FILOSOFIA

Als nostres alumnes, normalment, els agrada pertànyer a un grup d’amics en el que s’hi

sentin a gust, puguin assolir objectius de manera conjunta, comparteixin coneixement

informació, afinitats, experiències…; en definitiva, obtenir un sentiment d’unitat i cohesió,

amb unes experiències similars entre els companys, que fan que el grup tingui uns trets

característics propis. Però...

Què és un amic?

Un company o companya amb qui ens identifiquem, tenim coses en comú, amb qui juguem

i aprenem junts, algú que escolta i recolza les nostres propostes o decisions, amb qui

podem fer un llenguatge propi...etc.

Per altra banda, també junts, els amics, tenen més atreviment que no pas de manera

individual, de manera col·lectiva la vergonya individual no és tan gran tot i que també pot

sorgir una nova vergonya: l’aliena.

El sentiment de pertinença al grup genera també enveges o conflictes, i cal aprendre a

resoldre’ls dins del grup mitjançant el diàleg. Les diferents personalitats que integren el

grup actuen de manera diferent, reconciliant o fins i tot, en alguns casos, creant més

conflicte; llavors pot aparèixer el fet de culpar o defensar a un amic.

A l’adolescència el grup d’amics és molt important per al desenvolupament psicosocial dels

adolescents; els amics són como una segona família que pren molta importància i que

ajuda a prendre distància dels pares, procés natural d’aquesta edat.

M. Lipman filòsof convençut de la importància de la filosofia a l’escola va escriure:

"La tradició filosòfica ha treballat sempre un cos específic de conceptes que han estat

considerats importants per a la vida humana o rellevants per al coneixement humà.

Exemples d'aquests conceptes poden ser: justícia, veritat, bondat, bellesa, món, identitat

personal, temps, amistat, llibertat i comunitat".

“Filosofia a l'escola”

Treballarem alguns d’aquests aspectes i analitzarem si hi ha o no amistat en l’òpera de

Gioachino Rossini “El súperbarber de Sevilla”.

L'AUTOR

En Gioachino va néixer un 29 de febrer de 1792 (dia de traspàs!) a la ciutat italiana de

Pesaro. Era el fill únic d'un trompetista de la banda local del poble i d'una cantant d'òpera.

Les òperes bufes -còmiques- el van convertir en el compositor més famós de tot Europa

del seu temps. Les obres més conegudes i interpretades són: L'italiana in Algeri (La italiana

a Alger, 1813), Il turco in Italia (El turc a Itàlia, 1814), Il barbiere di Siviglia (El barber de

Sevilla, 1816), i La Cenerentola (La Ventafocs, 1817).

L'ÒPERA: “EL SÚPERBARBER DE SEVILLA”

1r quadre

Ens trobem a Sevilla fa gairebé 300 anys. El Comte d'Almaviva s'ha enamorat

d'una jove preciosa que es diu Rosina. Dempeus sota el seu balcó, li canta una

cançó d'amor.

Serenata del Comte d'Almaviva

Fixa't amb quina joia

s'alça la bella aurora;

i tu, per qui t'adora,

no pots deixar de dormir?

Però res surt com ell havia previst: la bella Rosina no surt al balcó. De sobte,

Fígaro, el barber de la ciutat i antic criat del comte, apareix cantant i destorba

l'ambient.

Fígaro Aprofita totes les ocasions per fanfarronejar del què sap i demostrar les seves

habilitats. És com l'agència de notícies de la ciutat!

El Comte d'Almaviva, que coneix Fígaro, li explica que està enamorat...

De sobte la bella Rosina surt al balcó i aconsegueix llençar una carta al Comte

d'Almaviva, on li explica que l'ha vist unes quantes vegades per la finestra i que té

molta curiositat per saber qui és.

L'amor del comte s'omple d'esperança després de rebre aquesta carta. Ara haurà

de demostrar el seu amor cantant una nova cançó sota al balcó que li proporciona

en Fígaro a canvi d’una bossa de monedes.

Ha cantat i s'ha posat un nom fals; ara es fa anomenar: Lindoro. No vol revelar

que és un comte ric. Possiblement vol que Rosina s'enamori d'ell mateix, més que

dels seus diners.

El vell i gelós doctor Bàrtolo, que fa de tutor de la noia i la té reclosa a casa sense

sortir, la fa tornar a entrar de seguida.

Almaviva ha de poder parlar amb ella, però el seu tutor Bàrtolo la vigila dia i nit, i

té pretensions de casar-s'hi.

Aleshores Fígaro proposa un pla d'actuació: "Disfressa't de soldat borratxo. Et

procuraré una carta de les autoritats militars que exigeixi que visquis a la casa del

doctor Bàrtolo mentre hi ha el regiment a la ciutat."

El comte recompensa les fantàstiques idees de Fígaro amb monedes d'or.

Resta de l’òpera:

Després de passar diferents peripècies, finalment i Fígaro pren la iniciativa i demana al notari que

havia entrat a la casa, fer efectiu l'acte matrimonial entre el comte i la Rosina.

La jove parella firma els papers de casament. Just en aquell moment arriben a la casa Don Bàrtolo i

l'oficial que venen a arrestar els suposats lladres que havien pujat per una escala a la casa. En

comprovar que el jove és el Comte disfressat i que la parella ja ha formalitzat els papers el vell

Bàrtolo entén que ha perdut la batalla.

En aquest enllaç podem trobar un petit fragment del moment en que en Fígaro comença a

ajudar al comte per aconseguir l’estimació de la Rosina.

http://youtu.be/bARDP6ScHrY

ACTIVITATS DE REFLEXIÓ

En l’obra reflexionarem sobre la relació entre en Fígaro (el barber) i el comte Almaviva; en

aquest moment en Fígaro té un pla per entrar a la casa.

“Aleshores Fígaro proposa un pla d'actuació: "Disfressa't de soldat borratxo. Et

procuraré una carta de les autoritats militars que exigeixi que visquis a la casa del

doctor Bàrtolo mentre hi ha el regiment a la ciutat.

El comte recompensa les fantàstiques idees de Fígaro amb monedes d'or”

- En l’obra, en Fígaro ajuda al comte? De quina manera?

- Rep alguna cosa a canvi? Quin tipus de cosa? (material, afectiva…) Creieu que ho

faria si no rebés res?

- El comte pot considerar-lo com un amic? Per què? Si no és un amic, què és? Quin

tipus de relació és?

- Qui era en Fígaro anteriorment al moment de l’obra? En aquest cas pertanyien a la

mateixa classe social?

- Creieu que és important que els amics tinguin vivències, valors i maneres de fer

semblants?

- Es donen, en la nostra vida quotidiana situacions com la de l’obra, en la que pugui

semblar que hi ha una amistat, entre dues persones, però realment es tracti d’una

entesa puntual que dura un temps i prou? Expliqueu alguna situació d’exemple.

- Així doncs, els amics reben alguna cosa l’un de l’altre? Què reben?

- Totes les persones amb les que ens relacionem habitualment, podem considerar-

les com amics?

- En l’òpera en algun moment el narrador ens diu que en Fígaro fanfarroneja. Què vol

dir fanfarronejar? Us seria igual que el vostre amic o amiga us fanfarronegés

sovint? Com actuaríeu: apartant-vos d’ell/ella; dient-li que no us agrada aquesta

actitud, intentaríeu parlar-hi i dir-li que no cal que ho faci que us l’aprecieu pel tal

com és... etc.

- En Fígaro era “l’agència de notícies de la ciutat”. Què vol dir aquesta expressió?

- Estan relacionades la confiança i l’amistat? Per què? Com ens sentim quan pensem

o sabem del cert que un amic o amiga ha escampat un secret nostre; o bé una cosa

personal que li havíem confessat?

- I el respecte? Com es respecten els amics?

- Per altra banda, creieu que els amics sempre han de tenir una bona amistat? O bé

poden sorgir conflictes, en algunes ocasions? De quin tipus, per exemple... què

passa llavors? Deixem de ser amics?

- Coneixem frases o paraules per a demostrar a un amic o amiga que ens ha sabut

greu alguna cosa com per exemple: una expressió que hem fet servir, una acció

que hem fet...?

- Quins sentiments tenim quan estem amb un amic? I quan no hi estem?

- Com podem fer saber als amics que estem bé amb ells?

Bibliografia: http://www.crearmundos.net/pdfsrevista7/5j.pdf

KINESIOLOGIA

GIRS DE COLL

Quan una persona està tensa i porta molta estona treballant en la mateixa postura, moltes

vegades i sense adonar-se’n, comença a fer girs de coll per alliberar-se de l’esgotament

mental. Aquesta tensió es deu a que el cap i les espatlles es mouen com un tot i és

necessari desbloquejar-lo.

Segons els quiropràctics i altres terapeutes físics no és convenient fer girs complets de

360º amb el cap ni el coll. Amb els girs de coll fem rotacions de com a màxim 180º.

Degut a la posició del cap per a fer aquest exercici és necessari que donem instruccions

per a la respiració, ja que és fàcil que l’alumne la contingui creant més tensió en tota la

zona del coll.

El coll s’ha d’estirar per a protegir l’os atles en fer la rotació.

Moviment:

- Drets o asseguts, col·loquem l’esquena recta i les espatlles enrere. Els peus han

d’estar una mica separats per mantenir l’equilibri si ho fem drets.

- Aixequem les espatlles a la vegada que respirem tranquil·lament i inclinem el cap

endavant.

- Girem el cap lentament cap a la dreta i cap a l’esquerra sense passar el límit de les

espatlles.

- Si notem punts tensos, mantenim uns segons la postura per relaxar-los.

- Es pot fer amb els ulls oberts i tancats unes tres vegades.

- Ho podem repetir amb les espatlles abaixades.

Activa el cervell per a:

- Coordinació de les habilitats visuals i auditives.

- Habilitat per llegir i escriure.

- Seleccionar i analitzar informació.

- Concentració.

- Arrelament.

- Relaxació del sistema nerviós central.

- Millora de la respiració.

- Creixement emocional.

Afavoreix

− Lectura en veu alta.

− Lectura silenciosa per a l’estudi.

− El discurs i el llenguatge.

BOTONS D’EQUILIBRI

Els botons de l’equilibri donen una estabilitat ràpida per a les tres dimensions:

esquerra/dreta, dalt/baix, davant/darrera. Proporciona l’equilibri a l’occipital i a la zona de

l’oïda interna.

Quan les tres dimensions anomenades no estan en equilibri es produeix el switching. El

switching indica un desequilibri dels hemisferis cerebrals tenint la persona una informació

canviada, és a dir, es produeix una confusió de la informació rebuda.

A kinesiologia holística, si un pacient manifesta switching, es comprova quina de les tres

dimensions és l’afectada per poder solucionar-la.

Els botons de l’equilibri conjuntament amb els punts positius i el ganxo de Cook ajuden a

pujar l’autoestima i el concepte positiu d’un mateix.

Per a realitzar aquest exercici hem de tenir el cap anivellat, estirant la part posterior del

coll. Ho podem fer estirats, asseguts o drets.

Es troben als dos solcs que hi ha en el punt d’intersecció del cap i el coll, a uns 2’5 cm,

aproximadament, de l’eix de la columna.

Moviment:

- Posem dos dits, l’índex i el mig, al solc indicat fent un petit massatge.

- Primer ho fem amb una mà i després amb l’altra.

- La mà contrària es posa sobre el melic.

Activa el cervell per a:

− Enfocament i atenció.

− La presa de decisions, concentració i pensament associatiu.

− Connexió emocional.

− Consciència sensorial.

− Millora els reflexes.

− Sensació de benestar.

− Actitud oberta i receptiva. Més lucidesa

− Anivellament dels ulls, orelles i cap, relaxant postures i actituds rígides.

Afavoreix

− Llegir entre línies.

− Millora la percepció d’un altre punt de vista.

− El judici crític i la presa de decisions.

− L’ortografia i les matemàtiques.