tram a tram tram catÀlegescolar.text-lagalera.cat/catalegs/tram_cicle_superior.pdfi ordeneu els...

TRAMNOU PROJECTE

DE TEXT-LA GALERA

PER A L’EDUCACIÓ

PRIMÀRIATR

AM

CIC

LE S

UPE

RIO

R

CICLE SUPERIOR

Tram a tramaprenem a aprendre

Si voleu més informaciósol.liciteu-la a:PROMOTEXT

Josep Pla, 9508019 BarcelonaTel. 932 160 832Fax 933 173 277

e-mail: [email protected]

PROJ E C T ET

R

AM

ww

w. t e

xt - l a

ga

l e

r a . c a tCAT

ÀLE

G T

RAM

TRAM CICLE SUPERIOR

EL PROJECTE

LLENGUA

LENGUA CASTELLANA

CONEIXEMENT DEL MEDI

MATEMÀTIQUES

PLÀSTICA MÚSICA

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

MATERIALS COMPLEMENTARIS

PROPOSTA DE LECTURES

DICCIONARIS

Tram 2009.indb 1Tram 2009.indb 1 23/12/08 09:04:2223/12/08 09:04:22

PROJECTE

TRAMUN MATERIAL PER

AL SEGLE XXI

L’any 2009 es compleixen disset anys des que TEXT-La Galera va començar a publicar materials educatius. Estem molt satisfets de la feina que hem fet en aquest temps i de l’acceptació que ha tingut pels docents i els alumnes. Creiem que l’èxit de la nostra proposta s’ha basat en la qualitat dels llibres i materials de suport que hem elaborat i en la coherència de la línia pedagògica i editorial, que han convertit aquests materials en unes eines potents i al mateix temps fl exibles en mans dels nostres usuaris.

Ara, però, al començament d’un nou segle, tenim al davant uns alumnes molt diferents dels que omplien les aules fa disset anys, perquè el context social ha canviat. L’any 2007, amb l’aplicació progressiva d’una nova llei educativa, la LOE, es va iniciar una època de canvis.

Des de TEXT-La Galera tenim la voluntat de contribuir en la tasca educativa i, per a aquest nou curs, hem volgut donar continuïtat al nou projecte per a l’educació primària que vam engegar el 2007, basat en els postulats de la LOE, la nova llei d’Educació.


ASPECTES DIDÀCTICS

El projecte està format pels llibres de l’alumne (un sol volum per àrea i curs), els materials complementaris (llibres de lectura, quaderns de reforç i ampliació, quaderns de consolidació, etc.), els materials per al mestre (guies didàctiques, web amb propostes interactives, CD amb àudios, etc.) i els materials d’aula.

Totes les àrees comparteixen uns escenaris comuns sobre els quals es construeixen les unitats de treball. Els escenaris esdevenen un rerefons temàtic que serveix de fi l conductor que uneix els diferents continguts i en permet el treball interdisciplinari.

Cada llibre conté dotze unitats de treball (menys els de Plàstica i Educació per a la ciutadania), agrupades en tres trimestres. Cada unitat correspon a uns quinze dies de treball. Al fi nal de cada trimestre s’ofereixen a la guia propostes

d’avaluació trimestrals d’acord amb els períodes avaluatius escolars.

El treball de cada àrea es planteja a partir d’una estructura didàctica de les unitats segons les necessitats de l’àrea i dels requerimets de la LOE. Aquesta estructura té una seqüència lògica d’aprenentatge:

1 sondeig dels coneixements previs o avaluació inicial2 treball mitjançant les activitats i atenent a la diversitat3 consolidació i avaluació fi nal de les competències bàsiques

Es presta una atenció especial a la diversitat de ritmes d’aprenentatge dels alumnes. La guia didàctica va acompanyada d’un quadern d’atenció a la diversitat, un altre amb eines per a l’avaluació i un tercer amb més recursos per als docents.

Les activitats d’aprenentatge són de diferents tipus:

dirigides o més obertesde treball de les competències bàsiques

en grup i individualsd’ús de les TIC

de treball dels eixos transversals

procedimentals i manipulativesd’aplicació pràctica dels continguts treballats

Es fan explícits en els materials la transversalitat i el tractament de la llengua específi ca de cada àrea prestant atenció a la

verbalització del treball dels alumnes (autorefl exió).

Les competències bàsiques fi xades pel Departament d’Educació es treballen al llarg de les unitats amb les activitats, i a més es recullen en una peça fi nal d’avaluació en cada unitat.


Unes eines molt completes, útils i pràctiques de suport a la tasca docent.

GUIES DIDÀCTIQUES

ProjecteTRAM Recursos

Làmines amb continguts de matemàtiques,llengua, coneixement del medi o música

per al treball col·lectiu a l’aula.

PÒSTERS

MATERIALS MULTIMÈDIA

Activitats interactives,CD àudio,

DVD amb reportatges,làmines projectables.

primeres catàleg CS:Maquetación 1 22/12/08 11:04 Página 1

per als mestres

Ventall complet de quaderns per consolidar,reforçar o ampliar continguts.

MATERIALS COMPLEMENTARIS

www.text-lagalera.cat

Espai de consulta i intercanvi obert al món actualde l’educació. Amb catàleg de publicacions, guies interactives, materials descarregables, materials multimèdia, enllaços, atenció als usuaris i un espai per als educadors.

ATENCIÓ A L’USUARI

Tot l’any al vostre servei.Per a més informació:

Tel. 932 160 832 Fax: 933 173 277

[email protected]


Una finestra oberta


QUÈ FEM?

QUI SOM?

CATÀLEG COMPLET DE LLIBRES, GUIES DIDÀCTIQUES, RECURSOS MULTIMÈDIA

àrea d’educadorsEspai adreçat als usuarisdels projectes de Text-La Galera.Un cop registrats, tindreu accésa tots els arxius descarregables.

CERCA

Per fer múltiples cerquessegons aquestes cinc variables.

CATÀLEGS

Accés als catàlegsdels nostres materials.

Enllaços a webs interessantsen el món educatiu.

ENLLAÇOS


al món de l’educació I MATERIALS COMPLEMENTARIS PER ALS DIFERENTS NIVELLS EDUCATIUS

PRESENTACIONS PER ETAPES arxius descarregables

•unitats de mostra

•programacions

•orientacions didàctiques

•activitats de reforç i d’ampliació

•làmines projectables

•activitats interactives

•àudios

•solucionaris dels quaderns

•models d’avaluacions

material relacionatpetició de mostra


Projecte TRAM GuiesUNA EINA ÚTIL I COMPLETA PER A FACILITAR ALS MESTRES

LLIBRE DEL MESTRE, que conté:

• La definició del projecte.

• La contribució de cada àrea a les competències bàsiques.

• Els objectius de l’àrea per a tota l’etapa i els criteris d’avaluació de cicle.

• L’estructura didàctica del llibre de l’alumne.

• I EL TREBALL, UNITAT A UNITAT, AMB...

Amb la reproducció del llibre de l’alumne, programacions,orientacions i recursos i totes les solucions!

UN CD que conté:

• Tota la guia en pdf.

• Les programacions i els controls en word de les unitats.

• Activitats interactives multimèdia per als alumnes.

• El pla lector de La Galera, amb propostes de guies de lectura.

• Enllaços directes de les activitats TIC dels llibres dels alumnes.


UN QUADERN D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Activitats d’ampliació i activitats de reforç per a cada una de les unitats.

UN QUADERN DE RECURSOS

Activitats fotocopiables.

didàctiquesLA SEVA TASCA DOCENT

UN CD ÀUDIO de llengua catalana i llengua castellana,

amb els textos orals del llibre de l’alumne

i de música, amb audicions, cançons, danses, activitats.

UN DVD d’educació per a la ciutadania, amb reportatges.

UN QUADERN D’AVALUACIONS

Inicial, trimestrals, per unitats i final. Fotocopiables; amb les solucions i graelles d’avaluació per als mestres.


TRAMCICLE SUPERIOR Ll

engu

a ca

tala

na

Leng

ua c

aste

llana

Mat

emàt

ique

s

Con

eixe

men

tde

l med

i

Mús

ica

Plàs

tica*

Educ

ació

pe

r a

la c

iuta

dani

a

Quadern d’activitats (per curs)

Bloc (quaderns d’activitats)

*Es presenta en un únic volum amb espiral que conté la informació i les activitats fungibles.

Quaderns d’estiu

Quadern d’atenció a la diversitat

Quinze són Quinze. Quaderns de càlcul mental

DVD amb reportatges

Lectures La Galera / Pla lector (també en CD)

Llibre de curs


Activitats multimèdia a la web i en CD

Quadern de recursos

Rumiagrup. Quaderns d’estratègies de resolució de problemes

Guia didàctica (per curs; també en CD)

Lectogrup. Quaderns d’efi càcia lectora

CD d’àudio

Diccionaris

Quadern d’avaluacions

Làmines d’aula

MATERIALS DEL PROJECTE


Lle

ngua LL

ENG

UA

Llengua.indd 5Llengua.indd 5 9/1/09 12:12:369/1/09 12:12:36

Guia didàctica

Guia didàctica Tram 5 Llengua, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1828-4

Guia didàctica Tram 6 Llengua, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1829-1

Cada una de les unitats que formen la Guia didàctica de Llengua inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia també conté un CD d’àudio amb els textos orals del llibre de l’alumne.

A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions, el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació) i el quadern de recursos fotocopiables. També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre i el Pla lector de La Galera.


Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle i les guies interactives.

Làmines d’aula

Per al treball col·lectiu a l’aula.

Materials complementaris

Dintre d’aquesta àrea disposem d’un conjunt de materials complementaris de gran utilitat, que es presenten amb més detall en l’apartat corresponent d’aquest catàleg. A continuació us llistem els títols d’aquests materials:

–Bloc 13, 14, 15, 16, 17, 18 Quaderns de llengua (amb solucionari)

–Quaderns d’ortografi a catalana 7, 8, 9, 10, 11, 12 (autocorrectius)

–Lectogrup vermell i lilaQuaderns d’efi càcia lectora (amb guia didàctica i solucionari)

–Diccionari DIDAC de la llengua catalana

MATERIAL PER AL PROFESSORAT


MATERIAL PER ALS ALUMNES

Uns llibres per a desenvolupar la competència lingüística dels alumnes en el vessant tant oral com escrit. Els nens i les nenes aprendran a escoltar i parlar millor i a llegir i escriure bé. Faran servir la llengua com a instrument per a refl exionar sobre el que aprenen i sobre el món que els envolta, per a expressar idees i per a entendre com funciona el codi. Ampliaran progressivament el seu vocabulari, faran servir les noves tecnologies per a aprendre, treballaran valors i exercitaran els seus aprenentatges.

Contingut de la pàginaIntroducció

Síntesi

Activitat d’àudio Número d’unitat i color de trimestre

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1780-5

Quadern d’activitats

ISBN: 978-84-412-1779-9

Númi co

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1782-9


ISBN: 978-84-412-1781-2

Llengua 6Llengua 5

Activitats de sistematització i consolidació. Inclouen exercicis TIC i temes transversals

Entrada a la unitat / Tu ja ho saps!

Comprensió i expressió oral

Lectura / Comprensió lectora

Coneixement de la llengua

Taller d'escriptura

Més activitats

Ara ja en saps més

ESTRUCTURA DE LES UNITATS

Vegeu-ne mostra


PERDU

TS

EN

L’OC

EÀ

en joan i la marta es diverteixen

a la platja jugant al joc dels contraris

sempre hi juguen i els agrada molt!

T5L1inf:TRAM3 02/12/08 15:57 Página 8

Sabeu què és un antònim?I un sinònim?

A l’hora de descriureuna situació, quins aspectespenseu que cal tenir en compte?

Sabeu quines són les partsde l’oració?

Expliqueu quin és el procésque seguiu a l’hora d’escriureun text.

TU JA HO SAPS!

que f cil!

fa fred!

una onada

molt grossa! mmm... una onada

molt petita!

t’havia avisat!

ara em toca a mi...

fa calor.

1


10COMPRENSIÓ/EXPRESSIÓ ORAL

Escolteu el fragment d’una història que llegeix un mestre als seus alumnesi ordeneu els fets que s’hi descriuen:

Xau decideix buscar aigua terra endins, sense allunyar-se gaire de la platja

per si tornen els crancs.

El gos no beu perquè recorda la sal que se li ha enganxat al cos.

Li torna el record de la menja de crancs.

La platja és buida i la sorra seca.

El gos ensuma l’aigua del mar.

Al bosc, hi troba fulles humides.

Corre cap a la platja.

Descrivim situacionsEn la vida diària, constantment descrivim situacions que hem viscut o que hanviscut persones del nostre voltant: què ens ha passat de camí a l’escola, què liva passar a una amiga, què ha passat a la classe de llengua... De vegades, tenimtan clar allò que hem viscut que pensem que els qui ens escolten també hosaben i els fem una explicació poc entenedora. Si volem que el nostre missatges’entengui bé, ens hem d’expressar de manera clara i ordenada.


11 COMPRENSIÓ/EXPRESSIÓ ORAL

Fes memòria i explica a la resta de

la classe alguna situació divertida,

emocionant o curiosa que recordis

de les teves vacances d’estiu. Tin-

gues en compte les qüestions se-

güents:

• Segurament els nens i les nenes

de la classe no saben de què par-

les i no coneixen el lloc on passen

els fets que expliques ni els prota-

gonistes. Per això, abans de co-

mençar, prepara’n un esquema

breu, amb frases curtes i clares

que resumeixin el que vols explicar

en l’ordre correcte.

• Fes servir l’entonació, el to de veu

i els gestos adequats a

la situació que vols

descriure.

1

ACTIVITATS

1

PER DESCRIURE UNA SITUACIÓ cal tenir

ben clar el que volem explicar i a qui

ho explicarem. Convé seguir un ordre

lògic i no perdre el fil de la narració

quan entrem en detalls.

En general, en la descripció de fets

o situacions distingim:

Presentació d’una situació.

Plantejament d’un conflicte.

Avaluació i resolució del conflicte.

Pas a una nova situació.

Un relat ben construït, a més de l’en-

cadenament de fets, presenta també

altres elements, com per exemple

descripcions, diàlegs i reflexions.

Comenteu, entre tots, si esteu d’acord amb les afirmacions següents:

La situació del gos nàufrag està descrita ordenadament i s’entén molt bé.

Els fets que s’hi narren estan ordenats cronològicament, tot i que en algun cas

es fa referència al passat.

S’hi fa una descripció de situació, perquè s’hi narra l’experiència viscuda

i les sensacions i pensaments del protagonista.

La descripció de situacions sempre s’ha de fer en primera persona, és a dir,

és qui ho viu que ho explica.


Observeu el dibuix i el títol de la lecturai expliqueu de què creieu que tractarà.

Heu sentit parlar de Robinson Crusoe?Què en sabeu?

Què és el primer que faríeu si anéssiua parar a una illa deserta?

A

B

C

ABANS DE LLEGIR

12COMPRENSIÓ LECTORA

Robinson CrusoeDANIEL DEFOE (adaptació d’Eduardo Alonso). Editorial Vicens Vives

El tarannà inquiet i l’ambició del jove Robinson Crusoe el porta a fer-

se a la mar en direcció a l’Àfrica. Una tempesta fa naufragar la seva

nau i Crusoe apareix en una illa deserta.

Així doncs, jo era un nàufrag, estès al fons d’una platja, xop fins

al moll de l’os, sense menjar, ni aigua ni gairebé roba. Tan sols dis-

posava d’un ganivet, una pipa i una mica de tabac, dins una caixeta.

“On sóc?”, em vaig preguntar. “Sóc en un lloc poblat o despoblat?

En una illa o al continent? I si hi ha caníbals, per aquí?”. Em va aga-

far molta por de morir-me de gana o de ser devorat per les feres.

“Quants dies podré sobreviure?”. Vaig veure, força llunyà de la plat-

ja, el vaixell encallat, a mercè de l’aigua embravida. Amb la sang gla-

çada a les venes de tanta angoixa, vaig recordar els meus companys

i em van venir llàgrimes als ulls. Tots havien mort ofegats, això era

ben clar, i per tant estava ben sol en aquell lloc desconegut.

Tenia molta set i em vaig ficar entre la malesa en cerca d’aigua

dolça. A un quilòmetre de la platja vaig trobar una deu, vaig beure

ansiosament i després em vaig asseure per calcular les possibilitats

que tenia de sobreviure. Aviat em vaig adonar que la cosa més

malesa

Bosc baix espès.

deu

Font, lloc per onsurt aigua de terra.

Què li ha passat

al protagonista?

Per què li vénen

llàgrimes als ulls?


13

1

COMPRENSIÓ LECTORA

urgent era trobar un refugi per poder dormir a recer de les bèsties

salvatges. Vaig tornar a la platja i, quan es va fer fosc, em vaig enfi-

lar a un arbre frondós que semblava un avet i em vaig instal·lar entre

les branques per no caure a terra en cas que un cop adormit em

mogués massa.

Quan em vaig despertar, ja feia estona que era de dia. El cel esta-

va serè, feia calor i la llum radiant del tròpic mirallejava al mar, que

havia perdut la fúria dels dies anteriors. A migdia, vaig aprofitar la

marea baixa per arribar fins al vaixell.

––Bub, bub, bub!

Per sort, vaig trobar una corda que penjava de la cadena de l’àn-

cora i la vaig fer servir per enfilar-me al castell de proa.

––Mèu, mèu...

Vet aquí que al castell de proa hi havia un gos remenant la cua i

dues gates que miolaven amb veu planyívola. Vaig anar cap a popa

i vaig trobar totes les provisions seques i intactes. Tenia una gana

canina. La primera cosa que vaig fer va ser menjar galetes i beure

uns quants glops de rom: necessitava donar-me ànim en vista de la

feina que m’esperava.

Després vaig inspeccionar les restes del vaixell i vaig descobrir

Per què dorm dalt

d’un arbre?

Com estava el mar?

On troba les gates i el gos?

I les provisions?

castell de proa

Extrem de la part del davant d’unvaixell, per damunt de la cobertasuperior.

planyívol

Crit prolongat i llastimós.


16CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA

Les parts de l’oracióRecorda que una oració és un conjunt de paraules amb un sentit complet. Pertal que tingui sentit, les paraules que la formen han d’estar ben ordenades. Habi-tualment, primer trobem el subjecte (qui fa l’acció o de qui es diu alguna cosa)i després el predicat (què fa el subjecte o com és). En alguns casos, però, aquestordre es pot alterar segons la intenció de qui parla. El que és fonamental és quesempre hi hagi un verb, que és la paraula més important de l’oració.

Llegeix els grups de paraules següents i, després, contesta:

La Núria surt al balcó i mira els núvols.

Aquell balcó molt antic.

És ple de flors el balcó.

x En quin d’aquests grups de paraules

no hi ha verb? Es pot dir, doncs, que

és una oració? Per què?

x En quina oració trobem primer

el subjecte i després el predicat?

x En quina oració trobem primer

el predicat i després el subjecte?

Té sentit? És correcta?

Identifica el subjecte i el predicat de cada una d’aquestes oracions i, després, contesta:

Un gos remenava la cua.

El vaixell estava encallat.

El nàufrag vivia en una illa enmig de l’oceà.

Les gates miolaven desesperadament.

Robinson va trobar provisions.

x Què passaria si traguessis el nom de cada subjecte?

I si eliminessis el verb de cada predicat?


1

Digues quina és la paraula més important del subjecte en les oracionssegüents i, després, contesta:

Aquell gos abandonat udolava i grinyolava sense parar.

Les flors del meu jardí han brotat fa poc.

x Quin tipus de paraula és: un nom,

un adjectiu, un determinant...?

Ara, digues quina és la paraula més important del predicat en les oracions següents i, després,contesta:

Crusoe apareix en una illa deserta.

Les onades petaven amb força

contra les roques.

x Quin tipus de paraula és:

un verb, un adjectiu,

una preposició...?

17

1

CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA

ACTIVITATS

LES ORACIONS estan formades per un

subjecte i un predicat.

EL NOM és la paraula més important

del subjecte; per això diem que és el

nucli del subjecte.

EL VERB és la paraula més important

del predicat; per això diem que és el

nucli del predicat.

Identifica el subjecte i el predicat

de les oracions següents:

A La rentadora nova no fa soroll.

B El curs va començar fa poc.

C Robinson Crusoe protagonitza un

llibre d’aventures.

D La Laia va visitar una illa deserta.

E Rèiem i ploràvem alhora, la Joana

i jo.

Ara, digues quin és el nucli o els

nuclis del subjecte i quin és el nucli

del predicat en cada cas.

Inventa dues oracions d’acord amb

les condicions següents:

A Nucli del subjecte: vaixell. Nucli del

predicat: s’ha enfonsat.

B Nucli del subjecte: gos. Nucli del

predicat: jugava.

3

4

NO

M

VERB

ADJECTIU


18

LLEGIU AQUEST TEXT AMB ATENCIÓ:

ARA, CONTESTEU ENTRE TOTS:

x Què explica aquest fragment? Quin tipus de text és: una descripció de situació,

una descripció de lloc, una notícia o un diàleg?

x Quina intenció creieu que té l’autor del text: descriure una situació en què ell

no està implicat, explicar una vivència, divertir-nos, emocionar-nos...?

x Els esdevemients s’hi expliquen de manera ordenada?

x S’entén bé el text? Està ben explicat?

1

2

Com hem d’escriure un textA l’hora d’escriure un text, ja sigui una narració, una descripció, una notícia...,és molt important seguir el procés següent:

PENSAR què volem escriure, qui volem que ho llegeixi, quina intenció tenim(explicar una situació, donar una notícia, descriure un paisatge...)

ESCRIURE el que hem pensat i anar revisant el que escrivim.

REVISAR el text complet per comprovar si s’entén, si està ben expressat, si calcanviar l’ordre d’algun fragment, afegir-ne o treure’n algun..., i també compro-var-ne la correcció ortogràfica i gramatical.

El pare, la mare i jo hem marxat molt a primera hora del matí

amb el cotxe, i el pare cantava, i després ha parat de cantar

per culpa de tos els altres cotxes que hi havia a la carretera.

No es podia avançar. Després el pare s’ha passat el semàfor

per on havia de girar, però ha dit que no hi feia res, que

retrobaria el camí al següent encreuament. Però al següent

encreuament hi feien obres i hi havien posat un cartell que deia:

“Desviació”, i ens hem perdut; i el pare ha escridassat la mare

i li ha dit que li llegia malament les indicacions que ell s’havia

apuntat al paper; i el pare ha preguntat el camí a una colla

de persones que no el sabien; i hem arribat a casa del senyor

Bongrain gairebé a l’hora de dinar i hem parat de barallar-nos.

SEMPÉ/GOSCINNY. El petit Nicolas i els companys. Editorial La Galera


19

1

TALLER D’ESCRIURE...

PREPARA LA DESCRIPCIÓ D’UNA SITUACIÓ:

COPIA EL TEXT AMB L’ORDINADOR,

IMPRIMEIX-LO I INTERCANVIA’L

AMB EL DEL TEU COMPANY O COMPANYA

PERQUÈ EL REVISI:

x Segueix un ordre lògic i s’entén?

x És un text coherent i ben lligat, és a dir, les frases

estan lligades amb les expressions adequades?

x Hi ha informació que sobra i es perd

la idea principal?

x Hi falta informació? Hi ha idees

que no s’acaben d’entendre?

3

PENSA i contesta:

Què vols explicar?

A qui ho vols explicar?

Quina intenció tens: divertir, emocionar,

descriure, explicar...?

ESCRIU el text:

Tingues en compte la intenció primera:

què vols explicar, a qui i com.

Vés llegint la part que tens escrita per

saber com continuar; és a dir, no ho

escriguis tot de cop, així t’adonaràs si hi

falten o hi sobren idees.

REVISA el text que has escrit:

Comprova si és el tipus de text que

havies pensat: expliques el que volies

i a qui volies, i respon a la intenció que

tenies.

Llegeix-lo en veu alta i comprova si

s’entén: si està ordenat, si és lògic, si

hi ha els elements que havies planifi-

cat, etc.

Modifica el text, si cal: afegeix o supri-

meix informació.

Llegeix el text definitiu i comprova’n

l’ortografia i la gramàtica.

Fes una lectura definitiva del text per

comprovar que tot és correcte.

1

2

3

4


Comprensió lectora

Coneixement de la llengua

Taller d’escriptura

ESTRUCTURA DE LES UNITATS DEL QUADERN D’ACTIVITATS

Els quaderns d’activitats, són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...

Les pàgines són de mida estàndard i van encunyades i amb forats per a poder organitzar-les segons les necessitats.

Contenen un recull de conceptes clau.

Vegeu-ne mostra


1Perduts en l’oceà

Escriu una frase amb cada una de les paraules definides en la lecturade Robinson Crusoe:

malesa:

deu:

castell de proa:

planyívol:

verga:

rai:

Contesta:

x Per quin motiu es produeix el naufragi?

x Quins objectes personals de Robinson s’han salvat del naufragi?

x Què hi troba, al vaixell?

Què se n’emporta?

x Quins elements fa servir per a construir el rai?

x Creus que Robinson és valent? Explica per què.

1

2

5 ROBINSON CRUSOECOMPRENSIÓ LECTORA

T5L1act:TRAM3 02/12/08 16:00 Página 5

Llegeix el text següent i substitueix la paraula cova per sinònims diferents.Després, copia el text resultant a sota:

Escriu cada un d’aquests verbs al costat del seu antònim:

preguntar – entrar – morir – segrestar – millorar – escampar – perdre – arronsar

respondre: sobreviure:

alliberar: guanyar:

empitjorar: estirar:

sortir: recollir:

Torna a escriure aquests grups de paraules canviant la paraula destacadaper un antònim:

última vegada:

bèstia intel·ligent:

criatura fastigosa:

endreçar l’habitació:

fallar el cop:

7

8

9

La cova era fonda i fosca.

8 SINÒNIMS I ANTÒNIMSCONEIXEMENTS DE LA LLENGUA

La cova era fonda i fosca. Semblava que feia temps que ningú hi posava els peus.

Aquella cova, però, tenia alguna cosa especial que em feia sospitar que acabàvem

de ficar-nos en un bon embolic.

––Sentiu quina olor més forta fa en aquesta cova? ––vaig preguntar.

Efectivament, era molt perillós estar-se en una cova que feia aquella terrible pudor!


Llegeix aquest fragment d’un llibre del petit Nicolas:

Ara, contesta:

x Què explica el text que has llegit? Quin tipus de text diries que és: reportatge,

descripció de fets o situacions, notícia, article...?

x L’autor considera que els lectors ja saben de què va el que explica i que ja

coneixen els personatges? Raona la teva resposta.

x Creus que el text està ben ordenat? Penses que s’entén bé el que

s’hi explica?

14

11 LA PRODUCCIÓ DE TEXTOSTALLER D’ESCRIURE

1

Hi ha companys que porten coses a l’escola. En

Cyrille, per exemple, un dia va portar un ratolí

blanc, però a la senyoreta no li va agradar gens

i es va posar a cridar per espantar-lo. A en Cyri-

lle el van fer tornar a casa amb el ratolí, i va ser

una llàstima, perque ens estimàvem molt aquell

ratolí, era genial. L’Eudes, que és molt fort, va

venir una vegada amb uns guants de boxa, però

això ja no va ser tan divertit, perquè es va dedi-

car a aixafar-nos els nassos a l’hora del pati.

L’Alceste, un altre company, porta sempre coses

de menjar, i mai no ens convida, perquè diu que

no en té prou per a ell. A la classe és fàcil saber

quin és el lloc de l’Alceste, perquè el terra és ple

d’engrunes.

SEMPÉ/GOSCINNY. Més històries inèdites del petit Nicolas. Editorial La Galera


Observa les imatges i inventa una breu història que descrigui la situacióa partir dels passos següents:

Pensa què escriuràs, com ho escriuràs i a qui ho escriuràs:

Escriu l’esborrany de la història:

Revisa el text que has escrit, fes els canvis que calgui i torna’l a escriure amb

l’ordinador. Podeu fer un recull de totes les històries de tots els nens i nenes

de la classe.

1

2

3

12 LA PRODUCCIÓ DE TEXTOSTALLER D’ESCRIURE


Lengua c

aste

llana

LEN

GU

A C

ASTE

LLAN

A

Lengua.indd 19Lengua.indd 19 9/1/09 12:13:289/1/09 12:13:28

Guia didàctica

Guia didàctica Tram 5 Lengua castellana, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1830-7

Guia didàctica Tram 6 Lengua castellana, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1831-4

Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Lengua castellana inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia conté un CD d’àudio amb els textos orals del llibre de l’alumne.

A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions i el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació). També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre i el Pla lector de La Galera.



Làmines d’aula




–Bloc 13, 14, 15, 16, 17, 18 Quaderns de llengua castellana (amb solucionari)

–Quaderns d’ortografi a castellana 7, 8, 9, 10, 11, 12 (autocorrectius)

– Diccionario escolar de la lengua castellana




Amb aquests llibres els nens i les nenes aprendran a comprendre i expressar-se oralment i per escrit de manera correcta. Enriquiran el seu vocabulari i aniran fi xant les estructures lingüístiques bàsiques per a comunicar-se en llengua castellana.

Aniran incrementant a poc a poc el treball escrit per millorar la seva competència lectora i escriptora.

Un treball intuïtiu, atractiu, visual i molt comunicatiu i funcional.



Activitat d’àudio Número d’unitat i color de trimestre

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1784-3


ISBN: 978-84-412-1783-6

Activitats de sistematitzaconsolidació. Inclouen exTIC i temes transversals

Númi co

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1786-7


ISBN: 978-84-412-1785-0

Lengua

castellana 6

Lengua

castellana 5

Entrada a la unidad / ¡Tú ya lo sabes!

Comprensión / Expresión oral

Lectura y comprensión lectora

Conocimiento de la lengua

Taller de escritura

Más actividades

Ahora sabes más


Vegeu-ne mostra

Síntesi


AVEN

TUR

AS

ESPACIALE

S

actualmente, el sistema solar se compone de ocho planetas.

la tierra es uno de ellos, y también saturno o neptuno.

con su potente telescopio, edgar y emma acaban de localizar

un extraño cuerpo celeste que gravita perdido en el universo.

T5C1inf:TRAM3 02/12/08 15:28 Página 8

¿Qué otras palabras agudasconocéis que empiecen con py terminen con n?

¿Qué expresiones utilizaríais para saludar a un habitante de Satur no? ¿Cómo os presentaríais?

Inventad expresiones extraterrestres para cuando llegueel día de vuestro regreso a laTierra y os tengáis que despedir.

¡hola! ¿habláis de mí?

si os gusta la astronomía,

como creo adivinar, leed atentamente

las siguientes pistas y,

en menos que canta un gallo,

reconoceréis quién soy.

mi nombre tiene seis letras

y dos sílabas...

empieza con la letra p

y termina con la letra n.

es una palabra aguda

y lleva tilde.

¿…?

¿…?

¡edgar! ¡edgar!

mira qué cosa

más extraña…

¡ahí va!

¿qué será eso?

1¡TÚ YA LO SABES!


10COMPRENSIÓN/EXPRESIÓN ORAL

Escucha con atención y responde a las preguntas:

x ¿Por qué está nervioso Mohamed?

¿Cómo te sentirías tú en su situación?

x ¿Cómo se llaman los nuevos alumnos

de 5.º curso?

x ¿Cuáles son sus países de origen?

x ¿Qué lenguas conoce Mohamed? ¿Hablas tú tantas lenguas como él?

x ¿Qué tienen en común el castellano y el rumano?

x ¿Qué hace el tutor para que Mihai aprenda a decir hola y adiós?

x ¿Por qué la clase termina siendo un éxito?

x ¿Qué otras expresiones de saludo y despedida enseñarías tú a Mihai?

Ahora, identifica en el dibujo a Mihai.

Entra en la siguiente dirección de Internet y escucha la pronunciación de las palabras en árabe:

www.edu365.cat/agora/dic/catala_arab/index.htm#

Nos presentamosA lo largo del día vemos y hablamos con muchas personas: familia, amigos, vecinos, tenderos… Incluso, puede que hablemos por primera vez con alguien a quien acabamos de conocer. Por eso utilizamos tan a menudo expresiones para saludarnos, para presentarnos y también para despedirnos.

¡HOLA EMMA!

¡CUÁNTOS DÍAS

SIN VERTE!

¡HOLA, EDGAR!

¿CÓMO ESTÁS?


Detecta los errores y reconstruye la presentación de Mohamed de acuerdo con lo que has escuchado:

11 COMPRENSIÓN/EXPRESIÓN ORAL

LAS PRESENTACIONES son situaciones en las que dos o más personas que se acaban

de conocer se saludan y explican, de manera breve, cómo se llaman, cuántos años

tienen, dónde viven, cuáles son sus aficiones favoritas y otros aspectos importantes

de sus vidas.

Antes de presentarnos, conviene utilizar expresiones como ¡hola!, ¡buenos días!, ¡bue-

nas tardes! y finalizar la presentación con un hasta pronto, hasta luego, adiós o ha

sido un placer conocerle.

ACTIVIDADES

1

Entra en esta página web y escucha las presentaciones de los seis cosmonautas:

www.jaimeriba.com/ecoweb/castellano/econautas.htm

Imagina que has empezado este nuevo curso en el mismo colegio que Mohamed

y Mihai. Preséntate ante ellos y ante sus compañeros y compañeras de clase.

1

2

¡HOLA! ME LLAMO

MOHAMED Y TENGO

OCHO AÑOS.

SOY DE TURQUÍA Y VIVO

CON MIS ABUELOS

Y MIS TRES PRIMOS.

ME GUSTAN MUCHO

LOS IDIOMAS. HABLO

ÁRABE, CHINO Y URDU.

DESDE HACE TRES AÑOS

SOY ALUMNO DEL COLEGIO

LA ESTRELLA.


¿Qué clase de libro está leyendo el personaje del dibujo?

¿Cuál debe ser la mayor ilusión de este pequeño extraterrestre?

¿Qué crees que les pasa a los otros personajes?

A

B

C

ANTES DE LEER

12COMPRENSIÓN LECTORA

El viaje de Doble-PFERNANDO LALANA. Editorial Bambú

Girando alrededor del planeta Venus hay un asteroide pequeñito,

pequeñito, llamado Jijo. Como Venus está muy cerca del Sol, en Jijo

siempre es verano, las heladerías nunca cierran, la gente va todo el

año en camiseta y pantalón corto. Jijo es un lugar agradable y tranqui-

lo. Pero tiene un problema gordo: también es un sitio aburridísimo. En

Jijo nunca pasa nada interesante. El periódico La Gaceta Sideral apa-

rece siempre en blanco. ¡No hay noticias!

Los jijenses (los habitantes de Jijo se llaman jijenses) intentaron

hacer cosas divertidas, para no aburrirse. Pero siempre fracasaron. Por

ejemplo, formaron un equipo de fútbol. Querían jugar el campeonato de

liga espacial. Pero Jijo era tan pequeño que cuando los delanteros chu-

taban fuera, la pelota salía volando y se perdía en el espacio. El Real

Jijense, C. F. se arruinó comprando balones de reglamento.

Un día, hace muchos años, llegó el Gran Circo Marciano a Jijo. Los

jijenses se alegraron muchísimo. Sería muy divertido ver a los trapecis-

tas supersónicos, a los domadores de monstruos y a los payasos. La

gran lona del circo cubrió casi la mitad de Jijo. A la hora de comenzar

la función los espectadores apenas ocupaban la primera fila.

—¿Por qué no ha venido nadie más? —preguntó el jefe del circo.

—Pero si estamos todos —respondió el alcalde de Jijo—. No falta

más que mi señora, que está en la cama con gripe.

asteroide

Trozo de materia que vaga por el espacio y gira alrededor

del Sol, entre las órbitas de planetas.

¿Por qué nunca se

publican noticias en

La Gaceta Sideral?

¿De qué se extraña

el jefe del circo?


13

1

COMPRENSIÓN LECTORA

La función se hizo. Los jijenses lo pasaron en grande. Pero el jefe

del circo dijo al marcharse que nunca volverían a Jijo.

—No hay suficiente público —explicó.

Desde aquel día los jijenses no han vuelto a divertirse y tienen

todos una espantosa cara de aburrimiento. Cuando los amigos se

encuentran por la calle, siempre se dicen lo mismo:

—¡Hola! ¿Qué tal?

—Muy bien. ¿Qué cuentas?

—Yo, nada. ¿Y tú?

—Yo, tampoco.

—Vaya. Pues adiós.

—Adiós, adiós.

Y siguen su camino como si tal cosa.

Es decir, que todos se aburren como percebes. ¿He dicho todos?

¡Perdón! Todos, no. Hay un habitante de Jijo que no se aburre, que no

bosteza a todas horas. Se llama Doble-P-F-13, aunque todos sus ami-

gos le llaman simplemente Doble-P, que es más corto.

¿Y por qué no se aburre Doble-P? Es muy sencillo: porque le gusta

leer. Doble-P siempre está leyendo libros. Tiene la casa completamen-

te abarrotada de libros. Libros encima de las mesas; libros debajo de

la cama; libros en los armarios, en la cocina y en el garaje. ¡Hasta en

el cuarto de baño! Libros de aventuras y de misterio, biografías, libros

de viajes, libros de cuentos, libros de cocina… ¡libros de todas clases!

¿Qué hacen los jijenses

tras el episodio del circo?

¿Hay alguien, en Jijo,

que no se aburra?

aburrirse como un percebe

Aburrirse mucho.


14COMPRENSIÓN LECTORA

Doble-P se pone sus gafas y lee durante horas y horas. Los que

más le gustan son los libros de aventuras y los de viajes. Con los de

aventuras puede imaginar que es un pirata espacial. O un policia

sideral. Y con los de viajes puede soñar que visita mundos lejanos

como Júpiter o Saturno. Pero su planeta favorito es la Tierra. Doble-P

ha leído montones de libros sobre la Tierra.

Gracias a ellos, sabe que la vida en la Tierra es divertida y emo-

cionante, que hay mucha gente y, sobre todo, muchos colores. En Jijo

todo, absolutamente todo, es de color verde. Es bonito, sí… pero

¡tan aburrido! En la Tierra, el fuego es rojo y el mar, azul. Hay hom-

bres blancos, negros, amarillos...

«Tiene que ser divertidísimo» —piensa Doble-P.

Todas las noches, Doble-P se asoma a la ventana de su cuarto y,

con ayuda de un catalejo, observa la Tierra.

«¡Cuánto me gustaría ir allí» —piensa Doble-P cada noche—. «Es

lo que más me gustaría en esta vida: ir a la Tierra».

Doble-P se queda siempre dormido pensando en la Tierra.

¿Alrededor de qué planeta orbita el asteroide Jijo?

¿Por qué en Jijo siempre es verano?

¿Qué problema tienen la mayor parte de los jijenses?

¿Qué hicieron para acabar con su aburrimiento?

¿Lograron su objetivo?

¿Por qué no se aburre nunca Doble-P?

¿Cómo recibieron los jijenses la llegada del Gran Circo Marciano?

¿Cómo fue la función? ¿Por qué? ¿Qué consecuencias tuvo

este hecho?

¿Qué es lo que más admira Doble-P del planeta Tierra? ¿Cómo ha llegado a descubrirlo?

A

C

B

D

E

F

G

H

DESPUÉS DE LEER

catalejo

Instrumento óptico que sirve para ver de cerca objetos lejanos.

¿Cuál es el sueño

de Doble-P?


15

1

CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

Los sinónimosLos sinónimos son palabras que tienen un significado igual o muy parecido y quepueden intercambiarse. Si consultas un diccionario de sinónimos, verás quecada palabra contiene una lista de palabras que significan los mismo. Pero aveces, las palabras de esta lista no comparten un significado totalmente exactoy eso nos puede hacer cometer un error...

Lee el poema con atención. Después, elige, de cada pareja de sinónimos, el más adecuado para sustituir las palabras destacadas:

x ¿Todos los sinónimos son válidos para sustituir las palabras destacadas del poema?

ALGUNAS PALABRAS SINÓNIMAS NO PUEDEN INTERCAMBIARSE. Cuando eso ocurre, tene-

mos que elegir el sinónimo más adecuado en función del contexto en el que apare-

ce. Por ejemplo: breve es un sinónimo de corto. Ahora bien, si buscas un sinónimo

para decir pantalones cortos, no puedes decir pantalones breves, aunque breve y

corto sean sinónimos.

Busca las palabras agradable y corto en el diccionario de sinónimos, elige tres

sinónimos de cada palabra y escribe una oración con cada uno de ellos.3

ACTIVIDADES

CANCIÓN DE LA ESTRELLA minúscula reducida

fallece se pone

viene al mundo empieza

helado impasible

tersa delicada

hermoso guapo

elevada crecida

descanso yazco

1 Soy pequeña y blanca

cual grano de arroz,

y dejo en la noche

mi azul resplandor.

5 Vivo sobre el carro

donde muere el sol,

y, al llegar la noche,

nace mi temblor.

Sobre el campo frío

10 derramo calor

y una luz tan suave

como el algodón.

Soy de plata dulce,

de bello almidón,

15 alta, inalcanzable

como una ilusión.

Nazco de día,

cuando muere el sol,

y duermo en los chopos

20 como un gorrión.

ALEJANDRO LÓPEZ ANDRADA.El bosque del arco iris. Editorial Hiperión


18

LEE CON ATENCIÓN EL CARNÉ DE LECTURA DE ENRIQUE Y SU PRESENTACIÓN

EN EL CLUB DE LECTURA:

AHORA, CONTESTAD ENTRE TODOS:

x ¿Aparecen los mismos datos en el carné de lectura y en la presentación personal?

¿Aparece algún dato nuevo en la presentación?

x ¿Te parece importante que Enrique incluya sus títulos favoritos en su presentación?

¿Por qué?

x ¿Qué otros títulos crees que le podrían gustar a Enrique?

1

2

En las presentaciones de club de lectura es importante citar algunos datos personales

como el nombre y la dirección del lector o lectora y el curso que está estudiando.

Conviene también explicar qué tipos de libros se prefieren y mencionar algunos títulos

que hayan gustado por algún motivo en especial.

La presentación en el club de lecturaLos clubes de lectura son un buen lugar al que acudir para intercambiar impre-siones y opiniones sobre los libros que hemos leído, que queremos leer o reco-mendar.

¡Hola! Me llamo Enrique y soy alumnode la escuela Antonio Machado. Vivoen la calle Narcís Monturiol, n.º 11 deMartorell y curso 5.º de primaria. Durante el mes de noviembre cogí enpréstamo tres libros de la biblioteca demi colegio. El que más me ha gustadoha sido Viaje al centro de la Tierra, deJulio Verne. Un compañero me harecomendado que lea también De laTierra a la Luna, que es del mismoautor.

CARNÉ DE LECTURA

Nombre: Enrique López Prat

Domicilio: C/ Narcís Monturiol, 11.

28006, Martorell

Tel.: 93 254 78 67

Alumno/a de la escuela: Antonio Machado

Curso: 5.º de Primaria

Libros prestados durante noviembre: 3

Temas preferidos: libros de viajes y de ciencia ficción


19

1

TALLER DE ESCRITURA...

PREPARA TU PRESENTACIÓN PARA UN CLUB DE LECTURA:

Piensa qué tipo de libros te gusta leer:

• de aventuras • de ciencia ficción

• de fantasía • cómics

• de poesía • de viajes

Consulta en tu registro de lecturas cuántos libros

has pedido en préstamo durante el último mes.

Anota el título de tres libros que te hayan gustado mucho.

Apunta también el nombre de sus autores.

Si no recuerdas los nombres, consúltalo en la biblioteca

de tu centro o de tu barrio.

ESCRIBE TU PRESENTACIÓN PARA EL CLUB DE LECTURA A PARTIR

DE LOS DATOS QUE HAS ANOTADO.

REVISA TU TRABAJO.

x ¿Has empezado tu presentación con un saludo?

x ¿Has incluido, a continuación, tu nombre

y dirección, el nombre de tu escuela y el curso

que estás haciendo?

x ¿Has hecho referencia al número de libros que

has sacado en préstamo de la biblioteca durante

el último mes?

x ¿Has escrito los títulos que más te han gustado

y el nombre de sus autores?

x ¿Has cuidado tu presentación y has repasado

la ortografía?

FINALMENTE, UNA VEZ REVISADA, ESCRIBE

OTRA VEZ TU PRESENTACIÓN PERSONAL.

4

5

3

1

2

3

4

6


Vocabulario

Comprensión lectora

Conocimiento de la lengua

Taller de escritura




Contenen un recull de conceptes clau.

Vegeu-ne mostra


Relaciona cada una de las siguientes palabras derivadas con su primitiva.Utiliza el diccionario para saber qué significan:

Rodea la palabra o palabras adecuadas para completar correctamente las oraciones:

Los habitantes de Venus son los

Una persona lunática es alguien que tiene

En la antigüedad, el era el día de la semana dedicado a la Luna.

Los extra llaman a los habitantes de la Tierra

1

2

venusianos.

venusios.

un ático en la Luna.

un humor muy cambiante.

martes

lunes

terrestres

terrícolas

terrícolas.

terrestres.

1Aventuras espaciales

5 VOCABULARIOCONOCIMIENTO DE LA LENGUA

terrícola

marciano

alunizaje

saturnino

aterrizaje

marcial

lúnula

Luna

Saturno

Marte

Tierra

T5C1act:TRAM3 02/12/08 15:32 Página 5

Marca con una x la opción correcta en cada caso:

Para no aburrirse, los jijenses…

crearon el Gran Circo Jijense.

leían libros.

formaron un equipo de fútbol.

La formación del Real Jijense, C. F. fracasó porque…

en Jijo no había balones de fútbol reglamentarios.

las pelotas salían volando y se perdían en el espacio.

no fueron admitidos en el campeonato de liga espacial.

El jefe del Gran Circo Marciano dijo que nunca volverían a Jijo porque…

la función no había divertido al público jijense.

no había suficiente público.

el público jijense no cabía dentro de la gran lona del circo.

Ahora, escribe cuál es la característica principal del asteroide Jijo:

Jijo es un asteroide muy

x ¿Crees que el tamaño de Jijo tiene algo que ver con el hecho de que los jijenses

se aburran tanto? ¿Por qué?

3

6 EL VIAJE DE DOBLE-PCOMPRENSIÓN LECTORA


9 LOS SINÓNIMOSCONOCIMIENTO DE LA LENGUA

1

Lee estos sinónimos de la palabra cambiar y completa:

Tenemos que los muebles de la cocina. Están muy viejos.

Las serpientes la piel regularmente.

He la pelota por un juego de magia.

Mis padres han el armario al piso de abajo.

Las cosas ya no son como antes. Hemos mucho.

En esta frase tienes que esta palabra por un sinónimo.

Indica cuál es el sinónimo de cada una de las palabras destacadas:

Manu es muy curioso. Su habitación siempre está ordenada y limpia.

Jordi es la mar de curioso. Siempre se mete dónde no lo llaman.

A mi los garbanzos no me sientan bien. Son demasiado pesados.

Juan y Pepe son unos pesados. No paran de incordiar.

Cuando bromea, Isabel es muy aguda.

Ten cuidado. La estaca tiene una punta muy aguda.

Relaciona las palabras:

edificio superior

niño encumbrado

estante elevado

actor espigado

8

9

evolucionar canjear trasladar mudar sustituir renovar

entrometido pulcroA B

A indigestos B pelmas

A ingeniosa B afilada

10


Rodea la sílaba tónica de cada una de estas palabras:

x ¿Cuáles de estas palabras son agudas? , ,

, , , ,

y .

Ahora, fíjate en el código. Después, marca con una x la respuesta correcta:

En las palabras agudas la sílaba tónica ocupa:

la antepenúltima sílaba la penúltima sílaba la última sílaba

Finalmente, clasifica las palabras agudas en este cuadro:

11

A mé ri ca Jú pi ter

me són

bar co

a míg da la

Á fri ca

ho la

tor be lli no

co he te

au to bús

ba ña dor

to bo gán

a mis tad so fá

pe dal

li bé lu la

na ve gan te

a te rri zar

10 PALABRAS AGUDASCONOCIMIENTO DE LA LENGUA

antepenúltimasílaba

penúltimasílaba

últimasílaba

PALABRAS AGUDAS

llevan tilde no llevan tilde

Coneix

em

ent

del m

edi

CO

NEI

XEM

ENT

DEL

MED

I

Medi.indd 19Medi.indd 19 9/1/09 12:14:259/1/09 12:14:25

Guia didàctica

Guia didàctica Tram 5 Coneixement del medi, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1832-1

Guia didàctica Tram 6 Coneixement del medi, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1833-8

Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Coneixement del medi inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades.

A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions, el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació) i el quadern de recursos fotocopiables. També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre.


Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle, les guies interactives, les galeries d’imatges, la cartografi a i els vídeos.

Làmines d’aula

Dintre d’aquesta àrea disposem de tres tipus de làmines: el cos humà, els mapes i el relleu.



Uns llibres per a explorar i conèixer, per a descobrir i comprendre tot el que ens envolta: la Terra, les persones, els animals, les plantes, com ens organitzem, per a conèixer la història del món...

Els nens i les nenes faran activitats procedimentals, treballaran temes transversals, parlaran, escriuran, dibuixaran, aprendran tècniques d’estudi...

Amb un glossari fi nal, una línia del temps desplegable i un quadern per a treballar transversalment la salut a l’escola.


Activitats d’aprenentatge, de sistematització i consolidació. Inclouen exercicis TIC i temes transversals

Número d’unitat i color de trimestre

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1788-1


ISBN: 978-84-412-1787-4

Activitats d’apresistematització Inclouen exercic

Númi co

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1790-4


ISBN: 978-84-412-1789-8

Coneixement

del medi 6

Coneixement

del medi 5


Informació i Fer-se preguntes

El taller

Més activitats

Síntesi de la unitat

Ara ja en saps més


Vegeu-ne mostra



1

EL NOSTRE PLANETAEl nostre planeta, la Terra, és un petit astre de l’Univers. Forma part del sistema solar, que pertany a la galàxia de la Via Làctia. La Terra es mou i a causa dels seus moviments se succeeixen els diesi les nits i les estacions de l’any.

T5N1inf:TRAM3 04/12/08 13:01 Página 8

TU JA HO SAPS!Observa la fotografia de la Terra feta des de l’espai i explica quines parts diferencies clarament.

Entre tots, feu una llista amb tots els tipus d’astres que coneixeu. En què s’assemblen?

Observa la fotografia de la Lluna i digues què creus que són les marques que es veuen a la seva superfície.

La Lluna es veu sempre igual? Saps per què?


10

A l’Univers hi ha milions d’estrelles

La Terra vista des del seu satèl·lit, la Lluna

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar

La Lluna atreu els cossos amb menys força que la Terra

L’UniversL’Univers és tot allò que existeix: és unespai immens en el qual hi ha un nom-bre incalculable d’astres. Nosaltres vi -vim a la Terra, un petit astre situat enalgun lloc de l’Univers.

ELS ASTRES DE L’UNIVERS

Els astres o cossos celestes estan en movi-ment per l’Univers. Entre els astres podemdistingir els estels, els planetes i els sa -tèl·lits.

Els estels o estrelles són esferes grossesformades per gasos a molt altes tempera-tures que emeten llum i calor. L’estel mésproper a nosaltres és el Sol.

Els planetes són cossos sòlids de formaesfèrica que no tenen llum pròpia i giren alvoltant d’una estrella. El recorregut que faun planeta al voltant d’una estrella s’ano-mena òrbita. La Terra és un planeta i giraal voltant del Sol.

Els satèl·lits no tenen llum pròpia i giren alvoltant d’un planeta descrivint també unaòrbita. Hi ha planetes que no tenen capsatèl·lit i n’hi ha que en tenen uns quants.La Terra en té un: la Lluna.

LA FORÇA DE LA GRAVETAT

Els astres s’atreuen entre si, de manera quees mantenen en les seves òrbites respecti-ves. Aquesta força d’atracció s’anomenagravetat. És la mateixa força que fa que unastre atregui els cossos que hi ha a la sevasuperfície.

Gràcies a la força de la gravetat, els plane-tes del sistema solar giren al voltant del Sol.


1

11

Foto. Via Làctia vista des de la Terra

en una nit serena.

La Via Làctia vista des de la Terra

FER-SE PREGUNTES

LA VIA LÀCTIA

Els estels, amb els seus planetes, elssatèl·lits i altres astres, s’agrupen en galàxies.A l’Univers n’hi ha milers de milions.

La galàxia on hi ha el Sol i la Terra és la ViaLàctia, que conté al voltant de 200.000 mi -lions d’estels. La Via Làctia també es coneixpopularment amb el nom de camí de SantJaume.

Des de la Terra, en una nit serena i en unindret sense il·luminació artificial, es pot dis-tingir clarament la Via Làctia: la veiem comuna franja amb una gran concentració d’es-tels que travessa el cel de banda a banda.Tots els astres que podem veure a ull nu desdel nostre planeta pertanyen a la Via Làctia.

La Via Làctia té forma d’espiral, amb diver-sos braços, i gira sobre un eix central. LaTerra està situada a l’extrem d’un d’aquestsbraços, i el que veiem de nit és el nucli cen-tral de la galàxia.

Explica quina característica diferenciaun estel de qualsevol altre astre del’Univers.

Llegeix la informació sobre la Via Làc-tia en la pàgina web http://selene.bloc.cat/post/1412/26617 i explicaper què se la coneix també amb elnom de camí de Sant Jaume.

1

2


20

OBSERVA I LLEGEIX:1

UN MAPA és una representació gràfica d’unterritori: és un dibuix que representa unacomarca, un país, un continent, etc., tal comel veuríem des de l’aire o des de l’espai, enuna dimensió més reduïda que la real. Unplànol és un mapa que representa un territo-ri o un espai reduït (un edifici, una ciutat, etc.)

UN CONJUNT DE MAPES en forma de llibreforma un atles. En un atles hi trobem:

Un índex general que ens indica quinsmapes hi podem trobar.

El conjunt dels mapes.

Un índex de topònims en què hi ha totsels noms geogràfics que surten en l’a-tles. Al costat de cada nom de l’índex detopònims, s’indica la pàgina en què estroba i les coordenades del mapa en quèapareix. Llessuí ......................232 (pàgina) D5 (coordenades)

Els mapes i els atlesSovint fem servir dibuixos i croquis perquè ens faciliten el coneixement d’un espaio la comprensió de determinades dades. En són un exemple els mapes.

Coordenades

Uns eixos de coordenades són dues línies

perpendiculars la intersecció de les quals permet

la localització d’un punt geogràfic concret.

Toponímia: són els noms de llocs.

Rosa dels vents: indica l’orientació delmapa segons els punts cardinals.

Escala: indica la relació entre les mides delmapa i les mides del territori en la realitat.

Llegenda: informa del significat dels tipus delletres, els colors, els símbols o les líniesque es fan servir.

1

2

3

4

2

3

4

1


21

1

EL TALLER

PER A LOCALITZAR UN TOPÒNIM (poble, ciutat, riu, etc.) en un atles, fem servir l’índex de topònims. L’índex ens indica el número de la pàgina en què es troba el mapa que conté el topònim i les coordenades que ens permeten localitzar-l’hi.

Fixa’t en les coordenades (en el cas del riu Llobregat són B4).

Troba en el mapa la casella marcada per les coordenades (fixa’t en les línies discontínues).

Localitza el topònim dins la casella.

1

2

3

EL TALLER

OBSERVEU LES PAUTES QUE NECESSITEM SEGUIR PER A TROBAR EL RIU

LLOBREGAT EN AQUEST MAPA:

Llobregat, riu ......................................B4

Llobregat, delta del ......................E4

Medes, illes ..........................................D5

ARA, ENTRE TOTS, SEGUIU LES INDICACIONS DONADES I TROBEU

EN L’ATLES DE LA VOSTRA CLASSE ELS TOPÒNIMS SEGÜENTS:

Sant Feliu de Guíxols, l’Hospitalet de Llobregat, riu Onyar, les Cases d’Alcanar, riu Ter, cap de Creus, delta de l’Ebre, Lleida, el Pedraforca.

3

2


2222

MÉS ACTIVITATS

ASTRE DIÀMETRE DISTÀNCIA A LA TERRA

Sol 1,4 milions de quilòmetres 150 milions de quilòmetres

Lluna 3.473 km 384.000 km

Explica, raonadament, quan serà de dia i quan serà de nit a Catalunya en les dues situacions que mostren els esquemes:

Llegeix aquesta frase i explica’n el sentit amb l’ajuda de dibuixos:

“Es diu que la Lluna és mentidera perquè quan està en quart creixent té forma de D

i quan està en quart minvant (o decreixent) té forma de C.”

Fixa’t en aquestes dades i respon:

A Quin astre és més gran, la Lluna o el Sol? Quantes vegades ho és,

aproximadament?

B Per què, des de la Terra, veiem la Lluna i el Sol d’una mida molt semblant?

Ara, calcula:

A Quants dies trigaríem a arribar a la Lluna si hi anéssim a la velocitat d’un avió

comercial convencional, és a dir, a 900 km/h?

B I a arribar al Sol, a la mateixa velocitat, quants dies trigaríem? Quants anys

suposarien?

1

2

3

A B


23

1

23

A B

C D

1

CONSOLIDACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Identifica la Península Ibèrica, Espanya, Catalunya i Europa:

Observa i explica què volen dir els pictogrames de la llegenda que acompanyael dibuix, Després, respon:

A Què és més a l’est, el poble o el riu?

B Quina direcció segueix la carretera? I el riu?

C Sortint del poble, en quina direcció s’ha d’anar per arribar a l’ermita?

D Què és més a l’oest, l’estació o l’ermita?

5

4


24

I PER ACABAR...

Ara, prepareu una exposició oral:

1 Formeu nou grups. Un dels grups ha d’escollir el Sol i els altres vuit grups un planeta

diferent del sistema solar cada un.

2 Busqueu fotografies i redacteu un informe de l’astre que heu triat.

3 Exposeu el treball en veu alta a la classe. La resta de companys i companyes

han d’escoltar l’exposició en silenci i amb atenció.

A L’UNIVERS HI HA UN NOMBRE INCALCULABLE D’ASTRES

Tenen llum pròpia.

S’agrupen en galàxies, com la Via Làctia.

ESTELS, com el Sol PLANETES, com la Terra SATÈL·LITS, com la Lluna

Forma part del sistema solar.

Té dos moviments: rotació (al voltant de si mateixa)

i translació (al voltant del Sol).

A la seva superfície hi ha sis continents i cinc oceans.

Europa és el nostre continent.

És el satèl·lit de la Terra.

Té dos moviments: rotació (al voltant de si mateixa)

i translació (al voltant de la Terra).

SÍNTESI DE LA UNITAT

entre els quals destaquem


25

1

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

ARA JA EN SAPS MÉS

Defineix els termes següents:

Escriu el nom del planeta del sistema solar que correspongui:

El planeta on vivim.

El planeta més pròxim al Sol.

El planeta més allunyat del Sol.

Explica de què és formada cada una

de les tres parts de la Terra que es poden

observar en la fotografia.

Descriu en què consisteixen

els moviments de la Terra.

Explica quines són les conseqüències

dels dos moviments de la Terra.

Respon les preguntes següents:

A Quin tipus d’astre és la Lluna?

B Quin fenomen es produeix quan el Sol, la Terra i la Lluna queden alineats?

Explica a què són degudes les marees que hi ha als oceans.

Defineix què és un continent i escriu el nom dels sis que hi ha a la Terra.

Descriu on està situada Catalunya, prenent com a referència un mapa d’Europa.

Explica què és un mapa, quins són els elements que hi trobem habitualment

i quina és la utilitat de cada un d’aquests elements.

31

32

33

34

35

36

37

38

39

310

estel planeta satèl·lit sistema planetari galàxia


Activitats d’aprenentatge

Avaluació




Contenen un recull dels conceptes clau.

Vegeu-ne mostra


1

5

El nostre planeta

Escriu el nom de cada un d’aquests astres i digues de quin tipus d’astre es tracta:

Escriu el nom de les diferents parts de la Terra en la imatge:

1

hidrosfera atmosfera

2

geosfera

L’UNIVERS / LA TERRA

6ELS MOVIMENTS DE LA TERRA / LA LLUNA

Dibuixa les línies imaginàries de la Terra:

Ara, escriu el nom dels dos hemisferis i dels dos pols en el lloc corresponent.

Llegeix, observa i respon:

Observa les fotografies i escriu en el lloc corresponent el nom de cada una de les fases de la Lluna:

3

4

5

eix de rotació

equador

La meitat de la Terra està il·luminada

pel Sol i l’altra meitat està a les fos-

ques. A Catalunya, però, hi haurà més

estona de llum que de foscor. A què és

degut això?

7

1

OCEANS I CONTINENTS

Escriu els límits geogràfics d’Europa (oceans, mars, serralades) en aquest mapa:

A continuació, escriu el nom de la Península Ibèrica en el lloc corresponent, pinta els territoris d’Espanya i de Catalunya i completa les frases:

Espanya està situada al d’Europa.

El continent que està enganxat a Europa és .

La barrera natural que separa Europa del seu continent veí és .

Després, busca en un atles els topònims següents i escriu-los en el lloccorresponent en el mapa:

mar Cantàbrica – mar del Nord – Alps – Pirineus – Gran Bretanya – Irlanda – Islàndia

6

9 COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

Observa la imatge i explica de què es tracta.

Completa aquest quadre sobre els moviments de la Terra:

Escriu el nom dels continents i els oceans de la Terra en el lloc corresponentd’aquest mapamundi.

1

2

3

MOVIMENT DURADA QUÈ PROVOCA?

T5N1act:TRAM3 12/01/09 12:23 Página 9

Mate

màti

ques

MAT

EMÀT

IQU

ES

Mates.indd 23Mates.indd 23 9/1/09 12:15:359/1/09 12:15:35

Guia didàctica

Guia didàctica Tram 5 Matemàtiques, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1834-5

Guia didàctica Tram 6 Matemàtiques, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1835-2

Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Matemàtiques inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades.

A més, per a acompanyar la guia hem preparat el quadern d’avaluacions, el quadern d’atenció a la diversitat (fi txes de reforç i ampliació) i el quadern de recursos fotocopiables. També disposeu de les activitats interactives relacionades amb els continguts del llibre.


Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions, les programacions de cicle, les guies interactives, les animacions i els Audioproblemes.

Làmines d’aula




–Bloc 13, 14, 15, 16, 17, 18 Quaderns de matemàtiques (amb solucionari)

– Matesgrup vermell i lila Quaderns d’estratègies de resolució de problemes (amb guia didàctica i solucionari)

– Quinze són Quinze Col·lecció de quaderns de càlcul mental

–Xip, Quaderns d’informàtica




Uns llibres per a adonar-se que les matemàtiques serveixen per a comprendre el món i resoldre situacions quotidianes. Els nens i les nenes aprendran a treballar amb els nombres fent operacions, resolent problemes, mesurant, identifi cant formes geomètriques; verbalitzaran com i perquè fan cada activitat. Tot plegat amb un gran nombre d’imatges de suport i moltes activitats per aprendre estratègies i procediments.




Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1792-8


ISBN: 978-84-412-1791-1

Activitats de sist

Núi c

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1794-2


ISBN: 978-84-412-1793-5

Matemàtiques 6 Matemàtiques 5


Activitats d’aprenentatge dels diferents programes de matemàtiques

Estratègies de problemes i càlcul mental

El taller

Més activitats

Ara ja en saps més


Vegeu-ne mostra

Síntesi


ELNOSTR

EC

ONTINENT

a la Terra hi ha diversos continents: sia, frica, am rica,

oceania, l’ant rtida i...

falta el continent on vivim nosaltres. de quin continent

estem parlant?

comen a per e i acaba per a i té sis lletres.

el formen uns 50 països.

T5M1inf:TRAM3 02/12/08 16:07 Página 8

Una paraula és SINÒNIMA d’una altra

quan en una frase té el mateix signfi-

cat que l’altra i podem intercanviar-

les; com per exemple, verga i vara.

Les paraules sinònimes són molt

útils per evitar les repeticions en un

text o en una narració oral.

xxxxxxxx

xxxx

Quin és el cim més alt dels tres que anomenen els nens i nenes? I el més baix?

Si els ajuntéssim tots tres, quants metres d’alt farien?

Quina diferència hi ha entre el més baix i el més alt?

TU JA HO SAPS!

el seu cim més alt és l’El’brus. És a rússia i té 5.642 metres.

la tieta d’en jaume ha pujat al cim més alt de la terra, l’everest,

a l’him laia, que fa 8.848 metres!

doncs, laia, en pol ha pujat al cim més alt de la

península ib rica, el mulhacén, de 3.478 metres d’altura!

doncs jo no m’atreveixo

a pujar més amunt

d’on sóc ara!

1


10 DESENES DE MILIÓNUMERACIÓ I CÀLCUL

x Quants habitants té Andorra?

x Quants habitants té Portugal? I Es-

panya?

x Quin país té el nombre d’habitants

més alt?

FIXA’T que el nombre d’habitants de

la Península Ibèrica té 8 xifres.

El 7 representa les unitats de milió i

el 5 representa les desenes de milió.

Per tant, es llegeix així: cinquanta-set

milions.

Observa com es descompon aquesta quantitat i el valor de cada una de les xifres:

Unitats, desenes i centenes de milió

Digues quina és la forma escrita amb lletres

corresponent a cada nombre:

3.400 trenta-quatre milions

34.000 tres-cents quaranta mil

340.000 tres mil quatre-cents

3.400.000 tres milions quatre-cents mil

34.000.000 trenta-quatre mil

Llegeix, amb l’ajut d’un company o companya,

els nombres següents:

25.800.000 4.786.000 31.428.900

540.000 60.700.654 54.700.000

1

2

ACTIVITATS

d. M. u. M. c. m. d. m. u. m c. d. u.

5 7 . 0 0 0 . 0 0 0

LA PENÍNSULA

IBÈRICA TÉ,

APROXIMADAMENT,

57.000.000

D’HABITANTS.83.137 h.

46.063.511 h.

10.6

05.8

701

h.

Recorda què volen dir

les abreviatures:

u. unitats

d. desenes

c. centenes

u. m. unitats de miler

d. m. desenes de miler

c. m. centenes de miler

u. M. unitats de milió

d. M. desenes de milió


x Quants habitants té Europa?

FIXA’T que el nombre d’habitants

d’Europa té 9 xifres.

El nombre 3 representa les dese-

nes de milió i el nombre 7, les cen-

tenes de milió. Per tant, es llegeix

així: set-cents trenta milions.

Observa com es descompon aquesta quantitat i el valor de cada una de les xifres:

RECORDA que les xifres s’agrupen de tres en tres començant des de les unitats

i que cada tres xifres s’escriu un puntet. 1

Llegeix els nombres següents. Després, comenta amb un company o companya

quin dels nombres és el més gran i per què:

234.000.000 324.000.000 432.000.000 342.000.000

Digues quin és el nombre més gran que es pot formar de nou xifres. Comenta

la resposta amb els teus companys i companyes.

Escriu els nombres següents. No t’oblidis de posar els puntets corresponents:

A Sis-cents quaranta-cinc milions C Tres-cents milions tres-cents

vuit-cents mil trenta-sis mil tres-cents

B Nou-cents cinquanta milions trenta-vuit D Dos mil setanta-tres

Juga amb un company o companya:

Un/a diu: “Escriu un nombre de __ xifres.” La parella l’escriu i l’altre el llegeix.

Després, podeu intercanviar-vos els papers.

3

4

5

6

11 CENTENES DE MILIÓNUMERACIÓ I CÀLCUL

1

c. M. d. M. u. M. c. m. d. m. u. m. c. d. u.

7 3 0 . 0 0 0 . 0 0 0

ACTIVITATS

730.000.000 h.


20 RESOLUCIÓ DE PROBLEMESESTRATÈGIES

ESTRATÈGIESRESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Per a resoldre un problema, és important tenir en compte els apartats següents:

1. Identificar QUÈ ENS DEMANEN.

Un problema té, sempre, com a mínim una pregunta que s’ha de respondre, la incògnita.

De vegades, en l’enunciat d’un problema, pot haver-hi més d’una pregunta. Cal saber

identificar les que interessen de debò per a resoldre el problema.

2. Trobar les DADES.

Les dades d’un problema són importantíssimes a l’hora de resoldre’l bé. No sempre

tots els nombres que apareixen en l’enunciat són dades que s’hauran d’utilitzar per a

trobar la solució.

3. Decidir les OPERACIONS.

Les operacions que fem amb les dades seleccionades ens permetran trobar la

resposta a la pregunta del problema.

De vegades, per a resoldre un problema, n’hi haurà prou de fer una sola operació, però

altres vegades caldrà fer-ne més d’una.

4. Escriure la SOLUCIÓ.

El resultat de les operacions permet obtenir la solució a la pregunta o preguntes del

problema.

5. Fer la COMPROVACIÓ.

Un cop trobada la solució, caldrà comprovar-la. És important fixar-se si el resultat obtin-

gut té lògica, és a dir, si és possible que la solució al problema tingui un valor com

l’obtingut.

Llegeix l’enunciat d’aquest problema:

El dia 1 de gener, el pare d’en Marc va comprar un encenedor

per als fogons de casa seva que li va costar 5 €. En les

instruccions, escrites en 4 llengües diferents, francès, anglès,

castellà i català, deia que el podria utilitzar 942 vegades.

Si això fos cert, i tenint en compte que a la casa encenen

el foc petit i el foc mitjà per cuinar a l’hora de dinar i a l’hora

de sopar, quin dia haurien de tornar a comprar un altre

encenedor? Gasten molt o poc gas a casa d’en Marc?

1



1

Ara, llegeix atentament les preguntes de cada apartat i segueix els passosnecessaris per a resoldre el problema:

1. Què et demanen?

x Quantes preguntes hi ha en el problema? Es poden respondre totes?

x Quina és, en realitat, la pregunta o incògnita del problema?

x Per què et sembla que l’altra pregunta no es pot respondre?

2. Dades

x Quants nombres hi ha escrits en l’enunciat? Tots es poden tenir en compte com a

dades del problema?

x Hi ha alguna dada que s’hagi escrit amb lletres?

x Hi ha alguna dada que es necessiti i que no estigui escrita en l’enunciat?

x Quines són les dades que s’utilitzaran en la resolució del problema?

3. Operacions

x Es podrà resoldre el problema amb una sola operació?

x Totes les operacions seran del mateix tipus o seran combinades?

x Quines operacions cal fer per a arribar a la solució? Fes-les.

Finalment, compara el resultat amb el del teu company o companya.

x Heu obtingut el mateix resultat?

x Heu seguit el mateix procés a l’hora de resoldre el problema?

x Què és el que heu fet igual i què és el que heu fet diferent?

Resol els problemes següents en el teu quadern:

A L’avi de la Maria té 82 anys, la mare té 32 anys més que la Maria i 5 menys que el seu

pare. La Maria té 11 anys i el seu germà Jaume va néixer 6 anys més tard que ella.

Quants anys sumen entre tots?

B Avui el cadell de gos que en Joan i la Núria tenen a casa compleix els seus primers

500 dies de vida. Quan el van comprar tenia 3 mesos. Quin dia el van comprar?

C Entre la Mercè i la seva amiga tenen 195 cromos, però la Mercè en té 5 més que la

seva amiga. Quants cromos té cadascuna? Si l’àlbum de tota la col·lecció té 25 pàgi-

nes de 8 cromos cada una, quantes pàgines plenes té la Mercè i quants cromos li fal-

ten a l’amiga per a acabar-la?

2


LA CALCULADORA

Ja coneixes la calculadora. La calculadora

és una eina que ens ajuda a calcular

operacions o a comprovar-ne els resultats

que hem obtingut prèviament.

Recorda que a l’hora de fer servir la calculadora

cal tenir en compte aquestes normes:

Abans de començar una operació nova

cal assegurar-se de tenir neta la pantalla.

No s’ha de posar el punt dels milers.

Quan s’escriu un nombre, no es pot superar

la quantitat de xifres que caben

a la pantalla.

CÀLCUL MENTAL

Hi ha PARELLES DE NOMBRES QUE SUMEN

10 i recordar-les pot ser útil a l’hora decalcular.

Si afegim un zero a les sumes d’unitatsque ja hem après, obtenim sumes de de -senes que podem recordar fàcilment coma PARELLES DE NOMBRES QUE SUMEN 100.

Si afegim dos zeros a les sumes d’uni-tats que ja hem après, obtenim sumesde centenes que podem recordar fàcil-ment com a PARELLES DE NOMBRES QUE

SUMEN 1.000.

Identifica les sumes que donen 10i escriu-les en el teu quadern:

2 + 8 5 + 4 6 + 4 8 + 2 5 + 3

4 + 6 7 + 3 1 + 9 3 + 7 6 + 5

5 + 8 9 + 1 5 + 6

Identifica les sumes que donen 100i escriu-les en el teu quadern:

20 + 80 50 + 40 60 + 40 80 + 20

50 + 30 40 + 60 70 + 30 10 + 90

30 + 70 60 + 50 50 + 80 90 + 10

Identifica les sumes que donen 1.000i escriu-les en el teu quadern:

200 + 800 500 + 400 600 + 400

800 + 200 500 + 300 500 + 600

400 + 600 700 + 300 100 + 900

300 + 700 600 + 500 500 + 800

Digues quina de les dues combinacionsdonarà 10 i quina donarà 100:

3 + 5 o 5 + 5 8 + 4 o 2 + 8

6 + 4 o 4 + 7 3 + 6 o 3 + 7

5 + 5 o 4 + 5 9 + 2 o 1 + 9

7 + 3 o 3 + 5 6 + 4 o 4 + 5

40 + 60 o 50 + 30 90 + 10 o 10 + 80

20 + 70 o 70 + 30 50 + 40 o 60 + 40

20 + 80 o 70 + 20 50 + 60 o 50 + 50

1

2

3

4

22


23

1

EL TALLER

OBSERVA LA CALCULADORA I RELACIONA CADA TECLA AMB EL SEU NOM:

x Coneixes la utilitat d’alguna altra tecla? Quina? Explica per a què serveix.

FES SERVIR LA CALCULADORA

I ESBRINA EL MÀXIM NOMBRE

DE CÀLCULS (OPERACIONS

DIFERENTS) QUE POTS FER

PER A OBTENIR ELS RESULTATS

DE LA TAULA:

COMPROVA SI ÉS CORRECTE O NO EL RESULTAT D’AQUESTES OPERACIONS:

372 x 287 = 106.767 38.954 – 8.765 = 30.185 2.584 : 20 = 1.292

58.612 : 456 = 39 621.874 – 32.458 = 589.416 9.008 x 35 = 315.280

TROBA EL FACTOR PEL QUAL CAL MULTIPLICAR ELS NOMBRES SEGÜENTS

PER A ACOSTAR-LOS EL MÀXIM POSSIBLE A 5.000. FIXA’T EN L’EXEMPLE:

540 540 x 9 = 4.860

485 678 24 983 50

3

4

1

2 RESULTAT POSSIBLES CÀLCULS

8 4 + 4 2 x 2 x 2 8 x 1 16 : 2

10

25

30

0

100

12

RESULTAT

INICI

DESCONNEXIÓ

PANTALLA

ESBORRAR

NOMBRES

SUMA

RESTA

MULTIPLICACIÓ

DIVISIÓ

J

I

A

B

C

D

H

G

F

E


26

ARA JA EN SAPS MÉS

Contesta:

x Si a la classe de cinquè són 25 alumnes, quant haurà costat l’entrada del grup,

tenint en compte que les dues mestres que els han acompanyat no han hagut

de pagar?

Pensa i contesta:

x La visita al planetari hauria costat el mateix si hi haguessin anat el curs passat?

Justifica la teva resposta.

Resol:

Si l’autocar que ha portat els alumnes al planetari ha cobrat a l’escola 150 €

pel trajecte d’anada i tornada, quant ha costat la sortida al planetari a cada nen?

31

32

33

ENTRADES:

ADULTS: 10 €

NENS FINS A 10 ANYS: 7 €

CARNET JOVE: 8 €

GRUPS DE MÉS DE 10 PERSONES: 9 €

AQUESTA SETMANA ELS ALUMNES DE CINQU HAN ANAT A VISITAR EL PLANETARI.


27

1

Llegeix i contesta:

Pensa i contesta:

Els anys 1600 i 1704 van ser anys de traspàs.

x L’any que Galileu va utilitzar el telescopi per primera vegada era un any de traspàs?

x I l’any 1773? Com ho has esbrinat?

Calcula i contesta:

x Quantes hores hi ha en un any de traspàs?

Segueix les instruccions i completa la suma:

Suma, amb la calculadora, els anys a partir del 1610 perquè el resultat de la suma

et doni centenes de miler.

1610 + 1611 + 1612...

x Fins a quina data has d’arribar?

Descompon en forma de suma el nombre del resultat final que has obtinguten l’exercici anterior.

34

35

36

37

38

Uns monitors del planetari han

explicat als nens i nenes que

l’any 1610 un astrònom anome-

nat Galileu va utilitzar el telescopi

per primera vegada i va observar

la Via Làctia. El 1773 un altre

astrònom, Herschel, mentre

comptava estrelles va tornar a

observar-la. Quants anys han pas-

sat des del primer cop que Gali-

leu va fer la seva observació?



Activitats de consolidació dels diferents programes de matemàtiques

Problemes




Contenen un resum de conceptes clau.

Vegeu-ne mostra


1El nostre continent

Escriu els nombres amb xifres o lletres segons correspongui:

Quaranta milions dos-cents trenta x

Sis-cents mil trenta-set x

Dos-cents trenta-quatre milions nou-cents dos x

Cinquanta-set milions vuit-cents mil quaranta-tres x

567.800.000 x

23.489.000 x

100.375.075 x

4.864.701 x

Completa la graella amb les abreviatures i col·loca-hi els nombres següents:

d. – u. M. – u. – c. – c. m. – d. m. – d. M. – u. m. – c. M.

21.456.328 – 549.945 – 5.487 – 74.000.653 – 753.075.632

1

2

5 DESENES I CENTENES DE MILIÓNUMERACIÓ I CÀLCUL

u. M. d. m. c.

T5M1act:TRAM3 02/12/08 16:22 Página 5

Observa el planisferi i completa:

Si aquí són les 11 del matí, a Moscou són

Si aquí són les 5 de la tarda, a Pequín són

Si aquí són les 10 de la nit, a Santiago de Xile són

Ara, explica per què Espanya i Alemanya tenen el mateix horari.

Situa en aquest dibuix els quatre punts cardinals:

x Per on surt el sol?

Ara, dibuixa un sol en el punt cardinal corresponent.

18

19

10 SISTEMA HORARI MUNDIALMESURA

nord

sud

est

oest

– 12 – 11 – 10 – 9 – 8 – 7 – 6 – 5 – 4 – 3 – 2 – 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12


Escriu i resol les sumes:

3.598 + 298 + 135.790 = 658.900.256 + 2.765 + 12 =

3 + 376.000 + 4.862 + 39 = 67.843 + 38 + 276.743 =

Esbrina, amb l’ajut d’un company, quina xifra falta en cada operació:

58.821 + + 235.960 + 900 = 348.000

587.489 – = 365.000

37 + 2.659 + = 14.563

– 74. 650 = 274.384

Expliqueu com heu resolt les operacions:

Escriu i resol les restes:

554.008 – 23.954 = 23.587 – 3.587 =

460.860 – 276.521 = 65.864 – 64.975 =

7

8

9

A C

DB

A C

B D

1

7 REPÀS DE LA SUMA I LA RESTANUMERACIÓ I CÀLCUL

A B C D

A B C D


Resol els problemes següents:21


DADES OPERACIONS

QUÈ ET DEMANEN?Al magatzem hi ha 70 caixes

de 25 capses de bombons

cadascuna. En cada capsa hi

ha 35 bombons, dels quals 7

són de licor. Quants bom-

bons hi ha al magatzem?

1

DADES

SOLUCIÓ

OPERACIONS

QUÈ ET DEMANEN?El pare d’en Miquel va a la

feina amb cotxe i ha de pagar

6 € de peatge per a anar i 6 €

per a tornar. Aquest mes

compartirà el cotxe i la des-

pesa del viatge amb un com-

pany. Quant haurà de pagar si

treballen 20 dies al mes? Si

hi anés amb moto, no podria

portar el seu company i hau-

ria de pagar 4 € cada vegada

que passés pel peatge. Què li

surt més a compte?

2

x Hi ha alguna dada que hagi sortit en el problema

que no hagis hagut d’utilitzar? Quina pre -

gunta t’haurien pogut plantejar en l’enunciat per a

poder utilitzar-la?

SOLUCIÓ


Educació

art

ísti

caMúsica

Plàstica

MÚ

SIC

APL

ÀSTI

CA

Artistics.indd 19Artistics.indd 19 9/1/09 12:16:379/1/09 12:16:37

Guia didàctica

Guia didàctica Tram 5 Música, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1836-9

Guia didàctica Tram 6 Música, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1837-6

Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Música inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia també conte un CD d’àudio, amb cançons, audicions, danses, etc.

A més, per a completar la guia hem preparat les propostes d’avaluacions inicial, fi nal i trimestrals.



Làmines d’aula







Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1796-6


ISBN: 978-84-412-1795-9

Númi co

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1798-0


ISBN: 978-84-412-1797-3

Música 6 Música 5


Història de la música / Estils musicals

Audició / Cançó instrumentada /Dansa / Cançó

Llenguatge musical

Flauta

Ara ja en saps més


Vegeu-ne mostra

Uns llibres molt atractius per a educar l’oïda. Els nens i les nenes faran un recorregut per la història de la música (a 5è) i es familiaritzaran amb els diferents estils musicals (a 6è). També aprendran a escoltar peces musicals, ritmes, interpretaran cançons, s’endinsaran en el coneixement del llenguatge musical, faran danses en grup...

Consolidaran el coneixement de la fl auta dolça i la interpretació de peces de nivell superior als cursos anteriors.

Els quaderns d’activitats afegeixen dues pàgines d’activitats per a cada unitat. Són fungibles i s’imprimeixen en un paper que facilita que els nens i les nenes hi puguin treballar amb comoditat, escrivint, esborrant...


Activitats d’aprenentatge i consolidació. Inclouen àudios, TIC i temes transversals


D’O

NVE

LA

MÚ

SIC

A?

la música ens ve de molt lluny i de molts llocs diferents,

per aix és tan variada. el primer músic potser va ser el vent,

quan feia xiular les canyes de bambú o movia les fulles seques

dels arbres. més tard, l’ésser hum va anar aprenent

a fer música amb el seu cos i amb el que l’envoltava.

T5MU1inf:TRAM3 12/12/08 11:28 Página 8

1Digues el nom d’alguninstrument musical antic.

Quin déu grec coneixes?

Saps qui era Orfeu? I Hèrcules?

Pensa el nom d’algun personatgeromà famós i escriu-lo.

Digues el nom de les figuresmusicals que has après fins ara.

TU JA HO SAPS!

és una arpa d’egipte,

que es feia sonar en

els banquets de bodes.

quin instrument

més estrany!

renoi, aquesta arpa

sí que és estranya.

ha, ha, ha!

ha, ha!

els instruments han anat

canviant amb els anys.

aquest instrument també és

una arpa, per la veig diferent.


10HISTÒRIA DE LA MÚSICA

Una llegenda grega explica que el déu Pan,que tenia cos d’home i potes de cabra, vaperdre la seva estimada Siringa, que es va convertir en canya. Pan va agafar unesquantes canyes i es va fer una flauta. Avuien dia la coneixem com a flauta de Pan osiringa.

Els inicis de la músicaSegurament, els primers sons que l’home i la dona van escoltar a la prehistòriavan ser el del vent bufant entre les canyes i les fulles, el de l’aigua baixant pelrierols, el de la pluja picant contra el terra i altres sons que els envoltaven.

ELS PRIMERS INSTRUMENTS

MUSICALS

El primer instrument musical que van ferservir els humans més antics va ser el seupropi cos. Després, de mica en mica, vananar trobant utilitats als objectes quetenien i, per casualitat, devia néixer la pri-mera flauta quan algú, sense adonar-se’n,va bufar un os o una canya de bambú.

La primera etapa de la música que esconeix perquè hi ha documents escrits iorals és l’època clàssica, que va del segleVIII aC a l’any 500 dC. En aquesta època la música més important que hi havia era lamúsica dels grecs i els romans.

Abans dels grecs ja hi havia hagut altrescivilitzacions, com l’egípcia, la xinesa o lajaponesa, que havien fet música, però noés fins als grecs que es comencen a trobardocuments musicals.

Els primers signes musicals que trobemsón pintures, escultures i restes artístiquesque ens donen una idea de com era lamúsica grega.

LA MÚSICA DELS GRECS

La música dels grecs acompanyava els ac -tes socials i religiosos i sempre anava decostat amb la poesia i la dansa. Per alsgrecs, la música també tenia propietatscuratives i s’havia d’escollir una bona músi-ca per a cada moment.

La cultura grega girava al voltant dels seusdéus i la música no n’era una excepció. Peraixò, molts dels déus grecs estan relacio-nats amb instruments musicals que ellsmateixos van crear.


11

1

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

CORNU És una espècie de trompeta amb el tub deforma circular, que s’utilitzava en actes militars.

AULÓS És una flauta doble en la qual cada mà s’encar -rega de tapar els forats d’un dels tubs.

Fixa’t en aquests instruments:

Busca informació sobre aquests instruments musicals antics i fes-ne un resum:

siringa lira cròtals

Digues a quins instruments musicals actuals et recorden aquests instrumentsde l’antiguitat:

Escolta amb atenció aquestes melodies antigues i, després, contesta:

Orestes Stasimon, d’Eurípides.

In dulci jubilo, de Mike Oldfield. Fragment modern d’una dansa grega.

• Quines diferències hi ha entre una música i l’altra?

• En quina de les dues hi intervenen veus?

• Quina creus que és més adient per a ballar? Per què?

1

2

3

4

ACTIVITATS


Orfeu i EurídiceCHRISTOPH WILLIBALD GLUCK

Orfeu i Eurídice és una òpera basada en una llegen-da de la mitologia grega d’aquests dos personat-ges.

Orfeu tenia un gran do per la música i sempreanava amb la seva lira pertot arreu meravellant totésser viu que l’escoltava.

Orfeu es va enamorar d’Eurídice i va viure una deles històries d’amor més boniques que s’haginsentit mai, fins que la mala sort va fer que unaserp verinosa piqués Eurídice i morís.

Orfeu, ple de tristesa, va voler baixar als infernsper buscar-la i tornar-la a la vida. El seu camí no vaser fàcil, però gràcies a la seva valentia i a la sevamúsica Orfeu va poder emportar-se Eurídice delsinferns amb una condició: no miraria endarrere percap motiu fins que en sortissin.

En l’últim moment, Orfeu va sentir un soroll i,espantat, es va girar, i aleshores Eurídice va des-aparèixer per sempre més.

El final de l’òpera de Gluck és diferent i els dos pro-tagonistes es retroben i viuen feliços per sempremés.

CHRISTOPH WILLIBALD GLUCK va néi-xer a Erasbach (Alemanya) l’any 1714i va morir a Viena el 1787. Va ser un“nen cantor” en un convent i allà ma -teix va aprendre a tocar el violoncel.

Va estudiar música de molt jove. Demés gran va anar a estudiar a la Uni-versitat de Praga i, alhora, treballavad’organista i de músic ambulant.

L’any 1762 va escriure Orfeu i Eurídi-ce. Aquesta òpera va ser escrita pri-mer en italià, però després va ser tra-duïda al francès.

Es considera que les òperes de Glucktrenquen l’estil de l’òpera italiana,que era la més típica fins aquellsmoments.

El paper d’Orfeu pot ser cantat per unamezzosoprano, però l’òpera va serescrita perquè la cantés un castrato. Alsegle XVIII era molt normal que algunspapers masculins fossin escrits per aveus femenines.


13

1

J’AI PERDU MON EURYDICE Maria Callas

J’ai perdu mon Eurydice,rien n’égale mon malheur.Sort cruel! Quelle rigueur!Rien n’égale mon malheur!Je succombe à ma douleur!Eurydice, Eurydice,réponds. Quel supplice!Réponds-moi!C’est ton époux fidèle;entends ma voix qui t’appelle.

He perdut la meva Eurídice,res no iguala la meva desgràcia.Cruel destí! Quina fatalitat!Res no iguala la meva desgràcia!No puc suportar el meu dolor!Eurídice, Eurídice,respon. Quin suplici!Respon-me!Sóc el teu fidel espòs;escolta la meva veu com et crida.

BUSCA INFORMACIÓ A INTERNET O EN UNA ENCICLOPÈDIA SOBRE LA

LLEGENDA D’ORFEU I EURÍDICE I ESCRIU-LA EN LA TEVA LLIBRETA.

COMPLETEU A LA CLASSE L’ARGUMENT DE LA LLEGENDA ENTRE TOTS ELS

COMPANYS I COMPANYES.

BUSQUEU EL NOM D’ALGUNS DÉUS DE LA MÚSICA EN LES DIFERENTS

MITOLOGIES O LLEGENDES POPULARS.

ESCOLTEU LA PEÇA QUE FA REFERÈNCIA A LA DESESPERACIÓ D’ORFEU EN

PERDRE EURÍDICE:

CONTESTA:

x En quina llengua és cantada?

x Quina veu canta?

3

4

2

5

1

AUDICIÓ


14LLENGUATGE MUSICAL

Recorda totes les figures rítmiques que coneixes fins ara. Digues el nom i ladurada de cadascuna:

Escolta aquests ritmes i, després, repeteix-los:

1

2

La síncope

La corxera-negra-corxera té una durada de dos temps:les dues corxeres tenen el valor de mig temps i lanegra, d’un temps. Per aquest motiu, farem més llargala figura del mig. Aquest ritme té el nom de síncope.


1

15 LLENGUATGE MUSICAL

Recita aquests ritmes i pica’ls amb les mans:

Reciteu aquests ritmes i, després, canteu-los amb el nom de les notes:

3

4


16

FLAUTA

FLAUTA

Christoph Willibald Gluck va conèixer el compositorGEORG FRIEDRICH HÄNDEL a Londres, en un delsseus viatges.

Händel va escriure una òpera anomenada Rinaldo. Vaser la primera òpera escrita en italià a Anglaterra.Rinaldo es va estrenar l’any 1711 i va ser cantadaper un castrato.

Vint anys més tard, Händel va escriure l’ària Lasciach’io pianga, que en català vol dir Deixa que plori, pera una nova versió de l’òpera.

Interpreta amb la flauta aquest fragment de l’ària de Händel. Recorda totes

les notes que has après:

Deixa que ploriGeorg Friedrich Händel

A


17

1


Digues quins instruments podien fer els humans prehistòrics amb elsmaterials de l’època.

Explica el que recordis sobre la música dels grecs.

Explica com es toca l’aulós.

Escriu un text breu sobre la història d’Orfeu i Eurídice.

Digues per a quina veu va ser escrit el paper d’Orfeu.

Recorda que la corxera-negra-corxera té una durada de dos temps. Digues altres combinacions de figures musicals que siguin de dos temps.

Observa aquestes flautes i digues el nom de la nota que representacadascuna:

31

32

35

36

37

34

33

ARA JA EN SAPS MÉS


Guia didàctica

Guia didàctica Tram 5 Plàstica, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1838-3

Guia didàctica Tram 6 Plàstica, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1839-0

Cada una de les unitats que formen la guia didàctica de Plàstica inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. També hi trobareu recursos per a l’avaluació.






Uns llibres fungibles, amb format horitzontal, amb els quals els nens i les nenes aprendran a explorar i percebre manifestacions artístiques plàstiques i visuals i podran interpretar i crear tant individualment com col·lectivament.

CINQUÈ CURS A partir de l’anàlisi d’una sèrie d’obres d’art, confrontades perquè són representacions mestres de característiques contràries (fred/calor, guerra/pau, melancolia/alegria, llum/obscuritat, orgànic/inorgànic, animat/inanimat), els alumnes maduraran la seva capacitat de percebre i de crear.

SISÈ CURS A partir de l’estudi d’aquells ofi cis que representen sectors comunicatius relacionats amb la imatge (coreògrafs, escenògrafs, dissenyadors d’objectes, dissenyadors d’espais, fotògrafs, il·lustradors) els alumnes consolidaran la seva capacitat d’interpretar i representar el món.

ActivitatContingut

Activitat d’ampliació

Número d’unitat

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1799-7

Activitat d’ampliació

Nú

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1800-0

Plàstica 6 Plàstica 5

Entrada a la unitat

Activació dels coneixements previs

Treball dels continguts

El talleret (amb les plantilles)

Tallers de festa


Vegeu-ne mostra

Artistics.indd 23Artistics.indd 23 12/1/09 14:09:0712/1/09 14:09:07

Ciutadania.indd 30Ciutadania.indd 30 23/12/08 09:39:5823/12/08 09:39:58

Educació

per

a la c

iuta

dania

EDU

CAC

IÓ P

ER A

LA

CIU

TAD

ANIA


Educació

per

a la c

iuta

dania

Guia didàctica

Guia didàctica Tram Educació per la ciutadania, en paper i CD

ISBN: 978-84-412-1840-6

Cada una de les unitats que formen la guia didàctica d’Educació per la ciutadania inclou les programacions d’aula, orientacions i suggeriments didàctics i les solucions de les activitats proposades. La guia també conté un DVD amb reportatges i recursos fotocopiables.


Posem a la vostra disposició el nostre web, on podeu trobar el catàleg de publicacions i la guia interactiva.




En l’àrea d’Educació per a la ciutadania els alumnes estudiaran com ens relacionem, com ens organitzem i com podem fer una societat més justa.

El llibre d’Educació per a la ciutadania s’estructura en sis blocs temàtics (“Qui sóc?”, “Amics i amigues”, “Conviure”, “Formar part”, “Ciutadania”, “Habitar el món”) de 5 sessions cadascun. Cada sessió està pensada perquè pugui ser treballada en una hora lectiva.

Llibre de curs

ISBN: 978-84-412-1801-7

Educació per a

la ciutadania

Vegeu-ne mostra

ESTRUCTURA D’UNA SESSIÓ

Document i activitats

Informació i refl exió

Contingut de la pàginaBloc

Activitats de comprensió, refl exió i aplicació

Número de sessiói color del bloc


46

Què et fa posar nerviós?

Compta fins a deuTotes les persones tenim impulsos que ens costa aturar. A vegades

ens posem nerviosos i perdem el control de nosaltres mateixos. Ales-

hores és més fàcil fer coses que no volem fer.

Hi ha situacions que ens irriten més que altres. Per exemple, als

camps de futbol n’hi ha que criden i insulten els jugadors de l’equip

contrari. Les persones que ho fan, habitualment són cordials i tran -

quil·les, però tenen dificultats per controlar-se quan el seu equip perd.

També és freqüent trobar conductors de cotxe que s’enfaden amb faci-

litat si troben un embús a la carretera. I segurament són persones que

no es comporten de manera agressiva amb els companys de la feina

o amb els veïns de l’escala.

Perdre el control del que es fa comporta moltes dificultats: baralles

amb els amics, malhumor, empipades, càstigs, sentir-se culpable i,

sobretot, estar insatisfet per com s’ha resolt aquella situació. En defi-

nitiva, deixar-se portar per la ràbia i els nervis comporta molts proble-

mes i cap avantatge.

QUI SÓC?

ATURA’T I PENSA“Compta fins a deu!” “No et precipitis!” “Controla’t!” “Abans de fer-ho, pensa una mica.” Són expressions que fem servir per recordar a algú que està a punt de fer o de dir alguna cosa sense pensar, alguna cosa que encaraés a temps d’evitar.

TRAMciutadania:TRAM3 16/12/08 11:05 Página 46

47

3

Ses

sió

Però estar nerviós o enfadat no ens treu responsabilitat: tots hem

d’assumir allò que fem. Per això és important aprendre a controlar-nos

en aquelles situacions que més ens costen, aprendre a comptar fins a

deu. Per a fer-ho, podem intentar seguir aquests tres passos:

Aprèn els tres passos

de l’autocontrol. Per parelles,

recordeu quins són.

ADONAR-NOS QUE ENS ESTEM POSANT NERVIOSOS.

Saber reconèixer què ens posa nerviosos.

ATURAR-NOS I RELAXAR-NOS.

No deixar que la nostra acció passi per davant del nostre pensament.Donar-nos un temps per calmar-nos.

PENSAR.

Un cop serens, pensar una acció alternativa a la que hauríem fetquan estàvem nerviosos.

1

2

3


48

La Maria té el costum d’agafar coses d’en Francesc sense demanar-li permís. EnFrancesc no ho suporta, i quan veu que la seva germana li ha pres alguna cosa,instintivament l’agafa del braç i li crida. La Maria arriba del carrer. Troba el seugermà mirant la tele.

MARIA: Hola. Avui l’entrenament ha estat mortal.

FRANCESC: Sempre dius el mateix —contesta mentre s’adona que la Maria porta la

seva bossa d’esport.

1 S’adona que es posa nerviós. Nota una escalfor a la cara. S’està posant moltnerviós i està a punt d’insultar a crits la Maria. Però s’atura.

MARIA: Doncs avui encara ha estat més dur. No hem parat de córrer.

2 S’atura i es relaxa. En Francesc no està segur de poder-se controlar. Per aixòes retira a la seva habitació i mira de relaxar-se: respira a fons i deixa passaruns minuts.

3 Pensa. Quan nota que està més serè, decideix tornar al menjador i parlar ambla Maria.

FRANCESC (seriós): Maria, t’he dit mil vegades que no em prenguis les meves coses.No ho suporto.

La Maria, en aquell moment, s’adona de la bossa. Fa cara d’haver estat enganxadaen fals.

MARIA: Ai, ho sento, però és que m’agrada tant… Ara mateix te la torno —diu mentre comença a buidar la bossa.

1 Llegiu aquesta situació i practiqueu els passos de l’autocontrol

Després, per parelles, repartiu-vos els papers i representeu-la.

Durant el partit de bàsquet, en Manel, sense voler, dóna una forta empenta a enJosep. Aquest es gira bruscament i està a punt d’etzibar-li un cop.

La mare de la Gemma l’ha esbroncat perquè encara no s’ha fet el llit. La Gemma, ensituacions semblants, acostuma a contestar malament.

Avui, a classe, s’ha de lliurar un treball fet en grup. L’Anna ha oblidat la seva part acasa. A l’Olga li vénen ganes de cridar i insultar la seva companya.

A

B

C

2 Practiqueu els tres passos de l’autocontrol amb aquestes tres situacions de sota.

Escriviu el diàleg i representeu-lo.

x FITXA


49

3

Què vol dir l’expressió “serl’amo de tu mateix”?

Quines coses de la teva vidapots decidir a la teva edat?

Prova de “gestionar” durantuna setmana el teu temps lliu-re. Per a fer-ho, segueix els con-sells per a dirigir la teva vida.Després, valora com ha anat.

Decideix com vols ser

Hi ha moltes maneres de viure i moltes maneres de ser.Cadascun de nosaltres tenim aficions, gustos i interessospropis. També tenim un caràcter i una determinada persona-litat. El conjunt de tot això ens fa únics i diferents de la resta.

Però la manera de viure no és heretada, sinó que l’anemdecidint al llarg dels anys. No passa el mateix que amb elcolor dels ulls o amb l’alçada. Aquests trets físics també for-men part de la nostra persona, però no els podem alterar.

En canvi, les persones tenim molt a decidir respecte a lamanera com volem que sigui la nostra vida. La podem dirigiri això ens converteix en amos de nosaltres mateixos. Ensdóna poder i, alhora, ens exigeix responsabilitat. Una respon-sabilitat que augmenta a mesura que ens fem grans.

Dirigir la vida vol dir:

NO FER ALLÒ QUE NO VOLS FER.

SER CAPAÇ DE TIRAR ENDAVANT ALLÒ QUE VOLS ACONSE-

GUIR.

Les màquines no et manen.Ets tu qui decideixes com les

fas servir.


Mate

rials

com

ple

menta

ris

MAT

ERIA

LS C

OM

PLEM

ENTA

RIS

Materials complementaris.indd 33Materials complementaris.indd 33 9/1/09 12:18:169/1/09 12:18:16

Reforçar coneixements

Ampliar coneixements

Assolir les competències bàsiques

Treballar la sisena hora

MATERIALS COMPLEMENTARIS PER A:


Materials complementaris.fh11 23/12/08 09:28 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Quaderns d'eficàcia lectora - Lectogrup

Col·lecció de quaderns pensats per a treballar la rapidesai la comprensió lectores amb l'objectiu de formar lectorscompetents.Componen el projecte cinc quaderns corresponents acinc nivells diferents i una guia didàctica per al docent.

Cada quadern conté:

•Estratègies de comprensió - perquè els alumnes entenguin millor el que llegeixen.•Activitats d'agilitat visual - perquè els alumnes millorin l'atenció, la memòria i la percepció visuals.•Exercicis de gimnàstica ocular - perquè els alumnes adquireixen més agilitat ocular.

La guia didàctica ofereix proves de diagnòstic i un CDamb les làmines necessàries per a fer els exercicis degimnàstica ocular i les solucions de les activitats.

Lectogrup blau - nivell d’iniciacióLectogrup groc - nivell de progressióLectogrup verd - nivell intermediLectogrup vermell - nivell avançat

Lectogrup lila - nivell molt avançat

Guia Quaderns Lectogrup

També en CASTELLÀ

CI CM CS

Augmentar la velocitat

i la comprensió lectores


Composici�n


Consolidar la lectura, l’ortografia,la gramàtica i l’expressióen llengua catalana

Quaderns de llengua - Col·lecció Bloc

Nova col·lecció de quaderns complementaris de llengua.Aquests quaderns s’adrecen a tots els cursos deprimària. Estan concebuts per a reforçar el treball quees proposa al llibre de curs dels alumnes; s'hi treballenels aspectes més bàsics i més mecànics de la llengua.

Hi ha tres quaderns per curs (un per trimestre).

Bloc Llengua 1Bloc Llengua 2Bloc Llengua 3Bloc Llengua 4Bloc Llengua 5Bloc Llengua 6Bloc Llengua 7Bloc Llengua 8Bloc Llengua 9Bloc Llengua 10Bloc Llengua 11Bloc Llengua 12Bloc Llengua 13

Bloc Llengua 14

Bloc Llengua 15

Bloc Llengua 16

Bloc Llengua 17

Bloc Llengua 18

Solucionaris al web

CI CM CS


Composici�n


Quaderns d’ortografia catalana

Reforçar l’ortografia catalana

Col·lecció formada per dotze quaderns programats per alcicle mitjà i el cicle superior de primària. Cada quadern estàestructurat en quatre unitats en què es treballen de manerainductiva els continguts d'ortografia. Aquests continguts esreprenen, es reforcen i s'amplien cada tres quaderns. A mésd'activitats inductives, es plantegen activitats de consolidaciói de memòria i habilitat visuals.

Quaderns autocorrectius

Quadern ortografia catalana 1Quadern ortografia catalana 2Quadern ortografia catalana 3Quadern ortografia catalana 4Quadern ortografia catalana 5Quadern ortografia catalana 6Quadern ortografia catalana 7

Quadern ortografia catalana 8





CM CS


Composici�n


Consolidar la lectura, l’ortografia,la gramàtica i l’expressióen llengua castellana

Quaderns de llengua castellana

Col·lecció de quaderns complementaris per al cicle mitjà i el ciclesuperior de primària concebuts per a reforçar el treball de llenguacastellana.S'hi treballa des de l'elaboració de textos de diferents tipus i lasistematització de la lectura i la comprensió lectora fins al treball decontinguts ortogràfics i gramaticals bàsics.


Bloc Lengua castellana 7Bloc Lengua castellana 8Bloc Lengua castellana 9Bloc Lengua castellana 10Bloc Lengua castellana 11Bloc Lengua castellana 12Bloc Lengua castellana 13

Bloc Lengua castellana 14





Solucionaris al web

CM CS


Composici�n


Quaderns d'ortografia castellana

Col·lecció formada per dotze quaderns programats per a ciclemitjà i cicle superior de primària. Cada quadern està estructuraten quatre unitats en què es treballen de manera inductiva elscontinguts d'ortografia. Aquests continguts es reprenen, esreforcen i s'amplien cada tres quaderns. A més d'activitatsinductives, es plantegen activitats de consolidació i de memòriai habilitat visuals.

Quaderns autocorrectius

Quadern Ortografía castellana 1Quadern Ortografía castellana 2Quadern Ortografía castellana 3Quadern Ortografía castellana 4Quadern Ortografía castellana 5Quadern Ortografía castellana 6Quadern Ortografía castellana 7

Quadern Ortografía castellana 8





Reforçar l'ortografia castellana

CM CS


Composici�n


Quaderns de matemàtiques - Col·lecció Bloc

Consolidar els continguts

matemàtics bàsics

Nova col·lecció de quaderns complementaris dematemàtiques per a l’educació primària. Contenen unagran diversitat d'activitats per a treballar els aspectesmés bàsics i més mecànics de les matemàtiques. Encada unitat de treball es dedica un espai important a laresolució de problemes matemàtics que activen la capacitatde càlcul mecànic i comprensiu.


Bloc Matemàtiques 1Bloc Matemàtiques 2Bloc Matemàtiques 3Bloc Matemàtiques 4Bloc Matemàtiques 5Bloc Matemàtiques 6Bloc Matemàtiques 7Bloc Matemàtiques 8Bloc Matemàtiques 9Bloc Matemàtiques 10Bloc Matemàtiques 11Bloc Matemàtiques 12Bloc Matemàtiques 13

Bloc Matemàtiques 14





Solucionaris al web

CI CM CS


Composici�n


Col·lecció de quaderns pensats perquè l’alumne aprengui a resoldrediferents tipus de problemes, que entengui millor els enunciats,pensi amb lògica i identifiqui les operacions que cal fer.

Rumiagrup taronjaRumiagrup blauRumiagrup grocRumiagrup verdRumiagrup vermell

Rumiagrup lila

Guia didàctica Rumiagrup (amb orientacions i solucionaris)

Adquirir estratègies per a facilitar

la resolució de problemes matemàtics

Quaderns d'estratègies per a resoldre

problemes - Rumiagrup

També en CASTELLÀ

CI CM CS


Composici�n


Millorar l’agilitat en les operacions

bàsiques i el càlcul mental

CI CM CS

També en CASTELLÀ

Col·lecció de sis quaderns programats per a tota la primàriaque treballen bàsicament el càlcul mental, el domini de lespropietats de les operacions per poder portar a terme aquestcàlcul i la potenciació de les estratègies pròpies de resolucióde les operacions.

Quinze són Quinze 1Quinze són Quinze 2Quinze són Quinze 3Quinze són Quinze 4Quinze són Quinze 5

Quinze són Quinze 6

Solucionaris al web

Quaderns de càlcul - Quinze són quinze


Composici�n


Quaderns d'informàtica - Xip

Col·lecció de quatre quaderns pensats per al cicle mitjà i el cicle superior de primària.La col·lecció Xip permet descobrir el món de la informàtica i les possibilitats queaquest món ofereix: s'estudien les parts d'un ordinador, s'aprèn a fer servir l'ordinadori alguns dels programes més usuals, es navega per Internet...

Els continguts de cada quadern s'organitzen en quatre blocs:

• El maquinari• L'entorn Windows• Internet• El programari

Xip-Quadern d'informàtica 3Xip-Quadern d'informàtica 4Xip-Quadern d'informàtica 5

Xip-Quadern d'informàtica 6

Assimilar i consolidar els

coneixements informàtics bàsics

CM CS

CM CS

Exercitar i augmentar

la velocitat de càlcul

Quaderns de taules de multiplicar

Col·lecció de quaderns que permetaprendre i repassar les taules de multiplicarde manera amena.

Quadern Taules de multiplicar del 2Quadern Taules de multiplicar del 3Quadern Taules de multiplicar del 4Quadern Taules de multiplicar del 5Quadern Taules de multiplicar del 6Quadern Taules de multiplicar del 7Quadern Taules de multiplicar del 8Quadern Taules de multiplicar del 9Quadern Taules de multiplicar del 2, 3 i 5Quadern Taules de multiplicar del 4, 6 i 7Quadern Taules de multiplicar del 8 i 9


Composici�n


Lectures

Diccionaris

Novel·les de temàtica i tractament

variat per a lectors consolidats

GRUMETS GROCSA partir de 7 anys

GRUMETS VERMELLSA partir de 8 anys

GRUMETS VERDSA partir de 10 anys

Novel·les breus amb

il·lustracions en color

per a primers lectors


Composici�n


tram a tram tram catÀlegescolar.text-lagalera.cat/catalegs/tram_cicle_superior.pdfi ordeneu els...

Documents