1. 7. Gentica clssica 2. ndex HISTRIA DE LA GENTICA CONCEPTES RELACIONATS AMB L'HERNCIA DE CARCTERS LLEIS DE MENDEL TEORIA CROMOSMICA DE L'HERNCIA HERNCIA DEL SEXE HERNCIA LLIGADA AL SEXE HERNCIA INFLUDA PEL SEXE 3. Gentica

s la cincia que s'encarrega de l'estudi de l'herncia dels carcters biolgics

4. 1. Histria de la gentica 1858, Mendel1866, Darwin 5.

1869,Miescherall DNA hum per primera vegada 6. 1881,Zachariasrelacion que els cromosomes estan formats per DNA. 7. 1900, Correns ,de VriesiVon Tschormak , per separat, verifiquen els principis de la gentica mendeliana. 8. 1905,Es determina la correlaci entre els cromosomes XXamb el sexe femen i XY amb el mascul. 9. 1909,Gens: unitats de l'herncia 10. 1931,Realitzaci de les proves citolgies per creuar diferents varietats de blat.

11.

1950,Chargaff descobreix les correlacions entre les bases nitrogenades AT i GC. 12. 1952, Franklin aconsegueix les primeres imatges del DNA per difracci de raigs X.

13.

1953, Watson i Crick Estructura en doble hlix del DNA 14. 1972, Es produeixen les primeres molcules de DNA recombinant.

15.

1985, PCR: obtenci milions de cpies de DNA

1996, Clonaci de Dolly, primer mamfer clonat

16.

2001, Borrador del genoma hum 17. 2003, DNA hum desxifrat completament

18. 3. Lleis de Mendel 19. Llei de la uniformitat

Quan s'encreuen dos individus homozigots o de lnia pura per a un determinat carcter tots els descendents sn iguals entre ells tan genotpicament com fenotpicament.

20. Llei de la segregaci

Cadascun dels factors (allels) se separen (segreguen) i es distribueixen els gmetes de manera independent. 21. Proporcions genotpiques

• 1:2:1

Proporcions fenotpiques

• 3:1

22. Problema 1.Conills de rata negres heterozigots (Bb) s'aparellaren amb conills de rata blancs recessius homozigots (bb). Indica les proporcions genotpiques i fenotpiques esperades del retrocreuamento d'un descendent de la F1 de color negre amb: - El parental negre 23.

- El parental blanc

24. Llei de la independncia

Els carcters hereditaris sn independents els uns dels altres i es transmeten per separat a la descendncia, combinant-se entre s a l'atzar de totes les maneres possibles. 25. 16 combinacions gentiques i 4 fenotips diferents 26. Proporcions fenotpiques

• 9:3:3:1

27.

Problema 2.En els psols, el gen per al color de la pell t dos allels: groc (A) i verd (a). El gen que determina la textura de la pell t dos allels: pell llisa (B) i rugosa (b). Es creuen plantes de psols grocs-llisos (Aa, Bb) amb plantes de psols verds-llisos (aa, Bb).Quins resultats sn previsibles? Fes un esquema del creuament.

28.

Grocs i llisos: 3/8 Grocs i rugosos: 1/8 Verds i llisos: 3/8 Verds i rugosos: 1/8

29. Retrocreuament:

Per conixer el genotip d'un individu amb fenotip dominant

30. Herncia intermdia o codominncia

Un gen amb dos allels que presenta 3 fenotips diferents.

• RR: vermell 31. RB: rosa 32. BB: blanc

33. Allelisme mltiple

1 gen amb ms de 2 allels 34. Ex: grup sanguini

35. Gens letals

Dominants:desapareixen de la poblaci gentica 36. Recessius:els individus amb els dos allels recessius moren 37. Canvien les proporcions 38. fenotpiques

39. 4. Teoria cromosmica de l'herncia

7 carcters pesolera estan a 7 gens diferents 40. Drosophila melanogaster 41. 4 parells de cromosomes 42. Carcters agrupats en 43. quatre paquets 44. Lligament o gens lligats 45. Freqncies mendelianes

46.

Poden transmetre's 47. de forma independent 48. Encreuament durant 49. la meiosi 50. Combinacions 51. gentiques diferents 52. a les dels progenitors

53.

Major freqncia de recombinantsmajor distncia entre gens 54. Realitzaci mapes cromosmics

55. 5. Herncia del sexe

Individus amb sexe, que produeixen 56. gmetes 57. Masclesgmetes mbils 58. Femellesgmetes immbils 59. Carcter complex

60. Determinaci del sexe

A. per cromosomes sexuals Autosomes/heterocromosomes Diferents morfolgica igenticament Sexe homogamtic: XX Sexe heterogamtic: XY

62.

B. per haplodia

• s el cas de les abelles

63.

C. per equilibri gnic

• Drosophila melanogaster 64. Quocient X/A
  • X: crrega feminitat 65. A: crrega masculinitat

66.

D. per influncia de l'ambient

• [CO 2 ] : femelles 67. [CO 2 ] : mascles

E. inversi sexual F. sexualitat en plantes

• Plantes dioiques: individus mascle i individus femella 68. Plantes monoiques: individus amb els dos sexes
  • Flors masculines i flors femenines 69. Flors hermafrodites

70. 6. Herncia lligada al sexe

Exemples:

• Daltonisme 71. Hemoflia

72.

Daltonisme

73.

Hemoflia

74. 7. Herncia influda pel sexe

La manifestaci del carcter depn del sexe de l'individu. 75. Exemple: calvcie hereditria