DISLÈXIA: UN ESTUDI SOBRE LES CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES

DISLÈCTICS EN UN ENTORN BILINGÜE.

Introducció

Aquest article tracta sobre un estudi realitzat sobre alumnes dislèctics tenint en

compte el bilingüisme que es proposa a les escoles actualment.

Un dels objectius claus de qualsevol projecte educatiu és l’adquisició de

llenguatge, els alumnes amb dislèxia presenten una especial dificultat per

adquirir el llenguatge.

LA dificultat no queda tan sols en els alumnes sinó que també els docents

tenen dificultats alhora d’ensenyar a aquests alumnes ja que no són capaços

de diagnosticar ni tractar adequadament els problemes de dislèxia, ja que la

societat no està realment conscienciada d’aquesta problemàtica.

Cal destacar que la dislèxia no es troba catalogada com una necessitat

educativa específica.

D’altra banda aquest concepte d’entendre la dislèxia pot estar canviant ja que

la comunitat de Madrid ha mostrat interès per aquest tema fent estudis

estadístics sobre els alumnes dislèctics i reclama una necessitat de canvi.

Un altra de les raons pel que es fa aquest estudi, és la necessitat d’aprendre un

nou idioma perquè ens trobem cada dia més en una societat multicultural. La

competència del sistema educatiu és donar resposta a aquesta necessitat,

formant a alumnes d’acord amb les exigències que es demanden, per això el

ministeri d’educació obliga a partit del segon curs de primària a estudiar un

segon idioma.

Així dons, aquest estudi pretén trobar solucions a les dificultats d’aprenentatge

dels alumnes i poder contribuir a una individualització en l’ensenyança,

afavorint la diversitat.

OBJECTIU DEL ESTUDI:

L’objectiu principal d’aquest estudi, és profunditzar en el concepte de la dislèxia

dins l’entorn educatiu bilingüe. A més amb aquest treball es pretén comprovar

si les diferències que es troben entre nens dislèctics i no dislèctics es mantenen

quan el grup està com potser nens dislèctics i no dislèctics bilingües.

Encara que no hi han hagut grans precedents entorn aquests estudis hi ha

hagut alguns autors que han fet les seves aportacions (Thomson, Rutter,

Yule...)

Hi ha autors que han tractat el tema del bilingüisme relacionant-lo amb

problemàtiques amb l’aprenentatge genèric buscant el procés i les dificultats de

l’aprenentatge d’un idioma, però hi ha una gran llacuna en quant a la

documentació relacionant la dislèxia amb el fenomen de la dislèxia.

Segons l’article s’ha constatat la dificultat de definir el terme dislèxia i

diferenciar-la d’altres trastorns ja que es tracta d’un trastorn d’indole

multicausal.

Antigament ja havia estat estudiada per altres autors com Kussmaul, però la

denominava alèxia o ceguera verbal congènita.

Amb el terme alèxia es feia referència a la incapacitat que manifestaven alguns

subjectes per aprendre a llegir, sense un nivell inferior intel·lectual o una pobra

escolaritat.

Actualment, no hi ha unanimitat en quant a una correcta definició de dislèxia.

Al no tenir clara aquesta definició, no es parla de dislèxia sinó de nens

dislèctics, ja que l’alumne afectat per aquest trastorn mostra una

simptomatologia tant particular que encara que és obvi que sempre

permaneixen punts d’unió amb el prototip però cada nen necessita un

diagnòstic, avaluació i tractaments individualitzats.

Avui en dia les investigacions que es fan sobre la dislèxia es centren en l’anàlisi

de mètodes i tècniques d’avaluació, no només per fer un bon diagnòstic sinó

identificar les dificultats de cada nen per poder planificar una intervenció

adequada tan a nivell educatiu com familiar.

L’article esmenta que un grup de científics estadounidenses afirmaven que la

dislèxia era causada per un gen, però antigament cap al 1950 Hallgeen

apuntava a la genètica com a possible base de l’explicació de la dislèxia.

Una obra anomenada language and the brain, que tracta sobre la dislèxia i el

bilingüisme i altres estudis complementaris posteriors, poden afirmar que la

simptomatologia dels alumnes dislèctisc en un entorn monolingüe no té perquè

ser diferent dels alumnes dislèctics bilingües.

ESTUDI EXPERIMENTAL.

A més de l’objectiu general descrit anteriorment a l’article es plantejen com a

objectius més específics:

1- Com aconseguir una major comprensió de las característiques intel·ctuals

dels infants dilèctics bilingües en contraposició a un grup similar d’alumnes

bilingües que el seu procés d’aprenentatge lecto-escriptor fos normal.

2. Precisar i determinar possibles diferències en funció del gènere.

3. Determinar l’evolució en un seguiment lineal i aïllar les possibles variables

facilitadores de la millora en l’aprenentatge en un grup de nens dislèctics

bilingües.

Aquesta investigació experimental està composada de dos parts en les que

s’han utilitzat les següents metodologies:

Contrasts de mitjanes en tots els cursos de tots els nens i nenes dislèctics i no

dislèctics bilingües.

És fan anàlisis combinant el gènere i la dislèxia amb el coeficient d’associació.

També s’han realitzat uns anàlisis de variança , per analitzar tendències amb la

mostra que s’han seguit durant sis anys per verificar si es dona la tendència

clara i progressiva de la millora.

Aquest estudi ens indica si hi ha canvis o diferències grupals degut que en

cada grup els subjectes poden ser molt diferents ja que uns canvíen més i uns

altres menys.

En aquestes dues linies d’estudis s’utilitzen dues mostres diferents:

L’estudi comparatiu va ser una mostra amb tots els alumnes dislèctics i no

dislèctics bilingües del centre escolar, i en el segon apartat, s’agafen alguns

alumnes de la primera mostra global i es someten a un seguiment de sis

anys, prenent tres mides diferents, cada dos anys.

Per realitzar aquest estudi, a més de realitzar entrevistes i informes

personals, s’han utilitzat añtres instruments com: L’escala d’intel.ligència

Wechsler, per nens revisada, test Guestàltico visomotor de Bender i proves

de copia i de dictat. A part d’aquest estudi experimental, és fan les seves

respectives hipòtesis de treball.

PART I: ESTUDI COMPARATIU

Per tal de dur a terme aquest estudi s’han plantejat tres hipòtesis.

La primera hipòtesi: les diferències entre gèneres no són estadísticament

significatives o no són d’una importància major.

Després de realitzar els anàlisis aquesta hipòtesi es confirma ja que encara

que s’ha trobat alguna diferencia significativa ambdós grups d’alumnes no

difereixen en res important .

En la segona hipòtesis s’esperava trobar grans diferències entre dislèctics i

no dislèctics bilingues entorn el llenguatge però no entorn a lo aritmètic.

Aquesta hipòtesis no es va confirmar totalment és a dir, es van trobar gran

diferències entre dislèctics i no dislèctics entorn a l’àrea del llenguatge, però

també es van trobar grans diferències dislèctics i no dislèctics bilingües

entorn a lo aritmètic.

La tercera hipòtesi planteja que la dislèxia té un pes major que el gènere en

les diferències que podem trobar el les variables pendents.

Aquesta tercera i ultima hipòtesi de l’estudi comparatiu queda confirmada

segons es pot comprovar a la taula tres, els coeficients ens indiquen que les

diferències degudes a la dislèxia són importants en tots els casos, la

importància major de la dislèxia/no dislèxia la podem observar en el tant per

cent verbal, de comprensió verbal i de vocabulari en ambdós cicles.

Segons els gràfics esposats a l’article les línies que presentes dislèctics i no

dislèctics tendeixen a ser paral·leles la qual cosa en s mostra que la

interacció entre gènere de dislèctics i no dislèctics no té gaire importància i

que és la dislèxia la que genera diferències amb la variable mida