treball de sÍntesi de 1r curs d’eso - ipompeufabra.cat · aquest treball, anomenat l'entorn...

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Pompeu Fabra

TREBALL DE SÍNTESI DE 1r CURS D’ESO

BADALONA I EL SEU ENTORN NATURAL:

MAR, MUNTANYA, RIERES I PARCS.

I. POMPEU FABRA.BADALONA. CURS 2016-2017


Í N D E X

L'ENTORN NATURAL DE BADALONA: MAR, MUNTANYA, RIERES I PARCS.

1.PRESENTACIÓ ..................................................................................................3

1.1. Què és el treball de síntesi?............................................................................3

1.2. Calendari, sortides i agenda de treball ...........................................................4

1.2.1. Equipament i material per a les sortides

1.3. Pautes d’elaboració del treball ........................................................................6

1.3.1. Llengües que s’han d’usar

1.3.2. Exemple de cites bibliogràfiques i de pàgines web

2. DOSSIER DE TREBALL....................................................................................8

2.1. Ubicació de Badalona .....................................................................................8

2.2. La zona climàtica de Badalona........................................................................8

2.3. La serralda de Marina .....................................................................................9

2.4 Les rieres de Badalona ...................................................................................12

2.4.1. Característiques generals de les rieres

2.4.2.Treball sobre el mapa

2.4.3. Estudi de la sorra que transporta la riera

2.4.4. Estat de les rieres

2.4.5. Les rieres de Badalona i els carrers

2.4.6. La vegetació de la riera

2.5. La platja de Badalona ....................................................................................17

2.6. Els éssers vius del nostre litoral .....................................................................20

2.7. Festes que se celebren a Baix a Mar...............................................................20

2.8. Els parcs de Badalona ....................................................................................21

2.9. Les caixes nius ...............................................................................................23


3. Let's work in english ..........................................................................................24

4. VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALL .........................................................26

5. ANNEXOS ..........................................................................................................27

5.1. Pautes per preparar l’exposició oral.

5.2. Consells per la preparació de l'exposició oral.


1. PRESENT ACIÓ

1.1.QUÈ ÉS EL TREBALL DE SÍNTESI ?

El treball de síntesi es defineix com un conjunt d'activitats que serveixen per avaluar,

de manera interdisciplinària i conjunta, la maduresa de l'alumnat en relació als

objectius generals del curs i l’adquisició de les competències bàsiques que es

treballen a 1r curs d’ESO.

Aquest treball, anomenat L 'entorn natural de Badalona: mar, muntanya, rieres i

parcs, té com a objectiu estudiar l'entorn natural de la ciutat de Badalona, com és la

vegetació i la fauna de la Serralada de Marina, quines rieres travessen Badalona,

com és el litoral de la nostra ciutat, que es configura gràcies a aquestes rieres, i

quins són els parcs més importants de la ciutat.

Per fer aquest treball, vau fer una sortida a la Font de l'Amigó on, acompanyats de

professors, us vau fixar en les característiques d'aquest itinerari de la Serralada de

Marina; recorrereu la riera de Pomar, acompanyats dels professors, que us

explicaran les característiques més importants i les transformacions que, al llarg del

temps, han patit aquests cursos d’aigua i, finalment, visitareu el parc de Can Solei i

Ca l'Arnús, on gràcies a un seguit de pistes buscareu el nom de deu plantes

singulars del parc. Confiem que sabreu respectar els llocs que visiteu i que els

deixareu igual, o millor, de com els haureu trobat. Ens agradaria que aquestes

activitats us ajudessin a conèixer millor, estimar i tenir més cura del medi ambient.

A partir d’ara, farem una activitat d'aprenentatge que permetrà exercitar-vos en

aspectes més difícils d'abordar des de les matèries del curs, com ara la cooperació

dins d'un grup de treball o l'autonomia en la recerca d'informació. A més, contribueix

a donar significat als continguts adquirits, mitjançant la seva connexió amb

situacions reals.

L'Equip de Coordinació pedagògica

Badalona, maig de 2017

1.2. CALENDARI, SORTIDES I AGENDA DE TREBALL


El treball de síntesi es realitzarà els dies 5, 6, 7 i 8 d'abril, els tribunals d'avaluació

seran al llarg del matí del dia 13.

1.2.1. CALENDARI I SORTIDES

15/05/17 16/05/17 17/05/17 18/05/17 Dimecres 13

8:15 – 9:15 Treball a l'aula Sortida Riera Pomar (1rA-1rC)Treball a l'aula(1rB- 1rD)

Treball a l'aula Treball a l'aula

Tribunals

9:15- 10:15 Treball a l'aula Sortida Riera Pomar (1rA-1rC)Treball a l'aula(1rB- 1rD)

Treball a l'aula Sortida al parc de Can Solei i Ca l'Arnús

Tribunals

10:15- 11:15 Treball a l'aula Sortida Riera Pomar (1rB-1rD)Treball a l'aula(1rA- 1rC)


Tribunals

11:15- 11:45 Treball a l'aula Sortida Riera Pomar (1rB-1rD)Treball a l'aula(1rA- 1rC)


Esbarjo

11:45- 12:45 Treball a l'aula Sortida Riera Pomar (1rB-1rD)Treball a l'aula(1rA-1rC)


Tribunals

12:45-13:45 Treball a l'aula Treball a l'aula Treball a l'aula

Tribunals

DINAR

15:15-16:10 Treball a l'aula Treball a l'aula

16:10- 17:05 Treball a l'aula Treball a l'aula

* El treball s'ha de lliurar en format Paper.

Indicacions importants:


· Es passarà llista cada dia i s’avisarà a casa si l’alumne falta a l’institut.

· Els alumnes treballaran per equips a l’aula habitual.

· Caldrà portar el material necessari per treballar a l’aula encara que hi hagi una

sortida programada perquè no sempre les sortides ocupen tot el matí.

1.2.2. EQUIPAMENT I MATERIAL PER A LES SORTIDES

Excursió per la riera: gorra, sabates còmodes, crema per al sol, llibreta, bolígraf,

el plànol de les rieres (que se us donarà abans de sortir), guants de làtex, bosses de

plàstic amb nanses i esmorzar. També es pot portar, si es vol, màquina de

fotografiar.

1.3. PAUTES D' ELABORACIÓ DEL TREBALL

· Els apartats corresponents a les activitats que heu de fer deixen els espais lliures

perquè hi respongueu les preguntes.

· Cal confeccionar un índex que es col·locarà al principi del treball. Aquest índex ha

de coincidir amb els apartats proposats al guió del dossier que us donem.

· Apartats que ha de tenir aquest dossier:

· Títol del treball

· Índex

· Dossier de treball

· Valoració individual del treball (en castellà).

· Bibliografia i pàgines web consultades.

· Guió personal de l'exposició oral.


1.3.1. LLENGÜES QUE S’HAN D’USAR

· El dossier s’ha de redactar tot en català excepte la valoració individual, que s’ha

d’escriure en castellà i l'activitat d'anglès que s'ha de fer en aquesta llengua.

· L’exposició oral davant del tribunal s’ha de fer en català. Trobareu les pautes per

preparar-la a l’annex .

· El dossier, en format paper, s'ha de lliurar el dia i l’hora indicats a l’agenda de

treball.

1.3.2. EXEMPLES DE CITES BIBLIOGRÀFIQUES I DE PÀGINES WEB

Llibres:

ARNAU, Joaquim. Escola i contacte de llengües, Barcelona, Ed. CEAC, 1980.

Enciclopèdies

Gran Enciclopèdia catalana. Volum 1, Barcelona, Ed. Enciclopèdia Catalana,

pàg. 505-529.

Exemples de cites de pàgines web: http://www.aj-badalona.es

*Les respostes corresponents als apartats de les “activitats” s’han d’escriure

després de cadascuna de les preguntes.

Moltes d’aquestes preguntes tenen més d’un interrogant i les heu de contestar de

forma completa, és a dir, repetint la qüestió perquè s’entengui bé què responeu.

Per exemple, la pregunta següent:

“Quina és la temporada menys plujosa a la nostra àrea geogràfica? En quina època

les rieres porten menys aigua? Per què?”

s’ha de respondre més o menys de la següent manera:

“La temporada menys plujosa a la nostra àrea geogràfica és l’estiu. És l’estiu, per

tant, quan les rieres estan més seques perquè les rieres només porten aigua quan

http://www.aj-badalona.es/


plou.”

2. DOSSIER DE TREBALL

2.1. UBICACIÓ DE BADALONA

Primer de tot ens situarem a l'espai i escriurem al mapa dels annexos les poblacions

i els elements naturals amb què limita Badalona.

2.2 ZONA CLIMÀTICA DE BADALONA

Ara estudiarem el clima de la zona on es troba situada la nostra ciutat. La proximitat

del mar fa que el nostre clima sigui força suau. Els rius són curts perquè les

muntanyes de la serralada de Marina són a prop de la costa i només porten aigua

quan plou i, per aquest motiu, més que rius, són rieres.

Activitats

a) A quina zona climàtica se situa Badalona?

b) Explica quines són les característiques principals del clima mediterrani.

c) Fes el climograma de Badalona, amb les dades següents i explica:


Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual

Temperatures

mitjanes, ºС10,1 10,6 12,1 13,8 17,0 20,8 23,8 24,4 21,5 17,9 13,5 10,8 16,4

Pluja, mm 48,0 29,4 35,3 43,4 51,0 43,4 17,9 50,1 73,5 79,8 55,4 46,2 573,4

d) Quins són els mesos de temperatura més elevada?

e) Quan plou més?

f) Les temperatures a l’hivern són molt baixes? Per què?

g) Quina és la vegetació característica d’aquest clima?

2.3. LA SERRALADA DE LA MARINA

La Serralada de la Marina es troba al nord de la ciutat de Badalona i és una

alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana.

Per la seva ubicació geogràfica, la Serralada de Marina es troba situada a la regió

biogeogràfica mediterrània. Les diferències de relleu i la constitució dels sòls donen

lloc a una considerable varietat d’espècies, d’ambients i de sistemes naturals.

Alhora, la profunda interacció humana i la seva activitat econòmica han anat

modelant un paisatge ric i divers que encara conserva el seu encant. Aquesta forta

pressió humana també és la responsable de la degradació d’alguna de les

comunitats presents a la Serralada de Marina.


Les línies de turons i les rieres contribueixen a la configuració del paisatge,

especialment perquè aquestes últimes han de salvar importants desnivells (400

metres) en un espai de territori relativament limitat (5 km). Alhora, fan una funció de

tallafoc.

L’orientació obaga permet l’existència de formacions pròpies de zones més humides

com ara alzinars i rouredes. Els primers estan inclosos a la directiva d’hàbitats

d’interès comunitari. Als vessants de solell hi trobem sistemes naturals propis de

zones més eixutes, molt sensibles a les pertorbacions com ara el foc que és molt

present a la serralada.

Sortida a la Font de l'Amigó

- A l'inici del recorregut hi ha una placa on es marca l'itinerari i es dóna informació

com la distància que recorrerem, la durada prevista, la dificultat i el tipus de sender.

Llegeix-la i completa la informació.

Durada: _____________ Distància: ___________ Dificultat: ____________

Aquest sender està marcat amb una línia blanca i una altra verda, què significa

aquesta combinació de colors? Quines altres combinacions existeixen?

- A mà esquerra trobem un corriol que baixa fins a una bassa condicionada per a

amfibis, es tracta de la bassa de Fregons. Per què és important la presència

d'aquests punt d'aigua dolça en el manteniment de la població d'amfibis? Quin és

problema amb la població d'amfibis? Quines són les espècies d'amfibis més

importants (inclou una imatge)?


- Tornem al camí principal cap al Torrent de l'Amigó i aviat ens endinsem al bosc on

es nota l'ambient ombrívol i la frescor. Descriu com és la vegetació d'aquesta part

del recorregut.

- Seguim el camí de seguida arribem a la font de l'Amigó, un bon punt per esmorzar.

La font manté un cabal continu d'aigua tot l'any. Davant de la font s'ha habilitat una

petita bassa tapada amb una reixa on s'acumula l'aigua. Per què penseu que s'ha

fet això?

- Des de la font agafem el corriol de la dreta i ens enfilem cap al vessant del solell.

Pel que fa a la vegetació, quines diferències trobes entre la primera part del

recorregut i aquesta?

- Després de mitja horeta arribem a un safareig de vinya. Fins ben entrat el segle XX

quasi tot el vessant de solell estava ocupats per vinyes. Queden nombrosos vestigis

d'aquest conreu, un d'ells són unes parets de color verd turquesa. Sabeu què eren i

per a què es feien servir?


- A uns metres del safareig hi ha un corriol que en una curta pujadeta ens porta fins

al turó d'en Seriol. Expliqueu qè és el que veus des del turó (incloeu una fotografia).

- Una vegada que heu comprovat com de meravellosa i rica és la Serralada

busqueu i anoteu quines són les recomanacions i les prohibicions de l'Ajuntament

per evitar els incendis.

Consulteu http://badalona.cat/portalWeb/badalona.porta l (la ciutat>medi ambient)

2.4 LES RIERES DE BADALONA

Les rieres són cursos d’aigua propis de zones geogràfiques que tenen pendent, amb

muntanyes properes al mar i que es troben en zones seques. Les rieres només

porten aigua després d’una tempesta molt forta o després d’èpoques molt plujoses i

la seva missió és desguassar l’aigua de la pluja que baixa de les muntanyes.

Algunes de les rieres més importants poden portar aigua tot l’any però només en la

http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal

http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal


seva capçalera.

La zona ocupada pel terme municipal de Badalona es pot dividir morfològicament en

dues grans unitats: la serralada Litoral o de Marina, que s’estén de punta a punta

del terme municipal de la ciutat (de l’oest fins a l’est) i la plana litoral, Té alçades

relativament baixes (el turó del Pi Candeler, 461 m; el Mineral, 446 m; el turó de Fra

Rafael, 413 m) però prou importants tenint en compte la poca distància que hi ha

fins al mar, que és d’uns 5 Km.

Hi ha molts cursos d’aigua torrencials que neixen a la serralada de Marina i que

transcorren pel terme de Badalona. Els més importants són: la riera de Canyet, la

riera de Sant Joan i la de Pomar.

Les vies de comunicació que travessen longitudinalment el terme municipal de

Badalona tallen el pas de les aigües de les rieres i, quan plou, poden provocar

inundacions també s’inunden els carrers que segueixen el curs de les rieres o

torrents

(informació extreta de Les mines d’aigua de la serralada de Marina d’E. Porcel i

F. Alfambra. En aquest llibre també hi ha col·laborat el professor Fernando

Carceller)

Podeu cercar més informació a Internet: si busqueu al Google “les rieres de

Badalona”, trobareu algunes pàgines web que parlen d'aquest tema.

Per tal de demostrar què heu après sobre les rieres després de la passejada per la

riera de Pomar, us demanem que respongueu les preguntes dels apartats

corresponents a les activitats.

2.4.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES RIERES

Activitats

a) En un territori on no hi hagi elevacions importants del terreny, hi pot haver rieres?

Expliqueu la vostra resposta.


b) Per què hi ha tantes rieres al Maresme?

c) Busqueu informació sobre les tres parts que constitueixen una riera.

d) Les rieres sempre porten aigua? En quines estacions de l'any ,es més fàcil que

en portin? Per què?

e) Sempre desemboquen al mar, les rieres? On més poden desembocar?

f) Per què és perillós aparcar els cotxes en una riera?

2.4.2. TREBALL SOBRE EL MAPA

Activitats

a) Marqueu al plànol que hi ha a l’annex la riera de Pomar, des de la carretera B20

fins al mar.

b) Agafeu un regle i aneu fent segments damunt del recorregut de la riera de Pomar,

indicat al plànol, i mesureu-los. Quina longitud té la riera de Pomar? (Recordeu que


l’escala és 1:5.000, és a dir, cada centímetre del plànol són 5.000 cm. a la realitat.

c) Pinteu de color blau la part de la riera que estigui oberta i hi circuli aigua quan

plogui.

Quina longitud tenen les diferents parts cobertes de la riera?

d) Pinteu de color gris les parts cobertes de la riera. Quina longitud té cadascuna

d’aquestes parts?

2.4.3. ESTUDI DE LA SORRA QUE TRANSPORTA LA RIERA

Activitats

a) La riera de Pomar procedeix de la serralada Litoral, damunt de Can Ruti, i

transporta sauló fins al mar. Aquest sauló es diposita a la platja. Cal que cada grup

agafi una mostra de sorra a la riera i una altra mostra a la seva desembocadura, a la

platja, i les compareu: creieu que totes dues mostres són iguals? Observeu les

mostres amb lupa i dibuixeu els tres minerals que hi distingiu.

b) Compareu una mostra de granit amb una de sauló. Creieu que totes dues roques

són formades pels mateixos minerals? Raoneu la resposta.

c) Quin tipus de roca és el granit? Busqueu informació a Internet o en una

enciclopèdia sobre el granit.


2.4.4. ESTAT DE LES RIERES

Activitats

a) Creieu que la riera de Pomar està neta o bruta? Per què?

b) Quines són les deixalles més abundants a la riera?

2.4.5. LES RIERES DE BADALONA I ELS CARRERS

Activitats

a) Escriviu el nom de tres rieres de Badalona i expliqueu quin significat tenen

aquests noms (podeu buscar aquesta informació al llibre, que hem citat abans, de

Les mines de la serralada de Marina. ).

b) L’ Avda. Martí Pujol forma part d’una riera. De quina?

c) Digueu el nom de tres carrers de Badalona que segueixen el curs d’una riera.

d) És el mateix una rambla que una riera? Justifiqueu la resposta.

e) La Rambla de Badalona és una riera? Expliqueu-ho.


2.4.6. LA VEGETACIÓ DE LA RIERA

Tot i que el nostre entorn físic ha perdut gran part de la seva vegetació natural,

encara queden algunes espècies originals que cal preservar, com és el cas de

l’Aloc. A la pàgina web http://www.projectealocs.org, A tot el llarg de la riera i a

banda i banda, s’han plantat diversos arbres que formen part del nostre entorn,

alguns són espècies mediterrànies, com el lledoner o el plataner, i n’hi ha d’altres

que procedeixen d’altres llocs, com la Tipuana, que és originària d’Amèrica.

Activitats

a) Podríeu dir-nos quins són els arbres i els arbustos més comuns de la riera de

Pomar? (Busqueu-ne fotografies i copieu-les en aquest apartat):

b) Feu un petit herbari amb el dibuix i les característiques de les plantes que hàgiu

recollit. (Per assecar les fulles, cal posar-les entremig de dos full de paper amb un

pes a sobre).

c)Creieu que hi ha moltes plantes a la riera de Pomar? Per què?

http://www/


2.5. LA PLATJA DE BADALONA

Si ens passegem per la platja de Badalona, veurem que, a la sorra mateix, hi ha

edificis i amplis espais lliures. Fa uns anys, encara hi havia més edificacions que, de

mica en mica, s’han anat enderrocant per conservar millor el litoral.

Abans, hi havia força edificis destinats als banyistes, amb casetes de fusta per

canviar-s’hi de roba, dutxes, bar o restaurant i sales convertides en discoteques (la

discoteca “Titus”, avui dia en una carpa del polígon de Can Ribó, havia estat situada

a la platja i formava part d’uns banys que duien el mateix nom). Encara en queden

alguns d’aquests establiments així com ara el Club Nàutic Bétulo i el Club Natació

Badalona que donen fe de l’afició dels badalonins pels esports relacionats amb el

mar.

Encara queden algunes de les antigues indústries que s’havien instal·lat prop del

mar aprofitant que tenien el tren a prop, que era el mitjà de transport que els duia les

matèries primeres. Fins i tot la via del tren tenia unes desviacions que entraven dins

d’algunes de les fàbriques. Alguns d’aquests edificis es troben en un estat ruïnós

però alguna empresa, com la de l’Anís del Mono, té cura d’aquest antic edifici i l’ha

convertit en un museu.

Badalona havia tingut una activitat pesquera important fins a principis del segle XX,

que es va anar perdent quasi del tot perquè no hi havia port i les barques de pesca,

cada vegada més grosses, no podien arribar fins a la platja. Encara queda però la

llotja, on els pescadors venen el peix a l’engròs. La llotja també es lloga actualment

com a sala per fer-hi àpats i celebracions.

Actualment, Badalona s’ha convertit en una ciutat de serveis. Més que grans

indústries, hi ha superfícies comercials i botigues petites (pensem en el reguitzell de

botigues que hi ha al carrer del Mar). Seguint la moda, i tal com han fet en altres

indrets, a la platja de Badalona, s’hi ha construït un port esportiu, que té una part

destinada a les barques de pesca, i tot de blocs de pisos a primera línia de mar.

Activitats

Tenint en compte l’explicació que acabem de fer, realitzeu les activitats que us


indiquem més endavant. Teniu més informació a les pàgines web següents:

www.badalona.cat

www.badalona.cat/portalWeb/badalona.portal (aneu a l'apartat La ciutat- Medi

ambient)

a) Marqueu en el mapa de la platja de Badalona on són situats els edificis següents:

Club Nàutic Bétulo

Llotja de pescadors

Piscina municipal coberta

Club Natació Badalona

Fàbrica de l'Anís del Mono

Port esportiu

b) Marqueu sobre el mapa el nom de les diferent platges que conformen el litoral

badaloní.

c) L’última gran transformació que ha sofert el litoral badaloní ha estat la

construcció d’un port esportiu i pesquer situat a la zona sud, tocant a

Sant Adrià. Consulteu la pàgina web de l’Ajuntament (http://www.aj-badalona.es) i

expliqueu quins equipaments s’han construït en aquesta part del litoral:

c) Hi ha molta gent a la platja, sobretot durant l'estiu, quines normes demana

l'Ajuntament que es compleixin i que fa públiques per mitjà de la seva pàgina


http://www.badalona.cat/portalWeb/badalona.portal

http://www.badalona.cat/


web? Copia-les a continuació:

d) Quins serveis tenen a la seva disposició els usuaris de les platges?:

e) Com es duu a terme la neteja d'aquesta zona?:

f) Com es controla que l'aigua sigui neta i no estigui contaminada?

2.6. ELS ÉSSERS VIUS DEL NOSTRE LITORAL

No ens ho imaginem però les aigües del mar, malgrat la contaminació, a la zona de

Badalona també són plenes de vida i, fins i tot, hi ha éssers vius que només es

troben en aquesta zona del litoral. Val la pena que els coneguem i aprenguem a

respectar el seu hàbitat.

Activitats

a) Si fessis submarinisme a les aigües de Badalona trobaries els organismes que


indiquem a continuació. Explica com són i on viuen i enganxa-hi fotografies. Busca

informació a: www. badalona.cat/portalWeb/badalona.portal (la ciutat>Medi ambient>

Eduació ambiental> Escola del mar):

meduses

cavallets de mar

prats de posidònia

alatxes

algues

2.7. FESTES QUE SE CELEBREN A BAIX A MAR:

Els badalonins fem servir la platja i la Rambla per celebrar-hi algunes de les festes

més multitudinàries que es fan a Badalona i també fires o trobades de persones que

tenen les mateixes aficions (per respondre les preguntes següents, podeu consultar

el programa de festes del mes de maig (en trobareu alguns exemplars a la vostra

disposició a l’institut) i la web de l’Ajuntament de la ciutat: http://www.aj-

badalona.es ).

Activitats

a) Feu una relació d’aquestes festes: quines són, en quina època tenen lloc i en què

consisteixen.






b) Expliqueu quines fires i trobades es donen cita a la Rambla de Badalona

(busqueu el programa de les festes de maig):

2.8 ELS PARCS DE BADALONA

La ciutat de Badalona disposa de 14 parcs amb un total de 74 ha, a més de 154

places, rotondes i illes disseminades arreu del terme municipal. Els principals parcs

de la ciutat són: Montigalà, Turó d'en Caritg, G4, G5, Gran sol, Nova Lloreda,

Torrents i Lladó, Can Barriga, Can Solei i Ca l'Arnús, la Bòbila, Mediterrània, Nelson

Mandela, Riera Canyadó i Muntanyes.

Activitats

- Situeu cadascun d'aquests parcs sobre el mapa.

Sortida "Parc de Can Solei i Ca l'Arnús"

1- Història del parc. Contesteu breument a les preguntes següents:

a) De quin any daten les primeres notícies que tenim de Can Solei? Quin tipus de

finca era?

b) A finals de quin segle es va construir una gran casa amb els seus jardins

romàntics?

c) En quin any la finca es divideix en dues? A qui se'n ven una part?


d) Qui va ser Evarist Arnús i de Ferrer?

e) Què passa amb les finques durant la Guerra Civil? I quan acaba la guerra?

f) Quin any Can Solei va tornar a ser un parc públic?

g) Quan es produeix la unió de les dues finques en un sol parc públic?

2- Quins són els elements més destacats del parc? Fotografieu-los

3- La vegetació singular del parc.

Una planta singular és una planta que té un valor botànic notable perquè és una

espècie de característiques o edat extraordinàries, perquè n'hi ha molt poques, o per

altres peculiaritats que la fan única.

Els arbrers i arbusts singulars del parc estan indicats amb un senyal de color groc al

costat de la soca.

Busqueu deu plantes singulars del parc. A partir de les pistes següents heu de posar

en nom de la planta: AFEGIR QUE EXPLIQUIN ...

1- Al jardí romàntic de Can Solei, al nord-est de la plaça de les palmeres i del

brollador, trobareu aquest gran arbre amb forma de para-sòl. Nom: _____________

2- Des del costat del brollador del jardí romàntic de Can Solei, feu unes passes a

l'oest i trobareu aquest gran arbre amb forma piramidal. Nom: _________________

3- Allà on es creuen els camins provinents del Carrer de Sant Bru i de la riera de

Canyadó, prop de la Gruta, trobareu aquest arbre amb fruits arrodonits. Nom:

___________

4- Per veure aquest gran arbre haureu d'anar al mur que es troba situat a la zona


nord-oest de la Torre Arnús. Nom: ______________

5- A l'est de la Torre del Rellotge i alsud-oest de la Torre Arnús veureu aquest arbre

provinent de terres asiàtiques. Nom: ______________

6- Al sud-est del jardí de les papallones i al nord-oest de la glorieta i de la plataneda,

molt a prop de la Torre de l'Aigua trobareu aquest arbre que sembla apuntar el cel.

Nom: ________________

7- A la zona est del llac romàntic i al final del passeig dels xiprers trobareu aquest

gran arbre que perfuma l'aire del parc. Nom: ________________

8- A l'oest de la glorieta i de la plataneda i al sud de la Torre de l'Aigua, trobareu

aquest arbre que acompanya Hèrcules i Venus. Nom: _____________

9- A l'oest del parc, per sobre de les Cases Bessones i a l'est de l'escola Artur

Martorell trobareu una de les joies botàniques més importants d'aquest parc. Nom:

______________

10- A l'est de les Casses Bessones, al nord del jardí romàntic de Can Solei i al sud

de la pista poliesportiva trobem aquesta gran planta coneguda com el drac. Nom:

_____________

2.9 LES CAIXES NIUS

Des de l'institut, més concretament des de l'assignatura de tecnologia, contribuïu a

la conservació de l'entorn natural. Amb la construcció de les caixes niu col·laboreu

en la protecció de diferents aus. Per explicar-vos la finalitat de les caixes nius el dia

5 de febrer van venir dos ornitòlegs al centre (Francesc Xavier Macià i Xavier

Larruy). Us vam demanar que prenguéssiu nota de la informació més important ja

que amb aquests apunts havíeu de contestar unes preguntes. Aquí les teniu:

- Quina utilitat tenen les caixes nius?

- Quins animals depreden sobre les aus que estem afavorint amb les caixes nius?

- Digueu 2 rapinyaires, 1 còrvid i 1 carnívor que tinguem a la Serralada de Marina.


- Quin hàbitat utilitzen les mallerengues?

- Quin hàbitat és el del xot i el mussol comú?

- De què s'alimenten les mallarengues?

- De què s'alimenten el xot i el mussol comú?

- Quins són els ocells que no saben construir nius?

- El niu de quin ocell els agrada als rapinyaires nocturns?

- Quines espècies són residents i quina és una migradora que passa l'hivern a

l'Àfrica?

- Quin és el rapinyaire nocturn més petit que tenim a Catalunya i a la Serralada de

Marina?

- Les mallerengues són comunes o escasses en la Serralada de Marina?

- El xot i el mussol comú són comuns o escassos dins la Serralada de Marina?

- Quins ocells necessiten més ajuda i més caixes niu, les mallerengues o el mussol

comú i el xot?

- Què hem de fer per a conservar el mussol comú i el xot?

- Digues 4 animalons que hagin utilitzat les caixes niu construïdes a l'institut.

- Quines espècies d'eriçons hi ha a la Península Ibèrica?


3. LET'S WORK IN ENGLISH

These activities are designed to be done in group.

1. While visiting the different areas in Badalona; mountains, streams, beaches,... payattention to at least four different aninals( mamals, insects, birds, fish...) and take a picture of them, after complete for everyone a fact files like the one you have below.

- Animal:

- Size:

- Main physical features (color, stripes, spotsort, etc.):

- Habits:

2. During this course we have visited different places in Badalona, here you have a description of some of them. Can you match the following definitions to the correct heading? Read and try!!!

CAN SOLEI I CA L’ARNÚS PARK OIL PIER LA RAMBLA

ANCIENT IBERIAN SETTLEMENT OF TURÓ D’EN BOSCÀ PORT OF BADALONA

1. An urban park of exuberant flora which also features a number of buildings of interest dating from the 19th and early 20th centuries, sculptures, bandstands, romantic decorative elements, and even a lake. ____________________

2. Ancient Iberian settlement dating from the 4th century BC. It can be visited, with such features as the remains of the defensive tower and a part of the still standing.___________________

3. A marina and fishing port offering a wide range of watersports, shopping, leisure and dining opportunities. ___________________

4. A metal structure stretching out to sea, now a weather station and an extension of the promenade. It bears witness to the first oil refinery established in Spain, in 1879. _____________________


5. This historic palm-lined boulevard running parallel to the sea is the focal point of the city.

And now... can you place them in a map of Badalona?

4. VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALL

Valoració, per part de cadascun dels alumnes que formen el grup, del treball de

síntesi realitzat: heu d'elaborar un text d'unes 150 paraules exposant la vostra

experiència personal sobre la tasca que heu estat realitzant.

Cal que tingueu en compte l'organització i el repartiment de la feina, els problemes

plantejats i la seva resolució. El grau de participació, responsabilitat i harmonia dins

del grup.

També hi heu d'explicar quins aspectes del treball us han resultat més dificultosos i

quins més interessants.

*Aquest apartat s’ha de fer individualment i s'ha de redactar en llengua

castellana.


5. ANNEXOS

5.1. PAUTES PER PREPARAR L’EXPOSICIÓ ORAL

· L’exposició s’ha de fer en català.

· El contingut del dossier s’ha de repartir entre tots els alumnes que formen part del’equip.

· S’ha de seguir el guió i ampliar-lo amb els comentaris corresponents.

· Cada alumne s’ha de preparar el comentari sense esperar que els professors deltribunal li facin preguntes.

· No es consideraran vàlides les respostes fetes amb monosíl·labs.

5.2. CONSELL PER PREPARAR L'EXPOSICIÓ ORAL

a) Fes-te un guió previ: sempre es permet que l'alumne tingui davant un petit guió

que li permeti no perdre el fil de l'exposició. No se t'acudeixi, però, fer un guió tan

llarg com el treball, ni passar-te l'estona llegint-lo en veu alta.

b) Explica el tema ordenadament: cal que el teu aditori no es perdi. El guió que

hauràs preparat t'ajudarà a mantenir l'ordre necessari en una explicació.

c) No tinguis pressa per acabar aviat: si parles molt ràpidament, ningú no

entendrà res del que dius.

d) Mantén un to de veu amè: pensa que has de captar l'atenció del teu auditori, i si

empres un to de veu monocorde (sempre igual) és molt fàcil que l'auditori

s'avorreixi.

Remarca bé les idees principals de la teva explicació i posa exemples sempre que

ho creguis oportú.

e) Fes ús del llenguatge apropiat: recorda que és important adequar la llengua

que utilitzem a l'auditori que ens escolta i al moment comunicatiu (en aquest cas no

estàs parlant al pati amb uns amics).

f) Fes ús del llenguatge no verbal: recorda que en tot procés comunicatiu són

importants els gestos, la mirada i el to. Mira sempre el teu auditori, no et passis

l'estona mirant una paret o el sostre.


g) Il·lustra el tema: si creus que et pot ajudar, pots complementar la teva exposició

amb dibuixos, fotografies, mapes, suport audiovisual o informàtic.

h) Per adquirir més seguretat va bé fer un assaig previ de l'exposició oral davant

d'un grupet d'amics o a casa, davant d'algú de confiança.

5.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

ASSISTÈNCIA A CLASSE I A LA

SORTIDA/ELABORACIÓ DEL

DOSSIER

ACTITUD I PARTICIPACIÓ EXPOSICIÓ ORAL I DOSSIER I

POWERPOINT

4 4 2

*La nota de l'exposició oral i dossier serà individual, la resta és col·lectiva.

treball de sÍntesi de 1r curs d’eso - ipompeufabra.cat · aquest treball, anomenat l'entorn...

Documents