminar lesaigües del Moll, més de loque ara estan, insistinten que la degradació deles platges, situades da-vant el port era un fetinqüestionable i segur.Les conseqüències paisa-gístiques són dignes detenir en compte. D'altrabanda consideraren coma alternativa al projecte,que la Base Militar, era lazona més adequada, res-guardada del vents delnord, i a on es podriaamarrar un nombre ele-vat d'embarcacions, sen-se haver de construir unport nou. Per això caliainsistir en la proposta dedesafecració de la BaseMilitar, que l'ajuntament

va fer, ara fa dos anys.Al final el moderador

va fer un quadre de con-clusions. De fet, totes lesentitats coincidiren ambla necessitat de protegirl'actual port, dels tempo-rals de Tramuntana.També se va estard'acord en que calia am-pliar (molj o poc) elsllocs d'amarres del Moll.Així també totes les en-titats coincidiren en sol .li-citar la desafectado de laBase Militar.

El moderador, com atècnic en la matèria, aifinal va parlar que sen-se cap dubte, la construc-ció del port i en generalde tot port, duria com aconseqüència l'augmentde la contaminació. Vaassenyalar que com mésport hi hagués, més bru-tes estarien les aigües.

Ja prop de les dotze,després de quasi tres ho-res de discusió i debat, esva donar per acabada lataula rodona.

Miquel Àngel March

S'HA CREAT UNA

EN CONTRA DEL PORT

¡S'ESTAN RECOLLINT FIRMES I ADHESIONSD'ENTITATS I PARTICULARSIEl passat dia set de febrer es creà una¿coordinadora encarregada d'organitzarima sèrie d'accions legals, i d'informa-fào per aturar el projecte que s'ha en-jiat a l'Ajuntament. En aquesta orga-nització participen particulars i repre-sentants de diferents entitats com són L'OCB,PCIB, Associació d'Hotelers i PSM.

Una de les primeres accions va ésseranar a l'Ajuntament para fer una prime-va presa de contacte i estudiar la infor-mació presentada.

Una altra de les accions realitzadesya ésser convocar una roda de premsaa l'Hotel 111 ad or a la que participarendiferentes mitjans informatius que s'in-teressaren per aquesta problemàtica.

L'assessorament jurídic està a cà-rrec de dos advocats especialistes en te-mes urbanístics.

Entre les moltes accions que es du-ran a terme està la recollida de firmesamb uns impresos que jajestan circu-lant per tota Mallorca.

EDITORIALSobre arguments, tenim prou dades

tècniques, urbanístiques, ecològiques,paisagístiques, sentimentals, legals, eco-nòmiques, polítiques i socials per aturarla construcció d'aquest port esportiuque vol fer el Club Nàutic. Tenim argu-ments i poder per aturarlos, així comel poder de recolzament de tot un po-ble, i la força de la raó que passa a passava aferrant dins les conciencies.

Se diu que val més una imatge quemil paraules, i per això vos convidam a

estudiar bé aquestes fotografies quecreim són ben eloqüents.

Són imatges preses després del da-rrer temporal de nord, en les quals po-dem observar que els efectes arriben ales barques que en teoria estan mésresguardaries. De construir-se el portesportiu del Club Nàutic se seguirienproduint aquests desastres, ja que elprojecte no preveu aturar el vent, queés lo que realment fa mal, sinó nomésles ones.

EL VENT

SEGUIRÀ

COBRANT EL

SEU TRIBUT

La Creveta bufa sensetenir en compte les supo-sades . bones intencionsdel que volen ampliar unport que no és un port,sinó unes instalación»molt deficients fetes pelspescadors d'aquells tempsi no per rebre a tota unalujosa Sota turística.Aquesta barca estava a re-cer i va sofrir les conse-qüències del vent.

MES PORT,

MES

PROBLEMESFins aquí arribaran

tots, quan bufi el ventdel Narcí, baldament que.fassin una escollera dequatre metros d'alçada.

ES EL VENT I

NO LES ONES

EL ENEMIC

DEL MOLLTenim un bon port

natural a "La Base" i hiha gent que s'encaparrotaamb ampliar el port arti-ficial del Club Nàutic. Elstemporals s'encarregarande mostrar el que costaràaquesta caparrudesa.Aquesta barque i altres si-tuades als pantalans in-teriors foren enfonsadespel darrer temporal. Esvol fer un port esportiuper aturar les ones. I alvent qui l'aturarà?

15 FEBRER DE 1980 - PAG. 6

NOTES PER A UNA HISTORIADE POLLENÇA

DE QUAN LA REINA ISABEL II VINGUÉ A MALLORCA L'ANY 1860L'any 1860 fou un any d'aconteixemenU polítics pels rnaitor-

quins: El 6 du fobror s'havia pres Tetuan a les forces del Soldà delMarroc i poc temps després Espanya guanyava la guerra que haviacomençat l'octubre anterior. Es celebraren grans festes a Ciutat. AAlcúdia, inclus, un simulacre de moros i cristians (febrer 1860) al'estil del que ja es feia a Pollença, on també es va fer per la Patrona,"prévins las precauciones que se juzguen convenientes y de seguridada fin du precaverse toda desgracia que pudiera acontecer", com deial'autorització municipal.

Ouasi coincidint ami) el final victoriós de la guerra del Marroc,Mallorca fou protagonista indirecte d'un altre episodi històric, sobreel que s'Iia escrit molt i qui; encara no està aclarit: "La Ortegada". Osia el sorprenent alçament carlista del (..¡¡nu General ile lei Illes, Ge-neral Urtega, que, Inesperadament, embarcà quasi tota la guarniciómilitar de la regió, amb ell I un redui't estat major civil, i desembar-cant tots a Sant Carles de la I l.ipil.i, entro Vinaroç i la desembocadu-ra do l'Ebre. Ln lotul, un milenar d'homo«, on cinc vaixells a vaporque en remolcaven altres tants a vula. L'expedició fou un clamorósfracàs. Una vegada desembarcado la força i acudit el pretendent car-lista (el que hauria estat Carles VI, Compte du Montemolín, nebotde Furran VII) els militars que havien sortit i le Mallorca sense sebreon anaven, cridaren visques a Isabel II, i dit pretendent fogí ràpida-ment. I sense disparar i:ap tret, el I d'abril los forces sortides de Ma-llorca hi tornaren, poro ja sense Ortega, que u Tortosa fou l'únicafuitillat.

Dos personatges pollencins intervingueren en aquest alçamentfracasíit. l'e r part carlista, i com a voluntari civil, U. francese Asprer,que tiMiiii no mils ile vini anys. De resultes putì el seu primer deste-rro pur lev yïvüs idees tradicionalistes, i amnistiat tot seguit. I depart lliberal, el que havia d'ésser en el temps Coronel Aloy, U.(nii l lcni Aloy Llobeia (de Can H ranch) que tenia la mateixa edat deU. \ r.ini;i,"jc, i quina intervenció com a militar de carrera en aquellepisodi figura com a la primera un la seva llarga lulla du serveis, lamajoria ile caràcter lliberal, l-uia un any havia sortit de l'Acadòmia.Lu Alleres i pui la "seva lleial Demostració del Coll de la Cruu"(lloc prop de 'lortosa, on los tropes que se n'havia enduit el generalrebel domostrnrori la seva adhesió a la líeina) va csser premiat ambla puniera de les nombroses decoracions que arribà a obtenir: LuCreu de Isabel la Católico. L). Guillem Aloy es retirà amb el grau deCorono! ¡t 1Ü(JO.

A les acBballM d'aquell ostiu quo huvlu començat amb una prima-vara du dur Mintit yuorror, amb lo ouorra del Marroc I l'alçament car-lista, un altre ocontüixomont OR produí a Mallorcn quo donò, on can-

vi, lloc a actes de sentit festiu: La vinguda de la tan anomenada Rei-na Isabel II, el dia 11 de setembre, amb el seu marit, o sia el ReiConsort, Francesc d'Asís, cosí germà de la Reina per part de pare imar'.-, ül Príncep d'Astúries, futur Alfons XII (que tenia tres anys) iles Infantes Isabel i Concepció. (La primera de nou anys i la segonamés potila encara). A la Infanta Isabel els que ja tenim bastantsd'anys, la recordam quen la seva segona vinguda a Mallorca i en laque arribà a Pollença a la segona decena d'aquest segle. La seva opu-lenta humanitat, coronada amb un gran "sombrero" i un vel blanc,baixant en un "carro de foc" i entre gran polseguera pel "RoserVell" serà sempre una de les més fortes visions infantils que ens que-daren. La comitiva arribà a Ciutat en tres vaixells de guerra i tresmercants.

També vingué uns dies després el General Prim, que fou vitore-jat pels carrers de Ciutat (feia poc s'havia prohibit a les xaranguestocar la "polka del General Prim") Ja és sabuda la fama de "llibera-lot" del General Prim i que precisament fou un dels protagonistesde l'enderrocament d'aquella Reina que aquells dies era tan festeja-da.

No cal dir com, a la Mallorca d'aquell temps, aquesta vingudaentusiasmà a la gent: Endomsssades, llums de gas a rompre (solsl'Ajuntament de Ciutat en posà 16.000, el "Círculo" 6.000, alBorn, mil faróis a la veneciana, etc.).

Pollença no restà absent de tota aquella bulla: S'enviaren a Ciu-tat, els domassos de la Parròquia, al Concurs Agrícola, s'hi enviarenfaves i palmes. Hi foren premiats D. Miquel March Costa (de Ca'nAxartell), D. Guillem Cerdà i D. Josep Uobera, tots per "vi de mon-tona". També es citaren que a l'exposició de pintura hi havia unsquadres de D. Sebastià Llobera i Cànaves d'oncle del poeta de qui sen'han exposat darrerament a Colonya).

El dia 12 de setembre, una Comissió de la Vila, presidida per elBatic D. Pere Antoni Sureda i Cànaves (pare dels germans Suredaquu hem conegut) i el Secretari D. Miquel Capllonch Cifre (pare delpianista famós) partí cap a Ciutat a retre homenatge als visitants.L'acompanyaven dos jovençans vestits a la pollencinu: En JosepOchogavia i Calvó i Na Maria Vilanova i Martorell d'Ariany. En Jo-sep Ochogavia tenia 16 anys i era el més petit dels nou fills (sis mas-cles i tres famèlics) de O. Manuel Ochogavia i Alemany, primer delsd'aquest llinatge, segurament d'origen navarrès, establit a Pollença.(Ochagavia és una població del nord de Navarra). Nét d'aquest Josepés En Josep Ochogavia de l'Estanc. La Comissió Pollencina entregaals Rois com a present de la vila sis "pans de figa" molt adornats perles Monges de la Caritat, "cubiertos cada uno de diferente color de

seda, azul turquí, color rosa, morado, azul celeste, amarillo y verde,con un compuesto de ramitos y flores de plata y oro, que formabaun efecto muy bueno, cosa que agradó en extremo a las muchísimaspersonas que los vieron antes de presentarlos a SS.MM. Toda la co-mitiva, presidida por el Gobernador de la Provincia y el Presidentede la Diputación, acudió al Real Palacio, donde se celebró la ofren-da. El joven la hacía a la joven, y ésta la ponía en las manos de laReal Persona, que estaba sentada en un magnífico Trono, con el Reyel Príncipe de Asturias y las dos Infantas, cuyas reales manos tuvo laComisión la alta honra de besar. Lo imponente del Solio Real ocu-pado por las respetabilísimas personas a que pertenece, acompaña-das del Ilustre Duque de Tetuán, D. Leopoldo O'Donnell, Presidentedel Consejo de Ministros y Ministro de la Guerra (era el vencedor dela guerra del Marroc i cap de la Unió Lliberal, partit que estava alpoder), con otras personas de muy elevada categoría, es indescripti-ble". (Llibre d'actes de l'Ajuntament).

Al padró d'habitants de l'illa a finals d'aquell any, figura Palmaamb 53.019 habitants, i Pollença, en sisè lloc després, amb 7.451. Afinal d'aquell any s'estava començant el tros recte de la nova carrete-ra al moll i ja funcionava diligència a Inca i Ciutat.

A Palma s'aprofità per posar la primera pedra d'un monumentdedicat a la mateixa Isabel II, al cap del Born, allà on encara endiuen la Plaça de la Reina, monument que es va inaugurar a 1863,dedicant amb tal motiu, una "Corona Poética a Doña Isabel II" al-guns dels nostres poetes renaixentistes. Amb perdó sia dit, que aixícom el monument fou destruít quan la revolució del 1868, més valdria no haguessin passat, tampoc, a la història, les "Odes" que li diri-giren. Basti reproduir-ne un fragment d'una d'elles, per convenir enque poca glòria afegiren a la poesia i als seus autors, dels que per res-pecte a les nostres lletres callam els noms:

"Miradla: es ella! la que en fausto díaCruzó de Palma las ornadas calles,De inmenso pueblo recibiendo al pasoFiel homenaje.Hoy colocada en pedestal soberbiola bella efigie de Isabel dominalos altos muros que lograron darleGrata acogida."

I així per l'estil. La història és això.

Francesc Serra de Gayeta

eldomingoconmigo

/

JS :9r' 'AG. 7

PINTORS POLLENCINSMolts de defectes tenim

els pollencins, però tambétenim les nostres virtuts,Pollença és un poble que desde fa molts d'anys està defi-nit com a nivell més alt cul-turalment, amb moltes in-quietuts artístiques, no séde que nos venen aquestesalabances, tal volta i així joho crec, sia que sempre emdemostrat una més profun-da sensibilitat davant els al-tres pobles de Mallorca.

Les nostres rels artísti-ques i referint-me a les artsplàstiques més en concret,jo diria que se deu a la granafluència de pintors foras-ters que no tant sols hanpassat pel nostre poble, sinóque s'han enamorat d'ell, al-guns pintors nadius, moltsignificatius per noltros,també han existit, estimadai valorada la seva obra per-

què ells han estat el troncd'aquest arbre que avuis'aixeca dins la nostra cultu-ra, el nan xupat l'essènciaque ens dugueren les rels fo-rasteres, pollencins com Se-bastià Llobera, Llorenç Cer-dà, Dionis Bennàssar, servintde tronc han fet possibledeixar créixer aquesta granafluència de rames que avuiconta la nostra Pollença, ra-mes importants dins el mónde l'art plàstica mallorquina,això ens ho demostra l'exis-tència de tres pintors pollen-cins seleccionats dins el Cer-tamen Ciutat de Palma, sónEn Toni Dionis, Joan Ben-nàssar, i Joan March, jo di-ria que ni Ciutat conte entants i tants importants pin-tors joves que siguin fillsseus, i com tots sabem Po-llença en té molts més queencara que no participin en

Certàmens conten amb cate-goria i qualitat considera-ble, i darrera aquesta gene-ració de pintors que he par-lat en segueix una altra talvolta més prometedora, bas-ta veure la quantitat de ninsi nines que dibuixen, van lesnits al estudi obert per laSecció d'arts plàstiques delClub Pollença, jo els he visttreballar, és realment im-pressionant, tenen una visiódiferent de noltros però emsembla que no volen perdrel'oportunitat de ser pollen-cins, de xupar l'essència queaquells homes ja morts, dei-xaren per ells, diríem queells siran les fulles formosesd'aquest gran arbre que arri-barà a esser tota la històriadels pintors d'aquest raco-net de Mallorca.

Toni Miirquet

A T t N í i b M I N Í / : VET AÛUI ti, ME,} INPCRTANTD E Í ^ O S R I M Í N T Df. Ui MATtMATfíA NÛJ5ERNA3

1* M. ¿e ¿aOMÍOno^nLêò^a ;

/M= 151

NOTICIES D'ARTS

PLÀSTIQUES—GALERIA U'ART.

Fins dia 15 de març, exposi-ció del pintor català J. Me-neses.

-GALERIES NORAI.Fins dia dos de març, expo-sició de pintures i ceràmi-ques de BIBI MOMPO.

—GALERIA BENNÀS-SAR. Exposició col·lectivad'importants pintors de lagaleria.

-Sala GUILLEM CIFREDE COLONYA. Del 9 al 21de febrer, exposició del pin-tor pollencí PEDRÓ JUAN.

—La ceramista pollencinaBEL BORDOY exposarà ala GALERIA NORAI el pro-per 22 de març.

—El passat dia 7 clausura-

rà l'exposició col·lectiva abeneüci del GALL, partici-paren els artistes pollencins:Toni DIONIS, Mateu Llobe-ra, Joan Bennàssar, JoanMarch, Amador Magraner,Toni Oliver, Mwquet Pas-cual, Pep Torrandell, CerdàSalas, Bel Bordoy, TomeuLlompart, entre altres pin-tors forans d'importància.

MINISTERIDE CULTURA

Propers concursos juve-nils.

En les properes dades i lomateix que en anys passats,la Delegació provincial delMinisteri de Cultura, publi-carà les bases d'alguns con-cursos pels escolars d'EGB,Batchilerat i Formació Pro-

TAULA RODONA AL CLUBPOLLENÇA

"EL DIVORCI"

AMB LA PARTICIPACIÓ DE:Tomàs Pujol, PSICÒLEG.Margarida Reus, GRUP D'ALLIBERAMENT DE LA DO-

NA.Antoni Coll Alonso. MISSER.Sebastià Salom, CAPELLA I VICARI EPISCOPAL DE

LA COMARCA.DIVENDRES 15 DE FEBRERA LES 9 DEL VESPRE.ORGANITZA: SECCIÓ DE CULTURA DEL CLUB PO-

LLENÇA.

fessional dels dos sexes d'In-ca i de la seva comarca.

Aquests concursos hantingut sempre molta acepta-ció demostrada per la nom-brosa participació de joves.

Els concursos que seranconvocats són :

—"V de dibuixos espor-tius".

—"XIII de redacció Diadel Llibre".

—"VI Memòria resumViatge d'Estudis".

RACÓDE SALUT

LES SEDES

Per ses sedes primeren-ques de cada temporada vamolt be fer banys amb unasol.lució que se fa de sa se-güent manera: dins tres li-tres d'aigua hi mesclen migquilo d'escorça d'alzina i hofan bullir fins que quedireduït a una tercera part,llavors hi afegeixen quaran-ta grams d'alum. Si no vosdóna resultat podeu provarper exemple aquesta altrarecepte: fer banys de quinzeminuts amb aigo teba decoure fulles verdes de pi.També se pot fer una bonapomada mesclant a partsiguals mel, oli de llorer iessència de trementina. Sirés de tot això vos dona re-sultat escriviu-nos i vos en-viarem més receptes.

¿¡aterías VicensL'ARTESAHIA DE ROBES DE LLENGÜES

DE POLLENÇA AMB PRESTIGIINTERNACIONAL

CONFECCIÓ, ANTICS I OBRES D'ART

GRAN VARIEDAD DE PLANTAS

GABRIEL MARTI VENSALA

PLANTACIÓN Y CONSERVACIÓNDE JARDINES

Albucasim, 3 VIVEROS: Carretera de Lluc km. 1,100PO L LENS A - Mallorca Tel. 531885

Ferre ter ia

D A M I Á N

ESTUFAS - PINTURAS Y BARNICES - MAQUINARIAAGRICOLA Y PARA CONSTRUCCIÓN - HERRAMIENTAS

RODAMIENTOS - VARIOS

C/. Titto Cittadini, 5 - Telefono 530564POLLENSA (Mallorca)

Jerónimo Riusech Bisafiez & Hijos SACONSTRUCCIÓN Y OBRAS PUBLICAS

ROSERVELL, 9 - POLLENSA (MALLORCA) Telfs: 530208 - 530212

ESTUFA - CHIMENEA * FRAMLIM - ASPERSORES

MARTORELL TORRANDELLTODO PARA LA CONSTRUCCIÓN - TRANSPORTES

Agente Pintura« "RIPOLIN"TITO CITTADINI, 8 - TEL. 53-0549 - Pollensa (Mallorca)

• PAVIMENTOS GRES Y CERÁMICOS• REVESTIMIENTOS» AISLANTES• FIBROCEMENTOS• TUBOS DE P.V.C. RÍGIDOS Y DE POLIETILENO

BLANDO ESPECIAL PARA RIEGOS POR GOTEO• IMPERMEABILIZANTES• REFRACTARIOS• CEMENTOS, PREFABRICADOS,• MANGUERAS Y ASPERSORES

PRECIOS ECONÓMICOS

15 FEBRER DE 1980 - PAG. 8

ESPORTS

EXPEDICIÓ MIXTA, SECCIÓDE MUNTANYA CLUB POLLENÇAI EL G.E.M. ALS PIRINEUS

Dos membres del Grup Excursionista de Mallorca(G.E.M.) juntament amb en Miquel Llobera i en Pere Lloberade la Secció de Muntanya C.P. són aquests dies en el PirineuCatalà; des del refugi Base -J.M. Blanc que està situat a2.310 m. de altitut, intentaran pujar a les muntanyes delsvoltants, que són: el pic Peguera 2.982 m. el pic Mainerà,2.906 m., el pic de Linya 2.869 m. Aquests pics no presentendificultats els mesos d'estiu, però ara les baixes temperaturesde 5 ó 6 graus baix zero i els 2 ó 3 m. de neu i gel dificultenla seva escalada, no obstant creim que ho conseguirán. Quantornin ja ens contaran més coses.

ELECCIÓ DE NOVA JUNTAA LA SECCIÓ DE MUNTANYADEL CLUB POLLENÇA

Després de les eleccions fetes el passat mes de gener, lanova junta de la Secció de Muntanya del Club Pollença que-da així:

President: Pere J. Llobera.Secretari tresore: Saturnino MorenoVocals: Miguel A. March, Pep Bordoy, Jaume Llompart,

Sebastià Cerdà.

.ESGOTADA LA GUIAD'EXCURSIONS PEREL TERME DE POLLENÇA

Esgotat degut a la seva favorable acceptació i demandadintre el seu camp, el llibret "guia de excursiones por el tér-mino de Pollença", publicat pel Grup Nord de Mallorca; quetracta de deu excursions més o manco clàssiques dintre elnostre terme municipal.

•4

AL CLUB POLLENÇASE VA PRESENTARUN LLIBRE DE COVES

—El passat dia 9 de febrer en un acte simpàtic i molt con-currit de poblers i inqueros. En Guiem Mestre va presentar elseu llibre "La incógnita del Mundo Subterráneo Mallorquín".En Salvador Vidal va fer la presentació de l'autor i En J.A.Encinas va fer la presentació de Cobra. A continuació el Sr.Mestre va pronunciar un parlament molt significatiu. Eranpresents els membres del Comitè Balear d'Espeleologia i altrespersonalitats.

HOMENATGE A EN "MALALT"Des d'aquestes pàgines li

volem fer un petit homenat-ge a en Toni Xamena Riu-sech.

Ell va ésser l'home queva mantenir viva la festa deSant Antoni durant 40 anys,si, ell va ésser ensenyat decom i de quina manera s'ha-via de baixar i clavar el piper en Marti Canet, que a leshores feia de llenyater.

L'amo en Toni fa dosanys que va morir i ens vadeixar un bon record seu, almanco hi ha molta de gentque en aquest dia tan senya-lat el noten a faltar; en-guany per exemple s'hansentit comentaris entre lespersones que anaren a cer-car el pi, aquests eren:"Amb en Malalt el pi nopareixia tan llarg", o també"a l'hora d'aficar les esta-ques" Aqui hi falta en Ma-lalt ell si que el clavava fort"Això sempre sense ànimd'ofendre els qui l'estavenaficant, sinó amb una peti-

ta nostàlgia enyorant un ho-me que feia tants d'anysque havia format part i tam-bé protagonitzat un pocla festa.

Servesquin aquestes qua-tre retxes per fer-li un petithomenatge encara que ell elmeresqués molt més gros.

Pep Bordoy

EL CAMPIONAT DE TRUC DELBAR ESPANYOL (CA'N MOIXET)RESULTA MOLT ANIMAT

Enguany competiren 14 parelles i ana-ren a dues rondes, de sortida ja es destaca-ren uns quants participants, entre ells n'hihavia de molts veterans i se les sabien totes.Aquest campionat fa set anys que es cele-bra i sembla que els hi queda corda perrato. Al final resultà guanyador la parellaformada per MARTI MAYOL - ALOYPLOMER. Enhorabona als guanyadors i atots els participants. Les classificacions fo-ren les següçnts:

1) Marti Mayol - Aloy Plomer; 2) To-meu Brotat - Miquel March; 3) Toni Ran-da - Miquel Bauzà; 4) Miquel "Bultad" -

Miquel "Toni Pau"; 5) Jordi Torrens - An-dreu de "Son Siurana"; 6) Toni Amer -Joan Amengual; 7) Llorenç Valls - Tomeu"Durai"; 8) Guillem Ramon - Guillem Ra-mon; 9) Rafel Jordà - Ignasi Noble; 10)Justo Galindo - Rafel "Gallo"; 11) Mateu"Xarriet" - Sebastià "Rebassa"; 12) JoanCerdà - Tomeu "Placeta"; 13) AntonioSánchez -Jordi Tornila; 14) Marti Busque-,roles - Martí "Rebassa".

Per l'entrega de premis es fé una festa,tot acabà amb un bon sopar i tocada dex imbomba.

UN NIN CAU DINS UN POU

ANUNCIS MICROSCÒPICSCompres, vendes, lloguers, intercanvis... (a 75 pts.

l'anunci).

Venc Moto Lambretta 150, PM 82000; informes:C/. Padre Vives, 27.

Compr motor fora borda; de 1 ó 3 HP. Informes,Telf. 530391.

Venc taronges del Rafalet; a domicili. Comprantun mínim de 20 kl. Informes: TIf. 530450.

RESTAURANTE

GA'N PONTICO* CARflgTEfîA LLUC Km. 2,5-TELEFONO 53-09-98FPQLLENSA (MALLORCA).

ESPECI ALIDA T CUINAMALLORQUÍNA I CABRIT(FORCELLA PER ENCÀRREC)

El passat dissabte, dia 26de gener, en el núrn, 14 delcarrer de Montision un nincaigué dins un pou. Aques-ta notícia no lia corregutmolt per el poble, pot ésserperquè l'accident no tinguéconsecuències fatals.

La feta, contada per enMarti Ochogavia, que fou elqui va treure en Xisco dedins el pou, més o manco vaocorre així: En Xisco Mu-ñoz March, un nin de 6 anysque estodia primer curs debàsica al Costa i Llobera, esprovava jugant a futbol ambun amiguet seu dins un co-rral a on hi havia un pou ta-pat amb una persiana vella.Per lo vist a n'en Xisco se liva ocorre pujar damunt lapersiana, va ésser quanaquesta no va poder aguan-tar el pes i ja els tenim dinsel pou, Xisco i persiana.Sempre seguint el testimo-ni d'en Martí, continua enl'hipòtesi de l'autosalva-ment; segons ell, en Xiscoquan es va haver enfonsatdins l'oscura aigua, aquestael tornar empenya a deforai el nin es va poder aferrara la junta d'una pedra i aixíva estar plorant i cridantfins que varen anar a salvar-lo.

La padrina del infant sor-tí fuada cap al Paraiso, cer-cant en Marti, aquest, acom-panyat de tots els clients dellocal anaven a veure quepassave i en Marti no vadubtar gens amb amollar-se dins el pou (la mare delinfant amenaçave en tirarsiella) aquest pou estret i re-colçant el peus a una bandai l'esquena a l'altre poguéaglapir al al Jot, el se posàdamunt les cames i entre elsqui havia a alt i les sevesforces el tragueren.

Així de feliç va acabarun succés que de deu vega-des nou es mortal; n oi t r osdes d'EL GALL i també asuggerènda d'en Martí delParaiso voldríem que totsaquests denous acabasincom aquest.

L'ESPERÓ

rr*Davant uns misterio-

sos trastorns digestiusque el nostre cronista po-lític pateix des de queens informa sobre elsplens de l'Ajuntament,el Bruixot de la nostrapublicació li recomana lasegüent receta: "Agafauna ploma de El Gall, laposes en vinagre fins quetorni ben blanca i quantla Lluna estigui en Ariesi Júpiter en Capricorni,escriu deu romanços a laNostra Mare de Déu delsÀngels". Sols així se pro-duirà el miracle que elpodrà curar. I es que arnbel tiberi que ens donenels cuiners d'UCD d'Allàd'Alt, no es raro que quimés qui manco vagi ambel ventre capgirat.

* * *

No sé si heu sentitcantar molts de tords en-guany, però lo més segur•és que no siguin massa,i es que els pocs que ten-gueren el coratge de venirnomés cantaren un parellde dies... No és raro idòque davant aquesta escas-sesa de caça, qualque es-copeter, ja delirant pertant de temps sense tocarploma, confongués el ga-llet de l'Almoina ambqualque aucellot de prat ili entafarràs la'gran papa-rra..'.

Encara queden trescoses per inventar: Un vi-dre que deixi passar lesmosques, un mistro quese pugui encendre dinsl'aigo i una xeremia màgi-ca que concentri a totesles paraules demagògi-ques que estan fent dePollença un poble desgra-ciat, i les s'en dugui aKiorna, que qui hi va notorna.

Durant la reunió quese va fer per crear unaCoordinadora encarrega-da de canalitzar la oposi-ció a Tactual projecte dePort Esportiu, quan se vatractar el tema dels pres-supostos per les despesesde la campanya, un delsassistents va proposarl'adquisició d'unes quan-tes tones de goma-2 persi el projecte esmentat setira endavant...

L'altra dia a una rotla-da de xafarderes se va xe-rrar de Ensenyança, i lesmales llengües diguerenque a una aula d'un delsnostres col.legis, quan unalumne vol tenir bonesnotes no importa ques'esquinci els colcos estu-diant; basta que s'apuntia un grup del que el seumestre es el màxim diri-gent. I si n'hi ha qualcunque tengui afició a n'elszeros, tot eï que ha defer perquè no n'hi faltinés arrufar el nas quan elprofessor li digui perésser membre de l'esmen-tat grup d'aUots. -