treball tema1_ nieves tobaruela
TRANSCRIPT
1
ANÀLISI I REFLEXIÓ DE LA
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
ALS CURRÍCULUMS
D’INFANTIL I PRIMÀRIA
Nieves Tobaruela Mendoza
El pensament Matemàtic i la seva didàctica (2201)
3er de Grau d’Educació Infantil
UIB, seu Eivissa
38/10/2011
Curs 2011/2012
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
2
INDEX
1. Justificació teòrica:....................................................................... Pàg. 3
2. Cos del treball:.............................................................................. Pàg. 5
2.1. Relació entre els continguts i objectius de cada àrea de coneixement i les
diferents disciplines de les matemàtiques:......................................... Pàg. 5
2.2. Anàlisi sobre el desenvolupament de l’aprenentatge de les matemàtiques
i la seva avaluació a través dels currículums de l’educació infantil i del
primer cicle de primària:................................................................... Pàg. 13
3. Reflexió personal:....................................................................... Pàg. 17
4. Bibliografia:................................................................................. Pàg. 20
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
3
1. JUSTIFICACIÓ TEÒRICA
Com ja sabem, les matemàtiques són un tipus de llenguatge que ha creat la humanitat
per interpretar i entendre el món que ens envolta. Per tant, podem dir que són un
element imprescindible al que acudim diàriament per resoldre problemes de la nostra
vida diària. És per això, que la iniciació en el pensament lógico-matemàtic i el seu
estudi posterior representa un paper fonamental en l’educació infantil i primària, degut a
la necessitat de resoldre problemes quotidians de la vida d’aula com ara ordenar, establir
relacions, situar en l’espai i temps objectes que ens envolten, etc.
Cal destacar, que l’infant d’aquestes edats, s’inicia en el pensament lógico-matemàtic a
través de les relacions que estableix amb els objectes que l’envoltes, els quals l’ajudaran
a fer-se una imatge més ajustada del seu món. Per tant, és competència de l’escola
infantil i primària potenciar el desenvolupament d’aquest coneixement per tal de donar
resposta a les necessitats d’expressió, comunicació, manipulació i autonomia que
presenten els infants.
L’autor Jean Piaget, va establir en el seu estudi diferents períodes del pensament pels
quals passa un infant, que va des de l’exploració del medi físic i socials fins a les
representacions mentals d’operacions més complexes. L’evolució en el pensament
descrita per Piaget segueix l’esquema següent: en un primer moment, l’infant estableix
relacions sensoriomotoras que s’expressen mitjançant l’acció i manipulació dels
elements; en un segon estadi l’infant establirà relacions intuïtives que expressarà per
mitjà del llenguatge oral; i, finalment, serà capaç de construir relacions lògiques que
expressarà mitjançant el llenguatge matemàtic pròpiament dit.
És per tot això, que la LLEY ORGÁNICA D’EDUCACIÓ dóna una gran importància
al tractament de l’àrea de les matemàtiques en aquesta etapa del desenvolupament de
l’infant. Tal i com podem veure a l’article 4 del DECRET, estableix entre els seus
Objectius Generals:
g) “Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats lògico-matemàtiques”.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
4
En definitiva, podem dir que les matemàtiques afavoreixen i permeten que l’infant
d’edat infantil i primària construeixi i estructuri el seu pensament d’una manera molt
més ajustada a la realitat que l’envolta, ja que suposa el desenvolupament
sensoriomotriu i perceptiu, que seran les bases de la seva maduració intel·lectual. De
fet, ensenyar matemàtiques, suposa garantir el desenvolupament del raonament lògic, la
simbolització, l’abstracció, la creativitat, l’atenció, i la memòria, entre d’altres
capacitats intel·lectuals, ja que treballar les matemàtiques implica raonar, imaginar,
descobrir, intuir, provar, generalitzar, fer servir tècniques, aplicar destreses, estimar,
comprovar resultats, fer hipòtesis, etc.
Per tant, queda així plenament justificada la importància del tractament de l’àrea de
matemàtiques als Currículums d’Infantil i Primària per tal de propiciar i garantir la seva
iniciació i estudi entre els docents, així com l’estudi i anàlisi de la competència
d’aquesta àrea del coneixement en el treball que presentem a continuació. Cal destacar,
que el present treball té com a finalitat, realitzar un anàlisi en profunditat sobre els
següents aspectes del Currículum d’Educació Infantil i Primària:
- Relació entre els continguts i objectius de cada àrea de coneixement i les diferents
disciplines de les matemàtiques.
- Anàlisi sobre el desenvolupament de l’aprenentatge de les matemàtiques i la seva
avaluació a través dels currículums de l’educació infantil i del primer cicle de
primària.
Finalment, aquest treball consta d’una reflexió personal on reflectiré la meva opinió
crítica envers ambdós currículums, així com el tractament i les referències que en fan a
cadascun sobre el desenvolupament de les habilitats lògico-matemàtic i les diferents
àrees del coneixement que hi podem trobar.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
5
2. COS DEL TREBALL
2.1. Relació entre els continguts i objectius de cada àrea de
coneixement i les diferents disciplines de les
matemàtiques:
Com ja hem comentat anteriorment, les matemàtiques formen part de la vida diària
d’aula en els infants. És per això, que dins del Currículum d’Educació Infantil, als
apartats d’objectius generals i continguts, hi podem trobar nombroses referències,
algunes més explícites i concretes que d’altres, relacionades amb el desenvolupament
del pensament matemàtic. A continuació mostrem aquelles més evidents segons les
diferents àrees de coneixement:
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
Objectius generals
“Incrementar progressivament la consciència de sí mateix i formar-se una imatge
ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres”.
“Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes de les seves
funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció i expressió, coordinant i
controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el moviment,
el to i la postura en funció de l’objecte i l’acció efectuada”.
Aquests objectius pertanyen a la disciplina de geometria i la mesura: de la geometria, en
tant que treballen la situació en l’espai, les distàncies i els girs, la descripció dels
moviments, la realització de desplaçament seguint consignes concretes, i l’ús de
vocabulari geomètric; i de la mesura, pel fet de prendre consciència progressivament
d’ells mateixos, així com del pas del temps, emprant el vocabulari corresponent i les
nocions temporals pertinents.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
6
“Realitzar, de manera cada vegada més autònoma, activitats habituals i tasques
senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment de
d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer
les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nous
aprenentatges”.
“Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians
relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma
adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps”.
Com podem veure, aquests objectius evidencien la importància del treball de
l’autonomia, la resolució de conflictes quotidians, el treball de les rutines, entre d’altres.
És per això, que podem dir que pertanyen a la disciplina de resolució de problemes, la
qual va íntimament lligada amb altres disciplines més específiques com ara la
geometria, la mesura, o el càlcul. Aquestes activitats impliquen pensar, amb la qual cosa
l’infant ha d’emprar el seu raonament per tal de solucionar els problemes plantejats.
Continguts
Bloc 1. El cos i la pròpia imatge
“Representació de l’esquema corporal i percepció dels propis canvis físics
(augment de talla pes, etc.) i l’adquisició de noves habilitats i competències
relacionades amb el pas del temps. Les referències espacials en relació amb el
propi cos”.
Aquest contingut, podem dir que pertany a la disciplina de la mesura, ja que posa en
evidència el tractament d’aspectes relacionats amb el pas del temps (temps cíclic,
intervals de temps, etc.) i el creixement personal i els corresponents canvis físics que es
poden vincular amb aspectes matemàtics com ara la mida, el pes, l’alçada, etc. A més a
més, s’estableixen relacions lògiques de comparació amb altres infants de la mateixa
edat (més que, menys que, tant com, etc.).
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
7
Bloc 2. Joc i moviment
“ Control postural: el cos i el moviment. Progressiu control del to, de l’equilibri i de
la respiració i adaptació del to i de la postura a les característiques de l’objecte, de
l’altre, de l’acció i de la situació”.
“Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps i de coordinació de
moviments”.
Aquests tres contingunts, estan íntimament lligats a la disciplina de la geometria i, més
concretament, als aspectes vinculats amb l’orientació en l’espai, ja que l’infant va
adquirint progressivament major control de la seva postura corporal i de la seva
ubicació en l’espai.
Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana
“Normes que regulen la vida quotidiana. Planificació seqüencial de l’acció per
resoldre tasques i presa de decisions adequades (planificació, desenvolupament i
valoració de resultats”).
Aquest contingut està clarament vinculat amb la disciplina de resolució de problemes, ja
que posa en evidència la capacitat de l’infant per planificar la seva acció en la resolució
de problemes quotidians. D’aquesta forma entren en joc altres aspectes com ara la
lògica, les operacions, les estratègies de càlcul, entre d’altres.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
8
ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN
Objectius generals
“Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir de
situacions significatives, manipulant funcionalment elements i col·leccions,
identificant-ne atributs i qualitat, i establint relacions d’agrupacions, classificació i
comparació, ordre i quantificació”.
Aquest objectiu pertany a la disciplina de la geometria, ja que està clarament vinculat
amb la identificació dels cossos geomètrics i el coneixement dels diferents atributs com
ara la forma (cercles, quadrats, triangles, etc.), la grandària (petit, gran, etc.), i d’altres
qualitats com ara el color (vermell, groc, taronja, blau, etc.). També cal destacar que el
fet de classificar els elements fent agrupacions, ordenacions i seriacions està vinculat
amb la disciplina de la lògico-matemàtica.
“Descobrir algunes aplicacions de les matemàtiques en la realitat quotidiana i
participar de forma activa en les experiències, plantejant i verificant hipòtesis de
solució de situacions i aportant estratègies personals de resolució”.
Aquest objectius pertany a la disciplina de resolució de problemes, ja que suposa que
l’infant posi en joc la seva capacitat de donar resposta a possibles conflictes cognitius
plantejant hipòtesis, comprovant i verificant els resultats obtinguts. Cal destacar, la
importància de plantejar activitats vinculades amb la vida diària per tal que siguin
significatives i pròximes per l’infant.
Continguts
Bloc 1. Medi físic: elements, relacions i mesura
“Exploració, manipulació i reconeixement d’objectes i matèries de l’entorn a través
dels sentits i de les accions, classificant-los i percebent les seves característiques,
atributs, graus, qualitats, funcions i usos quotidians, mostrant interès i iniciativa.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
9
Identificació de les sensacions que s’experimenten en relació amb els objectes (gust,
colors, sons, etc.).
“Quantificació de col·leccions. Classificació, comparació, ordenació i comptatge
d’elements, com a estratègia d’estimació. Ús contextualitzat i significatiu dels
nombres ordinals”.
Aquests dos continguts pertanyen a la disciplina lògico-matemàtica, ja que evidencien
operacions matemàtiques com ara classificar (relacions d’equivalència), seriar i ordenar
(relacions d’ordre), associacions (correspondències qualitatives), entre d’altres segons
diferents atributs com ara qualitats sensorials (color, mesura, grossor, textura, etc.).
“Ús contextualitzat, oral i escrit, de la sèrie numèrica per comptar i dels nombres
cardinals referits a quantitats manejables en situacions reals. Observació i presa de
consciència de la funcionalitat dels nombres en la vida quotidiana”.
Aquest contingut, el podem vincular amb la disciplina de l’aritmètica i més
concretament la relacionada amb els nombres i el càlcul, ja que posa en evidència el
coneixement i comprensió del llenguatge matemàtic i els seus símbols, així com les
sèries numèriques (nombres ordinals, naturals, etc.) en un ús contextualitzat i real.
“Exploració i identificació de situacions quotidianes en què és necessari mesurar i
l’ús d’instruments de mesura, mostrant interès i curiositat per ells”.
Aquest contingut pertany a la disciplina de mesura, ja que es fan servir instruments per
mesurar objectes o d’altres aspectes com ara el pas del temps. D’aquesta manera, entra
en joc l’estudi i coneixement de les diferents unitats de mesura.
“Identificació de formes planes i tridimensionals en elements de l’entorn i
exploració dels cossos geomètrics elementals”.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
10
Aquest contingut pertany a la disciplina de la geometria, ja que evidència el
coneixement de les diferents figures i els seus elements, així com els diferents cossos
geomètrics segons la seva forma o qualitat. A més a més, pressuposa l’aprenentatge del
vocabulari específic d’aquesta àrea del coneixement.
“Nocions bàsiques d’orientació i situació en l’espai: realització de desplaçaments
orientats, identificant la pròpia situació i la dels objectes en l’espai i utilitzant
nocions espacials”.
Aquest contingut pertany a la disciplina de la geometria, ja que fa referència a la
orientació espacial de l’infant, així com els desplaçaments i moviments per l’espai i la
seva capacitat per orientar-se emprant les corresponents nocions espacials com ara
(prop, lluny, alt, baix, al costat, darrera, etc).
“Primeres vivències i representacions del temps: estimació intuïtiva i mesura del
temps a partir de les rutines i de la ubicació temporal d’activitat de la vida
quotidiana”.
Aquest contingut pertanyen a la disciplina de la mesura; estimació i càlcul de
magnituds, ja que tracta aspectes vinculats amb les nocions temporals referents al
moment en que vivim, l’edat que tenim, l’any en que estem, etc.
“Resolució de problemes utilitzant diverses estratègies i recursos matemàtics.
Reflexió i presa de consciència dels processos viscuts en la resolució de problemes.
Ús de la representació (dibuixos, diagrames, símbols, gestos, etc.) per organitzar,
registrar i comunicar idees matemàtiques”.
“Iniciació al treball científic: anticipació, formulació d’hipòtesis i comprovació i
comunicació dels resultats de les activitat realitzades”.
Aquest contingut pertany a la disciplina de resolució de problemes, ja que planteja una
situació problemàtica que suposa un repte cognitiu per l’infant on aquest haurà de posar
en pràctica un seguit d’estratègies que l’ajudaran a resoldre el problema, mitjançant la
formulació d’hipòtesis i la verificació o refutació dels mateixos.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
11
ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I PRESENTACIÓ
Continguts
Bloc 1. Llenguatge verbal
“Diferenciació entre formes escrites i altres formes d’expressió gràfica (...)”.
Aquest contingut podem dir que pertany a la disciplina dels números i els càlculs, ja que
suposa la distinció entre el llenguatge o codi escrit per paraules, amb el llenguatge escrit
matemàtic i els símbols propis d’aquesta àrea del coneixement.
Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
“Iniciació en l’ús de d’alguns instruments tecnològics com a elements de
comunicació (ordinador, càmera, reproductors de so i d’imatges)”.
Aquest contingut, està clarament vinculat amb el desenvolupament del pensament
matemàtic, ja que la competència digital proporciona destreses associades a l’ús dels
números, així com altres nocions de quantitat i mesura. Per tant, podem vincular aquest
contingut amb la disciplina dels nombres i operacions i amb la de la mesura.
Bloc 3. Llenguatge artístic
“Recerca de processos personals de creació (...) descobrint alguns dels elements
que configuren el llenguatge plàstic (línea, forma, fons, color, textura, espai,
material i volum), (...)”.
“Reconeixement de sons de l’entorn natural i social i d’alguns instruments
musicals: discriminació dels trets distintius, d’alguns contrasts bàsics (llarg/curt,
fort, suau, agut/greu) i del so/silencia”.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
12
Aquests dos continguts, estan clarament vinculats amb la disciplina de la geometria pel
fet d’haver de distingir en l’ària musical els diferents conceptes vinculats amb la
matèria. Elements i nocions bàsiques del llenguatge musical queda clarament relacionat
amb la disciplina de la geometria pel fet de saber distingir entre diferents conceptes o
atributs com ara suau/fort, greu/agut, etc.
Bloc 4. Llenguatge corporal
“Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a l’espai i el temps
amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i interès”.
Aquest contingut pertany a les disciplines de la geometria per la orientació espacial, i de
la mesura per la ubicació temporal.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
13
2.2. Anàlisi sobre el desenvolupament de l’aprenentatge de les
matemàtiques i la seva avaluació a través dels currículums
de l’educació infantil i del primer cicle de primària:
Com ja sabem, hi ha clares diferències en quant la disposició i tractament de les
diferents àrees de coneixement en els Currículums d’Educació Infantil i Primària.
D’una banda, el Currículum d’Educació Infantil es regeix pel seu caràcter globalitzat en
quant al tractament dels objectius i continguts que presenta. De fet, al 5é paràgraf del
Decret. 71/2008, de 27 juny, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Infantil a
les Illes Balears exposa el següent:
“(...) Atès el caràcter global d’aquesta etapa, la relació entre les àrees és estreta, fins al
punt que bona part dels continguts d’una adquireixen sentit des de la perspectiva de les
altres dues”.
Que el Currículum d’Educació Infantil sigui de caràcter globalitzat, significa que les
disciplines mai són la finalitat principal de l’ensenyament, sinó que aquestes són
l’instrument que han de facilitar la consecució dels objectius programats. Per tant,
podem dir, que els mètodes globalitzats tenen una forma d’organitzat els continguts de
manera transdisciplinar, és a dir, centrant-se en les necessitats de l’infant. Aquesta
metodologia, al igual que el Constructivisme, suposa que l’alumne construeix el seu
propi coneixement exercint com a agent actiu d’aquest mentre que, la principal funció
del professor és la de guia i/o acompanyant en l’adquisició d’un aprenentatge profund i
significatiu (Ausubel).
D’aquesta manera, queda justificat el fet que el Currículum d’Infantil s’estructuri segons
tres àrees de coneixement, íntimament lligades entre sí, les quals inclouen tots els
aspectes que es consideren rellevants i que han d’adquirir els nens d’edat infantil.
Aquestes àrees de coneixement i els blocs en que es subdivideixen els continguts
exposats a cada àrea són els següents:
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
14
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL.
o Bloc 1. El cos i la pròpia imatge.
o Bloc 2. Joc i moviment.
o Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana.
o Bloc 4. La cura personal i la salut
ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN.
o Bloc 1. Medi físic: elements, relacions i mesura.
o Bloc 2. Aproximació a la natura.
o Bloc 3. Cultura i vida en societat.
ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ.
o Bloc 1. Llenguatge verbal.
o Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació.
o Bloc 3. Llenguatge artístic.
o Bloc 4. Llenguatge corporal.
Per tant, podem dir, que no existeix un apartat que tracti de manera exclusiva l’àrea de
les matemàtiques, com és el cas del Currículum de Primària on sí hi ha un punt destinat
únicament a aquesta matèria en concret. De fet, el Currículum de Primària, estableix les
següents set àrees de coneixement:
- Coneixement del medi natural, social i cultural.
- Educació artística.
- Educació física.
- Llengua castellana i literatura.
- Llengua catalana i literatura.
- Llengua estrangera.
- Matemàtiques.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
15
En concret aquesta darrera àrea de coneixement, l’àrea de matemàtiques, disposa els
continguts que pretén treballar d’una manera molt més concreta i específica evidenciant
així les diferents destreses i habilitats que l’infant ha d’adquirir. Aquests continguts es
presenten a partir dels següents blocs:
BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONS.
o Nombres naturals.
o Operacions.
o Estratègies de càlcul.
BLOC 2. LA MESURA: ESTIMACIÓ I CÀLCUL DE MAGNITUDS.
o Longitud, capacitat i pes/massa.
o Mesura del temps.
o Sistema monetari.
BLOC 3. GEOMETRIA.
o La situació en l’espai, distàncies i girs.
o Formes planes i espacials.
BLOC 4. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, ATZAR I PROBABILITAT.
o Gràfics estadístics.
o Caràcter aleatori d’algunes experiències.
D’altra banda, en quant a l’avaluació que segueix un i altre currículum podem
assenyalar alguns aspectes comuns com ara el fet que l’avaluació sigui de caràcter
global, contínua i formativa. Aquesta, es durà a terme a través de l’observació sistemàtic
per part de l’equip docent. En quant a l’objectiu de l’avaluació serà identificar els
aprenentatges adquirits pels infants tenint en compte els diferents ritmes. A més a més,
el docent també avaluarà la pròpia pràctica docent.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
16
No obstant això, cal mencionar que el Currículum d’Educació Primària, estableix uns
criteris d’avaluació establers específicament per avaluar l’àrea de coneixement
matemàtics. Fent un anàlisi d’aquests, podem concretar que aquest són d’un caràcter
molt més concret, ja que estableix exactament aquelles aspectes o requeriments mínims
que els infants han d’assolir per desenvolupar les destreses i habilitats matemàtiques
que es consideren coherents per a l’edat en que es troben.
En definitiva, una vegada analitzats els continguts i objectius descrits als Currículums
d’Infantil i Primària, així com els criteris d’avaluació que determinen els coneixements i
requeriments mínims que han d’assolir els docents, podem dir que mentre que el
Currículum d’Infantil es presenta des d’una vessant de caire més globalitzadora on les
diferents àrees de coneixement van íntimament relacionades fins al punt que els
continguts d’una prenen plenament sentit amb les altres dues, al Currículum de Primària
els continguts i objectius corresponents a les diferents àrees de coneixement queden
concretats d’una manera molt més específica i estructurada. Un exemple d’això, es veu
reflectit per exemple en un dels criteris avaluatius del Currículum de Primària com és el
de “formular problemes senzills en els quals sigui necessari comptar, llegir, i escriure
fins a 999”, que presenta un salt molt gran respecte dels objectius i criteris d’avaluació
que es demanen al Currículm d’Infantil què són de caire més genèrics.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
17
3. REFLEXIÓ PERSONAL
Com ja sabem, l’educació ha passat i continua passant per un període de renovació
pedagògica, en que antigues formes d’ensenyança basades en l’aprenentatge memorístic
i repetitiu per part d’un infant passiu, que reprodueix al peu de la lletra el que el seu
metre posseïdor del coneixement i la veritat absoluta li diu, han quedat obsoletes per tal
de donar pas a noves formes d’aprenentatge: el constructivisme.
Com ja apuntàvem a l’inici del treball, el constructivisme, és una corrent del pensament
sorgida cap a mitjans del segle XX, que estableix una nova forma d’entendre el procés-
d’ensenyament aprenentatge. La clau d’aquesta nova forma d’entendre l’educació és el
fet de veure a l’infant com un element actiu del seu propi aprenentatge mentre que el
docent adquireix la funció de guia i/o acompanyant d’aquest procés.
Amb l’arribada de la LOE (Llei Orgànica d’Educació) al 2006, queden fixats als
Currículums d’Educació Infantil i Primària les bases d’aquesta nova disciplina.
D’aquesta manera, els mètodes d’aprenentatge globalitzats cobren major importància.
Aquest mètode globalitzat de les àrees de coneixement, suposa que tant els continguts
com els objectius es trobin íntimament relacionats entre sí per tal de cobrar major sentit,
com podem veure al currículum d’Infantil d’una manera molt més patent. Gràcies a
això, els infants sempre coneixen el sentit de la tasca que realitzen, ja que es presenten
de manera contextualitzada i relacionada amb aspectes de la vida diària de l’infant. Això
afavoreix que l’infant incorpori en els seus esquemes de coneixement (Ausubel) nous
aprenentatges d’una manera més significativa i profunda.
Per la seva part, el docent s’encarregarà de guiar-lo i acompanyar-lo en la construcció
d’aquest nou coneixement intervenint en la Zona de Desenvolupament Proper
(Vigotsky), en cas que sigui necessari. D’aquesta manera, els possibles problemes que
es pugin plantejar en la vida d’aula cobren major sentit i no es veuen com quelcom
imposat. De fet, partir de situacions properes per l’infant fa que es creïn unes condicions
favorables envers l’aprenentatge, impulsant així la motivació intrínseca de l’infant
(Bandura), ja que compren el sentit i la utilitat dels nous aprenentatges.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
18
Tot això, fa que l’infant, què és actiu, curiós, potent, dinàmic, cercador de la veritat,
etc., es vegi reforçat i acompanyat en la mesura que estableix lligams afectius amb el
seu mestre (Bowlby), la qual cosa afavoreix el seu propi autoconcepte; autoestima i
autoimatge.
Un altre aspecte que cal destacar, fa referència a l’aprenentatge basat en la resolució de
problemes. Aquesta metodologia es sustenta en el conflicte/repte cognitiu (Piaget) que
suposa enfrontar-se a situacions que estimulen l’aprenentatge per tal de fomentar la
recerca de solucions a problemes plantejats. Estratègies per desenvolupar com ara
l’exploració, definició, prioritzacions, organització de la feina, recerca d’informació,
compartir coneixements, aplicar nous coneixements, extreure principis, reflexionar o
avaluar, etc., garanteix la resolució de problemes reals i contextualitzats, la qual cosa
afavoreix la funcionalitat d’aquests aprenentatges, que podran ser aplicats en altres
situacions.
A més a més, cal destacar el paper fonamental que desenvolupa l’avaluació en la
consecució de tot aquest aprenentatge. L’avaluació ha de superar la visió de diagnòstic i
ser el procés per extreure informació per tal de dissenyar respostes educatives adaptades
a cada infant, sempre des d’una perspectiva positiva i sumativa. En definitiva, avaluem
per prendre decisions sobre la metodologia que seguirem davant els infants, per tal de
respectar els diferents ritmes d’aprenentatges i les individualitats de cadascun d’ells.
Per tant, una vegada exposats tots aquest conceptes i principis teòrics que penso que
hem de tenir molt presents a l’hora de dur a terme el procés d’ensenyament-
aprenentatge com a futures docents, queda patent que personalment em declino més cap
al sistema organitzatiu dels blocs o àrees de coneixement del Currículum d’Educació
Infantil, més que no pas pel de Primària, ja que el primer es fonamenta des d’una base
molt més globalitzadora en que tots els coneixements es relacionen entre sí, donant així
major sentit i significat a l’hora de presentar els continguts als infants.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
19
No obstant això, cal destacar que el fet que el Currículum de Primària estigui tan
concretat i especificat, també pot ser un aspecte positiu, però en aquest cas més que per
l’infant, crec que ho és més pel mestre, ja que li pot ajudar a organitzar el continguts
que ha d’impartir d’una manera més estructurada i clara, la qual cosa afavoreix no
obviar cap aspecte.
D’altra banda, en quant als criteris d’avaluació, considero que a infantil el fet que
s’avaluï d’una forma molt més sistemàtica a través de l’observació dels processos de
l’infant, afavoreix que la finalitat d’aquesta sigui la de donar claus al mestre per
modificar la metodologia, les activitats, els materials, o d’altres, per ajudar a l’infant a
arribar al màxim de les seves possibilitats. Mentre que a primària el fet de realitzar un
examen dels continguts suposa descontextualitzar les activitats de caire experimental, ja
que es fan a un paper i de manera totalment desvinculada amb la realitat dels problemes
que es puguin plantejar.
A més a més, m’agradaria destacar que el plantejament més obert i flexiu del
currículum d’Infantil, permet que a l’hora de programar un ACI (Adaptació Curricular
Individualitzada), et doni major espai d’actuació, ja que no estableix de manera estricta
els requeriments mínims als que ha d’arribar els infants, sinó que s’estableixen a mode
d’orientacions genèriques segons el nivell maduratiu en que es trobi i el requeriments
que es consideren propis de l’etapa/cicle.
A mode de conclusió, he de dir que personalment em decanto més pel plantejament dels
objectius i continguts establerts al Currículum d’Educació Infantil, que no pas al de
primària, ja que el primer afavoreix i respecta més els diferents ritmes d’aprenentatges
dels infants, ja que només exposa les orientacions que a grans trets s’haurien de seguir,
mentre que al segon, les pautes estan molt més definides i són molt més rígides amb la
qual cosa pot suposar que els docent vulguin presentar tots els coneixements perquè “els
han de donar” encara que no tots els infants hagin arribat als graus de coneixement més
alts. Pot ser aix és degut al caràcter no obligatori de l’Educació Infantil, com a element
compensatori de desigualtats, mentre que l’Educació Primària es troba més inclosa dins
el sistema educatiu obligatori.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA ALS CURRÍCULUMS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
20
4. BIBLIOGRAFIA
- BOIB núm. 92 EXT 2/07/2008 secció 1. Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
(Pàgines de 2-14 i de 63-73).
- ÁNGEL ALSINA I PASTELLS, (octubre de 2006). Cóm desenvolupar el
pensament matemàtic dels 0-6 anys, (Ediciones Octaedro). Editoral: Eumu.
- Temari de l’assignatura 2201, Bases didàctiques i disseny curricular. Impartida a
càrrec de Tur Ferrer, Gemma. A la UIB, seu Eivissa. Any acadèmic 2009/2010.
- Temari de l’assignatura 2221, Desenvolupament del pensament matemàtic i la seva
didàctica. Impartida a càrrec de Garriga Torres, Adán. A la UIB seu Eivissa. Any
acadèmic 2011/2012.
- Maria del Rocio Pascual Lacal, 2009. “Aplicación práctica de las matemáticas en la
educación infantil”. En Internet:
http://www.csi-
csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_21/MARIA%20DEL%20
ROCIO_%20PASCUAL%20LACAL_1.pdf
- Revista digital para profesionales de la enseñanza, 2010. “Las matemáticas en el
currículum de la educación infantil en la LOE”. En Internet:
http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7437.pdf
- Imatge de la portada. En Internet:
http://2.bp.blogspot.com/-
IdyikfnE5Xg/TZlOe_7vdRI/AAAAAAAAOq8/AL0SNc7lVwI/s400/ABACO.jpg