M. del Carme Cid Valls i

Pilar Ezpeleta, professores de català i de castellà

respectivament a l’IES DE ROQUETES

2

INTRODUCCIÓ

Òbviament, el riu Ebre és l’accident geogràfic més característic i significatiu de les Terres de l’Ebre, a les quals, no en va, dóna nom. Altres elements, com ara el Delta, el Port, la serra de Cardó, el Montsià, la foia d’Ulldecona, el Sénia, etc., delimiten i conformen també el paisatge natural i mental dels habitants d’aquestes contrades, però el riu, amb aires d’antiga deïtat pagana omnipresent, acaba sent-ne el referent ineludible. Analitzar la petjada de l’Ebre en la literatura de l’Edat Moderna és una tasca ingent que mereix més estudi i més espai que el que s’invertirà per dur a terme aquesta unitat didàctica que es presenta a continuació.

Com es pot comprovar, aquesta unitat està formada per dos àmbits. En primer

lloc, trobem l’àmbit de la matèria de llengua i literatura catalana i, en segon lloc, tenim l’àmbit de la matèria de llengua i literatura espanyola. Com a detall que convé destacar de la matèria de llengua catalana és el fet d’estar estructurada en tres blocs en què cada apartat presenta un recull de textos d’autors ebrencs consagrats com són Artur Bladé, Andreu Carranza i Jesús Moncada. Als tres els podríem considerar “fills de l’Ebre”, perquè tots tres són nascuts a pobles per on hi passa l’Ebre i, alhora, perquè les seves obres denoten la fascinació i l’amor que senten envers aquest riu majestuós, bell i extraordinàriament ric.

Per últim, cal afegir que aquesta unitat didàctica està pensada per als àmbits de

català i castellà del 3r curs d’ESO.

3

OBJECTIUS L'alumne/a en acabar la unitat ha de ser capaç de: 1. Fer una lectura comprensiva i expressiva de textos literaris en prosa amb veu i entonació adequades. 2. Ésser conscient dels valors literaris, atenent alhora a l'aspecte estètic i les possibilitats que ofereixen de conservar i fomentar els valors humans. 3. Conèixer els elements bàsics i universals dels temes i dels tòpics literaris del paisatge. 4. Saber expressar l’opinió personal mitjançant un text argumentatiu. 5. Ésser capaç de realitzar una entrevista sobre un tema històric. 6. Formular judicis sobre les obres o els textos llegits. 7. Mostrar interès per dialogar tot respectant les opinions alienes. 8. Adquirir vocabulari relacionat amb el riu Ebre. 9. Conèixer i utilitzar expressions relacionades amb el riu. 10. Ésser capaços d’adonar-se de la gran riquesa natural que ens envolta. 11. Assabentar-se de la situació actual del català a la Franja de Ponent i també de quina era la situació als anys cinquanta (en plena Dictadura). 12. Descriure la varietat dialectal que es parla a la Franja. 13. Conèixer els diferents aspectes que presenta l’Ebre al llarg de l’any. 14. Adonar-se del gran valor literari que tenen les obres de Bladé, Carranza i Moncada, absolutament relacionades amb el riu Ebre. 15. Conèixer el transport amb llaüt. CONTINGUTS 1. Lectura silenciosa i comprensiva de textos literaris en prosa i també d’una entrevista. 2. Lectura en veu alta i expressiva de textos literaris en prosa i també d’una entrevista. 3. Identificació dels temes i els tòpics literaris universals del paisatge, a partir de textos d'autors representatius de la literatura catalana. 4. Identificació dels valors socials, ètics o religiosos, relacionats amb el paisatge, que defensa un autor en la seva obra, a partir del tema, l'argument o els personatges. 5. Comparació dels valors exposats en diferents fragments d’obres ebrenques amb l'ètica personal. 6. Descripció de la varietat dialectal que es parla a la Franja. 7. Debat sobre una obra literària, amb expressió de la pròpia opinió i respecte per la d'altres. 8. Elaboració d'un text argumentatiu per tal de donar l’opinió personal sobre un tema concret 9. Elaboració d’una entrevista a una persona major de setanta anys sobre un tema històric. 10. Adquisició de vocabulari relacionat amb el riu Ebre i, més concretament, de tots els conceptes relacionats amb el transport amb llaüt.

ÀMBIT DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA

4

BLOC I: “El patrimoni del riu Ebre” SEQÜENCIACIÓ: 2 sessions. ACTVITATS: 1- Lectura en veu alta del text que teniu a continuació. 2- Busqueu al diccionari les paraules que no enteneu. Comenteu, si cal, amb els companys paraules i frases per acabar de captar el sentit del text, i feu una llista del vocabulari que heu après. 3- Confeccioneu un mapa del recorregut de l'Ebre. Apunteu-hi les principals poblacions i els afluents que hi desemboquen. 4- Què vol dir que el riu fa giragonses? Són producte de la voluntat del riu o responen a un fet natural? Expliqueu-ho. 5- A través de quines paraules l'autor personifica al riu? Per què utilitza aquest recurs? Vosaltres quan parleu feu personificacions? Busqueu-ne exemples en la vostra conversa quotidiana. 6- Considereu que el fragment que acabeu de llegir es pot qualificar de literari? Per què? Què és el que permet dir que un text és una manifestació literària? 7- Il·lustreu els paisatges ebrencs de què ens parla l'autor. Podeu buscar-ne fotografies o fer-ne dibuixos. Després, en grup, podeu fer una auca dels paisatges ebrencs.

****** Déu n'hi do si en té de patrimoni el riu: natura, història, llegendes..., treballs, records íntims, festes populars... En certa mesura el riu és l'eix del nostre patrimoni. I com hem quedat que volem aprendre amb el nostre patrimoni us proposo de llegir i treballar aquests fragments de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, que ens aproxima al paisatge i als pobles de l'Ebre català. Entre els paisatges ebrencs, és a dir, propers al curs del riu, n'hi ha almenys quatre de ben diferenciats: les ribes planeres vora les quals hi ha conreus d'hortes i vinyes, els estrets abruptes on el riu passa encaixonat, el paisatge dels canals a partir de l'assut de Xerta i finalment, l'ampla planura del Delta. Podríem afegir-hi la perspectiva que ofereix de quatre o cinc anys ençà, la presa de Riba-roja [...] És aigues avall de Mequinensa, immediatament després de Faió, que l'Ebre (portant ja tot el cabal del Segre) entra a Catalunya. S'ha dit que fins aleshores, des del moment de la seva naixença, el riu s'encamina decididament vers l'Est cercant la nostra terra amb un amor tenaç, però que tan aviat com hi arriba, comença a fer giragonses com si, embadalit amb el paisatge que ell mateix crea, retardés l'hora de perdre's en la mar (Visió de l'Ebre català p. 14-15)

5

BLOC II: “L’hivern del tigre” SEQÜENCIACIÓ: 1 sessió. ACTIVITATS: 1. Llegeix amb molta atenció els dos textos que tens a continuació referits a la mare d’Andreu Carranza i a l’obra d’aquest escriptor intitulada L’hivern del tigre. 2. Elabora un text argumentatiu donant la teva opinió sobre els crims de guerra.

****** La ruta de L’hivern del tigre: L'Institut Ramon Muntaner promou un itinerari a partir de la novel·la d'Andreu Carranza La novel·la L'hivern del Tigre, que l'escriptor riberenc Andreu Carranza va publicar fa poc més de dos anys per recuperar la figura del general carlí Ramon Cabrera, s'ha convertit ara en una ruta turística i literària que recorre alguns dels principals escenaris de la trajectòria vital i militar del Tigre del Maestrat. Ara que s'acaba l'Any Cabrera, en què diferents institucions, ajuntaments i organismes del territori han commemorat el segon centenari del naixement de Cabrera (Tortosa, 1806 - Wentworth, Anglaterra, 1877), l'Institut Ramon Muntaner ha editat un díptic amb la ruta literària. A més, per al gener també ha organitzat una sortida en què participarà l'autor de L'hivern del Tigre. La ruta comença a la vila de Flix, que en realitat és el punt final de les aventures de Cabrera abans de fugir amb quatre llaguts i començar el seu exili a l'estranger. «És una cosa curiosa, perquè Cabrera va passar el riu pel mateix punt que un segle després van escollir els últims republicans, quan van perdre la batalla de l'Ebre», explica Carranza. Així, en acabar la primera guerra carlina (1833-1840) i perduda la seua capital, Morella, el general Cabrera, amb uns 10.000 soldats i familiars, va travessar l'Ebre per Flix i Riba-roja d'Ebre. Amb tot, la ruta de L'hivern del Tigre no segueix exactament el mateix itinerari que s'endinsava al Maestrat carlista, i que Carranza va fer fa uns anys amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seua dona, Marta Ferrusola. Aquesta nova ruta, que pot fer-se en un sol dia, continua fins a la població lleidatana de Maials, l'escenari d'una de les derrotes més agres experimentades per Cabrera, l'any 1834. De fet, la desfeta de Maials va servir perquè el Tigre situés la fita dels seus dominis riu avall. Els següents punts de l'itinerari són Móra d'Ebre i el seu castell, que va ser un important baluard isabelí durant gairebé tota la guerra de Cabrera. Així, les tropes del Tigre no van aconseguir la rendició del castell de Móra d'Ebre fins al 1837. Tres anys més tard, Cabrera també va passar la seua llarga convalescència a Ca Montagut de Móra d'Ebre, que va convertir en el seu quarter general. La ruta continua cap a Miravet, el poble de Torner (un dels capitostos més importants de les tropes de Cabrera), i també del castell templer que va ser reaprofitat pels carlins. Però, sobretot, a Miravet va nàixer la mare del Tigre, Maria Griñó, que va ser afusellada per les tropes liberals pel simple fet d'haver portat Cabrera al món. Les poblacions que tanquen la ruta de L'hivern del Tigre són Xerta, on Cabrera va protagonitzar un dels moments més brillants de la seua carrera militar; Gandesa, una de les places estratègiques que el Tigre va cobejar des de l'inici de

6

la guerra; Vilalba dels Arcs, on hi ha una casa noble amb una inscripció que informa que en una de les habitacions hi va dormir «don Ramón Cabrera», i Maella, en què les tropes carlines van aconseguir una victòria extraordinària, que va tenir ressò per tot Europa. En aquesta línia, l'autor de L'hivern del Tigre fa una valoració molt positiva dels actes organitzats pel bicentenari de Cabrera, ja que han servit per «rescatar de l'oblit» la figura d'un dels ebrencs més importants i coneguts de la història. «La seua figura, al marge de les ideologies polítiques, ens serveix per retrobar-nos amb la nostra història i conèixer-nos a través de les persones que són paradigmes de la terra i de la sang», hi afegeix Carranza. De fet, l'escriptor conclou que si Ramon Cabrera, en lloc de general carlí, hagués sigut un heroi de la guerra de Secessió nord-americana, Hollywood ja hauria fet desenes de pel·lícules. De fet, algú va sondejar la possibilitat de portar L'hivern del Tigre al cinema, però el projecte s'ha refredat pels elevats costos de producció. El Punt (2 de gener de 2007)

******

Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera:

«El 16 de febré es afusellada á la Barbacana, María Griñó, pel crimen de se mare de Cabrera.» Així recollia Ramon Vergès Paulí (1874-1938) l'execució de la mare del general carlí Ramon Cabrera, en el segon volum del llibre Espurnes de la llar. Segons el mateix cronista, quatre persones més van ser afusellades durant l'any 1836 a la barbacana, un descampat que hi havia al costat de la muralla, més o menys on avui hi ha la plaça d'Alfons XII. Però només el nom de la desdichada é innocent Maria Griñó està escrit en lletres majúscules, ja que el seu afusellament va horroritzar la societat tortosina de l'època, però també va traspassar totes les fronteres. La injustícia va tenir ressò en la premsa internacional, i l'execució va trasbalsar la majoria de les corts i cancelleries europees. Ahir, quan just es complien 170 anys de l'afusellament de la mare de Cabrera, l'historiador Roc Salvadó i l'escriptor Andreu Carranza, autor de la novel·la L'hivern del Tigre, van accedir a repassar un dels fets més infames de les guerres carlines. Salvadó va recordar que Griñó va ser executada acusada de conspirar contra el govern liberal, cosa difícil tenint en compte que la mare de Cabrera feia temps que estava a la presó. L'historiador va afegir-hi que «tothom sabia» que l'execució va ser la resposta del general liberal Nogueras a l'afusellament, per part de les tropes de Cabrera, dels alcaldes de Valdeargorfa i Torrecilla, dos ajuntaments de la comarca d'Alcanyís que s'havien negat a informar-lo dels moviments de l'exèrcit liberal. «Una represàlia brutal, perquè Griñó només havia estat responsable d'haver parit Cabrera», va assenyalar Salvadó, que va detallar que la milícia nacional de Tortosa va negar-se a participar en l'escamot.

«Maria Griñó, natural de Miravet, era coneguda entre els tortosins perquè era una santa dona, molt religiosa, i per haver-se casat primer amb un patró de cabotatge, Josep Cabrera, i en segones núpcies amb el llaguter Arriambamba», va indicar Carranza. L'escriptor va recordar que sembla que al territori carlí tothom sabia la notícia menys

7

Cabrera, i que el Tigre ho va saber quan estava instal·lat a Vall-de-roures. «Cabrera va patir un atac de còlera, va sortir al balcó i va prometre que la sang arribaria fins allà dalt», va dir Carranza. De fet, el general va ordenar afusellar quatre dones de militars liberals que prèviament tenia retingudes, per forçar Nogueras a un intercanvi amb la seua mare. «L'execució de Maria Griñó va horroritzar carlistes i liberals, i també va causar un gran impacte a l'estranger», va dir Carranza: «El parlament anglès va celebrar llargues sessions i va demanar explicacions al govern espanyol.» Els fets van incrementar la crueltat de la guerra i també la llegenda negra de Cabrera. El Punt, 17 de febrer de 2006

8

ACTIVITAT PER REALITZAR A CASA: 1. Llegeix aquesta entrevista a Andreu Carranza i realitza una entrevista a algun familiar o veí que tingui més de setanta anys per veure si sap qui va ser “El tigre del Maestrat”. Pregunta-li, també, quins fets recorda de la guerra civil espanyola i com es va viure a les Terres de l’Ebre. Entrevista a Andreu Carranza, l’escriptor riberenc, autor de la novel·la L'hivern del Tigre, que recrea l'ascens del general tortosí Ramon Cabrera i l'exili del cabdill carlí: L'hivern del Tigre va sortir al novembre. Creu que encara té gaire recorregut comercial? -«Continuem al peu del canó, amb un bon nivell de vendes. Anem per la segona edició i tot això només ha estat un aperitiu. Percebo que la novel·la està viva, perquè la gent la continua llegint i el fenomen del boca-orella també està funcionant molt.» -I l'ombra de Ramon Cabrera, l'ha pogut percebre encara, en la societat tortosina? -«No gaire. Ara es vol revifar, ja que el 2006 es compleix el segon centenari del seu naixement. Més que l'ombra, a Tortosa perdura l'espectre de Ramon Cabrera.» -Els tortosins sempre han recordat més la figura de Maria Griñó, per allò del victimisme local... -«Sí, perquè va ser afusellada injustament, només pel fet de ser la mare de Cabrera. Però ella era de Miravet. Cabrera va encarnar la figura de l'heroi, però no té ni un trist monument a Tortosa. Cabrera i el general Prim van ser els dos militars més importants del segle XIX, i en canvi Prim sí que té un monument a Reus.» -Pensa que ara seria viable aixecar a Tortosa un monument a Cabrera? -«No, evidentment. Parlo del que potser s'hauria fet en un altre lloc. Cabrera està a les antípodes de la democràcia, tot i que durant els anys de l'exili va experimentar un canvi ideològic, potser pel contacte amb el Parlament anglès. El que més va interessar-me va ser la figura humana. Cabrera era un perdedor que va assolir l'ideal romàntic, capaç de plantar cara a l'exèrcit governamental.» -Alguns crítics no han entès el seu interès. Han cregut que la novel·la justifica les accions de Cabrera.

-«Em vaig enamorar del personatge perquè sóc de l'Ebre i l'entenc. No he intentat mai justificar els seus crims. Fer la novel·la em va servir per refermar el meu rebuig a qualsevol tipus de violència. Al final de la seua vida, Cabrera també entén que la guerra és inútil.» -La novel·la Anjub, que obria el seu cicle sobre el carlisme, va ser traduïda al castellà. Quines possibilitats té L'hivern del Tigre? -«Ja l'estan traduint, però encara no sabem quan s'editarà. L'únic que sabem és que no ho farà Planeta, sinó una editoral castellana.» -Creu que els lectors castellans entendran el personatge? -«El comprendran millor. El caràcter castellà és més visceral, i hi ha llocs en què el carlisme encara té molta força. De fet, acaba de sortir una altra novel·la sobre Cabrera, El rey del Maestrazgo.» -És cert que l'expresident Jordi Pujol va trucar-li per parlar d'alguns capítols? -«Sí, Pujol és un gran lector i coneix molt bé la literatura ebrenca, sobretot Arbó. Li

9

serveix per reconèixer el caràcter de la gent de l'Ebre, i potser per analitzar alguns conflictes posteriors.» -Quin dels seus llibres li recomanaria a l'actual president de la Generalitat? -«A Maragall? També L'hivern del Tigre. Em consta que diferents consellers del govern ja l'han llegit. És la primera novel·la de gran difusió escrita en el català de l'Ebre, i està tenint molta acceptació.» -Com es presenta la diada de Sant Jordi d'enguany? -«Per Sant Jordi es perden totes les referències sobre què és literatura. Ja m'està bé que es venguin llibres, però és un dia inquietant. Tothom va a la processó i vol tocar les campanes. A algú li importa, la literatura? Qui la fa? Qui la llegeix? Qui la compra? Qui la ven?» *Carranza és la veu més personal de la literatura ebrenca actual. En L'hivern del Tigre es reconeixen els seus grans temes: l'exili, la memòria, la violència, la figura del pare, el misteri, el paisatge... Admet que somnia amb una versió cinematogràfica protagonitzada per algú visceral, «potser Antonio Banderas». El Punt, 11 d’abril de 2005

10

BLOC III: “Sobre Mequinensa” Jesús Moncada va aparèixer en el panorama literari català el 1981 amb el recull de relats Històries de la mà esquerra. A partir d’aquell moment, la seva obra El Cafè de la Granota, Camí de sirga, La galeria de les estàtues, Estremida memòria i Calaveres atònites reflectirà tot un món de personatges i d’històries amb un rerefons comú marcat per les seves arrels: Mequinensa i el seu entorn. Però aquest fet no impedeix, segons Moncada, que les seves obres es puguin llegir de manera independent les unes de les altres. Altrament, la universalitat de Mequinensa ha afavorit la internacionalitat dels seus llibres, ja que és l’escriptor actual en llengua catalana més traduït: del castellà a l’anglès, l’alemany, el francès, el suec, el vietnamita o el japonès. Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d'un allau de personatges, l'autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual. Ha estat guanyadora dels premis Joan Crexells, Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d'Or» i finalista del Nacional de Literatura. A continuació us proposem de llegir alguns fragments de diverses entrevistes realitzades a l’escriptor, que tracten d’aspectes de la seva vida i de la seva obra literària. Per tant, és Jesús Moncada qui parla i respon a l’enunciat dels apartats corresponents. ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ: 2 sessions. 1. “VIVÈNCIES A LA VORA DE L’EBRE I DEL SEGRE”: 1. Llegiu amb atenció els dos textos següents:

Ignoro per què no va engolir-me quan una rampa a la cama esquerra va deixar-me gairebé paralitzat enmig de les seves aigües, encara massa fredes, el maig del 52. Em tenia a la seva mercè. Podia haver-se venjat del mocós entremaliat que li llançava còdols o li pispava descaradament les madrilles amb la canya de pescar, i que aleshores pretenia travessar-lo nedant per primera vegada. No va fer-ho. Renuncià a rabejar-se amb el milhomes temerari que intentava superar abans d’hora una prova sota la qual perdurava sens dubte un ritu ancestral: passar l’Ebre nedant (en aparença una simple emulació entre els adolescents de la vila) devia suposar en altres temps haver adquirit la capacitat de sobreviure en un món lligat íntimament al riu, una força benèfica però també maligna, contra la qual el nadó —i jo no vaig ser cap excepció— encara era protegit secretament amb pràctiques màgiques, paral·leles a la cerimònia cristiana del bateig. [...] [L’Ebre] L’he conegut enfurit i calmós, afeblit per la secada, adornat amb les gavines hivernals, emplomallat de boires, fustigat per les xurriaques del cerç o

11

arrissat per les garbinades denses, amb vagues sentors de mar, que tibaven antany les veles dels llaüts.

Jesús Moncada, «Record d’un riu enfurit i calmós» El riu era l’eix de tota la vida econòmica de la vila i dels vilatans. De criatures, el riu era per a nosaltres una cosa extraordinàriament atractiva: hi anàvem a pescar, hi anàvem a nedar, a navegar, i alguns hi anaven a ofegar-se —perquè cada any hi havia algú que hi moria. El mequinensà no sabia concebre la vida sense l’Ebre i sense el Segre, perquè ambdós s’ajuntaven a la mateixa punta del poble. El riu era un element importantíssim i la navegació per a nosaltres era un món gairebé màgic.

Mercè Biosca, «Aproximació a l’obra de Jesús Moncada». Serra d’Or a) Descriviu amb paraules vostres i per escrit el succés que Jesús Moncada

relata de quan era petit.

b) Què significava, per als nois com ell, travessar l’Ebre nedant?

c) Expliqueu el simbolisme de protecció que l’Ebre produïa sobre aquells que aconseguien travessar-lo durant l’adolescència.

2. Definiu els mots còdols, madrilles, rabejar-se i milhomes, que apareixen en el primer text. 3. Definiu les expressions següents, que descriuen diferents instants del riu Ebre al llarg d’un any: • enfurit i calmós • afeblit per la secada • adornat amb les gavines hivernals • emplomallat de boires • fustigat per les xurriaques del cerç • arrissat per les garbinades denses, amb vagues sentors de mar, que tibaven antany

les veles dels llaüts

4. En el segon text, Moncada descriu la vitalitat d’una població lligada totalment al seu riu. Expliqueu per què és important per a la vida d’un poble la riquesa natural que l’envolta. Si viviu a prop d’un medi natural, exposeu la importància que té o ha tingut per a la vida econòmica i social de la zona. 5. Informeu-vos sobre les activitats que es feien en aquest medi natural fa cinquanta o cent anys i compareu-les amb les que es fan avui dia. Raoneu la vostra exposició.

12

ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ: 2 sessions. 2. “RECORDS DE MEQUINENSA”: 1. Llegiu el fragment següent sobre la situació de la llengua oral a Mequinensa durant la infantesa de l’escriptor i després feu les activitats que us plantegem:

Hi havia una pressió constant del funcionari, sobretot del mestre, que gairebé sempre era castellà. Ho vaig patir personalment. Intentaven convèncer-te que el que tu parlaves no era català. Ells en deien xapurrejat, d’una manera absolutament despectiva perquè arribessis a la conclusió que, realment, no et valia la pena parlar una cosa tan menyspreable. Quan el que realment estàvem parlant era català. Això era constant. El que passa és que per sort no tenia cap mena d’efecte sobre la parla. Recordo perfectament les aules de l’escola graduada de Mequinensa on el mestre ens estava parlant en castellà, tu li contestaves en la mateixa llengua i mentrestant t’adreçaves al company de taula en català.

Lluís Colom, «Jesús Moncada i la seva vila de Mequinensa». Diari de Mallorca a) Marqueu en un mapa del domini lingüístic català la zona anomenada Franja

de Ponent. Descriviu la forma dialectal que hi predomina i poseu alguns exemples del lèxic extrets dels contes que heu llegit.

b) La història de la llengua catalana ha passat per moltes dificultats: una d’aquestes fou durant l’època que ens relata l’escriptor. Comenteu el text anterior i expliqueu la situació actual de la llengua catalana. Informeu-vos, amb l’ajuda del professorat, de la situació del català a la Franja de Ponent.

3. “LA NAVEGACIÓ”: 1. Llegiu els textos següents i després feu les activitats que us proposem:

L’oncle Gòdia venia de família de llaüters i s’havia criat per aquella ribera amb la gent de l’ofici; en aquell temps encara no eren utilitzades les bèsties per remolcar els llaüts riu amunt i els homes es deixaven la pell per les vores de l’Ebre a força d’estirar la sirga. (p. 44)

Jesús Moncada, Històries de la mà esquerra

Quan no bufava la garbinada i els llaüts no podien, per tant, pujar a vela, els tripulants eren els encarregats de la duríssima feina de sirgar per la vora i remolcar-los aigües amunt. (p. 63) [...]

A conseqüència de l’èxit del viatge, el sistema de sirga amb bèsties de tir fou adoptat de seguida a totes les mines de la conca. Cadascuna instal·là els seus propis estables als carrerons dels molls, les tripulacions van ser reorganitzades i els antics sirgadors, substituïts pels matxos, passaren com a peons als nous llaüts que eixien de les drassanes i s’afegien al tràfec dels rius. (p. 72-73) [...]

13

Els llaüts recuperaven paraments, velles tripulacions tornaven a omplir els embarcadors. Grinyolaven els bossells, renillaven les bèsties, les peonades armaven rems als escàlems i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l’Ebre ensonyat de l’alba: Arquimedes Quintana s’aviava cap a Amposta, Sebastià Peris i el Roca anaven a Faió, l’oncle Cristòfol i la seva tripulació de guenyos volien dormir a Tortosa, salivaven amb la perspectiva engrescadora de les femelles de la Coronela... (p. 315)

Jesús Moncada, Camí de sirga Expliqueu en què consistia l’ús de la sirga, els canvis que es varen produir respecte als sirgadors i quins tipus d’embarcacions la utilitzaven. Informeu-vos sobre si encara està en ús avui dia. 2. Actualment hi ha un projecte per fer l’Ebre navegable des de Riba-roja fins a Tortosa. Si es pogués fer, quines tres barreres artificials s’haurien de condicionar? Creieu que podria comportar efectes ambientals negatius? Quines activitats s’hi podrien realitzar actualment? 3. Busqueu al diccionari el significat de les paraules següents, relacionades amb el transport amb llaüt, i després escriviu cada paraula en la línia que senyala la part corresponent del dibuix:

cambra, bitons, arbre, banc arboler, perxa, costella, patró, timó, sama, camàlic, sacs de càrrega, matxo, matxer, sirga, camí de sirga

(Activitat extreta d’Estades al Delta. Manual per als alumnes.)

14

AVALUACIÓ Per a l’avaluació d’aquesta unitat didàctica tindríem en compte:

• El treball a classe i a casa de cada alumne. • L’interès i la participació de cada alumne en la realització de totes les activitats. • La coherència argumentativa. • L’interès pels temes mediambientals. • Aprovar un possible examen teòric en el qual preguntaríem aspectes relacionats

amb el contingut dels tres blocs que configuren aquesta unitat: - definicions; - comprensió lectora; - expressions relacionades amb el riu; - elaboració d’un text argumentatiu; - la situació del català actual a la Franja; - explicació del transport amb llaüt; - elaboració d’un text argumentatiu sobre l’Ebre i el seu encant o l’Ebre i

els problemes que manifesta actualment. Convé esmentar, però, que tant els continguts com l’avaluació, s’han d’adaptar al ritme i al nivell de tots els alumnes que tenim a classe, per tal de garantir l’aprenentatge de tots els nostres alumnes.

15

UNIDAD DIDÁCTICA EL RÍO EBRO Y LA LITERATURA

1. OBJETIVOS.

- Conocer el origen de la palabra EBRO. - Relacionar la vida de un río, con la vida y sentimientos de escritores de

todos los tiempos. - Elaborar textos “collage” que evoquen la forma y sentido de un río.

2. CONTENIDOS.

- Etimología de la palabra Ebro. - Lectura y análisis de varios textos relacionados con el río: El Cid (Cantar

de gesta); Jorge Manrique (elegía); Antonio Machado. - Técnicas para la elaboración de un poema vanguardista.

3. ACTITUDES.

- Interés por los conceptos tratados en clase. - Participación activa en las diferentes actividades propuestas. - Respeto por las ideas emitidas por los compañeros, así como por los

pensamientos y actitudes propios de otras épocas.

4. ACTIVIDADES

1. Los alumnos buscarán en un diccionario o en Internet, el origen de la paabra Ebro. Se trata en esta actividad de que lleguen al origen latino y su relación con el nombre de “península Ibérica”. Si el profesor lo considera oportuno, los alumnos pueden incluir una foto del nacimiento del río Ebro en Fontibre.

ÀMBIT DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA ESPANYOLA

16

2. Para despertar la sensibilidad emocional y poética de los alumnos,

proponemos que a partir de una fotografías y unos textos poéticos relacionen ambas, teniendo en cuenta los detalles fotografiados y descritos. Se trabajará en grupos.

Hielo blanco, que se hace agua...

Glaciares de Monte Perdido

En el glaciar de Monte Perdido, acostado entre paredes de roca viva, el agua es un bloque de hielo blanco. Hielo blanco y manchado, del que se desprende -invisible- el primer caudal del río Cinca.Desde hace miles de años, la conversión de hielo en agua -especialmente en primavera- alimenta torrentes y ríos y hace posible que los altos picos de los Pirineos y algunos pueblos y ciudades estén unidos por el discurrir interminable y sonoro de una "cinta de plata". ¿Hielo blanco que se hará agua o agua blanca hecha hielo...?

Mariano Coronas Cabrero

17

Agua espejo.

Peña Montañesa, reflejada sobre las aguas del pantano de Mediano

Las montañas se ponen guapas para la noche que les espera. En el espejo se miran las montañas su reflejo, con su sombrero blanco.

Estela Martos Sánchez

La Peña Montañesa es tan presumida que no para de mirarse en su espejo preferido, que es el único en el que cabe. Entre las montañas se ve un humo blanco; no es un incendio, es la nieve que vuela de felicidad. Al mirarse al espejo, se pone muy colorada y ahora la Peña se peina y no para.

Noelia Giménez Chimen

Agua transparente.

18

Vaso de agua del grifo con lápiz dentro

Agua transparente atravesada por un lápiz. El agua lo rompe, como si tal cosa... ¿Qué impresión da un lápiz roto por el agua?, y... ¿Qué impresión da el agua transparente atravesada por un lápiz azul? Agua, agua,... refleja todo lo que hay en su interior y todo lo que hay detrás de ella. Lápiz pequeño, pero grande a la vez; el grande dentro del agua y el pequeño fuera de ella. ¿Es acaso la refracción?

Loreto Espitia Mor

Esta fotografía expresa lo siguiente: que el agua es cristalina e incolora. El agua es transparente y permite ver claramente las letras del lápiz. El lápiz parece que esté partido al entrar en el agua, todo gracias a la refracción de la luz.

Irene Barrafón Badía

Agua amarilla brillante.

19

Agua remansada del río Cinca, cerca del puente grande de Fraga.

En el atardecer de un día de verano, las aguas reflejan el amarillento color de los rayos del sol. Destacan dos colores: el verde de las hojas y el amarillo del agua. Aves migratorias se paran a beber en sus dulces aguas de diferentes colores. Tranquilos pececillos y patos nadando por las bellas aguas del Cinca. Nuestro río va bajando desde su nacimiento y cuando llega al curso bajo, todas sus aguas se paran a mirar la vegetación que crece en las orillas. Los reflejos de esa vegetación hacen al agua multicolor.

Patricia Menén Millanes

El sol es amarillo y las aguas lo reflejan. Es el atardecer... Un día que muere. Hay un ave nadando que deja una huella detrás. Piedras y hierbas rodean al río, que lleva unas tranquilas aguas amarillas.

Vanessa Aribau Estruga

Agua perlada.

20

Ibón de Plan o Basa de la Mora

En lo alto de la montaña, un ibón refleja el llanto del sol. Como pepitas blancas, llenas de emoción, baila una princesa mora la mañana de San Juan. Troncos viejos que parecen cocodrilos protegen el ibón de los intrusos. Un agua cristalina, más adentro perlada, refleja los abetos y la gente cuidadosa los observa. Grandes paredones lo rodean con gran destreza y amor. Un gran manto de hierba florida lo bordea. La gravilla rota por los deshielos de la primavera causa una gran impresión que me llega al corazón.

Alba Mora Calvet

3. Una vez que los alumnos se han familiarizado con algunas sensaciones

estéticas que pueden despertar la contemplación de un río, están preparados para analizar ellos mismos las que diferentes escritores reflejaron en sus textos. Así pues se les propondrá leer y analizar los siguientes textos:

- El Cid (Cantar del Destierro), episodio de la batalla previa a la conquista

de Valencia, ambientado en el Ebro - Jorge Manrique: Coplas a la muerte de su padre (las diez primeras

coplas, haciendo hincapié en “ Nuestras vidas son los ríos....) - Miguel de Cervantes: El Quijote. La cueva de Montesinos, donde el río

que aparece corresponde al río Ebro según fuentes documentadas. - Antonio Machado: A orillas del Duero

Como se puede ver en esta actividad se han intercalado composiciones del río Ebro y de otros.

4. Creación de un texto sobre el río Ebro, en forma de collage y con la forma de un río siguiendo las pautas vanguardistas del poeta francés Apollinaire. Se realizará en grupo y al final de la actividad se expondrán los murales en el aula.

21

5. Creación de un texto literario, poético o narrativo inspirado en alguno de estos cuadros: ambos son un retrato del río Ebro a su paso por Zaragoza

22