treball d'accesibilitat

FUNDACIÓ BLANQUERNA - URL

TREBALL D’ACCESIBILITAT A PARTIR DEL DISSENY UNIVERSAL

PER A L’APRENENTATGE DUA

Rosa Gangonells, Anna Puértolas, Lidia Rueda,

Ester Soliva i Roger Torres

Desembre 2014

2n M Educació Primària a Blanquerna - Universitat Ramon Llull

Treball de Diversitat, Interculturalitat i educació inclusiva

Professora: Elisabeth Alomar

Treball d’Accessibilitat a partir del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)

1

ÍNDEX

Pàgina

1. Introducció………………………………………………………………………………………………………………… 2

2. Usuaris que es beneficien……………..………………………………………………………………………….. 3

3. Compliment dels 7 principis del DUA…………..………………………………............................... 5

4. Proporcionar múltiples maneres de representació……………………………………………..…….. 6

4.1. Pauta 1: Proporcionar diverses opcions per a la percepció…………………………………. 6

4.2. Pauta 2: Opcions per al llenguatge, expressions matemàtiques i símbols…………… 6

4.3. Pauta 3: Proporcionar opcions per a la comprensió……………………………………………. 8

5. Conclusions…………………………………………………………………………...,.................................... 10

6. Fonts de documentació…………………………………………………………………………………………….. 11


2

1. Introducció

“Les persones són entre elles tan iguals com diferents. Són iguals en certs aspectes i diferents en

d’altres...Tot i així, l’aparent contradicció d’aquestes proposicions “les persones són iguals”, “les

persones són diferents”, depèn únicament del fet que, al observar-les, al jutjar-les i al treure

conseqüències pràctiques, es posi l’accent sobre el que tenen en comú, o en canvi, sobre el que les

distingeix”. Bobbio (1999)

El Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) és una eina que permet l’accés i la millora de qualitat de vida

per a tots els ciutadans, ja que promou la inclusió social, la diversitat i la igualtat. Permet l’accessibilitat

al coneixement a tota la societat, tenint en compte els diversos contextos, estils d’aprenentatge i

habilitats que hi són presents. Hem de tenir en compte que l’aspecte “universal” del disseny, no vol dir

una solució per a tothom, sinó que té a veure amb la necessitat d’aconseguir activitats, tasques i

continguts flexibles i personalitzats (CAST, 1998 - 1999)

L’objectiu principal del treball és adaptar, a partir del DUA, el llibre “El cor de la nina”, material didàctic

treballat i analitzat al llarg de tot el primer semestre. D’aquesta manera, farem possible l’ús sense

necessitats d’adaptacions ni dissenys especialitzats, aconseguint una total inclusió que permeti avançar

cap a un model que permeti l’aprenentatge i la participació de tothom.

Les barreres a l’aprenentatge i a la participació apareixen a través d’una interacció entre els estudiants i

el context en què es mouen; la gent, les polítiques, les institucions, les cultures i les circumstàncies

socials i econòmiques que afecten les seves vides (Booth i Aiscow, 2000, p18-20).

Finalment, dir que hem estructurat el treball de la següent manera. Primer de tot, hem esmentat els

usuaris que se’n beneficien. En segon lloc, hem trobat de gran importància explicar els 7 principis del DU

i per acabar hem analitzat cada apartat de la primera columna del Disseny Universal d’Aprenentatge,

aquesta columna s’anomena: ”Proporcionar múltiples maneres de representació”.


3

2. Usuaris que es beneficien

Hem de tenir present, que la diversitat de l’alumnat constitueix una realitat en els nostres centres

educatius i ha de ser assumida pel centre amb normalitat, atenció personalitzada i amb inclusió. A l'aula

hi ha diversitat de procedències, de capacitats i d'actituds. Aquest fet ha de ser assumit i tractat per tal

de normalitzar aquesta diversitat per aconseguir així, que tots els alumnes disposin de les mateixes

oportunitats. Una aula inclusiva té en compte la diversitat, donant oportunitat a tot l'alumnat alhora

d'aprendre, de participar i de tenir èxit. Tot alumne s'ha de sentir acollit i partícip.

Per poder atendre a la diversitat que es presenta a les aules, s'ha de crear un context d'aprenentatge

flexible, que faciliti la possibilitat de participar a tot l'alumnat. Alhora, ha de permetre reajustaments en

la programació per tal de respondre als diferents ritmes d'aprenentatge i a les diferents necessitats de

l'alumnat. També, és molt important crear un bon clima de treball en l'aula. Un clima acollidor que

faciliti i afavoreixi la interiorització dels coneixements i el desenvolupament personal de l’alumnat.

El currículum està dissenyat per respondre les necessitats d’un alumnat genèric, excloent aquells

alumnes amb diferents capacitats i/o habilitats, ja que no contempla als diferents ritmes

d’aprenentatge. El DUA suggereix i proporciona flexibilitat en les diferents tècniques, estratègies i

material alhora de respondre les diferents necessitats i realitats que ens podem trobar en una aula. Per

tant, el DUA, proporciona aprenentatges i dóna resposta a tots els alumnes, sense distincions.

● Que entenem per necessitats educatives especials?

Les necessitats educatives especials són totes aquelles necessitats que presenta un alumne per poder

seguir un ritme d’aprenentatge escolar general, entenent el concepte general com “normal”, i que no és

possible resoldre o donar resposta aquestes necessitats mitjançant el currículum ordinari.


4

El terme de necessitats educatives especials apareix per primer com en l’informe de Warnock, l’any

1978, en què s’inspira una bona part del nostre model d’Educació Especial Espanyol. Aquest informe

parla de la programació dirigida durant el procés de desenvolupament, d’ensenyament-aprenentatge en

els alumnes amb necessitats especials, canviant i ampliant, els conceptes d’Educació Especial i de

Necessitats educatives Especials.

Els alumnes poden presentar discapacitats físiques, psíquiques i sensorials:

- Els alumnes que presentin discapacitats físiques són aquells alumnes que són incapaços

d’utilitzar alguna part del cos degut alguna paràlisi, dolor o d’altres.

- Els alumnes que presentin discapacitats físiques són aquells alumnes que presentin trastorns de

conductes.

- Els alumnes que presentin discapacitats sensorials són aquells alumnes que presenten

disminució del sentit visual i auditiu.

● Que entenem per alumnat amb necessitats educatives especials?

Són tots aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials durant el procés

d’escolarització o durant un període d’aquest que requereixen atencions educatives específiques.

● Qui se’n beneficia?

Se’n beneficia el col·lectiu de persones amb necessitats educatives especials, des d’alumnes que

presenten altes capacitats, alumnes amb necessitats educatives especials fins a nouvinguts que estan

adaptant-se vers la cultura i l’idioma. Respon a la diversitat.


5

3. Compliment dels 7 principis del DU

El principi del Disseny Universal va començar a l’arquitectura, garantint l’accés a l’entorn o a productes

per tal de millorar la qualitat de vida (rampes adequades, botons i funcionaments senzills…). Després es

va introduir a l’educació, facilitant l’accés al currículum i a la informació per a tot tipus de persones amb

discapacitats.

Per realitzar el nostre treball hem tingut en compte els 7 principis del DU. El primer fa referència a l’ús

equitatiu del material: és fàcil d’utilitzar per a totes aquelles persones amb necessitats. El segon defensa

la flexibilitat del disseny per tal d’adaptar-se a les preferències i les capacitats dels beneficiaris, ja que el

nostre treball ofereix alternatives tant visuals com auditives. La característiques de la simplicitat

proporciona facilitats a l’hora d’entendre el contingut, sense tenir en compte aspectes com

l’experiència, els coneixements, les capacitats o el nivell de concentració de l’usuari. També hem de

tenir en compte la presència d’informació fàcil de percebre, on el disseny sigui de bona qualitat per a

tothom amb una tolerància respecte als errors. Per últim, és important proporcionar un escàs esforç

físic als usuaris amb una utilització eficaç i unes dimensions apropiades pel que fa a les mides, els

espais, la manipulació, les imatges…. Per tal que, independentment de la seva mida, posició i mobilitat,

tots surtin guanyant.

El disseny universal és possible i viable econòmicament, ja que nosaltres, alumnes de segon de grau,

hem pogut utilitzar aquesta eina pensant sempre en la gran diversitat d’alumnes que acompanyarem al

llarg de la nostra vocació.


6

4. Proporcionar múltiples maneres de representació

4.1. Pauta 1. Proporcionar diverses opcions per a la percepció

4.1.1 Oferir opcions que permetin personalitzar la presentació del contingut

Creiem que el llibre “El cor de la nina” no ofereix cap possibilitat de personalitzar la presentació del

contingut d’una manera pràctica i dinàmica. Per això, nosaltres utilitzaríem fitxes de cada personatge,

un format digital del llibre o inclús una obra de teatre amb titelles.

4.1.2 Oferir alternatives a la informació auditiva

En quan a la part auditiva, el llibre no esta complementat amb àudio. Per tant, el que faríem com a

futurs mestres és afegir-hi un CD on s’expliqués el conte i que inclogués preguntes de comprensió

auditiva i vocabulari.

4.1.3 Oferir alternatives a la informació visual

El llibre presenta dibuixos que no arriben a ocupar una plana la majoria, aquests, en blanc i negre, no

permeten ser entesos de manera còmode, ja que el traç és poc gruixut i presenta dificultats. Millor si

son en color, ja que això ens permet reconèixer millor els objectes que hi apareixen, però no de la

mateixa gamma, s’ha de crear un contrast d’aquestes.

4.2. Pauta 2: Opcions per al llenguatge, expressions matemàtiques i símbols

4.2.1. Clarificar vocabulari i símbols.

El llibre no presenta cap tipus de suport en quant a vocabulari, tot hi haver-hi paraules que poden

esdevenir dubtes. Per això, com a grup hauríem afegit un petit diccionari d’aquelles paraules que poden

presentar dificultats per tal de facilitar la lectura.


7

4.2.2. Clarificar sintaxi i estructura

La lectura escollida conté frases en negatiu, estructura no recomanable quan fem un projecte accessible

per a tothom sense distinció, nosaltres utilitzaríem una sintaxi més senzilla i adequada per tots el

alumnes. El fet que el llibre sigui estructurat per capítols, pensem que és una bona idea però potser els

reduiríem..

4.2.3. Ajudes per descodificar símbols, notacions matemàtiques i textos.

En la lectura “El cor de la nina” no ens hem trobat amb símbols ni notacions matemàtiques que puguin

dificultar la comprensió lectora del infant.

4.2.4 Promoure la comprensió dels continguts a través de diverses llengües i llenguatges:

“El cor de la Nina” només està escrit en català, per tant, totes aquelles persones que desconeixen la

llengua catalana o són cegues, no tindran l’oportunitat de descobrir de què tracta el llibre. Per tant, sota

el nostre parer, aquest llibre hauria d’estar escrit en altres idiomes a part de català i també podria estar

en àudio o escrit en Braille. Així, aconseguiríem que pogués arribar a l’abast de tots aquells infants,

sense tenir en compte les discapacitats.

4.2.5 Proporcionar alternatives al text a través de diversos mitjans (imatge, vídeo, so...)

El llibre consta de varies imatges, poques, però en té. Tot i així, creiem que li manca l’àudio per poder

escoltar els capítols. També creiem que seria interessant que les imatges tinguessin relleu i fossin de

diferent tacte, això seria ideal per a les persones cegues, ja que a través del tacte és podrien fer més a la

idea del que realment s’explica. A més, això també agradaria a tots els alumnes ja que els hi cridaria més

l’atenció i seria un punt a favor per a motivar-los durant la lectura.


8

4.3. Pauta 3: Proporcionar opcions per a la comprensió

4.3.1. Activar els coneixements previs

El llibre no dona cap recurs per a poder activar els coneixements previs. Ens hem trobat que no constant

tan sols d’índex, fet que trobem transcendental a l’hora de poder preparar una sessió dedicada

únicament als coneixements previs dels llibre. La nostre proposta, seria que a través del títol del llibre i

de la imatge que veuen a la tapa doncs aportessin les diferents idees del que els hi ve en ment en aquell

moment, així potenciaríem la espontaneïtat i la capacitat de prendre decisions.

4.3.2. Posar de relleu patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre idees

En el cor de la nina no consten característiques fonamentals, ni idees principals ni relacions entre idees,

que ens ajudin a comprendre millor la lectura del llibre. La nostre idea seria que la mestre és marques

un numero de capítols que s’han de llegir cada setmana els seus alumnes, llavors un cop arribes el dia,

posaria en comú els capítols, per tal de que cada nen o nena tingués l’oportunitat d’expressar lliurement

el que li havia semblat el llibre i després d’aquesta sessió extrauria les característiques fonamentals, les

idees principals i les relacions entre aquestes idees dels capítols entre tots els membres de la classe amb

ajuda de la mestre.

4.3.3. Guiar el processament d’informació, la visualització i la manipulació, proporcionant estratègies de

pensament i d’acció

Per tal de guiar el processament d’informació, cal que totes les pautes anteriors es compleixin i així

aconseguir que l’infant pugui fer propi l’aprenentatge. Aquest aprenentatge ha d’anar més enllà de la

pròpia història, fent èmfasi en els valors que són presents, el vocabulari, les situacions explicades, les

diferents personalitats que presenten els personatges… Tot això s’aconsegueix a partir d’alternatives,

dinàmiques, jocs, estratègies… que podrien aparèixer al mateix llibre o sinó passaria a ser feina del

mestre.


9

4.3.4. Potenciar la transferència i la generalització dels aprenentatges

Els aprenentatges han de ser transferits de l’exterior a l’interior de l’infant i sempre partint del més

general a allò més particular. Per fer això possible, cal que l’aprenentatge sigui significatiu i per a que

així sigui és important el suport d’imatges, explicacions, preguntes… Així els infants, per a ells mateixos,

podran interioritzar els continguts. Per una altra banda, per crear un aprenentatge deductiu és

important l’acompanyament del mestre en tot moment i el suport del llibre complint totes les pautes

esmentades anteriorment.


10

5. Conclusions

Primerament, estàvem un pèl perduts ja que desconeixíem totalment el DUA. Mica en mica, ens vàrem

anar informant i interessant per el tema. A més, ens vam donar compte de que el llibre que ens havia

tocat com a lectura, El cor de la nina, no complia cap requisit de la primera columna del DUA:

“proporcionar diferents maneres de representació”.

En segon lloc, també vam comprovar que el llibre no podia anar dirigit a tots els públics, ja que aquest

només està escrit en llengua catalana i a través de la tinta, així que totes aquelles persones que no

tinguin noció de la llengua catalana o que no tinguin la capacitat de llegir a través de l’escriptura doncs

se’ls i farà impossible, poder llegir El cor de la nina.

En tercer lloc, creiem que és un llibre que pot anar destinat des de nens i nenes de 7 anys fins a nens i

nenes de 10, tot i que en el llibre a la contraportada estigui marcat que és recomanable per a nens de 9

anys, ja que sota el nostre parer és una lectura fàcil, la qual segons el ritme d’aprenentatge que porti

cada nen se’l podria llegir tant amb 8 com amb 10 anys.

Finalment, ens agradaria expressar la gran utilitat que li trobem al DUA, ja que sinó fos ell, mai

haguéssim tingut l’oportunitat de poder analitzar amb tant profundament les mancances del nostre

llibre, El cor de la nina. Així, que gràcies a aquest ara tindrem l’oportunitat d’analitzar més a fons com a

futurs mestres cada activitat que duguem a terme a l’aula.


11

6. Bibliografia

Fransesc Aragall.La execibilidad en los centros educativos. Recuperat 27 de Novembre del 2014, des de

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Jordi/Mis%20documentos/Downloads/LA%20ACCESIBILIDAD%

20EN%20CENTROS%20EDUCATIVOS_La%20ACCESIBILIDAD%20EN%20LOS%20CENTROS%20EDUCATIVOS

.pdf

Guia de Accesibilidad para educadores en Spanish .Accesibilidad Guía para educadores.Recuperat 28 de

Novembre del 2014, des de http://www.microsoft.com/enable/education/

Lectura fácil. Memoria de actividades. Recuperat 29 de Novembre del 2014, des de

http://www.lecturafacil.net/content-management/10/159

Viquipèdia. Disseny universal. Recuperat 3 de Desembre del 2014, des de

http://ca.wikipedia.org/wiki/Disseny_universal

Michael L. Wehmeyer. (Mayo-agosto 2009). Autodeterminación y la Tercera Generación de prácticas de

inclusión. Revista de Educación, 349., pp. 45-67, 67.

http://www.microsoft.com/enable/education/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Disseny_universal

treball d'accesibilitat

Education