N O M S : B e r n a t B a l c e l l s

X a v i e r R o d r í g u e z

À n g e l S á n c h e z

ÍndexÍndex●Que és?●Història●Festa●Dites●Poema ●Tots Sants a Catalunya●Opinió Personal

Que és?Que és?És una festa tradicional catòlica dedicada al record dels

avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.

HistòriaHistòriaL'origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d'un període de

temps anterior al procés de cristianització que va experimentar la península durant els primers segles de l'era actual, encara que en aquesta etapa la festa va patir importants modificacions. Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts.

Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.

Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns

dies que estaven fora dels dos períodes, és

a dir, no estaven inclosos en cap dels dos.

No obstant això, tothom era conscient que

els dies Samain donaven la benvinguda

al període d'obscuritat i això possibilitava

que les portes de l'altre món restessin

obertes i els morts poguessin contactar amb els vius.

Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.

FestaFestaUna de les festes importants de la tardor és la Festa de Tots Sants, la Castanyada i el Dia dels Morts, que se celebren entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interaccionen el món dels vius i el dels morts. Per una banda es fa palès el record als avantpassats familiars morts, amb les visites rituals al cementiri per honorar-los, i per l’altra, també es fa real la creença segons la qual, aquests dies, els morts visiten als vius: és el moment de celebracions festives amb bruixes, esperits, fantasmes, ànimes en pena i altres éssers més terrorífics. La gastronomia de tots sants, que procedeix d’antigues ofrenes funeràries, és rica i variada i està basada en l’elaboració dels panellets -o “mitgetes” com en diuen a les terres lleidatanes- amb els productes de la temporada. Altres menges pròpies d’aquesta festa són les castanyes i els moniatos que, acompanyades de moscatell, es mengen en el marc de les castanyades familiars i populars.

DitesDites➢ De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys

➢ De sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas

➢ De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual

➢ De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal

➢ De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir

➢ De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar

➢ Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé,

➢ i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant

PoemaPoemaLa castanyadaTorrarem quatre castanyes

quan regni la nit al cel,

i amb històries de fantasmes

tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,

cada espurna de la llar

fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates

i els panellets siguin record,

quan de les castanyes quedin sols

les clofolles i l'olor,

només llavors esperarem

que passi el temps ràpidament

perquè arribi una altra festa al calendari.Isabel Barriel

Tots Sants a CatalunyaTots Sants a CatalunyaTots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l'any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. Ha passat el temps de l'abundor, dels collites de l'estiu i de la verema... Les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteïda. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida. Comença el temps fred i les nits són més llargues. Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora. Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben aprop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la gent hi passava cada dia

Opinó personalOpinó personalEns ha agradat molt perquè és un tema que mai havíem treball i també teníem curiositat per saber les arrels d'aquesta festivitat.

Així mateix hem pogut assabentar-nos de que aquesta festa està molt arrelada al nostre país.

Nosaltres hem estat molt a gust amb els companys del grup perquè ens hem repartit la feina i tots ens hem posat d' acord.