TEMA 1

COMPETÈNCIA DELS SERVEIS SOCIALS:

Els serveis socials són competència de les comunitats autònomes ( mai de l’estat)

Públics:

Són els que formen part de la XBRPSS i són duts a terme a través d’una gestió directe (l’administració) i/o d’una gestió indirecte (l’administració contracte a una entitat privada).

Estan presents en 3 nivells diferents de competència:

1- Generalitat2- Ajuntament (administració local): + 20.000 habitants.3- Consells comarcals: - 20.000 habitants.

Privats:

Es poden dividir en 2 blocs:

1- Iniciativa social: Sense afany de lucre. Tenen conveni amb l’administració pública.

2- Iniciativa mercantil: Amb afany de lucre. No reben subvenció del finançament públic.

La competència pot ser:

1- Exclusiva:

La que tenim en matèria de SS des de l’any 1980. La tenen totes les comunitats autònomes, l’estat se n’ha desentès.

Això permet que Catalunya pugui legislar (fer lleis) a més de planificar, gestionar, coordinar, etc., tot el que fa referència als SS.

Per això els SS no són universals (no arriben a tothom).

El 1983 es creia el 1r document de SS anomenat MAPA DELS SS un llibre blanc. L’última actualització és del 2003. El mateix any es va fer la pràctica del mapa anomenat PAS ( Pla d’acció social 2003-2006 ).

1

2- Plena:

Existeix una llei de marc estatal única per a tot l’estat espanyol ( les 18 CCAA depenen d’aquesta llei general).

Catalunya ha de complir aquesta llei, però pot fer-ho de la manera que vulgui. Per tant, Catalunya pot fer lleis d’ordenació.

Per tant, s’organitzen com es vol però seguint un principi universal (arriben a tothom).

QUÈ ÉS EL SCSS?

Els SS són un sistema a Catalunya des de 1994, quan en la 2ª llei de SS (1994) apareix la definició del SCSS i la de la XBRPSS.

El SCSS és un conjunt de serveis, prestacions econòmiques, establiments (públics i privats) i activitats de serveis socials.

La seva finalitat són 3: 1. Prevenció2. Atenció3. Promoció

“És un conjunt de serveis que està coordinat i que es dur a terme a Catalunya”

La XBRPSS està dins el SCSS i està formada per 24 serveis. És com una reducció del sistema (una petita part, la pública).

Serveis públics:

Serveis privats

2

Prestacions Adm. Local +Econòmiques Generalitat

Gestió concertada

Iniciativa social Iniciativa mercantil(subvencionada)

Principis rectors del SCSS.

Generals:

- Llibertat- Igualtat- Solidaritat- Universalitat ( ho haurien de ser però no ho són).

Específics:

- Responsabilitat pública.- Simplificació, racionalització i eficàcia.- Reconeixement i promoció de la iniciativa social.- Globalitat.- Integració.- Descentralització i desconcentració.- Participació.- Prevenció.- Planificació i coordinació.

DECRET 282/1996 ( modificació any 2000 ) DE 27 DE JULIOL, DE REGULACIÓ DEL SCSS:

ART 3: Quina és l’estructura funcional del SCSS:

Es divideix en 2 estructures:1- Atenció Primària SSAP2- Atenció Secundària SSAE

SSAP:

- Punt d’accés immediata.- Primer nivell- El més proper a la població- Actuen equips multidisciplinars ( treballadors socials, educadors socials i

treballadors familiars).- Funcions del EBASP (equip de treball):

1. Informar i orientar. Treball social comunitari.2. Fer propostes per derivar als SSAE.3. Tractar, donar suport a la població.4. Gestionar serveis domiciliaris.5. Altres de la via reglamentària.

3

SSAE:

- Nivell d’atenció específic.- Actuen professionals especialitzats.- Funcions:

Diagnòstic, intervenció, valoració, tractament, suport i rehabilitació.

La població són col·lectius amb característiques similars.

- L’equip actua amb recursos comunitaris diürns o residencials.

ART 4: Definicions:

Entitat: aquella persona física o jurídica, de qualsevol classe o naturalesa, pública o privada, titular dels SS o establiments socials.

Establiment: immoble o conjunt d’immobles ( inclòs en el seu equipament ) on es presten SS.

Servei: acció organitzada tècnicament i reglamentàriament per prestar suport personal, informació, atenció i ajut a tots els ciutadans i col·lectius que ho necessitin.

ART 5: Dret dels usuaris:

- Rebre voluntàriament el servei.- A la informació.- A la intimitat- A considerar com a domicili propi l’establiment residencial.- Continuïtat en la prestació ( dret d’accés ).- A no ser discriminats

- A no ser sotmesos a cap immobilització o restricció física o farmacològica ( a no ser que sigui necessària: constarà en el expedient assistencial, com i quan i només amb l’autorització del metge ).

- A la tutela de les autoritats públiques ( aquestes han de garantir que els drets dels usuaris es compleixen ).

4

ART 6: Obligacions dels usuaris:

- Respectar i facilitar les convivències.- Complir el reglament intern.- Abonar el preu que correspongui ( els SS no son gratuïts).- L’incompliment de les obligacions podrà comportar la supressió de la

prestació o el cessament.

ARTICLE 7: Llibertat d’ingrés en establiment residencial.

1- Per efectuar l’ingrés en un establiment residencial serà condició necessària la prèvia i lliure manifestació de voluntat de la persona que hagi d’ingressar o la del seu representant legal.

2- A l’ingrés, l’entitat titular de l’establiment residencial haurà de disposar d’un informe mèdic, efectuat com a màxim en els tres mesos anteriors a l’ingrés, a excepció feta dels casos urgents, i que haurà de contenir com a mínim:

- Dades personals.- Malalties actives.

- Al·lèrgies i contraindicacions.

-  Medicació prescrita.

- Règim dietètic.

- Atencions sanitàries o d’infermeria que necessita.

- Valoració de la disminució, quan sigui procedent.

3- L’ingrés en establiments residencials de persones que no poden manifestar lliurement la seva voluntat, ja que per raó de les seves circumstàncies personals poden ser declarades incapaces, comporta que el director tècnic de l’establiment en sigui el guardador de fet quan l’ingrés de la persona s’hagi realitzat sense la intervenció d’alguna de les persones que s’indiquen a continuació:

- Cònjuge o parella estable convivent.

5

- Descendents majors d’edat, o altrament els ascendents.

- El cònjuge del pare o de la mare si hi ha hagut convivència durant tres anys amb la persona que ha d’ingressar.

- Germans.

- La persona que hagi assumit la guarda de fet, sempre que hagi comunicat el fet de la guarda al jutge o al ministeri fiscal.

Es deixarà constància en l’expedient assistencial dels familiars que han intervingut en l’ingrés, així com de la comunicació al jutge o ministeri fiscal efectuada per la persona que exerceix la guarda de fet.

4- En aplicació del que preveu la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del codi de família, quan el director tècnic de l’establiment assumeixi la guarda de fet per no haver intervingut en l’ingrés les persones que s’indiquen a l’apartat anterior, haurà de comunicar al jutge el fet de l’acolliment, en el termini màxim de 15 dies.

"A la notificació al jutge s’ha d’acompanyar, en relació amb la persona acollida, la documentació següent:

- Un informe mèdic amb indicació de les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic.

- Un informe social amb indicació de les circumstàncies personals, familiars i socials.

- Relació de béns coneguts respecte els que es portarà l’administració ordinària o, si és el cas, circumstàncies que hi concorren.

- El contracte de prestació de serveis amb indicació del preu de l’estada mensual i dels serveis complementaris, i el reglament de règim interior de l’establiment.

- D’aquesta notificació i documentació es trametrà còpia al ministeri fiscal, amb indicació del jutjat al que s’ha enviat."

PREGUNTES ARTICLE 7:

6

1- Qui pot ingressar a 1 persona sense el seu consentiment?

- Tutor legal (prèvia incapacitació jurídica).

- Família (no ha d’acreditar que és incapacitat).

- Treballador social ( només amb consentiment, sense no).

- Metge (per urgència i conveniència d’ingrés).

2- Quin és el paper del director tècnic?

Fa el paper de “guardador de fet”, quan la persona ingressada no pot manifestar la seva voluntat i aquest ingrés s’ha realitzat sense la intervenció de familiars o la persona que havia assumit anteriorment la guarda de fet.

3- Coneixes les circumstàncies especials que cal anotar en l’expedient assistencial?

Es deixarà constància dels familiars que han intervingut en l’ingrés, i de la comunicació al jutge o ministeri fiscal efectuada per la persona que exerceix la guarda de fet.

4- Intervenció del TS.

¿???????????????????????????????????????

Art 10: Prestacions econòmiques.

- Les derivades de la llei 13/82

- mirar apunts any passat de les PNC, periòdiques i ocasionals.

Dret d’accés:

- Tothom en té dret en condicions d’igualtat considerant el seu estat de necessitat.

- Es respectaran les prioritats determinades pels objectius, la dedicació, l’àmbit i les característiques de cada entitat, servei o establiment.

- Condicionada pels recursos disponibles.- El reglament de l’establiment establirà els criteris d’accés.

“ Una persona usuària dels SS que hagi aportat documentació falsa per rebre un servei, se li traurà la prestació i haurà de retornar el cost total.”

7

ART 18: Obligacions de les entitats:

1- Respectar i vetllar pels drets dels usuaris.2- Mantenir vigent una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil i d’accident

tant pels usuaris com pel personal.3- Documentació:

1. Llibre de registre d’assistits.2. Reglament de règim interior.

4- Tenir Programa anual d’activitats.

5- Tenir Fulls de reclamació a disposició de l’usuari.

6- Tenir un Contracte Assistencial amb l’usuari del servei ( firmat pel que se’n fa responsable si el que ho necessita no pot fer-ho).

7- El CA haurà de ser signat pel resident o representant legal).

8- Tenir un Expedient Assistencial que inclou dades identificatives, persona responsable de l’usuari, prescripció mèdicofarmacològica ( i si cal ser lligat també ho posa). Per a cada individu.

9- Tenir un taulell d’anuncis visible que inclou l’autorització de l’establiment, horari, tarifa de preus, organigrama, instruccions d’emergència, horari d’atenció al públic, etc.

10- Tenir un Protocol per l’atenció d’incontinències, caigudes i altres ( per residències i centres de dia).

11- Les “llar residència” han de fer un protocol d’acollida i adaptació ( la tasca la farà el treballador social).

“S’ha de fer un programa individual per a cada persona perquè cada individu té la seva història de vida ( el TS o equip multidisciplinar ).”

Art 22: Clàusula general d’apoderament ( refosa ).

“Les administracions públiques de Catalunya poden prestar, d’acord amb les seves competències, la seva capacitat i els seu recursos, qualsevol tipus de servei social de nivell igual o superior al que els atribueix aquesta llei…”

ORGANIGRAMA: Dep. de Benestar i Família.

8

Dep. Benestar i Família:

1983 – ICASS (anterior, era insuficient).1988 – Es crea el departament.

Està compost per 2 direccions generals:

1- DG d’atenció a la infància i adolescència.2- DG d’actuacions comunitàries i cíviques.

- Voluntariat.- Associacionisme.- Habitatge social.

I per 4 entitats gestores:

ICASS.1- Secretaria de família.2- Secretaria general.3- Secretaria d’immigració.

CONSELLERIA

L’organigrama fa referència a com s’organitza el SCSS però no inclou com es gestiona.

ORGANITZACIÓ = Generalitat.

DG atenció a la infancia i adolescencia

DG actuacions comunitàries i cíviques.

Secretaria de família

Secretaria General

Secretaria d’immigració

9

ICAAS

GESTIÓ = Ajuntaments i Consells comarcals.

ORGANISMES EXTERNS:

La generalitat té organismes interns (propis) i organismes externs, com són:

1- Oficines de benestar i família.

2- Hotel d’entitats.

Oficines de benestar i família:

Fan tramitacions de les gestions pròpies del departament de benestar i família.

Es creen l’any 1988 com a plataforma política, i són un sistema paral·lel als CAP que només serveixen per treure'ls-hi feina.

El CAP està gestionat per l’ajuntament (coneix millor el problema) o les OFI per la generalitat ( per això no són tan properes).

Hotel d’entitats:

Són equipaments ( edificis amb despatxos privats i amb sales de reunions comunitàries) on les associacions d’iniciativa social poden sol·licitar un espai quan tenen pocs recursos. Serveixen com per donar arrencada.

Es creen l’any 1988 i els gestiona la Generalitat. L’estància és gratuïta.

CONTRIBUCIÓ DELS USUARIS AL COST DELS SS:

Els serveis socials tenen un cost (preu públic). El cost el marca la Generalitat. En el contracte assistencial surt la quantia del cost i qui el pagarà.

Quan un usuari fa una sol·licitud rep un número de puntuació (un valor) en funció de les seves necessitats i dels recursos que posseeix. És com una llista d’espera amb ordre qualitatiu ( qui no tingui res rebrà abans el servei, i qui tingui recursos trigarà més en poder rebre’l).

Per rebre els serveis que depenen de la Generalitat és necessari omplir la sol·licitud única ( usuari + família + TS + metge capçalera ) i es presenta al ICASS en el Dep. Benestar i família.

10

- Es pot modificar mentre s’està tramitant ( pels canvis que poden sorgir en la vida del usuari ).

- Als pensionistes se’ls hi torna el 20% dels diners ( diners de butxaca dels centres públics).

MARC LEGAL DELS SS:

1977 – Restabliment de la Generalitat.

1978 – Constitució Espanyola:- Dret als SS.- Inici traspassos en matèria de SS.- Art. 50 “sistema de SS” (3ª edat).

1979 – Aproximació del nou Estatut d’Autonomia (recuperació del 1932).

- Determinació de les competències.

1980 – Real Decret dels traspassos de competències en matèria de SS (exclusiva).

- La Generalitat determina fer el mapa de SS.

1983 – Mapa dels SS:- Constitució de l’ICASS.- Administració institucional de la sanitat i l’assistència dels SS ( 12/83 ).

1985 – 1ª llei de SS.

1986 – Creació del Programa Vida d’anys, (actual sociosanitari).

1987 – Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya:

- Obligació als ajuntaments de + de 20.000 habitants a tenir SAP.

1988 – Creació del 1r Departament de Benestar Social.

- Creació del I Pla d’Actuació Social ( PAS ).

1991 – 1ª Llei de Protecció al Menor

1994 – 2ª Llei de Serveis Socials

1995 – Llei de menors i adolescents (ampliació 1991).

11

1996 – Decret de Regulació del SCSS

1997 – Creació del ICAA ( Institut Català d’Adopció i Acolliment)

1998 – Codi de família a Catalunya

1999 – Formació Xarxa Sociosanitària.

2000 – Modificació del decret de Regulació del SCSS

2001 – Llei d’acollida familiar per a gent gran

2003 – Llibre Blancs de AP

- Llei 18/03 de suport a les famílies.

- Decret 27/03 d’Atenció Social Primària

2005 – Bases per a la nova llei de SS.

TEMA 2LA FAMÍLIA.

18% - famílies unipersonals (gent que viu sola).

9’5% - famílies monoparentals.

8’7% - parelles de fet.

¿? % - matrimonis homosexuals.

Cada 4 minuts hi ha un divorci a l’estat espanyol.

29-30 anys , edat que ens casem.

Cada vegada la família és més llarga i estreta (família de 1 o 2 fills).

Les dades de generació tenen forma de xampinyó.

Taxa de natalitat de 1’2 fills, la més baixa d’Europa .el mínim hauria de ser 2’1 per reproduir les postres generacions.

12

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA :

Secretariat de família: estructura organitzativa.

És 1 entitat gestora del Departament de Benestar i Família. Presta 6 serveis:

1- Servei a la família2- Servei de violència familiar.3- Serveis a famílies nombroses4- Prestacions familiars5- Normatives6- Comissions de treball

D’ella depenen les:

DG. AIA = Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència

ICAA = Institut Català d’Acolliment i Adopció (tramitat pel jutjat de família).

Aquí conferència DGAIA= dossier súper important !

Ajudes a la infància   : Generalitat.

Aquestes ajudes són universals i n’hi ha de 3 tipus:

1- Infant a càrrec : per a famílies residents a Catalunya. Les ajudes són de caràcter anual ( 575 euros per menor de 0-3 anys, i de 650 euros per menor de 3-6 anys per a famílies nombroses).

2- Adopció o acolliment múltiple : per a residents a Catalunya, es dóna una única paga de 650 euros per menor de 0-6 anys ( amb un màxim de 1200 euros per família).

3- Sotmesa a nivell d’ingressos: per situació de necessitat. La quantia varia.

- Aquestes ajudes són compatibles entre si i amb les ajudes de l’Estat ( i altres).- Per demanar-les has d’anar a les oficines de benestar social.

Infància i adolescència en situació de risc:

“Un record en la infància pot esdevenir la millor educació”.

13

Drets fonamentals dels menors (0-12 anys):

Amb ells s’intenta que els menors rebin protecció social:

1924- Carta / Declaració de la Convenció de Ginebra (la base de les altres).

1948- Declaració dels drets humans.

1959- Convenció Nacions Unides. Declaració Universal dels drets dels infants.

1978- Constitució Espanyola, art 39.

1981- Traspassos competències a les CCAA

1989- Declaració Universal dels drets dels infants.

1991- Espanya s’annexiona a fer ús de la declaració de 1989.

MENORS EN PROTECCIÓ I REFORMA

Any 1981:

Catalunya rep competència en matèria de “Institucions públiques en Protecció i Tuteles a menors” (0-18 anys). Però només rep un tipus d’estructura: les institucions (ni acolliment, ni centres de dia, ni adopcions…).

Les institucions tenien moltes deficiències:- el personal que atenia als menors no estava format.- No es treballava amb programes individuals.- Els menors no tenien cap història escrita (informe o diagnòstic).- Eren lloc molt massificats amb funcionament molt disciplinar (com en la mili).

Per això es van decidir buscar alternatives a les institucions:

Any 1988:

El primer que es va fer va ser dividir els menors que estaven en aquestes institucions en dues:

- els menors en protecció (víctimes) i- els menors en reforma (causant del delicte).

14

Com s’actuava en cada cas?

Menors de protecció

abans de 1988 ara

Tribunal tutelat de menors Jutjat de famíliaDepartament de SanitatICASSAjuntament Ajuntament + consell comarcalDepartament de Justícia Dep. de Benestar i Família + DG.AIA

Menors de reforma

Abans de 1988 araTribunal tutelat de menors Tribunal de menorsDepartament de Justícia Dep. Justícia + DG .MPAJJ (menors

penals, alternatives de justícia juvenil)edat penal 16 Edat penal 18

CRAE = Centre Residencial d’Actuació Educativa.Són actuals i els trobem per a tots els menors però no els barregen, van independents.

Quan un menor està desemparat? 0-12 anys

Això només ho pot determinar la DGAIA, i es basa en 3 supòsits:

1- Falta de les persones que tenen obligació (per llei) de la potestat i custòdia, o per impossibilitat temporal, o que exerceixen un greu perill pel seu fill.

2- Que sigui objecte de maltractaments (físic, sexual, psicològic, explotació econòmica).

3- Incompliment o exercici inadequat dels deures de protecció (funcions).

Davant d’aquestes situacions, la EAIA + el TS decideixen si el menor està en situació de desemparament, i presenten l’informa a la DGAIA, que ho confirma o no.

Tutela administrativa: quan el menor és declarat desemparat la tutela se la queda la DGAIA fins als 18 anys com a màxim. La guàrdia pot ser delegada als centres. Però els pares sempre seguiran tenint la pàtria i potestat del nen (menys si el menor és adoptat).

EAIA: Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència.

15

1986 – es configuren per primera vegada en els ajuntaments de Barcelona (el seu paper assignat abans el feia el Tribunal Tutelat de Menors).

Tenen 2 tipus de dependència:

1- D.G.A.I.A: dependència funcional (marquen la pauta).2- Municipal/Consell comarcal: dependència orgànica (qui paga).

Van dirigits als menors legals (-18 anys) en situació de ALT RISC SOCIAL.

- Infància amb risc: Situació en la que es troba un menor (0-18 anys) que viu en condicions de vida que obstaculitzen, o perjudiquen a curt o llarg termini, el desenvolupament humà:

- Alt risc social: Quan l’evolució del model bio-psico-social es veu amenaçada pel seu entorn familiar i/o social. Això es pot saber gràcies als indicadors, però cal tenir en compte de que es tracte d’un concepte:

- Concepte complexa.- No es pot mesurar directament ni ha primera vista.- Requereix una avaluació aproximativa.- Cal fer ús de metodologies rigoroses (allò que s’està dient s’ha de

comprovar, que realment és així).

Indicadors de situacions d’alt risc:

1- Segons si pertanyen a:

- Entorn familiar i/o social del menor.- Si es troben en el propi menor.- Si pertanyen a l’entorn físic o ambiental del menor.

2- Segons siguin:

- Determinants (amb 1 indicador ho demostres tot.) Ex: abús sexual.- Circumstancials (Amb 1 indicador no demostres res). Ex: embaràs adolescent.

Funcions EAIA:

1- Rebre les situacions / casos d’alt risc social derivats del SSAP (el municipi). Encara que també poden derivar de la D.G.A.I.A, el Fiscal, el Jutge, o del Departament de Justícia.

2- Avaluació d’aquella situació / cas amb la informació prèvia que ja tenen (i si en necessiten més ja la buscaran). Fan diagnòstic i una proposta / pla d’intervenció.

16

3- Fer el seguiment de la situació / cas (tan del menor com de la família).

4- Es coordinen amb tots els serveis propers propis del municipi adequats pel menor i per la família.

5- Fer assessorament als SSAP.

L’EAIA el formen 1 psicòleg, 1 treballador social, 1 pedagog i un 1 educadors social (encara que aquest últim no està en tots els equips perquè només fa 2 anys que hi és present). Per això treballen de manera interdisciplinaria.

Criteris de priorització del EAIA a l’hora de treballar:

- Edat de l’infant (0-3 anys).- Maltractament físic.- Indicis de prostitució.- Fill de pares toxicòmans.- Rebuig del pares.- Abusos sexuals.- Consum de tòxics.- Demanda judicial.

ICAA: Institut Català d’Acolliment i Adopció.

Llei 13/1997, 19 de novembreDecret 77/1998, 18 març 8estructura orgànica).

És un institut que es crea l’any 1997. La llei estableix funcions i li dóna capacitat d’autonomia. I el decret per veure com s’estructura l’institut.

Pertany al Departament de Benestar i Família.

Funcions del ICAA:

- Oferir informació a totes aquelles persones que ho desitgen sobre l’adopció (futurs pares adoptius).

- Fomentar l’acolliment simple (famílies que en un moment determinat poden acollir a un nen que no vol estar amb la família d’origen).

- Promoure acolliments pre-adoptius (de fase anterior a l’adopció). Moment en que un menor no podrà tornar mai amb la família natural.

- Intentar que els menors retornin amb la seva família natural

17

- Gestionar tot el que fa referència a aquests processos ( i també de l’adopció nacional i internacional).

- Pot derivar totes aquestes funcions a altres entitats mitjançant acords.

Disposició transitòria: mesura que regula temporalment la no acceptació de sol·licituds d’adopció (degut que a Catalunya i a més demanda que oferta des de l’any 1997). O que regula als sol·licitants a l’adopció internacional o a menors amb problemes.

Procés d’adopció:

1- Informar-se per decidir.2- Equip tècnic d’avaluació (entrevista amb els futurs pares adoptius).3- Certificat de idoneïtat ( et posen en llista d’espera).

Què s’ha de saber sobre l’adopció:

1- Què és? Capítol IV del Codi de Família (98).

Els requisit per adoptar són:

- Ser major de 25 anys.- Tenir una diferencia mínima de 14 anys entre l’adoptat i l’adoptant.- No tenir antecedents penals.- Gaudir d’un bon estat de salut

2- L’adopció d’infants a Catalunya.

- 1997: Disposició transitòria: mesura que regula temporalment la no acceptació de sol·licituds d’adopció (degut que a Catalunya i a més demanda que oferta). O que regula als sol·licitants a l’adopció internacional o a menors amb problemes.

Recordar:

ICIF – Fa el procés de valoració psicosocial i l’acolliment.ICAA – Dóna el certificat d’idoneïtat.

18

Què s’ha de saber sobre l’acolliment:

1- Què és l’acolliment?

Model ecològic:- Voluntarietat dual (la família acollidora i la d’origen han d’estar d’acord).- Durada especificada.- Proximitat (natural, ètnica, ideologia).

2- Modalitats d’acolliment familiar:

- curta durada ( 2 anys)- llarga durada (4 anys)- d’urgència ( fins a 3 mesos).- Caps de setmana.- Vacances.

3- Documentació necessària per acollir:

- Certificat d’antecedents penals.- Informe mèdic de salut física i psíquica.- Certificat d’empadronament en el qual constin les famílies que viuran en el domicili.

4- Quan s’extingeix l’acolliment?

- caducitat del temps de durada.- Constitució d’acolliment preadoptiu o tutela ordinària del menor.- Majoria d’edat- Sol·licitud de la família acollidora o del menor, major de 12 anys.- Mort o incapacitat de la família acollidora.- Informe del seguiment desfavorable.

5- Procés de valoració:

- Dura menys de 6 mesos.- Es fan 2 entrevistes amb el treballador social i 1 amb el psicòleg.

JUSTÍCIA JUVENIL.

19

DEPARTAMENT DE JÚSTICIA:

Conseller:

1- Secretaria general.2- Secretaria de serveis penitenciaris, rehabilitació i justícia juvenil.3- Direcció general de dret i entitats jurídiques.4- Direcció general de relacions amb l’administració de justícia.5- Centre d’estudis jurídics i formació especialitzada.

SECRETARIA DE SERVEIS PENITENCIARIS, REHABILITACIÓ I JUSTICIA JUVENIL.

1- Direcció General de Justícia Juvenil.2- Direcció General de Recursos i règim penitenciari.3- Servei d’assessorament jurídic.4- Servei d’inspecció.5- Centre d’iniciatives per a la reinserció.

Com s’hi intervé:

Té dos marges: 16 – 17 anys, i 18 – 21 anys.

Entre els 16 – 18 anys un delicte s’anomena INFRACCIÓ.

Abans del 16 anys = DGAIA (no s’intervé penalment).

Entre els 16 – 17 anys: JUSTÍCIA JUVENIL (però la resposta la fa la DGAIA)

Entre els 18 – 21 anys: potser JUSTÍCIA JUVENIL o JUSTÍCIA D’ADULTS (depèn de la decisió del jutge entre altres factors).

Procediment judicial de menors:

Denúncia

Fiscal de menors Equip de mediació Obrir expedient Informe de viabilitat del programa de

20

Investigar els fets. reparació de la víctima

Equip teòric Execució del programaValoració dels informes i fets. Informe del procés.Respostes.

Jutge de menors Arxiu de l’expedient.

Compareixència / AudiènciaJutge, fiscal, advocat, menor i equip tècnic.

Resolució judicial.Múltiples respostes

EAT: Equip d’Assessorament tècnic.

Està format per aquells professionals que aporten informació de l’individu, família i entorn als òrgans judicials encarregats d’impartir justícia (TS, psicòlegs, pedagogs, ES).

Dóna una visió més complerta de la justícia (la persona deixa de ser un simple número).

Són obligatoris en la justícia juvenil, i intenten que la resposta judicial més que una pensa serveixi per donar noves oportunitats (fer rehabilitació).

La resposta judicial por ser:- Assessorament tècnic.- Mediació.- Medi obert.- Internament.

JUSTÍCIA D’ADULTS.

Procediment judicial:

21

Denúncia

Policia Fiscal Jutjat de GuàrdiaInstrucció InvestigacióAtestat (informació) DetencióDetenció

Declaració

DECLARACIÓ:

És la situació que és dona previ informe del fiscal i de la defensa.

El procés que segueix és:

1- Jutge instructor (reconeix les proves)2- Jutge penal (posa data del judici)3- Judici (es fa la sentència.

En aquest moment hi pot intervenir-hi la EAT penal (format per treballadors socials). Són penals perquè actuen en aquest àmbit. Poden fer un informe de tipus social. NOMÉS ABANS DEL JUDICI.

SENTÈNCIA:

L’individu pot ser considerat:

- Innocent (llibertat). Amb o sense fiança. Provisional o no.

- Culpable (empresonament). Preventiu (sense judici) o Penat (amb judici).

Si un individu és penat, pot ser-ho en diferents graus:

1- Règim tancat.2- Règim normal.3- Règim obert (o llibertat condicional).

CASP: Comissió d’assistència social penitenciària.

22

Equip interdisciplinari on s’inclou el treballador social, que decideix si un penal ha de canviar o no i quan de grau.

Si el penat compleix ¾ parts de la pena se li pot donar el 3r grau ( o la llibertat condicional). Això es fa perquè l’individu intenti tornar a la societat rehabilitat.

El CASP atent a:

1- Les persones privades de llibertat dels centres penitenciaris de Catalunya.2- Les persones en llibertat condicional (3r grau).3- A les famílies dels interns i dels alliberats de 3r grau.

RESUM: Dins l’àmbit penitenciari, el TS actua en:

1- El moment en que algú entra a la presó fent l’entrevista (EAT).

2- Dins el CASP, fent control del 3r grau.

- Fa de mediador entre la presó i l’exterior (família, feina, etc.).

- Treballa amb la persona jutjada.- Manté contactes amb la família del pres.

TEMA 3DISMINUCIONS

Mirar fotocòpia terminacions

Discapacitat:

És qualsevol alteració de salut d’un individu que pot generar dolor, patiment o interferència en les activitats de la vida diària.

N’existeixen 9 tipus:

1- Trastorns de la visió.2- Trastorns de l’audició.3- Dificultat de comunicació.4- Problemes per aprendre, aplicar coneixements i desenvolupar tasques

(intel·ligència límit).5- Dificultat per moure’s o desplaçar-se a la llar.6- Dificultat per utilitzar braços i mans.7- Dificultat per desplaçar-se fora de casa (usar transport).8- Dificultat de la persona per tenir cura de si mateixa.9- Dificultat per relacionar-se amb altres persones.

Totes són conseqüència d’alguna causa. Aquestes causes poden ser 3:

23

1- Deficiència psíquica (retard mental, demències i trastorns mentals; intel·ligència límit)

2- Deficiència física (4 tipus bàsics: osteoaricular, del sistema nerviós, viscerals i altres físiques).

3- Deficiència sensorial (vista, visió, parla...).

Tots aquests punts per si sols només són indicadors de risc.

Retard mental:

Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana (-85) que coexisteix amb limitacions en 2 o + àrees d’habilitats d’adaptació. S’ha de manifestar abans dels 18 anys (perquè si no parlem de demència.

Hi ha 4 tipus de retard mental segons el QI:

1- Profund (-25)2- Sever (25 a 39)3- Moderat (40 a 54)4- Lleuger (55 a 69)

Aquella gent que no pots considerar-la ni disminuïda mental ni normal són aquells que pateixen intel·ligència límit (border line), amb un QI entre 70 i 85.El reconeixement d’un grau de disminució es fa a través d’un certificat que dóna l’ICASS.

Perquè una persona sigui considera disminuïda cal que superi el 33% de grau de disminució, i a llavors podran fer us del serveis especialitzats per disminuïts:

Serveis de la XBRPSS:- Centres de dia.- Residències.- Transport adaptat.- EVO- Servei d’atenció precoç (per infants).

Feina del treballador social:

1- Elaborar el diagnòstic (test d’intel·ligència, de personalitat, anamnesi: la història de vida del pacient al màxim detall) , també a nivell mèdic.

2- Oferir-hi una formació de qualitat i ajustada a les necessitats (oficis). Suposarà el primer pas per a la integració social plena.

3- Per la vessant d’integració laboral pot tenir dues vies:

24

a. Contractació “Centre Especial de Treball (CET). (només per la gent que té el certificat de l’ICASS).

b. Inserció en una empresa ordinària.

CENTRE D’ATENCIÓ A DISMINUITS (CAD):

Es tracte d’un recurs per a l’atenció i orientació a persones amb disminució. I pot accedir-hi qualsevol persona que necessiti informació sobre el tema.

Informen sobre:

1- Reconeixement de la disminució (això ho determina el EVO, l’Equip de Valoració i Orientació, format per 1 metge, 1 psicòleg i 1 TS). La valoració s’envia al ICASS, que farà el certificat de disminució.

Si hi ha reconeixent de la disminució també informen sobre:

2- Ajuts, pensions i prestacions.3- Demandes de residència (ICASS)4- Revisions del grau de disminució.

CENTRE D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA (CAD):

Emès per la Generalitat de Catalunya on es valora mitjançant un percentatge el grau de disminució d’una persona:

Mínim: 33%Màxim: 100%

25

TEMA 4L’ ENVELLIMENT:

POLISÈMIA = ancianitat, vellesa, senectut, gent gran ( prohibit posar 3ª edat).

Conceptes bàsics:

1- Geriatria: atenció sanitària especialitzada en gent gran2- Gerontologia: ciència que estudia al ancià des de diverses disciplines (menys la

biològica).

Què és l’envelliment?

- És una etapa més del cicle vital on es produeixen canvis físics, psicològics i socials.

- És un procés dinàmic i natural, lent en les seves transformacions, irreversible i diferencial (ningú envelleix de la mateixa manera).

26

Mites i estereotips:

1- Tots els gran són molt semblants ( no = procés diferencial).2- Estan socialment aïllades (no tots).3- Estan malaltes, són fràgils i depenen d’altres persones.4- Estan deprimits.5- Es tornen difícils de tractar i són més rígides.6- No tenen capacitat d’aprenentatge ( no és cert, només que l’assimilació de les

coses és més lenta).7- Són asexuades (fet cultural i moral).

El “edadisme”:

Es tracte de dues partícules ( edat + isme) que fan referència a la “fòbia contra l’edat” (gent gran):

- És un fenomen cultural.

- Reflexa un prejudici o discriminació a partir d’unes influències, que forma part de les creences tant del professional com de les persones grans i famílies.

Història del SS per a la vellesa:

1972 - apareix un PLA GERONTOLÒGIC NACIONAL, que es compon de 3 fases:

1- Creació dels “Hogares del pensionista”.

- actuals “Casals d’avís”.

2- Serveis domiciliaris de la seguretat social.

- només pels pensionistes (gent que cotitza).

3- Creació de les residències per a gent gran.

- calia ser pensionista i demostrar que estaves bé de salut amb un certificat mèdic.

1980 - es fan els traspassos de les competències a les CCAA

Estructura actual: MAPA DELS SERVEIS SOCIALS:

27

1- Atenció primària.2- Atenció especialitzada.

Xarxa de serveis i programes:

- Alternatives a l’habitatge propi (pisos tutelats i compartits, centres residencials i acollida familiar).

- Atenció institucional- Centres de dia- Ajuda a domicili- Altres programes específics ( viure i conviure, telemedicina...).

TIPUS DE CAPACITAT LEGAL:

Jurídica:

Per a tothom. Possible de ser subjecte de drets i obligacions.

Es conserva fins que morim.

Capacitat per actuar:

Majors d’edat. Realitzar actes jurídics amb efectes.

Aquesta capacitat la poden perdre aquelles persones que, com a conseqüència d’una malaltia o deficiència, perden la capacitat de tenir cura de si mateixes ( mort civil = dependre dels altres).

QUÈ ÉS LA INCAPACITACIÓ JURÍDICA?

És una mesura transcendent per a la persona amb una finalitat “protectora”-

Significa que un jutge (i només ell) ha reconegut que una persona és incapaç de tenir cura de si mateixa.

Requisits legals:

1- Patir alguna malaltia o deficiència psíquica o física.

28

2- Que la malaltia sigui de caràcter persistent.3- Que la malaltia impedeixi a la persona governar-se per si mateixa (malalties

físiques).

Qui la pot sol·licitar?

- conjugues- ascendents- germans- descendents - el ministeri fiscal (quan no hi ha família.)

també per a defensar al usuari quan no vol ser declarat incapacitat

La finalitat de la incapacitació és que l’usuari tingui un tutor legal.

Fases del procés:

1- Es presenta una demanda al jutjat que correspongui.2- El jutge fa una contestació on es diu si la demanda s’accepta o no.3- Si s’accepta s’han de presentar proves:

- Visita del metge forense- Visita del jutge- Audiència del jutge als parent més propers (perquè el futur tutor serà un

familiar).4- Es fa la sentència. 3 tipus:

- Incapacitació total- Incapacitació parcial (per no tenir domini sobre els diners)- Desestimació de la incapacitat

LA TUTELA.

Escau quan la incapacitació és total. El tutor pot ser una persona física (declarat pel jutge) o una persona jurídica (institució sense afany de lucre).

Funcions del tutor:

- Vetllar per la persona tutelada- Procurar-li aliments- Procurar-li assistència mèdica- Formar-lo i integrar-lo- Administrar-li els béns.

Límits de la tutela:

29

El tutor necessita l’autorització del jutge per dur a terme actes de transcendència econòmica.

Altres formes de protecció:

1- Curatela: tutela parcial que afecta només els actes als quals la persona és declarada incapaç. Incapacitació parcial.

2- Defensor judicial: protegeix els interessos del presumpte incapaç mentre no té tutor ( o en cas de conflicte tutor/tutelat).

3- Protuctor: controla l’actuació del tutor (en casos extraordinaris).

4- Administrador patrimonial: és nomenat pel jutge juntament amb el tutor si la gestió del patrimoni de qui és declarat incapaç ho requereix.

5- Autotutela: codi família art 12, “Delació Voluntària”. És la possibilitat que té una persona sana de nominal lliurament qui vulgui que exerceixi la seva tutela si preveu que pot arribar a ser declarada incapaç. Es defineix com a document notarial 8 com un testament). És un pas més per potenciar els drets de les persones. No s’aplica en totes les CCAA.

MALTRACTAMENTS A LA GENT GRAN.

És una forma de violència oculta, desconeguda, incompresa, i que no s’ha estudiat. Per això és molt difícil de detectar-lo.

Aquesta violència pot ser física, emocional, abandonament, explotació o abús financer, abús sexual.

Declaració d’Almeria (1995):

“Qualsevol acte o comissió sofert per una persona gran que vulneri la integritat física, psicològica, sexual, econòmica, el principi d’autonomia o un dret fonamental de l’individu, que sigui percebut per aquest o constatat objectivament amb independència de la intencionalitat i el medi on succeeixi”.

Situació actual legal sobre la violència:

2002 Pla d’Acció Internacional sobre l’envelliment (ponència sobre maltractaments a gent gran de Coffi Annan).

30

2002 II Pla de violència domèstica estatal (violència de gènere i atenció dones).

2002 – 2005 Pla de Salut de Catalunya (per infants, adolescents i dones).

2004 – 2007 Programa d’Actuació Municipal de l’Ajuntament de BCN (inici d’un apartat dedicat a la gent gran).

2004 Informe Extraordinari del Síndic de Greuges (només ho pronuncia).

Tipus de violència:

1- Abús físic: ús de la força física que ocasiona ferides, dolors o lesions corporals. Inadequat ús del fàrmacs. Alimentació forçada. Restriccions amb mesures no adequades. Càstigs físics de qualsevol tipus.

2- Abús sexual: tot acte sexual sense consentiment. Qualsevol contacte sexual (violació, tocaments, assetjar, pornografia...) amb una persona gran incapaç de donar el seu consentiment.

3- Abús psicològic o emocional: causar angoixa, patiment o estrès. Privacions que denigri a la persona, fereixi la dignitat o autoestima com no parlar-li o aïllament tant dels amics com privacions d’activitats habituals o reforçar l’aïllament social. Infantilització (tractar-lo com un nen). Agressions verbals repetides, amenaces, intimidacions, humiliacions, perversions.

4- Negligència: no atendre les necessitats de la persona gran. Pot ser intencionada o no intencionada per manca de capacitat, informació, interès i /o recursos.

Llei d’aliments en el codi de família: ha de denunciar la pròpia persona.

5- Abandonament: deserció per part del cuidador que té cura i custòdia de la persona gran i la desempara voluntàriament.

Totes les formes de violència afecten greument la salut:

- 1 de cada 5 casos surt a la llum.- Necessitem eines per identificar de manera fiable, vàlida i generalitzable.

31

TEMA 6SISTEMA CATALÀ DE SALUT (SCS).

El SCS determina la qualitat de vida de Catalunya. Té un principi d’universalització.

Catalunya 1980 – 81:

Traspàs de competències a les CCAA, també en qüestió de salut. Catalunya en té una competència plena (no pot legislar un marc general, però pot fer lleis dins d’aquest marc).

1986 – Llei General de Salut (LGS):

Va ser la 1ª llei de Sanitat i fou potenciada pel ministre Ernest Lluch. L’apliquen totes les CCAA.

1990 – Llei d’Ordenació de la Sanitat a Catalunya (LOSC):

Ho fa tot excepte:1- El marc de referència.

32

2- El registre i reconeixement de fàrmacs.3- El règim econòmic de la Seguretat Social.

Dossier: LOSC, art 2.

1991 – Aplicació de la Universalització.

- Per rebre el principi d’universalització cal estar empadronat a Catalunya.- Es garanteix a través de la cartilla sanitària.- És diferent tenir-lo (formar part del sistema) a que se t’apliqui.- Només s’aplica en situacions extremes ja que qui se’l pot pagar se’l

paga.- És un dret.

Dossier: llegir-la tota, un full i mig.

Sistema nacional de salut:

Espanya (LGS): Catalunya (LOSC):

Serveis de Salut de les CCAA SCS

Àrees de Salut Regions Sanitàries

Zones Bàsiques de Salut Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

Centres de Salut Centres d’Atenció Primària (CAP)

Principis de la sanitat a Catalunya:

1- Concepció integral.2- Descentralització i desconcertalització.3- Universalització.4- Participació comunitària.5- Racionalització i eficàcia.6- Equitat.

33

7- Sectorització.8- Promoció de salut

És possible que a examen ens pregunti això i posi uns quants principis, i posar al costat SI o NO, per si són correctes o no. Possible en altres preguntes.

SERVEI CATALÀ DE SALUT (SCS): catsalut.

És el responsable de:

1- La planificació de la salut.2- Comprar serveis.3- Distribuir el finançament.4- Avaluar els serveis sanitaris que reben els ciutadans de Catalunya.

Es compon de 2 elements:

1- Pla de Salut: document on podem observar la planificació que fa el SCS de tots els serveis durant els anys corresponents. Es modifica cada 3 anys (l’actual és del 2003 -06).

2- Contracte: de la compra de serveis.INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS).

És l’empresa proveïdora del Serveis Sanitaris principal (78%). Ho fa amb el contracte.

Ha de planificar i avaluar segons els objectius del contracte.

Ha de ser un model descentralitzat i participatiu al CAP.

Esquema del sistema d’assistència sanitària a Catalunya:

Demanda bàsica Agents Proveïdors

34

ORGANISMES GESTORS DE LA SALUT A CATALUNYA:

Degut a la LGS de 1986 i a la LOSC de 1990 aquestes organismes estan descentralitzats i en trobem delegacions en cada província i oficina:

- INSS: Institut Nacional de la Seguretat Social (gestiona prestacions econòmiques).

- ISM: Institut Social de la Marina.

- TGSS: Tresoreria General de la Seguretat Social.

- GISS: Gerència Informàtica de la Seguretat Social.Els organismes que depenen del departament de Sanitat i Seguretat Social són:

- ICS: Gestiona serveis i prestacions sanitàries, els centres i les institucions de la Seguretat Social.

- SCS: Catsalut.

L’organisme que depèn del departament de Benestar Social és:

- ICASS: Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (d’ell depenen tots els programes socio-sanitaris).

SCS

INSTITUCIONS PRIVADES

ICS (78%)

CENTRES CONTRAC-TATS (22%)

CENTRES NO CONTRAC-TATS

35

USUARI

Àrees Bàsiques de Salut (ABS):

En les zones urbanes la seva organització coincideix amb un barri o un districte municipal (aquest és el cas de Barcelona).

En zones rurals i comarcals la seva organització coincideix amb un municipi o amb un conjunt de municipis pròxims i de característiques semblants.

Els criteris d’aquesta organització són:- Per densitat demogràfica.- Elements distorsionants de la zona.- Epidemiologia de la zona.- Vessant economia.

Els elements que formen una ABS són:

- CAP: estructura física i funcional que constitueix el lloc central de treball de l’EAP, on aquest desenvolupa totes les seves funcions, tant les d’atenció a la salut de la població assignada com les activitats internes formatives, sessions clíniques, docència i recerca.

- EAP: conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que mitjançant treball en equip realitzen actuacions relatives a la salut pública. Els professionals que el formen són: metge, pediatra, infermer, odontòleg, treballador social, auxiliars administratives i zeladors.

- UBA: Unitat Bàsica Assistencial. El formen un metge general o un pediatra, i un ATS o diplomat en infermeria. Cada EAP pot tenir diversos UBA.

- Consultoris: complementen els CAP en aquelles ABS constituïdes per varis municipis. I treballen els UBA, i de manera ocasional pediatres, TS i altres. És el lloc concret on es presta el servei.

Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD):

És un servei que depèn dels municipis i de les regions comarcals. Tipus:

- PADES (Ajuntament).- SAD de serveis socials.- ATDOM (actualment “Salut a casa”. Dins el departament de Salut).- Privades (amb afany de lucre i ONGs).

ATDOM:

Consisteix en l’assistència, cures sanitàries, atenció social prestades en el mateix domicili degut a un procés agut i/o crònic i no té la capacitat per acudir al centre de salut.

36

Està dirigida a persones que sense precisar un ingrés hospitalari necessiten atenció i un seguiment continuat que els permeti aconseguir un grau d’autonomia i qualitat de vida òptims.

Elements que hi intervenen:

- EAPs- Centres hospitalaris o sociosanitaris.- Serveis socials.

Característiques:

- És una continuïtat prestada als centres sanitaris.- No especifica ni exclou cap tipologia.- Diferents nivells d’assistència que estan dinàmicament relacionats.- Requereix una connexió funcional molt forta entre els serveis i l’equip.- Els criteris d’inclusió prioritaris són ser crònic terminal, una post

hospitalització o tenir dificultat en el desplaçament.- L’equip que es desplaça al domicili està per format per metge, infermera

i TS, equip PADES.

Objectius:

- Potenciar l’autocura del pacient i la implicació dels familiars.- Apropar l’assistència sanitària i social al propi domicili

Funcions:

- Curar.- Orientar.- Instruir.- Fomentar l’autonomia.- Potenciar les capacitats del pacient.

MODEL SOCIOSANITARI:

Ofereix un servei polivalent ja que fa convalescència i cures pal·liatives:

- Convalescència: pot sol·licitar un centre sociosanitari abans d’anar a casa. És gratuït i té poques places. Cal posar-se directament en contacte amb el centre (no es fa mitjançant la sol·licitud única). És d’estada temporal.

- Cures pal·liatives: atendre a persones en situació terminal, intentant fer que els últims dies siguin el millor possible. Hi ha places en hospitals però els PADES també ho fan a casa. L’equip el formen el metge, infermera, TS i psicòleg. Tracten als familiars, als malalts només se’ls hi pal·lia el dolor. S’aplica a gent major de 65 anys i a gent amb SIDA.

Noia de 20 anys que té càncer té dret a cures pal·liatives? NO, perquè només s’aplica a:

37

- gent gran ( + de 65 anys).- Problemes oncològics, malalties terminals ( + de 65 anys)- SIDA (no importa edat).

ALBERG DE SANT JOAN DE DÉU:

Els terminals de SIDA tenen un servei exclusiu a l’alberg. Hi ha un conveni amb Justícia (per poder complir la normativa que diu que les persones amb malalties terminals poden sortir de la presó).

El TS també ajuda a superar el procés de dol, derivant al SAP social del seu territori.

HOSPITALITZACIÓ A DOMICILI:

El malalt necessita una vigilància però ja no cal que estigui a l’hospital (molt comú a Europa).

PADES:

És el programa d’atenció domiciliària. Està format per un equip polivalent dut per un TS, que arriba a fer cures pal·liatives a casa. Format per metge, TS, psicòleg i infermera.

Dossier: - Decret 1999 (dos fulls), - Llei 2000 sobre salut : art nº 8: “Drets i deures en relació a la salut”.

ART 8: voluntats anticipades (testament vital):

El document va dirigit al metge (responsable del pacient) en una situació de majoria d’edat i amb capacitat de discernir. D’una manera lliure la persona expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació que no pugui expressar-se. ANTICIPAR-SE.

Es pot fer de dues maneres:

1- Acte notarial.2- Fer-ho davant de 3 testimonis ( només un com a màxim pot tenir parentiu

indirecte).

Haurà de quedar dipositat en la història clínica del pacient.

38

SALUT MENTAL.

1409 – Un frare de València crea per primera vegada una estructura anomenada “Hospital d’innocents de folls i orats”. Llavors dels trastorns mentals se’n tenia una visió marginadora.

Edat mitjana – s. XIX – Les patologies mentals es confonien i totes es derivaven al grup de bojos.

1849 – Llei que delega l’atenció del folls a les diputacions (ordres religioses).

Anys 70 – moviment d’antipsiquiatria , i tota aquella gent que pensava que els bojos havien d’estar en manicomis havien d’obrir les portes, però no estaven preparats. VA SER UN ERROR al no tenir els recursos suficients.

1990 – Catalunya activa els CAP de Salut mental d’adults i adolescents. Dossier exposicions orals dels CSMA i els CSMIJ.

Xarxa de Serveis de Salut Mental a Catalunya:

Té 3 nivells d’atenció:

1- Atenció Primària.2- Atenció Especialitzada.3- Atenció Rehabilitadora.

1r nivell 1r nivell 3r nivell

39

Unitat terapèutica i hospitalització(urgències)

CSMA i CSMIJAccés immediat (la resta no)

2n nivell

2n nivell

3r nivell3r nivell

Nosaltres només ens centren en el CSMA i el CSMIJ i les seves derivacions (1r nivell).

40

Unitats d’hospita-lització i residencials (llarga estada)

Altres unitats segons el problema(per malalts crònics)

Hospital de dia

Centre de dia (tallers i club).

Pisos assistits