ud1
TRANSCRIPT
1. La biologia.
Biomolècules i bioelements.
Glúcids i lípids.
LA BIOLOGIA
1. Què és la biologia
2. Evolució de la biologia
3. Teoria i models en la investigació
ELS BIOELEMENTS
Índex
LES BIOMOLÈCULES
1. Biomolècules inorgàniques:
1.1. AIGUA
1.2. SALS MINERALS
2. Biomolècules orgàniques
2.1. GLÚCIDS
2.2. LÍPIDS
2. Els bioelements
Són els elements químics que componen la matèria viva
A. Bioelements primaris
C, H, O, N, S i P.
95% massa total de matèria viva
indispensables
Propietats fisicoquímiques
C: 1s22s22p2
B. Bioelements secundaris
< 4,5% massa total
funcions diverses
Ca, Na, K i Cl
Oligoelements
<0,1% massa total
funcions vitals
Fe Present a l'hemoglobina, proteïna transportadora d'oxigen.
Zn Catalitzador
Cu Forma part de l'hemocianina, pigment verdós de la sang dels invertebrats que transporta oxigen.
Co Necessari per a sintetitzar vitamina B12.
Mn Necessari per a la síntesi de clorofil·la en les plantes.
Si Forma part de la closca de les diatomees i dóna rigidesa a la tija de les gramínies.
I Necessari per sintetitzar hormona tiroidea, reguladora del metabolisme.
F Forma l'esmalt dental
2. Les biomolècules
Biomolècules
Inorgàniques
Biomolècules
OrgàniquesInorgàniques
Àcids nucleicsProteïnesLípidsGlúcids
Sals minerals Aigua
2.1 L'AIGUA
% en massa
Cos humà (adult) 63
Cos humà (nadó) 94
Fong 80
Grumer 95
Cervell 90
Dent 10
Pulmó 70
Contingut hídric dels éssers vius
Estructura:
Enllaç covalent
104,5º
Caràcter polar
Ponts d'hidrogen
Propietats:
Líquida a temperatura ambient
Elevada força de cohesió
Elevada calor específica
Elevada forca d'adhesió
Elevada calor de vaporització
Elevada constant dielèctrica
Baix grau d'ionització
Funcions:
Dissolvent
Bioquímica
Transportadora
Termoreguladora
Estructural
Amortidora
2.2 LES SALS MINERALS
Formes:
Precipitades
Dissoltes
Associades a altres molècules orgàniques
Funcions:
Formar estructures esquelètiques
Estabilitzar dispersions col·loïdals
Mantenir el grau de salinitat en el medi intern
Constituir solucions amortidores
Accions específiques
Dissolucions i dispersions col·loidals
Osmosi
manté el grau de salinitat del medi cel·lular
Diàlisi / difusió:
pH:
pH = - log10 [H+]
Sistemes de tampó o buffer:
mecanisme de control per mantenir el pH cel·lular
Exemples:Tampó bicarbonat
Tampó fosfat
2. Biomolècules orgàniques
Glúcids
Lípids
Proteïnes
Àcids nucleics
2.1. ELS GLÚCIDS
Formats per C, H i O (a vegades també N, S o P)
Classificació: MONOSACARIDS O OSSES. 3 - 8 C i amb propietats reductores.
ÒSIDS. Associació de monosacàrids.
HOLÒSIDS. monosacàrids exclusivament
OLIGOSACÀRID. 2 - 10 monosacàrids. (disacàrids i trisacàrids)
POLISACARIDS. Més de 10 monosacàrids.
• Homopolisacàrids (un sol tipus de monosacàrid)
• Heteropolisacàrids (dos o més tipus de monosacàrid)
HETERÒSIDS. Monosacàrids i altres substàncies no glucídiques.
Monosacàrids
Esquelet carbonat amb grups alcohol i un grup cetona o aldehid.
Més simples
Entre 3 i 7 C, ≥7 són inestables
Nombre de carbonis + -osa
Exemples:
Propietats:
Solubles en aigua
Dolços
Blancs
Cristal·lins
Desvien el plànol de vibració de la llum polaritzada
Estructura:
Projecció de Fischer
Isòmers:
Enantiòmers o isòmers estructurals
Estructura cíclica:
Ciclació fructosa:
Ciclació glucosa (forma anomèrica)
Principals monosacàrids:
Trioses: D-gliceraldehid i dihidroxiacetona
Pentoses: D-ribosa, 2-desoxiribosa i D-ribulosa
Hexoses: D-glucosa, D-fructosa i D-galactosa
Enllaç N-glucosídic
Entre -OH d'un monosacàrid i un compost nitrogenat
Forma aminosucres
Enllaç O-glucosídic
Entre dos grups -OH de dos monosacàrids
Dos tipus: α i β
Disacàrids
Oligosacàrids formats per dos monosacàrids
Propietats:
Solubles en aigua
Dolços
Cristal·litzables
Hidrolitzables
Reductors o no reductors
Principals disacàrids
Maltosa:
Isomaltosa
Cel·lobiosa
- Dues glucoses
Enllaç (1,4)β
Lactosa
Sacarosa
Oligosacàrids
Polisacàrids
Unió d'entre 11 i centenars de milers de monosacàrids
Enllaço O-glucosídic
Característiques:
Pes molecular elevat
No tenen gust dolç
Insolubles o formen dispersions col·loïdals
No tenen poder reductor
Funció de reserva (enllaç α) o estructural (enllaç β)
Classificació:
HOMOPOLISACÀRIDS (monosacàrids d'un tipus)
Enllaç α: midó i glucogen
Enllaç β: cel·lulosa i quitina
HETEROPOLISACÀRIDS (diferents monosacàrids)
Enllaç α: pectina, goma aràbiga i agar-agar
Midó:
Reserva energètica vegetals
Polimerització de glucoses
Amilosa (30%): (1,4)α
Amilopectina(70%): ramificacions (1,6)α
S'acumula als amiloplasts
Glucogen:
Polímer de glucoses
Enllaç (1,4)α
Ramificacions cada 8-12 glucoses per enllaç (1,6)α
Reserva energètica animal
Es troba al fetge i als músculs
Cel·lulosa
Polímer lineal de cel·lobiosa
Enllaç β(1,4)
Constitueix la paret cel·lular dels vegetals
És el 50% de la matèria orgànica de la biosfera
S'uneixen format fibres
Quitina
Polímer ramificat de N-acetil glucosamina
Enllaços β(1,4)
Forma l'exoesquelet
d'artròpodes i la paret dels fongs
Glúcids associats a altres molècules
Heteròsids
Pèptidglucans
Proteoglucans
Glucoproteïnes
Proteoglucans
Glucolípids
Heteròsids
Unió d'un oligosacàrid i una molècula no glucídica
Exemples:
Digitalina (tractament de malalties vasculars)
Antocianòsids (color de les flors)
Tanòsids
Estreptomicina (antibiòtic)
Nucleòtids
Pèptidglucans
o mureïna: formen la
paret bacteriana.
Proteoglucans: 80% polisacàrids i una fracció proteïca
Glucoproteïnes:
fracció glucídica
(5-40%) i fracció
proteïca
Glucolípids:
oligosacàrid unit a
lípids.
FUNCIONS
Energètica
glucosa
410 kcal / 100 g
Midó i glucogen
Estructural
Enllaç β
cel·lulosa, pectines i hemicel·lulosa
Altres funcions: anticoagulant, antibiòtic o hormonal
2.2. ELS LÍPIDS
Composts orgànics formats per C, H i O i, ocasionalment, N, S i P.
Característiques químiques diverses
Característiques físiques:
Poc o gens solubles en aigua
Solubles en dissolvents orgànics
Classificació:
Àcids grassos
Àcids carboxílics
Cadena hidrocarbonada llarga (14-22 C)
Saturats o insaturats
Propietats físiques:
A. Solubilitat
B. Punt de fusió
Propietats químiques:
A. Esterificació
B. Saponificació
Els sabons
presenten comportament anfipàtic.
es dissolen en aigua.
formen micelis monocapa o bicapa.
tenen efecte escumant.
afavoreixen la solubilitat i la
formació de micelis d'àcids grassos.
Acilglicèrids
Éster d'un glicerol amb
1 àcid gras monoacilgricerol
2 àcids grassos diacilglicerol
3 àcids grassos triacilglicerol
Classifició:
Olis: líquids a T ambient. ex: àcid oleic i àcid linoleic
Mantegues: semisòlids a T ambient
Sèus: sòlids a T ambient
Lípids complexos
1. Glucolípids: diacilglicerol + X
Glucolípids: X = glúcid
Fosfolípids: X = àcid ortofosfòric + derivat aminat o polialcohol
Fosfatidil R
Són els components estructurals de les membranes.
2. Esfingolípids: derivat de la ceramida
Esfingoglucolípids:
ceramida + monosacàrid = cerebròsids
ceramida + oligosacàrid = gangliòsids
Esfingofosfolipids:
Cèrids
Éster d'un àcid gras de cadena llarga
Sòlids a temperatura ambient
Funció impermeabilitzadora i protectora
Es troba a la pell dels animals, a l'exoesquelet d'insectes i recobrint fulles, tiges i fruits dels vegetals.
Esteroides
Derivats del ciclopentanperhidrofenantrè:
- Esterols: colesterol o vitamina D
- Àcids biliars
- Hormones esteroides:
colesterol, aldosterona
i hormones sexuals
Terpens o isoprenoides
Polimerització de l'isoprè
Classificació:
Monoterpens (2): mentol, geraniol
Diterprens (4): vitamina A, I i K
Tetraterpens (8): carotens
Politerpens (molts): cautxú
FUNCIONS
Reserva energètica:
940 Kcal/100 g
Àcids grassos i greixos
Estructural:
Bicapes lipídiques (fosfolípids, colesterol)
Tèrmica (triglicèrids) i protecció
Transportadora: lipoproteïnes
Biocatalitzadora: vitamines i hormones esteroidees