Núria Amador, 2004-2005

BLOC 1

TEMA 1 i 2. PSICOSOCIOLOGIA DELS GRUPS. EL GRUP: EL GRUP EN L’INDIVIDU I EN LA SOCIETAT.

1.3. PRIMERES INVESTIGACIONS I ORIENTACIONS TEÒRIQUES: J.W. VANDER-ZANDEN

(VÍDEO)Tot el que ens rodeja interfereix en la nostra forma de ser. La psicologia es centra en l’estudi del individu, i la psicologia social es centre

més en el comportament de l’individu com a integrant de la societat.L’entorn social afecta a l’individu i a la seva forma de ser.Els psicòlegs socials després dels anys 30 i 40, varen fer estudis sobre: El

poder dels líders. L’enfoc de Lewin en el seu estudi va canviar la forma de veure la psicologia (fins aleshores tots els experiments realitzats es feien amb rates), naixia així la psicologia social.

En l’experiment de Millgram, es va mostrar que les situacions socials controlen el comportament del ser humà, és a dir, la situació és la que fa a l’individu.

En l’experiment de Obediència cega, es va demostrar que més de les 2/3 parts dels subjectes estudiats feien mal als altres, i que es cometen més atrocitats en nom de l’obediència que en el de la revolució.

Anàlisi del vídeo:Kurt Lewin és el pare de la dinàmica de grups, ja que va ser el primer en

teoritzar sobre ella.Jacob de Moreno, es considerat el pare de la sociometría.Entre aquests dos autors, es disputen qui va iniciar el moviment de la dinàmica

de grups, aquest moviment s’inicia al primer quart del segle XX.Lewin en el seu experiment, deixa ben clar que al analitzar un grup sempre

hem d’identificar al líder i observar-lo. En un grup d’amics també existeix un líder, però en aquests cas és un líder democràtic.

NO HI HA GRUP SENSE LÍDER.

En un grup, pot haver-hi:1. Més d’un líder (és a dir, co-lideratge): Es comparteixen totes les tasques del

líder.2. Líder i contralíder3. Lideratge compartit: Un dels líders es dedica a la tasca del grup, mentre

l’altre es dedica més al terreny emocional.

Tipus de lideratge:1. Dictador: En l’experiment realitzat, s’observa que solament augmenta la

producció del treball quan el líder es present.Aquest líder coharta al ser humà dintre del grup.

2. Liberal: Es basa en el “Deixar fer”. El resultat d’aquest lideratge és que es realitza poc treball i de mala qualitat, ja que entre d’altres coses, el líder no aclareix els dubtes que poden tenir els individus respecte al treball.

1

3. Democràtic: En aquest lideratge es donen les màximes cotes d’originalitat alhora de treballar, degut a que la percepció d’un mateix augmenta, al igual que l’originalitat, la qualitat del treball i la satisfacció per a la tasca ben feta.En aquest lideratge existeixen estímuls i incentius.

La percepció que tenim s’altera en funció del grup, ja que la persona tendeix a voler formar part d’una majoria, degut a que té pànic de quedar-se en minoria.

L’experiment de Millgram “obediència cega”, és un experiment que es va realitzar amb el que creia l’individu voluntari que eren descàrregues elèctriques, es va realitzar al 1965. D’aquest experiment s’extreuen les següents conclusions:

1. Es dóna la màxima obediència de l’individu que dóna descàrregues, si entre ell i la persona que suposadament rep descàrregues no es senten ni es veuen, és a dir, quan es dóna retroalimentació remota.

2. Disminueix l’obediència, si entre l’individu que dóna descàrregues i la persona que suposadament rep descàrregues es senten, és a dir, quan es dóna retroalimentació per veu.

3. Encara disminueix més l’obediència quan existeix proximitat física entre ambdós.

4. Disminueix molt l’obediència al líder, si existeix proximitat de contacte.

El gràfic que representa les conclusions extretes de l’experiment, és el següent:

Un altre experiment realitzat és el següent: Un home s’aixeca de la seva tovallola a la platja i deixa la seva ràdio. Marxa i un lladre agafa la ràdio, davant la mirada de les persones que es troben al voltant, aquestes poden reaccionar de dos formes diferents:

1. Apatia pública: La gent no es mou, excepte si veuen que algú pren l’iniciativa per a seguir al lladre. Aquesta primera persona que pren l’iniciativa, actua com a líder per a la resta de persones.Les persones que no es mouen ho poden fer per diversos motius, un d’ells es per la por que poden experimentar davant de l’actuació inesperada del lladre, o per acte violent que es pugui desencadenar…En l’apatia pública, cada persona eludeix la seva responsabilitat, alhora que la responsabilitat es difumina en totes les persones.

2

Situació

2. Responsabilitat pública: Solament actuem quan s’ens demana explícitament que vigilem l’objecte, degut a que sentim que la nostra responsabilitat és custodiar l’objecte.

L’experiment del simulador aeri resultava de màxima importància en, l’agudesa visual, ja que l’uniforme és un element d’identitat i de motivació.

1.3. CONCEPTE DE GRUP I CARACTERÍSTIQUES QUE EL DEFINEIXEN (Cooley y Lewin)

Un grup segons Hiebsch és: “Un conjunt de persones que dins d’un marc espacial i temporal cooperen uns amb els altres, tenen una relació de comunicació mútua i configuren un ordre intern per tal de realitzar alguna tasca en comú”.

Segons Sherif: “Unitat social que consta d’una pluralitat d’individus que mantenen certa relació d’interdependència (quant a status i funció) durant un cert temps.

I finalment, segons Kisnerman: “És el conjunt d’individus que interactúen en una situació donada amb un objectiu comú”.

(TRASPARÈNCIA 1.1)

No existeix un consens clar sobre el que és un grup.

Segons la teoria de Cooley (1909) i recollida per Muchielli, podem classificar els grups en:

1. Grup Primari (VEURE TRASPARÈNCIA 2.1 i 1.1): “Conjunt d’humans que es caracteritzen per una associació o una cooperació íntimes i cara a cara. Són el resultat d’una integració íntima, d’una certa fusió d’individualitats en un tot comú, de tal forma que el primer objectiu a assolir per cadascú dels components és la vida en comú i els objectius del grup. Constitueix un nosaltres”.

Es caracteritzen per ser sempre grups petits.

Els grups primaris, segons Mucchielli, poden ser (TRASPARÈNCIA 2.3):- Naturals o artificials.- Momentanis o persistents.

- Naturals: (família, veïns, grups d’amics), caracteritzats per relacions afectives espontáneas, arriades en l’existència natural o de fet.

- Artificials: (campament d’estiu, grup de classe, grups de formació...). Es caracteritzen pel fet de que la raó de la seva formació s’ha de buscar, al menys el seu origen, en l’exterior de la voluntat directa dels membres.

- Duradors o persistents: Mantenen amb ànsia de existència col·lectiva durant un llarg període de temps.

- Momentanis: Es caracteritzen per la seva limitació en el temps i consegüentment per deixar poc impacte en els seus membres.

3

Un grup primari pot ser, exemples:- Natural i durador: Poble.- Natural i momentani: família amb la que es tenen certs vincles de

parentesc a casa de la que s’ha habitat per poc temps.- Artificial i persistent: Taller.- Artificial i momentani: Un grup experimental de reunió-discusió.

2. Grup secundari (TRANSPARÈNCIA 2.2): Grup nombrós en el que les relacions són indirectes, fredes, impersonals, racionals i formals. En el que la consciència de existència del demés és global o vaga, en el que la pertinença forma part del saber (Exemple: Jo “sé” que treballo en tal empresa) més que de l’existència efectiva quotidiana, i en el que les comunicacions es porten a terme mitjançant intermediaris.Els individus que hi participen, ho fan no com a personalitats totals, sinó en relació a capacitats especials i delimitades; el grup no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per altres finalitats.

PROPIETATS DEL GRUP:

1. Percepció: Fa que els membres siguin conscients de la seva relació amb els altres.

2. Tenir un objectiu: A vegades, l’objectiu és molt conscient i d’altres no ho és tant.Els membres d’un grup s’uneixen perquè tenen la percepció de que satisfaran una necessitat. Quan no assoleixen els objectius, el grup pot trencar-se o desfer-se.

3. Organització del grup: Equival a un procés de grup. S’ha de tenir en compte els elements estructurals del grup: Status, normes i rols, i la interacció d’aquests elements.

4. Interdependència dels membres: Un fet que afecti a un membre del grup, probablement afectarà a tot el grup i el que faci un membre també repercutirà en el grup.

5. Interacció: Hi han autors que la treballen com a interdependència i d’altres com l’essència de la grupalitat.La interacció incidirà en la importància de la relació dels membres com a productors de canvis estructurals en el grup i coma modificadora de la pròpia dinàmica.Dependrà dels rols que assumeixin els membres del grup, així com dels lideratges.

PROCÉS DEL GRUP (TRASPARÈNCIA 3.1):

El procés del grup és la forma com es persegueixen els objectius del grup.

Per a analitzar el procés hem d’observar com es persegueixen els objectius dintre del grup i quina és la seva organització interna, és a dir, com s’organitzen entre ells per a realitzar les tasques que els portaran a assolir l’objectiu.

Amb el llenguatge, es fixen les normes, les regles, es distribueixen els rols, es marquen tabús... Això es posa en marxa quan ens comuniquem i ens genera ansietat, ja que tot procés de creixement psicològic genera ansietat perquè és inherent al ser humà.

4

També poden existir dificultats en al comunicació entre els membres del grup, degut a moviments socioafectiu, per qüestió de status, de sexe, de prestigi...

Tot això s’expressa en característiques psicològiques: Alguns membres són més desconfiats, d’altres són tímids...

COMUNICACIÓ (Teoria de la comunicació humana, de Paul Watzlawick i G.Bateson):

És impossible no comunicar-se. Inclòs els membres silenciosos d’un grup, comuniquen al grup que vol adoptar aquesta postura allunyada davant d’ell.

Tota comunicació té un aspecte de contingut i un aspecte relacional, tal que el segon qualifica al primer, i per tant, existeix metacomunicació.

Es tracta del que es diu, de com es diu (entren en joc els aspectes culturals...)

S’ha de tenir en compte la comunicació verbal i la no verbal (ja que aquesta pot repetir, contradir, substituir, complementar, accentuar o regular la comunicació verbal).

La comunicació no verbal: S’ha de tenir en compte l’actitud corporal i els gestos, així com el to de veu. El to de veu acompanya la comunicació.

1.4 ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT: OBJECTIUS, TASQUES, NORMES I FUNCIONS (Learsch i Olmsted):

LES NORMES (TRANSPARÈNCIA 3.3):

Les normes són acords explícits entre els membres del grup i impliquen un comportament determinat. Estableixen unes regles de conducta entre els membres.

Les normes són útils per a mantenir una coherència interna, ajuden a percebre el que és apropiat o no per al grup, orienten als propis membres del grup.

Les normes no són fixes, sempre es poden replantejar de nou.

La formulació de les normes s’expliquen per diverses causes:- Desig de mantenir l’estabilitat del grup- Consolidació del procés de socialització- Rentabilitzar les accions conjuntes- Profit del temps- Regulació del comportament dels membres

OBJECTIUS (TRANSPARÈNCIA 3.2):

5

Aspecte de contingut

Aspecte relacional

Metacomunicació

Els objectius són vitals per a la vida del grup.Orienten el comportament del grup.

Generalment, el grup té varis objectius.

Classes d’objectius:- Relacionats amb la tasca- Relacionats amb el manteniment de la vida del grup, la satisfacció,

l’harmonia i l’unitat.

ELS ROLS:

Definició, segons Hartley i Hartley, 1969: “Totalitat estructurada de totes les expectatives en quant a tasques, conducta, conviccions, valors i interrelacions d’una persona que ocupa una posició en el grup i que ha de desenvolupar una funció decisòria”.

Els rols específics del grup apareixen durant el procés de formació del mateix.

En cada grup hi ha una sèrie de rols que poden ser despenyats alternativament per diferents membres, d’acord amb les actituds de cadascú i las necessitats del grup.

Tot el món té diferents papers en la nostra societat, aquests depenen de la situació o l’entorn en el que ens trobem.

Es poden mal interpretar els paper que juguem dins d’un grup, aquesta mal interpretació depèn de la societat en la que vivim.

Els rols són allò que estableix aplicar, les exigències més normatives dins d’unes conductes.

Els rols barregen: com és l’individu, el que s’espera d’ell i la conducta d’aquest.

El rol es complementa amb la norma, per tal d’assolir uns objectius.

En un grup, hi ha una complementació dels rols, és a dir, els rols no són estàtics.

Funcions dels rols en el grup (segons Klaus Antons):

En cada grup es desenvolupen determinades funcions de rols, que serveixen als objectius no expressats del grup.

Existeixen tres tipus de rols, aquests posseeixen les seves pròpies funcions:

1. Rols de tasques. Les seves funcions són:- Iniciativa i activitat- Buscar informació- Sondeig d’opinions- Donar informació- Opinar- Perfeccionar- Coordinar

6

- Resumir

2. Rols de manteniment i construcció . Les seves funcions són:- Animació- Mantenir el límit- Establir regles- Obeir- Expressar els sentiments del grup- Avaluar- Diagnosticar- Examinar la conformitat- Intervenir- Reduir la tensió

3. Rols negatiu. Aquests entorpeixen i frenen el procés del grup. Les seves funcions són:

- Comportament agressiu- Bloquejar- Autoconfesions- Rivalitzar- Búsqueda de simpatia- Defensa particular- “Payasades”- Crida d’atenció- Retrair-se

Els rols negatius s’han d’interpretar com a símptoma de que alguna cosa va malament en la capacitat del grup per a satisfer necessitats individuals per mitjà del treball col·lectiu.

Benne i Sheats (en Hartley i Hartley, 1969) van proposar la següent classificació dels rols:

1. Rols que fan referència a la tasca del grup : S’inclouen tots els rols les quals les seves funcions estan directament relacionades amb la meta del grup.

2. Rols que fan referència a la composició social del grup . Pertanyen tots aquells rols que estimulen les relacions interhumanes dins del grup amb vistes a mantenir la consistència d’aquest; és el que succeeix quan un membre elogia a un altre, el dóna suport...

3. Rols que fan referència a les necessitats de l’individu dins del grup. No es tracta en ell pròpiament de rols en el sentit d’una execució de les expectatives dels altres i d’un exercici d’unes funcions, sinó de formes de comportament, que reflexen les motivacions pròpies d’un membre del grup. El que aquí s’anomena rol, no prové d’una funció, sinó de les necessitats personals de qui les desenvolupa, dificulta la dinàmica interna del grup, i per tant, són un lastre.

Les formes de comportament més o menys constants que apareixen sempre i que constitueixen una part essencial dels rols oficials o influeixen de mode indirecte, però decisiu, sobre ells són:

1. Formes de comportament la qual la seva característica és reduir la por en els membres del grup

2. Formes de comportament, que el seu efecte és produir por

7

3. Formes de comportament que estimulen al grup a aconseguir la meta4. formes de comportament que frenen la marxa del grup cap a la meta5. Formes de comportament que es caracteritzen per la seva contribució a

reduir del clima de tensió6. Comportaments que creen situacions tenses

Si es vol donar importància al rol respecte a aquestes formes de comportament, s’ha de considerar-lo des de el punt de vista de:

1. La expectativa – el temor2. Funcionalitat – disfuncionalitat

Formes de comportament que corresponen a les expectatives serien el 1, 3 i 5; en canvi, les citades en 2, 4 i 6 corresponen més bé a temors dels membres del grup i resulten en certa manera “disfuncionals”, és a dir, poc aptes per a la consecució de la meta i la satisfacció dels membres del grup.

LA FINESTRA “JOHARI” (AUTORS: INsuer/Luft)

En tota relació interpersonal, mai coneixerem als altres del tot. Aquesta idea la representen mitjançant una finestra:

Conegut per a mi Desconegut per miConegut per l’altre Àrea d’activitat lliure

(àrea I)Àrea cega (àrea II)

Desconegut per l’altre Àrea secreta (àrea III) Activitat desconeguda

Àrea inconscient (IV)

Al principi d ela formació del grup l’àrea I és molt petita, a mesura que interactua es va fent més gran.

Depenent del grup les àrees s’aniran fent o més grans o més petites.

Cap grup permetria que algú no s’obrís.

L’equilibri mai queda inquebrantable, és a dir, al relacionar-se la persona dinàmica fa que aquest equilibri es vagi modificant.

La Ventana JOHARI es una matriz de autoconocimiento y de comunicación cuyas áreas son resultado de combinaciones entre cuatro variables principales: dos primarias e invariables - el YO y LOS OTROS - y distintas intensidades de un continuo cuyos extremos son el SABER y el NO SABER. Se logra un sinnúmero de combinaciones por la flexibilidad de los dos ejes de la Ventana (el vertical y el horizontal) que permite crear áreas de diferentes formas y tamaños. Estas reflejan situaciones de autoconocimiento y de comunicación con los demás. Las cuatro áreas de la Ventana que se caracterizan por determinadas combinaciones de las variables arriba mencionadas se llaman:

I II III IV

8

ÁREA PÚBLICA (yo sé - los otros saben) área de libre conciencia y voluntaria interacción y comunicación

ÁREA CIEGA (yo no sé - los otros saben) área eventualmente intuida pero no completamente consciente y que es involuntariamente compartida con los demás

ÁREA SECRETA (yo sé - los otros no saben) área conscientemente cerrada a los demás

ÁREA SUBCONCIENTE (yo no sé - los otros no saben) área desconocida y/o no percibida por uno mismo y los demás

La ÁREA PÚBLICA se puede comparar con un tubo de comunicación a través del cual mandamos y recibimos información. Somos nosotros los que determinamos con nuestra actitud frente al mundo el diámetro del tubo. Aquí, un ejemplo de la mecánica activa de la Ventana partiendo del ÁREA PÚBLICA.

Una persona con actitudes abiertas, transparentes y honestas (diámetro grande) entrega mucha información a su entorno y va generando en las otras personas un mayor nivel de confianza que se transformará - cómo en un tipo de reacción - en una mayor apertura del área pública de su(s) interlocutor (es), devolviéndole un mayor flujo de información. Esta apertura puede implicar una reducción automática del ÁREA SECRETA y, sobre todo, del ÁREA CIEGA puesto que el entorno va entregando también información del tipo retroalimentación que permite como consecuencia un mayor autoconocimiento de la persona. La reducción del ÁREA CIEGA, equivalente a un mayor nivel de auto conciencia, puede resultar en una disminución o por lo menos en un mantenimiento del ÁREA SUBCONCIENTE.

Ejemplo concreto dentro de la mecánica de la Ventana:

Una persona permite comentarios críticos acerca de su comportamiento autoritario frente a otras personas (aumento del ÁREA PÚBLICA)· Al aceptar y observar su comportamiento logra (en el tiempo) identificar la causa de su actitud que puede ser inseguridad, miedo de no ser tomado en serio, autoexigencia, etc., y cuáles son las situaciones que provocan su comportamiento. Con eso tiene un punto de partida para trabajar este aspecto. Es decir, se hace más consciente de ciertas actitudes frente a personas, situaciones o cosas antes no percibidas (disminución del ÁREA CIEGA)· La posibilidad de poder observarse ahora conscientemente en este campo de comportamiento puede impedir o limitar el asentamiento de resentimientos contra sí mismo y contra otros (disminución del ÁREA SUBCONCIENTE), contribuyendo de esta manera al proceso de cambio del comportamiento e impulsando la continuación del proceso de apertura del ÁREA PUBLICA.

MECANISMES DE DEFENSA INDIVIDUAL:

El grup és el resultat de l’interacció dels seus membres. Tots els individus interaccionen amb ell, i aquesta interacció determina el grup.

Cada individu té una personalitat i en al mida que interacciona i es desenvolupa va adaptant i modificant el seu caràcter, un caràcter que inclourà o transmetrà al grup, això condicionarà la nostra participació en aquest.

9

El clima socio-afectiu del grup, té a veure amb la personalitat que cadascú aporta al grup, això dóna un clima al grup que es fàcilment detectable (Exemple: “Quan la Maria parla el Joan contesta”). Té a veure amb el paper que juga cadascú en el grup. Això és fàcilment detectable si som observadors, si formen part del grup no podrem veure-ho, això son qüestions del clima socio-afectiu. El clima no es mesurable i es sent en l’epidermis (és a dir, es nota en l’ambient).

El motiu pel qual sancionem a un individu dins del grup, va en funció de la finalitat del grup, les normes i les pròpies sancions del grup. Si al individu se l’hi sanciona molt, s’acaba expulsant-lo del grup.

Totes les vivències (transformacions dins del grup) són necessàries per a viure, però això es a costa de l’ansietat. Per a combatre ansietat tenim mecanismes de defensa (elements que desenvolupem per tal de que allò que estem vivint no ens faci tant mal).

Els mecanismes són consubstancials, són necessaris per a l’individu i els fem servir a tot hora (són inconscients, encara que hi ha una part conscient) i els utilitzem per a preservar-nos psíquicament.

MECANISMES INCONSCIENTS:

1. Racionalització: Donar excuses raonades, explicacions coherents i punts de vista lógics per a escapar-nos de l’angoixa. A través de la racionalització, expliquem actituds, idees, sentiments, accions, de les quals jo no sé per que actuo així i intento racionalitzar el perquè d’allò.Per a evitar frustracions, racionalitzem conscientment (com si fos una mentida).

2. Desplaçament: Transferir els sentiments a una persona, quan els he experimentat cap a una altra persona.

3. Negativisme: Neguem allò que no podem admetre, degut a la por o a la angoixa que ens causa.

4. Fantasia: és una fugida mental davant d’una situació ingrata.

5. Conversió: Transformar l’ansietat que pateixo en malaltia física, és a dir, somatització. Sol manifestar-se sobretot en l’histèria, encara que també hi ha altres malalties.

6. Regressió: Un individu torna a etapes més primàries a la que li correspon, degut a frustracions.

7. Agressió: Reacció davant frustració. És el primer mecanisme que aprèn el ser humà. L’agressió pot ser física, però també verbal, de forma i d’actitud. És el mecanisme que més s’utilitza i és molt inconscient.

Els mecanismes de defensa seran patològics si en el dia a dia utilitzem molts i molt sovint, és a dir, si vivim en un mecanisme de defensa.

Els mecanismes són necessaris per no caure en la malaltia.Són inconscients.

El límit entre el sa i el “boig” està en la quantitat de mecanismes de defensa que utilitzen. Entre salut i malaltia hi ha una línia molt fina, tothom té nuclis psicótics, però aquests es troben com encapsulats.

Des de criteri psicodinàmic, Joan Coderch, creu que:

10

1. La salut és la auséncia de malaltia.

2. Criteri social, la societat és la que determina el que és normal i el que és anormal.

Susana Isaacs, mitjançant criteri psicodinàmic, defineix normalitat i anormalitat com:“La diferéncia entre lo normal y lo anormal está en la forma como se tratan las fantasías inconscientes, los procesos mentales particulares, mediante los cuales son elaborados y modificados en el mundo real”.

Ens diu que el ser humà serà tant més normal, en tant que depèn de la capacitat que tingui de forma inconscient al conscient de la forma més satisfactòria per a ell i per als que l’envolten. Com més dependència es tingui del mecanisme de defensa més malalt s’està, però tenint en compte que els necessitem per a viure.

Joan Coberch, tambè diu:“L’home relativament normal és aquell que està millor adaptat a les circumstancies reals de la seva vida i es capaç d’harmonitzar les pressions de les seves pulsions més intensives amb les exigències del seu JO, de manera que pugui satisfer-les sense crear cap conflicte intrapsíquic”.

11

BLOC 2

TEMA 3. EL TREBALL SOCIAL AMB GRUPS EN ELS EU MARC DISCIPLINAR.

ANTECEDENTS:

(final del segle XIX i principis de segle XX).

El treball social de grups va començar als Estats Units, societat que encara s’estava creant, societat que va tenir una immigració multicultural, multiétnica... el Treball social de Grups va crear comunitats (equipaments, serveis, institucions...) , degut a la rebuda de immigrants tan gran que tenir.

A principis del segle XX el treball social es comença a constituir com a professió, també es comença a parlar de treball social de grups. Aquest treball social es constituïa per:

- Ajuda a l’individu i a la família- Ajuda la gent amb problemes col·lectius i amb la comunitat

Aleshores, s’agafava la tècnica del Treball social i se li associaven els grups, és a dir, era el principi del Treball social grupal, però sense cap conceptualització, perquè encara no era reconegut com a treball social de grups, i no només treballaven treballadors socials, si no que també ho feien pedagogs, psicòlegs... Però es va acabar donant la necessitat de sistematització de la pràctica.

Sobre l’any 1920 es comença a parlar de “treballadors de grups” i a Brooklyn Samuel Richard Slarson organitzà grups per a la classe treballadora i sobre el 1916 coneix a Joshua Lieberman, qui tenia molta experiència amb grups (amb temes sindicals i laborals). Tots dos tenien un gran interès per les classes treballadores, i per tot el que podien ser idees renovadores en el camp educatiu. Creen la “Joventut pionera d’Amèrica” i treballen en el camp de l’educació. El mètode de la seva acció formativa estava basat en treballar les personalitats individuals, a través de les experiències grupals.

Dins del Treball social, W. Newstetter:1. Elabora principis, metodologia i tècnica del TS i grups.2. solucionar problemes individuals a través del grup.3. Proporciona experiències en higiene mental.4. Proporciona pràctiques als treballadors socials de grups.

Aquest autor s’inicia treballant en un campament d’estiu, després va passar a col·lectius de veïns (és a dir, treballava amb barris) i és el primer autor que uneix les experiències de la psicologia experimental amb el treball social.

La seva obra va ser fonamental, perquè començà a posar les bases del que seria el treball social grupal.

En 1928, a la universitat de Cleveland a l’escola de ciències socials aplicades, s’inclou per primera vegada una especialització del treball social grupal, i això va ser gràcies a que el treball social va rebre influencies d’altres disciplines com: filosofia, desenvolupament de les ciències socials, psicologia social....

1936, es fa una conferencia nacional dels serveis socials a Montreal, Canadà.1939, es funda “l’Associació americana per l’estudi del Treball social”A l’any 1946 es crea una altre “associació professional de treball social” (és la

mateixa que l’anterior però canvia el nom, perquè necessiten identificar-se com a

12

professió i ho fan amb el treball social. La sede és als Estats Units i es restringeix l’entrada a l’associació a aquells que no siguin treballadors socials i al 1955 no entra NINGÚ que no fos treballador social).

Autors importants: Grace Coyle, G. Wilson, Gladys Ryland i G. Konopka.

Tots aquests autors comencen a teoritzar i conceptualitzar els conceptes claus del treball social, per això són tant importants. Creuen que el treball social és un líder, i es centren els seus interessos en el treball grupal, per una banda en l’individualització i per l’altre en la socialització. Creen un marc de referència teòric i es dóna sobre el 1940-1950.

En el 1958, aproximadament, hi ha una publicació anomenada (creada per la associació del treball social) “Working Definition of the Practice of Social Work”, en aquesta obra es van formular per primera vegada els conceptes claus i elementals que no havien aparegut fins aleshores en el treball social grupal. En aquest moment, s’obre un debat sobre si el treball social grupal hauria de ser una especialització dintre del treball social o no, i arreu de totes aquestes discussions sorgeix una associació anomenada “Associació de treball social grupal”. Finalment, es decideix que no es crea l’especialització, però que hi haurien 3 grans vessants en el treball social:

- Grupal- Comunitari- Individual i familiar

EUROPA (ANGLATERRA)

En el període precientífic trobem a G. Williams. Al 1851 forma Y.M.C.A (Associació cristiana de joves), treballava en un fàbrica petita i amb uns quants treballadors (vivien en petits tallers, treballaven 16 hores diàries...), va comprovar que existien situacions greus (violència, assassinats...) que es devien al desarraigo familiar, a les moltes hores de treball, a les males condicions... Per tant, creà YMCA per combatre aquestes situacions. Aquesta associació cristiana es basava en idees religioses, però el que feia Williams era trobar-se amb joves i feien lectures de clàssics i de la Biblia, perquè volia reparar el patiment de la joventut, no pretenia cristianitzar, es reunien de forma periòdica.

El mateix G.Williams al 1866, crea la mateixa associació però destinada a dones (YWCA), perquè la primera era només per a homes.

Samuel Barnett al 1884, crea centres recreatius en barris marginals (centres de benestar amb caires de reforma), pretén augmentar la qualitat de vida de la gent que viu en barris marginals, on també existeixen situacions difícils.

Arnold Toymbe crea al 1890 el “Toymbe Hall” (o universitat popular), situada en barris obrers, oferien estudis ales classes proletàries perquè assolissin coneixements i estudis que aconseguissin “millorar la seva forma de vida”. Hi van col·laborar universitats com la d’Oxford i Cambridge. LA universitat funcionava de nit i les tardes del dissabte i de diumenge.

El general Baden Powell al 1908 crea el moviment scout. La idea inicial era atendre als fills de les classes treballadores, perquè la seva hipòtesi era “els pares treballen moltes hores i els fills estan carenciats i poden créixer sense educació ni moral”, per tant, vol traspassar valors que recaiguin en l’educació i moral. Compensa la manca de la figura del pares, educant civilment. Tot això està situat en la natura, però amb disciplina rígida.Fa un moviment per a noies i un altre per a nois.

13

Aquesta experiència té tant èxit que s’implanta a tots els països europeus i també als Estats Units.El seu lema era “Be prepared”.

Tots aquests personatges, no pretenen fer Treball social i grups, però en realitat estan fent Treball i Social i Grups.

FINS AL 1960, Anglaterra no s’inclou dins de la formació del TS i grups. S’inclou dins d’aquest quan comencen a creure que el TS i grups necessita determinats coneixements i determinades habilitats, en aquest moment, es diferencia de la psicologia social, i aquesta queda com a camp d’investigació. Queda diferenciada la tasca de cadascú.

El TS i grup: “Ajuda a la gent en el procés de creixement social mitjançant la experiència grupal”.

El TS i grup es molt important, perquè després s’implanta arreu del món.

S’implanta en:1. Hospitals2. Psiquiàtrics3. Institucions de reformes4. Orfelinats, asils, maternitats...

EL GRAN TEORIC DEL TS I GRUPS

El gran teòric és Robert Vinter, professor de la School of Social work de la Universitat de Michigan. La seva gran obra és: “Group work: Perspectives and prospects. Soical work with groups” editada a Nova York al 1959.

En el moment de la publicació d’aquesta obra, es reconeix mundialment el TS i Grups.

“Els problemes d’ajust de les relacions personals i socials poden ser tractades a través del grup, i son competència plena del treball social”.

Robert Vinter, parla del “Remedial model”, aquest és un “model enfocat per ajudar a l’individu mal adaptat a adquirir un estat millor dins del seu funcionament social” (en paraules del mateix autor). Per tant, el grup és considerat com un instrument per ajudar a l’individu.

EL TS I GRUPS, DES DE LE SPRIMERES FORMULACIONS, FINS ALS ANYS 70, CONCENTREN EL SEU INTERÉS EN: (LLEGIR ALLAN BROWN)

1. En els objectius de participació social i educació democràtica.2. En objectius de desenvolupament social per a la realització individual i preparar

a l’individu per a assumir uns rols socials responsables.3. En el tractament o en la rehabilitació per mig del petit grup coma eina per a

modificar la pròpia conducta i arribar a la realització personal.

14

EL TS I GRUPS A ESPANYA

El TS amb Grups s’inicia a Espanya sobre el 1965. en aquell moment, estava en ple franquisme però les ganes de canvi estaven molt presents, el canvi polític ja s’anunciava.

En aquell temps s’implementen els programes dels serveis socials, també hi ha qüestionament de les institucions al maig de 1968, aquest moviment incrementa la pràctica del TS amb grups i és considerat el moviment antipsiquiatric.Per aquella època també Hi havia una critica continuada dels programes de benestar social que s’estaven donant.

Augmenta la tolerància de participació dels grups informals, és a dir, augmenta la participació democràtica.Progressiva inclusió de la teoria sistemàtica.

El treball social a Espanya es basava principalment en principis amplis i estructurats, també hi havia força planificació de programes d’actuació portat per gent diversa (una de les organitzacions més importants era Càrites). I es començava a veure la necessitat de coordinar recursos existents per a millorar l’atenció a l’usuari.

TS AMB GRUPS SEGONS ELS AUTORS:

GISELA KONOPKA, 1963.

El treball de grup és un mètode de Treball social que ajuda als individus a millorar els seu funcionament social, a través, d’experiències constructives en grup, i a afrontar-se amb els problemes personals, de grup o de la comunitat de forma més efectiva.

QUE ÉS UN GRUP? E.J. THOMAS, 1967.

Un grup petit és un conjunt d’individus interdependents entre ells i que tenen consciència de constituir una unitat diferenciada respecte d’altres conjunts d’individus.

Segons Allan Brown, la mida ideal d’un grup petit és entre 3 i 14 persones.

EL TREBALL SOCIAL DE GRUPS, SEGONS ALLAN BROWN.

El treball de grup proporciona un context en el qual els individus s’ajuden mútuament, és un mètode per ajudar tant grups com a individus, i pot fer que els individus o els grups siguin capaços de solucionar problemes personals, de grup, d’organització i de comunitat.

GRUPS SOCIOTERAPÉUTICS, SEGONS TERESA ROSSELL

- Aquest s’utilitzen per a tractar aspectes que conflictuen i produeixen sofriment a les persones, o els impedeix desenvolupar les seves capacitats, afectes, relacions i responsabilitats socials.

- La intervenció socioterapéutica va dirigida a millorar les vivències i la participació social, per mig d’un desenvolupament de les capacitats personals capa a un mateix i el seu entorn.

15

- el treball no és un programa, es treballa amb la paraula..

GRUPS SOCIOEDUCATIUS, SEGONS TERESA ROSSELL

- És un programa.

- Es dirigeixen al desenvolupament, adquisició d’hàbits, comportaments i funcions, que per varies causes no formen part del repertori comportamental dels membres del grup.

- l’adquisició d’aquestes capacitats o habilitats, pot presentar un progrés personal o evitar un procés de deteriorament i marginació social.

-Programació d’activitats

TEMA 4. PERSPECTIVES ACTUALS DEL TREBALL SOCIAL AMB GRUP.

MODELS I CLASSIFICACIONS DEL TREBALL SOCIAL AMB GRUPS:

1. Model Michigan o Vinter2. Model d’ajuda mútua de Schwartz3. Papell i Rothman4. Allan Brown5. Teresa Rosell

MODEL MICHIGAN O VINTER

En el model Vinter es marca l’importància del contracte entre l’usuari i el treballador social.

Parla de l’especificitat del programa. Dóna molta importància als resultats i a l’avaluació.

El lideratge formal el situava com a un lideratge actiu i directe.Model que s’ha posat en marxa en centres penitenciaris, hospitals, reformatoris...

MODEL D’AJUT MUTUA DE SCHWARTZ

Dóna molta importància a la reciprocitat. El grup pertany al sistema d’ajuda mútua.Dóna prioritat al funcionament del grup. Col·loca al treballador social (el líder formal del grup) com a negociador. Negociava amb els usuaris cap a on ha d’anar el grup, els objectius.És el model que més s’ha desenvolupat, ja que el treballador social és sentia molt identificat amb aquest model.

MODEL PAPELL I ROTHWAN

Intenten identificar el paper bàsic de el que significa realitzar treball social amb grups. Agafen tot el que havia fins aquell moment i diuen que el que primava era la negociació dels objectius entre els treballadors socials i els usuaris i que es deixava

16

evolucionar als grups molt espontàniament fins que s’arribaven a cobrir els objectius proposats.Es donava molt importància a les fases o el desenvolupament del propi grup. S’impulsava a que sorgissin líders.

ALLAN BROWN. MODELS:

1. model d’inici de cas: Model d’evaluació/inducció. Es fa servir en els primers moments en que una persona entra en contacte amb l’institució.

2. model d’interacció de grups dirigits3. model de resolució de problemes4. model psico(socio)terapèutics5. model d’objectius socials6. model d’ajuda mútua

VARIABLES DINS D’UN GRUP:

Hem de tenir present uns items d’avaluació per a començar. És a dir, si tenim uns objectius establerts, podem marcar els items d’avaluació. Això ens servirà perquè si els objectius no es compleixen o m’equivoco en la manera de portar el grup, em servirà per no cometre una altra vegada els mateixos errors.

El treballador social o qualsevol altre professional que porti grups, és el líder formal d’aquest.

El professional ha de fer una avaluació continuada de l’assistència i la participació.

Al final del grup, s’ha de fer una avaluació de tot el projecte.

OBJECTIUS DEL TREBALL AMB GRUPS, SEGONS ALLAN BROWN:

Els objectius poden ser a llarg, curt o mig termini, aquests depenen de la situació, context i el grup que es tracti.

17

1. VALORACIÓ INDIVIDUAL: Aquests grups es formen per a valorar necessitats, habilitats i comportaments

individuals.Aquesta valoració prové de l’autoevaluació de l’usuari, com de la valoració del treballador social, com les d’altres membres del grup.Es fa servir per a pacients amb malalties cròniques, joves delinqüents, persones que ingressen en una residència, pels futurs pares adoptius.Per a que cadascú faci la seva pròpia valoració.

2. SUPORT I MANTENIMENT INDIVIDUAL (sobretot en socioterapéutics):Dona recolzament a persones que s’enfronten a situacions personals i socials molt difícils. Es fa servir pel camp de les disminucions i malalties cròniques.Es dóna suport, s’ajuda a viure amb el problema.En algunes institucions es treballa en paral·lel, la família i al persona afectada.

3. CANVI INDIVIDUAL: Dirigit cap a:

- control social: Maltractadors, violadors.- Socialització: Per ajudar a les persones institucionalitzades a conviure

en la societat.- Comportament interpersonal: Grups d’afirmació de la personalitat.

Aplicat als grups d’afirmació de la personalitat.Ajudar a les persones a canviar de valors personals, canvi d’actituds.Exemple: drogodependents.

- Situacions materials(i socials): gent que necessita una feina.- Concepte d’un mateix: A nivell de sentiments, per augmentar

l’autoestima de les minories.- Creixement i desenvolupament personal, típic en grups terapèutics.

4. EDUCACiÓ, INFORMACIÓ i FORMACIÓ: Típics en grups terapèutics.

- Informar: Sobre lleis, recursos... qüestions de malalties...- Formació. Exemple: Formació de voluntaris per a cuidar persones

velles.- Educació. Exemple: Educació sanitària, com prendre’s la medicació...

5. COMPENSATORI: Oferir als membres dels grup, activitats d’oci per a compensar carències de les seves vides personals.

6. MEDIACIÓ ENTRE INDIVIDUS I SISTEMES SOCIALS: - Per a realitzar acords entre individus i entitats per esperar un canvi per

les dues parts en desacord, arribant així a un acord.- Per facilitar la reinserció de l’individu, però que necessita el control del

treballador social.

7. SUPORT I/O CANVI EN EL GRUP: Dirigit a grups naturals ja existents. Exemple: familia, grups de residència...

8. CANVI EN L’ENTORN: - Influir en el canvi de l’entorn.- Finalitats de tipus socials des de un treball grupal.

9. CANVI SOCIAL: - Aconseguir canvis polítics i socials.

18

- Per concienciar a la gent cap a una necessitat, reivindicació...- Finalitat: tipus social.

OBJECTIUS DEL TREBALL AMB GRUPS, SEGONS G. KONOPKA (antecedents de Allan Brown):

1. Aconseguir el desenvolupament de la persona mitjançant el grup.2. L’experiència grupal ajuda o millora les relacions i el desenvolupament

social.3. Donar als membres una protecció social més amplia.

OBJECTIUS DEL TREBALL AMB GRUPS, SEGONS K.HEAP:

L’objectiu principal és el benefici de cada un dels membres.En segon lloc, l’aprenentatge del funcionament grupal.

Per tal d’aconseguir aquests objectius:1. s’ha d’aliviar l’aïllament2. Fomentar l’aprenentatge i al maduresa social3. Reparar a l’individu per una crisi imminent o d’un canvi important en la

seva vida.4. Resoldre o aclarir problemes a nivell tant personal com familiar.5. Resoldre o aclarir problemes de l’entorn de l’individu que forma part del

grup.6. comprendre millor les coses.

ELS OBJECTIUS HAN DE SER, EN GENERAL:

1. Realistes2. Relacionats amb problemàtiques actuals3. Per buscar una disminució de la tensió o dificultats4. Buscar un millor funcionament social de l’usuari

AVANTATGES DEL TREBALL SOCIAL AMB GRUPS, SEGONS ALLAN BROWN:

19

DESAVANTATGES DEL TREBALL SOCIAL AMB GRUPS, SEGONS ALLAN BROWN:

El treballador social mai ha de dir el que les persones han de fer, si no que ha de retornar de forma tècnica la seva imatge perquè pugui prendre decisions.

ALTRES ELEMENTS A CONSIDERAR PREVIS A LA CREACIÓ D’UN GRUP:

1. Experiències prèvies en l’institució2. Implicació de l’equip de professionals3. Possibilitat d’observador4. Suport documental. Hem de registrar la sessió.5. Possibilitat de tenir espai de supervisió.

CRITERIS PER A LA FORMACIÓ D’UN GRUP:

1. Tamany: de 6 a 8 membres. Sobretot en socioterapéutics.En socioeducatius, la ratio augmenta de 3 a 8 persones.

2. Sexe: La barreja en grups també es pot donar, perquè no?. En grups de nens o adolescents, no es recomana fer grups barrejats, segons els autors, per la problemàtica que comporta.

3. Nivell socio-cultural: No unim persones que no es puguin identificar en quant atributs qualificatius.

4. Grup obert o tancat: Un grup serà obert o tancat depèn dels objectius i del contingut del propi grup.

5. Espai físic: Recipient que conté el grup, ha d’haver-hi espai vital per a que es moguin, ha de ser còmode…Les cadires no han de tocar-se (per a poder mantenir el nostre espai), però tampoc han d’estar a 2 metres (perquè si no, no es convida a explicar les experiències personals).

20

6. Horari: Ha de ser òptim i pensant en els usuaris que assistiran al grup. L’horari està condicionat al tipus de grup i als usuaris que assistiran.

7. durada: S’admet tot. Encara que existeix un mínim i un màxim, per sota d’una hora no seria profitós i com a màxim 1.30 minuts.La durada va ne funció de la gent que hi participa en el grup.Si el grup és de: 8 a 9 persones la durada seria entre 1 i 1.15 minuts.Si el grup és de: 9 a 12 persones la durada seria de 1.30 minuts.No podem començar el grup amb retard, ni canviar l’horari de les sessions, perquè es una falta de respecte i de seriositat cap als usuaris, ja que aquests s’organitzen la vida per assistir al grup.

Exemple:La primera sessió de 13 a 14.15 hores i la segona de 13 a 14.30 hores.

Si faig un grup de durada quinzenal, el grup no pot durar menys de 1.30 minuts.

Hem de jugar conjuntament amb la durada d ela sessió i grup i freqüència d’aquest.

Un grup obert ha de tenir una durada de grup, perquè no podem contractar a persones si no sabem el que durarà. Si no comptabilitzem, no valorarem… en els grups oberts, en determinat moment de l’any (Exemple: si el grup és de 2 anys, doncs al any i 6 mesos) no incorporarem a ningú més, perquè si no aquests que s’incorporessin tard no es beneficiarien de la situació, ni del grup.

Es solen solapar els grups, sovint abans de que acabi un grup, ja ha començat un altre de la mateixa temàtica però horari diferent… del que es pot beneficiar, aquells que no han pogut entrar en el grup anterior.

El contracte es fa individualment abans de la primera sessió, mai s’ha de fer de forma col·lectiva. s’ha de “signar” (es sol fer de forma oral) un contracte on està especificat com serà el grup, la finalitat, la durada… i s’ha de deixar ben clar que és confidencial, que res del que es parla allà pot sortir de l’habitació.

Només es firmarà contracte en paper quan sigui imprescindible, és a dir, en aquelles situacions que ho creiem imprescindible, per tal de comprometre a la persona.

En l’entrevista individual, quan es firmi el contracte s’ha de deixar ben clar que l’informació és confidencial, aquest fet s’ha de tornar a comentar de forma col·lectiva a la primera sessió.

Per tant, abans de la primera sessió:1. Es coneix al treballador social2. Es firma el contracte

NEGOCIACIÓ DEL CONTRACTE:

Actualment, s’utilitza molt el model de contracte. Avantatges:- Reconeix que els usuaris tenen dret a participar en les decisions

sobre el seu propi “tractament”.- Obliga al treballador social a ser més clar i explícit sobre el

mètodes i objectius que utilitzarà, i de les obligacions i

21

expectatives mútues de tots els participants, inclòs el treballador social.

Desavantatges:- Inflexibilitat i la passivitat quan les necessitats canvien.

El contracte pot ser escrit o oral. Alguns autors proposen un contracte bilateral treballador de grup/usuari(s), però a les entitats públiques cal que el contracte sigui tripartit, entitat/treballador de grup/usuari.

FACTORS PRINCIPALS QUE S’HAN D’ACLARIR EN EL CONTRACTE:

1. Els objectius del grup. Per a què és el grup?2. Aspiracions individuals, coherents amb els objectius del grup. Què espera

aconseguir cada membre a través del grup?3. Mètodes que s’utilitzaran, de les activitats que demanen un esforç físic o

psicològic, i de si és obligatori participar-hi o no. 4. Horaris, lloc i duració.5. Normes i recompenses (si és que n’hi ha)6. Obligacions individuals. Exemple: assistir amb regularitat.7. Confidencialitat. En quines situacions el líder pot comunicar informació sobre

un membre del grup a altres persones de l’entitat o de fora de l’entitat?8. Altres serveis de treball social9. Factors realcionats amb l’entitat

NEGOCIABILITAT DEL CONTRACTE:

La negociabilitat pot ser baixa, alta o mitjana. Aquesta depèn del poder del líder i dels membres del grup.

PLANIFICACIÓ DEL TREBALL DE GRUP:

S’ha de planificar els següents aspectes alhora de planificar un grup:1. Necessitat a satisfer2. Objectiu del grup3. Membres potencials? A qui va destinat? Qui decideix qui es recluta? Mida

del grup? Composició? Es farà informació del grup?4. Líders? Qui? Quants? Quins rols?5. Alguna base teòrica o filosòfica particular?6. Mètodes i tècniques que s’utilitzaran?7. Estructura del grup. Exemple: Obert/tancat, freqüència, temps i durada de les

sessions/activitats.8. Recursos necessaris. Exemple: temps, lloc, materials, transport, fons.9. Preparatius per a guardar la informació, avaluació,

assessorament/supervisió.10. Em cal permís d’algú per a iniciar aquest grup?11. Amb qui he de negociar?12. Quins obstacles (per a crear el grup) es poden preveure?13. Quins passos/quines estratègies calen per a vèncer els obstacles i crear

les condicions adequades per a iniciar un grup?

En primera sessió:1. S’han de seure tots en rotllana (de tal forma que tots es puguin veure). El

treballador social mai ha de dir ni en la primera, ni en la segona… on han de

22

seure’s, ja que cadascú seu on es troba més còmode i si es troba còmode s’obrirà al grup. Totes les cadires han de ser iguals.

2. Posar noms en etiquetes i enganxar-se cadascú una amb el seu nom.3. Si utilitzem gravadora o mirall unidireccional hem de demanar permís.4. Hem de registrar la sessió.5. Cada sessió és una situació d’estrès, perquè ens és inesperat, no sabem el

que ens trobarem.La persona desconeguda ens provoca angoixa, per això hem de fer presentació per a reduir la tensió i l’angoixa existent.Totes les presentacions són diferents, encara que tothom sol dir el seu nom i edat. El primer que es presenta suggestiona al segon, el segon al tercer…

6. Mai hem de donar l’esquena als usuaris, ni aquests tampoc l’han de donar, perquè si no augmenta el sentiment de sentir-se observat.

7. concretar el tema, si existeix un tema d’unió, augmenta el sentiment de pertinença al grup (Exemple: Mares solteres).

En la segona sessió:1. La segona sessió costa arrancar, però mai es faran preguntes concretes:

Exemple: Jordi, com estàs?Si no, que s’ha de dir: BON DIA, QUI VOL COMENÇAR?S’han de comentar les baixes (gent que truca i diu que no pot assistir) o les auséncies (gent que no assisteix i no avisa).S’ha de centrar el tema, però proposant preguntes generals.La necessitat que té el treballador social és de marcar els temes, però en els grups socioterapéutics, el grup ha de proposar el tema i el treballador social conduir-lo.Després de que ha parlat tothom i S’HAN PRESENTAT, I ES CONEIXEN, es diu: MOLT BÉ, CREC QUE HA PARLAT TOTHOM, ARA DE QUE VOLEU PARLAR?Algú parlarà després d’aquesta pregunta, perquè tant al treballador social com als usuaris el silenci prolongat els provoca molèstia. S’els ha de brindar l’oportunitat de tenir el seu espai, de dir el que vulguin.Em d deixar parlar, ells són els protagonistes, l’objectiu és que vegin que hi ha diferents models de vida.A vegades, les persones que no intervenen, ho fan perquè els temes que es tracten no els interessa. Llavors, es podria dir: HI HA ALGÚ QUE VULGUI DIR ALGUNA COSA MÉS? (mentre es mira a aquells que no han parlat).AL finalitzar la sessió direm: EL TEMPS SE ENS HA ACABAT, US ESPERO LA PRÓXIMA SESSIÓ, QUE ÉS DEMÀ A LES…”

MECANISMES DE DEFENSA GRUPAL, SEGONS BION:

Bion, psicoanalista anglès, parlà de quins mecanismes de defensa s’utilitzen en grups i quins es generen en ells. És aplicable a tots els grups.

Creu que un grup, si està sa, funciona com a grup de treball.

Grup de treball és la part sana del grup que es troba en marxa, però aquest també pot passar per ansietat, angoixa… i activar els mecanismes de defensa grupal (inconscients) o supòsits bàsics. De supòsits bàsics trobem tres:

1. Supòsit bàsic de dependència2. Supòsit bàsic de atac-fuga

23

3. Supòsit bàsic d’aparellament

El grup actua com a grup de treball o com a supòsit bàsic, però no pot fer-ho de les dues formes a la vegada, tampoc tindran 2 supòsits bàsics a la vegada.

1. Supòsit bàsic de dependència. El grups es posiciona com si algú del grup es posa a dependre d’algú que està fora o dins d’ell.

2. Supòsit bàsic de atac-fuga. Aquest genera dins del grup, conductes evitatives. El grup està convençut de que té un enemic extern i ha d’evitar-lo o bé destruir-lo.És un grup amb ansietats paranoides i persecutòries, les ansietats individuals juguen un paper molt important.El grup projecta ansietat en forma d’atac o de fuga. L’atac es recolza en la por grupal.

3. Supòsit bàsic d’aparellament. El grup interpreta que algú fora del grup (algú que encara no ha nascut), serà la solució dels seus problemes, és una idea messiànica.Exemple: Si canviés el govern, la meva situació canviaria i basant-me en això, deixo de fer el meu treball.Creu que la solució al seu problema està fora del grup, aquesta solució pot ser:

- Un ent (Exemple: generalitat)- Algú no nascut (Exemple: Govern de Suécia).

Aquest mecanisme no fa referència a l’aparellament de parelles dins del grup.

TEMA 5. TREBALL SOCIAL I GRUPS SOCIOTERAPÈUTICS.

Definició, segons Teresa Rosell: “Se utilizan desde el TS para tratar aquellos aspectos que conflictuan y producen sufrimiento a las personas, o les impide desarrollar sus capacidades, afectos y relaciones y responsabilidades sociales. La intervención socioterapéutica va dirigida a mejorar las vivencias y la participación social de una persona, lo cual implica un desarrollo de las capacidades personales para enfrentarse consigo mismo y con el entorno”.

PROCÉS DEL GRUP:

1. ETAPA D’INICI (FASE DE FORMACIÓ): Podríem dir que és la primera, la segona i la tercera sessió, encara que hi ha grups que aquesta etapa dura fins a la quarta sessió.

- Existeix una dependència molt alta cap al treballador social, tothom el mira i depenen d’aquest líder formal.

- Intent de relació individual amb el treballador social, davant de la situació angoixant que viuen.

- Angoixa davant el desconegut, existeixen fortes resistències al grup, perquè és un grup d’origen artificial, aquesta resistència fa que la formació del grup es creï amb angoixa.La angoixa crea intimidació, i aquesta intimidació mobilitza les defenses, per això entre d’altres coses emmudeixen.

24

Fins aquí, el grup té tantes individualitats com individus té el grup.

- Es busca algú amb qui tenir afinitat.- Expectatives molt altes i poc realistes- Rols efímers

L’individu es movilitza per aconseguir objectius, per tant, es busquen afinitats.

Quan un grup el fem passar contínuament per la fase d’inici, aquest no avança. Exemple: SI incorporem 2 membres més a la 5 sessió, tornem a fer passar al grup per les presentacions i etapa d’inici.

Mai s’ha de deixar de presentar al membre nou que s’incorpora al grup, encara que estiguem a la sessió 10.

En l’etapa d’inici es donen molt silencis, aquests s’han de respectar i després llegir. La gent davant del silenci es troba incòmode, tensa...Hem de tolerar el silenci fins que aquest es converteixi en agressiu, quan aquest es transformi, actuarem.El silenci pot significar : por a exterioritzar un sentiment, por a dir qui sóc, por a equivocar-se...Un silenci és resistència, resistència a formar part del grup i això sempre es dóna en les primeres etapes.

La verbalització excessiva, es produeix per:1. angoixa2. per cridar atenció3. evitar exterioritzar sentiments (conducta evitativa)4. por a comprometre’s5. per a protegir-se6. negació del grup7. manar dins del grup i erigir-se com a líder

2. ETAPA DE CONFLICTE: - Es comencen a crear rols propis- Ambivalència entre individu o grup- “Lluita” dins del grup (oposició, composició, aliança)- Crítica més o menys oberta al treballador social

El conflicte “sa” és necessari per avançar. No hem de negar el conflicte, ja que al superar l’etapa de conflicte, es dóna un pas endavant, per tant, el conflicte ajuda a avançar. Ara bé, si es tracta de un conflicte destructiu, aquest en comptes de fer avançar al grup, el manté estancat, en el millor dels casos.El conflicte s’ha d’intel.lectualitzar, és a dir, s’ha de fer passar per la raó, ja que aquesta és la que ens ajuda a sortirse’n.

3. ETAPA D’ORGANITZACIÓ (FASE NORMATIVA): - Comença un cert grau d’intimitat- Les relacions es fan fortes, neix el “nostre grup”- Disminueix l’ansietat- Apareix la figura del líder- El grup comença a identificar-se

25

- S’aconsegueix estabilitat- Hi ha intercanvis d’idees i emocions- L’equilibri porta ala productivitat

SI no es superen de forma satisfactòria totes les fases del grup (independentment de les sessions que es portin), el grup acabarà dissolent-se o trencant-se.

En aquesta etapa es centra el grup i s’unifica.

4. ETAPA D’INTEGRACIÓ O COHESIÓ (FASE DE TREBALL): - Els rols es troben perfectament ajustats- Alt nivell de cohesió i confiança- Les relacions són afectives i de treball- El clima és de respecte, comprensió i suport- El grup es torna gairebé autosuficient (molt important)

Seria el moment de que el treballador social es retirés, en els GAM (Grups Ajuda Mútua) el treballador social també hauria de saber de retirar-se a temps, perquè és un grup d’ajuda entre ells, i el professional juga un paper secundari.

Les relacions en aquesta fase són molt afectives. El grup funciona plenament en etapa productiva i els rols estan totalment ajustats.

5. ETAPA FINAL: - S’intenta posposar el final del grup- Sentiment de no haver assolit els objectius- Sentiment de tristor per acabament del grup

ACABAMENT MORT DEL GRUP TRISTOR DOL

Aquest sentiment se tristor apareix a la avantpenultima o penúltima sessió.La gent que no vol que finalitzi el grup, comencen a fer regressions dins del grup i apareixen aspectes d’etapes inicials i fenòmens de dependència.És una etapa natural de tot el grup i , per tant, no s’ha de viure com un fracàs.

FUNCIONS DEL TREBALLADOR SOCIAL, ALHORA DE CONDUÏR GRUPS:

Aquestes funcions, encara que les incloem en els GST, són vàlides també per a: GSE, GAM i GAS.

1. El treballador social és el guia del grup, i és un dipositari de tot el que aboquen els membres del grup (angoixes, queixes...). El professional ha d’estar molt atent i veure en quina etapa es troba el grup i tornar tot el que li aboquen els membres del grup, torna-l’s-hi de forma elaborada.

2. institució: Si tenim a la institució en contra del grup, ens boicotegen. Cal tenir una sala adequada, que no molestin als membres del grup, que no interrompin la sessió...Cal conèixer la problemàtica del grup, per poder tirar endavant.

El treballador social un cop comença un grup, passa a ser el líder formal d’aquest i el referent formal.

26

El treballador social, segons K.Heap, és un catalitzador i un capacitador del grup.

Els mitjans que tenim per a entendre el que passa en un grup són: Teories Individual i grupal.

3. Cal apendre a escoltar: Implica saber qui ho diu, a qui ho diu... És a dir, escoltar de veritat. Hem de tenir em compte, la comunicació no verbal, ja que ens aporta molta informació.

4. Empatitzar: Que vol dir: Que amb la distància suficient poguem entendre a l’altre, obrir la ment davant de l’altre. És a dir, que l’altre noti que jo m’estic fent càrrec d’allò que li passa.

5. Mantenir límits entre els membres del grup i jo6. Establir normes de funcionament i de tolerància i acceptació de l’altre7. Afavorir la comunicació verbal8. Afavorir les relacions i expressió de sentiments, però sempre mantenint

límits (per exemple: No deixar que una mateixa persona parli més de 30 minuts seguits).Quantes més comunicacions hi hagin millor, doncs, hi hauran més diversitat d’opinions.

DIFICULTATS QUE PODEN APARÈIXER EN UN GRUP (en relació al rols):

- Monopolitzador (no deixa ni parlar ni participar als demés membres del grup).

- Víctima anticipatòria (Tots els membres del grup arremeten contra ell)- Membre silenciós (Aquell membre que mai participa i es manté aillat

del grup, es com si no volgués participar en ell, pot ser perquè no l’interessa el que es diu, pot ser per por... L’hem de fer parlar).

FUNCIONS DEL TREBALLADOR DINS DEL GST:

1. Assumir i desenvolupar el rol de conductor del grup. Està obligat a ser el líder formal del grup, a obrir i a tancar les sessions, excusar urgències...

2. Facilitar la integració, la cohesió de les membres i la dinàmica de cohesió del grup. Ha de fer que tothom es presenti i que constitueixin els seus relats.

3. Introduir temes, concretar i resumir aportacions grupals.4. Fer de referència i de memòria del grup5. Ajudar a superar els conflictes individuals i grupals6. Facilitar la participació i els reconeixement de tots els membres7. Localitzar i conceptualitzar els continguts grupals8. Ajudar a superar etapes de desenvolupament grupal

ELEMENTS TÈCNICS PER A LA CONDUCCIÓ DE GST:

Hem de reduir el nivell d’ansietat i d’inseguretat del grup:1. Tenint en compte els objectius marcats pel grup2. Remetent-nos a la realitat3. No entrar en qüestió-resposta4. No introduir el tema als inicis de les sessions

27

ESTILS EN LA CONDUCCIÓ DE GST:

1. Tècnica no directiva (sobretot al inici i al tancament de la sessió): S’ha d’utilitzar aquesta tècnica sobretot en la primera sessió i en les etapes de conflicte i en la final.Es dóna a la majoria dels socioterapèutics, on la gent està més motivada:

- TS permet expressar lliure y creativa de emocions i pensaments de grup.- TS condueix el grup a partir de fenòmens i els continguts que aquest produeix.

No s’ha de confondre amb la passivitat o activitat “laissez faire” del TS.

Inclòs en les no directius el TS ha de marcar una miqueta, o ha d’actuar una miqueta.

2. Tècnica Directiva, pròpia dels socioeducatius (x falta de motivació, o si hi ha problemes de verbalització)

- TS paper central - Dirigeix el grup activament (s’anticipa a l’iniciativa del grup)- TS promou la dinàmica de grup a través d’estimuls programats per conseguir

determinats efectes (verbalització, reconeixement , comparació, ect.)

3. Semidirectives Es més aviat propi dels socioterapèutics, però tb dels socioeducatius, es porta el grup a través d’un programa, en parla molt la Konopka, el TS pot demanar temes en començar.- TS introduce un programa de temas a tratar y actividades a realizar, a través del qual se canaliza la dinàmica de grupopara consecución de los objetivos. Estas actividades són un medio de comunicación.

- Esta tècnica es necesaria cuando:o Hay poca capacidad de expresión verbal.o Sentimientos poco motivadoso Existen defensas importantes para tratar el tema.

TEMA 6. TREBALL SOCIAL I GRUPS SOCIOEDUCATIUS.

Definició, segons Teresa Rosell: “Se dirigen al desarrollo, adquisición de hábitos, comprtamientos y funciones, que por distintas causas, no forman parte del repertorio comportamnetal de los miembros del grup. La adquisición de estas capacidades, llamadas tembién habilidades, puede representar un progreso personal, o bien evitar un proceso de deterioro y marginación social”.

Goldstain identifica l’habilitat social amb l’acertibitat (capacitat) de coneixer els drets I deures, de fer-los valer.

Hi ha qui la relaciona la competència social “ser competent” però dins d’aquesta hi trobariem diferents habilitats.

Saber asumir responsabilitats, te dèficit a l’exercici de la seva responsabilitat, és diferent que exercir-la malament.

Es distingeixen dels grups socioterapèutics en:

1. Diferent metodología

28

2. Diferent forma d’individualització de la persona3. Diferent finalitat

1. Diferent Metodología, lligada a l’adquicició d’habilitats mitjançant practiques o exercicis. Que fan veure l’importancia.

2. Diferent forma d’individualització de la persona poden ser de grups homogenis o heterogenis, es fan molt per persones que segueixen itineraris d’inserció social i laboral.

3. Finalitat

Són semidirectius i directius (molts no tenen concieència de que els hi faltin habilitats) solen ser persones ambivalents i poc motivades ( Miller i Roll nick)

“L’entrevista motivacional” parlem molt de persones amb addiccions. L’ambivalència, que és una conducta tb en nosaltres ens porta a problemes quan és sobre conductes dolentes pel subjecte (drogues, submisió...) Si no es treball bé es poden fer més forts els mecanismes de negació.

Per les persones que els pasa en coses difícils de canviar el problema és la solució (al patiment de l’abstenció)

Treballar amb l’ambivalència és treballar amb el nucli del problema, la dificultat és canviar “el apego” per una conducta “fumar, beber, comer...” a vegades crea habit biològic.

El conflicte està quan la tendència al canvi i la de continuar igual pes. El profesional ha de procurar desnivellar, sempre que això sigui la motivació de l’individu.

Superar l’acomodació s’ha d’omplir el vuid motivacional.

TEMA 7. TREBALL SOCIAL I GRUPS D’ACCIÓ SOCIAL(LO TENGO EN HOJAS).

Grups d’acció social.

“Grups que tenen com a finalitat aconseguir objectius de tipus col·lectiu, que van més enllà dels membres que cosntitueixen el grup.” Teressa Rossell

L’iniciativa la poden pendre una organització del barri, de veïns... o el profesional pot estimular-ne la creació.

El TS: ha de valorar la consistència del grup, i el compromís.

Comprobar que cal aquesta oferta. Els memebres que pertanyen a diferents grups alhora poden establir una xarxa.

S’han d’autorganitzar.

Ha de ser un consultor.

Ha de promoure l’equilibri acció/reflexió

29

Ha de reunir les persones diverses vegades, identificar els interesos i voluntats, concretar objectius i quines tasques comporten.

TEMA 8. GAM. (LO TENGO EN HOJAS)

S’inicien als EEUU amb alcoholics anònims, a partir d’un finançer que era alcoholic hi participà en un grup.

Aquest tipus de grup són elements molt útils per determinades persones, no susbstitueix el tractament profesional però el pot complementar.

A catalunya ho porta molt la Francisca Roca.Sovint deriven en associacions que en aquesta tasca acaven perdent els grups d’juda mútua.

Són reunions d’iguals, de persones que tenen un mateix problema o malaltia, es reuneixen voluntaria i periòdicament, per millorar la seva situació sense la presencia d’un profesionala les sesions.

Objectius

Intercanvi d’experiències i informació.Suport inmediat.Organitzar activitats socials i recreatives.Per fer denúncia I presió.

Característiques

Estructura informalLlenguatge planerPot ser obert, tancat, del mateix sexe o no, + o – grans, ect.Durada incertaLloc de trobada no institucional.No supersades per un profesional

Components

Persones directe o indirectament afectadesProfesionals que viuen situacions de gran estrés Estan convençuts de que volen formar partReunir persones que estiguin en la mateixa situacióDecidir el número de membresVolen afavorir la continuitat

TEMA 9. RECERCA EN LE TREBALL SOCIAL I GRUPS (LO TENGO EN HOJAS)

30