2010

TONI TORRENS: UNA VIDADEDICADA A LA CULTURA

QUÈ ÉS EL RAID?

TREBALLTREBALLBEN FET

El passat 16 de novembre la UNESCO reconeixia els Castells,El passat 16 de novembre la UNESCO reconeixia els Castells,la Sibil·la de Mallorca i la dieta mediterrània com a Patrimonila Sibil·la de Mallorca i la dieta mediterrània com a PatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat. D’aquesta manera, l’aleCultural Immaterial de la Humanitat. D’aquesta manera, l’ale--gria pel reconeixement de la vàlua cultural del nostre patrimoni gria pel reconeixement de la vàlua cultural del nostre patrimoni quedava de nou reconeguda a nivell internacional, i s’unia aquedava de nou reconeguda a nivell internacional, i s’unia a

--

--

En efecte, el compromís per defendre el nostre patrimoni, laEn efecte, el compromís per defendre el nostre patrimoni, lanostra cultura, és un dels trets que més ens poden marcar elnostra cultura, és un dels trets que més ens poden marcar elfutur, donat que resulta impossible explicar el que som sensefutur, donat que resulta impossible explicar el que som senseremetre’ns al passat, al que feren els nostres avantpassats. remetre’ns al passat, al que feren els nostres avantpassats. Els escoltes, per la nostra banda, també tenim un compromís Els escoltes, per la nostra banda, també tenim un compromís ineludible amb la nostra societat, començant pel nostre barriineludible amb la nostra societat, començant pel nostre barrio el nostre poble. Però allò que ens conforma, més del sud, oo el nostre poble. Però allò que ens conforma, més del sud, o

--tres ancestres. Només coneixent el que som és com podremtres ancestres. Només coneixent el que som és com podrem

De nou L’Ull, en aquest número 14, se suma a la construcDe nou L’Ull, en aquest número 14, se suma a la construc--

i que no abandona el tema candent, ja que incloem aquesta i que no abandona el tema candent, ja que incloem aquesta

cultura de les Balears. I, sense deixar de banda l’esperit decultura de les Balears. I, sense deixar de banda l’esperit decompromís, ens apropem a les fundacions que donen suportcompromís, ens apropem a les fundacions que donen suporta l’escoltisme fet a casa nostra. I moltes coses més: materialsa l’escoltisme fet a casa nostra. I moltes coses més: materialspedagògics, 4vents a la xarxa, novetats de les associacions, pedagògics, 4vents a la xarxa, novetats de les associacions, el Camí, Gatamoix, etc. L’Ull ja té una embranzida que és elel Camí, Gatamoix, etc. L’Ull ja té una embranzida que és elresultat d’un treball inestimable, com el que sempreresultat d’un treball inestimable, com el que semprehan fet el caps, responsables i animadors de leshan fet el caps, responsables i animadors de lesnostres entitats.nostres entitats.

02 EDITORIALEDITORIAL

SUMARI |14 | 4 VENTS

03 PROJECTE REBOMBORI03 4VENTS A L’ALGUER04 CREANT NOUS ACORDS 04 TROBADA D’EQUIPS GENERALS05 4VENTS A LA XARXA06 GATAMOIX, O L’AVENTURA DEL PASSATA L’AGUAIT

07 TONI TORRENS: UNA VIDA DEDICADA A LA CULTURA

MONOGRÀFIC

08 LES NOSTRES FUNDACIONS09 XVII TROBADA D’ANTICS10 QUÈ ÉS EL RAID?

EL BATEC DE LA TERRA

11 EL CAMÍ

ROSA DELS VENTS

12 FEDERACIÓ D’ESCOLTISME VALENCIÀ12 MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA 13 MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA13 ESCOLTES DE MENORCA

FOC DE CAMPAMENT

14 JOC, CANÇÓ, RECEPTA I LLEGENDA

14

FEDERACIÓ D’ESCOLTISME VALENCIÀESCOLTES DE MENORCAMINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYAMOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA

VICENT FERRER MIRALLES

FEDERACIÓ D’ESCOLTISME VALENCIÀANAÏS PENALBA OVIEDO

C/ Balmes,17 - 46001 València96 315 32 40 - lull@escoltes4vents.orgwww.escoltes4vents.orgImprimeix:COPIFORMES (València)Dipòsit legal V2383-2010ISSN 2173-0180Segona època

desembre 2010

034 VENTS4 VENTS

CONSELL 4VENTS

Comença el Rebombori!Les entitats que participen de 4vents impulsen intercanvis i projectes conjunts entre agrupaments del País Valencià, Catalunya, Mallorca i MenorcaAquest curs arrenca el projecte Rebombori, em-marcat dins de 4vents, amb l’objectiu de promoure

caps, unitats i agrupaments dels diferents territoris.

El projecte Rebombori vol facilitar la mobilitat, el co-neixement dels quatre territoris, l’enriquiment cultu-

Des de 4vents es posarà en contacte els agrupa-ments amb altres agrupaments i unitats d’altres ter-rrritoris. Dins del web s’ha habilitat un taulell d’anuncisper publicar-hi i compartir-hi idees i projectes i es farà ressò d’alguns dels projectes realitzats. D’altrabanda, els agrupaments que hi participin podran

terme el projecte conjunt.

Primer de tot cal buscar companys i companyes de viatge a partir d’agrupaments o caps que ja co-neguis, o proposant una idea al Taulell d’anuncisde la web. També pots buscar-hi alguna proposta interessant ja existent.

Després cal presentar el projecte enviant el formu-lari que trobareu al web tres mesos abans de l’inicidel projecte. Cal que hi participin almenys caps, unitats o agrupaments de dos dels tres territoris

resposta abans de vint dies. A les webs trobareu lesbases desenvolupades de l’ajut.

MÉS INFORMACIÓ:www.escoltes4vents.org

A principis de desembre el Consell de 4vents es va

“4vents, escoltisme i guiatge” als escoltes de la ciutat i convidar-los a participar-hi. A l’Alguer hi ha actualment4 agrupaments amb prop de 260 infants i joves i uns 40 caps. Tots ells membres de l’Associazione Guide e

-ghero 1, en el convent de Sant Francesc. I amb l’ajuda

les diferents activitats que feim, els projectes en els qualsactualment esteim treballant i dels recursos formatius queentre els 4 moviments ofertam en aquests moments. L

algueresos amb productes típics de Sardenya.

Presentació del projecte 4vents als agrupaments de l’Alguer

04 4 VENTS4 VENTS

CONSELL 4VENTS

Creant nous acords4vents ha posat en marxa un projecte per possibilitar quefectivament, escoltisme als 4vents amb la nostra música

molts agrupaments elaboren cançoners propis, o bé se

ar-ne un per totes les nostres entitats, amb música de la cantar menorquins, catalans, mallorquins o valencians.

La iniciativa encara està en bolquers, però la idea é

melodies que ja van rondant els nostres caps. El ca

ta, de natura, dels nostres grups de música actualscreat, a la vegada, un grup interassociatiu que s’hien cos i ànima, i que liderarà el projecte.

-dispensable per a un cançoner d’aquestao deixeu passar l’oportunitat i poseu-vos en

ar les vostres propostes. Com més participa-çoner més vostre el sentireu.

veurem, a l’entorn d’un foc, com els sons d’una

a sintonia escolta que resulta indispensable, ocara millor, necessària.

Trobada d’equips generalsCONSELL 4VENTS

Dins les línies de treball de 4vents, escoltisme i guiatge, feim feina-

cies i intercanviar recursos per tal d’ampliar horitzons i créixer. Undels àmbits on es vol treballar és a nivell d’equips generals amb unatrobada de caràcter bianual.

La trobada d’equips generals, que es celebrarà el proper 29 i 30 de

cadascuna de les nostres entitats, així com també intercanviar recur-

054 VENTS4 VENTS

--

actualment, han facilitat de manera pregona la possibilitat d’estendreels projectes com mai s’havia fet abans.

-

tecnologies com un fet inherent al seu creixement personal, o al seu

que no ho vulguen.

El projecte de 4vents també forma part d’aquest engranatge, i el web

-namitzar el projecte comú elaborat per les entitats que el conformen.

-senta 4vents, també inclou apartats que ja s’estan posant en marxa, i que van dirigits especialment a agrupaments i a caps i animadors.

-bori, que va dirigit a fomentar intercanvis entre agrupament de lesnostres entitats. També s’hi podran consultat algunes bases de des de materials pedagògics i de recursos comuns o elaborats

les entitats, i que es podran posar al servei dels caps i agrupaments.

-

acudir per ser caps i animadors d’alguna de les quatre entitats.

--

aquells que estan interessats en mantenir amics, fer-ne de nous, osimplement estar al corrent de les novetats de 4vents.

Ara com ara, si no heu visitat el web o no us heu fet amics de 4vents

escoltisme també a la xarxa!

CONSELL 4VENTS

4vents a la Xarxa

www.escoltes4vents.org

Fes Click!

pel camp

06 4 VENTS4 VENTS

Tota una experiència: GATAMOIX 2010

ha tornat a organitzar el camp de treball a l’antiga Colònia Agrícola

viure dels primers colons del 1876.

Així, una trentena de rutes/trucs de l’àmbit de 4vents, escoltisme iguiatge, es van traslladar a la Mallorca del segle XIX, sense elec-tricitat ni aigua corrent. A una vida gens fàcil: havien de cuinar ambfoc de llenya, treure l’aigua de la cisterna a poalades, fer el pa cadadia, tenir cura dels animals, fer les feines del camp collint ametlles igarrofes, reconstruint marjades, etc.

Però també han realitzat diverses activitats relacionades amb l’estil

llatre, cordar cadires, han pogut participar amb tasques de voluntaambiental al Parc Natural de l’Albufera d’Alcúdia... A més de desbrir els secrets de la cuina tradicional mallorquina.

Durant aquests dies han descobert com passaven el temps i c

punts del ball de bot, han fet instruments de música tradicional comximbomba que després han utilitzat per acompanyar el foc de ca

la Cova de Sant Martí i descobrir les festes dels moros i cristiansPollença.

GATAMOIX 2011 !!

Del 23 al 31 de juliol de 2011

Del 23 al 31 de juliol de 2011 dies com ho feren a l’antiga

dies com ho feren a l’antiga

Colònia Agrícola de 1876.

Colònia Agrícola de 1876.

Si sou rutes o trucs i us fa Si sou rutes o trucs i us fa ganes descobrir les tradicions deganes descobrir les tradicions de

--cies, doncs ja ho sabeu...cies, doncs ja ho sabeu...

INSCRIPCIÓ:

INSCRIPCIÓ:

PREU:PREU: 70 euros.

70 euros.Taulada d

Aintressar des de petit per la cultura popular. Ha impulsat múltiples iniciati-ves en aquest àmbit, entre les quals hi ha la festa de Sant Antoni a Grà-cia, el Tradicionarius i la trobada de xeremiers a Sa Pobla, l’Escola de la

alternatiu. Un sistema econòmic regit per la justícia i que prioritzi el bé

poc a poc, des de fa anys impulsat pels moviments socials i les personesque individual o col·lectivament es plantegen unes relacions econòmi-ques responsables per una banda i per les empreses d’economia social i

protagonistes d’aquest sistema econòmic alternatiu els que la impulsen.

Què és un dinamitzador cultural?

N’hi ha de dos tipus, els dinamitzadors culturals que s’hi dediquen per pro-

cultural sempre ha d’estar obert a tots els moviments culturals actuals.

Què s’entén per cultura popular?

-

documental “d’es Castell a sa Pobla” ho comentava. Quan un neix,neix amb un sac penjat a l’esquena i cada dia hi va posant coses enaquest sac i al llarg dels anys aquest sac es va omplint dels balls, de

assimilant i posant dins el sac, i es dia que ens anirem es sac quedarài de totes les coses que haurem anat posant durant tots aquests anys qualcuna en quedarà per enterra que qualcú l’arreplegarà, just queen deixem una cada un, t’imagines la quantitat de coses que podem

-

Quins lligams culturals compartim els territoris de parla catalana?

quan deim “bon dia” i ens responen “bon dia”. Llavors hi ha la cuina. Per exemple, el menjar de Mallorca és una síntesi de totes les cultures que

albaessmateixes que les de Tortosa... tot està molt mesclat. Culturalment és im-possible dir que no hi ha uns lligams, quan es deixa la política a un costat.

I els joves com ho viuen?

Això és molt llarg d’explicar. Hi ha hagut un buit molt gros, un buit de 40

cultura popular era mirada amb menyspreu per la gent en general i això va fer que molts joves s’empegueïssin. Per exemple quan vam comen-çar amb l’escola de la ximbomba, les mares acompanyaven als infants a l’escola, quedaven i ho provaven ja que elles ho havien perdut.

reprendre, encara que sigui de manera inconscient, el que els diferencia. Ara hi ha un gran boom de xeremiers, fa 16 anys quan vam fer la primera

els dimonis: jo vaig formar la primera colla de dimonis a Mallorca fa 12anys i ara n’hi ha unes 24 colles. Això vol dir que els joves senten les

del zapping, no volen estar aturats.

Des de l’escoltisme com hi podem participar?

que realment s’està fent, es fa una feina impressionant. Però hem de

amb l’entorn.

En quins projectes està treballant?

En retirar-me, ja, ja. Bé, seguir amb el dia a dia la feina ja iniciada, la festa de Sant Antoni a Gràcia, que ja fa 19 anys que es fa, la trobada de xeremiers, col·laborant amb l’Obra Cultural Balear, amb les activitats de

Una altra de les coses que tenc al cap és fer un fons històric del poble,

la gent accedís a escanejar. Això podria ser una tasca de descoberta de l’entorn que podrien fer els escoltes.

07A L’AGUAITA L’AGUAIT

“En aquest món tan globalitzat la gent no vol deixar de ser qui és i torna a reprendre, encara que sigui de manera inconscient,

q g g qq g g q

el que els diferencia”p ,p ,

TONI TORRENS, UNA VIDA DEDICADA A LA RECERCA I DIFUSIÓ DE LA NOSTRA CULTURA

ENTREVISTA

08 MONOGRÀFICMONOGRÀFIC

Les nostresLes nostres fundacions

aquest article hem volgut apropar-nos a la feina que es fa des de lesnostres fundacions i per ventura iniciar nous projectes plegats.

-

en l’òrgan de govern, que és un patronat, en que disposa d’un patri-

-

guiatge a Mallorca, els anys 1956 i 1958, respectivament.

El denominador comú de les tres fundacions és donar suport a-

element cohesionador tant de tota la feina que s’ha fet com de totala gent que ha passat per l’escoltisme i el guiatge, a més de ser unreferent per a futures generacions.

en diferents àmbits. En l’àmbit social, per exemple, amb el projecte-

cial per a escoltes i persones properes al moviment per crear unentorn de suport i coordinar iniciatives conjuntes. El Concert de

el reconeixement social de l’escoltisme. Per la seva banda, la Fun-

-

un dels moviments, obtenir recursos pels agrupaments i la seva tas-

de l’arxiu històric...

09MONOGRÀFICMONOGRÀFIC

L’escoltisme continúa més enllà dels agrupamentsL’escoltisme continúa més enllà dels agrupamentsXVIII Trobada d’antics

Gira la roda del temps...I quasi sense adonar-se el temps passa i jaGira la roda del temps...I quasi sense adonar-se el temps passa i jatoca retrobar-se de nou.toca retrobar-se de nou.Cada dos anys tots aquells escoltes que ja no estan en actiu alsCada dos anys tots aquells escoltes que ja no estan en actiu alsagrupaments i que continuen pensant que l’escoltisme és un estilagrupaments i que continuen pensant que l’escoltisme és un estil

--

amb escoltes de Menorca i de l’Alguer. Podríem dir que és el proamb escoltes de Menorca i de l’Alguer. Podríem dir que és el pro--

I al 2011 toca als valencians acollir la que serà la IX Trobada, deI al 2011 toca als valencians acollir la que serà la IX Trobada, de--

--

Serà el darrer cap de setmana de març del 2011, a la ciutat de XàSerà el darrer cap de setmana de març del 2011, a la ciutat de Xà--tiva. Allà es posaran en comú de nou assumptes que ens interessentiva. Allà es posaran en comú de nou assumptes que ens interessen

fer una taula redona, a la qual es convida al moviment en actiu per fer una taula redona, a la qual es convida al moviment en actiu per parlar de temes tan importants com les relacions amb les associaparlar de temes tan importants com les relacions amb les associa--cions de joves escoltes, els nous reptes socials, o analitzar la imatge cions de joves escoltes, els nous reptes socials, o analitzar la imatge

Tot aquell escolta que participa en alguna trobada d’aquestes senseTot aquell escolta que participa en alguna trobada d’aquestes sense--

riqueix, ens carrega les bateries, i ens fa créixer com a persones.riqueix, ens carrega les bateries, i ens fa créixer com a persones.

d’Antics Escoltes, essent proposats la resta de patrons pels agru-paments o bé pel propi patronat. Finalment, els membres de la Fun-

Els escoltes i les guies des dels seus agrupaments poden participar i implicar-se en el treball de les fundacions tot emprant els serveisque aquestes ofereixen, proposant candidats als projectes que de-

D’aquesta manera, les nostres fundacions s’han convertit en unaeina important per a l’escoltisme que fem dia a dia, aplanen el camí i canalitzen esforços. Tot sigui per construir plegats l’escoltisme que volem per als nostres joves.

10 MONOGRÀFIC

El raid és una sortida molt determinada:

És una eina pedagògica: una eina típicament escolta, que l’hem de ben emprar i emprar bé. No és una sortida improvisada.

ens fa explorar a noltros mateixos, el més endins que tenim i som i ens duu més enfora de noltros com a persones, com a escoltes.

És un temps d’austeritat. Amb el raid no tenim les comoditats que tenim a casa, no tenim a l’abast la tele, la discoteca, les diversions del cap de setmana, però a la vegada ens adonem de la importància

se, és menjar...És un temps de sinceritat: si el raid es fa bé, seguint les passes

marcades pels capsorganitzadors, es pot dir que juguem net amb noltros mateixos, amb el grup, amb Déu... d’aquesta manera és mal de fer oblidar-se’n delraid i d’aquesta manera es pot engrescar, ani-

-

ha acabat una etapa a Trucs, per tractar un tema que ens interessa aprofundir...

-vidual, s’ha de tenir en compte que prepara cadascú i després posar-ho en comú.

Hem de tenir molt present dos moments importants: la SORTIDA

grup i la unitat és primordial, necessària. Es pot fer aquest diàleg -

trades en recollir aquest diàleg.El CARNET DE RAID: És imprescindible, ja sigui per les pautes

--

durant el raid.I per acabar, hem de tenir present, a partir dels objectius que ens

haurem marcat, a partir de la branca i l’edat, quin TIPUS DE RAID ens convé més.

De raid n’hi ha de molts tipus, com poden ser:1. Per modalitat:

Raid amb brúixola o sense2. Per temps:

3. Per itinerari: Seguint unes marques deixades, seguint un itinerari marcat en un plànol, passant per una entitat o comunitat, passant

pels organitzadors...

MATERIAL:

Per a fer un raid necessitem una motxilla amb:El mapa o el plànol de la ruta i brúixolaEl carnet de raidBolígraf i paperCançonerUna petita farmaciolaLlanternaMaterial per a dormir: tenda o toldoSac de dormirEl que necessitem de robaEl que ens calgui per menjar: el material per fer-lo o bé entrepans i altres coses fredesI altres coses que pensem que ens facin falta

COSES QUE HEM DE TENIR EN COMPTE:

-acions de perill o, al manco, avisar si hi ha pedreres, cases en perill de ruïna, cases d’abelles...

un raid-

parats...

volem aconseguir...

una eina pedagògica, que aniran segurs, que estar molt ben preparat i que no és deixarà res a l’atzar.

MATERIAL EXTRET DE:

Publicació Mussol n. 9 (Maig 2002)

11EL BATEC DE LA TERRAEL BATEC DE LA TERRA

QUÈ ÉS EL CAMI? El Camí és un projecte turístic i cultural con-sistent en un recorregut senyalitzat i per fer a peu que passa per totes les comarques i illes de parla catalana.

QUI HO FA? L

lucre amb seus a Cardedeu, Barcelona, Xàbia, Olot, la Seu d’Urgell,Palma i Albocàsser.

AMB QUIN OBJECTIU? Establir i senyalitzar un recorregut es-sencialment cultural per totes les terres de parla catalana que permeti

COM ES FA? -

pública i molt especialment els veïns i el teixit associatiu de cada lloc.El 2010-2011 es desenvolupen diferents trams com la Cerdanya i Alt

COM S’HI POT COL·LABORAR? Sent amic del Camí, per a re-

econòmicament, sent padrí del camí.

www.elcami.org

El camíEl camí

L’aventura de la nostra branca de R i NG amb El Camí va comen-çar en una trobada de FORMIGA on la Gisela i l’Anna, dues de les

cridanera per acabar de donar sentit a la ruta que volíem fer durant els campaments d’estiu. Els ràngers i noies guia de seguida es van

i diverses trucades amb la Caterina i la Marta d’El Camí, van arribar els esperats campaments al Montseny, envoltats de camins i de ban-dolers.

El primer dia i amb el llibre de ruta d’El Camí sota el braç, vam co-

d’allò més acollidor. Abans d’anar dormir, els més resistents i menys

L’endemà, ens va venir a cridar la Caterina i en Lluís d’El Camí, queanaven acompanyats d’un grup d’excursionistes d’arreu dels PaïsosCatalans que també feien ruta per aquella zona. Així doncs, nosal-tres ens hi vam sumar, fent un tros del camí plegats cap el pròxim

de la ruta amb els altres excursionistes. Fins i tot, ens van ajudar a

paradeta i en Lluís ens contava alguna història de bandolers o ens-

zar una part del camí. Finalment, vam arribar a Taradell on vam fer nit a l’Agrupament.

vam ajudar a les noies i nois d’un camp de treball a dur a terme els

descobrir Taradell.

L’Agrupament de Vallbona d’Anoia amb El CamíRRÀNGERSÀNGERSRRRR II NNOIESOIES G GUIAUIA DEDE LL’AE’AEIIG JG JOSEPOSEP MMASCLANSASCLANS DEDE VVALLBONAALLBONAVVVV DD’A’ANOINOIAA

12 ROSA DELS VENTSROSA DELS VENTS

FEDERACIÓ D’ESCOLTISME VALENCIÀ

Present i Futur de la FEV… A Tornallom!MIGUEL PL OZO I ELI LLUCH

De l’1 al 3 d’octubre es va dur a terme el-

de semana es van organitzar tallers, xerra-des, jocs, sopar dels pobles, concerts… en

-bles.

El diumenge 3 d’octubre es culminà el Zoomamb l’Assemblea General, amb més de 160

acomiadar i on es va presentar i elegir al nou

Aquest equip comença el seu camí junt alnou programa A Tornallom que també s’haaprovat en l’assemblea amb una proposta de treball dinàmica i integrada en el dia adia dels agrupaments escoltes i de la resta

els uns als altres, amb l’objectiu de crear una-

ra que si un dia ajudaves al camp del veí, aquest et tornava el treball al teu camp.

-lem transmetre en el nostre programa, demanera que tots ens puguem sentir part delprocés. Tenim clar que compartim una matei-

sensat és que entre tots dissenyem la mane-

-ments escoltes, equips de voluntaris i equips

objectius que creiem adequats per a nosal-

Com a reptes per a aquests tres anys des-taquem, entre altres, el coneixement de lesnecessitats dels agrupaments escoltes, el

la continuïtat del treball de l’Escola Lluerna i

Per tant, es tracta d’un programa fet entretots i per a tots. Un programa que esperemajude i coordine el gran treball que feu els

espai, on tots ens sentim implicats, i sobre tot que ho fem... a tornallom.

CONTACTE:

www.scoutsfev.org / fev@scoutsfev.org96 315 32 40

MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA

Des de fa 4 anys, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Donants de Sang en una cam-

la possibilitat de col·laborar ambaquesta entitat ens trobàrem amb una prime-

de 18 anys... Així que pensàrem en una se-

que d’entrada a molts els fa “por” i que eviten

la seva importància, però amb aquell “qual-que dia ho hauria de fer”.

vam sortir amb els agrupaments al carrer.

de recollida de sang i uns quants punts in-

formatius. Els nins i nines més petits, Fer-rerets i Llops, organitzaren jocs i activitatsentorn d’aquest centre neuràlgic atraientpares i mares vianants que eren informatsi conscienciats pels més grans, mentre elsRàngers i Pioners, distribuïts en petits grups,s’escamparen per tot el centre de Ciutat fentenquestes i informant de la importància de

la feina d’aquell matí de dissabte es podienhaver salvat unes 8.000 vides. No és capbeneitura: els al·lots i al·lotes tingueren unaresposta clara i immediata al seu servei. Ensvan visitar diverses autoritats, entre ells eConseller de Sanitat del Govern de les IllesBalears i la Batllessa de Palma, i l’activita

arribant el mes de novembre ja ens vénen

a veure per organitzar la “moguda”. Ells es-tan agraïts, i nosaltres feliços de ser útils, tal com la llei escolta ens assenyala. L’any 2009el MEGM va rebre de mans del Conseller de

-

s’atorgava per primera vegada. No és pocacosa que aquesta primera vegada pensessinen els escoltes per concedir aquest premi.Ens sentim ben contents

Sempre hi ha una manera de ser útils...

13ROSA DELS VENTSROSA DELS VENTS

MINYONS ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.escoltesiguies.cat/node/2502

Ha arribat el moment del relleu. Un equip quedesprés de tres intensos anys de treball vo-

a les persones que han deixat el seu càrrecqueden curts, però com diu el nostre lema, hem d’estar “sempre apunt!”. Apunt per con-tinuar endavant la tasca de dinamitzar una

menorquina, amb ganes de créixer i seguir aportant el nostre granet d’arena dins l’en-torn que ens envolta.

Escoltes de Menorca, i a partir dels pròxims-

nostre estil, partint des de la humilitat i cons-cients de la importància i la responsabilitat que tot això suposa. Considerem que els diferents objectius, cobreixen els tres eixos que sustenten la ideologia escolta: Fe, Edu-

La primera proposta parteix de fer una mi-

com cap a fora. L’autoanàlisi necessari per

coses que volem reforçar, sense oblidar l’entorn immediat amb el que interaccionam.

En segon lloc, ens enfoquem en els nostres agrupaments. Sense ells, res de tot això tin-dria sentit. Ara doncs, l’equip diocesà es pro-posa ser més proper i unit a aquests. Hem derecordar que als agrupaments hi treballen ungran nombre de joves voluntaris, pares i ma-

i tot un grapat d’altres persones que tambéaporten la seva ajuda. I a més, ens unim

hi volem ser presents en aquells esdeveni-ments que ens afecten a tots. Seguidament,interessats en la fe, un aspecte important enla nostra vida, que ofereix l’oportunitat decultivar els valors fonamentals de la persona

Sabedors de quina és la nostraidentitat, i de les parròquies queens acullen, no podem passarper alt aquest aspecte, i hem desaber obrir la nostra porta a tot-hom des del major respecte capa la diversitat.

Per acabar, no podríem oblidar undels factors més importants pels

de Menorca segueix oferint els seus serveisper tal d’intentar millorar la nostra apostaeducadora als diferents nivells. Els caps dels agrupaments, així com gent de fora de

Com veieu, es tracta de donar sentit a tot un

des del nen o nena més petit que participa a

recorda amb nostàlgia els seus dies de cam-pament, passant per tots els diferents grups que ens donen forma.

ESCOLTES DE MENORCA

Una nova etapa comença!

la

Mi-lare

MI7

la-SOLFA

SOLFA

SOL-FAMI

Mira el cel i escolta es vent, laque de Menorca t’arriba SOLte dirà que tu ets sa vida FAi des meu cor s’aliment MI

scolta es vent. la-MI-la

14 FOC DE CAMPAMENTFOC DE CAMPAMENT

Conten que fa molts de segles, noes sap com, va arribar a Menorca

va

eelrò

res

que li havien robat i curiosamentva veure les petjades a la neu

tota la gent de que havien

s foren a la cova,ar-lo i matar-lo. Els

dats, arribaren a laa per matar-lo però

mar-se mes suïcidar-pel penyal abans de

avia portat, es va tancar guardant el misteri de laDesconsolats, la dona i

on encara viuen els seusents.

conta que després de Xoroioieta, enamorada, pensà quee el bandoler es moriria de

esa i decidí tirar-se ella tambér amor. Des de llavors diuen que

tes les nits, des de la cova al mar,s poden sentir els crits de la jove

com rompen amb les ones a lesroques del penya-segat

Sa Cova d’en Xoroi es troba a Cala’n

es una cova immensa i profundaque esta enclavada dins un penyasegat. No es massa normal per la

molt misteriosa.

cercar aquell que ell creu que li ha donat unorta a “sa mare”, la qual li diu: “Què portes

sac d’ossos”.donat un cop, “sa mare” diu: “Deixa’ls aquí

-ha de fer “d’escarabat”- el qui ha estat caçat. Si no ho ha endevinat, “sa mare” haurà de dir: nostres”.

a càrrega, haurà de tornar-la al seu lloc i posar-se,

vina qui l’ha tocat...

CANÇÓCANÇÓESCOLTA ES VENT

LLEGENDALLEGENDALA LLEGENDA DE SA COVA D’EN XOROI

RECEPTARECEPTACOCA AMB TOMÀTIGA

JOC JOC ESCARABAT BUM-BUM

15