1. En quants periodes se sol dividir l’etapa d la filosofia grega? Quins son?

La filosofia grega es pot dividir en 5 períodes:

-Període físic o presocràtic que correspon a finals del segle VII i tot el segle VI i primers anys del segle V aC.

-Període humanístic que correspon al segle V aC.

-Període central o ontològic el qual es el període mes important de la filosofia grega en el segle IV aC.

-Període ètic que correspon al segle III aC, es un període de crisis social i anarquia política.

-Període religiós o roma que correspon al segle II aC al segle III desprès de crist.

2. A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pretereixen al període ètic i els neoplatònics al període religiós.

3. Escriu en 3 línies en que consisteix el pas del mite al logos

Es sol dir que l’inicia de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir, en el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals.

4. Com es poden classificar els mites?

Es poden classificar en : sagues histories que expliquen els orígens de les coses (ciutats, països i fins i tot del cosmos).Contes – historietes humorístiques, fantasioses. No pretenen explicar cap veritat, simplement divertir.Mites – son l’antecedent de la filosofia. Tenen un caràcter existencial i donen lliçons de comportament social i moral.

5. Quina intenció i valor tenen els mites?

Els mites tenien unes intencions educatives perquè l’espectador aprengui a ser prudent i moderat a traves de l’exemple del personatge tràgic.

6. Quins son els deus mes rellevants de la filosofia grega? Perquè? Apol·lo i Dionís perquè Apol·lo representa els deus aeris i la serenitat i Dionís representa el els terrestes i la disbauxa.

7. En que consisteix el “problema de l’Aletheia” ?

Els grecs creien que la veritat s’amagava i es va crear aquest problema on buscaven la veritat, pensaven que les coses tenien quelcom que les ocultes, i la intel·ligència humana s’esforces per descobrir la veritat.

La veritat l’amaga :

El Mite, mitjantçant els Déus : es pot entrar en contacte amb ells a través de grups socials priviliegiats com els sacerdots, els mags o bruixots entre d’altres.

El Logos mitjantçant la Natura: en aquest cas pot accedir a buscar la veritat tothom.

8. Quins són els factors que van fer posible el pas del mite al logos ?

Trobem cinc factors :

Econòmic: Grècia és molt pobre i necesita que el país entri en contacte amb altres civilitzacions i intercambien diferents maneres d’entendre el món.

Sociològic: Grècia no és un imperi i per tant cada ciutat-estat és independent.Els ciutadans coneixen els governants i poden criticar-los a l’àgora. Amb la conseqüencia de l’aparició de una conciencia individualista molt forta.

Religiós: L’organització dels cultes religiosos ja que cada ciutat té la seva manera pròpia de fer-ho, és a dir, els mites es podien interpretar de manera diferent a cada contrada.

Educatiu: Els grecs tenien la obligació de participar en la política ciudadana. L’educació dels grecs era bassat en la discussió, el diàleg i obligava a pensar no dogmaticament.

Importació de la geometría i física egípcies: Els primers filòsofs grecs aprenen la física i les matemàtiques dels egipcis, aquests les entenien com a ciències sagrades. Els grecs prescindiexen del significat religiós.

9. Quina diferència hi ha entre el plantajament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

Tales de Milet deia que la filosofia es basava en la natura, centrant-se en l’aigua, creia que els Déius i les coses divines neixeren de l’aigua. Així que l’Arkhé de Thales és l’aigua.

Pitàgores era matemàtic i per ell tot sorgia gràcies a les matemàtiques, per tant,

L’Arkhé de Pitàgores són els nombres I l’univers.

10. En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

La contradicció entre Parmènides i Heràclit jo considero que és més un canvi, el canvi de l’ésser.

Heràclit és l’iniciador de la filosofía dialéctica (teoría segons la qual no hi ha res definitiu, tot està sempre en procés de construcción). Parmènides ém canvi, pare del racionalisme radical (des de el punt de vista de la raó, el canvi és logicament contradictori. L’ésser etern).

Tots dos mol tinfluïts pels pitagorics i sobretot el plantejar-se com a qüestió central el tema del canvi.

Per Heraclit no hi ha res que sigui constant i el moviment és la regla (logos) o la raó com de tots. Defensava un arkhé : EL FOC. Per a ell el foc representava un símbol i no tan un element físic. Ja que el foc crea i destrueix la vida. (Estat del canvi).

Parmènides creu en la impossibilitat del canvi. Planteja que elcanvi és contradictori per que canviar és passar de ser a no ser. Però el ser no és, per tan no podem expresar-ho. Per a ell el canvi a diferència de Heràclit és una pura aparença.

Finalment per Parmènides els oposats són inconciliables, hi ha una contradicció que no es pot resoldre, en canvi Heràclit creu que és posible la concilació dels oposats.

11. Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals ?

Les teories de Anaximandre creïem que són unes de les que s’acosten més a les actuals.És el primer autorque téuna intuició de la metafísica sobre l’Univers. Anaximandre va ser un científic i descobridor. Va ser el primer en mesurar el perímetre de la Terra a partir del moviment del sol i va descobrir els solsticis i els equinoccis. També la teoría dels pitagorics s’acosta bastant a l’actual. Ja que ells pensen elcosmos com una mena de gran teorema matèmatic. L’arkhé són els nombres.