U i 2 L’è d l l iUnitat 2 L’època de les revolucions liberals (1789‐1871)liberals (1789 1871)

Vorem: ‐ Desenvolupament de la Revolució Francesa (1789‐1799)

‐ Napoleó domina Europa‐ Quina herència ens ha deixat la Revolució QFrancesa

‐ Entre l’absolutisme i el liberalisme(1815‐Entre l absolutisme i el liberalisme(18151848)Nous estats que es van crear a Europa‐ Nous estats que es van crear a Europa

1 Per què va esclatar una revolució a França1.‐ Per què va esclatar una revolució a FrançaA.‐ Impacte de la il∙lustració i la Revolució- Influència de la Revolució americana, definia:

drets inalienables del ciutadà

separació de podersigualtat i llibertatd d’ l iódret d’elecció

‐ La burgesia prendra aquestes idees per a lluitar contra l’absolutisme i la societat estamental 1789l absolutisme i la societat estamental. 1789

B ‐ la crisi social i econòmicaB. la crisi social i econòmica Dos crisis provocaren l’esclat de la revolució al 1789:

crisi econòmica males collites de del 1760 (alça del pa)‐ crisi econòmica, males collites de del 1760 (alça del pa), descontentament i esperit de rebel∙lia crisi financera imposició d’impostos als privilegiats‐ crisi financera, imposició d impostos als privilegiats, 

negativa i convocatòria dels Estats Generals

c 1789: L’esclat de la Revolucióc.‐ 1789: Lesclat de la Revolució

Els representants del Tercer Estat van crear l’Assemblea Nacional amb la intenció de crear una constitució.El 4 de juliol es va assaltar la BastillaAtemorit, Lluis XVI , a la tardor, va acceptar l’Assemblea Nacional.

Pressa de la Bastilla, 4 juliol, 1789

Atacs a propietats rurals dels nobles “Gran Por”

D Les etapes de la ConstitucióD.‐ Les etapes de la Constitució- La monarquia constitucional (1789‐1792)

burgesia moderadaburgesia moderadaCreació d’un parlament per sufragi censatariEstablir una constitució

- La República social (1792‐1794)classes popularsproclamació de la RepúblicaTransformació de la societat (democràtica i igualitària)Transformació de la societat (democràtica i igualitària)

- La República conservadora (1794‐1799)Arribada al poder de la burgesia moderada i implantació delArribada al poder de la burgesia moderada i implantació del liberalisme moderat

RESUM: LÍNIA DEL TEMPS

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ1760 males collites: pugen1760, males collites: pugen 

preus i el descontentament popular.p p

Burgesia: marginació política.Crisi financera: grans despeses 

de l’Estat i la cort.Necessari reforma fiscal: 

oposició dels noblesoposició dels nobles.Influència de les idees 

il∙lustrades.Existència del model polític 

anglès i nord‐americà.

CONVOCATÒRIA D’ESTATS GENERALS (1789)

L’aristocràcia es nega a pagar impostos i el rei convoca els Estats Generals:

Institució per fer reforma fiscal i buscar suport a les seves decisions, 

ò bli l lperò estava obligat a escoltar les queixes dels estaments.

Cada estament es reunia i discutia per pseparat.

Cada estament disposava d’un sol vot.

‐Maig 1789 a Versalles, el rei convoca els Estats Generals.

‐ Els representants del 3r Estat (els burgesos il∙lustrats): els va donar l’oportunitat d’organitzar‐se i preparar les seves queixes i donar l oportunitat d organit ar se i preparar les seves queixes ipropostes. Presenten els “Cahiers de doléances”.

Idea de fons: sobirania nacional; els diputats dels Estats 

‐ Pamflet de l’abat Sieyés: Què és el tercer estat? On defensa una 

; pGenerals representaven la voluntat de la nació

y Qsocietat sense privilegis i amb reformes il∙lustrades.

ASSEMBLEA NACIONAL:‐ 3r estat proposa: deliberació conjunta i vot per persona.p p‐ NEGATIVA de la noblesa i el clergat.

REVOLTA:

‐ 20 juny, el Tercer Estat (burgesos i alguns il∙lustrats), reunits en un pavelló de j y, ( g g ), pParís (Jéu de Paume) es van erigir en representants de la nació: Assemblea Nacional. Fan el compromís d’elaborar una Constitució que reflecteixi la sobirania nacionalnacional.‐ El rei va concentrar tropes a París.

REVOLTA POPULAR A PARÍS:REVOLTA POPULAR A PARÍS:

‐14 de juliol 1789: les classes populars la presa de la Bastilla: agafar armes i van d f l f l é l i idefensar per la força el procés revolucionari.‐ Revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial: Gran Por.

ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA:ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA:‐ 26 d’agost: la Declaració de Drets de l’home i del ciutadà.* Reconeixia drets inalienables: llibertat de pensament, igualtat jurídica, dret a la propietat seguretata la propietat, seguretat...

‐ Constitució: ) l à la) Monarquia parlamentària i constitucional.b) Separació de podersc) Sufragi censatari: només tenen drets a vot els propietaris que  paguen impostos (cens).

‐ Constitució Civil del Clero: l’Església sotmesa a l’estat. Expropiació de béns g p p(béns nacionals). Funcionaris/refractaris.

‐ Llibertat econòmica: crear empreses posar preus etcLlibertat econòmica: crear empreses, posar preus, etc.

‐ Supressió dels privilegis feudals: títols nobiliaris, etc.

2.- DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESALa monarquia constitucional (1789 1792)La monarquia constitucional (1789-1792)

CONSTITUCIÓ:a) Monarquia parlamentària ia) Monarquia parlamentària i constitucional.b) Separació de podersc) Sufragi censataric) Sufragi censatarid) Declaració dretse) Sobirania nacionalf) Noves lleisf) Noves lleisg) Creació de la Guàrdia Nacional (per defensar‐se dels absolutistes)h) Desamortització dels béns de ) esa o t t ac ó de s bé s del'Església (crisi financera). i) Separar Església i Estat

La monarquia constitucional (1789‐1792)Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el règim feudal idecreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que elsrefereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i

ll l t ó b lit i d it ió i l taquells que les represen- ten, són abolits sense indemnització, i la restadeclarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran fixatsper l’Assemblea Nacional.Art 4 Totes les justícies senyorials són suprimides senseArt. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides senseindemnització.Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren llocbaix qualsevol denominació amb què siguen coneguts i percebuts ( )baix qualsevol denominació amb què siguen coneguts i percebuts (...)seran abolits.Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitatqueden suprimits des d’aquest instant La justícia serà gratuïtaqueden suprimits des d aquest instant. La justícia serà gratuïta.Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement, poden seradmesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs- tics, civils o militars.Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a la,vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner perannates o per qualsevol altra causa que siga.

Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).

La República social (1792-1794)

‐ Grups polítics de la revolució:

La República social (1792 1794)

‐ Abril 1792: declara la guerra a Àustria. Perden i arriben fins a París.

‐ Es radicalitza la població:

A) Agost de 1792: assalt del Palau Reial de les Tulleries i empresonen al rei.

B) 20 de setembre 1792: abolició de la monarquia i proclamació de la ) q pRepública per part del nou govern, la Convenció Nacional (girondina).

C) Inici procés judicial contra el rei.

D) Noves lleis: divorci matrimoni civil nou calendari etcD) Noves lleis: divorci, matrimoni civil, nou calendari, etc.

‐ La Convenció Nacional proclama la República

‐ 21 gener 1793: execució del rei i la reina. Girondins s'hi van oposar.

‐ Monarques europeus fan una coalició contra França.ç

‐ Revoltes contrarrevolucionàries: La Vendée

Execució de Luis XVI, 21 de gener de 1793

Vendée.

‐ Juny 1793: eleccions que guanyen el jacobins (Robespierre) més radicalsjacobins (Robespierre), més radicals.

Convenció Jacobina (1793-1794)( )‐ Nova Constitució: sobirania nacional, sufragi universal.‐ Època del terror:

‐ Comitè de Salvació Pública.‐ Llei de sospitosos.‐ Lleva en massa: exèrcit per fer front a l’atac enemic.p‐ Llei de Màximum.‐ Prohibició del culte religiós.

M. Robespierre“Si la virtut és la font del govern popular en temps de pau, la font d’aquest govern durant una revolució és la virtut combinada amb el terror: virtut sense la qual el terror és destructiu, terror sense el qual la virtut és impotent. El Terror no és més que justícia, ràpida severa i inflexible; és doncs una

‐ Estiu 1794: revoltes interiors sufocades i l’exèrcit francès s’imposa a la coalició  ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una 

emanació de la virtut; no és pas un principi diferent sinó més aviat una conseqüència del principi general de la democràcia, aplicat als 

estrangera.

‐ El Terror provoca una gran oposició al més peremptoris desitjos del país. (...) En una revolució, el govern és el despotisme de la llibertat contra la tirania.” Discurs, febrer 1794

p g pgovern dictatorial.

‐ Juliol 1794: cop d’Estat de Termidor que  1794p qprovoca el derrocament i l’execució de Robespierre i dels seus aliats.

La República conservadora: El Directori (1794-1799)La República conservadora: El Directori (1794 1799)‐ Burgesia conservadora.‐ Nova Constitució: sufragi censatari.‐ Deroga les lleis anteriors dels jacobins.‐ Retorn dels exiliats.‐ Es va oposar al Directori tant l’aristocràcia com les classes populars.Es va oposar al Directori tant l aristocràcia com les classes populars.‐ Crisi econòmica i social; guerra contra potències estrangeres...

• Napoléo Bonaparte és un jove general que• Napoléo Bonaparte és un jove general que escomet als anglesos (van atacar el sud de França).

E è i i i i bl l’ú i i i ió• Exèrcit guanya prestigi i sembla l’única institució que pot assegurar l’ordre i la defensa nacional.

• 1799: Napoleó fa un cop d’Estat que posa fi al Directori i neix el Consolat (1799‐1804).

3.- Olympe de Gouges i els drets de la dona

Llegir textos pàg. 34 i 35Activitats: 1 i 3

TERCER ESTAT“El pla d’aquest escrit és força simple. Tres coses hem de preguntar‐nos:1a. Què és el Tercer Estat? Tot. 2a. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res. 3a Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre Ja es veurà si les3a. Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre. Ja es veurà si les respostes són correctes. [...] 6a. El que falta per fer al Tercer Estat per ocupar el lloc que deuria. Qui gosaria dir que el poble no conté en ell mateix tot el que es necessita per formar una formar una nació completa? Si es fes desaparèixeres necessita per formar una formar una nació completa? Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó més. I què és el Tercer Estat? Tot, però un tot lliure i florent [...]. No és evident que la noblesa té privilegis, dispenses fins i tot drets separats dels del gran cos de ciutadans? Per aixòdispenses, fins i tot drets separats dels del gran cos de ciutadans? Per això mateix se surt de la llei comuna i per això els seus drets civils fan que constitueixi un poble a part dins de la gran nació [...]. Té els seus propis representants, que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. El cos representants, que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. l cosdels seus diputats es reuneix a part. Però encara que es reunís a la mateixa sala amb els diputats dels simples ciutadans, no és menys veritat que la seva representació és diferent per essència i separada. És aliena a la nació per p p p pprincipi, perquè la missió que té encomanada no emana del poble, i també per l’objectiu que persegueix, perquè defensa l’interès particular i no el general. El Tercer Estat comprèn tot el que pertany a la nació i tot el que no és el Tercer Estat no es pot considerar representant de la nació. Què és el Tercer Estat? Tot.

ABAT SIEYÈS, Què és el tercer estat?

Ó ÈABOLICIÓ DEL RÈGIM FEUDALA í l 1 º L A bl N i l i l lArtículo 1.º La Asamblea Nacional suprime por completo el régimen feudal y decreta que los derechos y deberes, tanto feudales como censales los que se refieren a la mano muerta realfeudales como censales, los que se refieren a la mano muerta real o personal1 y a la servidumbre personal y los que los representan son abolidos sin indemnización, y todos los demás declarados redimibles, y que el precio y el modo de la redención serán fijados por la Asamblea Nacional […] Artículo 4.º Todas las justicias ñ i l i id i i i d i ióseñoriales son suprimidas sin ninguna indemnización. 

Decreto de la Asamblea Nacional del 4 de agosto de 1789Decreto de la Asamblea Nacional del 4 de agosto de 1789

1 La mano muerta era la propiedad vinculada de la Iglesia que no podía vender.

LLEI DE SOSPITOSOSEl è i f t l "Ll i d it " d t tEl règim es fonamentava en la "Llei de sospitosos", un decret que augmentava l'agilitat dels procediments del tribunal revolucionari. En poc més d'un any van ser guillotinats 1250 sospitosos. El decret ampliava molt la condició de sospitós: tots els qui s'hagin mostrat partidaris de la tirania, del federalisme o enemics de la llibertat (art. 1); tots els que no puguin justificar llurs mitjans d'existència i el rebut de llurs deures cívics (art. 2); tots aquells als quals se'ls hagi negat el ( ) q q g gcertificat de civisme (art. 3); els funcionaris públics suspesos o destituïts de llurs funcions per la Convenció (art. 4); tots els nobles, marits, mullers, fills, pares, mares i agents dels emigrats que no hagin manifestat llur acatament a lamares i agents dels emigrats que no hagin manifestat llur acatament a la revolució (art. 5); i, finalment, tots el que hagin emigrat encara que hagin tornat en el termini fixat (art. 6). 

Decret relatiu als sospitosos, 17 de setembre de 1793

ÀLLEI DE MÀXIMUM

Art. 1 tots els productes de primera necessitat que la Convenció havia jutjat que havien de tenir un preu màxim. En l'article 4 s'esmentava que "tothom qui compri o vengui articles fixats a l'art. 1 a un preu més alt del fixat pagarà una multa del doble del valor fixat i serà inclosa a la llista de persones sospitoses" A l'art 8 esfixat i serà inclosa a la llista de persones sospitoses . A l art. 8, es fixava que el màxim del salaris segons les professions seria fixat a la mateixa taxa que el 1790, a la qual s'afegiria la meitat del seu q , q f gvalor. 

Llei de Màximum, 29 de setembre de 1793

4.- Napoleó domina Europap p

El consolat (1799-1804)S d l b i- Suport de la burgesia

- Objectiu: consolidat el liberalisme- Consolat: govern autoritari i

personalista- El nou sistema polític limitava lesLlibertats i els drets- Creació de les prefectures per a centralitzar l’estat.- Retorn d’exiliats- Relacions amb l’església- Elaboració d’un codi civil- Estimulació de l’economia: BANC DE FRANÇA

L’i i l ò i (1804 1815)L’imperi napoleònic (1804-1815)1803 Napoleó inicia la conquesta d’Europa1804 el Papa corona emperador a Napoleó1805 victòria a Austerlitz sobre Àustria i Rússia1808 invasió d’Espanya, Josep I és coronat emperador1811 període d’esplendor, màxima expansió.

5.- Entre l’absolutisme i el liberalisme 1815-18485. Entre l absolutisme i el liberalisme 1815 18485.1.- La Restauració a Europa

R ió i ió d “ ” l i Restauració: intenció de “restaurar” les monarquies tradicionals i frenar les idees liberals:

R U it- Regne Unit- Aústria guanyadors de Napoleó

P ú i W t l 1815- Prússia a Waterloo, 1815- Rússia

Creació del Congrès de Viena (1815)Destacar: Metternich, restructuració del mapa europeuPrincipi de: equilibriEstabliment de:

- celebració de congressos (arbitrar en conflictes)- Dret d’intervenció (Santa Aliança)

« En nombre de la muy Santa e indivisible Trinidad.En nombre de la muy Santa e indivisible Trinidad.SS. MM. El Emperador de Austria, el Rey de Prusia, y el Emperador de Rusia, como

consecuencia de los grandes acontecimientos que han señalado Europa en el curso de los tresúltimos años, y principalmente de los beneficios de la Divina providencia ha tenido a bienrepartir sobre los Estados cuyos gobiernos han colocado su confianza y su esperanzasolamente en Ella, habiendo adquirido la convicción íntima de que es necesario asentar lamarcha de la adopción por las potencias de sus relaciones mutuas sobre las verdadessublimes que nos enseña la eterna religión del Dios Salvador. […]q g [ ]

En consecuencia, Sus Majestades han convenido los artículos siguientes:Artículo 1. Conforme a las palabras de las Santas Escrituras, que ordenan a todos los hombres

mirarse como hermanos, los tres monarcas contratantes permanecerán unidos por los lazosde una verdadera e indisoluble fraternidad y se considerarán como patriotas, se prestarán entoda ocasión y en todo lugar asistencia, ayuda y socorro; se comportarán con sus súbditos yejércitos como padre de familia; les dirigirán en el mismo espíritu de fraternidad del queestán animados para proteger la religión, la paz y la justicia.están animados para proteger la religión, la paz y la justicia.

Artículo 2. …Artículo 3. Todas las potencias que quieran ratificar solemnemente los sagrados principios que

han dictado la presente acta y reconozcan lo importante que es para la felicidad de lasp y p q pnaciones, demasiado tiempo agitadas, que estas verdades ejerzan en adelante sobre losdestinos humanos toda la influencia que les corresponde, serán recibidas con tanta diligenciacomo afecto en esta Santa Alianza.

H h i li d fi d P í l ñ d i d 1815 l 26 d i b F iHecho, triplicado y firmado en París el año de gracia de 1815, el 26 de septiembre. Francisco,Federico-Guillermo y Alejandro."

5.2.- Liberalisme i nacionalismeLiberalisme difós per Europa gràcies a la Revolució

Francesa i les guerrs napoleòniques.Concepte fonamental era el de Sobirania nacional,

autoritat prové de la nació: defensa de la creació d’ t t i ld’estats nacionals

El Congrés de Viena rebutja aquests principis, lluita dels pobles per posar fi a l’Antic Règimdels pobles per posar fi a l Antic Règim

5 3 L i i d llib 1820 18305.3.- Les aspiracions de llibertat 1820-1830Per la forta repressió, creació de societats clandestines

insurreccions armadesDurant la dècada dels 20, triomf en: Espanya,

P t l Nà l i l Pi t (f )Portugal, Nàpols i el Piamont (fracassaren)Sols triomfa Grècia, 1829.Dè d d l 30 l i à i f ió d Dècada dels 30, no tan revolucionària, formació de

grups polítics (burgesos, intel·lectuals i classes populars)populars)

Destacar a França (Carles X), Alemanya, Espanya, Polònia Bèlgica…Polònia, Bèlgica…

A Europa Occidental pràctica desaparició de règims absolutistes, arribada de governs liberals moderats., g

6.- La revolució del 1848: “ La primavera dels pobles”dels poblesConseqüències:

E d i l i- Es va estendre a quasi tot el continent- Fallida de la majoria de monarquies absolutes

Origen de les idees democràtiques- Origen de les idees democràtiques- Sorgiment d’un moviment nacionalista

“La Revolución de 1848, pareció seruna “Primavera de los Pueblos” diceEric Hobsbawm, porque al igual que laestación del año duró poco En gran parteestación del año duró poco. En gran partese debió porque uno de los sectoresmayoritarios que la llevó a cabo estabaformado por trabajadores pobres que notenía aún una conciencia o sentido de unióntenía aún una conciencia o sentido de unióncomo clase. Los intelectuales de larevolución, que eran burgueses, losabandonaron cuando las cosas empezaron asalirse de las manos y ya no servían a sussalirse de las manos y ya no servían a susintereses económico-sociales.”

6 1 - La revolució liberal i democràtica6.1.- La revolució liberal i democràticaInici: FrançaCauses: govern liberal conservador de Lluis FèlipCauses: govern liberal conservador de Lluis FèlipConseqüències; fugida del rei REPÚBLICAMesures del nou gover provisional (fins eleccions):Mesures del nou gover provisional (fins eleccions):

- sufragi universalabolició pena de mort- abolició pena de mort

- intervenció de l’estat (economia i treball)ió d T ll N i l (D 1)- creació de Tallers Nacionals (Doc. 1)

Després de les eleccions: triomf partit moderatC üè i d i t lib lConseqüències: endarreriment mesures liberals

- insurrecció classes populars f b i i l i- 1r enfrontament burgesia i proletariat

Situació de perill per la burgesia (idees democràtiques)Situació de perill per la burgesia (idees democràtiques)Influència a Europa, revolucions a:

- Imperi austríac constitució liberal abolició de la servitud

- Prússia constitució liberalGarantia de llibertats polítiquesGarantia de llibertats polítiques

- Península italiana Piemont, Savoia, reformesPenínsula italiana Piemont, Savoia, reformesConstitucióexemple de monarquia

liberal

4.3. La unificació alemanya.ÀAlemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria

En 1834 ja s’havia fet una unió duanera i en 1848 s’intentà la unificació, però els monarques de Prússia i Àustria desconfiaven l’un de l’altreperò els monarques de Prússia i Àustria desconfiaven l un de l altre

A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Bismarck comencen una unificació per la força, derrotant en tres guerres a Dinamarca, Àustria i França i

l t G ill I d d’Al (kài ) 1871proclamant-se Guillem I emperador d’Alemanya (kàiser) en 1871

No és en el liberalisme (...), sinó més aviat en la força i la potència de Prússia, on Alemanya té posats els ulls ( ) Prússia ha de reunir les sues forces i esperarulls. (...) Prússia ha de reunir les sues forces i esperar el moment oportú.Les fronteres que el Congrés de Viena va donar a Prússia no són bones. Aquest no és un tema ni per a fer discursos ni per a buscar el vot de la majoria; lesfer discursos ni per a buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro (armes) i la sang.

Discurs de Bismarck, 1862.

Exercicis punt 4. L’època dels nacionalismes.1 A i d l1.- A partir del mapa, respon:Tipus.Tema.C t l t l Itàli i Al itj d l lCom estaven les actuals Itàlia i Alemanya a mitjans del segle XIX? Posa exemples del mapa.Com es va arribar a la unificació italiana?Explica el procés d’unificació d’AlemanyaExplica el procés d unificació d Alemanya.

2 Completa el quadre:2.- Completa el quadre:ITÀLIA ALEMANYA

Estat que dirigeix la unificació

Adversaris i obstacles

Fases i conflictes principalsFases i conflictes principals

Monarca i primer ministre

Data de la unitat

Exercicis punt 4. L’època dels nacionalismes.1 A i d l1.- A partir del mapa, respon:Tipus.Tema.C t l t l Itàli i Al itj d l lCom estaven les actuals Itàlia i Alemanya a mitjans del segle XIX? Posa exemples del mapa.Com es va arribar a la unificació italiana?Explica el procés d’unificació d’AlemanyaExplica el procés d unificació d Alemanya.

2 Completa el quadre:2.- Completa el quadre:ITÀLIA ALEMANYA

Estat que dirigeix la unificació

Adversaris i obstacles

Fases i conflictes principalsFases i conflictes principals

Monarca i primer ministre

Data de la unitat