tmgb vol 14 (2006)

Treballs del Museu de Geologia14 de Barcelona

Treb

alls

del M

useu

de

Geo

logi

a de

Bar

celo

na

14

ULLASTRE, J. y MASRIERA, A. El anticlinal deBóixols - Muntanya de Nargó: consideracionesestratigráficas y estructurales basadas en unanueva cartografía geológica (Pirineo catalán,España)

MARTIN-SUAREZ, E and FREUDENTHAL, M.Gliridae (Rodentia, Mammalia) from the lateMiocene fissure filling Rinascita 1 (Gargano,prov. Foggia, Italy)

BLAIN, H.-A. and BAILON, S. Catalogue ofSpanish Plio-Pleistocene amphibians and squamate reptiles from the Museu de Geologiade Barcelona

ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans i el Serveidel Mapa Geològic de Catalunya (1914-1924)

Els articles publicats a aquesta revista (Treb. Mus. Geol.Barcelona) són ressenyats a: www.bcn.cat/museucienciesi a les següents bases de dades: GEOBASE, GEOLOGICALABSTRACTS, I.C.Y.T., PASCAL i ZOOLOGICAL RECORD.

CMAN

CMAN

Treballs del Museu de Geologia14 de Barcelona

Pàg. 1-3 23/4/07 16:18 Página 1

TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONAMuseu de Geologia de Barcelona

CONSELL DE REDACCIÓDirectoraAlícia Masriera

Secretari de redaccióJulio Gómez-Alba

Redactors adjuntsCarles CurtoJaume Gallemí

La revista compta, a més, amb un Consell assessor integrat per diferentsespecialistes, als quals es remet quan s’escau.

Distribució i intercanvi: Biblioteca del Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella, s/n. 08003 Barcelona. Tel. 93 319 68 95.

© de l’edició, Ajuntament de BarcelonaEdita: Museu de Geologia

Institut de Cultura de Barcelona

Disseny gràfic:Ferran Cartes / Montse PlassMaquetació electrònica:Marta LorenzoFotomecànica i impressió:Vértice Gráfico. BarcelonaISSN: 1130-4995Dip. Leg.: B-40.634-1990

Publicat el mes de desembre de 2006

Pàg. 1-3 23/4/07 16:18 Página 2

Índex

ULLASTRE, J. y MASRIERA, A. El anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó: conside-raciones estratigráficas y estructurales basadas en una nueva cartografía geológica (Pirineocatalán, España); 1 làmina de 82x45 cm plegada aparte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MARTÍN-SUÁREZ, E. and FREUDENTHAL, M. Gliridae (Rodentia, Mammalia) from thelate Miocene fissure filling Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy) . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BLAIN, H.A. and BAILON, S. Catalogue of Spanish Plio-Pleistocene amphibians and squamatereptiles from the Museu de Geologia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans i el Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1914-1924)

5

37

61

81

Pàg. 1-3 23/4/07 16:18 Página 3

Pàg. 1-3 23/4/07 16:18 Página 4

EL ANTICLINAL DE BÓIXOLSMUNTANYA DE NARGÓ:

consideraciones estratigráficas y estructuralesbasadas en una nueva cartografía geológica

(Pirineo catalán)

J. Ullastre y A. Masriera

Separata Bóixols OK 23/4/07 17:44 Página 1

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 5-35 (2006) + 1 lámina de 82x45 cm plegada aparte

El anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó: consideraciones estratigráficas y estructurales basadasen una nueva cartografía geológica (Pirineo catalán,España)

Juan ULLASTRE* y Alicia MASRIERA**

ABSTRACT

ULLASTRE, J. and MASRIERA, A. The Bóixols - Muntanya de Nargó anticline:stratigraphic and structural considerations based on a new geological cartography(Catalonian Pyrenees, Spain).

A new geological cartography of the Bóixols-Muntanya de Nargó anticline wasneeded to determine more about its sedimentary and structural evolution.

On this basis a precise correlation was established between the Lower Creta-ceous of this unit and the Roca de Narieda type section (section that contains almostall the terms of the Lower Cretaceous sedimentary cycle).

To the South of Bóixols we found evidence of an ante-Albian tectonic phasewhich led to subsidence in the NW and emersion in the SE, with probable erosionof aptian material.

On the south border of the Bóixols-Muntanya de Nargó anticline, conditionedby the Lower Cretaceous paleogeography and the ante-Albian tectonics, a complextectonic and sedimentary evolution was produced, from the Middle Campanian,owing to various compressive episodes. We re-analysed this evolution using newdata in order to determine relations with (?finicretaceous) deposits from the SantaFe syncline located to the N of the anticline at issue.

Finally, from our point of view, the Middle-Upper Eocene-Oligocene tectonicsretouched and exaggerated the inherited structures.

Keywords: Geological cartography, Stratigraphy, Cretaceous, Polyphase tectonics, Pyrenees, Catalonia, Spain.

* Ronda de Sant Pere, 50. 08010 Barcelona, España.** Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella. 08003 Barcelona, España.

Bóixols 5-35.qxp 23/4/07 16:19 Página 5

RESUMEN

Efectuar una nueva cartografía del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargóha sido necesario para tener un mejor conocimiento de su evolución sedimentaria yestructural.

Con esta base se ha establecido una correlación precisa entre el Cretácico infe-rior de esta unidad y el corte tipo de la Roca de Narieda (corte que contiene casitodos los términos del ciclo sedimentario del Cretácico inferior).

Al S de Bóixols, hemos encontrado la prueba de una fase tectónica antealbiense,que originó subsidencia por el NW y exundación por el SE con probable erosión dematerial aptiense.

En el borde S del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó, condicionado porla paleogeografía del Cretácico inferior y por la tectónica antealbiense, se produjo,a partir del Campaniense medio, una compleja evolución tectonosedimentaria, debidaa varios episodios compresivos. Esta evolución la hemos analizado de nuevo, con exposición de algunos detalles inéditos a fin de establecer relaciones con losdepósitos (?finicretácicos) del sinclinal de Santa Fe (SF), situado al N del anticlinalen cuestión.

Finalmente, a nuestro modo de ver, la tectónica del Eoceno medio - superior -Oligoceno no hizo más que retocar, exagerando, las estructuras heredadas.

Palabras clave: Cartografía geológica, Estratigrafía, Cretácico, Tectónica polifásica, Pirineo, Cataluña, España.

ÍNDICE

Introducción .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Área cartografiada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7El substrato del Cretácico . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9El Cretácico inferior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1. Sector de la Muntanya de Nargó .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102. Sector de Montanissell - Bóixols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

La tectónica antealbiense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16La tectónica antecenomaniense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17El Cretácico superior y el tránsito al Paleoceno .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1. Calizas del Cenomaniense superior al Senoniense inferior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172. Depósitos lutíticos anteriores a la discordancia intracampaniense .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193. La discordancia intracampaniense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204. La discordancia del Maastrichtiense - Paleoceno continentales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

La tectónica finicretácica-paleocena .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Efectos de las fases mayores de la tectónica terciaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Conclusión .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Agradecimientos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Bibliografía . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

6


7

INTRODUCCIÓN

En el tercio norte de la unidad sudpirenaica central (Fig. 1) el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó constituye un elemento estructural a través delcual se articulan dos ámbitos paleogeográficos distintos: por el N el dominio de la sedimentación del Cretácico inferior; por el S la del Cretácico superior -Paleógeno.

Su compleja evolución, a lo largo de un dilatado espacio de tiempo, fue intuida yapor quien a mediados del siglo pasado estudió con un cierto detalle la región, a la luzde los pioneros: Vidal, Dalloni, Astre, Misch, (Ríos, 1951); y no ha dejado de serobjeto desde entonces de especulaciones más o menos bien fundadas. No obstante,todavía ahora carecemos de una cartografía geológica de detalle que nos permitasuperar las generalizaciones inexactas de unos y evitar en lo posible las interpretacioneshipotéticas o subjetivas de otros.

Esta franja de inestabilidad tectonosedimentaria fue objeto de nuestra atenciónhace unas tres décadas, teniendo en cuenta predecesores tan importantes como Rosell,Souquet, Garrido-Megías, Ríos, Peybernès, (Ullastre et al., 1987). El análisis de unade sus etapas evolutivas resultó ser el hilo conductor que nos llevó a descubrir su con-tinuación oriental en la zona del Pedraforca (revisada recientemente; Ullastre &Masriera, 2004); continuación que quedó interrumpida durante el Terciario como consecuencia de una brutal actividad tectónica, cuyos efectos se manifiestan en lacomplicada región de Alinyà al otro lado del Segre, de la que hicimos, hace pocosaños, su estudio (Ullastre & Masriera, 2001).

Para el presente trabajo hemos realizado con esmero una cartografía geológicacompletamente original, que enlaza por el E con la de Alinyà y con las observacionesestratigráficas de la Roca de Narieda (Ullastre et al., 2002).

ÁREA CARTOGRAFIADA

Situada a 80 km al NE de la ciudad de Lleida (a 100 km por carretera), en la comarcadel Alt Urgell, entrando por el W en la del Pallars Jussà. Entre el meridiano de Fígolsde Organyà al E y el de Bóixols al W abarca 16,5 km. Por el N incluye el sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF) con especial atención a la mitad oriental por suinterés relativo a los depósitos finicretácicos - paleocenos. Por el S, constituye su límite,la franja de Cretácico superior que se extiende desde Coll de Nargo al S de Bóixols.En total unos 60 km2.

Los trabajos de campo se han realizado teniendo por soporte topográfico foto-grafías aéreas estereoscópicas. Luego, se ha llevado todo el trazado sobre el Ortofo-tomapa de Catalunya a escala 1:25000; Hojas: Cabó 253-1-2 (67-22); Organyà253-2-2 (68-22); Gavarra 291-1-1 (67-23); 4ª edición, diciembre 2002; publicadaspor el Institut Cartogràfic de Catalunya.

La altimetría se ha sacado del mapa Topográfico Nacional, 1:25000; Hojas: Cabó253-III (67-22); Organyà 253-IV (68-22); 1ª edición, 2000; Gavarra 291-I (67-23); 1ª edición, 2001; publicadas por el Instituto Geográfico Nacional, Madrid.


8


9

EL SUBSTRATO DEL CRETÁCICO

Es visible a partir del meridiano de Les Cases (LC) hasta el S de Bóixols. Se pre-senta como una estrecha banda en la que los materiales triásicos y jurásicos aparecenmuy laminados tectónicamente en su flanco S cabalgante.

En el flanco normal la sucesión precretácica está mucho mejor conservada.El Triásico superior (K), muy comprimido no obstante, se muestra bajo una facies,

casi siempre, de carniolas, con cuarzos bipiramidados. Faltan las facies margo-yesosaspropias del Keuper.

El Triásico terminal - Liásico inferior (L1) está representado, en su mayor parte,por brechas calcareodolomíticas y calizas en lajas. A trechos, especialmente al W delColl de la Font (FO), puede verse el “hard ground” sinemuriense, límite entre los términos L1 y L2.

El Liásico medio-superior (L2) se distingue morfológicamente por la abundanciade capas margosas aunque no faltan las calizas rojas fosilíferas.

El Dogger-Malm (J) es bien visible en el paisaje por sus dolomías oscuras y losescarpes a que da lugar.

En conjunto podemos decir que estos terrenos se presentan bajo las facies sud-pirenaicas típicas, de las que hemos hecho alusiones más detalladas en anteriores trabajos (cf. región de Alinyà, al E del Segre). No obstante, para la caracterización delMalm en la zona cartografiada es importante el trabajo de Willems (1984).

Fig. 1. Situación en el marco geológico regional del sector de Bóixols - Muntanya de Nargó y de los sectores orientales directamente relacionados: Alinyà (Ullastre & Masriera, 2001) y Pedraforca (Ullastre& Masriera, 2004).Terrenos: 1, Paleozoico y Permotriásico del Pirineo “axial” o alta cadena primaria; 2, Paleozoico yTriásico inferior y medio alóctonos de la zona de los Noguera; 3, serie del Cadí: recubrimiento normal,mesozoico-cenozoico, del zócalo paleozoico; 4, terrenos mesozoico-cenozoicos de la zona sudpirenaicadesplazados respecto a la serie del Cadí; 5, Terciario marino (Cuisiense superior a Priaboniense) de lazona plegada del antepaís y de la serie del Cadí; 6, evaporitas del Eoceno superior de la zona plegada delantepaís; 7, Terciario continental sincrónico y posterior a la tectónica del Eoceno medio-superior.Accidentes; a, paleoaccidente de Bóixols - Nargó - Pedraforca; b, paleoaccidente del Montsec - Ensija -Catllaràs; c, paleodiapiro de Les Avellanes; d, cabalgamientos producidos durante y después del Eocenomedio-superior indiferenciados; e, cabalgamientos producidos durante el Eoceno superior; f, fallas verticales o próximas a la vertical y fallas en dirección más o menos cabalgantes producidas durante ydespués del Eoceno medio-superior.

Fig. 1. Location of the Bóixols - Muntanya de Nargó area and the directly related eastern areas: Alinyà(Ullastre & Masriera, 2001) and Pedraforca (Ullastre & Masriera, 2004) within the geologicalsetting of the region.Stratigraphic units: 1, Paleozoic and Permotrias of the axial Pyrenees; 2, allochthonous Paleozoic andLower and Middle Triassic of the Noguera Zone; 3, Cadí unit: normal cover (mesozoic-cenozoic) of thepaleozoic basement; 4, Mesozoic-Cenozoic of the southern Pyrenean zone displaced in relation to theCadí unit; 5, marine Tertiary (Upper Cuisian to Priabonian) of the folded zone of the foreland and theCadí unit; 6, Upper Eocene evaporites of the folded zone of the foreland; 7, continental Tertiary synchro-nous and posterior to the Middle-Upper Eocene tectonics. Tectonic symbols: a, Bóixols-Nargó-Pedraforca paleo-fault; b, Montsec-Ensija-Catllaràs paleo-fault; c, Les Avellanes paleo-diapir; d, thrustsproduced during and after the Middle-Upper Eocene undifferentiated; e, thrust produced during UpperEocene; f, vertical faults or reverse faults and strike-slip faults with greater or lesser thrusting producedduring and after the Middle-Upper Eocene.


EL CRETÁCICO INFERIOR

Ocupa la mayor extensión del área cartografiada. Se distinguen dos grandes gruposlitológicos: uno calizo y otro margoso, que en parte son rigurosamente contemporáneosya que se pasa lateralmente de una facies a otra. Hacia el final del Aptiense, no obstante,la sedimentación pelítica llegó a cubrir las calizas arrecifales de plataforma, evidenciandopor tanto una edad algo más reciente aunque no siempre sea posible precisarla.

Para su análisis, si bien será somero, resulta necesario considerar primero el sectorde la Muntanya de Nargó al E del meridiano de Montanissell, a fin de establecer crite-rios de relación con la vecina unidad de la Roca de Narieda.

Después, tras juzgar el sector entre Montanissell y Bóixols podremos comprenderla evolución sedimentaria del conjunto durante el Cretácico inferior.

1. Sector de la Muntanya de Nargó

Los materiales que lo constituyen forman un anticlinal de radio relativamentegrande, de plano axial sensiblemente vertical (Lámina: corte II) y cuyo eje buza haciael ENE. Su continuación oriental queda interrumpida por la falla NE - SW del Pontd’Espia (PO), que pone en contacto la unidad de Nargó con la de Roca de Narieda.Esta última, en posición elevada, muestra el núcleo jurásico y una magnífica sucesiónde la sedimentación del Cretácico inferior, desde el Neocomiense al Aptiense terminalsegún quedó demostrado en el trabajo de Ullastre et al. (2002).

Esta disposición estructural impide establecer directamente una correlación estra-tigráfica entre ambas unidades y ver cómo los términos bajos de la sedimentación cretácica continúan hacia el W. No obstante, por el lado occidental, en virtud de la elevación del eje del pliegue y por estar cortado por dos fracturas oblicuas NW-SE, se producen dos hechos importantes: por una parte la posibilidad de ver el substratojurásico y datar los primeros materiales cretácicos discordantes en este punto; y porotra, la inversión del pliegue, que al S de Montanissell aparece volcado (Lámina: corte III).

Así pues, por el WSW vemos que, en la Muntanya de Nargó, las capas con Orbitolinopsis simplex del límite Beduliense - Gargasiense (Os), acompañadas de episodios “continentales” con carófitas, (1), yacen sobre las dolomías jurásicas (J).Ello permite una correlación parcial con la Roca de Narieda en donde estas mismascapas corren por la mitad del enorme escarpe calizo (Ullastre et al., 2002, figs. 2 y 3).Faltan aquí, por tanto, los materiales anteriores (Ci1c). Sólo las calizas del Aptiensesuperior (Ci2c) están presentes.

Veamos lo que sucede por el ENE. Por el lado oriental o de Fontanet (FN), unamirada general sobre el terreno lleva a la creencia de que una parte del complejo margo-calcáreo (Ci2m) se hunde bajo las calizas (Ci2c) de la Muntanya de Nargó; mientrasestas calizas penetran en cuña los materiales margosos (Ci2m). Con esto tendríamos, anivel de afloramiento, unas margas sensiblemente más antiguas que las calizas.

Esta impresión, unánimemente aceptada, tiene que ser recibida con alguna reserva.En efecto, varias fracturas con un salto no despreciable (Lámina: mapa y corte I) pueden introducir errores cuando se quieren establecer las relaciones exactas entre lostérminos Ci2m y Ci2c.

Las dataciones objetivas, como siempre, son imprescindibles.

10


11

a) Capas inferiores con orbitolinas (Cio) dentro del complejo margoso (Ci2m)

Al SE de Fontanet (FN), en los 100 m estratigráfica y topográficamente más bajosde la sucesión margocalcárea (Ci2m) visible (por encima de la cota 558), se intercalandos bancos lenticulares de calizas con una potencia de 40-50 cm, seguidos de un tercero, menos conspicuo, de 20-30 cm.

En el primer y tercer banco se encuentran orbitolinas, aunque muy escasas (unasección de orbitolina por cada lámina delgada en el mejor de los casos).

La naturaleza de estas capas calizas es la siguiente:– Primer banco: intramicrita con restos de algas, algún microforaminífero y muy

raramente orbitolínidos.– Segundo banco: intramicrita ferruginosa con bioclastos y muy escasos micro-

foraminíferos.– Tercer banco: intramicrita con algún bioclasto, espículas de esponja, eventual-

mente algún microforaminífero y raras veces orbitolínidos.De estas calizas, una vez seleccionados los cortes en que se veía alguna orbitolina,

se han hecho un total de 35 láminas delgadas para conseguir una sola sección perfecta-mente orientada mostrando el embrión. Con ello se ha constatado, felizmente, de modoinequívoco, la presencia de Mesorbitolina parva del Aptiense superior.

Podemos decir, por tanto, que al SE de Fontanet (FN) no hay el Beduliense (cf. “margas de Cabó”) como algunos sostienen.

b) Nivel con ammonites 1

Se encuentra al S de la cota 654 (dentro del sector de Fontanet, FN). Losammonites aparecen en unas margocalizas sin ninguna característica especial. Delos cuatro puntos señalados en el mapa (ver Lámina) el más oriental tiene por encima,a corta distancia, tres capas decimétricas de calizas con restos de esponjas. Elpunto que está inmediatamente al W de la cota 654 tiene por debajo un banco calizolenticular de 70-80 cm de espesor. Los dos puntos más alejados al W están en margocalizas que pasan lateralmente a un pequeño cuerpo calizo limitado al E por una fractura.

Se han recogido cuatro ejemplares más o menos fragmentarios que han sido objeto de análisis (2).

Las características de dos de ellos son: talla del orden de 200 a 220 mm; ombligo bastante abierto; sección ovoide con un ligero aplanamiento en el áreasifonal; costulación densa con costillas a menudo bifurcadas ya en la base ya sobrelos flancos.

Esta forma es comparable a Hypacanthoplites shepherdi Casey, que puedeencontrarse en la zona de H. jacobi (Clansayesiense). No obstante, el tipo de costu-lación observado existe también en los Parahoplites de un Aptiense más bajo: zonade P. nutfieldiensis (Gargasiense superior). Fig. 2.

Del mismo horizonte 1, aparte de un Ammonitina indeterminable, se ha exami-nando un fragmento de un gran ammonites que a juzgar por la curvatura de la espiracorresponde a un individuo con un diámetro del orden de 400 a 450 mm atribuible,también, al género Hypacanthoplites.


12

Fig. 3. Gran ejemplar de Hypacanthoplites, de 350 mm de diámetro, del límite Clansayesiense -Leymerielliense. Procede del yacimiento 3 al N de la Collada de la Creu de Ferri (CF).

Fig. 3. Large specimen from Hypacanthoplites, of 350 mm in diameter (Clansayesan - Leymeriellianboundary). Proceeding from outcrop number 3 at the N of the Collada de la Creu de Ferri (CF).

Fig. 2. Ammonites de 220 mm de diámetro mostrando una costulación que tanto puede verse en losParahoplites como en los Hypacanthoplites (Gargasiense superior - Clansayesiense). Ejemplar proce-dente del yacimiento 1, por encima de la capa inferior con Mesorbitolina parva y por debajo de las capascon M. texana. SE de Fontanet (FN).

Fig. 2. Ammonites of 220 mm in diameter with a costation observable in both the Parahoplites and theHypacanthoplites (Upper Gargasian - Clansayesan). Specimen proceeding from outcrop number 1, over thelower bed with Mesorbitolina parva and below of the beds with M. texana SE of Fontanet (FN).


13

c) Margas y margocalizas (Ci2m) claramente subyacentes a las calizas (Ci2c)

Al SSE de Fontanet (FN) partiendo de la cota 723 hacia el S de abajo arriba tenemos:– Margocalizas con espículas de esponja y Mesorbitolina texana.– Banco calizo: biomicrita con M. texana y esponjas centimétricas, globulares,

silicificadas.– Margas arcillosas amarillentas o grises con un amasijo de M. texana.– Techo: calizas coralinas (Ci2c).Al W de Fontanet (FN) bajo la cota 754 de abajo arriba tenemos:– Margocalizas con espículas de esponja y M. texana muy abundantes.– Margas azuladas.– Margocalizas con “slumpings”; contienen macrofauna diversa. La base del

techo es una biomicrita con M. texana.– Techo: calizas coralinas (Ci2c).Las dos sucesiones descritas deben ser interpretadas como una representación de

los materiales margosos (Ci2m) inmediatamente subyacentes a las capas más altas deltérmino calizo (Ci2c); por tanto, como una cuña lutítica que se adentra en las calizas(Lámina: corte II, Mt).

d) Tránsito de las calizas (Ci2c) al complejo margocalcáreo superior (Ci2m)

Al S del Barranc de la Muntanya (BM), a las calizas arrecifales (Ci2c) del Aptiensesuperior se le superpone una hilada de margas cuajadas de M. texana (3). Le sigue un banco de calizas con Polyconites verneuili y Pseudotoucasia catalaunica,(4),(5)

rudistas del Gargasiense no basal - Clansayesiense - Albiense basal (Lámina: mapa,yacimiento 2, corte III).

En el flanco S del anticlinal de la Muntanya de Nargó, justo encima del término calizo(Ci2c) se encuentran margas con un amasijo de M. texana (Lámina: cortes I y II, Mt).

2. Sector de Montanissell - Bóixols

Entre la casa del Barranc de Culles (CC) y el Coll de la Font (FO) el anticlinal sepresenta volcado con el flanco S comprimido y cabalgante (Lámina: corte IV). Lascapas con Orbitolinopsis simplex, (Os), las vemos aflorar de modo discontinuo hastapoco más de un kilómetro al W del meridiano del Coll de la Font (FO), (W de la cota1389). Las calizas (Ci2c) pierden potencia. El complejo margocalcáreo (Ci2m), apa-rentemente sin fauna, muestra, sin embargo, en sus capas más bajas, una delgada ydiscontinua lumaquela de Exogyra aquila más o menos glauconífera visible hasta elS de L’Apallador (LA). Las margas gris oscuro algo azuladas (Ci3m) aparecen enMontanissell como un término litológico bien diferenciable; su atribución al Aptien-se terminal - Albiense inferior se ha hecho sobre la base de argumentos paleontológi-cos obtenidos más al W (Lámina: yacimientos de ammonites 3 y 4).

Entre el Coll de la Font (FO) y Setcomelles (SC) el flanco meridional del plieguedesaparece o queda reducido a lo sumo a una delgada lámina invertida de Triásico


14

superior - Liásico inferior (L1), (Lámina: corte V); sólo al N de Sallent se conservaalgo del término Ci2m en contacto con el Cretácico superior (Cs1) y una minúsculaescama de calizas con orbitolinas del Aptiense superior (Ci2c) cuya atribución al flancoinverso es dudosa. En el flanco normal, por encima del Jurásico (J), aún vemos aflorarlocalmente (W de la cota 1389) las capas con Orbitolinopsis simplex, (Os); no obstante,las calizas con abundantes Mesorbitolina constituyen el grueso del término Ci2c, queal pie de la cota 1389 contienen una capa decimétrica de caliza micrítica gris conSimplorbitolina aquitanica (Aptiense superior). A partir de El Casó (EC) al tramoanterior se le superpone un tramo esencialmente coralino. Encima de El Casó (EC) yen Setcomelles (SC) puede verse que el paso del tramo con Mesorbitolina al tramosuperior coralino se hace por medio de calizas, en algún punto arcillosas; son intrami-critas y bioesparitas con algo de glauconita.

Las calizas arrecifales (Ci2c) del Tossal del Turnó (TT) y de Setcomelles (SC)pasan lateralmente a través de cuñas a una parte del complejo margocalcáreo (Ci2m).Este complejo, generalmente muy escaso en fósiles, por encima de la Collada de laCreu de Ferri (CF) contiene algunos equinoideos y en las proximidades del límitecon el término superior (Ci3m) hemos hallado un gran ammonites (Lámina: yaci-miento 3) de 350 mm de diámetro (Fig. 3). Se trata de un Hypacanthoplites sp. cf.shepherdi Casey.

Las margas Ci3m contienen equinoideos en la parte basal y en las capas subya-centes a las calizas del Cenomaniense superior (Cs1).

Al W de Setcomelles (SC), en la cota 1492, el anticlinal de Bóixols cabalga enuna extensión de unos 700 m el Cretácico superior meridional (Lámina: corte VII),con laminación casi total del flanco inverso.

A partir de la cota 1405 hacia el W el cabalgamiento se atenúa y la sucesión delflanco S, bien conservada, es susceptible de ser analizada (Lámina: corte VIII).

Veamos lo que se observa en cada uno de los flancos del anticlinal en el meridianode Bóixols.

a) El flanco N del anticlinal en Bóixols

El núcleo del pliegue objeto de nuestra consideración está al S inmediato de Bóixols (6), (Lámina: corte VIII). Las calizas arrecifales (Ci2c) poco potentes y enposición vertical reposan sobre las dolomías jurásicas (J). Por encima, en contactosedimentario discordante, viene el complejo margocalcáreo (Ci2m) con gran exten-sión y enorme potencia; estos materiales se muestran sensiblemente replegados(Lámina: corte VIII).

Las capas altas del término Ci2m contienen equinoideos: los hemos encontrado alS de Bóixols y en los alrededores de Cal Mascarell (CM).

El límite entre las margocalizas Ci2m y las margas Ci3m se ha establecido porcorrelación de facies del W al E y la atribución del término Ci3m al Albiense se basaen cierto hallazgo paleontológico. En efecto, a 2500 m al W de Cal Mascarell (CM),en La Mata, Peybernès (1976, p. 284, corte VIII, fig. 99, làm. XXVI, fig. 14) dicehaber encontrado, un poco por encima de las margocalizas con equinoideos (Ci2m),numerosas improntas de Leymeriella tardefurcata lo cual indica la base del Albiense.Nosotros, en el mismo lugar, hemos recogido una impronta en hueco.


En las margas Ci3m, por encima de Cal Mascarell (CM), sólo hemos encontradoalgunos equinoideos en la parte superior. Justo debajo de las calizas del Cenoma-niense superior (Cs1) hay una margocaliza amarillenta con espículas de esponjas yalgunos microforaminíferos.

b) El flanco S del anticlinal en Bóixols

Entre la cota 1492 y la cota 1405, por encima de las dolomías jurásicas (J) tene-mos biomicritas con Mesorbitolina, Sabaudia minuta y microforaminíferos diversos,y/o calizas coralinas, (Ci2c).

En la cota 1405 las capas del término Ci2c están verticales; cortándolas de N a Sse observa:

– Muro: dolomías jurásicas (J).– Calizas coralinas.– Calizas arcillosas con equinoideos (intercalación métrica).– Intramicritas con bioclastos diversos, fragmentos de algas Florídeas y algo de

glauconita (capas decimétricas).– Calizas masivas formando la cota 1405 propiamente dicha; son bioesparitas

con algas Florídeas: Agardhiellopsis cretacea, Paraphyllum primaevum yArchaeolithothamnium rude.

– Superficie de cabalgamiento sobre las margas (Cs2b) del Senoniense.En el Forat de Bóixols (FB) sobre las calizas (Ci2c), en posición vertical o lige-

ramente volcadas al S, se encuentra el término Ci3c, (Lámina: corte VIII). En la ver-tiente oriental del barranco es un complejo margocalcáreo, mientras que en laoccidental se enriquece en calizas y en el borde de la carretera de Isona a Bóixolséstas son las que predominan.

Un corte en la orilla izquierda del torrente que cuela por el Forat de Bóixols (FB)nos muestra:

– Muro: calizas coralinas (Ci2c).– Contacto mecanizado.– 30-40 m de margocalizas; las capas intermedias son intramicritas con espículas,

algún foraminífero y granos dispersos de glauconita; en las últimas capas seencuentra una biomicrita pasando a bioesparita con algas Florídeas y Simplor-bitolina manasi transición a S. conulus, lo que indica el Albiense inferior-medio.

– 2-3 m de margocalizas con braquiópodos englobando una brecha olistostrómicacon elementos de calizas cf. Ci2c. Una muestra de la matriz cabe definirla comouna intramicrita con calciesferas, fragmentos de Agardhiellopsis cretacea yotros organismos.

– 4-5 m de margocalizas: intramicritas con calciesferas, espículas, restos de otrosorganismos y granos dispersos de glauconita.

– Techo: 1-2 m de calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior (Cs1).En la carretera de Isona a Bóixols las capas Ci3c están invertidas buzando al N;

su muro no es visible debido a los derrubios; el techo son las calizas del Cenoma-niense superior (Cs1). El afloramiento, de algunas decenas de metros, consiste bási-camente en calizas: bioesparitas con Florídeas, Simplorbitolina manasi-conulus,Pseudonummuloculina aurigerica (8) entre otros organismos. Por su edad (Albiense

15


inferior-medio) y por su facies es un término comparable a las “calizas del Coll d’Abella” de Peybernès & Souquet (1973) y Peybernès (1976), conocidas hasta ahorasólo al W de Bóixols, en la comba periclinal, por encima de las margas Ci3m y teniendopor techo el Cenomaniense superior (Cs1). (9)

LA TECTÓNICA ANTEALBIENSE

El análisis estratigráfico demuestra que el ciclo sedimentario del Cretácico inferior,en su conjunto, es retrogradante hacia el S o SE. En efecto, en la Roca de Narieda, endonde las condiciones de observación lo permiten (Ullastre et al., 2002), vemos que elNeocomiense transgrede sobre las dolomías jurásicas; luego lo hace el Barremiense -Aptiense inferior; y finalmente el Aptiense superior, produciéndose un solapamientoexpansivo de los diferentes terrenos.

En el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó, dado que en ningún sitio la ero-sión ha cortado meridianamente los terrenos cretácicos en una longitud suficiente, nopodemos ver la totalidad del fenómeno. Si, en cambio, hay puntos de observación sufi-cientes para analizar la evolución sedimentaria a partir del límite Beduliense-Garga-siense. Se ve que a la transgresión sobre el Jurásico de las capas con Orbitolinopsissimplex le sigue el Gargasiense - Clansayesiense en facies carbonáticas de plataformaen las áreas más meridionales, para acabar con un recubrimiento de sedimentos terrí-genos sin mayores complicaciones al E del meridiano de Montanissell.

Entre el Coll de la Font (FO) y Setcomelles (SC), no obstante, se presenta un pro-blema: la desaparición del flanco S del anticlinal. Ante ello cabe preguntarse ¿hay Cretácico inferior bajo el cabalgamiento en los cortes V, VI y VII, tal como lo hemosinterpretado en nuestra Lámina?

Por otra parte, hemos demostrado que al S de Bóixols el Albiense inferior-medio(Ci3c) (cf. “calizas del Coll d’Abella”) yace sobre las calizas aptienses (Ci2c) conausencia de las margas Ci3m y del complejo margocalcáreo Ci2m, lo que pone demanifiesto la existencia de una fase tectónica antealbiense.

Tomando en consideración este hecho, la pregunta antes formulada puede respon-derse en el marco de diferentes hipótesis:

1ª, es posible suponer que no hubo sedimentación de Cretácico inferior al S de lalínea actual de cabalgamiento. A ello se opone, razonablemente, la realidad que vemosen los cortes I, II, III y IV de nuestra Lámina.

2ª, si, al contrario, creemos que hubo sedimentación de Cretácico inferior más al S, ladesaparición del flanco meridional del anticlinal en el sector en cuestión puede explicarsea la luz de la fase tectónica antealbiense cuyos efectos se han constatado al W (Bóixols).

En efecto, hacia el final del Clansayesiense una fase distensiva producía subsidenciapor el N o NW y exundación por el S o SE; como consecuencia, es lícito creer que, enuna franja grosso modo E-W, se produjera eliminación de los materiales terrígenos(Ci2m) depositados anteriormente y quizás en algunos puntos reducción de espesor deltérmino calizo (Ci2c); con ello se creó una línea de debilidad (aprovechada después porotras fases tectónicas); por último, se depositaron en transgresión sobre el substratodeformado (conservado sólo en el extremo occidental del área estudiada) los materia-les del Albiense inferior-medio (Ci3c), los cuales pasan de ser, al E, un complejo mar-

16


gocalcáreo con una brecha olistostrómica en el Forat de Bóixols (FB) (muestra de ines-tabilidad tectónica) a calizas de plataforma (bioesparitas) al W inmediato. Éstas sonespecialmente ferruginosas en el Coll d’Abella (fuera del área cartografiada) comoconsecuencia, según Peybernès (1976, p. 315), del “fer issu des reliefs rajeunis desmarges continentales cuirassées”.

LA TECTÓNICA ANTECENOMANIENSE

Sobre cómo la tectónica antecenomaniense propiamente dicha (fases del Albiensesuperior) afectó la región que nos ocupa o sus inmediaciones, queda en el terreno delas conjeturas (Ullastre & Masriera, 2001, p. 170, nota 32). Ninguna evidencia, directao indirecta, nos prueba su incidencia, como no sea la discordancia cartográfica quemuestra la base de las calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior (Cs1) delsinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF).

Por esto no insistiremos sobre este punto. Sin embargo, no dejaremos de recordarque la tectónica antecenomaniense en sentido lato (antealbiense e intralbiense) semanifiesta de manera clarísima en el Montsec (Ullastre, 1998) y que, hace poco,dimos a conocer una prueba indirecta de ella en la unidad del pico de Pedraforca(Ullastre & Masriera, 2004); unidad que, antes de las fases mayores de la tectónicasudpirenaica, constituía el extremo oriental de la de Bóixols - Muntanya de Nargó ysu continuación hasta Alinyà.

EL CRETÁCICO SUPERIOR Y EL TRÁNSITO AL PALEOCENO

1. Calizas del Cenomaniense superior al Senoniense inferior

a) Sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF)

El sinclinal colgado de Els Prats - Santa Fe (SF), magnífico ejemplo de inversiónde relieve, está rodeado de escarpes de 150 m o más formados por gruesos bancos decalizas, que con gran regularidad corren desde encima mismo de Organyà hasta el Wde Bóixols formando las sierras de Sant Joan y de Carreu.

Su estratigrafía, estudiada ya por los primeros geólogos que visitaron la región(ver: Ríos, 1951; Rosell, 1967) quedó bien establecida a partir de los estudios de Sou-quet (1967, pp. 138-143).

La sucesión de Santa Fe (SF) se considera la típica del Cenomaniense superior -Turoniense - Coniaciense de la región. Al W reposa sobre las “calizas del Coll d’Abella” (Ci3c) y las margas Ci3m, terrenos datados del Albiense inferior-medio; alE sobre terrenos más antiguos: margocalizas (Ci2m) del Aptiense superior alto. Estadisposición significa la existencia de una discordancia cartográfica en la base de latransgresión, que nunca muestra niveles detríticos.

La sucesión, de abajo arriba, comprende:– Calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior (Cs1).– Calizas micríticas con “fissurinas” (Stomiosphaera, Calcisphaerula y Pithonella)

17


y foraminíferos planctónicos (globotruncánidos) del Cenomaniense superior -Turoniense (Cs1).

– Margocalizas con “fissurinas” todavía (tramo decamétrico), (Cs2a).– Calizas detríticas en grandes bancos con microforaminíferos (Vidalina entre

otros) y rudistas, del Turoniense - Coniaciense (Cs2a).

b) Borde S del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó

Al W del Forat de Bóixols (FB) las calizas del Cenomaniense superior al Seno-niense inferior (términos Cs1 y Cs2a) constituyen claramente el flanco S ligeramenteinvertido del anticlinal de Bóixols en sentido amplio (ver: nota 6). Sus términos lito-lógicos son análogos a los de la sierra de Carreu (cota 1746 de nuestra cartografía) osea el flanco N, que no son otra cosa que la prolongación occidental de la sucesión deSanta Fe (SF) antes descrita.

Sin embargo, hacia el E, entre los meridianos de Bóixols y Sallent, estas calizasaparecen formando una estrecha banda discontinua, incompleta y dislocada.

La vemos al S de Setcomelles (SC) cabalgada por las calizas aptienses (Ci2c).Allí, muchas veces la recristalización dificulta obtener criterios de datación; no obs-tante algunas láminas delgadas nos han permitido datar, mostrando que las capasestán invertidas: arriba tenemos intramicritas con algunas calciesferas y escasospequeños rotálidos (?Turoniense - Coniaciense) y abajo biomicritas con Idalina antiqua del Senoniense inferior.

Yendo hacia el E, la banda de calizas, casi verticales, reaparece en la cota 1332 endonde se observa de N a S la sucesión siguiente:

– Muro: dolomías jurásicas (J).– Falla.– Calizas masivas: intramicritas con “fissurinas” y algunos globotruncánidos,

(Turoniense); (=parte superior del término Cs1, no diferencidado en este puntosobre la cartografía).

– Calizas arcillosas: intramicritas con algunas “fissurinas” todavía, (?Turoniense),(Cs2a).

– Calizas en capas métricas; en la cumbre de la cota 1332 son intraesparitas conbioclastos y unos pocos foraminíferos mal conservados o poco característicos.Hacia el WSW se pasa a una bioesparita con pocas Idalina antiqua, (Seno-niense inferior), (Cs2a).

– Techo: por medio de un contacto mecanizado pasamos al término margoso Cs2b.Luego, la banda se estrecha progresivamente hasta el S de El Casó (EC), quedando

reducida a bloques pinzados bajo el cabalgamiento de los terrenos jurásicos coninterposición de una lámina de margas y carniolas triásicas.

Al E de El Casó (EC) un grueso banco de calizas Cs2a, en posición invertidabuzando al N, tiene encima unos metros de margocalizas con rinconélidos asimétricos.Los mismos materiales se prolongan hasta el S de Cal Petitó (CP); allí, en contactocon el Triásico superior (K) de la unidad septentrional cabalgante, se ha conservadoun lentejón de calizas con prealveolinas del Cenomaniense superior - Turoniense(Cs1); a continuación, en posición invertida también, se encuentran margocalizas conpequeños equinoideos irregulares (Hemiaster) del ?Coniaciense y luego calizas de un

18


Senoniense inferior más alto, (Cs2a), formando un escarpe por encima de la iglesiade Sant Maximí (SM).

Al N de Sallent se vuelve a encontrar el término Cs1, primero aún discontinuo ydespués más seguido hasta cerca del Tossal de la Feixa (Culles) (TF). Por encima, estra-tigráficamente hablando – pues todas las capas están algo volcadas al S (Lámina: corteV) – viene el término Cs2a; en él hemos visto una bioesparita rica en foraminíferos,entre los cuales hay Dicyclina schlumbergeri, Peneroplis, (?Turoniense- Coniaciense).Cerca del contacto con las margocalizas y margas Cs2b hemos recogido rinconélidosasimétricos, Micraster y un bello equínido regular (Phymosoma), (Santoniense).

Entre el S del Tossal de la Feixa (TF) y el N de Coll de Nargó los afloramientosde Cretácico superior marino quedan reducidos a una lámina de Cenomaniense supe-rior - Turoniense (Cs1), ora vertical ora volcada al S, que tiene adheridas en discor-dancia las brechas continentales maastrichtiense - paleocenas (Mc-E1-2). El contactopor el N del término Cs1 con los terrenos del Cretácico inferior (Ci2m) es sedimen-tario; no obstante, al W de El Pui (EP), a trechos, una fractura pone en contacto directolas margocalizas Ci2m con las brechas Mc-E1-2.

2. Depósitos lutíticos anteriores a la discordancia intracampaniense

a) Sinclinal de Santa Fe (SF) al E de El Pitarell (PT)

De las calizas arenosas y ferruginosas (Cs2a) se pasa transicionalmente a las mar-gas y calizas margosas del Senoniense inferior (Cs2b).

Entre ambos términos hay intercalado un horizonte de orden métrico de margo-calizas y margas grises algo amarillentas con una notable concentración de glauconita(Cs2g), que ha sido indicada en la cartografía. En algunos puntos este horizonte se divide en dos hiladas: una inferior que contornea el contacto entre calizas (Cs2a) y margas (Cs2b) y otro superior que se encaja en las margas con Micraster y Echinocorys, (Cs2b).

La edad del término Cs2b en Els Prats, al W de El Pitarell (PT), va del final delConiaciense al comienzo del Campaniense según Gallemí et al. (1983). En el sector de Santa Fe (SF) Rosell (1967, p. 85) y Souquet (1967, p. 238) lo considerandel Santoniense.

Sin que pueda minorar en nada estas apreciaciones, añadiremos una observaciónhecha al NE del vértice Puig d’Espies (ES). Al lado de la pista que va a la ermita deSanta Fe (SF) de abajo arriba se observa:

– Margas y margocalizas con Micraster.– 3-4 m de margocalizas y margas con Micraster y una gran concentración de

glauconita, incluyendo un horizonte centimétrico rojizo.– Limos grises con globotruncánidos (tramo cm a dm).– Margocalizas y margas con Micraster (tramo métrico).– Limos grises con globotruncánidos (tramo cm a dm).– Contacto enmascarado por los derrubios.– Conglomerados rojos de Santa Fe (SF), (ver más adelante).La determinación precisa de los foraminíferos planctónicos quizás podría aportar

más precisión a la edad del término Cs2b en este punto.

19


b) Borde S entre el Forat de Bóixols (FB) y Sallent

El término margoso Cs2b ocupa una larga depresión ENE-WSW limitada al S porla barra caliza Cs3a. Por el N, el contacto con el término precedente (Cs2a) está sis-temáticamente mecanizado (a pesar de haberlo considerado en el mapa como unasucesión normal porque virtualmente lo es) como consecuencia del distinto compor-tamiento frente al empuje de la unidad cabalgante (sector entre Bóixols y el S deMontanissell), (Lámina: cortes IV a VII).

Las capas estan invertidas buzando al N primero; se verticalizan progresivamentedespués; finalmente se ponen verticales o buzando alrededor de 80o al S.

La parte basal de este término está formada por una alternancia de margas gris-azuladas y calizas arcillosas amarillentas en capas centimétricas a decimétricas yocupa la mitad septentrional; luego viene un tramo central de margas azuladas (espe-cialmente hacia el E) y un tramo superior de margas gris-amarillentas.

En las proximidades del término calizo Cs2a es corriente encontrar equinoideos,braquiópodos y esponjas; al N de Sant Maximí (SM) hay rinconélidos asimétricos yequinoideos poco variados: mayoritariamente Micraster; ocasionalmente Globatorovulum y otros, (Santoniense).

Las margas centrales sólo contienen microfauna; años atrás (Ullastre et al. 1987,p. 8) identificamos Globotruncana linneiana y G. cf. fornicata (?Santoniense).

Las margas cercanas a la barra Cs3a (al E de Sallent) tienen microforaminíferosabundantes y variados; en ellas identificamos (ibidem) entre las globotruncanas, además de las mencionadas, la G. cf. patelliformis y la G. stuartiformis (Senoniensesuperior).

En la parte superior del término en cuestión (Cs2b) se hallan los yacimientos 5(Lámina: mapa) con una interesante macrofauna. En los dos puntos más occidentaleshemos recogido Conulus haugi Lambert, 1927, (10) junto al equinoideo que Lambert(1910) describió como “Isomicraster dallonii” (11); y también fragmentos de ammo-nites indeterminados.

Al N del Tossal de Sant Salvador (TS) - E de Sallent, las capas del yacimiento 5son ricas en inocerámidos del Senoniense superior (cf. Sornay & Bilotte, 1978).

Esta fauna indica que estamos en la continuación oriental de la franja de Montes-quiu, al S del anticlinal de Sant Corneli (E de Tremp), que ya Dalloni (1930, p. 202)consideró del Campaniense (zona de Bostrychoceras polyplocum), (12).

3. La discordancia intracampaniense

La barra caliza con orbitoides (Cs3a), entre el S del Forat de Bóixols (FB) y lasproximidades del Tossal de Sant Salvador (TS) está vertical y en supuesta paracon-formidad en relación al substrato margoso (Cs2b).

Al S de la cota 1492, los horizontes más bajos de la barra contienen Orbitoidestissoti (formas evolucionadas), Lepidorbitoides sp. cf. campaniensis y Praesiderolitesdouvillei; esta asociación indica un Campaniense medio.

A poco más de un kilómetro al W del límite de nuestra cartografía, en el Coll deFaidella, Willems (1985, p. 19) encontró el O. tissoti junto con O. media y L. bisam-bergensis, lo que significa una edad Campaniense terminal - Maastrichtiense.

20


En el lugar considerado por nosotros (S de la cota 1492) la edad de la parte bajade la barra (Cs3a) y la del substrato (capas finales del término Cs2b) es práctica-mente la misma a juzgar por los dichos foraminíferos bentónicos de un lado y lafauna del yacimiento 5, ya señalada, del otro. De ello resulta que, estando ademáslos dos términos Cs2b y Cs3a en aparente concordancia, no podemos evaluar elpresunto hiatus. Sin embargo, las margas arenosas Cs3b y las areniscas Cs3c(grupo de Areny), que vienen por encima de la barra en cuestión (Cs3a), pasan enpoco trecho de la vertical a un buzamiento S denotando una rápida discordanciaprogresiva o sintectónica.

Entre el Tossal de Sant Salvador (TS) y el N de Cal Betran (BE) la barra calizaCs3a contiene orbitoides (Orbitoides media, Lepidorbitoides sp. cf. bisambergensis)y/o Hippurites radiosus del Campaniense superior alto - Maastrichtiense inferior;pero la presencia de Fascispira colomi y especialmente de Siderolites calcitrapoides,especies vistas también por Willems (1985) quien señaló además haber encontradoOmphalocyclus macroporus, obliga a limitar la edad del término Cs3a en este puntoal Maastrichtiense. El substrato margoso Cs2b tiene inocerámidos y foraminíferosplanctónicos del Senoniense superior como ya hemos dicho y las calizas Cs3a repo-san sobre él en discordancia formando un ángulo de 10-15o.

Al N de Cal Betran (BE) las calizas organógenas Cs3a llegan a yacer sobre elsubstrato margoso de edad ? Santoniense formando un ángulo de 90o ; lo mismo suce-de al NNW de Sallent, en la pequeña terminación perisinclinal que allí vemos (Ullastre et al., 1987, p. 9, fig. 4).

Esta discordancia D1 (Fig. 4) corresponde a la intracampaniense de Garrido-Megías & Ríos (1972, p. 27), que también se ve al W en Montesquiu, aunque la edadexacta es difícil precisarla.

La brusca flexión que se observa entre la barra Cs3a en Sallent y los retazosdiscordantes de la misma caliza (Cs3a) que están al N a corta distancia, debe atribuirse a los empujes cabalgantes tardíos del anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó.

4. La discordancia del Maastrichtiense - Paleoceno continentales

a) En Sallent

Hacia el SE y E del pueblo, por encima de la barra caliza Cs3a hay areniscascon episodios de conglomerados Cs3c (cf. “arenisca de Areny”). Un biohermes deHippurites radiosus se intercala en este término de materiales terrígenos silicio-calcáreos.

Unos pocos metros de margas grises, con hiladas de lignitos, pequeños gasteró-podos, ostrácodos lisos y carófitas (Peckichara sp. cf. pectinata y Microchara punc-tata(13) del Maastrichtiense), depositadas en un medio parálico, dan paso a unapotente sucesión de margas y limolitas arenosas rojizas (Mca) cuya edad cretácicaestá probada por la presencia de huevos de dinosaurio en nido (Ullastre et al., 1987,p. 6, fig. 2).

Al NNW de Sallent, en la pequeña terminación perisinclinal de la franja de mate-riales Mcb vemos, buzando al N, la sucesión siguiente:

21


22

Fig. 4. A, vista del lado occidental del Tossal de la Feixa (TF) (Culles); paraje de un particular interésgeológico.Fig. 4. A, view of the western side of Tossal de la Feixa (TF) (Culles); site of special geological interest.


23

Fig. 4. B, croquis de la vista anterior en el que ponen de manifiesto las discordancias sintectónicas (D1- D2 - D3) acaecidas durante el Senoniense superior - Paleoceno en la vertiente meridional del anticlinalde Bóixols - Muntanya de Nargó. Para la interpretación de los terrenos ver la leyenda de la cartografíageológica y el texto.

Fig. 4. B, sketch of the precedent view showing the syntectonic unconformities (D1 - D2 - D3) appearingduring the Upper Senonian-Paleocene on the southern side of the Bóixols-Muntanya de Nargó anticline. Seethe legend of the geological cartography and the text for explanation of the stratigraphic units.


– Muro: 3-4 m de calizas arenosas marinas; tiene intercaladas numerosas costrasferruginosas y pequeños canales de cantos centimétricos, muy bien rodados, decuarcitas oscuras que hasta ahora hemos supuesto que eran paleozoicas y can-tos de 2 o 3 cm de un cuarzo con oquedades.

– 3 m de limolitas rojo-anaranjadas englobando una brecha caliza.– Banco calcáreo gris, brechoide, con fragmentos de huevos de dinosaurio y

Microcodium (1-2 m).– 2 m de limolitas rojo-anaranjadas englobando una brecha caliza y huevos de

dinosaurio enteros en nido.– 1 m de conglomerado de calizas.– Alternancia de limolitas rojizas y capas de brechas de calizas del Cretácico

superior, aún con fragmentos de huevos de dinosaurio. Estos materiales ocupanel núcleo del sinclinal, parcialmente vaciado, y constituyen su flanco N inver-tido; los denominamos brechas inferiores del término Mcb.

Los materiales descritos (Lámina: corte V), por el S, tienen su muro reposandoen discordancia D1 (antes descrita) sobre las margas Cs2b, mientras que por el N lasllamadas brechas inferiores se aplican en discordancia D2 sobre las calizas seno-nienses Cs2a.

A unos 500 m al N de Sallent, se observa también la presencia del banco calcáreogris brechoide con Microcodium y fragmentos de huevos de dinosaurio, seguido delas mismas limolitas. El nucleo del sinclinal está ocupado por limolitas rojo-vinosasy capas de conglomerados formados por cantos de calizas poco rodados del Cretácico superior y cuarcitas presuntamente paleozoicas muy bien rodadas, análogasa las englobadas en las calizas marinas Cs3a. Más arriba, en el flanco inverso volcadoal S, vemos las brechas inferiores adosadas al término Cs2a mediante una superficiede discordancia de “ravinement” (D2).

Al N de Cal Betran (BE), la barra Cs3a que está casi vertical se pone buzandounos 25o al S y luego pasa de estar subhorizontal a buzar ligeramente al N. Por enci-ma se ven 15 cm de calizas con ostreas; a continuación margocalizas grises, areniscasy margas amarillentas pasando a los materiales rojos con restos de dinosaurios y a losconglomerados con las cuarcitas atribuidas al Paleozoico (Mcb).

Al W del Tossal de la Feixa (TF) (Culles), (Fig. 4), las brechas inferiores (Mcb1)de elementos calizos arrancados del Cretácico superior cercano (Cs2a y Cs1) vienena constituir un paleotalud que fosiliza (D2) la base de una ladera activa encarada al S(Lámina: corte IV). Por encima hay los conglomerados poligénicos con elementosque se han supuesto paleozoicos (Mcb2).

Una discordancia intraformacional (D3) separa el término Mcb del enormepaquete de brechas superiores calizas (Mc-E1-2). Estas brechas maastrichtiense-pale-ocenas, que por el N llegan a ponerse en contacto sedimentario sobre la barra ceno-mano-turoniense (Cs1) (Lámina: cortes I y II), se componen de calizas senonienses ydel Aptiense superior; es decir, de los materiales de la misma Muntanya de Nargó. Enel célebre corte del pueblo de Coll de Nargó, en los limos rojos de la matriz se encuen-tra Microcodium disperso y orbitolinas resedimentadas en perfecto estado de conser-vación; son Mesorbitolina texana, procedentes sin duda de las concentraciones que seobservan en el paso de las calizas Ci2c a las margas Ci2m de la Muntanya de Nargó(Lámina; cortes I y II, Mt).

24


b) Los conglomerados rojos del sinclinal de Santa Fe (SF)

1. Opiniones anteriores. Dalloni (1930, p.346) dice que en el sinclinal de SantaFe “les marnes maestrichtiennes embrassent même une traînée de couches rougesgarumniennes sous la chapelle”.

Ríos (1951, p. 628) dice “desde lo alto de las sierras de Turp y Aubens, vimos enrepetidas ocasiones que, en la parte oriental de la sierra de San Juan, hacia los vérti-ces de Espías y Peña Roja, había unas formaciones rojas cuyo aspecto y posiciónparecían corresponder al garumnense y, como tal, lo señalamos en el mapa”. Se com-prende claramente que el autor no estuvo nunca dentro del sinclinal de Santa Fe paraestudiar estos depósitos.

Rosell (1967, p. 85) niega que sean garumnienses y dice simplemente que son del Terciario.

Souquet (1967, p. 397) dice: “Des bancs conglomératiques polychromes, de 3 a 5m d’épaisseur, y alternent avec des couches argileuses rouges, en une série qui s’ap-parente aux formations de faciès garumnien. Mais des lambeaux de conglomérats del’Eocène supérieur ou de l’Oligocène discordants étant également connus dans lamême position, plus a l’Ouest, au-dessus des marnes santoniennes d’Els Prats, l’at-tribution au Garumnien qui n’avait jamais été discutée demandait à être vérifiée. Ellem’a paru confirmée par les différences qui existent dans la teinte et l’aspect généralde ces deux types de dépôts, par l’absence dans le complexe du Santa Fe d’élémentsremaniés plus récents que les grès maestrichtiens et, plus encore, par les analogiesde composition existant entre ce complexe et les conglomérats de Coll de Nargó”.Luego veremos que la analogía de composición no es tanta como el autor piensa.

Willems (1985, p. 22) dice: “the Conglomerates of Santa Fe are more compara-ble to the Late Maestrichtian Conglomerates of Sallent. There are remarkable analo-gies in the lithology (e.g. spectrum of pebbles) as well as in the folding style of thesetwo conglomeratic ‘Garumnian’ deposits”. Otra vez surge el problema de la analogíade los cantos, tema que debe ser tratado con mayor precisión.

2. Consideración general y nuevas observaciones. El trazado de la cartografía yobservaciones de detalle revelan que los conglomerados rojos continentales de SantaFe (SF) y su substrato del Senoniense marino (Cs2b) estaban en paraconformidad.

Por ello, ambos terrenos fueron plegados conjuntamente en sinclinal. De lo cualse sigue que su deposición es anterior al plegamiento.

La edad del plegamiento se deduce a través de los depósitos conglomeráticos dis-cordantes de la Pobla de Segur situados al W. En efecto, al W de Els Prats, en la cabe-cera del Riu de Carreu, tenemos conglomerados discordantes, sensiblementehorizontales, fosilizando el sinclinal; son la continuación oriental de los de Pessona-da datados del Eoceno superior (Ludiense) gracias a la fauna de mamíferos de la inter-calación lacustre de Sossís (Mapa Geol. España 1: 50.000, hoja 252, Tremp).

Así pues, siendo evidente que los conglomerados de Santa Fe (SF) son anterioresal plegamiento y que éste es anterior al Ludiense, podemos asegurar que éstos sonanteriores a las fases mayores de la tectónica sudpirenaica del Eoceno medio-supe-rior, y que nada tienen que ver con los conglomerados de la Pobla de Segur.

Después de este sencillo razonamiento veamos cómo se presenta el contacto de basey cuál es la composición de los conglomerados para después establecer analogías y dife-rencias con los parecidos de Sallent.

25


El contacto entre las margas senonienses con Micraster (Cs2b-Cs2g) y la formaciónconglomerática (Mcb) de Santa Fe (SF) no siempre es visible con precisión. Es fre-cuente que esté enmascarado por los derrubios. También es de notar que el afloramien-to occidental (al NE del vértice Espies, ES), si bien está plegado en sinclinal como elsubstrato, varias fracturas NW-SE han favorecido un deslizamiento gravitacional de lamasa hacia el E, provocando una mecanización del contacto. La diferente plasticidadde las margas Cs2b y la formación conglomerática Mcb y su distinto comportamientofrente a los esfuerzos tectónicos, también son causa de disarmonía en el contacto; fenó-meno muy patente en el borde SW del afloramiento oriental del Mont-roi (MR).

A pesar de estas dificultades, hay tres puntos, por lo menos, en los que puede hacer-se una observación nueva e importante. El más conspicuo está en el borde S del aflora-miento occidental, junto al camino de El Pitarell (PT) a la ermita de Santa Fe (SF). Suscoordenadas son: longitud 1o 16’ 17”, latitud 42o 12’ 36”. En este punto podemos ver:

– Muro: margas con Micraster y Echinocorys (Cs2b).– 30-40 cm de Microcodium en colonias laminares (Fig. 5) (cf. Freytet & Plaziat,

1982) formando una costra que se sigue a lo largo de varios metros. Las colo-nias penetran las fisuras del substrato margoso.

– Techo: limos rojo-vinosos y conglomerados poligénicos (Mcb).Los otros dos puntos en donde hemos visto colonias de Microcodium en la super-

ficie de contacto son: uno al W del precedente (coordenadas: longitud 1o 16’ 10”, lati-tud 42o 12’ 37”); el otro, en el borde W del afloramiento del Mont-roi (MR)(coordenadas: longitud 1o 16’ 55”, latitud 42o 12’ 40”).

La composición de los bancos de conglomerado, que alternan con tramos métri-cos de limos arenosos rojos, es esencialmente siliciocalcárea.

La mayoría de los cantos, cm a dm, son areniscas con laminación plana, convolu-ta o cruzada, hábito aplanado herencia de la estratificación original, poco rodadas, decolor amarillento y/o rojizo. Algunos cantos de arenisca gruesa contienen orbitolinasy prealveolinas del Cenomaniense inferior.

Hay bloques, poco rodados, de medio metro o más; algunos de arenitas cuarcíferas(ortocuarcitas) con laminación parecida a la de las areniscas. Estas mismas arenitas, encantos de tamaño cm a dm, poco o medianamente rodadas, son bastante frecuentes.

Ciertas cuarcitas oscuras, en cantos centimétricos, muy bien rodadas, se asemejana las que vemos englobadas en los términos Cs3a - Cs3c y Mcb de Sallent. Hastaahora se han venido considerando paleozoicas; mas, en estos momentos, nos envuel-ve la duda ante la existencia de las referidas ortocuarcitas. A ello hay que añadir unhecho chocante: la presencia de cantos de cuarzo es rara en extremo.

Las calizas, poco rodadas, en cantos cm a dm, escasean. Algunas son calizas are-nosas con fauna marina. Entre ellas hemos reconocido las siguientes biofacies:

– Calizas, a veces ferruginosas, con Mesorbitolina gr. subconcava del Albienseinferior-medio.

– Calizas arenosas con Simplalveolina simplex (14) y Conicorbitolina conica delCenomaniense inferior.Excepcionalmente, hemos encontrado una arensica calcárea gruesa con orbito-línidos resedimentados, Conicorbitolina conica, Simplalveolina simplex yPraealveolina gr. cretacea que podría ser del Cenomaniense medio.

– Calizas micríticas con Praealveolina gr. cretacea y Ovalveolina ovum delCenomaniense superior.

26


27

Fig. 5. Aspectos de la costra decimétrica de Microcodium que se observa en la base del término conglo-merático Mcb del sinclinal de Santa Fe (SF). A, vista macroscópica de un fragmento de las colonias lami-nares de Microcodium (x2,4) que constituyen la costra. B, detalle microscópico de las mismas colonias(x18,3).

Fig. 5. Aspects of the decimetric crust of Microcodium observable in the lower part of the conglomerates(Mcb) of the Santa Fe (SF) syncline. A, macroscopic view of a fragment of the laminar colonies of Microcodium which constituted the crust (polished surface x2,4). B, microscopic detail of the samecolonies (thin-section x18,3).

A

B


En conclusión, la mayor parte de los elementos parecen proceder de una mismaformación siliciclástica del Cenomaniense inferior - ?medio, cuyo equivalente, visi-ble en algún afloramiento actual, ignoramos. Otros pocos elementos son del Albien-se y del Cenomaniense superior.

En cuanto a las cuarcitas clásicamente atribuidas al Paleozoico (Souquet, 1967, p.398; Ullastre et al., 1987; Ullastre & Masriera, 2004, p. 36), (hoy con reserva), enalgunos casos por lo menos (Sallent) no hay duda de que han pasado por varios ciclossedimentarios (ver: Ullastre & Masriera, 2004, p. 38).

Las analogías entre la formación Mcb de Santa Fe (SF) y la de Sallent son lassiguientes: 1ª, presencia, en la base de los terrenos Mcb de Sallent, de Microcodiumresedimentado (Fig. 6), (capa calcárea gris, brechoide, con fragmentos de huevos dedinosaurio), que podría proceder de las colonias in situ de Santa Fe (SF). 2ª, en lacomposición del conglomerado de ambos afloramientos se constata la presencia delas renombradas cuarcitas oscuras. 3ª, coloración parecida.

La diferencia esencial está en la edad de los cantos que se han podido datar conprecisión. Así es, mientras en Sallent los cantos datables son mayoría los del Seno-niense con algunos del Turoniense - Cenomaniense superior, en Santa Fe (SF) casitodos son del Cenomaniense inferior y más escasos los del Albiense.

La edad de los conglomerados rojos de Santa Fe (SF), por lo ya expuesto al prin-cipio, sabemos que es anterior al Eoceno medio, pero precisarla quedará en el terre-no de las hipótesis mientras no se encuentren argumentos paleontológicos.

No obstante, aun aceptando que los terrenos Mcb supra brechas inferiores deSallent (del Senoniense superior probado) y los de Santa Fe (SF) sean más o menoscontemporáneos, hemos de admitir que ciertos componentes denotan una diferenciasubstancial en cuanto a la edad. Este problema puede admitir dos soluciones: 1ª, cabesuponer que los conglomerados Mcb de Sallent con las famosas cuarcitas y calizas delSenoniense-Cenomaniense superior se depositasen primero, y algo más tarde se pro-dujera el depósito de los conglomerados de Santa Fe (SF), asimismo con cuarcitaspero con predominio de las areniscas y calizas arenosas del Cenomaniense inferior yalguna caliza del Albiense; ésto sería el resultado de la denudación progresiva de unamisma área fuente. 2ª, podemos suponer, también, que los depósitos Mcb de Sallenty de Santa Fe (SF) procedan de áreas distributivas distintas. Nosotros, nos decanta-mos por la primera de estas soluciones.

LA TECTÓNICA FINICRETÁCICA-PALEOCENA

La discordancia intracampaniense es consecuencia de las pulsaciones tectónicasque ocasionaron el desplazamiento del depocentro senoniense hacia el S. La tectóni-ca maastrichtiense-paleocena no es más que la continuación de un proceso de inver-sión tectónica afectando el compartimento al N de la línea Forat de Bóixols (FB) -Sallent - Coll de Nargó; es decir: el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó, quecomo resultado de la tectónica antealbiense constituía una franja de debilidad en lacual el espesor de los terrenos de Cretácico inferior estaba muy reducido.

El fenómeno, a juzgar por la naturaleza de los depósitos sintectónicos y las discor-dancias antes analizadas, se revela complejo. No obstante, podemos descomponerlo entres episodios:

28


29

Fig. 6. Detalles de la capa calcárea con Microcodium maastrichtiense de la parte inferior del término Mcben Sallent. A, fotomicrografía de la brecha calcárea con un fragmento de huevo de dinosaurio (D) y Microcodiumresedimentado (m) (x6,4). B, detalle del Microcodium (x24,6).

Fig. 6. Details of the calcareous bed with maastrichtian Microcodium of the lower part of the unit Mcbin Sallent.A, photomicrography of the calcareous breccia with a fragment of Dinosaurian egg (D) and reworkedMicrocodium (m) (thin-section x6,4). B, Microcodium detail (thin-section x24,6).

A

B

D

mm

m

m

m


1º, hacia el final del Maastrichtiense la regresión marina, generalizada en lasregiones sudpirenaicas, da paso a una sedimentación salobre primero y luego franca-mente continental. En el margen activo que era el flanco S del anticlinal de Bóixols-Muntanya de Nargó, se depositaron brechas procedentes de las calizas senoniensesmás inmediatas, constituyendo un paleotalud discordante hacia el N: son las denomi-nadas brechas inferiores, en las que aún se encuentran nidos de huevos de dinosaurio.

Más al N de estos depósitos (sinclinal de Santa Fe, SF), quizás antes o duranteeste episodio, se formó por debajo de un suelo subaéreo rico en materia orgánica lareferida costra de Microcodium en colonias laminares. (15)

2ª, una época de estabilidad tectónica relativa favoreció el aluvionamiento conmateriales de procedencia más lejana. Se depositaron los limos rojos y conglomera-dos poligénicos con las famosas cuarcitas que se han venido atribuyendo al Paleo-zoico. Primero en Sallent, con elementos calizos del Senoniense y del Cenomaniensesuperior. Luego en Santa Fe (SF), con predominio de las areniscas y ortocuarcitas,procedentes de una formación siliciclástica del Cenomaniense inferior.

La provincia distributiva deberíamos imaginarla situada hacia el NW; direcciónhacia la cual hay depósitos del Albiense - Cenomaniense - Senoniense (Souquet,1967; Peybernès, 1976; Ullastre & Masriera, 2005). No obstante, puesto que desco-nocemos la existencia de afloramientos in situ con materiales semejantes a los ele-mentos siliciclásticos de Santa Fe (SF) quizás procedan de otro lugar, lo quesupondría tener que modificar la concepción paleogeográfica del Albiense - Cenoma-niense que hoy tenemos (16).

3º, durante un tiempo impreciso, a caballo del Maastrichtiense y del Paleoceno, laerosión actuó con vigor sobre los relieves rejuvenecidos por el último episodio com-presivo de la tectónica larámica. Consecutivamente, se depositó la enorme descargade brechas superiores cuyos elementos calizos procedían del entorno septentrionalinmediato.

EFECTOS DE LAS FASES MAYORES DE LA TECTÓNICA TERCIARIA

Las fases pirenaicas del Eoceno medio-superior - Oligoceno no hiceron más queamplificar la estructura esbozada por las fases mesozoicas.

Se originó un pliegue anticlinal de mayor radio sobre el alto estructural mesozoicode Bóixols - Muntanya de Nargó y el correlativo sinclinal de Santa Fe (SF). Fracturasoblicuas facilitaron, en algunos tramos, la inversión del flanco meridional del pliegueen el que, como ya hemos visto, se superponen los efectos de la tectónica paleoalpina.Y, localmente, se producían cabalgamientos de corta flecha.

CONCLUSIÓN

Al E del Segre, en la Roca de Narieda, se ve claramente que el ciclo sedimenta-rio del Cretácico inferior desde el Neocomiense hasta el Aptiense es retrogradantesobre un alto estructural postkimmeridgiense. Sin embargo, las condiciones de obser-vación al W, en la Muntanya de Nargó - Bóixols, no son favorables para ver la totali-

30


dad del fenómeno. Aquí, al W, sólo podemos ver la última etapa del ciclo: la trans-gresión de las capas con Orbitolinopsis simplex del límite Beduliense - Gargasienseseguida de una sedimentación Gargasiense - Clansayesiense.

Una fase tectónica distensiva antealbiense, cuyos efectos se han constatado en elsector de Bóixols, produjo subsidencia por el NW y una elevación relativa por el SEcon probable eliminación de material aptiense. Las calizas con Simplorbitolina mana-si-conulus (cf. “calizas del Coll d’Abella”) del Albiense inferior-medio transgredie-ron sobre el alto estructural que generó esta fase.

La mar con prealveolinas del Cenomaniense superior uniformizó con sus sedi-mentos la región.

El Senoniense inferior se depositó indistintamente sobre los compartimentos al Ny al S del que había sido límite de la sedimentación del Cretácico inferior.

En el Senoniense superior, una fase tectónica compresiva elevó el compartimentoN, estirando y/o fracturando el bisel meridional de la sedimentación del Cretácicoinferior; la sedimentación marina se desplazó hacia el S, dejando como testimonio ladiscordancia intracampaniense.

Las pulsaciones tectónicas del Maastrichtiense - Paleoceno, que hemos podidodescomponer en tres episodios, dejaron su signatura en las discordancias progresivasde Sallent, asentadas sobre la franja al S de Bóixols - Muntanya de Nargó, predeter-minada por la paleogeografía del Cretácico inferior y la tectónica antealbiense.

Por último, las fases mayores de la tectónica sudpirenaica (Eoceno medio - superior- Oligoceno) plegaron nuevamente los depósitos cretácicos y paleocenos. Por el S fueron verticalizados o tumbados hasta producir pequeños cabalgamientos.

AGRADECIMIENTOS

Al profesor Dr. Rolf Schroeder (Frankfurt) por habernos ayudado a determinar losorbitolínidos con la mayor generosidad.

Al profesor Dr. Robert Busnardo (Lyon) por la cortesía que ha tenido con noso-tros dando su opinión acerca de algunos restos de ammonites del Cretácico inferior.

A Jaume Costea Membrado (técnico del Museu de Geologia de Barcelona) quien,sin desaliento, ha hecho cuantas preparaciones microscópicas han sido precisas paraaclarar problemas estratigráficos.

A Josep Adolf Samper (Universitat de Barcelona) quien, con su noble desprendi-miento, nos ha hecho las fotomicrografías de Microcodium.

Al Dr. Sebastià Calzada (Museu Geològic del Seminari de Barcelona) por su ama-bilidad al proporcionarnos algunas publicaciones socilitadas por nosotros, necesariaspara la elaboración de este trabajo.

31


NOTAS

(1) Las capas con Orbitolinopsis simplex, descubiertas por nosotros en la Roca de Narieda,son bien conocidas en el Montsec (bibliografía in Ullastre et al., 2002) y en el Pedra-forca (Peybernès, 1976; Ullastre & Masriera, 2004). Es la primera vez que se dan aconocer en el anticlinal de Bóixols - Muntanya de Nargó.

(2) Debemos al Dr. Robert Busnardo (Lyon) su intervención en el diagnóstico de losammonites.

(3) Al S de Montanissell, en las capas más altas de nuestro término Ci2c, Peybernès & Sou-quet (1973) y Peybernès (1976, p. 283) dicen haber encontrado algunos ammonites dedeterminación delicada. Las especies citadas son: Dufrenoyia aff. formosa? y Chelonicerasaff. kiliani?Según Casey (1960-1980) estas especies pertenecen al Aptiense inferior (zona debowerbanki - zona de deshayesi).Como ha quedado demostrado al S de Montanissell sólo hay Aptiense superior. Luegoestas determinaciones no son admisibles.

(4) La atribución de las Pseudotoucasia encontradas en el yacimiento 2 a la especie cata-launica Astre, 1932, se basa en la forma externa de la valva superior y en la forma y dis-posición de la lámina miófora que se encuentra en el interior. Nosotros, habiendoseccionado una valva superior, hemos podido comprobar la similitud de nuestros ejem-plares con la especie de Astre, que se distingue bien de Ps. santanderensis.

(5) Ps. catalaunica Astre, 1932, tiene su localidad tipo al NE de Canelles, dentro de la regiónde Alinyà cartografiada por Ullastre & Masriera (2001). Por tanto debería haber figuradoen el apéndice de la p. 171 del referido trabajo. Sirva esta nota para enmendar el olvido.

(6) Si, en contra, consideramos el anticlinal de Bóixols como un pliegue de mucho mayorradio, tomando como capas de referencia las calizas cenomanienses (Cs1) de los flancosy cuya magnífica vuelta de su terminación periclinal se ve más al W, en Abella de laConca, tendremos que el eje del pliegue coincide con el emplazamiento del sondeo Bóixols1, (7), (Lámina: corte VIII), bastante más al N del eje del pliegue que venimos tratando.Esta aparente contradicción es consecuencia de la superposición de fases tectónicas queintentaremos explicar más adelante.

(7) El sondeo Bóixols 1 lo hemos situado según las coordenadas que se dan en su primerapublicación en Notas y Com. I.G.M.E., nº 67, p. 35-36 (1966). Posteriormente (inI.G.M.E., 1987, Contrib. expl. petrolífera geol. España) se han dado unas coordenadascon la latitud diferente y que no coincide con la altitud que se le asigna; altitud que sicoincide con el punto que determinan las coordenadas originales.También son de notar las diferencias que hay (en cuanto a los materiales cortados por elsondeo) entre lo que dice la publicación de 1966 y la de 1987. En efecto, la nota de 1966dice que cortó “Cretácico inferior: 0-2168 m. Alternancia de calizas margosas y margaspredominando las calizas hacia el fondo”. En cambio, la publicación de 1987 pone: de0 a 696 m, Albiense, alternancia de margas y calizas margosas; de 696 a 1022, Aptiense- Albiense, caliza; de 1022 a 1090, marga, arcilla y caliza; de 1090 a 2112, Albiense; yde 2112 a 2168 m, Aptiense.De ello resulta que en vez de predominar las calizas hacia el fondo (como se dice en1966), predominan (en 1987) hacia la mitad; tampoco se sabe en que se basan las data-ciones que llevan a estimar la sucesión duplicada.

(8) Este miliólido, género y especie nuevos, descrito por Calvez (1988), cuya localidad tipoes la Cluse de Péreille, Pech de Foix (Ariège, Francia) y su nivel tipo la base de la bio-zona de Simplorbitolina conulus (asociación S. manasi-conulus: Albiense inferior elevadoa medio), no se conocía en la vertiente sudpirenaica.En el afloramiento de calizas (Ci3c) del S de Bóixols no hemos encontrado Borelis peybernesi (De Castro & Peybernès, 1983), que si hemos visto en las “calizas del Colld’Abella”.

32


(9) Terminado el análisis estratigráfico del Cretácico inferior haremos notar, por su trascendencia, dos discrepancias entre lo que decimos nosotros y lo que señala el trabajode Willems (1984, fig. 2). 1ª, la interpretación estratigráfica del flanco S del anticlinalen el meridiano de Bóixols es diferente de la nuestra; 2ª, en la terminación periclinal,que vemos al E de la carretera antes de llegar a Bóixols viniendo del S, el contacto entre calizas urgonienses (Ci2c) y margocalizas superiores (Ci2m) es, a nuestro modo de ver,sedimentario y no una falla.También diremos que al S de Montanissell, en la base del término Ci2c (Os), Willemsseñala la presencia de Palorbitolina lenticularis que nosotros no hemos sabido encontrar.

(10) En el sector de Alinyà, al E de la zona que nos ocupa, en el año 2001 dimos a conocerel hallazgo de Conulus al NW de Perles (Ullastre & Masriera, 2001, p. 145) atribu-yéndole una edad Senoniense inferior, por proceder de unas capas margosas muy próximas a las calizas con Lacazina del Santoniense. Exploraciones posteriores noshan permitido constatar que las mismas capas con equinoideos contienen ammonites,entre los cuales Bostrychoceras polyplocum, con lo que debemos considerarlas delCampaniense.El referido Conulus, pues, debe ser el C. haugi Lambert, 1927, que Dalloni recogió en loque llamaba la “banda de Montesquiu” (léase Barranc de la Podega, Pallars Jussà) equi-valente occidental del yacimiento de Perles. Entre los otros equinoideos encontradoshemos reconocido el llamado “Isomicraster dallonii” Lambert, 1910 (11).

(11) Isomicraster dallonii Lambert, 1910 (especie creada con el material recogido por Dallonien Egea, cerca del Turbón, Huesca) es parecido a Isomicraster stolleyi Lambert, 1901, deAlemania del norte (=Micraster stolleyi), aunque el propio Lambert excluye que seanidénticos (p. 815). En la misma página se comprende que I. dallonii es igual al Micrasternº 3 de Cotteau, 1889, p. 8, procedente del W del Turbón.En relación también con el I. dallonii, reencotrado por Dalloni en la “banda de Montes-quiu” (=Barranc de la Podega), Lambert mismo en 1927, p. 49, deja bien claro que es distinto del Micraster gourdoni Cotteau, 1889, p. 5.Por tanto, I. dallonii puede que sea considerado sinónimo de M. stolleyi pero de ningúnmodo de M. gourdoni. La ausencia de fasciola subanal tanto en I. dallonii (caracter queLambert, 1910, consigna con claridad) como en M. stolleyi separa ambas especies de M. gourdoni.

(12) Los equinoideos de la expresada franja (que en lo ancho va del Barranc de la Podegahasta algo por debajo del Coll d’Orcau) fueron estudiados por Gallemí (1992).

(13) Especie descrita por Feist (in Feist & Colombo, 1983). Su localidad tipo es el barrancode la Posa (Isona, Conca de Tremp). Fue reencontrada por nosotros al E de Coll de Nargó(Ullastre & Masriera, 2001, p. 152).

(14) Cherchi & Schroeder (1989) proponen colocar de nuevo la especie simplex en el génerorehabilitado Simplalveolina Reichel, introducido al principio como subgénero.

(15) Para quienes les gustan las reconstrucciones paleoambientales pedimos reflexión sobrelos hechos expuestos, que invitan a pensar en la coexistencia de terrenos limoso-areno-sos donde los últimos dinosaurios hacían sus puestas (Sallent) y, un poco más al N (SantaFe, SF), de un terreno rico en vegetación (en cuyo subsuelo se formaban las costras deMicrocodium) que aseguraba, por poco tiempo, su existencia.

(16) Sobre este problema no puede perderse de vista un hecho estudiado por nosotros en lacuenca de Graus (a unos 50 km al W de Bóixols), (Ullastre & Masriera, 2005), en dondedepósitos arcósicos del Eoceno inferior, de origen granítico, están asociados a cantoscalizos del Albiense - Cenomaniense, lo que sugiere que los terrenos mesocretácicos erantransgresivos sobre un zócalo granítico.Es probable que la desconocida formación siliciclástica cenomaniense que suministró loscantos de Santa Fe (SF) estuviera más al E de la región del Turbón - Aulet.

33


BIBLIOGRAFÍA

Astre, G. 1932. Les faunes de Pachyodontes de la province catalane entre Segre etFreser. Bull . Soc. Hist. Nat. Toulouse, 64: 31-154, 8 láms.

Calvez, H. 1988. Pseudonummuloculina aurigerica n. gen., n. sp. et Dobrogelina?angulata n. sp., deux Foraminifères de l’Albien calcaire des Pyrénées franco-espagnoles. Rev. de Paléobiologie, vol. spéc. nº 2, Benthos 86, Genève: 391-399.

Casey, R. 1960-1980. A Monograph of the Ammonoidea of the lower Greensand.Palaeontographical Society. London.

Cotteau, G. 1889. Échinides recueillis dans la province d’Aragón (Espagne) par M.Maurice Gourdon. Ann. Sc. Nat. Zool., 8 (1): 1-60, 4 láms.

Cherchi, A & Schroeder, R. 1989. Présence de deux lignées phylétiques à vitesse évolutive différente dans les Préalvéolines du Cénomanien de l’Europe sud-occidentale. C. R. Acad. Sci. Paris, série II, 308: 801-807.

Dalloni, M. 1930. Étude géologique des Pyrénées catalanes. J. Carbonel Edit., Alger:1-373, 65 figs., 12 láms., 1 mapa.

De Castro, P. & Peybernès, B. 1983. Su un nuovo Alveolinide dell’Albiano di Spagna.Atti dell’Accademia Pontanianna, Nuova Serie, 31, 32 pp. 10 figg. 4 tavv. Napoli.

Feist, M. & Colombo, F. 1983. La limite Crétacé - Tertiaire dans le nord-est del’Espagne, du point de vue des Charophytes. Géologie Méditerranéenne, 10(3-4): 303-326.

Freytet, P. & Plaziat, J.C. 1982. Continental Carbonate Sedimentation andPedogenesis. Late Cretaceous and Early Tertiary of Southern France. Contri-butions to Sedimentology, 12: 1-213. Stuttgart.

Gallemí, J., Martínez, R. & Pons, J.M. 1983. Coniacian - Maastrichtian of the TrempArea. Newsl. Stratigr., 12 (1): 1-17, 2 fig., 3 tab. Berlin - Stuttgart.

Gallemí, J. 1992. Los yacimientos con Equínidos del Cretácico superior delPrepirineo de la provincia de Lleida: 1-429, 99 figs., 21 fotos (Tesis doctoral).Univ. Autònoma de Barcelona.

Garrido-Megías, A. & Ríos, L.M. 1972. Síntesis geológica del Secundario y Terciarioentre los ríos Cinca y Segre. Bol. Geol. y Min. España, 83: 1-47.

Lambert, J. 1910. Note sur quelques Échinides recueillis par M. Dalloni dans lesPyrénées de l’Aragón. Bull. Soc. Géol. France, série 4, 10: 808-815, lám. 15.

Lambert, J. 1927. Revision des Échinides fossiles de la Catalogne. Mem. Mus.Ciencias Naturales de Barcelona, ser. geol., 1 (1): 1-102, 4 láms.

Peybernès, B. & Souquet, P. 1973. Biostratigraphie des marnes noires de l’Aptien -Albien de la zone sud-pyrénéenne. C.R. Acad. Sc. Paris, série D, 276: 2501-2504.

34


Peybernès B. 1976. Le Jurassique et le Crétacé inférieur des Pyrénées franco-espag-noles entre la Garonne et la Méditerranée. Thèse Doct. Sci. Nat., Toulouse: 1-459.

Ríos, J.M. 1951. Análisis estratigráfico y tectónico de una parte del valle del Segre,en la provincia de Lérida (la zona de Coll de Nargó). Bol. Inst. Geol. y Min.España, 63: 561-637, 4 lám.

Rosell, J. 1967. Estudio geológico del sector del Prepirineo comprendido entre losríos Segre y Noguera Ribagorzana (Provincia de Lérida). Pirineos [1965], 75-78: 1-225, 1 mapa.

Sornay, J. & Bilotte, M. 1978. Faunes d’Inocérames du Campanien et duMaastrichtien des Pyrénées. Annales de Paléontologie (Invertebrés) 64 (1): 27-45. Paris.

Souquet, P. 1967. Le Crétacé supérieur sud-pyrénéen en Catalogne, Aragón etNavarre. Publ. Lab. Géol. Univ. Toulouse: 1-529, 24 láms., 1 mapa.

Ullastre, J., Durand-Delga, M. & Masriera, A. 1987. Argumentos para establecer laestructura del sector del pico de Pedraforca a partir del análisis comparativo delCretácico de este macizo con el de la región de Sallent (Pirineo catalán) Bol.Géol. y Min. España, 98 (1): 3-22.

Ullastre, J. 1998. Boceto para un mapa geológico detallado del frente del Montsec(Pirineo catalano-aragonés, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 7: 175-186, 6 láms.

Ullastre, J. & Masriera, A. 2001. Estudi geològic de la vall d’Alinyà i la seva rodalia(Pirineu català, Espanya). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 127-177, 2 làms.

Ullastre, J., Schroeder, R. & Masriera, A. 2002. Sobre la estratigrafía del singularcorte de la Roca de Narieda (parte S de la serie del Cretácico inferior deOrganyà). Pirineo catalán. España. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 11: 67-95.

Ullastre, J. & Masriera, A. 2004. Pedraforca: estratigrafía y estructura (Pirineo cata-lán, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 12: 11-52, 2 láms.

Ullastre, J. & Masriera, A. 2005. Evolución tectonosedimentaria eocena de una partedel Pirineo central basada en un análisis litoestratigráfico del borde N de la cuencade Graus (Huesca). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 61-81.

Willems, H. 1984. Die Jura-/Kreide-Grenze im Ostteil der Decke von Montsec(Südpyrenäen, Prov. Lérida). Z. dt. geol. Ges., 135: 193-209. 3 Abb., 2 Taf.Hannover.

Willems, H. 1985. Marine uppermost Cretaceous and Garumnian facies in the region ofBóixols - Coll de Nargó anticline (Prov. Lérida. Spain). Estudios geol., 41: 17-24.

35


4674

4672

4670

ANTICLlNAL DE

BÓIXOLS-MUNTANYA DE NARGÓ (Pirineo catalán)

505E

SI4E

CARTOGRAFíA GEOLÓGICA

Juan Ullastre y Alicia Masriera 2006

Ci2m

Alsona

0348

VII N05W

VllI

0350

Cs2a

511W

¡ 1500

Elo Prato

C¡2m

A Prals

"'>=_ A CoU de Nargó

VI El Casó(EC)

NI4W

2000m al W sondeo SÓlxols 1

Can MaseareU(CM)

ci2m:.-I""":,,,~~" "':

Treb. Mus. Deo!. Barcelona, 14 (2006)

0352

• PE 1020

4 Cs2b

2

.-(

Cs3b

¡

0354

+ + n n 3 4 5

C-i2e-~~

0352 0354

NI lE 529W IV

Tossal de la Feixa(TF),Culles

Barr<iÍnC cleCl,lIes (SC)

St4W V NI4E

-950

0356 0358

Cs2a

u U -.-6 7

Serra de la Salut (M5) Montanlssell

1

529W III

-fL 8

['~'l Cs3 b: -O Cs2 a ~ ~ b- J ... _ -CsI "'[':~""J,"

CsI -Ci2m I I

Os Cl2e

N29E

Puig d'E5pie5(ES) Penya AglJOil 'IrAJ

I

LC

0360

I

CI2m

~í0g?l LJ L.J Ld

:::~:~t lit I 1 I ~Col Os Cize Cl2m

Cs2

0360

531W II

Les Cases(LC)

-730

C52a

N29E

Barrane de Culles(BC) Sanan< de la Munlanya(BM)

0362

A Montanissell

Roca de Narieda

CI2e

Ci2e

1000

I A Lleida

4670

m 500

~======m~======fLO 1000 500

0362

N31E

MUNTANYA DE NARGÓ

1 Ba"anc de la Muntanya (BM)

Cil?

538W N38E

LEYENDA TERRENOS'

K - TRIÁSICO SUPERIOR: carniolas con cuarzos bipiramidados; raras veces se ven margas abigarradas. L 1 - TRIÁSICO TERMINAL - LIÁSICO INFERIOR: margocalizas dolomíticas, calizas con estructura laminada, brechas calcareodolomiticas, calizas en lajas y ooliticas. L2 - LIÁSICO MEDID-SUPERIOR: margocalizas, calizas bioclásticas rojas fosiliferas, margas. J - DOGGER-MALM: dolomías de color gris, casi siempre oscuro. Masivas por lo general; brechoides; a veces en capas más o menos dolomitizadas. Ci1c - NEOCOMIENSE - BARREMIENSE - APTlENSE INFERIOR: calizas. Visibles sólo en la unidad oriental o de la Roca de Narieda (véase un estudio especial en Treb. Mus. Geol. Barcelona, 11: 67-95, año 2002). CI1m - APTIENSE INFERIOR: margas y margocalizas. En la base contienen Palorbitolina lenticularis. Os - APTIENSE INFERIOR ALTO - APTIENSE SUPERIOR BASAL: horizonte guía de calizas con Orbitolinopsis simplex; eventualmente hiladas "continentales" con carófitas. Ci2c - APTlENSE SUPERIOR: calizas con orbitolinas ylo arrecifales con corales. Localmente intercalaciones margosas. Clo - APTIENSE SUPERIOR: capas inferiores con orbitolinas (Mesorbitolina parva) dentro de la sucesión margocalcárea Ci2m. Ci2m - APTIENSE SUPERIOR: margas y margocalizas grises amarillentas. Mt, concentración de Mesorbitolina texana. Potente y monótona sucesión cuya parte inferior es un equivalente lateral de las calizas Ci2c mientras que el resto se superpone a ellas. En algunos puntos se han encontrado ammonites. Ci3m - ALBIENSE INFERIOR BASAL (LEYMERIELLlENse): margas gris oscuro con manchones azulados ylo amarillentos. Ci3c - ALBIENSE INFERIOR-MEDIO: margocalizas y calizas con Simplorbitolina manasi-conulus. Término que solamente se encuentra cerca de Bóixols, en el flanco S del anticlinal; se supone discordante de W a E sobre los terrenos Ci2m y Ci2c. Cs1 - CENOMANIENSE SUPERIOR-TuRONIENSE en discordancia angular finierosiva: calizas con Praealveolina y calizas con "fissurinas" (Stomiosphaera, Calcisphaerula y Pithonella) . Cs2 - TURONIENSE-SENoNIENse: a, calizas y margocalizas del Turoniense - Senoniense inferior sensiblemente tectonizadas en el borde S de la cartografia; en el N (sinclinal de Els Prats - Santa Fe, SF), por encima del término esl hay un tramo decamétrico de margocalizas, seguido de calizas grises y luego rosadas en grandes bancos . g , horizonte de margocalizas y margas grises algo amarillentas con una notable concentración de glauconita. En general, en el sector de Santa Fe (SF) , se halla entre los términos Cs2a y Cs2b; no obstante, en algunos puntos una hilada glauconífera se encaja en las margas con Micraster. b , margas grises con equinoideos (Micraster entre otros) del Senoniense inferior· ?Campaniense en el sinclinal de Els Prats - Santa Fe (SF); en el borde S, margas del Senoniense inferior - Campaniense medio (zona de polyplocum). Cs3 - CAMPANIENSE-MAASTRICHTIENSE MARINOS, parcialmente en discordancia angular: a, calizas con orbitoides y/o Hippurites radiosus ; b , margas arenosas; e, arenisca cf. "arenisca de Areny". Mc - MAASTRICHTIENSE CONTINENTAL: a, margas grises con hiladas de lignitos y margas y limol itas arenosas rojizas; b , conglomerados rojos con elementos mesozoicos y cantos de cuarcitas consideradas, tradicionalmente, paleozoicas. El término b, al N de Sallent, está en contacto sedimentario discordante sobre los materiales senonienses Cs2a con la interposición de una brecha inferior de elementos calizos mesozoicos. Me - El-2 - MAAsmlCHTlENSE - PALEOCENO CONTINENTALES, parcialmente en discordancia angular: brechas de calizas mesozoicas, matriz limoso-arenosa rojiza e intercalaciones de limolitas también coloradas; Microcodium disperso y orbitolinas resedimentadas en la matriz de las brechas en Coll de Nargó. Q - CUATERNARIO: derrubios de pendiente.

YACIMIENTOS DE FÓSILES DESTACADOS: 1, ammonites (zona de Parahoplites nutfieldiensis? - zona de Hypacanthoplites jacobi) . Gargasiense superior? - Clansayesiense. 2, rudistas (Polyconites verneuili , Pseudotoucasia catalaunica). Gargasiense no basal - Clansayesiense. 3, ammonites (zona de H. jacobi - zona de Leymeriella tardefurcata). Clansayesiense - Albiense inferior bajo. 4 , ammonites, a 2500 m al W de Cal Mascarell (CM), (zona de L. tardefurcata) . Albiense inferior bajo. 5, equinoideos, inocerámidos y ammoniles (zona de Bostrychoceras polyplocum). Campaniense medio.

OTROS SIGNOS

1, contactos normales o sedimentarios ya sean concordantes o d iscordantes. 2, contactos mecánicos, es decir: falias normales, inversas, en dirección, cabalgamientos. 3, eje de anticlinal. 4, eje de sinclinal. 5, eje de anticlinal invertido. 6, eje de sinclinal invertido. 7, dirección y buzamiento de capas en posición normal. 8, dirección y buzamiento de capas invertidas.

TOPÓNIMOS ABREVIADOS

BA = Cal Badia LC Les Cases BC Barranc de Culles MR = Mant-roi BE = Cal Betran MS = Mare de Déu de la Salut BM = Barranc de la Muntanya PA = Penya Aguda CB = ColI de Bóixols PE Casa de la Pera CC = Casa del Barranc de Culles PI = ColI Piquer CF = Callada de la Creu de Ferri PO = Pont d'Espia CM Cal Mascarell PT = El Pitarell CP Cal Petitó RF Riuet de Fontanet CV = Coll de la Via SC Setcomelles EC El Casó SF Santa Fe d'Organyá EP = El Pui SJ Sant Jaume ES = Puig d'Espies SM = Sant Maximí FB Forat de Bóixols TB = Tossal de Balinyó FN = Fontanet TF = Tossal de la Feixa FO = ColI de la Font (Culles) FP = Forat deis Prats TS = Tossal de Sant Salvador LA L'Apallador TI = Tossal del Turnó

.. NOTA: En cuatro grandes casillas se han esquematizado las relaciones sedimentarias y la evolución estructural de los terrenos cretácicos.

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 37-59 (2006)

Gliridae (Rodentia, Mammalia) from the late Miocenefissure filling Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy)

Elvira MARTÍN-SUÁREZ* and Matthijs FREUDENTHAL*, **

RESUMEN

MARTÍN-SUÁREZ, E. & FREUDENTHAL, M. Gliridae (Rodentia, Mammalia)del Mioceno inferior de la fisura kárstica Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy).

Se describen dos especies nuevas del género endémico Stertomys (Mammalia,Rodentia, Gliridae) de la fisura kárstica Rinascita 1 en la paleo-isla de Gargano(prov. Foggia, Italia): S. simplex y S. lyrifer. Una tercera especie se clasifica comoS. aff. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006. La fauna contiene tres especiesde Stertomys más, que están representadas por muy poco material. Hay además unglirido no endémico: Dryomys apulus Freudenthal & Martín-Suárez, 2006.

Se reconocen dos grupos de especies en el género Stertomys:1) Especies grandes con dentición complicada: S. laticrestatus Daams &

Freudenthal, 1985, S. daunius Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, y S. lyrifer sp.nov.

2) Especies más pequeñas con dentición más sencilla: S. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, S. simplex sp. nov., y S. aff. daamsi.

Palabras clave: Gliridae, Mioceno, Italia, endemismo, insularidad.

ABSTRACT

MARTIN-SUAREZ, E. & M. FREUDENTHAL. Gliridae (Rodentia, Mammalia)from the late Miocene fissure filling Rinascita 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy).

Two new species of the endemic genus Stertomys (Mammalia, Rodentia,Gliridae) are described from the Late Miocene fissure filling Rinascita 1 on thepalaeo-island Gargano (prov. Foggia, Italy): S. simplex and S. lyrifer. A third speciesis classified as S. aff. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006. The fauna con-tains poor remains of three more species of Stertomys, and a non-endemic glirid:Dryomys apulus Freudenthal & Martín-Suárez, 2006.

* Departamento de Estratigrafía y Paleontología, Facultad de Ciencias, Campus de Fuentenueva,Granada, España. e-mail: [email protected]** Nationaal Natuurhistorisch Museum, Postbus 9517, 2300 RA Leiden, The Netherlands. e-mail:[email protected]

Freudenthal 37-59 23/4/07 16:32 Página 37

Two groups of species are recognized within the genus Stertomys:1) Large species with complicated dental pattern: S. laticrestatus Daams

& Freudenthal, 1985, S. daunius Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, and S. lyrifer sp. nov.

2) Smaller species with a simpler dental pattern: S. daamsi Freudenthal &Martín-Suárez, 2006, S. simplex sp. nov., and S. aff. daamsi.

Keywords: Gliridae, Miocene, Italy, endemism, insularity.

INTRODUCTION

The Gargano promontory in S. Italy (see map in Fig. 1) is a block of upliftedMesozoic limestones that is part of the Adria plate. The area was an island or a groupof islands, separated from the Italian mainland by the Apennine Foredeep, that sup-posedly got populated during the low sea-level phase of the Messinian. Hundreds ofkarst fissure fillings in the limestones have yielded vertebrate faunas with typicalendemic characteristics like gigantism.

Freudenthal & Martín-Suárez (2006) described the glirid fauna recovered fromthe oldest of the Gargano fissure fillings, Biancone 1. This paper is dedicated to theglirids from the second oldest locality, Rinascita 1.

Technical data

The material was collected by Freudenthal in 1971, and is stored in the collectionsof the National Museum of Natural History, Leiden, the Netherlands. Measurementswere taken with a Wild M8 stereomicroscope, equipped with a mechanical stage withelectronic sensors, connected to a computer through a Sony Magnescale measuringunit. The photos were made on the ESEM FEI Quanta 400 in environmental mode ofthe ‘Centro Andaluz de Medio Ambiente’ in Granada.

38

Fig. 1. Map of Italy, indicating the studied area.Fig. 1. Mapa de Italia, indicando el área estudiada.


39

Measurements are given in 0.1 mm units. The nomenclature of parts of the cheekteeth is as defined by Freudenthal & Martín-Suárez (2006).

ABBREVIATIONS

BIA1 Biancone 1RIN1 Rinascita 1RGM Code of the geological collections of the National Museum of Natural

History, Leiden, the Netherlands

THE GLIRIDAE FROM RINASCITA 1

Genus Stertomys Daams & Freudenthal, 1985Stertomys aff. daamsi Freudenthal & Martín-Suárez, 2006

Plate 1, Figs. 1-8

Locality

Rinascita 1

Material and measurements

See Table1a and 1b.

Description

The dimensions of all elements are on average clearly smaller than those of S. daamsi, but morphologically there are only minor differences in the frequency distribu-tion of character states. Therefore we did not create a new species for this material, andwe will refrain from an exhaustive description, and only mention some differences.

A problem of this material is that S. simplex sp. nov. from the same locality partlyoverlaps its size range, and that only the upper molars of that species are really different from S. aff. daamsi. For the lower molars the separation has been made onthe basis of size, and it is quite certain that a number of specimens are incorrectly classified; such errors are bound to influence the frequency of character states, and acomplete listing of all frequencies is therefore not useful.

D4 - The type population of S. daamsi from BIA1 has yielded 33 D4 and 140 P4.The sum, 173, is fairly close to the frequency of other elements in the BIA1 popula-tion. In RIN1 56 P4 of S. aff. daamsi have been found, and that makes one expect tofind at least 10 specimens of D4. However, only a few D4 of S. lyrifer sp. nov. havebeen found. We have no explanation for this discrepancy.


P4 - The morphology of P4 presents the same difficulties as the P4 from Biancone1. Most specimens can be classified in one of the morphotypes of S. daamsi(Freudenthal & Martín-Suárez, 2006, Fig. 3):

Four specimens have conserved the basic glirid pattern (morphotype A). The Z-shaped metalophid of morphotype B is present in five cases, and morphotype H (themost common one in BIA1) is found in two specimens. In S. aff. daamsi morphotypeG is the most frequent (nine cases); it looks quite similar to morphotype I, but thebackward crest is not longitudinal but oblique from the anterolingual border towardsthe axis of the tooth. It is difficult to understand the homology of this crest. Anyway,in the majority of the specimens the transverse structure of the anterior part of the P4has been replaced by a more or less longitudinal structure. An additional problem is,that we can’t even be sure that all specimens are correctly classified as S. aff. daamsi.Some of them may belong to S. simplex sp. nov.

The hind part of the P4 has a normal pattern: the mesolophid is complete, and con-nected to the entoconid. The posterotropid is small (7), of medium length (5), or long (18).

M1,2,3 present no morphological differences whatsoever in comparison with S. daamsi.

D4 - See the description of S. simplex sp. nov.

P4 - Basically, the morphology is identical to that of the P4 of S. daamsi. Maybethe precentroloph is somewhat less developed, and the presence of a midcentroloph(centrally placed, without a clear homology with either pre- or postcentroloph) isslightly more frequent.

M1,2 - In comparison with S. daamsi the precentroloph is less frequently connected to the metaloph, and the postcentroloph is less frequently missing, and onaverage longer.

M3 - The anteroloph is lingually connected to the protoloph in four cases, andthere may be a complete endoloph. The precentroloph/prototrope is less frequentlyconnected to the metaloph than in BIA1. The postcentroloph is on the average shorter.The centrolophs are more frequently interconnected.

The few differences observed are insignificant, and may well be accidental.

Stertomys simplex sp. nov.Plate 2, Figs. 1-16

Type-locality

Rinascita 1

Derivatio nominis

From latin simplex = simple, as a reference to the simple dental pattern of theupper molars.

40


Holotype

M1 sin., RGM 535470

Diagnosis

Upper molars with simple dental pattern, often only one centroloph, resulting ina total of only five crests, contrasting with the general presence of seven crests in thelower molars.

Differential diagnosis

Similar in size to S. daamsi, larger than S. aff. daamsi from RIN1. Dental patternof the upper molars simpler than in all the other known Stertomys species.


See Table 1a and 1b.

D4 - Like in the case of S. aff. daamsi no specimens have been found that mightbe attributed to S. simplex, quite a surprising circumstance.

P4 - In the majority of the specimens the anterolophid presents one or two inter-ruptions. The pattern of cusps and crests may correspond to one of the classified mor-photypes, but the interruptions make it different. Morphotypes A, B, D, G’, H, I, M,M’, and O’ are present in numbers varying from two to six; G’, M’, and O’ differ fromG, M, and O by interruptions in the anterolophid. There is one massive root that maybe grooved labially and/or lingually, rarely split at its tip.

M1 - The anterolophid is labially free. The anterotropid is small (5), of mediumlength (3), or long (17). The metalophid is free (5), low connected to the metaconid(1), or the connection is high (18). The centrolophid is of medium length (3) or long(21). The centrolophid-metaconid connection is absent (5), low (3), or high (15). Themesolophid is connected to the entoconid. The posterotropid is of medium length (1)or long (23). ). The anterior root is smooth or grooved, less frequently split. The pos-terior root is smooth.

M2 -The anterolophid is labially free. The anterotropid is absent (2), small (3), ofmedium length (1), or long (11). The metalophid is free (3), low connected to themetaconid (3), or the connection is high (8). The centrolophid is of medium length (5)or long (12). The centrolophid-metaconid connection is absent (1), low (1), or high(13). The mesolophid is connected to the entoconid (14). The posterotropid is short(1) or long (13). There are two anterior roots, and a posterior one.

M3 -The anterolophid is labially free (11) or labially connected (1). Theanterotropid is of medium length (10) or long (4). The metalophid is free (1), low

41


connected to the metaconid (3), or the connection is high (6). The centrolophid isshort (3) or of medium length (11). The centrolophid-metaconid connection is low (1)or high (14). The mesolophid is connected to the entoconid (15). The posterotropid isof medium length (3) or long (11). The roots are like in M2.

D4 - The entire collection from Rinascita 1 contains four D4. One larger specimenbelongs quite certainly to S. lyrifer. The other three may represent S. aff. daamsi or S. simplex, and S. lyrifer cannot be excluded either. The size of the specimens fallswithin the range of the D4 of S. daamsi, and therefore it seems most probable that theybelong to S. simplex, because S. aff. daamsi is smaller.

There is a half-long anteroloph; protoloph and metaloph are connected in a Y-pat-tern. There is a short centroloph, reduced to nothing more than a small cusp in thecenter of the tooth, in one specimen. The other specimen has a long postcentroloph,connected to the middle of the protoloph. The posteroloph is separated from thehypocone. There are three divergent roots.

P4 -The anteroloph is long, split into two cusps in some specimens. Theanterotrope is absent. In 10 specimens there is no centroloph; in five specimens thereis a short centrally placed midcentroloph; in three specimens there is one centroloph(the precentroloph), which is either short, of medium length, or long; in four speci-mens there are two centrolophs, both of medium length and interconnected, and onespecimen presents only a short postcentroloph. There is no prototrope, nor a meta-trope. There is a posterotrope in one case. The endoloph is formed by the protoconealone. Anteroloph and posteroloph are lingually free. Three roots.

M1 -There is a small concavity on the anterolingual wall in eight out of 23 specimens. The anteroloph is lingually free. The precentroloph is of medium length(1), long and straight (8), curved towards the metaloph (13), or connected to that crest(2). The precentroloph is detached from the paracone. Postcentroloph, prototrope,metatrope and posterotrope are absent. The posteroloph is lingually free, separatedfrom the hypocone by a furrow, which is frequently deep and wide. Three roots.

M2 - There is a small concavity on the anterolingual wall in five out of 21 speci-mens. The anteroloph is lingually free. The precentroloph is long and straight (9),curved towards the metaloph (14), or connected to that crest (1). The precentroloph isunited with the paracone (1), low connected to the paracone (2), or detached from theparacone (21). The postcentroloph is absent (16), short (5), of medium length (2), orlong (1); when present it is generally not connected to the metacone (7). The prototrope is absent (22) or short (2). The metatrope is absent. Only in one case thecentrolophs are interconnected lingually. The posterotrope is absent. The posterolophis lingually free, separated from the hypocone by a furrow, which is frequently deepand wide. Three roots.

M3 - The anteroloph is lingually connected in one case only. The number of crestsinside the trigone is one (5), two (7), or three (3). In most specimens a crest runs fromthe labial border linguad, curving backwards towards the metaloph, connected to thatcrest in only two cases. It is most logical to suppose that the mentioned crest is the pre-

42


centroloph, because of homology with M1,2. However, in five specimens it is placed sofar backwards that it appears to be the postcentroloph. The postcentroloph is separatedfrom the hypocone in five specimens. The endoloph is formed by the protocone alone(4), anteriorly interrupted (6), or posteriorly interrupted (1). Three, rarely four, roots.

Stertomys lyrifer sp. nov.Plate 3, Figs. 1-20

Type-locality

Rinascita 1

Derivatio nominis

From latin lyra = lyre and ferre = bear; because of the lyre-shaped connectionbetween centrolophid and mesolophid in the majority of the lower molars.

Holotype

M1 dext., RGM 535225

Diagnosis

Centrolophid and mesolophid frequently form a lyre-shaped loop at the labial border. Precentroloph not connected to the middle of the metaloph. Protoloph andmetaloph in most cases connected at the lingual border in M1, and separated in M2.

Differential diagnosis

Resembling S. laticrestatus and S. daunius, but considerably smaller. Larger thanS. daamsi, and on average larger than S. simplex; dental pattern much more compli-cated than that of the latter two.



D4 - Two specimens show a morphology similar to that of S. daunius (Freudenthal& Martín-Suárez, 2006, Fig. 6), with a dominating crest from the hypoconid towardsthe foremost tip of the tooth. Labially of this crest there is a low platform, with anelongated cusp on the border. The mesolophid and a small posterotropid are easilyrecognized. In front of the mesolophid there are one or two cusps of uncertain homo-logy. The third specimen is quite different: there is no mesolophid, and there are two

43


very oblique crests in the lingual half of the tooth that run from anterolingual to pos-terolabial. There are two very divergent roots, the anterior one is round, the posteriorone oval, with the longest diameter transverse.

P4 - The P4 has a rounded outline. The most common morphology consists ofbetween six and nine more or less parallel ridges: anterolophid, anterotropid, meta-lophid, centrolophid, mesolophid, posterotropid, and posterolophid, eventually withthin accessory crests in front of the centrolophid, and/or behind it. In the front part ofthe tooth this regular pattern may be broken up into a number of smaller cusps andcrests that are often impossible to homologise. Lingually, the centrolophid is usuallynot connected to the metaconid; on the labial side it may be connected to themesolophid, forming a continuous loop (6), or these two crests are separated (12). Themesolophid is firmly connected to the entoconid. The posterotropid is always long.There is one root, with a labial and a lingual groove. In one specimen there are nogrooves, and in another one they are deep, and the tip of the root is split.

M1 - The anterolophid is separated from the protoconid by a deep or shallow fur-row in 13 out of 16 cases. Usually there are nine crests, due to the presence of threecentrolophids; there may be a total of 11 crests, through the presence of a secondanterotropid, a second posterotropid, and/or tiny extra crests in the centrolophid area.The main centrolophid is the middle one of the three, connected with the mesolophidin a lyre-shaped loop in 13 out of 20 specimens. The posterotropid is always long, lin-gually free, and in several cases labially connected to the hypoconid. Fourteen speci-mens have one anterior oval root; three have an anterior root, which is split at its tip,and in two cases there are two anterior roots.

M2 - The anterolophid is nearly always separated from the protoconid by a deepor shallow furrow. There are nine crests, like in M1, without additional crests. Themain centrolophid and the mesolophid form a lyre-shaped loop in 19 out of 24 specimens. The posterotropid is long, nearly always free at both ends. There are twospecimens with only one anterior root, in two cases the anterior root is split at its tip,and in 23 cases there are two anterior roots.

M3 - The anterolophid is nearly always separated from the protoconid by a deepor shallow furrow. There are nine crests (6), ten crests when there are two poste-rotropids (20 specimens), and in one case there are eleven crests because the posterotropid is triple. The main centrolophid is connected with the mesolophid in alyre-shaped loop in 23 out of 29 specimens. The main posterotropid is frequently connected to the hypoconid, in several cases imitating the lyre-shaped loop of centrolophid/mesolophid. There are three round roots, two smaller ones in front, anda bigger, backwards sloping, root behind.

D4 - Of the four D4 found in RIN1, the largest one (RGM 535257) has protolophand metaloph connected in Y-shape, a short anteroloph that, together with the pro-toloph, encircles an anterolabial valley, and a long postcentroloph; the posteroloph is lingually detached from the metaloph. The other three specimens are attributed to S. aff. daamsi, though they might belong to S. simplex or S. lyrifer as well.

44


P4 - The anteroloph is long (29). The number of crests varies between six and ten.In the case of six crests these are the four main crests plus a short, medium or longprecentroloph, and a long postcentroloph; the precentroloph is shorter and frequentlythinner than the postcentroloph. Additional crests are mainly the metatrope, whichmay be absent (12), short (7), of medium length (4), or long (2); and the posterotrope:absent (9), short (4), of medium length (4), or long (10); a short anterotrope and ashort prototrope are present in one case each, and in three specimens an extra crest ispresent between the centrolophs. Usually protoloph and metaloph are connected, butin about 30% of the specimens there is a shallow furrow between them, and in onecase they are separated. Most specimens have three divergent roots. In one case theanterior root and the lingual root are fused; in two cases then posterior root and thelingual root are fused, and in one case the anterior and posterior root are fused, forming a big labial root.

M1 - The anteroloph is lingually free. There are between 8 and 12 crests. Theanterotrope is absent (3), short (3), of medium length (5), or long (5). The precentrolophis oblique, and ends near the metaloph; it is firmly connected to the paracone (3), theconnection is low (5), or it is detached from the paracone (8). The postcentroloph is ofmedium length (1) or long (15), always connected to the metacone by a high or low con-nection. The prototrope is long. The metatrope is absent (6), short (3), of medium length(2), or long (3). In nine out of 16 specimens there is a crest between the centrolophs,which may be short (1), of medium length (5), long (3). The centrolophs are not con-nected (9) or interconnected (7). The posterotrope is long. The posteroloph is separatedfrom the hypocone by a shallow groove (9) or it is connected (8). Protoloph and met-aloph form a continuous crest (8), they are slightly separated by a shallow furrow (2),or they are well separated (2). There is one flat, grooved lingual root (split at its tip inone case), and two smaller labial roots that have a circular section.

M2 - The anteroloph is lingually free. There are between 9 and 11 crests. Theanterotrope is absent (3), short (4), of medium length (3), or long (6). The precentrolophis long and straight (7), or curved, ending near the metaloph (10); it is well connectedto the paracone (2), the connection is low (11), or it is detached from the paracone (3).The postcentroloph is of medium length (1) or long (16), high or low connected to themetacone (11), or free from the metacone (5). The prototrope is long. The metatrope isabsent (4), short (1), of medium length (8), or long (4). In 13 out of 17 specimens thereis a crest between the centrolophs, which may be short (2) or long (11). The centrolophsare not interconnected (14), or interconnected lingually (3). The posterotrope is long.The posteroloph is separated from the hypocone by a shallow groove (11) or it is con-nected (3). Protoloph and metaloph form a continuous crest (4), they are slightly sepa-rated by a shallow furrow (8), or they are well separated (2). The roots are like in M1;in two specimens there is small accessory root in the center of the molar.

M3 - The anteroloph is lingually free (20), lingually low connected (2), or the con-nection is high (2). The number of crests varies between 10 and 11 (with one extremecase, where 13 crests are present), distributed as follows: the anterotrope is absent(13), short (13), of medium length (1), or long (1); the posterotrope is absent (1), short(1), of medium length (3), or long (22) and inside the trigone there are: two crests (1),

45


five crests (13), or more than five crests (9). So, the most common morphology is:four main crests, five inside the trigone, and a posterotrope, accounting to 10 crests;when an anterotrope is added the total number is 11. When there are more than 11crests, the additional ones are usually insignificantly small. The five crests inside thetrigone are fairly easily recognized as prototrope, precentroloph, postcentroloph,metatrope, and the crest between the centrolophs, as frequently present in M2. Theendoloph is formed by the protocone/hypocone alone (13), anteriorly interrupted (5),posteriorly interrupted (1), or complete (2). In three specimens there is a deep furrowbetween protocone and hypocone. There are three roots: a round one under the para-cone, an oval lingual root, and a round posterior root. The latter two are fused in sixout of 25 cases, producing a big, grooved posterolingual root.

Stertomys sp. 1

Locality

Rinascita 1One very big M3 dext., 24.9 x 30.6, has a complex pattern with 14 crests, like the most

complicated specimens of S. daunius. It is much larger than S. lyrifer, and smaller than S. daunius from Biancone 1. Apparently it is the only specimen of an unknown species.

Stertomys sp. 2

Locality

Rinascita 1

Measurements

See Table 1a and 1b.The relatively simple morphology (seven crests) of the M3 is like that of S. sim-

plex, but it is larger, of the size of S. lyrifer. M1 and M2 are at the upper limit of thesize distribution of S. simplex, but their morphology is too complex for that species;they might belong to S. daamsi, but the M3 is too large.

Stertomys sp. 3

Locality

Rinascita 1

Measurements


46


A dozen specimens have the morphology of S. aff. daamsi, but they are so smallthat they probably represent yet another species of Stertomys. It cannot be excluded,however, that they represent the lower size limit of that species.

Dryomys apulus Freudenthal & Martín Suárez, 2006

Locality

Rinascita 1


One M2, one M1, and four M2 of D. apulus have been found in Rinascita 1. Theyare identical in size and morphology to the material from Biancone 1.

DISCUSSION

Two species of Stertomys have been recognized in Biancone 1, and in Rinascita 1five or six species are present. In that respect one might pose the question whether inBIA1 another species is present that cannot be distinguished from S. daamsi. Table 1aand 1b show that the value of the variability coefficient V’ is not extremely high,except for D4 and D4. Morphological variation of the molars is not large, and mayeven be called small, in comparison with populations of species of other glirid gen-era. So, there is no reason to suspect the presence of more than two species in BIA1.

The six species of Stertomys known at present may be arranged in two groups:1. The lyrifer-group: S. laticrestatus, S. daunius, and S. lyrifer, large species with

an extremely complicated dental pattern, a lyre-shaped loop in the lower molars, andfrequently a separation between protoloph and metaloph.

2. The daamsi-group: S. daamsi, S. aff. daamsi, and S. simplex, smaller species,with a less complex pattern, never a lyre-shaped loop, and protoloph and metalophalways interconnected.

We did consider the possibility that they represent two genera. However, we sup-pose they have a common ancestor: Myomimus dehmi or another MessinianMyomimus species (see Freudenthal & Martín-Suárez, 2006); creating yet anothergenus name would not help to clarify their common origin.

47

Length WidthN Min. Mean Max. V' σ N Min. Mean Max. V' σ

M2 1 12.00 1 10.60

M1 1 9.70 1 12.40

M2 4 9.5 9.78 10.1 6.1 0.28 4 11.4 11.73 12.1 6.0 0.38


Of all the known species S. simplex, with only five crests in the upper molars, ismorphologically least modified in comparison with mainland Gliridae. S. daamsi hasa more complex pattern, six to seven crests in the upper molars, but it still is simplein comparison with the lyrifer-group.

The lyrifer-group is considerably more modified: larger size, larger number ofcrests, lyre-shaped connection between centrolophid and mesolophid very frequent,separation of paracone and metacone from the respective centrolophs always strong,protoloph and metaloph separated; in general in the upper molars the crests haveacquired a more transverse position. On the other hand, the separation of posterolophand hypocone is less than it is in S. daamsi, and the anterolophid may be labially connected to the protoconid.

In the daamsi-group the precentroloph is directed obliquely backward and it maybe connected to the middle of the metaloph; in the lyrifer-group this connection has notbeen observed. It is not clear how this should be interpreted. It is possible that this con-nection did not exist in the ancestor, and that it is a new acquirement in S. daamsi thatdoes not appear in the other group. However, it is also possible that the common ancestorof both groups developed this connection, and that it got lost posteriorly in the lyrifer-group, being incompatible with the large number of parallel crests.

Within the daamsi-group the oldest species, S. daamsi, is clearly larger than theyounger S. aff. daamsi. S. simplex is of the same size as S. daamsi, but has a simplerdental pattern. S. simplex cannot be placed in one lineage with S. daamsi. If we admita decrease in size, S. aff. daamsi may well be a descendant of S. daamsi, the more sosince a species with the same morphology, and still much smaller, is found in theclearly younger locality of San Giovannino.

Within the lyrifer-group there is an evident increase in size from the oldest, S. daunius, to the youngest, S. laticrestatus, but the intermediate S. lyrifer is smallerthan S. daunius. Taking the number of crests as parameter, S. daunius is the mostadvanced, and the lyre-shaped bend in the lower molars is best developed in S. lyrifer.Apparently these three species do not form one single lineage; they present differentmixtures of advanced and conservative characters.

Apart from the three well-documented species from Rinascita 1, three morespecies are present that are very poorly represented, and that cannot be placed in anyphylogenetic lineage either. The extreme species richness of RIN1 is difficult toexplain. Possible causes are:

1. Stertomys underwent different developments on various islands; RIN1 repre-sents a moment in which faunal interchange between neighbouring islands with similar faunas takes place.

2. The remains of the poorly represented species may be introduced by birds,preying on neighbouring islands.

3. The fissure filling RIN1 may be heterogeneous, due to the mixture of materialfrom various ages. Such mixtures are known to occur in some Gargano fissures, espe-cially in those that are bound to one of the important faults, and that we usually didnot sample, not even when they were very rich. It must be admitted that some speci-mens from RIN1 show signs of rolling and polishing that seem to be the result oftransport. On the other hand, the frequently well-preserved roots of the isolated spec-imens are not compatible with transport. The small size range of the two Mikrotiaspecies from RIN1, and their almost monotonous morphology (see Freudenthal, 1976;

48


for the spelling Mikrotia instead of Microtia, see Freudenthal, 2006) certainly do notpoint towards a contaminated sample. An unexpectedly large number of species atthis locality is not only found in the Gliridae, but also in the Cricetidae.

For a discussion on the age of the fauna, see Freudenthal & Martín-Suárez, 2006.

ACKNOWLEDGMENTS

Thanks are due to Drs P. Mein and M. Hugueney (Lyon) for discussing the clas-sification of the Gargano glirids. Dr G. Storch (Frankfurt) gave valuable informationon extant Myomimus. Dr F. González Lodeiro helped getting information on the geology of S. Italy. We want to thank to Dr I. Sánchez Almazo for making the photographs.

This study was executed within the project CGL2005-03159/BTE, ‘El factor energético y los patrones de evolución en mamíferos insulares y domésticos’ of theSpanish ‘Ministerio de Educación y Ciencia’.

REFERENCES

Daams, R. & Freudenthal, M. 1985. Stertomys laticrestatus, a new glirid (dormice,Rodentia) from the insular fauna of Gargano (Prov. of Foggia, Italy). ScriptaGeologica, 77: 21-27.

Freudenthal, M. 1976. Rodent stratigraphy of some Miocene fissure fillings inGargano (prov. Foggia, Italy). Scripta Geologica, 37: 1-23.

Freudenthal, M., 2006. Mikrotia nomen novum for Microtia Freudenthal, 1976(Mammalia, Rodentia). Journal of Vertebrate Paleontology, 26,3: 784.

Freudenthal, M. & Cuenca Bescós, G. 1984. Size variation of fossil rodent popula-tions. Scripta Geologica, 76: 1-28.

Freudenthal, M. & Martín-Suárez, E., 2006. Gliridae (Rodentia, Mammalia) from thelate Miocene fissure filling Biancone 1 (Gargano, prov. Foggia, Italy).Paleontologia Electronica, 9, 2: 1-23.

49


50

Fig. 2. Length/width diagrams of D4 and P4 of Stertomys from Rinascita 1.Fig. 2. Diagramas longitud/anchura de los D4 y P4 de Stertomys de Rinascita 1.

Fig. 3. Length/width diagrams of M1 and M1 of Stertomys from Rinascita 1.Fig. 3. Diagramas longitud/anchura de los M1 y M1 de Stertomys de Rinascita 1.


51




52

Table 1a. Measurements of lower cheek teeth of various species of Stertomys. Species from Rinascita 1in bold face. V' is the variability coefficient as defined by Freudenthal & Cuenca Bescós (1984).Tabla 1a. Medidas de los dientes inferiores de las especies de Stertomys. Especies de Rinascita 1 ennegrita. V' es el coeficiente de variabilidad definido por Freudenthal & Cuenca Bescós (1984).


D4

S. daunius 4 16.0 17.20 19.1 17.7 1.36 4 13.6 14.28 15.1 10.5 0.64S. lyrifer 3 11.8 12.80 13.4 12.7 3 10.4 11.03 11.4 9.2S. daamsi 32 8.0 9.85 11.7 37.6 1.06 32 7.6 9.10 10.7 33.9 0.84

P4

S. laticrestatus 2 28.6 30.65 32.7 13.4 2 27.5 28.75 30.0 8.7S. daunius 8 23.7 25.73 27.4 14.5 1.41 7 19.9 22.79 24.0 18.7 1.36S. lyrifer 23 14.8 16.99 18.5 22.2 0.93 23 14.3 16.07 17.6 20.7 0.85S. simplex 30 14.8 15.75 16.8 12.7 0.54 30 13.6 14.78 16.4 18.7 0.70S. daamsi 50 14.9 16.15 17.8 17.7 0.69 50 13.1 14.84 16.6 23.6 0.76S. aff. daamsi 30 12.9 14.07 15.6 18.9 0.72 30 11.9 13.16 14.4 19.0 0.67

M1

S. laticrestatus 6 38.2 41.12 43.3 12.5 1.84 5 32.0 34.66 37.1 14.8 1.82S. daunius 8 33.3 35.80 38.5 14.5 1.66 6 29.0 31.48 32.7 12.0 1.34S. lyrifer 23 21.4 24.26 26.0 19.4 1.04 23 19.5 20.90 22.7 15.2 0.82S. simplex 25 20.2 21.86 23.1 13.4 0.77 25 16.9 18.50 20.2 17.8 0.85S. daamsi 50 19.6 21.76 24.3 21.4 1.04 50 16.9 18.34 20.1 17.3 0.68S. aff. daamsi 30 17.9 19.54 20.9 15.5 0.76 30 15.1 16.64 17.9 17.0 0.78S. sp. 3 4 17.3 17.60 18.1 4.5 0.36 4 15.4 15.78 16.0 3.8 0.29

M2

S. laticrestatus 10 37.8 41.65 42.7 12.2 1.45 9 34.7 38.77 41.9 18.8 1.93S. daunius 8 35.2 37.00 38.1 7.9 0.89 9 31.8 33.79 35.4 10.7 1.13S. lyrifer 28 22.4 23.80 25.8 14.1 0.87 28 20.1 21.91 24.0 17.7 0.98S. simplex 17 19.8 21.21 23.0 15.0 0.79 17 18.3 19.94 22.0 18.4 0.99S. daamsi 50 18.9 20.80 23.6 22.1 0.91 50 18.0 19.60 21.6 18.2 0.79S. aff. daamsi 30 17.9 19.04 20.2 12.1 0.68 30 17.3 18.25 19.3 10.9 0.56S. sp. 3 2 17.1 17.70 18.3 6.8 2 16.4 16.45 16.5 0.6

M3

S. laticrestatus 5 33.2 35.20 37.1 11.1 1.39 4 29.6 32.23 34.2 14.4 1.97S. daunius 6 31.5 33.78 36.6 15.0 1.82 6 28.1 29.38 31.0 9.8 0.95S. lyrifer 29 19.3 21.84 24.3 22.9 1.09 29 17.2 19.22 20.9 19.4 0.89S. simplex 15 18.6 20.02 22.3 18.1 0.98 15 17.0 18.59 20.6 19.1 1.09S. daamsi 50 17.1 19.38 21.3 21.9 1.02 50 15.2 17.18 19.3 23.8 0.86S. aff. daamsi 30 16.4 17.89 19.4 16.8 0.78 30 14.9 16.27 17.7 17.2 0.81S. sp. 2 3 14.6 15.33 15.8 7.9 3 14.2 14.40 14.7 3.5S. sp. 3 1 23.10 1 19.30


53

Table 1b. Measurements of upper cheek teeth of various species of Stertomys.Tabla 1b. Medidas de los dientes superiores de las especies de Stertomys.


D 4

S. daunius 2 17.3 17.85 18.4 6.2 2 18.5 19.20 19.9 7.3S. lyrifer 1 12.20 1 13.50S. daamsi 25 8.2 9.69 11.1 30.1 0.73 26 8.3 11.10 13.0 44.1 1.07S. aff. daamsi 3 9.2 9.70 10.2 10.3 3 10.0 10.50 11.1 10.4

P 4

S. laticrestatus 4 30.2 30.48 30.9 2.3 0.31 4 30.0 30.93 31.7 5.5 0.70S. daunius 4 26.5 27.13 27.8 4.8 0.62 4 29.0 29.93 31.5 8.3 1.09S. lyrifer 28 16.1 17.45 19.5 19.1 0.77 29 18.1 19.33 20.7 13.4 0.76S. simplex 22 15.8 16.70 18.6 16.3 0.74 22 18.6 19.51 21.1 12.6 0.69S. daamsi 50 14.4 16.34 18.2 23.3 0.87 50 17.8 19.21 21.2 17.4 0.88S. aff. daamsi 30 13.3 14.70 16.0 18.4 0.69 30 15.7 17.19 19.2 20.1 0.87

M 1

S. laticrestatus 7 29.9 37.73 39.3 27.2 3.46 7 30.8 39.34 42.3 31.5 3.90S. daunius 9 32.0 33.52 35.3 9.8 0.97 9 33.3 35.19 36.8 10.0 1.05S. lyrifer 16 20.1 21.66 23.6 16.0 0.85 16 22.4 23.79 25.8 14.1 1.01S. simplex 23 18.4 19.26 20.4 10.3 0.54 22 20.4 22.34 23.7 15.0 0.92S. daamsi 114 17.9 19.59 21.8 19.6 0.77 109 19.7 22.49 25.0 23.7 0.89S. aff. daamsi 30 16.3 17.95 19.4 17.4 0.76 30 18.4 20.51 22.3 19.2 1.04S. sp. 2 1 21.20 1 22.50

M 2

S. laticrestatuss 8 38.8 39.71 41.8 7.4 1.30 8 39.2 41.98 43.6 10.6 1.51S. daunius 8 31.2 33.28 35.6 13.2 1.41 8 34.3 36.84 38.1 10.5 1.13S. lyrifer 17 21.3 22.21 23.6 10.2 0.71 16 23.9 25.12 26.8 11.4 0.93S. simplex 24 16.9 18.56 19.9 16.3 0.84 24 19.2 21.76 24.0 22.2 1.24S. daamsi 139 16.7 18.77 22.0 27.4 0.87 134 19.4 22.10 25.0 25.2 0.92S. aff. daamsi 30 15.9 17.21 19.0 17.8 0.90 30 18.3 20.38 22.0 18.4 1.07S. sp. 2 1 15.20 1 17.80S. sp. 3 2 19.3 19.75 20.2 4.6 2 22.3 23.10 23.9 6.9

M 3

S. laticrestatus 3 30.3 31.50 32.2 6.1 3 33.2 35.43 37.3 11.6S. daunius 10 26.4 27.66 29.8 12.1 1.18 10 31.5 32.71 34.6 9.4 0.96S. lyrifer 31 15.0 18.01 19.7 27.1 1.04 31 19.6 22.03 23.9 19.8 0.96S. simplex 16 14.4 15.46 17.1 17.1 0.70 16 18.9 20.17 21.7 13.8 0.96S. daamsi 50 13.7 15.28 17.4 23.8 0.74 50 17.7 19.74 22.3 23.0 0.91S. aff. daamsi 30 12.3 13.82 14.8 18.5 0.61 30 16.8 18.13 19.8 16.4 0.81S. sp. 1 1 11.70 1 16.60S. sp. 3 1 24.90 1 30.60


Plate 1 / Lámina 1

Stertomys aff. daamsi Freudenthal & Martín Suárez, 2006.

Fig. 1. P4 sin. RGM 514210.Fig. 2. M1 sin. RGM 514237.Fig. 3. M2 sin. RGM 514272.Fig. 4. M3 sin. RGM 535004.

Fig. 5. P4 sin. RGM 535031.Fig. 6. M1 sin. RGM 535091.Fig. 7. M2 sin. RGM 535123.Fig. 8. M3 sin. RGM 535061.

Scale represents 1mm / La escala representa 1 mm.

54


55


Plate 2 / Lámina 2

Stertomys simplex sp. nov.

Fig. 1. P4 sin. RGM 535349.Fig. 2. M1 sin. RGM 535377.Fig. 3. M2 sin. RGM 535402.Fig. 4. M3 sin. RGM 535424.Fig. 5. M3 dext. RGM 535428.Fig. 6. M2 dext. RGM 535414.Fig. 7. M1 dext. RGM 535395.Fig. 8. P4 dext. RGM 535363.

Fig. 9. P4 sin. RGM 535445.Fig. 10. M1 sin. RGM 535470 Holotype.Fig. 11. M2 sin. RGM 535498.Fig. 12. M3 sin. RGM 535455.Fig. 13. M3 dext. RGM 535459.Fig. 14. M2 dext. RGM 535504.Fig. 15. M1 dext. RGM 535484.Fig. 16. P4 dext. RGM 535447.


56


57


Plate 3 / Lámina 3

Stertomys lyrifer sp. nov.

Fig. 1. P4 sin. RGM 535153.Fig. 2. M1 sin. RGM 535210.Fig. 3. M2 sin. RGM 535229.Fig. 4. M3 sin. RGM 535176.Fig. 5. M3 dext. RGM 535196.Fig. 6. M2 dext. RGM 535255.Fig. 7. M1 dext. RGM 535225 Holotype.Fig. 8. P4 dext. RGM 535174.Fig. 9. D4 sin. RGM 535151.Fig. 10. D4 dext. RGM 535152.

Fig. 12. D4 dext. RGM 535257.Fig. 13. P4 sin. RGM 535258.Fig. 14. M1 sin. RGM 535320.Fig. 15. M2 sin. RGM 535330.Fig. 16. M3 sin. RGM 535288.Fig. 17. M3 dext. RGM 535300.Fig. 18. M2 dext. RGM 535340.Fig. 19. M1 dext. RGM 535322.Fig. 20. P4 dext. RGM 535271.

Stertomys lyrifer sp. nov. or Stertomys simplex sp. nov.

Fig. 11. D4 dext. RGM 535256.


58


59


Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 61-80 (2006)

Catalogue of Spanish Plio-Pleistocene amphibians and squamate reptiles from the Museu de Geologia de Barcelona

Hugues-Alexandre BLAIN* and Salvador BAILON**

RESUMEN

BLAIN, H.-A. y BAILON, S. Catálogo de los anfibios y escamosos plio-pleistoce-nos de España del Museu de Geologia de Barcelona.

El presente catálogo representa el primer intento de hacer la lista del materialherpetofaunico del Plio-Pleistoceno depositado en el Museu de Geologia deBarcelona y procedente de 14 yacimientos españoles (8 de Cataluña, 3 de Castellón,2 de Granada y 1 de Murcia). Esto permite completar el conocimiento de la presenciade taxones “exóticos” como las víboras orientales, el género Pseudopus y losAgamidae en la península ibérica durante el Plioceno superior. Muchas de éstascorresponden a las últimas citaciones. Por otra parte, la ocurrencia en los yacimientoscatalanes de especies de origen medio-Europeo durante el Pleistoceno inferior permite documentar algunas de las más viejas referencias de su presencia en España.

Palabras llave: Catálogo, Anfibios, Escamosos, Paleobiogeografía.

ABSTRACT

BLAIN, H.-A. and BAILON, S. Catalogue of Spanish Plio-Pleistocene amphibiansand squamate reptiles from the Museu de Geologia de Barcelona.

The present catalogue represents the first attempt to list the Plio-Pleistoceneherpetofaunal material deposited in the Museu de Geologia de Barcelona and pro-viding from 14 Spanish localities (8 from Catalonia, 3 from Castellón, 2 fromGranada and 1 from Murcia). It permits to complete the knowledge of the presenceof some “exotic” taxons as Oriental Vipers, genus Pseudopus and Agamidae inIberian Peninsula during the Late Pliocene. Many of these citations may correspondto the ultimate ones. Moreover, the presence in Catalan localities of species of middle-European origin during the Early Pleistocene documents ones of the oldestreferences to their presence in Spain.

Key words: Catalogue, Amphibia, Squamata, Palaeobiogeography.

*Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social. Universitat Rovira i Virgili. Plaça ImperialTarraco, 1. E-43005 Tarragona. Spain. [email protected]**Laboratoire départemental de Préhistoire du Lazaret. 33bis, boulevard Franck Pilatte. F-06300 NICE.France. [email protected] ; [email protected]

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 61

INTRODUCTION

The fossil remains of amphibians and squamate reptiles often compose an impor-tant part of microvertebrate bones found in Spanish Pliocene and Pleistocene locali-ties. Their study may contribute to a better knowledge of the history of the differentspecies as contrasting data of the molecular biology and, to a certain extent, to thebiochronology and to the reconstruction of the environment or climate of the differentperiods of the Quaternary.

The remains presented in this paper all provide from the collections of the Museude Geologia de Barcelona. Part of this material has been described and drawn withinframework of a Ph.D.Thesis (Blain, 2005): here we only draw up a list.

CATALOGUED SITES

CATALUNYA

Begur 1, Girona

Localization: Quarry of Puig Broca, close to the road from Begur to Regencós, at1 km of this city.

Age: Middle Pleistocene (Mindel?; López et al., 1976).The fossils appear in some fissure fillings in the quarry situated at the North of the

road, property of Servià Cantó, S.A. The locality was discovered in 1974 by C.S.Martí and destroyed the same year by the quarry exploitation.

62

Figure 1. Geographical location in the Iberian Peninsula of the palaeontological and archaeological localitieslisted in this work.

Figura 1. Situación geográfica en la Península ibérica de los yacimientos paleontológicos y arqueológicoslistados en este trabajo.

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 62

63

– v7322.Pelobates cf. cultripes (Cuvier, 1829), 1 vertebra.Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 2 vertebrae.cf. Vipera (European species), 1 cervical vertebra and 1 trunk vertebra.

Begur 2, Girona


Age: Early Pleistocene (MmQ2; Laplana, 1999).Begur 2 has been discovered, in the beginning of the year 1975 by J.V. Castells,

collaborator at the Departament de Geomorfologia of the Universitat de Barcelona, inthe same quarries which provide the locality of Begur 1. This site is a fissure fillingwith a large quantity of small vertebrate remains.

– v7352.Lacertidae indet., 1 fragment of maxillar and 1 fragment of dentary.Anguis fragilis Linnaeus, 1758, 1 fragment of trunk vertebra.Coronella girondica (Daudin, 1803), 4 trunk vertebrae.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 5 trunk vertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 8 trunk vertebrae and 2 trunkvertebrae.“Colubrinae” indet., 2 trunk vertebrae.Natrix maura (Linnaeus, 1758), 4 trunk vertebrae.Natrix natrix (Linnaeus, 1758), 15 trunk vertebrae.Natrix sp., 7 trunk vertebrae.Vipera cf. aspis (Linnaeus, 1758), 8 cervical vertebrae and 19 trunk vertebrae.Serpentes indet., 2 cervical vertebrae, 27 fragments of trunk vertebrae and 9 caudal vertebrae.

– v7410. Pelobates cf. cultripes (Cuvier, 1829), 1 vertebra.Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 left humerus of female.Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 left humerus of female, 3 humeri of male (2 left and1 right), 3 vertebrae and 1 tibio-fibula.Bufo calamita (Laurenti, 1768), 3 humeri of female (1 left and 2 right).Bufo sp., 1 vertebra.

– Without reference.Pelobates cf. cultripes (Cuvier, 1829), 1 atlas.Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 right humerus of female.Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 1 vertebra.Bufo sp., 9 vertebrae and 1 fragment of radio-ulna.“Colubrinae” indet., 1 trunk vertebra.Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.Natrix sp., 1 cervical vertebra and 8 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 63

Begur 3, Girona


Age: Quaternary.Third fissure filling discovered in 1976 in the same quarries which provide the

localities of Begur 1 and Begur 2.

– v7323.cf. Natrix, 1 cervical vertebra and 1 trunk vertebra.

Cala Montgó, L’Escala, Girona

Without data on location.Age: Quaternary.

– v7423.Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 right humerus of male and 1 lefthumerus of female.Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 1 left humerus of female.Lacertidae indet., 1 maxilla.cf. Coronella, 2 fragments of trunk vertebrae.“Colubrinae” indet., 5 trunk vertebrae.Vipera cf. aspis (Linnaeus, 1758), 6 cervical vertebrae and 20 trunk vertebrae.Serpentes indet., 11 trunk vertebrae and 3 caudal vertebrae.

Cova Bonica, Massif of Garraf, Gavà, Barcelona

Localization: This cave is situated at the base of the cliffs at the South of Can Vallde Joan, in the place named “Sot de l’Infern” (Borràs, 1974). Latitude, 41º 17’ 32”.Longitude, 1º 56’ 28.50”. Altitude, 320 m. above sea level.

Age: Late Pliocene (MN16; Crusafont Pairó & Golpe Posse, 1984; Delson, 1971).

– v9372.Pseudopus cf. pannonicus Kormos, 1911, 4 trunk vertebrae.

– v9373.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 trunk vertebra.Agamidae indet., 1 caudal vertebra.Pseudopus sp., 8 caudal vertebrae.Natrix cf. maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.

– v9374.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 14 trunk vertebrae.Agamidae indet., 2 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 caudal vertebra.

64

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 64

– v9375.Agamidae indet., 2 caudal vertebrae.

– v9376.Pseudopus sp., 2 left dentaries.

– v9377.Agamidae indet., 3 maxillae and 7 dentaries (1 left, 1 right and 5 fragments).

– v9378.Agamidae indet., 1 fragment of maxilla and 2 right dentaries.

– v9379.Pseudopus sp., 1 fragment of maxilla and 1 left dentary.

– v9380.Pseudopus cf. pannonicus Kormos, 1911, 1 right maxilla.

– v9381.Pseudopus cf. pannonicus Kormos, 1911, 1 fragment of parietal and 160 osteoderms.

– v9382.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 trunk vertebra.Agamidae indet., 2 trunk vertebrae.Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 11 trunk vertebrae and 12 fragments of trunkvertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 5 trunk vertebrae and 4 fragments oftrunk vertebrae.“Colubrinae” indet., 5 fragments of trunk vertebrae and 8 fragments of trunk

vertebrae.Natrix natrix (Linnaeus, 1758), 1 cervical vertebra and 7 trunk vertebrae.Vipera sp. (Oriental species), 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 2 cervical vertebrae and 3 caudal vertebrae.

– v9396.Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 left humerus of female and 1 vertebra (2nd).Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 3 trunk vertebrae.Agamidae indet., 1 trunk vertebra.Pseudopus sp., 3 caudal vertebrae.“Colubrinae” indet. 5 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 cervical vertebra and 1 caudal vertebra.

– v9406.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 right dentary.Agamidae indet., 10 fragments of maxillae and 4 fragments of dentaries.cf. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 2 fragments of left dentaries.Lacertidae indet., 9 dentaries (4 left and 5 right).Pseudopus sp., 2 fragments of right maxillae.Serpentes indet., 1 fragment of dentary.

65

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 65

Cova d’Olopte (Cova B), Isòvol, Cerdanya

Localization: The cave is open in the direction of the city of Olopte at the South–West and situated along the river Duran, at 50 m from the cave named Cova Gran and35 m above the river bed level (Borràs et al., 1978; Monzonis, 1975). Latitude, 42º23’ 20”. Longitude, 5º 29’ 58”. Altitude, 1.145 m.

Age: Middle Pleistocene, Middle Bronze Age and part and final of the Iron Age(Hallstatt). According to Villalta (1974) the age of the material associate to Marmotamarmota and Citellus major is Würm II.

The fossils of the Museu de Geologia have been recovered from the 18 to 23 April1973 by the Equip de Recerques Espeleològiques of the Centre Excursionista deCatalunya, in relation with the Sección de Ecología del Cuaternario of the “InstitutoAlmera”, managed by J.F. de Villalta. In addition to the Museum catalog number, wenote the excavation square.

– 30942 (B-10).cf. Pelodytes, 1 vertebra.cf. Rana, 1 vertebra.

– 30943 (B-3).Bufo cf. calamita (Laurenti, 1768), 1 sacral vertebra, 1 radio-ulna and 1 phalanx.Rana temporaria Linnaeus, 1758, 1 ilium and 1 fragment of humerus.

– 30951 (B-14).Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 1 vertebra.

– 30957 (A-6).Lacertidae indet., 1 femur.

– 30980 (B-13).cf. Bufo, 1 fragment of radio-ulna.

– 30981 (A-7).cf. Rana, 1 fragment of humerus and 1 phalanx.

– 30982 (B-12).Serpentes indet., 2 caudal vertebrae.

– 31004 (B-11).Rana sp., 1 sacral vertebra and 1 fragment of right humerus.

– 31005 (B-9).Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.

– 31006 (A-10).Anura indet., 1 fragment of vertebra.Lacerta sp., 1 fragment of premaxillar.Lacertidae indet., 1 right maxillar.

– 31017 (A-9).Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

– 31022 (B-12).Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

66

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 66

– 31041 (A-12).cf. Bufo, 1 urostyle.Lacertidae indet., 1 hemi-pelvis.Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra and 1 caudal vertebra.

– 31081 (B-7).Vipera sp. (European species), 1 trunk vertebra.

– 31082 (A-7).Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

– 31083 (B-13).Lacerta sp., 2 dentaries (1 left and 1 right).

– 31084 (A-6).Lacertidae indet., 1 premaxilla and 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 1 fragment of cervical vertebra and 1 trunk vertebra.

– 31085 (B-4).Lacertidae indet., 1 fragment of maxilla.Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.

– 31087 (Z-B, Bossa-A).Coronella cf. girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra.

– 31088 (B-12).cf. Rana, 1 right premaxilla.

– 31092 (B-12).Rana sp., 2 fragments of maxillae, 1 vertebra (8th).Lacerta sp., 1 fragment of premaxilla, 4 maxillae (2 right and 2 fragments) and 1vertebra.Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae.Vipera sp. (European species), 3 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 left pterygoid, 2 cervical vertebrae, 7 fragments of trunk vertebrae and 6 caudal vertebrae.

– 31093 (A-12).Lacertidae indet., 1 left maxilla, 1 right dentary, 1 trunk vertebra and 1 caudal vertebra.Vipera cf. aspis (Linnaeus, 1758), 24 trunk vertebrae.

– 31094 (B-3).Lacerta sp., 1 trunk vertebra.Natrix maura (Linnaeus, 1758), 2 cervical vertebrae and 2 trunk vertebrae.

– 31095 (B-3).Lacertidae indet., 1 trunk vertebra.Anguis fragilis Linnaeus, 1758, 2 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 caudal vertebra.

– 31098 (B-10).Serpentes indet., 1 caudal vertebra.

67

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 67

Cova del Gegant, Massif of Garraf, Sitges, Barcelona

Localization: The cave is situated in the tip named Punta de les Coves, betweenthe beaches of Rosés and Les Coves (Vilanova de la Geltrú, Sitges). It is the largestone of the place in size and the second one in depth (Ferrer, 1966).

Age: Late Pleistocene, Mousterian.The material has been recovered during the excavation made in 1974 and 1975, at

the instances of the Sección de Ecología del Cuaternario of the Instituto “JaimeAlmera”, by a team managed by Ramón Viñas, in which have participate members ofthe Equip de Recerques Espeleològiques of the Centre Excursionista de Catalunyaand of the A.R.S. of Barberà del Vallès (Viñas & Villalta, 1975).

– v913 (C-1 0-30).Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 distal fragment of ilium.

– v2599 (C-2 10-20).Bufo sp., 1 coracoid.Vipera sp. (European species), 1 trunk vertebra.

– v2670 (C-2 10-20).cf. Rana, 1 radio-ulna.

– v2671 (C-2 30-40).Vipera sp. (European species), 1 trunk vertebra.

– v2672 (C-2 50-60).Serpentes indet., 1 caudal vertebra.

– v2681 (C-2 10-20).Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.

– v2718 (C-1 50-60).Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 2 fragments of trunk vertebrae.

– v2726 (C-1 0-60).cf. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 cervical vertebra and 1 frag-ment of trunk vertebra.

– v2735 (C-2 20-30).Anura indet., 1 vertebra.“Colubrinae” indet., 1 trunk vertebra.

– v2742 (C-1 0-60).Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.

– v2749 (C-2 10-20).Bufo sp., 1 radio-ulna.

– v2764 (C-2 10-20).Bufo sp., 1 vertebra.

68

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 68

– v2781 (C-2 20-30).Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 trunk vertebra.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.

– v2789 (Capa 1-2).cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.

– v2803 (C-2 20-40).Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 fragment of left maxilla.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.

– v2878 (C-1 0-30).Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 sacral vertebra.Bufo cf. calamita (Laurenti, 1768), 1 right ilium.cf. Lacerta lepida Daudin, 1802, 1 trunk vertebra.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 4 trunk vertebrae.

– v2882.Bufo cf. calamita (Laurenti, 1768), 1 right ilium and 1 left female humerus.

– v2912 (C-1 0-30).Pelobates sp., 1 vertebra.Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left scapula, 1 radio-ulna and 1 tibio-fibula.cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.

– v2914.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.

– v2918 (C-1 0-30).cf. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 fragment of trunk vertebra.

– v2919 (C-1 0-30).Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left scapula and 1 fragment of left ilium.Rana sp., 1 tibio-fibula.

– v2928 (C-1 0-30).Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left ilium and 1 fragment of vertebra.

– v3016 (G 109-110).Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 2 trunk vertebrae.

– v3087 (C-4 0-30).Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 cervical vertebra and 1 trunk vertebra.“Colubrinae”, 1 trunk vertebra.

– v3098 (C-4 0-30).Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.

– v3122 (C-4 0-30).Bufo sp., 1 radio-ulna.

69

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 69

– v3123 (C-4 0-30).Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

– v3206 (C-1 60cm).Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 2 left humerus of female.

– v3219 (C-1 60-65).Bufo sp., 1 sacral vertebra and 1 fragment of tibio-fibula.

– v3222 (C-1 60-65).Bufo cf. bufo (Linnaeus, 1758), 1 sacral vertebraSerpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

– v3252 (C-2 60-70).Serpentes indet., 1 caudal vertebra.

– v3256 (C-1 0-30).Bufo sp., 1 fragment of radio-ulna.

– v3266 (C-2 5-10).Bufo sp., 1 fragment of vertebra.

– v3296 (C-5 50-60).Bufo calamita (Laurenti, 1768), 1 left ilium.

– v3297 (C-2 10-20).Bufo sp., 1 squamosal and 1 anterior vertebra.

– v3303 (C-5 0-20).Bufo sp., 2 vertebrae.

– v3304 (C-5 40-60).Serpentes indet., 2 fragments of trunk vertebrae.

– v3310 (C-5 20-40).Bufo sp., 1 vertebra.

– v3316 (C-4 0-30).Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 sacral vertebra.Bufo sp., 1 radio-ulna and 1 tibio-fibula.Serpentes indet., 1 fragment of trunk vertebra.

Cova dels Musclos, Massif of Garraf, Sitges, Barcelona

Localization: In the tip named Punta de les Coves, between the beaches of Rosésand Les Coves, at 30 m of the Cova del Gegant. It can be distinguished by its largeentrance, visible from the sea, from 13 m high and 5 m wide (Ferrer, 1966).

Age: Late Pleistocene, Mousterian.

– v1704.cf. Pelodytes, 1 tarsus.Serpentes indet., 2 fragments of cervical vertebrae and 3 fragments of trunk vertebrae.

70

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 70

– v1734.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.

– v1855.Lacertidae indet., 1 right maxilla, 1 left dentary and 2 trunk vertebrae.Serpentes indet., 2 fragments of trunk vertebrae and 1 caudal vertebra.

– v1857.Lacertidae indet., 1 left dentary.“Colubrinae” indet., 1 trunk vertebra.cf. Vipera aspis (Linnaeus, 1758), 1 cervical vertebra.

– v1858.Pelobates cultripes (Cuvier, 1829), 1 frontoparietal fragment.Pelodytes cf. punctatus (Daudin, 1802), 2 humerus of female (1 left and 1 right).cf. Rana, 1 vertebra.Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 fragment of trunk vertebra.Lacertidae indet., 1 right dentary.Coronella girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 1 cervical vertebra and 4 fragments of trunk vertebrae.

– Without reference.Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 trunk vertebra.cf. Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 fragment of trunk vertebra.

CASTELLÓN

Casablanca 1, Almenara, Castellón

Localization: The localities of Casablanca 1, 3 and 4 are part of a large karsticcomplex cut by quarries exploitation in a little massif of Triassic limestones near theseashore at the South of the province of Castellón. Latitude, 39° 51’ 0’’. Longitude,0° 9’ 0’’.

Age: Late Pliocene (MN17; Agustí & Galobart, 1986; Gusi, 2004; Furío-Bruno et al., 2005).

The karstic fillings of Casablanca were discovered by a team of the Serveid’Investigacions Arqueològiques Provincials (SIAP) of the province of Castellón,managed by his director F. Gusi, in September of 1982. Casablanca-1 was first exca-vated by F. Gusi and E. Carbonell in 1983, and then during the years 1985 and 1986by the SIAP and the Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell.

– v8354.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 8 trunk vertebrae.cf. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 2 left dentaries.Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 2 maxillae and 2 dentaries (1 left and 1 right).Lacertidae indet., 4 maxillae.Serpentes indet., 1 dentary and 1 caudal vertebra.

71

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 71

– v8369.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 trunk vertebra.Geckonidae indet., 1 trunk vertebra.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.Vipera latasti Boscá, 1878, 1 cervical vertebra.

– v8370.Bufo sp., 1 radio-ulna.Lacerta lepida Daudin, 1802, 1 premaxilla and 1 trunk vertebra.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 2 trunk vertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 7 trunk vertebrae.Serpentes indet., 2 cervical vertebrae.

– v8398.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 3 trunk vertebrae.Agamidae indet., 4 trunk vertebrae, 1 caudal vertebra.Lacerta sp., 3 trunk vertebrae.Lacertidae indet., 13 trunk vertebrae.Coronella girondica (Daudin, 1803), 5 trunk vertebrae.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 5 trunk vertebrae.“Colubrinae” indet., 5 trunk vertebrae.Vipera latasti Boscá, 1878, 3 cervical vertebrae and 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 4 cervical vertebrae, 6 fragments of trunk vertebrae and 5caudal vertebrae.

– v8404.cf. Rana, 1 fragment of maxilla.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 left dentary.cf. Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 8 dentaries (3 left and 5 right).Lacertidae indet., 3 premaxillae, 8 maxillae and 146 dentaries (26 left, 22 rightand 98 fragments).

– v8406.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 338 trunk vertebrae.Lacertidae indet., 11 trunk vertebrae. “Colubrinae” indet., 6 trunk vertebrae.


Latitude, 39° 51’ 0’’. Longitude, 0° 9’ 0’’.Age: Early Pleistocene (MmQ3; Agustí & Galobart, 1986; Gusi, 2004; Furío-

Bruno et al., 2005).This filling, as well as Casablanca-4, has been sampled and excavated by the SIAP

and the Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, during the years1984, 1985 and 1986.

– v8439.Bufo sp., 1 vertebra.Lacertidae indet., 6 fragments of dentaries and 1 trunk vertebra.

72

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 72

Coronella girondica (Daudin, 1803), 3 trunk vertebrae.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 1 cervical vertebra and 1 caudal vertebra.

– v8440.Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 tibio-fibula.


Latitude, 39° 51’ 0’’. Longitude, 0° 9’ 0’’.Age: Late Pliocene (MN16-MN17; Gusi, 2004; Furío-Bruno, 2004).

– v8453.Lacerta sp., 1 trunk vertebra.Lacertidae indet., 1 maxilla, 1 left dentary and 3 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 trunk vertebra and 2 caudal vertebrae.

GRANADA

Cueva del Agua, Iznalloz, Granada

Localization: Cueva del Agua is situated in the Pico del Asno of the SierraHarana. Latitude, 37° 46’ 0’’. Longitude, 3° 1’ 0’’. Altitude, 1750 m.

Age: Middle to Late Pleistocene. It is one of the largest cave of the province ofGranada, with a difference in height of 180 m. and a total lenght of 3000 metres.

– v8573.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 3 trunk vertebrae.Lacertidae indet., 27 trunk vertebrae and 2 sacral vertebrae.cf. Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.Vipera cf. latasti Boscá, 1878, 1 cervical vertebra and 3 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 fragment of vertebra and 1 caudal vertebra.

– v8574.Lacerta sp., 1 trunk vertebra and 2 hemi-pelvis.

– v8575.Lacerta sp., 1 right dentary.Lacertidae indet., 1 maxilla and 14 dentaries (7 left, 4 right and 3 indet.).

Cúllar Baza-1, Cúllar Baza, Granada

Latitude, 37° 34’ 60’’. Longitude, 2° 34’ 0’’.Age: Middle Pleistocene (MmQ4; Ruiz-Bustos, 1976).

– v8599.Lacertidae indet., 2 fragments of maxillae and 1 left dentary.cf. Natrix, 4 trunk vertebrae.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.

73

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 73

MURCIA

Cueva Victoria, La Unión, Murcia

Localization: Cueva Victoria is a karstic filling situated in the eastern side of theMassif of San Ginés de la Jara, a calcareous massif near a little interior sea the MarMenor and the easternmost spurs of the Sierra Minera.

Age: Early Pleistocene (MmQ3; Agustí, 1982).

– v6138.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 left dentary and 1 trunk vertebra.

– v6139.Coronella girondica (Daudin, 1803), 4 trunk vertebrae.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 6 trunk vertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 2 trunk vertebrae.

– v6140.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 cervical vertebra, 6 trunk vertebrae and 1fragment of trunk vertebra.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 1 trunk vertebra.Serpentes indet., 1 fragment of maxilla.

– v6141.Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 1 premaxilla.Lacertidae indet., 2 left maxillae, 1 right dentary and 1 fragment of dentary.

– v6142.Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 5 trunk vertebrae and 2 fragments ofvertebrae.

– v6143.Tarentola mauritanica (Linnaeus, 1758), 5 maxillae (3 right, 2 fragments), 4 den-taries (1 left, 3 right) and 1 trunk vertebra.

– v6144.Lacerta cf. lepida Daudin, 1802, 2 premaxillae.

– v6145.Gekkonidae indet., 1 right dentary.

– v6146.Lacertidae indet., 1 maxilla.

– v6148.Lacertidae (genus Podarcis / Psammodromus), 11 maxillae (4 left, 3 right and 4fragments) and 28 dentaries (7 left, 11 right and 10 fragments).Lacertilia indet., 6 fragments of maxillae, 12 dentaries (6 left, 5 right, 1 fragment)and 3 dental bones indet.

– v6171.Serpentes indet., 1 fragment of maxilla.

74

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 74

– v6172.Blanus cinereus (Vandelli, 1797), 1 right dentary and 1 trunk vertebra.

– v6173.Chalcides sp., 2 dentaries (1 left, 1 right).

– v6175.Serpentes indet., 8 cervical vertebrae, 8 trunk vertebrae and 24 caudal vertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 2 trunk vertebrae.

– v6177.Lacertidae indet., 1 trunk vertebra, 2 sacral vertebrae and 1 hemi-pelvis.

– v6178.Chalcides cf. bedriagai (Boscá, 1880), 6 maxillae (1 left, 1 right and 4 fragments)and 17 dentaries (7 left, 10 right).

– v6179.Lacertilia indet., 1 fragment of dental bone (probably a maxilla).

– v6180.Coronella girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 21 trunk vertebrae.“Colubrinae” indet., 8 trunk vertebrae.Serpentes indet., 1 fragment of maxilla and 2 cervical vertebrae.

– v6181.Coronella girondica (Daudin, 1803), 2 trunk vertebrae.

– v6182.Coronella girondica (Daudin, 1803), 1 trunk vertebra.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 3 trunk vertebrae and 4 fragments of vertebrae.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 4 trunk vertebrae.

– v6183.Serpentes indet., 1 quadrate, 1 rib, 1 cervical vertebra, 1 caudal vertebra.

– v6184.Natrix maura (Linnaeus, 1758), 1 trunk vertebra.

– v6185.Rhinechis scalaris (Schinz, 1822), 1 trunk vertebra.Malpolon monspessulanus (Hermann, 1804), 2 trunk vertebrae.

– v6186.Tarentola sp., 7 dentaries (5 left, 2 right).

– v6393.cf. Pelodytes, 2 radio-ulnae.

– v6394.cf. Bufo, 2 vertebrae.

– v6395.Bufo bufo (Linnaeus, 1758), 1 tibio-fibula.

75

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 75

DISCUSSION

From a palaeobiochronological point of view, during the Middle and LatePliocene, many groups of thermophilic squamate reptiles will progressively disappearfrom Western Europe, due to the successive climatic pejorations between 2.4 and 1.8million years: the Varanidae (Varanus; Bailon, 1989, 1991, 1992; Sanz, 1977), theAniliidae s.l. (Michauxophis; Bailon, 1988, 1989 and 1991) and the Elapidae (Naja;Hoffstetter, 1939; Jaen & Sanchiz, 1985; Szyndlar, 1988; Bailon, 1989, 1991, 1992) atthe end of the MN15, then the Scolecophidia (Bailon, 1991), Eryx (Boidae; Hoffstetter& Rage, 1972; Bailon, 1989, 1991 and 1992) and the Oriental Vipers (Viperidae;Bailon, 1989 and 1991; Blain, 2005) at the end of the MN16 and finally, the Agamidae(Bailon, 1987, 1989 and 1991; Bailon & Blain, 2003; Furío-Bruno et al., 2005; Blain,2005) at the end of the MN17. Only the genus Dopasia (formerly Ophisaurus s.l.) willpersist till the end of the Early Pleistocene (MmQ3) in the South of Spain in BarrancoLeón and Fuente Nueva 3 (Guadix-Baza; Bailon & Blain, 2005; Blain, 2005).

Among the material of the Museu de Geologia de Barcelona listed here, the local-ity of Cova Bonica (Barcelona, MN16) so represents the ultimate citation in theIberian Peninsula for the genus Pseudopus and the Oriental Vipers and Almenara-Casablanca-1 (Castellón, end of the MN17) for the Agamidae.

Catalonia, with its geographical position on a penetration route of the middle-European species into the Iberian Peninsula (Llorente et al., 1995 and Llorente &Montori, 2002), permits to document two distinct phenomena: 1) the presence ofMediterranean taxons north of their modern distribution during warmest periods and,vice versa, 2) the presence of middle-European taxons south of their modern distrib-ution during coolest periods.

In this way, during the Late Pliocene, the Mediterranean worm lizard (Blanuscinereus) and the Bedriaga’s skink (Chalcides bedriagai) show slightly northern dis-tribution in comparison with present. They occur in the Massif of Garraf sites(Vallirana and Cova Bonica; Bailon & Blain, 2005; Blain, 2005) and in Callela-Y(Blain, 2005); B. cinereus was previously cited by Bailon (1991) in Medas Islands(MN16, Girona) and in Seynes (MN16, Gard, France).

First occurrence of middle-European species into the Iberian Peninsula are report-ed at the end of the Early Pleistocene (MmQ3), even if they were already present inthe Late Pliocene of Montoussé 5 (Hautes-Pyrénées, France; Bailon, 1991). So thecommon brown frog (Rana temporaria) is present till the end of the MmQ3 in CalGuardiola (Terrassa, Barcelona; Blain, 2005) and constitutes, jointly to the TD5 levelof Gran Dolina (Atapuerca, Burgos; Blain, 2005), the only southern citations out ofits modern distribution area in Spain. On the other hand, the presence of the asp viper(Vipera aspis) in Begur 2 and in the TD5 level of Gran Dolina constitutes its oldestcitations in the Iberian Peninsula.

76

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 76

77

Table 1. Plio-Pleistocene herpetofaunal material from the Museu de Geologia de Barcelona collections.Tabla 1. Material herpetofáunico plio-pleistoceno de las colecciones del Museu de Geologia de Barcelona.

AnuraPelobates cultripes 2 1 4 1 8Pelodytes cf. punctatus 2 3 2 2 9cf. Pelodytes 2 2Bufo bufo 2 3 9 2 4 1 21Bufo calamita 3 11 3 17Bufo sp. 1 11 1 15 2 30Rana temporaria 2 2Rana sp. 2 9 11cf. Rana 1 1 2Anura indet. 1 1 2AmphisbaeniaBlanus cinereus 6 351 4 3 364LacertiliaAgamidae indet. 35 5 40Tarentola mauritanica 18 18cf.Tarentola mauritanica 2 11 13Chalcides cf. bedriagai 25 25Lacerta cf. lepida 9 3 2 2 16Lacerta sp. 1 10 4 15Lacertidae indet. 5 9 185 48 7 3 6 11 1 44 319Pseudopus cf.pannonicus 173 173Anguis fragilis 1 2 3Lacertilia indet. 20 20SerpentesNatrix maura 1 1 5 6 13Natrix natrix 8 15 23Natrix sp. 16 4 2 22Coronella girondica 2 5 10 4 3 1 3 28cf. Coronella 2 2Rhinechis scalaris 23 4 22 5 1 1 14 2 72Malpolon monspessulanus 9 13 39 10 10 1 1 83“Colubrinae” indet. 18 11 8 3 2 1 5 48Vipera cf. aspis 27 1 24 26 78Vipera latasti 5 4 9Vipera sp. (European species) 2 2 4 8Vipera sp. (Oriental species) 1 1Serpentes indet. 3 9 17 49 39 2 6 13 26 14 2 180TOTAL 9 298 618 252 152 14 5 8 73 31 106 51 2 58 1677

Cas

abla

nca

4

Cov

a B

onic

a

Cas

abla

nca

1

Cue

va V

icto

ria

Beg

ur 2

Cas

abla

nca

3

Beg

ur 1

Cúl

lar-

Baz

a-1

Cov

a de

l Geg

ant

Cov

a de

ls M

uscl

os

Cov

a “B

” d’

Olo

pte

Cal

a M

ontg

o

Beg

ur 3

Cue

va d

el A

gua

TO

TA

L

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 77

ACKNOWLEDGEMENTS

We want to thanks Julio Gómez-Alba, curator of the Museu de Geologia deBarcelona for permitting us the study of the material in his care and for useful comments on the presentation of the manuscript. Professor Henry de Lumley (Institutde Paléontologie Humaine, Paris) and Professor Jordi Agustí i Ballester (Institut dePaleoecologia Humana, Tarragona) have support this work. The authors are indebtedto the Doctor Àngel Galobart (Institut de Paleontologia Miquel Crusafont deSabadell) and Miquel Nebot (Federació Catalana d’Espeleologia) for providing dataon the location of some localities. This paper is part of the project CGL2006 -4548/BTE of the Spanish Ministry of Education and Science.

BIBLIOGRAPHY

Agustí, J. 1982. Los roedores (Mammalia) del Pleistoceno inferior de la CuevaVictoria (Murcia, España). Endins, 9: 49-55.

Agustí, J. & Galobart, A. 1986. La sucesión de micromamíferos en el complejo cárs-tico de Casablanca (Almenara, Castellón): problemática biogeográfica.Paleontologia i Evolució, 20: 57-62.

Bailon, S. 1987. Les plus récents Agamidae fossiles de l’Europe occidentale et cen-trale (Pliocène supérieur de Seynes, France). Bulletin de la SociétéHerpétologique de France, 42: 1-4.

Bailon, S. 1988. Un Aniliidé (Reptilia, Serpentes) dans le Pliocène supérieur europé-en. Compte-Rendus de l’Académie des Sciences, Paris, 306 (2): 1255-1258.

Bailon, S. 1989. Les Amphibiens et les Reptiles du Pliocène supérieur de Balaruc II(Hérault, France). Palaeovertebrata, 19 (1): 7-28.

Bailon, S. 1991. Amphibiens et reptiles du Pliocène et du Quaternaire de France etd’Espagne : mise en place et évolution des faunes. Thèse 3ème cycle, Universitéde Paris VII, 499 p., 89 pls. (unpublish)

Bailon, S. 1992. Escamosos (Reptilia) fósiles del yacimiento de Moreda (Pliocenomedio/superior, Granada, España). Revista Española de Paleontología, Extra: 11-15.

Bailon, S. & Blain, H.-A. 2003. Reptiles Fauna and climatic changes during thePliocene boundary in the Western Mediterranean. Communication abstracts ofthe “Thematic Workshop on Archaeology of Andalusia” and “Meeting of theInternational Quaternary Association”, Granada, abril, 2003.

Bailon, S. & Blain, H.-A. 2005. Mise en évidence des variations climatiques duPliocène supérieur à partir de l’étude des reptiles de l’Europe occidentale.Résumés des communications du Congrès « Cadre biostratigraphique de la findu Pliocène et du Pléistocène inférieur (3 Ma à 780 000 ans) en Europe méri-dionale », Tende, mai 2005, p. 74.

78

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 78

Blain, H.-A. 2005. Contribution de la paléoherpétofaune (Amphibia & Squamata) àla connaissance de l’évolution du climat et du paysage du Pliocène supérieur auPléistocène moyen d’Espagne. Thèse de Doctorat du Muséum nationald’Histoire naturelle, 402 p., 67 pls. (unpublish)

Borrás, J. 1974. Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf. Vol-II. UnidadMeridional del Macizo. Linomonograph, S.A., Barcelona. 161 p.

Borrás, J., Miñarro, J.M. & Talavera, F. 1978. Catàleg espeleològic de Catalunya(l’Alt Urgell i la Cerdanya). Poliglota, Tècnica i Documentació, Barcelona. 166p.

Crusafont Pairó, M. & Golpe Posse, J.M. 1984. Nuevo hallazgo de macaco en CovaBonica (Gavà). Acta Geológica Hispánica, 19 (1): 29-32.

Delson, E. 1971. Estudio preliminar de unos restos de simios pliocénicos procedentes deCova Bonica (Gav) (Prov. de Barcelona). Acta Geológica Hispánica, 6 (2): 54-57.

Ferrer, A. 1966. Las Coves de Sitges. Cavernas, 7: 216-219.

Furío-Bruno, M. 2004. Els Soricidae, Talpidae I Erinaceidae fòssils (Insectivora,Mammalia) del complex cárstic d’Almenara-Casablanca (Castelló). Treball deRecerca del Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont, 153 p. (unpublish)

Furío-Bruno, M., Santos-Cubedos, A., Blain, H.-A., Blaya-Marti, E., Casanovas-Vilar, D., Martínez-Alba, D. & Madurell-Malapeira, J. 2005. Síntesis sobre lasfaunas fósiles del complejo cárstico de Almenara-Casablanca (Castellón). In :Mélendez, G., Martínez-Pérez, C., Ros, S., Botella, H. & Plasencia, P., (eds.),Miscelánea Paleontológica, 6: 273-286.

Gusi, F. (ed.). 2004. Roedores, Monos, Caballos y Ciervos. Faunas fósiles de CasaBlanca-Almenara de 5 a 1 millones de años (Castellón). Colección de Prehistoriay Arqueología Castellonenses. Servei d’Investigacions Arqueológiques iPrehistòriques, Diputació de Castelló, Castelló de la Plana, 296 p.

Hoffstetter, R. 1939. Contribution à l’étude des Elapidae actuels et fossiles et l’ostéo-logie des ophidiens. Archives du Muséum d’Histoire Naturelle de Lyon, 15: 1-78.

Hoffstetter, R. & Rage, J.-C. 1972. Les Erycinae fossiles de la France (Serpents,Boidae). Compréhension et histoire de la sous-famille. Annales de Paléontologie(Vertébrés), 63 (2): 161-190.

Jaen, M.J. & Sanchiz, F.B. 1985. Fossil snakes from the Pliocene of Layna, centralSpain. European Herpetological Meeting, Prague, Abstracts, p. 72.

Laplana, C. 1999. Presencia de Microtus (Allophaiomys) chalinei Alcalde, Agustí yVillalta, 1981 (Arvicolidae, Rodentia) en el yacimiento de Bagur-2 (Pleistocenoinferior, Girona, España). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 8: 25-32.

López, N., Michaux, J. & Villalta, J.F. 1976. Rongeurs et lagomorphes de Bagur-2(Province de Gérone, Espagne). Nouveau remplissage de fissure du début duPléistocène moyen. Acta Geologica Hispanica, 11: 46-54.

79

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 79

Llorente, G.A. & Montori, A. 2002. Cataluña. In : Pleguezuelos, J. M., Márquez, M.& Lizana, M., (eds.), Atlas y libro rojo de los Anfibios y Reptiles de España.Capítulo VII, Análisis regional de la herpetofauna española. Dirección Generalde Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetologica Española,Madrid, p. 464.

Llorente, G. A., Montori, A., Santos, X. & Carretero, M. A. 1995. Atlas dels Amfibisi Rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau, Figueres, 192 p.

Monzonis, F. 1975. Resumen de las campañas paleontológicas en la Cueva “B” deOlopte (Pirineos Orientales). Speleon, Monografía 1: 77-79.

Ruiz-Bustos, A. 1976. Estudio Sistemático y Ecológico sobre las faunas delPleistoceno medio en las Depresiones Granadinas. El yacimiento de Cullar deBaza-I. Trabajos y Monografia del Departamento de Zoolología de laUniversidad de Granada, 300 p.

Sanz, J. L. 1977. Presencia de Varanus (Sauria, Reptilia) en el Plioceno de Layna(Soria). Trabajos Neogeno/Quaternario, 8: 113-125.

Szyndlar, Z. 1988. Two new extinct species of the genera Malpolon and Vipera(Reptilia, Serpentes) from the Pliocene of Layna (Spain). Acta ZoologicaCracoviensa, 31 (27): 687-706.

Villalta, J.F. de. 1974. Presencia de la marmota y otros elementos de la fauna estépi-ca en el pleistoceno catalán. Speleon, 21: 119-124.

Viñas, R. & Villalta, J.F. de. 1975. El depósito cuaternario de la “Cova del Gegant”.Speleon, Monografía 1, V Simposium de Espeleología: 19-33.

80

Blain 61-80 23/4/07 16:37 Página 80

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 14: 81-264

Marià Faura i Sans i el Servei del Mapa Geològic deCatalunya (1914-1924)

Enric ARAGONÈS*

ABSTRACT

ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans and the Catalan Geological Map Service(1914-1924).

This paper studies the process of geological cartography undertaken by Catalaninstitutions from the moment Almera resigned as director (1914) until the MapService was suspended (1924). This period coincides almost exactly with the termof the first autonomous government of Catalonia of the modern era, the“Mancomunitat de Catalunya”, created from the federation of the four Catalan provincial councils.

The period can be divided into three parts. During the first, attempts were madeto continue the geological cartography of the province of Barcelona along the samelines as those followed by Almera-Brossa’s team over the previous three decades.In the second part, the intention was to extend the cartography to all four provinces.In the third phase, the project was suspended and a new geological map was initiatedat a 1:100.000 scale, in co-ordination with the Geographical Map Service of theMancomunitat.

By express desire of Almera, Marià Faura i Sans, MS and geologist, became thedirector of the Map Service. A former colleague of Almera’s and an admirer of Fonti Sagué, Marià Faura i Sans wrote his doctoral thesis on the Catalan Palaeozoic. Hewas also publicly known as a scientific hiker, a speleologist, a hydrogeologist andpublicist.

In 1915 the Provincial Geologic and Topographic Map was taken over by theInstitute of Catalan Studies. It had until then been directed by Almera and Brossa.It was soon transferred to the Science Board but was not assigned any concrete orga-nisation. The extension of the 1:40.000 geological map to the four provinces remai-ned a project only and was suspended in 1920 due to lack of funding.

* Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Avda. Diagonal, 523-525. E-08029 Barcelona. E-mail: [email protected]

Aragonès 81-204 OK 23/4/07 17:16 Página 81

Between 1918 and 1924 the Map Service was managed by the Science Board, abody composed of representatives from the City Hall and the Regional Council ofBarcelona. At this time the only person involved with Map Service was the director,and the little funding that existed had to be shared with a section (Palaeontology) of theNatural History Museum. Notwithstanding, and mostly thanks to the previous work ofAlmera and also of Vilaseca and Bataller, the directors’ assistants who worked withoutpayment in the organisation, Faura managed to complete seven sheets of the 1:100.000map, of which four were published complete with an explanatory booklet.

When the dictator Primo de Rivera came to power, the Mancomunitat decidedto amalgamate its three cartographic services (Geographic, Geologic andAgronomic). Faura was no longer the director, having been relieved of his duties asa civil servant, and the patrimony of the Map Service was taken over completely bythe Geographic Service. However, with the dissolution of the Mancomunitat, thisService was returned to its original provincial status and most of its capacity waslost. Hurt by the exclusion, Faura withdrew from scientific societies and also fromthe church, and from then on devoted his time to the practice of applied geology.

Despite Faura’s meritorious task, the Map Service never really got underway.This was due to a multitude of reasons: political instability, doubts over the choiceof an adequate scale, failure of the institutions to provide appropriate organisation,funding and administrative reserves, inadequate scientific and administrative envi-ronment at the time, and excessive identification of the Service in a single person.

Nevertheless, the Geological Map Service represented a first attempt of theCatalan institutions to dispose of an organisation dedicated exclusively to geologicalstudies. As an example of its achievements, we still have the published sheets of theMap. Their importance stands out as a precedent: the Map Service’s ties with theMuseum contributed to making the Martorell Museum a true geological museum.The inheritance of the Map Service was decisive for the creation of future homolo-gous institutions within the Catalan administrative network, and at the same time, itcontributed to the development of an important geological laboratory in theDepartment of Geology of the University of Barcelona.

Key words: Science history, 20th century, Geology, Cartography, Spain,Catalonia, Geological Map Service of Catalonia, Mariano Faura y Sans.

RESUMEN

ARAGONÈS, E. Marià Faura i Sans y el servicio del Mapa Geológico de Cataluña(1914-1924).

Se estudia el proceso de cartografía geológica impulsado por las institucionescatalanas en el periodo comprendido entre la renuncia de Almera (1914) y la supre-sión del Servei del Mapa (1924). Dicho periodo coincide casi exactamente con laexistencia del primer gobierno catalán de la era moderna, formado a partir de laconstitución de las cuatro provincias en Mancomunidad. El periodo consideradopuede dividirse en tres etapas: durante la primera se intentó continuar la cartografíageológica de la provincia de Barcelona en la misma forma que venía siendo desa-rrollada por el equipo Almera-Brossa desde hacía tres décadas; en una efímerasegunda etapa se intentó su extensión a las cuatro provincias catalanas; finalmentese abandonó el proyecto y se abordó un nuevo mapa geológico a la escala 1:100.000,en coordinación con el nuevo mapa en curso a cargo del Servicio del MapaGeográfico de la Mancomunidad.

82


83

Por expreso deseo de Almera, encargado hasta entonces de la cartografía geo-lógica y topográfica provincial, se designó a Mariano Faura y Sans, doctor en cien-cias y geólogo, como director del Mapa. Faura, antiguo colaborador de Almera yadmirador de Font i Sagué, se había doctorado con una tesis sobre el Paleozoicocatalán, al tiempo que alcanzó cierta proyección pública como excursionista cientí-fico, espeleólogo, hidrogeólogo y publicista.

En 1915 el Institut d’Estudis Catalans asumió el traspaso del Mapa Geológicoy Topográfico provincial, hasta entonces llevado a cabo por Almera y Brossa; actoseguido lo traspasó a la Junta de Ciencias sin haberlo dotado de organización. Laextensión del mapa 1:40.000 a las cuatro provincias quedó en proyecto, al suspen-derse en 1920 por falta de presupuesto.

Entre 1918 y 1924 el Servicio del Mapa quedó bajo la dependencia de la Juntade Ciencias (organismo mixto Diputación-Ayuntamiento de Barcelona). En estaetapa quedó reducido a la persona de su Director y hubo de compartir los escasosrecursos económicos con una de las secciones del Museo; a pesar de ello, Fauralogró terminar siete hojas del mapa 1:100.000 (de las que cuatro se publicaron com-pletas, con su folleto explicativo); gracias sobre todo a la existencia de trabajos pre-vios de Almera, Vilaseca y Bataller, ayudantes éstos del Director que colaborarongraciosamente en la empresa.

Instaurado el régimen dictatorial por Primo de Rivera, la Mancomunidad deci-dió unificar sus tres servicios cartográficos (Geográfico, Geológico y Agronómico)en uno solo; por entonces Faura había sido cesado como funcionario. El patrimoniodel Servicio del Mapa pasó íntegramente al Servicio Geográfico, pero la disoluciónde la institución mancomunada devolvió este Servicio a su dimensión provincial yprácticamente quedó sin competencias cartográficas. Dolido por la marginaciónsufrida, Faura se retiró de las sociedades científicas y se dedicó a la práctica de lageología aplicada, al tiempo que abandonó la disciplina eclesiástica.

La inestabilidad política por un lado, las dudas en la elección de la escala ade-cuada, el fracaso de las instituciones en dotar al Servicio de organización, finan-ciación y encaje administrativo; una excesiva identificación con la persona de sudirector y un entorno científico y administrativo escasamente favorable, condicio-naron el devenir de una empresa que no se alcanzó a culminar, a pesar de la meri-toria tarea llevada a cabo por Faura. En cualquier caso, el Servicio del MapaGeológico representó el primer intento de las instituciones catalanas de disponerde un organismo dedicado exclusivamente a los estudios geológicos. Como muestrade su labor quedan las hojas publicadas. Es preciso además resaltar su importanciacomo precedente: su vinculación con el Museo contribuyó a hacer del Martorell unverdadero museo geológico, su herencia fue decisiva para la creación de futurosorganismos homólogos en el seno de las administraciones catalanas, al tiempo quecontribuyó a desarrollar un importante laboratorio de geología en el seno de laUniversidad de Barcelona.

Palabras clave: Historia de la ciencia; siglo XX, Geología, Cartografía,España, Cataluña, Servicio del Mapa Geológico de Cataluña, Mariano Faura y Sans.

RESUM

S’estudia el procés de la cartografia geològica impulsada per les institucionscatalanes entre la renúncia d’Almera (1914) i la dissolució del Servei del MapaGeològic (1924), període que coincideix gairebé exactament amb el primer autogo-vern de l’era moderna, basat en la Mancomunitat de les quatre províncies catalanes.


En aquest període es poden identificar tres etapes: durant la primera es va intentarcontinuar la cartografia geològica de detall de la província de Barcelona en la mateixaforma que Almera i Brossa hi treballaven des de feia tres dècades; en una efímerasegona etapa es va intentar estendre-la a tot el Principat; finalment es va abandonarel projecte i es va encetar un nou mapa, aquest a l’escala 1:100.000, en coordinacióamb el nou mapa aixecat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat.

Per indicació d’Almera es va designar Marià Faura i Sans, doctor en ciènciesi geòleg, com a director del Mapa. Faura, col·laborador d’Almera i admirador deFont i Sagué, s’havia doctorat amb una tesi sobre el Paleozoic català; alhora haviaassolit una certa projecció pública com a excursionista científic, espeleòleg, hidro-geòleg i publicista. L’any 1915 l’Institut d’Estudis Catalans assumí el traspàs delMapa Geològic i Topogràfic provincial, però tot seguit el va traspassar a la Juntade Ciències sense haver-lo organitzat. L’estensió del mapa 1:40.000 a les quatreprovíncies va quedar en projecte, en suspendre’s l’any 1920 per manca de pressupost.

Entre 1919 i 1924 el Servei del Mapa quedà sota la dependència de la Junta deCiències, organisme mixte Diputació-Ajuntament de Barcelona. En aquesta novaetapa va quedar reduït a la persona del seu Director i encara havent de compartir elsescassos recursos que venien de la Mancomunitat amb una de les seccions delMuseu, a més d’estar supeditat a les decisions i al control de la Junta i dels respon-sables del Museu. Tot i així, Faura aconseguí acabar set fulls del Mapa 1:100.000–dels quals se’n publicaren quatre de complets– gràcies sobretot a la preexistènciade la cartografia d’Almera i als estudis recents de Vilaseca i Bataller, col·laboradorsdesinteressats del projecte.

Havent separat Faura del Servei, la Mancomunitat de la Dictadura decidí el1924, vist el fracàs del sistema anterior, unificar els tres Serveis cartogràfics(Geològic, Agronòmic i Geogràfic). El patrimoni del primer passà al ServeiGeogràfic, on es preveia nomenar Faura cap de Geologia; però la dissolució de lainstitució mancomunal tornà aquest servei a la seva dimensió provincial i el deixàpràcticament sense competències. Faura, dolgut per la marginació soferta es retiràde les societats científiques i es dedicà a la pràctica de la geologia professional,alhora que abandonà la disciplina eclesiàstica.

La inestabilitat política, els dubtes en l’elecció de l’escala adequada, el fracàsde les institucions en dotar el Servei d’organització, finançament i encaix adminis-tratiu; l’excessiva identificació del Servei amb la persona del seu director, més unentorn científic i administratiu escassament favorable, condicionaren el futur d’unaempresa que no es va poder culminar, malgrat la tasca meritòria portada a terme perFaura. En qualsevol cas, el Servei Geològic representa el primer intent de les admi-nistracions catalanes de disposar d’un organisme dedicat en exclusiva als estudisgeològics. Com a mostra de la bona tasca portada a terme, queden els fulls publi-cats del Mapa Geològic. Cal subratllar la seva importància com a precedent: si lavinculació amb la Junta de Ciències contribuí a fer del Martorell un veritable Museugeològic, el seu llegat va ser decisiu per a la creació de futurs organismes homòlegsen el si de les administracions catalanes, i alhora contribuí a desenvolupar un impor-tant laboratori de geologia vinculat a la Universitat de Barcelona.

Paraules clau: Història de la ciència, segle XX, Geologia, Cartografia, Espanya,Catalunya, Servei del Mapa Geològic de Catalunya, Marià Faura i Sans.

84


85

INTRODUCCIÓ

En anteriors articles hem estudiat els inicis i el desenvolupament de la cartografiageològica de la província de Barcelona que subvencionà la Excma. Diputació provin-cial: la primera època encomanada a Jacint de Moulin (Aragonès 1992), la represaconfiada a Jaume Almera i Artur Bofill (Aragonès 1998) i el Mapa Geològic iTopogràfic a 1:40.000 (Aragonès 2005). S’esqueia ara, seguint l’ordre cronològic queens havíem imposat, tractar l’època del Servei Geològic de la Mancomunitat deCatalunya (1915-1924), durant la qual la cartografia provincial s’estengué al conjuntdel país. L’enllaç entre una i altra etapa és la persona del Director del Servei, MariàFaura i Sans [1883-1941], designat per Almera com a successor seu al front del MapaGeològic; únic integrant d’aquesta peculiar institució i doncs responsable dels seusresultats. Els vincles entre Faura i el Servei del Mapa són tan estrets que no es podriaabordar l’estudi del segon sense tenir en compte l’especial personalitat i la trajectòriaprofessional del primer; com tampoc es podrien estudiar aquestes prescindint de laseva aportació més remarcable al coneixement geològic del nostre país.

Un estudi com aquest estava per fer encara: tret d’un article monogràfic dedicat alsintents de recuperació del Servei durant la segona república (Via 1979) tan solss’havien publicat breus referències al mapa 1:100.000 en estudis de més abast (Solé1945, Via 1975, Nicolau i Valls 1987, Gómez Alba 1995). Més coneguda és la car-tografia geogràfica que li serví de base (Montaner 1987, 2000) i fins i tot la no-nadacartografia agronòmica, molt lligada a la geològica (Sunyer, 1995). De la trajectòriaprofessional de Faura i Sans se’n tenien unes notes autobiogràfiques publicades al’Enciclopèdia Espasa (Faura, 1924), les relacions de treballs publicats i inèdits publi-cades per ell mateix (Faura, 1927, 1928) i una breu necrològica escrita per Candel Vila(1949). La seva complexa personalitat i dissortada trajectòria, ja apuntada per Via 1975i Nicolau i Valls (1987), ha estat estudiada per Gómez Alba (1995) en la primerabiografia digna d’aquest nom que s’ha publicat del personatge. 1

El treball s’ha plantejat com una recerca històrica basada en els documents, tantinèdits com publicats, i en l’estudi dels materials d’ordre divers que foren del ServeiGeològic, els quals en gran part s’han conservat. Les passes seguides en el procés hanestat les següents:

1 A més dels treballs citats, hem disposat d’alguns assaigs biogràfics que no varen arribar a veure lallum: una actualització de l’autobiografia posterior a 1941 (mecanoscrit 9 p, MGSB, Fons Faura); unanecrologia escrita per Fontserè (ca. 1955) i comentada per ell mateix (mecanoscrit 5 p i manuscrit 4 p,ACC), i una biografia extensa escrita per a un volum-homenatge a Faura que el Servei Geològic de laGeneralitat intentà publicar pels volts de 1990 (Aragonès, 1991: Esbós biogràfic de M. Faura i Sans.Mecanoscrit 49 pàg.). Hem vist també al Museu del Seminari unes notes preses pel Dr. Lluís Via en lesseves converses amb el Dr. Vilaseca i amb la vídua Faura, tingudes respectivament, el 17/01/1972 i el21/07/1973, que revelen detalls de la personalitat del que fou Director del Servei. Segons aquestesnotes, era un tipàs: galtes rosades, més aviat tímid, encara que ambiciós, un caràcter que arrossegava;vivia a Provença 234, casa propietat del Sr. Miarnau, de Reus; ell [Vilaseca] l’havia substituït en algu-na ocasió a l’Escola d’Agricultura, durant seus darrers anys d’estudiant; [Faura] va treballar cada diaintensament al Museu, almenys fins a la mort del Dr. Almera a qui solia acompanyar a casa al vespre,sense por d’atemptats en passar per la Rambla, entre Canaletes i Sta. Anna. La Sra. Maria Roser vene-rava el seu marit, que era tot un senyor i un gran treballador: cada dia es posava a la feina a les setdel matí; feia treballar i exigia als qui treballaven per ell. Després del passeig diari havent sopat, continuava treballant. Era molt sa i robust.


1. Aplec de la informació impresa, tant la bibliografia que fa referència al Mapa ials seus autors com la literatura que aquests publicaren, fossin treballs monogràfics oarticles inserits en diversos periòdics científics o d’informació general. A més, s’hanbuidat els números corresponents al període considerat del Butlletí i les Memòries dela Institució Catalana d’Història Natural (respectivament, ButllICHN i MemICHN) ide la Sociedad Española de Historia Natural (BolRSEHN i MemRSEHN); el Butlletídel Centre Excursionista de Catalunya (ButllCEC); la revista Ibérica, així coml’Anuari i les Memòries Anuals de la Junta de Ciències Naturals (AnJCN i MemJCN)i les publicacions de la Mancomunitat L’obra a fer, L’obra realitzada i la CrònicaOficial de la Mancomunitat de Catalunya (COMC).

2. Recerca i consulta de la documentació no publicada. S’ha portat a terme en elscentres següents:

– Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. (ABC). S’ha consultat la correspondènciaentre Faura i el director de la Biblioteca.

– Arxiu de la Cartoteca de Catalunya (ACC). Serva l’arxiu de l’antic ServeiGeogràfic de Catalunya.

– Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans (AIEC). S’han consultat les actes de laSecció de Ciències i l’expedient dels Mapes Geogràfic i Geològic.

– Arxiu de la Junta de Ciències Naturals (AJCN). S’han buidat les actes de les ses-sions de la Junta i nombrosos expedients que fan referència al Mapa Geològic i aFaura, amb l’excepció dels que tenen a veure amb la Regència de Paleontologia,que no estaven localitzables en el moment de la consulta; circumstància per la qualels nostres resultats no es poden considerar com a definitius en aquest tema.

– Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ARACAB). S’havist l’exemplar del Prodromus Paleozoicus Fossilium Cataloniae, treball inèdit de Faura.

– Arxiu del Museu de Geologia de Barcelona (AMGB). S’ha consultat el llibre deregistre de Petrografia; s’han vist els cedularis de paleontologia i altra docu-mentació antiga relacionada amb les col·leccions.

– Arxiu del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (AMGSB). Conserva l’arxiu de l’antic Instituto Geológico de la Diputació, que conté el del Serveidel Mapa Geològic; també els fons personals de Faura, Almera i Bataller.

– Arxiu del Museu Salvador Vilaseca (AMSV). S’ha consultat la correspondènciade Vilaseca amb Faura i Bataller, les notes de camp i apunts manuscrits rela-cionats amb els seus treballs geològics.

– Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB). Diversos lligalls conte-nen documentació oficial relacionada amb el Mapa Geològic.

– Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Hi ha un expedient dels Mapes Geogràfici Geològic que forma part del fons de la Mancomunitat de Catalunya.

3. Recerca i descripció del patrimoni del Servei Geològic. Tenint a la vista elsinventaris de material, s’ha intentat localitzar i descriure les peces de diferent ordreque foren propietat del Servei:

a) Mapes. S’han explorat les cartoteques següents: – Biblioteca de la Facultat de Geologia (BFG). Conserva bona part la cartografia

impresa que fou propietat del Servei. Es tracta principalment de mapes geolò-gics de diversos països europeus, està catalogada i és accessible al públic.

86


87

– Cartoteca de Catalunya (CC). Entre altres, hi ha originals de Brossa del full VIdel mapa provincial, proves d’impremta del mapa Almera-Brossa i una part delfons editorial del Mapa Geològic de Catalunya.

– Institut de Paleontologia de Sabadell (IPS). Tenen emmarcat l’original geològicparcial del full VI, actualitzat per Llopis sobre originals de Brossa i Faura.

– Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). Aplega el fons cartogràficinèdit del Instituto Geológico provincial, que contenia el del Servei Geològic;així com la cartoteca particular de Faura i Sans.

b) Llibres. El gruix dels llibres que foren propietat del Servei es troba integrat ala Biblioteca de la Facultat de Geologia, on s’han examinat. Hem complementat aquestinventari amb els que la Junta de Ciències i la Biblioteca de Catalunya posaren tem-poralment a disposició del Servei.

c) Col·leccions. Al Museu de Geologia de Barcelona s’han recollit dades referentsa les col·leccions petrogràfica i paleontològica recollides en el procés d’elaboració delmapa Geològic de Catalunya.

4. Síntesi i discussió. Amb les dades obtingues s’ha elaborat una successiócronològica dels esdeveniments tan completa com ha estat possible. S’ha efectuat unasíntesi temàtica, a la recerca dels factors que condicionaren l’evolució de la cartografiageològica, intentant expressar els resultats preferentment en forma de gràfics iquadres. Finalment, s’han contrastat els resultats obtinguts amb els coneixements quees tenien de l’obra del Mapa.

5. Presentació dels resultats. L’article s’ha estructurat en tres parts: la primera estàdedicada a la formació geològica de Faura i als seus treballs més destacats; la sego-na, a la seva actuació al front del Servei del Mapa; segueixen unes reflexions crítiquessobre l’evolució històrica del Servei. En forma d’annexes es detallen les publicacionsi el patrimoni material que fou del Servei, i el seu estat actual.

Fig. 1. El Dr. Marià Faura i Sans. A l’esquerra, amb hàbit talar i medalla d’acadèmic (ca1920); a la dreta,de paisà (ca1930). Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Fig. 1. Dr. Marià Faura i Sans. Left, in clergy dress and academic medal (ca1920). Right, in formal dress(ca1930). Courtesy of the Geological Museum of the Seminary of Barcelona.


88

LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DE FAURA I SANS

Primers estudis al Seminari de Barcelona (1904-08)

Marià Faura i Sans, nascut el 4 d’agost de1883 en el si d’una família modesta deles Corts de Sarrià, ingressà a onze anys al Seminari barceloní, on cursà estudis debatxillerat, essent ordenat sacerdot el primer de juliol de 1908. Als disset començà ainteressar-se per diversos temes de ciència, des de l’astrofísica fins a la tecnologiahidràulica, arran de la lectura de revistes com El Mundo Científico, Cosmos, Industriae invenciones, Por esos mundos i El siglo XX. Aleshores ja dominava el francès, comho demostra la traducció d’un article sobre una pinça d’extracció d’eines de perfo-ració de pous i la tramesa al Dr. Imbeaux, de Nancy (18/03/1904) d’una síntesi sobrel’abastiment hídric de Barcelona. 2

L’any 1904 publica els primers escrits a la revista Alrededor del Mundo i dóna lesprimeres conferències en el si de la intitulada “Academia de Santo Tomás y San JuanCrisóstomo” radicada al Seminari: “Lo radium” (sobre la radiactivitat i les seves apli-cacions, 14/12/1904) i “L’ayre líquid” (1905). El 15/02/1906 l’esmentada Acadèmiali atorgà una menció honorífica per la redacció “Sto. Tomás, la Ciencia y el materia-lismo moderno”, en la que pretengué demostrar la falsedat del materialisme, nonomés en el terreny especulatiu sinó també en el pràctic.3 Aquell any s’interessà perl’astronomia, amb les dissertacions “Descripciones de los astros y en particular denuestro sistema planetario” (26/02/1905)4 i “Lo que se observarà en el pròxim eclipsi”(conferència que s’havia de celebrar al Centre Moral Instructiu de les Corts de Sarrià);col·labora amb el catedràtic en l’observació de l’eclipsi de sol del 30/08/1905, publi-cada al Mundo Científico del 7 d’octubre de 1905. Aleshores se’l nomenà substitutd’Història Natural i Biologia, amb l’obligació d’explicar l’assignatura en cas d’absèn-cia del catedràtic, el Dr. Joan Palou i Dachs.

Relació amb el Museu d’Història Natural

Des de 1904 freqüentà Faura el Museu annex a la càtedra del Dr. Palou, fundat pelDr. Almera trenta anys abans, fet que l’inclinarà decisivament cap a les ciències natu-rals. Al Museu hi trobà dues notables personalitats, el mestratge de les quals l’influirà decisivament. D’una banda, el canonge Almera, prestigiós geòleg que con-servava el seu despatx al Museu, des d’on portava a terme l’obra del Mapa Geològic iTopogràfic provincial encomanada per la Diputació. De l’altra, el brillant activista cultural Norbert Font i Sagué, que acabava d’arribar de cursar la llicenciatura a la Universitat Central i que fascinà Faura des del primer moment.

2 Resum d’aquests escrits i dels que s’esmenten a continuació a: Faura, 1904-1913: [Resum de les pri-meres publicacions] (Quadern manuscrit, MGSB, Fons Faura).3 En el treball sobre Sant Tomàs, Gómez-Alba sospita la influència del Dr. Almera; és de creure, però,que la actitud antimaterialista no devia ser exclusiva del canonge, sinó general entre tot el cos docent delSeminari de l’època.4 L’autor especifica en el seu quadern que va construir aquesta peça amb materials publicats a El MundoCientífico, memòries acadèmiques de Comas i Solà, l’almanac Bailly-Baillière i els tractats de geologiad’Almera i Landerer.


89

A les llibretes de camp d’Almera el nom de Faura consta en una data tan recula-da com 1904, a propòsit d’una excursió a Altafulla.5 Faura seguí visitant aquestacomarca l’any següent a la recerca de fòssils pels llits miocènics de Sant Vicens deCalders i de la Bisbal del Penedès, els quals classificà sota la supervisió d’Almera. Notenim notícies de les seves activitats de 1906, però sabem que descobrí un nou Pectena Sant Sadurní i que el 23/02/1907 recorregué el Pliocè de la rodalia de Cervelló; des-prés estudià les faunes del Montjuïc, cosa que li permeté afegir noves espècies a lesja conegudes.6 L’any 1907 va fer quatre excursions al Congost amb càrrec al MapaGeològic, al costat d’Almera o amb d’altres excursionistes membres de la Institució,com Coromines o Llorenç Tomàs. Publicà també una excursió a Gurb, feta ambRosals i Ferrer, en la que identificà el Bartonià (Taula 1). Un dels resultats d’aquestesexcursions fou la descoberta de la flora triàsica en una pedrera de Montmany i delsbriozous eocènics, l’estudi dels quals fou confiat a Ferdinand Canu, especialista deVersailles. De l’excursió a Malgrat en sortí una comunicació sobre els nòduls de fos-forita inclosos en les lidites del Carbonífer.7

Taula 1. Excursions de Faura finançades pel Mapa Geològic entre 1907 i 1908.Font: Llibretes de Camp del Dr. Almera (MGSB, Fons Almera).

Faura, a més de contribuir a la instal·lació de les col·leccions del Seminari(medalla d’or en l’Exposició Internacional de Mineria de 1905), ajudà Font a pre-parar els materials per al curs de Geologia que aquest impartia als Estudis Univer-sitaris Catalans i del que en resultaria el primer i únic tractat de la matèria escrit encatalà; també en les recerques de base per a la “Història de les Ciències Naturals aCatalunya”, obra premiada per la Societat Econòmica d’Amics del País l’any 1905:

Aleshores el Dr. Faura va ajudar-lo en la preparació del materials que necessitava per aquestesconferències, tasca que, a més d’ésser-li profitosa, l’entusiasmà a seguir les petjades del seu mestre [...]Ambdós buscaren en la biblioteca del Centre Excursionista, en la de l’Ateneu, en la biblioteca Univer-sitària, en la Provincial, regirant-les de dalt a baix, i a Madrid, en la Biblioteca del Museu i en la Nacional.Fou en aquestes recerques que es descobriren els originals de dues grans personalitats catalanes pocmenys que ignorades: el de l’obra de Pere Gil, del segle XVI, i unes caixes que contenien treballs de l’insigne geòleg català Carles de Gimbernat i que des de la seva mort no havien estat obertes [...] (Faura:ButllCEC, 46 (488) [1936], 20-26).

5 Tot i que el canonge subvencionà aquesta sortida amb càrrec al pressupost del Mapa Geològic, nohi podia estar relacionada directament, atès que en aquells moments treballava en els fulls delMaresme.6 Faura, 1906: “Nota d’excursions geològiques per la comarca del Vendrell (Tarragona)”. ButllICHN, 6(7):110-111; Faura, 1907: [Descobriment d’un nou fòssil, el Pecten corsicanus Dep et Roman en el terme deSant Miquel d’Olèrdola], ButllICHN, 7: 64; Faura, 1907: “Excursió geològica per els voltants de Cervelló”.ButllICHN, 4(2-3); Faura, 1908: “Adicions a la fauna miocénica de Montjuich”. ButllICHN, 8: 55-60.7 Faura, 1908: “Excursió geològica a Gurb (Plana de Vic)”. ButllICHN, 5(3): 36-41; Faura, 1908: “La fos-forita a Catalunya (una excursió a Malgrat)”. ButllICHN, 8: 66-67; Canu, F., 1913: “Bryozoaires fossilesdes terrains éocèniques du Plá de la Gárgara, près Aiguafreda (Lutecien)”. ButllICHN, 13(7): 102-105

Data Localitats Acompanyants Objectiu Import

22-23/07/1907 Aiguafreda, la Mora, el Figueró, Samalús, la Garriga Martí, Coromines S/d 53,0027/07/1907 Cànoves, Samalús Coromines S/d 18,00

25-26/09/1907 Breda, St Llop, Sta Fe, La Costa, Mosqueroles, Campins, St Celoni Almera S/d 52,1530/12/1907 Malgrat i Blanes Almera S/d 20,50


90

Llicenciatura (1908-1912)

Seguint les passes de Font i Sagué, Faura es desplaçà a Madrid l’any 1908 a fi decursar la carrera de Ciències Naturals, branca aleshores inexistent a la Facultat de Cièn-cies de Barcelona. Allí fou deixeble de mestres als que sempre recordarà amb agraï-ment, com Joaquin González Hidalgo, Ignacio Bolívar o Ramón Adán de Yarza, aquestcol·laborador assidu d’Almera com a petrògraf en les tasques del Mapa Geològic.8 Alcostat d’aquests eminents professors Faura va aprendre malacologia, petrografia i geo-dinàmica, i s’inicià en l’aplicació de la geologia. També entrà en contacte amb altrescentres d’investigació com la Institución Libre de Enseñanza, el Museo de Ciencias Natu-rales, on conegué Salvador Calderón; l’Instituto Geològico de España, dirigit perLluís Marià Vidal i després per Luis Adaro; l’Escola de Mines (amb Palacios, catedrà-tic de mineralogia) i la Real Sociedad Española de Historia Natural, a la que ben aviatcomençà a donar compte dels seus primers treballs científics.

Faura ens ha deixat testimoni d’una excursió de pràctiques –a la que pogué assis-tir gràcies a les 36 pessetes que li envià el Dr. Almera– per la rodalia de Calatayudamb Yarza, Azpeitia i els alumnes de l’Escola de Mines, entre el 23 i el 28 de marçde 1909. Visitaren el Trias de la rodalia de Siguenza (amb calcàries tabulars com lade nostre Keuper); el Miocè i el Cretaci d’Alhama de Aragón; l’Ordovicià d’Atecaamb cruzianes, língula flags i pissarres amb trilobits, i finalment el Monasterio de Piedra; seguidament volgué comprovar amb l’amic Solana, sense èxit, una petita tacade Lias que figura al mapa geològic. 9

Revisió dels materials del Museu del Seminari (1908-1912)

Al Museu del Seminari, Faura havia començat a revisar alguns grups de fòssils comels mamífers10 i els crustacis, treball aquest que acabà a finals d’any a Madrid.11 Seguíamb els graptolits; treball que revisà Almera, per no haver ningú competent respecte àGraptolites aquí a Madrid, y el Sr. Mallada està molt aixafat 12 i que Faura trameté a laSociedad Española de Historia natural. Quedà en projecte fer els nummulits.13

8 S’ha conservat correspondència de Faura amb els professors que tingué a Madrid. Hidalgo, per exem-ple, s’interessà per les Cypraeas del Museu del Seminari per al suplement d’una monografia seva, i vol-gué conèixer els malacòlegs catalans en el curs d’un viatge que havia de fer a Mònaco per tal d’assistira la inauguració del museu d’aquell Principat. A Bolívar confià Faura la correcció de la seva memòriasobre l’Espeleologia de Catalunya. A Calderón li subministrà les publicacions de Llorenç Tomàs per al’obra Los minerales de España que aleshores escrivia (MGSB, Fons Faura). 9 Donà compte d’aquesta excursió a la Institució Catalana el primer d’abril (Faura, 1909: “Excursió ambels alumnes de l’Escola de Mines”. ButllICHN, 6: 107-110).10 Article tramès a la Institució el febrer de 1908: “Mamífers fòssils descoberts a Catalunya” (ButllICHN,5(2): 19-25).11 Descriu 41 espècies, del Silúric al Pliocènic; incorpora dades de Bolívar sobre els crustacis actuals, idóna notícies de troballes recents: els trilobits de la Mora i Samalús enviats per Almera a Barrois; elsdecàpodes del Lutecià i Bartonià (trobats per Rosals, Serradell i Ferrer) i els de l’Helvecià de SantSadurní (trobats per Anton Mir i els seus nebots Pere i Pau i enviats a Déperet). Faura, M., 1908:“Crustacis fòssils de Catalunya”, ButllICHN, 5(8-9): 99-12412 Faura: Postal 16/02 a Almera (MGSB, Fons Almera).13 Faura, 1909: “Graptolitos citados en Cataluña”. MemRSEHN, 6(2): 45-65. De la revisió dels nummu-lits tan sols n’hem vist el títol al quadern de treballs primerencs: “Nummulites citats à Catalunya”.


Gràcies a les bones relacions existents entre Almera i Yarza –més de vint anyscol·laborant amb el Mapa– Faura pogué disposar del seu laboratori des del primermoment, malgrat que no seria deixeble seu fins al següent curs. Yarza s’avingué arevisar les preparacions de les roques del Seminari. 14 El 16/02/09 n’havia deter-minat una primera tramesa i n’esperava una altra. D’aquesta ens consta que algu-nes de les preparacions fetes pels laborants del Seminari tenien massa gruix i eramenester aprimar-les:

La present es pera acusarli rebut de les preparacions de roques de Catalunya y que el Dr. D. Ray-mond Adán de Yarza ja les ha vist casi totes. Mentres ell en son excellent microscopi va observant icomunicantme lo que hi nota jo vaig apuntant lo mes especial de cada preparació, prescindint delscaracters generals y tipichs de les especies corresponents. Si hi ha en alguna preparació l’aspecte carac-terístich de algun dels elements petrográfichs me l’ensenya y me fa anotar les diferències ab els altres.Vet aquí que jo vaig fenthi práctica. Lo qu’ha d’encarregar á En Farret que les fassi lo mes primes possi-bles, car n’hi ha hagut dugues que les he tingut d’aprimar. Ab això ja’n pot preparar mes, perquè comD. Ramón hi te la ma trencada ne passa els taps prompte; y espero no tardará en enviarmen un altreremesa, ja que hi som les podem determinar totes les de la colecció del Seminari, com també se’npodrian fer preparacions de les qu’hi ha a la colecció del Museu Petrográfich del Parch [...] En les quefassin ara, hi podrian enviar una preparació d’aquella roca tan estranya de Llevaneras que n’hi ha unbloch al Parch [...] Ab el Dr. Calderón hem analitzat aquella suposada Couseranita de Nuria y ha resul-tat esser Dolomita en caliça magnesiana; determinació que ha extranyat moltíssim á D. Lluis M. Vidal(Faura: carta a Almera, 7/07/1909. MGSB, Fons Faura).

De vegades hagué d’aprimar-les ell mateix: les preparacions últimes com quetotes s’han de rebaixar ho aniré fent amb calma, i ja li aniré notificant.15 En les llibretes de camp del Dr. Almera consten les despeses ocasionades per la preparació,tramesa i estudi de les roques, finançades amb càrrec al mapa Geològic (taula 2). Ésde notar que Yarza no rebia un cèntim per l’estudi petrogràfic, mentre que Fauracobrava per prendre notes; cosa que li permeté finançar-se els estudis.

Taula 2. Despeses per preparació i estudis de roques, amb càrrec al Mapa Geològic.Font: Llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB, Fons Almera).

91

14 Faura: Postal a Almera, 16/02/1909 (MGSB, Fons Almera). En aquesta tarja hi consta que al Seminaries portava una llibreta de roques de Catalunya. 15 Faura: carta a Almera, 27/01/1912 (MGSB, Fons Almera).

Data Concepte Import ptes.

Maig 1909 A Fortuny y Ferret estudiantes por los trabajos de preparación de rocas (en Dbre.) 40,00

Octubre 1909 Cristales y balsamo del Canada 18,00

15-18/02/1910 Trabajo de Rdo. Faura con las rocas 20,00Entregado al Rdo. Faura para estudiar las rocas en Madrid 145,00

[febrer] Gastos de preparar rocas (fámulo del Seminario) 10,00

21/02/1911 Envio 2 veces preparacion rocas a Madrid 2,40

27/02 Al Rdo. Mariano Faura por sus trabajos de estudio y toma de las notas que hace el Sr. Adan de Yarza en la clasificación de rocas (de feb. a abril)

43,40

[maig de 1911] Al Rdo. Mariano Faura por sus trabajos de estudio de rocas en junio 43,00

[maig] Al fámulo Braner por preparar rocas 20,00

Desembre 1911 Al fámulo Fortuny por preparacion rocas 20,00

18/12 Porte del paquete postal 0,75


Sortides al camp

Durant les vacances estivals, Faura va fer algunes sortides als fulls IV i V en pre-paració, de vegades acompanyant Almera. Consta, per exemple, que l’estiu de 1910anà a Llavaneres, on collí 4 mostres. En una carta a Almera explica que havia anat abuscar unes mostres que interessaven al mestre.16 Les despeses se subvencionaven,com es natural, amb càrrec al Mapa Geològic. (taula 3)

Taula 3. Excursions de Faura (1909-1913) finançades amb càrrec al mapa Geològic.Font: Llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB, Fons Almera).

A començaments de 1912 visità en la província de Castelló una fàbrica que ins-tal·laren uns francesos. Després estigué a la prov de Teruel, on un particular hi teniaconcessions mineres:

Me sorprengué la gran extensió de matèria mineral d’esquists bituminosos, corresponen als estratsde la part inferior del Aptià, amb fòssils característichs ab Orbitolina conoidea, Rynchonella y Tere-bratules, y dessota d’aquestes formacions de caliça i margues marines, hi corresponen els estrats mar-gosos de formació lacustre, ab grans limneas y impressions vegetals. Vareig recullir uns 300 kg demostres de mineral que hem enviat pera que en Novellas ne fassi un escrupulós anàlisi, y veurer si sonaprofitables industrialment pera extreuren petroli i parafines (Faura: Postal a Almera, 2/01/1912 MGSB,Fons Almera).

Proposta per a una cartografia integral de Catalunya (febrer-maig 1909)

La col·laboració amb Almera no li va impedir, però, tot i reconeixent la utilitat delMapa subvencionat per la Diputació, lamentar-ne la lenta elaboració i el limitat abastterritorial; raó per la qual va proposar un nou mapa a escala més petita que cobrís totel territori i que es pogués acabar amb més celeritat. Ho va fer en uns articles a La Veu(taula 4) responent els que prèviament publicaren Novellas, Laforga i Bulbena entrenovembre de 1908 i gener de 1909, en els que assenyalaven la importància i necessi-tat del mapa agronòmic:

92

Data Localitats Acompanyants Objectiu Import

13/09/1908 Hortsavinya Ll. Tomàs Fòssils devònics 10,00

15/04/1909 (dubtosa) Parets, Llissà, Riells, la Ametlla Almera, Tomàs, Wynn S/d 14,60

1/08/1910 El Figueró i la Garriga Almera S/d 9,00

13/08/1910 El Figueró Almera? S/d 10,00

28/12/1910 St Fost, Martorelles, la Conreria – S/d 10,00

3-4/07/1911 Canyamars, Caldetes – S/d 15,00

17/06/1912 Caldetes – Protogina 2,00

6/01/1913 Pineda i Sta Susanna – S/d 15,00

10/06/1913 Aiguafreda, Valldeneu i la Menera Avellaneda S/d 25,00

28/07/1913 Collsacreu i Vallgorguina – Briozous? 23,00

16 Faura: carta a Almera, 27/01/1912 (MGSB, Fons Almera).


Convé que es fassi a una escala regular y suficient. L’escala més proporcionada i més fàcil perales deduccions de cálculs [...] és la de 1 per 100.000 [...] la part geográfica deuria ser lo més per-fecta possible [...] Aquesta secció se pot dir que n’és casi feta, reunit les moltes cartes geográfiquesparcials existents [...] Sobre l’esquelet de la carta geogràfica de Catalunya, ab colors variats i detòns clars, shi senyalarien els elements geològichs del nostre terrer, prescindint dels nivells de quis-cun dels pisos, ja que amb aquests n’hi hà lo suficient; a més, se deurien fer constar els anticlinalsy sinclinals graduats, i fins les falles. Es essencial fer la part orogràfica ab unes curves de nivell quevariessin de 25 metres respectivament, indicant els cingles y les planúries (Faura, 1909: article I; LaVeu de Catalunya, 22/02/09).

El nou mapa proposat per Faura seria la riquesa i la salvació de nostra renaixentaPatria; el podrien finançar les Diputacions –reconeixent la tutela que exerceixen avuiquiscuna en la seva provincia i demà mancomunades, no deixeràn d’esmersarhi laseva influència econòmica– amb l’ajut dels Ajuntaments importants.

Taula 4. Articles que integren la sèrie “Exposició detallada d’un mapa agronòmic” de Faura.

Mort de Font i Sagué (1910)

Estant a Madrid el sorprengué el traspàs de l’admirat mestre, amic i companyFont i Sagué, mort del tifus el 19 d’abril de 1910, a qui sempre recordarà com unexcursionista entusiasta i valerós, un investigador de poderosa iniciativa i fecundaintel·ligència, analitzador i sintetitzador preclar. Des de la llunyania, Faura redactàuna completa nota bio-bibliogràfica que es publicà a la Sociedad Española de Historia Natural. 17 Per a l’homenatge que el CEC dedicà a l’i·lustre desaparegut el26 de novembre, n’aplegà la bibliografia:

He procurat ordenar desde la mort del insigne compatrici tots sos treballs, y per qué no confesar-ho? Mon ánim está abatut per el penós treball que se m’ha encomanat, el de procurar sincronisar totesaquelles investigacions propies y personals que tenía fetes nostre mestre, pera donar-les a coneixer alpoble català, son admirador. Totes les anotacions se’m presenten ab una confusió laberíntica per ont s’hipert el més coneixedor de la voluntat activa, resolta y productora que estava vivificant nostre plorat amic (Faura, 1911: “Biografia de Mn. Norbert Font i Sagué”, Homenatge del C.E. del Vallès al Dr. N. Font i Sagué. Sabadell, s/i, p. 1-16).

També participà, el gener de 1911, en la sessió necrològica del CE del Vallès –en la que es va descobrir un retrat de Font per Ricard Vidal de Solano que iniciavauna galeria d’excursionistes il·lustres– llegint la biografia de l’amic; hi hagueren

93

Nº La Veu, Fulla agrícola SubtítolNº Data

1 113 22/02 –

2 115 8/03 Geologia

3 116 15/03 Orografia

4 119 5/04 Hydrologia

5 123 3/05 Botánica aplicada

6 125 17/05 –

17 Faura 1910: “Rdo Dr. D. Norberto Font y Sagué, Presbítero (Noticia necrológica)” BolRSEHN, 10:245-258); Faura, 1911: “Bibliografia de Mn. Norbert Font y Sagué, Pbre. ButllCEC 21(193):73-80.


parlaments de Palet i Barba, Timoteu Colominas (del Club Muntanyenc) i d’EduardVidal i Riba.18 I, en complir-se el primer aniversari, publicà un article a La Veu:

Fa un any que la dissort me deixà sense l’íntim amich que dirigia mos actes en el camí de la cièn-cia ab els més sanitosos consells. Y aquelles cadenes que forjà l’afecte que a abdós ens confonia, per-sisteixen robustes, car sempre una obra del mestre perdut me guía en els actes, y aixís tinch presentesses advertències com compleixo sos consells y m’aprofito de ses instruccions, aprench d’estimar els pro-blemes que embrollen la historia geológica de nostres terrenys (Faura: “Cap d’any de la mort de Font iSagué. La Veu de Catalunya, 19/04/1911).

La hidrogeologia (1910)

S’ha vist més amunt que Faura començà a escriure sobre abastiments hídrics i per-foració de sondeigs l’any 1904. El 1909 escrigué un article de premsa negant la utilitatdels aparells buscadors d’aigua subterrània, article en el qual transcrivia paràgrafssencers d’un informe de Vidal sobre el “telhidroscopi terrestre” de García Muñoz. 19

L’estiu de 1910, lliurà a La Veu un article que Font i Sagué deixà inacabat sobre elmateix tema, 20 i va fer el que probablement va ser el seu primer treball pràctic coma hidrogeòleg, sobre un pou artesià del Pla de Mar, al Vendrell. A finals de desembreconferencià a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre sobre el projecte d’abastimenthídric a Barcelona: rebutjà el pla municipal, conegut com Projecte Rivas, per tractar-sed’aigües de dubtosa potabilitat, per no existir el cabal de 140.000 m3 i per no haver-sefet correctament els aforaments. També negà alguns dels conceptes falsament atribuïtsa Font i Sagué. Aconsellà, per contra, aprofitar les aigües subterrànies pel fet de sermés potables i segures; tot i advertint que no estava clar que es poguessin obtenir els200.000 m3 que la ciutat necessitava.21 Aquells dies presentà una extensa monografia

94

18 ButllCEC, 1911, p. 110. Faura, 3/1/1911: “Biografia de Mossen Norbert Font y Sague”. Dins:Homenatge del Centre Excursionista del Vallés al Dr. N., Font i Sagué, p. 1-16.19 M. F[aura]: “Justícia! Aparells buscadors d’aigües soterranies (!!)”. La Veu, 18/10/1909.20 “De mossèn Font i Sagué, son darrer article a La Veu”. La Veu de Catalunya, 27/07/1910.21 Faura: “Origen i naturalesa de les aigües del Besós”. La Veu, 23/12/1910.

Fig. 2. Faura, 1911: Dibuix per al projecte deMuseu Geològic de Catalunya. Manuscrit del FonsFaura (MGSB).

Fig. 2. Faura, 1911: Drawing for a GeologicalMuseum of Catalonia project. (Manuscript of FauraCollection, MGSB).


a un concurs obert per l’Ateneu Popular de Gavà que guanyà un premi extraordinaride 125 pessetes. En ella proposava canalitzar l’escorriment fluvial i instal·lar pousxucladors per abaixar el nivell freàtic. Després es repoblarien les terres pantanoses iles dunes amb la col·laboració dels particulars.22 L’any 1912 s’interessà per un feno-men d’artesianisme natural a l’hort de l’Angelic (terme de Guissona) i per un pou artificial obert a Castellnou d’Oluges.23

Projecte de Museu Regional d’Història Natural (1911)

L’octubre de 1911 proposà a la Institució Catalana d’Història Natural la creaciód’un museu sota protecció de la Diputació i dirigit per aquella amb la col·laboració dedistingits consocis, solicitant a la corporació provincial un local al costat de l’Institutd’Estudis Catalans. Els socis presents acordaren nomenar una comissió per tal de pre-sentar el projecte a Prat de la Riba; cosa que varen fer:

Ahir visitaren al President D. Enrich Prat de la Riba el doctor Faura i altres varis individus de la Juntadirectiva de la Institució Catalana d’Història Natural, exposant-li el desig de que se reuneixin en una lesdiferents col·leccions d’aqueix genre que existeixen disperses a Catalunya ab l’objecte de formar-ne unade completíssima i que respongués a les creixents necessitats que son estudi exigeix (La Veu, 1/11/1911).

El president demanà un projecte acompanyat de dades, reconeixent la importàn-cia de les pretensions, que es comprometé a procurar atendre. En un dels dossiersdocumentals aplegats per Faura es conserva un plànol, adjunt a les notícies prece-dents, que deu correspondre al projecte. (Fig. 2)

FAURA, ENTRE LA RECERCA I LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

La tesi doctoral (1912)

Ben aviat es plantejà Faura fer una obra sintético-crítica de la Geologia estrati-gráfica de toda la región catalana per tal d’assolir el grau de Doctor. Val a dir que a lacapital trobà tota classe de facilitats per a desenvolupar aquell treball: el consentimentde Palacios, director de l’Escola de Mines, per tal que pogués fer els estudis petro-gràfics comptant amb el microscopi i l’experiència d’Adán de Yarza; al Museo, el la-boratori de Bolívar i les col·leccions facilitades per Eduardo Hernández Pacheco, capde geologia. Obtingué algun ajut de la Comisión del Mapa Geológico com a recol·lectorde fòssils dels jaciments clàssics de Catalunya.24 Adaro, primer director del nouInstituto Geológico de España, li posà a disposició les col·leccions i la biblioteca.

Havent revisat els principals jaciments paleozoics catalans –entre altres, estudiàamb Joly uns jaciments propers a la collada de Toses on suposadament l’enginyer

95

22 Faura, 1910: Projecte pera convertir en terres de regadiu les de la part baixa del terme municipal deGavà. Resum manuscrit, 1 p (MGSB, Fons Faura).23 Faura, 18/11/1912: “Un pou artesià natural a Guisona (provincia de Lleida)” ButllICHN 12: 61-64.24 En un curriculum molt posterior diu que el 1909 començà a recol·lectar fòssils per a la Comisión del MapaGeológico; en la tesi assegura que seguí les instruccions d’Almera i Vidal en les sortides de camp. Així, doncs,seria Vidal, aleshores director de la Comisión, qui li hauria facilitat els ajuts que no hem pogut documentar. 25 Faura, 1912: “Sobre dos nuevos yacimientos ordovícicos en los bajos Pirineos”. BolRSEHN, 12: 171-181.


Salinas havia trobat arqueociàtids i que ell situà a l’Ordovicià 25– començà a redactarla memòria a finals de 1911. En aquell moment consultà publicacions sobre els fòs-sils suposadament cambrians de Prades, i esperava que Almera en publiqués una notaa la Institució.26 En el text expressa la necessitat d’una obra com aquella i exposa elpla de treball:

Han sido tantas y tan dispersas las notas y Memorias que contienen datos que importa conoceral paleontólogo crítico de Cataluña, que se hacía patente la necesidad de sintetizarlos y presentarlosconcluyentes y definitivos en su conjunto, para su difusión [...] Reunidos todos estos datos, y cercio-rándonos de ellos en comprobaciones personales, los he podido confirmar en los muchos viajes yexcursiones que llevo hechos, aumentando considerablemente los conocimientos adquiridos; y apor-tamos además nuevos hallazgos, que la casualidad fortuita nos ha proporcionado [...] Se nos imponeun plan de clasificación sistemática reconstituyendo los grupos especiales con perfecto orden [...]nuestra exposición consistirá en un examen por separado y en detalle de las formaciones geológicas[...]; á la descripción de cada uno de los terrenos precederá una sucinta introducción histórica y alfinal seguirá un breve resumen, formulando conclusiones generales después de exponer la lista detodas las especies reconocidas en los respectivos estratos. Tendremos especial cuidado en hacer unadescripción de todos los clásicos yacimientos fosilíferos [...] y haremos hincapié en aquellos datospaleontológicos que han servido para la crítica y definición de los mismos (Faura, 1913: “Síntesisestratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña, con una descripción de los yacimientos fosilífe-ros más principales”. MemRSEHN, 9(1); Introducción)

El 28 de juny de 1912 presentà la memòria de doctorat davant d’un tribunal pre-sidit per Vidal i Careta (President), del que formaven part Eduardo HernándezPacheco (Secretari) i Joaquin González Hidalgo; meresqué la qualificació deSobresaliente. El febrer de 1913 sol·licità se li dispensés l’assistència a la cerimò-nia d’investidura, cosa que li fou concedida el 12 de maig. El títol se li va expedirel 16 de juliol.

Faura lliurà la tesi per a la publicació dins la sèrie de memòries de la RealSociedad Española de Historia Natural el 5 de març de 1913; en aparèixer meresquéun comentari descriptiu de Joan Palou a Reseña Eclesiàstica i una valoració entusiàs-tica de Mn. Pau Farret a La Veu de 1/12/1913. Se’n va fer una tirada apart que vacostar a l’autor 240 pessetes.

96

Fig. 3. Faura, 1913: Portada de la tesi doctoral sobre el Paleozoiccatalà.

Fig. 3. Faura, 1913: Title-page of his doctoral thesis on the Palaeo-zoic of Catalonia.

26 Faura: tarja postal a Almera, 13/12/1911 (MGSB, Fons Almera)


Taula 5. Síntesi estratigràfica dels terrenys paleozoics i precambians, segons Faura (1912).

97

Unitats Collserola-Baix Llobregat Montseny-Malgrat Pirineu català

Permià - - ?Rothliegendes, entre Nogueres?Calcàries amb polípers a Navinés

Carbonífer Estefanià - - Pissarres carbonoses del Masde Molló amb PecopterisCarbó amb flora fòssil

Westfalià - - Pissarres ampelitosesd’Aguiró amb flora fòssil

Viseà Grauvaques grises (Putxet)amb Calamites,Archaeropteris i Phillipsia

Grauvaques grogues aSamalús amb Productus

?Dictyodora liebeana aBellver

Tournaisià Lidites amb nòduls fosfatats(Sta Creu d’Olorde)

Lidites amb nòduls fosfatats a Malgrat

Lidites negres de Surroca iTahús

Devonià Famennià - - Griotte vermella de PuigLlançada amb GoniatitesFrasnià - -

Givetià - -Eifelià Griotte grisa amb Tentaculites

(el Putxet)- Griotte grisa amb Tentaculites

(Taga, la Seu)Coblencià Grauvaca argilo-ferruginosa

amb Atrypa i Orthys beaumonti- -

Gedinnià Filadis grisos amb TentaculitesPissarres argiloses de Bruguésamb Tentaculites, Phacops iLeptaena

- -

Gotlandià Superior Calcària de Sta Creu d’Olordeamb Cardiola interrupta iPanenka humilis

- Calcària negra de Camprodoni Ogassa amb Orthoceras

Ludlow Filadis amb Monograptus roemeriPissarres roges de Cervelló id.

- -

Wenlock Filadis blancs i grisos amb M. priodonPissarres ampel·lítiques deGràcia amb M. priodon

- -

Tarannon Pissarres de Torre Vileta(Cervelló)

- Pissarres ampel·lítiques deCamprodon amb Dalmanitesi M. priodon

Llandovery Pissarres blanques amb M. convolutusPissarres grises de Bruguers iAiguafreda amb M. proteus

Pissarres d’Aiguafredaamb M. proteus

-

Ordovicià Caradoc Grauvaca de Montcada ambFavosites i Orthis

Pissarres grises de la Mora ambIllaenus, Strophomena, Orthis

Grauvaca poligènica dePardines amb Favosites

Llandeilo - - -Arenig - Pissarres de Malgrat amb

Arenicolites-

Tremadoc Pissarres porpra del Papiol ambOgygia, Asaphus, Lingula, etc

Pissarres verdoses de Samalúsamb Asaphellus i Avicola

-

Cambrià Potsdamià - - Pissarres amb Oldhamia?- - Pissarres argiloses amb

Trochocystites?Acadià -Georgià ?

Pissarres argiloses amb Medusites, Nereites i Myrianites, grauvaques amb EophytonAmb L. ferruginea (Pirineus, Montseny, Priorat)

Precambrià(Algonquià)

Quewenawià Pissarres argiloses amb estaurolita o quiastolita- Fillites argiloses, talcoses (Montseny)

Uronià - - Micacites, talcites, etc. amb elements detrítics

Arcaic(Estrat cristal·lí)

Quewatià - Micacites i filites (Mataró) Micacites i fibrolites- Gneiss micaci

Laurentià - Gneiss estratificat (Montnegre, Pirineus)? ? Gneiss glandular? ? Gneiss granitoide


98

Estudi de la vall de Ribes (1912)

Estant en preparació la síntesi estratigràfica, Faura sol·licità un ajut de la Juntad’Investigacions Científiques per tal de seguir treballant al Pirineu en l’ampliació delstreballs de la Comissió del Mapa; prèviament havia fet una donació paleontològica deprop de 700 espècies classificades representant els estrats de Catalunya, junt amb unaaltra de minerals i roques. 27 El 8/06/1912 se li concedí per R.O. una pensió de 350ptes mensuals durant 4 mesos, més 400 per viatges i 400 per material, per continuarels estudis geològics pels Pirineus orientals; 28 estudis que començà el dia 30 a Ribesde Freser. El 5 d’agost havia recorregut bona part dels terrenys fronterers i pensavatraslladar-se a la Cerdanya; deu dies després, havent cobrat 859,70 pts, era a punt desortir cap a l’Alt Llobregat i vessant N del Cadí:

He recorrido toda la parte alta de la Cordillera en la que comprenden los valles de Camprodón,Ribas y Cerdanya. He levantado un mapa geológico de toda esta región pirenaica, y estoy muy satisfe-cho del buen resultado de mis expediciones. Y ahora para completarlo me falta seguir el extremo meri-dional de la Sierra del Cadí (Faura: Carta al Secretari de la Junta de Ampliación de Estudios,15/10/1912; MGSB, Fons Faura).

El 19 li envien l’import corresponent als mesos d’Agost i Setembre; el dia 22 vasuspendre les expedicions perquè havia començat a nevar:

El material recogido y las notas particulares tomadas serán suficientes para que en breve plazopueda hacer la composición de un bosquejo geológico de aquellos altos valles [...] Este mapa va á seruna ampliación del oficial publicado por la Comisión del Mapa Geológico de España, corregido yenmendado muchas importantes inexactitudes. Una vez haya terminado este mapa y escrito una memo-ria descriptiva, haré entrega á la Junta de los originales por si estimara su publicación (Faura: Carta22/10/1912 al Secretari de la Junta; MGSB, Fons Faura).

Suggerí publicar a Barcelona el mapa, cosa a la que la Junta no posà inconve-nient. Consultà Almera i acordà amb Brossa que ell faria el geològic a 1:50.000 iBrossa el reduiria a escala meitat sobre pedra. Atès que no hi havia mapa topogràfic,el seu, basat en mapes inèdits (miners, de ferrocarrils i d’aprofitaments hidro-elèctrics) seria el primer, el més complet i el millor de l’àrea. El 10 de novembre LaVeu assegurà que la publicació del mapa era imminent. El 3 de desembre envià aMadrid el pressupost de la casa Henrich: tirar 2.000 exemplars d’un mapa de 52x76cm a 15 colors, incloses la base geogràfica i el relleu, les pedres, paper, etc, pujava4.095 ptes. 29 El mapa no es va publicar; actualment es conserva al Museu delSeminari (Fig. 4A). Per la correspondència amb Luis Adaro sabem que Faura es pro-posava escriure una memòria sobre la zona estudiada, que volia presentar-se a oposi-cions a primers de 1913 30 (foren suspeses per RO fins a nou avís), i que el directorde l’Institut li havia ofert suport per a assistir al Congrés Internacional del Canadàen comissió oficial.

27 Faura: Esborrany de la sol·licitud a MGSB, 1 quart. mss.28 Gaceta de Madrid, 11/06/1912, p. 586.29 Dades de la correspondència de Faura amb la Junta de Ampliación de Estudios (MGSB, Fons Faura).30 El 6 de gener demanà la incorporació al Instituto Nacional de Ciencias Físico-Naturales que protegiala Junta de Ampliación de Estudios (Faura: Recull de publicacions, I; MGSB, fons Faura).


99

Fig. 4. Mapes geològics manuscrits, per Faura: A) Mapa de la vall de Ribes, a l’escala 1:100.000 (1912);B) Mapa de la muntanya de Montserrat, a l’escala 1:20.000 (1917). Amb permís del Museu Geològic delSeminari de Barcelona.

Fig. 4. Manuscripts of Geological Maps, by Faura: A) Vall de Ribes, at a 1:100.000 scale (1912); B) Mont-serrat Mountain, at a 1:20.000 scale (1917). Courtesy of Geological Museum of the Seminary of Barcelona.

A

B


31 Segons consta en la Gaceta del 7/12/1914, a propostade la Junta del Museu de Ciències, el Rei concedí a Fauraun premi de 150 pessetes per les aportacions de materialcientífic.La composició del donatiu consta en un full manuscritpel donant, segons taula adjunta (MGSB, Fons Faura).

32 Faura: “L’últim terratrèmol sentit en la costa de Llevant”,La Veu de Catalunya, 23/01/1913; id: “Sismologia catalana.Estudi geotectònic d’una llaga sísmica propera aBarcelona”, MemICHN, 1(2): 155-176. Inclou aquestamemòria un catàleg de sismicitat històrica, un de sismesmoderns enregistrats per l’observatori Fabra (1907-1912)i un croquis tectònic; fou elogiada per Comas i Solà a lespàgines de La Vanguardia. El mapa d’isosistes es trobareproduït a: Bassegoda, B., 1934: “Ressonància sísmica.Són oportunes a Barcelona les construccions molt lleugeresi esveltes?”, Arquitectura i urbanisme, 13.

Unitat Espècies ExemplarsQuaternari 9 10Pliocè 81 280Miocè 124 213Oligocè 14 21Eocè 108 450Senonià 34

360

Campanià 7Santonià 5Garumnià 29Turonià 4Urgonià-Urgoaptià 64Oxfordià 1

80Kimmeridgià 1Lias 30Trias 13 20Carbonífer 49 71Devonià 30 52Silurià 59 91Cambrià 5 8Totals 665 1656

Com a mostra d’agraïment a la Junta per la beca atorgada, Faura ofrenà unacol·lecció paleontològica de 1.656 exemplars comprenent tots els pisos i jaciments deCatalunya, a més de 60 minerals i roques.31

Sismologia catalana (1913)

Des de 1909 Faura aplegava dades sísmiques, comptant amb la col·laboració de Comasi Solà, de Cazurro (qui havia instal·lat un sismògraf a Girona), de l’observatori de l’Ebre,de la Cartuja de Granada, dirigida per Navarro Neumann; de l’observatori central; deChoffat (Lisboa), Mengel (Perpinyà), i de l’observatori Fabra, per tal de…

Recollir el material suficient per a donar a llum, en el seu degut temps, una síntesis ben sòlida idocumentada, agermanant les observacions dels registres sísmics amb la distribució topogràfica delsterrenys, les inclinacions dels estrats, les falles antigues i modernes relacionades amb l’equilibri geo-dinàmic, dispersió de les deus termals i les regions volcániques apagades més o menys actives, etc.

Fa alguns anys, desde que podèm comptar amb veritables estacions sismològiques a Espanya, que nodeixo perdre cap noticia referent a les manifestacions de l’activitat geotectònica actual, i catalogarles pera que més tart pugui teorisar sintèticament sobre’ls moviments de l’escorsa de la terra [...] Seguia esmer-sant-me an aquesta tasca, per a recullir el material suficient per a donar a llum, en el seu degut temps,una síntesis ben sòlida i documentada. (Faura, 1913: Sismologia catalana, MemICHN, 1(2): 155-176).

Fins al 1912 comunicà diverses notes sismològiques a la Sociedad Española deHistoria Natural. Un article a La Veu i una memòria sobre la sismicitat del Maresme sónles seves darreres aportacions en aquest camp.32 En aquesta es dolgué que Comas nocontinués la recerca sismològica, atès que des d’abril d’aquell any s’acomplí l’acord de la Acadèmia de Ciències, pres el maig de l’any anterior, separant la direcció de lesseccions astronòmica (Comas) i meteorològica - sismològica (Fontseré):

Ens condolèm de que no’n sigui continuador l’eminent Comes i Solà, qui inaugurà les instalacionsdels aparells sismògrafs del Observatori Fabra, els perfeccionà notablement, i durant set anys ens ha facilitat ordenades totes les notes registrades, poguent reconstituir el Mapa sísmic de Catalunya. Noobstant, confiem amb l’intel·ligència i entusiasme del seu continuador, el Sr. Fontseré per a que no’ns restin estroncades aquelles gràfiques reveladores de la dinàmica de nostra terra, i per a que amb ellespoguem donar solució a una serie de problemes a resoldre sobre l’actuació del geodinamisme en les varia-cions estratigràfiques de Catalunya (Faura, 1913, op. cit.).

100


L’accés a la funció pública (1913)

A proposta del Patronat de l’Escola Superior d’Agricultura, Faura fou nomenat perla Diputació provincial, en la sessió de 14/01/1913, professor ajudant de la càtedra deZootècnia amb l’obligació d’explicar les assignatures de Botànica i Zoologia agrícoles,amb uns havers de 2.000 pessetes anuals;33 aquell mateix any se li encarregà interina-ment l’ensenyament d’Anatomia i Fisiologia vegetals. I al mes d’octubre guanyà enconcurs públic la càtedra de Geologia i Agrologia (Geografia física agrària), quemantingué durant deu anys en contractes de tres. La plaça estava dotada amb 3.000 pes-setes anuals i l’obligava a 9 hores lectives setmanals. També donà cursos de Geologiaaplicada a l’agricultura 34. L’any 1918 esdevingué funcionari de la Mancomunitat en virtut del traspàs de l’Escola (Sunyer 1995). Reorganitzats els ensenyaments, va ésserconfirmat en les càtedres de Geografia del curs preparatori i de Geologia i Geografiafísica agràries dels cursos superiors. Una segona reorganització li va confiar, a més, lesassignatures d’Histologia, Agrologia i Hidrologia (Gómez Alba, 1995).

Faura utilitzà des del primer moment les sortides al camp com a mètode pedagògic(de l’any 1916 consten excursions a l’observatori Fabra i al Cap de Creus); per a lespràctiques de botànica, que es feien també sobre el terreny, comptava amb l’assistèn-cia del P. Joaquin M. de Barnola. Presidia l’aula un gran mapa geològic d’Espanyaque Faura va adquirir per 100 pessetes i que va fer posar sobre tela.

El 27/05/1913 fou nomenat professor auxiliar numerari del primer grup deCiències Naturals de la Universitat de Barcelona 35, plaça gratificada anualment amb1.250 pessetes i obtinguda per oposició; en aquesta situació substituí ocasionalmentel catedràtic Maximino San Miguel de la Cámara en l’ensenyament de les assigna-tures de Geografia i Geologia Dinàmica i de Geologia Geognòstica i Estratigràfica.36

Més endavant passaria a auxiliar interí del 6è grup de Naturals amb idèntica gratifi-cació (va ser-ho de Mineralogia Especial entre juny de 1914 i fins 191837); i el 29 demarç de 1915, a auxiliar numerari amb 1.500 pessetes;38 al curs següent era ajudant

101

33 Comunicació extra-oficial del Secretari del Patronat, 22/01/1913 (Arxiu Roser Battesti).34 De la seva tasca docent ens han quedat sengles Qüestionaris de Geologia i Geografia física agràries i d’Anatomiai Fisiologia vegetal, publicats ambdós per La Neotípia l’any 1916. Entre els alumnes amb qui Faura va mantenirdesprés relacions d’amistat, destaquen el futur arquitecte Bonaventura Bassegoda i el futur advocat A. Bergós iMassó. Molts anys després Bergós recordava amb agraïment el mestratge de Faura: Benvolgut amic i enyorat pro-fessor: He rebut el volum que la vostra gentilesa i el record de companyonia viscut uns anys, m’ha tramés. No volgueu pensar l’alegria que em dóna tot el que em recorda l’Escola d’Agricultura on si bé no em feu un agri-cultor m’acarà a la vida i m’en feu subjecte actiu de la mateixa (Bergós: Carta a Faura, 12/02/1934, MGSB).35 La Secció de Ciències Naturals, que agrupà els ensenyaments de Biologia i Geologia, fou creada per ROde 16/09/1910 a iniciativa d’Odón de Buen, catedràtic d’Història Natural des de 1889, excomunicat per dar-winista el 1895 i traslladat a Madrid l’any 1911. El pla d’estudis era gairebé igual que el de Madrid: de les 16assignatures que componien els quatre cursos, sols la quarta part tenien a veure amb la geologia: una GeologiaGeneral, la Mineralogia, la Cristal·lografia i una Geologia Estratigràfica, més un apèndix paleontològic inte-grat dins de l’assignatura de Zoologia. Les càtedres les obtingueren dos deixebles de de Buen: FrancescPardillo i Vaquer (Cristalografia i Mineralogia, 1911) i Maximino San Miguel de la Cámara (Geografia Físicai Geologia Dinàmica, 1912; a la que acumulà la Geologia Geognòstica i Estratigràfica). (Ordaz, J., i Truyols,J., 2003. “Antecedents de l’ensenyament de la Geologia a la Universitat de Barcelona”. Dins: Cinquanta anysde geologia a la Universitat de Barcelona”. Barcelona, Facultat de Geologia, p. 67-85).36 Ofici del Degà de la Facultat, 6/10/1913 (MGSB, Fons Faura).37 Com a tal, Faura encarregà al preparador Lluís Soler i Pujol una col·lecció de models cristal·logràficsen fusta el 8/06/1916 (MGSB, Fons Faura).38 Comunicacions del Subsecretari d’Universitats a Faura datades 27/05/1913; 5/05/1914, 29/03/1915 inomenament ministerial de 5/06/1914 (Arxiu Roser Battesti).


del professor encarregat de l’assignatura de Mineralogia i Botànica del curs prepara-tori, Antoni Vila i Nadal.39 Entre octubre de 1917 i gener de 1918 s’ha d’encarregarde la càtedra per malaltia del catedràtic; aleshores (15/01/1918) deixà l’assignatura deCristal·lografia. El 13/05/1919 és elegit vocal de la comissió inspectora de la Uni-versitat, i el 31 de desembre se li concedí cobrar els havers en concepte de sou.40

Cada any organitzava una excursió llarga amb els alumnes, com la d’abril de 1915a Olot i St Joan de les Abadesses, ocasió que aprofità per a fer una conferència públi-ca sobre els volcans:

La noche de este día fue tambien provechosamente empleada con la conferencia que dió en el CentroCatólico de Olot el director de la excursion, Dr. Faura, en la que expuso con elocuente palabra un notableresumen de todo cuanto habíamos tenido ocasión de examinar hasta ahora en tan interesante excursión,exponiéndonos las teorías modernas sobre el volcanismo, y terminando con un curioso experimento, pre-sentando la formación de un diminuto volcán artificial, mediante una reacción química con el bicromatoamónico, cuyo curioso experimento llamó justamente la atención de los numerosos oyentes, logrando el con-ferenciante calurosos y merecidos aplausos (García del Cid, F: [Reseña de la excursión realizada por losalumnos de Mineralogía y Botánica a Bañolas, Olot y San Juan de las Abadesas], BolRSEHN, 15: 286-288).

El curs següent visitaren l’estany de Banyoles, les coves de Serinyà, la colada basàlticade Castellfollit, els cràters de la rodalia d’Olot, l’explotació hullera de Surroca, la fàbricade ciment i les explotacions de margues bituminoses de Sant Joan.41 A començaments de1916 anà amb els alumnes de Mineralogia i Botànica al Berguedà aprofitant les vacancesde Carnestoltes: visitaren les deus de Castellar, les fàbriques Asland i Artigues i les minesde Fígols.42 I l’any 1917 visitaren les mines de Bellmunt, juntament amb els alumnes delcurset que donava al Centre Excursionista.43 No es tenen notícies d’excursions poste-riors, potser perquè la falta de recursos no permeté organitzar-ne cap altra. 44

102

39 Josep Pla va tenir ocasió d’assistir (1913) a les classes multitudinàries i caòtiques que donava aquestprofessor i fins i tot a una sortida de pràctiques; cosa que li bastà per descartar seguir en aquesta brancade Ciències. Uns anys després deixà escrits els seus records –realment divertits, potser un pèl exagerats,retrat patètic de la misèria i el desordre que regnaven en l’alma màter d’aquella època, si més no en aquestacàtedra concreta –en el Quadern Gris. Segons Pla, aquest bon home, que els alumnes anomenaven “l’avi”,era incapaç de fer front als tres-cents (!) energúmens que convertien l’operació de passar llista– operacióque ocupava sovint els tres quarts del temps assignat a la classe- i les sortides de pràctiques a la plaçad’Espanya en una disbauxa continuada. Solé Sabarís, que cursà l’assignatura de Vila - anomenada“Geologia” des de 1923 - pels volts de 1930, explica que Faura pràcticament no tenia altra missió que ferde “papu” quan els alumnes de Vila Nadal es sortien de mare i la seva presència autoritària els mante-nia uns dies, no massa, a ratlla (Solé 1974). Antoni Vila i Nadal, antic deixeble d’Almera i de Bolívar,professor a Santiago (1886-1904) i posteriorment a Salamanca, havia proposat la construcció de dues esta-cions zoològiques que no passaren de projecte: l’una a Barcelona (1888) i l’altra a Carril (Galicia, 1900),tot i que d’aquesta se’n va arribar a posar la primera pedra (Fraga Vázquez, X.A., 1984: “A propagacione institucionalizacion das ciencias naturais en Galiza no periodo 1886-1904: Vila Nadal” III Congreso dela Soc. Esp. de Historia de las Ciencias, 3: 243-258). Publicà un manual de l’assignatura.40 Comunicació del subsecretari, 31/12/1919 (Arxiu Roser Battesti).41 Correspondència sobre l’organització de les excursions al Fons Faura, MGSB.42 [Faura]: “Expedició científica a l’Alt Bergadà en ple hivern”; Ilustració Catalana, 19/03/1916, ambfotografies; altres fotos a El Día Gráfico.43 “Excursión escolar a las minas de Bellmunt”. Revista Ibérica, 7(211), p. 211 (1917)44 El 9/11/1917 el Rector Valentí Carulla comunicà a Faura que les obres que s’havien de fer a la càtedra(400 ptes), per no disposar de fons, podrien fer-se amb càrrec a les pràctiques de l’assignatura (Ofici alFons Faura, MGSB). Segons Pla, el local era situat al primer pis del pati de Dret. Per arribar-hi s’havia de pujar una escala molt estreta [...] A l’hivern, l’aula de Mineralogia i Botànica era obscura.Era un amfiteatre incrustat en un espai cúbic, molt alt de sostre, pintat de color de merda líquida, ambun finestral neogòtic que deixava passar la llum somorta que es filtrava de les branques dels arbres deljardí central de la casa. La tarima, en contrabaix dels bancs, resultava molt disminuïda en proporció del’alçada de l’amfiteatre. (J. Pla: El quadern gris. Vol 2, p. 86; Destino, 1983).


103

Ingrés a societats científiques i excursionistes (1913-14)

Poc després del seu ingrés oficial (24/07/1912), Faura fou escollit vicepresident de laSecció de Geografia física del Centre Excursionista de Catalunya i començà a organitzar-hiexcursions: el 25 d’agost visitaren la zona metamòrfica del Tibidabo, i el 15 de setembre elPliocè de Sant Feliu del Llobregat. Tot seguit, passà a presidir la Secció en substitució deJoan Rosals i formà part de la comissió per estudiar i proposar a la directiva el que fos mésconvenient per a la conservació del refugi d’Ull de Ter. Al mes de juliol, comptant amb elsuport d’Almera, Faura reprengué una antiga proposta de Mn. Jaume Oliveres d’habilitaruna capella a la Renclusa, cosa que meresqué una dura resposta de Rossend Serra i Pagès:

Ara que’l catalanisme sofreix una depressió [...] convé més que mai que hi hagin camps oberts atothom, sense prejudicis ni esperit de capelleta i potser l’únic que’ns queda, el Centre, V. i els seus amicsnos el volen treure [...] Mossen Font i Sagué mateix, per deure de patriotisme i de justicia, va fer cesaruna actitut semblant quan se va construir el xalet d’Ull de Ter. Els estatuts prohibeixen terminantmentocupar-se de religió, i fa una pila de temps que en Directiva, no’s fa altre cosa que parlar-ne ¿Es pos-sible que estiguin tan obcecats que no vegin que aixó és perillós i que lo greu és precisament que s’enparli? (Serra: Carta a Faura, 11/07/1913, MGSB, Fons Faura).

Des de la presidència de Secció, Faura va fer una important tasca de divulgacióde la geologia, amb l’organització d’excursions, cursets i conferències que ell mateixdonava amb l’acompanyament de projeccions fotogràfiques.

Ingressà Faura a la Institució Catalana d’Història Natural en sessió de 5/01/1913,en la que presentà en nom d’Almera una nota de Ferdinand Canu sobre briozous idonà extenses explicacions sobre els estudis efectuats en la costa de llevant per tald’esbrinar les causes dels terratrèmols que repetidament s’hi enregistraven. 45 Un anydesprés ingressà a la Société Géologique de France: anunciada la presentació perVidal i Almera en sessió 5/01/1914, fou elegit el 19 de gener. 46

Monografia de les espècies paleozoiques (1914)

L’estratigrafia del Paleozoic, exposada per Faura en la seva tesi doctoral, tingué unavigència extremament curta. Estant en premsa la memòria, una revisió dels trilobitsantigament classificats com a ordovicians per Barrois, portada a terme per Pruvost, vasubvertir la posició de la unitat de pissarres porpres del Papiol i obligà in extremis a variarla llegenda del Mapa Geològic, poc abans d’imprimir-se’n els fulls 4rt i 5è (taula 6).

La part paleontològica del treball, actualitzada amb la revisió de Pruvost i addicionadaamb imatges fotogràfiques fetes amb la col·laboració de Bataller,47 fou presentada al PremiAgell convocat per l’Acadèmia de Ciències de Barcelona per a l’any 1914, sota el lema“Fides, Scientia et Patria” i el títol “Prodromus Paleozoicus Faunae et Florae FossiliumCataloniae”. En aquest treball es fa un judici crític de totes i cada una de les espècies,comprovant les descripcions donades pels autors respectius i reproduint gràficamentgran part de les formes específiques descobertes fins aleshores a Catalunya (taula 7).

45 ButllICHN, 10(1), p. 6.46 CRsommSGF, nos. 1 i 2.47 Bataller participà activament en l’elaboració del treball, com reconegué Faura: Verdaderament el falloens ha sigut favorable. I quant en el mes d’octubre se fassi entrega del premi també ne participarán elscolaboradors. Especials mercés per ta felicitació i per tes generosos serveys (Faura: Postal a Bataller,7/07/1914, MGSB, Fons Bataller).


104

Taula 6. Comparació de l’estratigrafia proposada per Faura per al sector Malgrat-Montseny (1912) ambla llegenda dels fulls V i VI del Mapa Geològic d’Almera i Brossa (1913).

Este trabajo está contenido en cinco volúmenes muy bien presentados, de los cuales el primero compren-de el prólogo y la introducción y los otros el fondo de la memoria [...] el cual reviste capital interés, pues en élno sólo van enumeradas las especies y formas de una gran parte de las mismas, como fuente de datos para elconocimiento perfecto de cada una, la sinonimia y la bibliografia de todas las citadas, y las localidades en que,ya por el autor, y por otros geólogos, han sido descubiertas o recogidas. Presenta 331 especies o formas halla-das en nuestros terrenos paleozoicos, de las cuales hay 201 fotografiadas entre las cuales hay algunas nue-vas para la ciencia, que han sido descubiertas y estudiadas por el autor (Almera, 6/06/1914: “Dictamenacerca del trabajo con opción al premio Agell, últimamente anunciado”. BolRACAB, 3[1915]: 459-466).

El jurat declarà l’obra guanyadora, previ dictamen del Dr. Almera, el 30 de juny; elsobre amb el nom de l’autor s’obrí el 31 d’octubre, moment en que se li varen lliurar les2.000 pessetes del premi. Però el treball no es va arribar a publicar perquè el cost de l’edi-ció superava la capacitat econòmica de l’entitat.48 L’original manuscrit es conserva al’arxiu de l’Acadèmia de Ciències; les plaques i els positius, al Museu Geològic del Seminari.

Taula 7. Espècies del Paleozoic català descrites i fotografiades en el Prodromus de Faura (1914).Font: Dictamen del Dr. Almera (BolRACAB, 3: 459-466).

Sistema Tesi (1912)Formes

Prodromus (1914)

Espècies descritesEspècies

fotografiades %

Carbonífer 75 91 57 62,6Devonià 76 80 40 50,0Silurià 148 142 95 66,9Cambrià 6 9 7 77,8

Totals 305 322 199 61,8

48 Faura, 30/06/1936: En defensa pròpia (mecanoscrit al MGSB, Fons Faura).

Faura, 1912 Almera, 1913Edat Unitat Edat Unitat

Viseà Grauvaques grogues amb Productus(Samalús) Viseà (marí) Calcàries amb Encrinus

Pissarres porpra amb Phillipsia bittneri

Tournaisià Lidites amb nòduls fosfatats a Malgrat Tournaisià(continental) Lidites i gresos amb impressions vegetals

Devonià - Hercinià? Calcàries amb Tentaculites (Montseny) iOrthoceras (Malgrat)

Gotlandià mig i superior

- Gotlandià sup. Calcàries amb Orthoceras i EncrinusGotlandià mitjà Filadis amb Orthis

Llandovery Pissarres d’Aiguafreda amb M. proteus Gotlandià inf. Pissarres sense fòssils

Caradoc Pissarres grises de la Mora amb Illaenus,Strophomena, Orthis Caradoc Pissarres i filadis feldespàtics azoics

Arenig Pissarres de Malgrat amb ArenicolitesOrdovicià Filadis ampel·líticsTremadoc Pissarres verdoses de Samalús amb

Asaphellus i AvicolaCambrià sup.(Postdamià)

Pissarres amb Oldhamia?

Cambrià? Filadis silícis sense fòssilsCambrià mitjà(Acadià)

-

Cambrià infr.(Georgià)

Pissarres amb Medusites, Grauvaquesamb EophytonPisarres amb Lingulella ferruginea(Montseny)

Precambrià(Algonquià)

Pissarres satinades amb estaurolita oquiastolita (Malgrat, Montseny)

Precambrià(aureola exterior)

Pissarres micromaclíferes sense fòssils

Filites argiloses i talcoses (Montseny) Calcàries i pissarres granatíferesArcaic (Estratcristal·lí)

Micacita i fibrolitees (Mataró) Arcaic (aureola interior)

Grauvaca de CaldetesGneiss micaci (id)Gneiss (Montnegre) Gneiss


105

Excursions i recerques als Pirineus Centrals (1914-1916)

El 1914 Faura va visitar per primera vegada els cims del massís de la Maladeta enel curs d’una excursió que va fer de la Renclusa a Panticosa i al Roncal amb JoaquimFolch i Girona: 49

Fa dies que estic excursionejant per els Pirineus Centrals, he pujat al Pich d’Aneto, del Maciu delMaladeta, á 3404 m; l’oratori de la Renclusa que està dirigint Mossèn Oliveres està molt avançat i que-darà molt bé; he fet detingudes observacions en les esquerdes dels glaciars; he seguit les altes valls delEssera; y ara’m trobo á Panticosa ... (Faura: Postal a Almera, 26/08/1914, MGSB).

Projectà aleshores fer una expedició amb el propòsit de determinar l’espessor i lavelocitat de les geleres de la Maladeta:

A este objeto, en 1914, confiando en la pericia y arrojo de los guías Sayó y Delmás, proyectamosdescender, mediante escaleras de cuerda, por aquellas gigantescas aberturas de la masa de hielo, conel fin de estudiar la constitución interna de las mismas (Faura i Marín 1926: Cuenca potásica deCataluña y Pirineo Central. XIV Congr. Geol. Int., excursió C-3).

L’estiu de 1916 es proposà cartografiar el massís; però la mort accidental del guiaSayó estroncà tots els projectes, no sense haver caracteritzat el Dinantià inferior entrePaderna i la Maladeta i trobat una fauna de briozous: 50

En el verano pasado [1916] emprendimos una ampliación del mapa de Schrader y Margerie, a laescala de 1:100.000, para poder señalar las diferentes formaciones geológicas que integran el macizode los Montes Malditos, utilizando para ello los buenos servicios del experto guía pirenaico, D. JoséSayó, de Benasque, quien nos daba los nombres de los picos, puertos, sendas, etc y además, como habíaacompañado a otros geólogos franceses, nos dirigía a sitios que les habían interesado. Y en el último iti-nerario que con él hicimos (19/07/1916), ya que pocos días de pués fué sorprendido por una tormentaen lo alto del Pico de Aneto, donde encontró su trágica muerte (27/07), fué cuando, siguiendo la limi-tación de las calizas marmóreas en contacto con el granito desde la Renclusa al Pico de Alba, y siguiendoluego por lo alto del contrafuerte de Paderna, en el mismo collado, descubrimos las primeras impresio-nes vegetales. Después, al descender por la canal que debía conducirnos a una de las morrenas termi-nales del glaciar de Maladeta, nos hicimos cargo de la importancia de este nuevo yacimiento, puestoque son extraordinarias las impresiones vegetales que allí pueden recogerse, entre el material suelto delas rocas destrozadas por efecto de las heladas de invierno. (Faura, 1917: “Caracterización delDinantiense (Culm) inferior entre los picos de Paderna y Maladeta: Montes Malditos (Pirineos centralesdel Alto Aragón)”. BolRSEHN, 17: (432-433).

En aquella ocasió s’interessà pel transvasament que de forma natural es produeixdes de la conca de l’Éssera cap a la de la Garona. 51

49 Dos anys després donà al CEC una conferència sobre el trajecte la Renclusa a Panticosa i al Roncal (26 demaig i 9 de juny de 1916). Proposà repoblar el riu de la Renclusa amb truites, i el director del Parc Zoològicacollí la idea: es decidiren per l’espècie Salmo iradius. El CEC sol·licità els al·levins; Bataller els portà des deSant Joan les Fonts a Barcelona i la companyia Catalana de Gas i Electricitat posà a disposició un automòbil;el dia 17, Josep Saió i Antoni Abadies llençaren al riu els 48 al·levins que sobrevisqueren (dels 400 facilitats). 50 Faura, 1917: “Caracterización del Dinantiense (Culm) inferior, entre los picos de Paderna y Maladeta:Montes Malditos (Pirineos Centrales del Alto Aragón)”. BolRSEHN, 17: 432-448; id: “Caracterizaciónde la fauna briozoaria del Maestrichtiense en el Monte Perdido (Pirineos Centrales del Alto Aragón)”,BolRSEHN, 17: 191-194. Notícies de l’expedició a: Faura, 1916: “Una excursió científica per les altesvalls de l’Aragó i Navarra” (resum a La Veu de Catalunya, 2/06) “D’Aneto (3404 m) al Mont Perdut(3352), cims els més alterosos dels Pirineus Centrals” (La Veu de Catalunya, 29/08 i 26/09). Sobre lamort de Sayó, vegeu: Faura, 1916: “Desgràcia ocorreguda al cim de l’Aneto (3.404 s.n.m.)” ButllCEC,26(259), p. 223; i J. Oliveras, 1916: “Desgràcia al pic d’Aneto” ButllCEC, 26(260): 226-241.51 Faura, 1916: “Sobre hidrología subterránea en los Pirineos Centrales de Aragón y Cataluña. Supuestoorigen ‘dels Güells del Juëu’”. BolRSEHN, 16: 353-354.


Treballs de paleontologia i geologia (1915-1919)

L’any 1915 Faura presentà a un concurs obert per l’Acadèmia de CiènciesExactes, Físiques i Naturals de Madrid un treball sobre malacologia i paleontologiapliocenes i quaternaries, amb el lema Catalauniae; el qual meresqué menció honorí-fica. 52 El treball de més entitat de Faura en aquest camp és l’extensa memòria queva signar amb Canu sobre els briozous terciaris (137 pàgines), en la que revisen elsjaciments coneguts a Catalunya entre l’Eocè i el Pliocè, inclosos els descoberts enels treballs del full sisè. Descriuen 58 espècies, de les quals 1 gènere, 9 espècies i 1varietat noves.53 Els clixés fotogràfics que acompanyen són obra de Faura. Entre1914 i 1922 donà a conèixer diverses troballes en terrenys terciaris 54 i mesozoics. 55

En vistes a la projectada Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques, pre-vista a Montjuïc, Faura va escriure un article il·lustrat amb plànols, talls geològics ifotografies, on explica la història geològica, l’estratigrafia, la paleontologia i elsrecursos minerals, litològics i hidrològics de la muntanya.56 Alfred Opisso saludà l’aparició d’aquesta guia: obra acabada, que bien mereciera ser conocida, y en con-secuencia admirada, por cuantos al pié de aquella vivimos. 57

Es conserva, amb data de 1917, l’original d’un mapa geològic del Montserrat(Fig. 4B) que fou publicat a l’enciclopèdia Espasa dos anys després; probablementfou fet expressament per a il·lustrar l’article sobre la muntanya de l’esmentadaEnciclopèdia.58

106

52 Gaceta de Madrid, 6/06 i 9/11/1918. El treball (12 volums de fitxes) es conserva al Fons Faura delMGSB.53 Faura i Canu, F., 1916: “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne”. MemICHN, 2: 59-193; fou presentat per Canu a la Société el 4/02/1918 (CRSomm, 3, p. 38-39). Prèviament, Faura haviacomunicat la troballa d’un briozou actual al Miocè (Faura, 1914: “Sobre la presencia de un briozoo vivien-te, la ‘Cupularia canariensis’ Busk, descubierto en los terrenos miocènicos de Catalunya” (BolRSEHN, 14:397-98), i un avanç del treball (Faura, 1916: “Briozous fòssils de Catalunya”, ButllICHN, 16(9), p. 144).54 Faura, 1915: “Descubrimiento de una formación lacustre pliocénica cerca de Montroig (Tarragona)”.BolRSEHN, 15: 426 (resum); Faura, 1915: “Una tortuga fósil en el eocénico de Gerona”, BolRSEHN, 15:291-295; Faura, 1916: “Contribución a la fauna braquiopódica astiense de Vilacolum (provincia deGerona)”, BolRSEHN, 16: 287-288; Faura, 1919: “Sobre els bancals fossilífers de l’Helvecià de Rubí,província de Barcelona”, ButllICHN, 19: 22-24; Faura, 1922: “Els primers otolits fòssils descoberts aCatalunya”, ButllICHN, 2(7): 123-125.55 Faura, 1918: “Contribució a la fauna ictiològica del Kimmeridgià del Montsech, província de Lleida”.ButllICHN, 1(6): 121; Faura, 1919: “Una nova espècie d’equínit del Triàsic de la província deTarragona”. ButllICHN, 19: 122-123.56 Faura, 1916-17: Montjuich. Notas geológicas. Barcelona, Oliva de Vilanova, 55 p; extr. de: Barcelona,Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros, 7(28): 18-67. Versió reduïda a: Ibérica, 9(213): 72-77 i 9(214): 89-92 [1918]. 57 A. Opisso: “La ciencia española. Publicaciones recientes”. La Vanguardia, 15/02/1918.58 Faura, 1917: Bosquejo geológico de Montserrat por el Dr. Faura i Sans; aquarel·la sobre còpia de latopografia a 1:20.000 sense corbes de nivell; 70x55 cm; llegenda amb 13 símbols geològics (MGSB; Fonsde l’Institut Geològic). El mapa imprès (Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa, 36: 784-785), publicata l’escala 1:30.000, és una litografia en color de 20x27 cm; no porta data i la llegenda consta de 12 símbols.En aquest mapa dibuixa Faura el sistema de tascons que constitueix el canvi de les fàcies continentals ales marines, i atribueix a l’Oligocè els nivells superiors de conglomerats, tal com havia comunicat a laInstitució (Faura, 1917: “Caracterització de l’Oligocènic a Montserrat”; ButllICHN, 17(6), p. 85).


Establiment d’un laboratori de microfotografia (1916)

L’aplicació de la fotografia microscòpica a l’estudi de les roques era una tècnicaque Domingo de Orueta havia introduït a Espanya l’any 1913 en publicar la primerafotografia directa en colors a la llum polaritzada. 59Aquell mateix any Faura presentàuna memòria a l’Escola d’Agricultura: Tècnica especial per a fer les preparacions de roques en disposició d’ésser estudiades al microscopi. Faura aconseguí que elPatronat de l’Escola instal·lés un aparell especial de microfotografía:

Tenint al nostre càrrec l’ensenyament de la Geologia aplicada a l’Agricultura en l’EscolaProvincial de Barcelona, i col·laborant en la publicació del mapa geològic de Catalunya [...] ens man-cava un aparell especial per a la microfotografia, pel que interessàrem al Patronat d’aquell centre d’en-senyament, i d’un modo especial al Director, per a instal·lar-hi un aparell complet de microfotografia;i, atesa la nostra demanda, encomanàrem a la casa Cuyàs, de Barcelona, la construcció d’un nou model,tenint en consideració els aventatges i inconvenients dels aparells coneguts, procurant que pogués ésserutilitzat en les variades aplicacions de la microscopia per a cossos opacs i transparents (Faura, 1918:“Reproducció microgràfica de les roques a la llum polaritzada mitjançant les plaques autocromàtiques”.ButllCEC, 28 (276), 1-7).

L’aparell constava d’un banc sobre el que un eix horitzontal guiava la llanternad’arc voltaic (15-20 ampers de corrent alterna), i d’una cambra fotogràfica situadaenmig del peu sostenidor del microscopi. Els primers assaigs, fets amb l’aparellencara incomplet, els presentà a la Institució Catalana el 3 de desembre 1916.60 El8/04 i el 24/05/1017 projectà al Centre Excursionista de Catalunya alguns clixés,d’antuvi en un curs del Consell de Pedagogia i després en una conferència donadaa instàncies de la Secció de Fotografia del Centre. Tot i reconèixer que amb llumnatural s’obtenien resultats exactes, solia usar l’arc voltaic, que permetia regular laintensitat lluminosa a voluntat i operar a qualsevol hora; amb un filtre especialobtenia l’exactitud cromàtica requerida. Les exposicions eren de tres quarts deminut. Utilitzava plaques autòcromes Lumière de 10x12 i 10x15, segons l’ampli-tud de camp; les quals proporcionaven els mitjans per a la reproducció ràpida ifidel en tricromia. 61

Els minerals orgànics (1917-18)

En el seu laboratori, Faura portà a terme estudis petrogràfics i mineralògics. Enun article comunicat a la Institució, Faura donà a conèixer la troballa de ceres natu-rals prop de Sant Joan de les Abadesses.62 L’abril de 1917 se’l consultà sobre una terrafosca que desprenia gran pudor, trobada en les obres de construcció del Gran Emissari

107

59 Orueta, D., 1913: “Reproduccion microfotográfica de los colores de las rocas por medio de las placasautocromáticas”. (Cita de Faura).60 Faura, 1916: “Microfotografies en colors d’algunes roques de Catalunya”, ButllICHN, 13(9): 145.61 Faura, 1917: La microfotografia en colors aplicada a la petrografia. Conferència donada en el centreExcursionista de Catalunya en el 24 de maig de 1917, Barcelona, la Neotípia, 16 pàg, 2 làms. Extractea Faura, 1918: “Reproducció microgràfica de les roques a la llum polaritzada mitjançant les plaques auto-cromàtiques”, ButllCEC, 28(276): 1-7, 2 làm; resum per Margarit a La Publicidad, 31/05/1917.62 Faura, 1916: “Nota sobre la ozoquerita cristalisada a Sant Joan de les Abadeses”. ButllICHN, 13(9),p. 144; Faura, 1917: “La Ozoquerita cristalisada a Catalunya”. ButllICHN, 14(1): 10-11.


entre la Plaça d’Espanya i la Riera de Magòria: una bossa de matèria orgànicahidrocarburada situada entre argiles vermelles quaternàries i un banc de travertí.Faura advertí semblances amb la naftalina, mineral que no havia estat trobat enestat natural, i també amb altres espècies trobades en formacions lignitíferes, raóper la qual no es pronuncià sobre la seva classificació.63 En cap dels dos casos l’au-tor aconseguí determinar els angles dels cristalls, cosa que criticà el catedràticPardillo, qui es dolgué que en el primer cas tan sols s’hagués observat el contornde les cares dels cristalls. Faura replicà oferint-li els seus exemplars i microfo-tografies per a l’estudi.64

Col·laboració amb l’Enciclopèdia Espasa i altres projectes editorials

Faura fou un dels principals col·laboradors de l’Enciclopèdia Espasa, empresa enla que prosseguí la tasca iniciada per Font i Sagué per als temes relacionats amb laHistòria Natural, comptant amb l’ajut de Bataller. La tasca que hi portà a terme hadeixat poques pistes –els articles no van signats–, però fou probablement conside-rable. En “Recull dels meus treballs” Faura s’atribueix el desenvolupament de més de20.000 paraules en els 55 volums publicats fins 1928 en matèries de la seva especia-litat (geologia, mineralogia, petrografia, paleontologia i malacologia), que l’any 1931serien ja 25.000. Entre els articles que se li poden atribuir comptem:

– “Espanya”. [cap 5è, Geologia]: t. 21 (1923), p. 60-62. Amb seguretat es deuen a Faura el mapageològic (23x32 cm) i el de meteorits, i és probable que també alguns dels altres que acompanyen(geotectònic, de regions sísmiques, d’estacions meteorològiques, hidrològic), així com la memò-ria sencera de geologia. També deuen ser seves la relació de sismes, l’estratigrafia (amb quadresde Vilaseca i Bataller) i un quadre molt resumit de mineralogia i paleontologia.

– “Faura i Sans, Mariano”. t. 23 (1924): 394-395. Article autobiogràfic, amb retrat.– “Font i Sagué, Norberto”. t. 24 (1925): 321-322, amb retrat.– “Geologia”. t. 25(1924). Conté: Història, geologia descriptiva, geologia dinàmica, geognòstica

(=geologia estàtica); geologia històrica o estratigràfica, paleontologia estratigràfica, geologia apli-cada, geologia regional i cartografia, instituts geològics (amb una llista dels més importants, inclòsel Servei del Mapa Geològic de Catalunya); congressos internacionals, bibliografia i revistes.

– “Hernández Sampelayo, Primitivo”. t. 27 (1925), p. 1233. 65

– “Montserrat” [Geografia i Geologia]. t. 36, s/d, p. 777-784. Porta el mapa geològic fet per ell l’any1917, reduït a l’escala 1:30.000 (20x27 cm).66

– “Museo”, apartat “Museos científicos españoles y extranjeros”. t. 37 (s/d), p. 601-616. Per tal deredactar d’aquest article (1918), Faura va fer un autèntic treball de recerca, demanant informacióper correu a tota una sèrie de museus espanyols i americans.67

108

63 Faura, 1917: “Troballa de la Naftalina natural (?) en la falda septentrional de la muntanya de Montjuic,Barcelona”. ButllICHN, 14 (4): 35-39; també dins l’article anònim “Gran cloaca colectora de la izquier-da del Ensanche de Barcelona”, Ibérica, 9(220): 178-179. 64 Pardillo, F: “El Laboratori de Cristal·lografia i Mineralogia”, Anuari de la Junta de Ciències Naturalsde Barcelona, II(1): 244-249; Faura, 1918: “Resposta a les observacions del Dr. Pardillo sobre laOzoquerita cristal·litzada i la Naftalina natural a Catalunya”, ButllICHN, 18 (8): 162-165.65 Sampelayo li agraí la publicació de la notícia. En carta datada 7/11/1924. (MGSB, Fons Faura).66 S’encartà aquest mapa a la guia “El Tibidabo y Montserrat” de 1926.67 S’hi descriuen els d’Amsterdam, Bezières, Buenos Aires, Cambridge, Cette, Girona, Ginebra,Haarlem, Le Havre, La Plata, Lisboa, Londres, Mònaco, Montpeller, Moscou, Munich, Nova York, París,Perusa, Roma, St. Petersburg, Torí, Toulouse, Viena, Washington (Originals manuscrits i correspondèn-cia al Fons Faura del MGSB).


– “Pirineos”. Mapa geològic a escala aproximada 1:875.000.68

– “Sinopsis” (t. 56, 1927), apartats ‘Sinopsis mineral española: cuadro sintético de las especiesminerales citadas en España por el doctor M. Faura y Sans’ (p. 663-671); i ‘Sinopsis paleontoló-gica española’ (p. 671-691).69

– “Tierra” (t. 61, 1928). Mapa geológico de la Tierra, i Mapa de los yacimientos minerales de laTierra, según O. Hausbrand [et al]. Escala 1:100.000.000, en dos fulls 25x32; amb les explica-cions respectives (pp. 1.024-1.025 i 1.028-1.029; 1.032-1.033 i 1.036-1.037).

D’altra banda, el 3/03/1917 signà un contracte amb l’editorial Labor per tal deredactar una monografia sobre Mineralogia i Geologia aplicada, en forma pràctica,clara i de fàcil comprensió per a la divulgació de la matèria, que es publicaria coma part de la Gran Enciclopèdia Pràctica de Agricultura, dirigida per J. M. Valls iMassana, reservant-se l’autor el dret de publicar-la separadament; va col·laborar en lapreparació de l’obra, que no va arribar a veure la llum (Faura, 1924). Fou un delsredactors de l’enclopèdia de Química industrial Thorpe, traduïda de l’anglès i edita-da per Labor; més endavant col·laborà en el Diccionario de Agricultura, Zootecnia yVeterinaria de la casa Salvat.70

Contribució a l’estudi de la divisió territorial de Catalunya (gener de 1919)

A començaments de 1919, Pere Pagès reclamava des de les pàgines de La Veu queles entitats excursionistes estudiessin les comarques catalanes, cooperant així unavegada més a la tasca patriótica de la renaixença de la personalitat de tota la naciócatalana i de cada una de les seves característiques.71 Dies després assegurava que

Mentre les assemblees de la Mancomunitat, dels municipis de Catalunya, discutiran i aprovaranl’Estatut d’autonomia dels catalans, una de les nostres institucions benemèrites [...] es dedicarà a l’es-tudi d’un dels problemes que anuncia l’estatut i que després caldrà resoldre i plantejar (P. Pagès:“Comarques de Catalunya”; article de premsa sense identificar)

A fi d’aportar materials per a l’estudi de la divisió territorial, la Secció deGeologia i Geografia del Centre Excursionista de Catalunya, presidida per Faura,organitzà una magna exposició cartogràfica entre el 24 de gener i el 15 de febrer de1919, en la que es varen exhibir 204 peces de procedència diversa.72 Des de la premsan’exposà els objectius i invità a aportar-hi exemplars originals:

Per a tenir en consideració les documentacions gràfiques històricament considerades es per ço quehavem projectat l’Exposició de Cartografia catalana, cosa ben útil per a definir la personalitat de la naciócatalana [...] s’inaugurarà el dia 24, en la mateixa data històrica en la qual el nostre poble deurà definirla seva voluntat nacional. El nostre propòsit es contribuir [...] a un ver i total coneixement de la nostraamada Catalunya, a fi que el ressorgiment sigui integral com tots desitgem i la definició de la nacionali-tat catalana sigui perpetuada (Faura: “Exposició de mapes de Catalunya”, La Veu, 10/01/1919).

Faura va presentar l’exposició i va anunciar les conferències que s’hi donarien:una de Cèsar August Torras sobre les comarques naturals de Catalunya (24 i 31 de

109

68 S’inclogué a la guia de l’excursió C-3 del XIV CGI.69 Se’n va fer una tirada apart: Sinopsis mineral y paleontológica de España, xxxii p. Barcelona, 1926.70 Faura, 1931: Estudis tècnics de geologia aplicada a la hidrologia (mecanoscrit MGSB, Fons Faura).71 La Veu de Catalunya, 1/01/1919.72 Vegeu-ne el catàlegs: Faura, Marcet i Franch, 1919: Catàleg de l’Exposició de Mapes de Catalunya.49 p, 14 làm, extr. de ButllCEC. Se’n publicà també un de resumit (Marcet, J., & Faura, M., 1919:Exposició Cartogràfica Catalana [Catàleg-Programa]. CEC, opuscle 8 p.).


gener); una de seva sobre els condicionaments estructurals (7 de febrer); una deCarreras Candi sobre els mapes històrics exposats (11 de febrer) i cloent el cicle, unadel director del Servei Cartogràfic Josep de Rivera sobre els treballs per a la formaciódel Mapa Geogràfic de Catalunya (14 de febrer).73

Va ser una ocasió excel·lent per presentar tant els treballs que la Mancomunitathavia començat com els que Almera i Brossa havien fet per a l’aixecament del MapaGeològic i Topogràfic provincial. D’ambdues èpoques, així com de la base topogràficade la tercera, s’exposaren els següents mapes:

Taula 8. Les tres èpoques del mapa Geològic de Catalunya, en l’exposició de Cartografia del CEC(SGDB = Servei Geogràfic de la Diputació de Barcelona; *: Referència duplicada)Fonts: A) Catàleg de mà (gener de 1919); B) Faura, Marcet i Franch, 1919: “Catàleg de l’Exposició deMapes de Catalunya, celebrada del 24 de gener al 15 de febrer de 1919” (ButllCEC, 29: 131-194).

110

73 Tant les conferències com el catàleg de l’exposició es publicaren en el butlletí número 299-294 delCentre Excursionista, pàgines 49-175, làmines XIX-XXXII.

Època Autor, data Mapa Escala i mida en cm

Tipus de document

PropietariNúmeroA B

Primera(1867-70)

Moulin, J.,1869

Mapa geológico de la provinciade Barcelona [sense la geologia]

[1:100.000] 159x158

Planimètric mss. (tinta s/paper?)

SGDB 124 176

Segona(1885-1914)

Almera, J.,Brossa,E., 1888

Mapa geológico y topográfico dela provincia de Barcelona. RegiónPrimera o de los Contornos de laCapital.

1:100.00058x40

Geològic-topogràfic Imprès(litografia)

[CEC] 1 153

Almera, J.,Brossa, E.,1891-1913

Mapa geológico y topográfico dela provincia de Barcelona, I-V.

1:40.000diversesmides

Geològic-topogràfic Imprès(zincografia)

[CEC] 2-6 154-158

Brossa, E., s/d

Mapa geológico y Topográfico de laprovincia de Barcelona, I, II, IV i V. [Sense la geologia; relleu ombre-jat a mà]

1:40.000 diversesmides

Topogràfic imprès(Aquarel·las/zincografia)

Brossa(dedicatsal CEC)

7-10 26

Brossa, E.,s/d

Mapa de la provincia de Barcelonacon sus vias de comunicación, 1881[amb la distribució dels fulls delmapa geològic]

[1:357.000] 54x40

Esquema mss.(llapis de colors/litografia)

Faura 49 50

Brossa, E., 1905

Carta topográfica de San Juliánde Vilatorta y sus alrededores ode entre Vich y Las Guillerias

1:30.00055,5x44

Topogràfic imprès(litografia)

[CEC] 58 71

Almera, J.,Brossa,E., 1905

Carta geológica y topográfica deSan Julián de Vilatorta y susalrededores o de entre Vich y LasGuillerias

1:30.00055x44

Geològic-topogràfic imprès(litografia)

[CEC] 57 159

Tercera(1915-1918)

SGDB[1917]

Gràfic del projecte de divisió enfulles del Mapa Geològic deCatalunya 1:40.000

[1:500.000][62x58]

Esquema mss(tinta s/paper)

ServeiGeològic

114159*

44b

SGDB, s/d Mapa Corogràfic de Catalunya1:100.000 (projecte de distribució)

S/d325x330 (?)

Esquema mss(tinta s/paper?)

SGDB 112 44

SGDB, s/d Mapa Topogràfic de Catalunyafull 41 (Tortosa)

1:25.000s/d

Topogràfic mss SGDB 116 40

SGDB, s/d Mapa Topogràfic de Catalunyafull 41 (Tortosa)

1:100.000s/d

Topogràfic mss? SGDB - 40

SGDB,1918

Mapa Topogràfic de Catalunya Full 43 (Les Goles de l’Ebre)

1:50.000s/d

Topogràfic mss. SGDB 115 40


En la seva dissertació, acompanyada de projeccions com solia fer, Faura defensàel criteri naturalista per a la determinació de les comarques, a fi de contribuir a defi-nir els límits d’algunes. Proposà una divisió provisional en 19 comarques: les depres-sions neògenes (l’Empordà, la Selva, l’Urgellet, la Cerdanya, el Camp de Tarragonaamb la conca de Barberà, el Vallès, el Penedès amb el Garraf i el Pla de Barcelonaamb el Maresme); la Depressió Central (el Pla d’Urgell amb les Garrigues, laSagarra i la Ribera del Sió); i les valls d’erosió: la Garrotxa, el Ripollès, la Plana deVic, el Pla de Bages (amb el Lluçanès, Moianès, Solsona i Baix Cardener); elBerguedà (amb l’Alt Cardener); les Riberes de l’Ebre (que comprenien el Priorat, el Comtat de Prades, Tortosa o Castellania i la Terra Alta); la conca de Tremp, elPallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran.

Faura, acadèmic (1919)

El 15/02/1919 moria el Dr. Almera. Prèviament, Faura n’havia escrit un arti-cle biogràfic que va resumir a diversos mitjans de comunicació i a les societatsde les que el canonge era membre, després del traspàs.74 La necrologia més com-pleta, signada conjuntament amb Vilaseca, es publicà a les pàgines del Butlletí dela Institució; en ella recollí alguns dels testimonis de condol que rebé delscol·legues que havien col·laborat amb el difunt.75 La desaparició del mestre deixàFaura en una situació immillorable per a succeir-lo en els setials d’acadèmic deBarcelona i Roma; i gràcies a les gestions de Longí Navàs ho aconseguí en elsegon dels casos:

Tengo frecuente comunicación con el Secretario de la Academia Pontificia y aprovecharé la prime-ra ocasión que se me ofrezca para hablarle favorablemente de V. Cierto que yo tendré mucho gusto enque V. sea el sucesor de Almera en la Pontificia. Añado que también la Academia de Barcelona, para locual anteriormente he dado algun paso [...] pero no había plaza vacante y ahora la hay; es menesterocuparla cuanto antes. Porque yo soy intervencionista, en ese sentido que los sacerdotes y religiosos noshemos de meter en muchas cosas, especialmente en el campo científico (Navàs: carta a Faura,21/04/1919; MGSB, Fons Faura).

En la resposta de 4 de maig, Faura assegura que el Secretari de la Pontificia ja lihavia manifestat el propòsit d’incloure’l en una candidatura, i pel que fa a la deBarcelona, es mostrà sorprès per la iniciativa de Navàs, però argumentà amb mo-dèstia: veritat es que en ella hi tinc bons amics [...] emperò per a tant alta distincióverdaderament dec reconeixer que no tinc pas els mèrits suficients.

111

74 Faura, 1918: “Antologia de naturalistes catalans. M.I. Sr. Dr. Jaume Almera i Comas, Deán de la Seude Barcelona”. Physis, publicació destinada als amics de la Naturalesa, 4: 92-94; 5: 106-108; 6: 120-122; 7: 137-142; 8: 164-165; se’n va fer una tirada apart de 15 pàgines amb peu d’impremta d’Altés iAlabart; inclou la bibliografia i la nòmina d’espècies dedicades. Arran del traspàs, Faura en trametéextractes a la Société Géologique de France (BullSGF, 20: 268-270); a la Pontificia Accademia deiNuovi Lincei (Atti, 72: 132-134); al Centre Excursionista de Catalunya (ButllCEC, 30: 103-109); a lesrevistes Ibérica (11,267: 140-143), Reseña Eclesiástica (11, 123-124: 124-130); al diari El CorreoCatalán de 17/02/1919. Es basen en aquest escrit les necrologies signades per Vilaseca, Bataller, Marceri Navàs que aparegueren en diversos mitjans.75 Vilaseca i Faura: “El Dr. En Jaume Almera i Comas, pvre.” ButllICHN, 2(3-4): 57-80.


FAURA, CONSULTOR DE LA MANCOMUNITAT (1915-1922)

Informe previ sobre les comarques artesianes de Catalunya (juliol de 1915)

A les poques setmanes d’assumir la direcció tècnica del Servei del Mapa, havent pu-blicat un article sobre les comarques artesianes de Catalunya,76 Faura fou comissionat el2 de febrer per la Presidència de la Mancomunitat per tal de determinar quines comar-ques presentaven les condicions adients per a fer-hi perforacions artesianes, fixant lesdiferents seccions estratigràfiques de cadascuna, l’espessor de les capes a travessar i lesprofunditats aproximades a perforar. Es pretenia evitar les despeses inútils dels particu-lars que cercaven aigües ascendents en paratges sense possibilitat de donar-ne. 77

El primer de juliol de 1915 emeté un informe previ, en el qual enumerà set conquesprobablement artesianes: Pla del Llobregat-Baix Besòs, l’Alt Empordà, la Selva, el Vallès,el Camp de Tarragona, el Delta de l’Ebre i el Pla d’Urgell. Proposà fer l’estudi de cadaconca, del que resultaria una memòria acompanyada d’un plànol i de seccions estratigrà-fiques; acabats els treballs informaria sobre els sistemes més apropiats de perforació, ate-nent a la naturalesa del terreny de les comarques estudiades.78 Immediatament, el ConsellPermanent entengué la conveniència d’encetar l’estudi detallat de dues de les probablesconques assenyalades: el camp de Tarragona i l’Alt Empordà, encomanant a Faura elsestudis, així com d’informar sobre els sistemes més apropiats de perforació, amb un pres-supost de 2.500 pessetes; se li lliuraren aleshores 1.500 pessetes a justificar.79

112

76 Faura, 1914: “Comarques artesianes de Catalunya” La Veu de Catalunya, 8/05/1914. Prèviament haviainformat sobre sengles fenòmens d’artesianisme al Vendrell i a Guissona: “Informació per a fer un pouartesià al Pla de Mar del Vendrell (mecanoscrit 3 p, 18/08/1910; MGSB, Fons Faura) i “Un pou artesiánatural á Guisona (província de Lleyda)”, ButllICHN, 12 (4): 61-64.77 Mancomunitat de Catalunya, 12/1915: Llibre de deliberacions, I (1913-1915), pp. 223-224. En L’obrarealitzada, II, p. 210-216, es diu que el Consell ho acordà en sessió de 22/06/1915.78 Faura, 1/07/1015: Informació sobre les conques artesianes de Catalunya. Mecanoscrit 5 p; AHDB,lligall 3219, i MGSB, Fons Faura).79 Escrits del Secretari de la Mancomunitat, 26/07/1915 (AHDB, lligall 3219).

Fig. 5. Faura, 1915: Mapa hidrogeològic del’Alt Empordà a l’escala 1:25.000. (Fotografiareproduïda amb permís del Museu Geològic delSeminari de Barcelona).

Fig. 5. Faura, 1915: Hidrogeological map of theAlt Empordà at a 1:25.000 scale. (Courtesy of Geological Museum of the Seminary ofBarcelona).


Estudis a l’Alt Empordà (1915-16)

El 28/07/1915 Faura i l’ajudant Bataller començaren els treballs de camp, ambcentre a Figueres, els quals duraren fins al 17 d’agost. Seguidament es va dibuixar unmapa geològic-hidrogràfic a escala 1/25.000, preparat pels delineants de la Manco-munitat, en el que s’assenyalava la zona favorable (Fig. 5). El mapa s’acabà a primers d’octubre i fou lliurat al President el dia 5.80

En un mapa detallat a l’escala de 1:25.000 [...] hi ha les limitacions de tots els terrenys que inte-gren el sol empordanès; les zones de les filtracions de les aigües fluvials dels rius Muga, Manol i Fluvià;les altituds dels paratges interessants per a les anivellacions piezomètriques; el gran golf de l’Empordàen els temps pliocènics està perfectament limitat, com també la conca probablement artesiana, la qualté una estensió d’uns 200 km2. ([Faura]: “Comarques artesianes de Catalunya: L’Empordà”. La Veu deCatalunya, 8/05/1916).

Després de dues expedicions més –del 7 al 10 d’octubre i del 14 al 15 de novembre–,Faura emeté un segon informe, que fou pres en consideració pel Consell Permanentel 23 de desembre.81 Entengué aleshores la Mancomunitat que havia de disposard’una màquina perforadora apta per a tota classe de terrenys i profunditats i que per-metés estudiar les capes travessades; a l’efecte acordà encomanar a l’enginyer majorSr. Turell que estudiés la possible adaptació del tren de sonda que la Secció d’ObresPúbliques tenia destinat a la construcció de fonaments de ponts.82 També s’ordenàadquirir els aparells necessaris per tal d’organitzar un tren de perforació. 83

Entre l’abril i el maig de 1916, Faura va conferenciar dues vegades sobre aigüessubterrànies a la Cambra Agrícola de l’Empordà de Figueres. En un article publicat aLa Veu exposà la conveniència de fer un nou assaig i que es construïssin tres perfora-cions en disposició triangular a prop dels extrems de la zona teòricament artesiana:Vilabertran, St. Pere Pescador i Castelló d’Empúries. La Mancomunitat es faria càrrec d’aquestes tres primeres perforacions, les quals es practicarien en les finquesdels propietaris que oferissin millors disposicions: 84

Dels resultats que s’obtinguin [...] poden ferse totes aquelles perforacions artesianes per a regarextenses superficies de terra, finques de particulars, i també per als serveis de les poblacions; per a lesquals empreses la Mancomunitat està disposada a prestar-hi son apoi, previs contractes especials per acada cas particular (La Veu de Catalunya, 8/05/1916).

Faura marcà els tres emplaçaments i va redactar un esborrany de concurs per a lesobres de perforació. El concurs es va publicar a la premsa i s’hi varen presentar qua-tre ofertes de finques: el Mas Climent, els Fangassos, Paulí Geli, i una altra finca a

113

80 D’aquest mapa, que no es va publicar, ens n’ha arribat una fotografia del manuscrit, que es conservaal Fons Faura. És en blanc i negre, està emmarcada en cartró negre i porta una anotació manuscrita:Regalat per l’autor M. Marià Faura y Sans a L. M. Vidal.81 Faura, 30/11/1915: II. Comarques artesianes de Catalunya. Informació sobre els sistemes de perfo-ració artesians nacionals i estrangers i el més apropiat pels terrenys que s’atravessarien en l’Ampurdá(mecanoscrit 20 p). AHDB, lligall 3219; també al Fons Faura (MGSB).82 Escrit del Secretari del Consell de 30/12/1915. AHDB, lligall 3219.83 Mancomunitat de Catalunya: Llibre de deliberacions, I (1913-15). p. 223-224.84 La Vanguardia del 21/05/1916 precisa les zones: entre el Rec Sirvent i Sant Pere Pescador; Castelló,a la dreta de la Muga, aigües avall; i voltants del Pla de les Aigüetes, prop de Vilabertran. Els propietariso municipis havien d’oferir compromís de cessió de terrenys, d’abonar un tant per cent de les despeses obé un fix sobre perforació i entubació, i un tant en funció del cabal obtingut.


prop de Vilabertran.85 Després d’un reconeixement sobre el terreny (12-14 de setem-bre), acompanyat del topògraf Josep Fort i de l’ajudant Lluís Guitart per tal de fixarels punts assenyalats i l’alçada del terreny sobre el mar –i del treball dels topògrafs,que s’allargà fins al dia 19–, Faura informà sobre les propostes presentades pels propi-etaris.86 L’informe passà al Consell, que en sessió de 21 de setembre acordà encoma-nar el dictamen i proposta d’acord a l’enginyer Sr. Turell. El 18 d’octubre el Consellacordà acceptar les proposicions de Dª. Lluïsa Climent de Fages i D. Josep Fàbrega iMadó. A partir d’aquí començaren uns laboriosos tràmits burocràtics que endar-reririen la construcció del pou uns cinc anys.

Reconeixement del Camp de Tarragona (setembre de 1915)

Mentrestant, entre el 8 i el 20 de setembre de 1915, Faura i el seu ajudant havienreconegut el Camp de Tarragona, juntament amb Salvador Vilaseca:87

La seva visita obeí a haver de fer, subvencionat per la Mancomunitat de Catalunya, un estudisobre’l caudal d’aigües soterranies del nostre Camp seguint els límits del cuaternari del mateix [...] ambel nostre consoci en S. Vilaseca, va realitzar una excursió ab l’itinerari següent: Maspujols (visita a lamina d’aquesta vila), pedreres de granet de l’Aleixar, Borjas, estany de Riudecanyes, Botarell, Montbriói Riudoms. El tercer dia, acompanyat per l’arquitecte municipal senyor Pere Caselles i Tarrats, va feruna visita als pous de Casa la Caritat (Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus, 6-7 [setembre-octubre de 1915], p. 91).

Manifestà Faura que havia començat els treballs de camp per a la confecció delmapa geològic de Tarragona.88 El 16 de novembre va fer-hi una nova expedició pertal de comprovar dades altimètriques i es varen prendre 16 mostres d’aigua que analitzà Francesc Novellas. No obstant, potser per falta de perspectives d’èxit, s’abandonà aquest estudi sense haver emès cap informe.

Esllavissada de Guimerà (abril de 1916)

A començaments de 1916 Faura fou cridat per tal d’esbrinar les causes de l’es-fondrament del poble de Guimerà: una esllavissada produïda a causa de les pluges queafectà 50 cases entre gener i març. El 3 d’abril Faura i l’arquitecte Ignasi Villalonga

114

85 El cap del despatx de mines de Barcelona i Girona, Francesc Fontrodona, s’assabentà d’aquestamanera de les intencions de la Mancomunitat, i va demanar els estudis geològics que servien de base;la Diputació va accedir-hi. (Fontrodona: Ofici de 1/06/1916 al President; AHDB, lligall 3219). 86 Faura, 19/09/1916: Exposició de les condicions naturals de les finques ofertes a la Mancomunitat deCatalunya, en l’Empordà, per a practicar-hi les perforacions de prova. Mecanoscrit 6 p (AHDB, lligall3219; publicat a: Resposta del Consell Permanent a l’Assemblea, Nov. 1916). Fou necessari un informecomplementari sobre una de les finques: Faura, 27/09/1916: Exposició sobre la nova finca delsFangassos (mecanoscrit 2 p, AHDB, lligall 3219).87 D’aquesta estada al camp en resultà la troballa de fauna pliocènica a Montroig, que Faura va comuni-car a la Española de Historia Natural (BolRSEHN, 15, p. 426), comunicació que va sortir publicada sensela seva signatura: García del Cid, F., 1916: “Hallazgo de formaciones lacustres pliocénicas en Montroig(prov. de Tarragona)”, BolRSEHN, 16: 105-107.88 La Veu de Catalunya, 7/10/1915.


hi varen anar per fer el reconeixement; conclogueren que el perill continuava i que elpoble s’havia d’evacuar parcialment. Hi ha un informe de 4 d’abril i un dictamen de26 de setembre, aquest signat conjuntament amb Villalonga.89 Per les despeses rebéel 7/04/16 la quantitat de 119,85 pessetes.

Reconeixement hidrogeològic del Pla d’Urgell (maig-octubre de 1916)

Pels volts de maig de 1916, l’entitat “Canal d’Urgell” de Mollerussa, reite-rant una antiga sol·licitud de començaments de 1915 del sindicat general de regsdel Canal d’Urgell, acordà dirigir-se a la Mancomunitat sol·licitant s’hi fessinperforacions artesianes, tot i oferint terrenys i personal per als estudis. LaMancomunitat li comunicà el 17 de maig que el Consell atendria la petició.S’acordà demanar a Faura l’estudi detallat de la presumpta conca artesiana,avançant-li 2.000 pessetes per atendre les despeses. Se li posà a disposició unautomòbil per a fer en tres dies el que abans hauria necessitat un mes. Amb elseu ajudant, el Sr. Imbert (alumne de l’escola d’Agricultura), recorregué lacomarca entre el Montsec i les Muntanyes de Prades i pujà Ribagorçana amuntentre el 3 i 6 d’octubre. Segons un article de premsa, el Dr. Faura ajudat dels Srs.Mir no’s cansa de pendre altituts ab un magnífic baròmetre aneroide, orienta-cions ab la brújola, fotografies i quan la llum no ho permet, dibuixos i croquisdels estrats.90 Després, d’Alfarràs va passar a la conca de Cinca, a Tamarit, Fonz,Estadilla i Estada. No consta, però, que arribés a posar per escrit els resultatsd’aquesta exploració.

Justificació de despeses (1915-1916)

Les despeses justificades a la Mancomunitat pels treballs de 1915 sumaren3.645,50 ptes, de les quals 1.410 en concepte d’honoraris i 2.235,50 de despeses deviatge; consten com a rebudes el 10/06/16;91 les de 1916 pujaren a 2.000 pessetes,entre les d’expedició (1.230) i les d’estudi i laboratori (770).92

115

89 Faura: 4/04/1916. Informació sobre les causes que han motivat l’enrunament d’una bona part delpoble de Guimerà, provincia de Lleida; Faura i Villalonga, 26/09/1916: Dictamen sobre les causes quehan motivat l’enrunament de bona part del poble de Guimerà, provincia de Lleida. (MGSB, Fons Faura).El primer es va publicar anònimament: “Esfondrament d’una bona part del poble de Guimerà, a la pro-víncia de Lleyda”, La Ilustració Catalana 14(672) de 23 d’abril 1916. No s’ha localitzat l’expedient d’aquest cas a l’Arxiu de la Diputació.90 “Pous artesians a l’Urgell”. Article signat “M” a El ideal, diario republicano, 8/10/1916.91 Faura, [31/12/1915]: Mancomunidad de Cataluña. Cuenta de ingresos y gastos de los estudios de dosde las probables cuencas artesianas en las provincias de Tarragona y Gerona durante el año 1915.Mecanoscrit 10 p, AHDB, lligall 3219).92 Faura, 31/12/1916: Mancomunidad de Cataluña. Cuenta de ingresos y gastos de los estudios de tresde las probables cuencas artesianas en las provincias de Tarragona, Gerona y Lerida durante el año1916. Mecanoscrit 5 p. (AHDB, lligall 3219). Faura facturà en el primer justificant uns honoraris de 20a 25 pessetes; concepte que en el segon apareix com a “despeses d’estudi”.


Treballs de 1918

En una nota de despeses signada el 31/12/1918 consta una anada al Pla d’Urgell(baixa conca del Segre) entre el 11 i 14 d’abril, i el maig la presentació d’un plànolgeneral de totes les comarques artesianes de Catalunya amb llur delimitació teòrica;93

una informació sobre les condicions naturals de les aigües subterrànies de la rodaliade Manresa (31 de juliol), i tres expedicions de dos dies al camp de Tarragona. Ambaixò justificà Faura 1.000 pessetes rebudes a compte el 8 de juny.

Projecte d’estudi del Baix Empordà (1919)

El 5 de març de 1919 el Secretari del Consell va fer constar que els sindicats de laBisbal, Pals i Torroella havien instat la Mancomunitat a ocupar-se de l’estudi de lesaigües d’aquella comarca, i en la reunió del 27/2 el Consell resolgué encomanar-lo aFaura. En un ofici de 15 de juny, Faura diu que en finir les classes realitzaren les expe-dicions i demanà un avenç de 1.500 pts, cosa que fou aprovada. Arran d’un recorregutque va fer acompanyat dels Srs. Ferrer, Rossich i altres representants sindicals, reco-manà fer un alguns assaigs en els claps quaternaris fins arribar al contacte amb l’Eocè–esperava trobar aigua en el contacte–, així com un sondeig per tal de travessar elTerciari calcari, ja que suposava que entre el Mesozoic i el Paleozoic hi hauria un mantelld’aigua subterrània amb la càrrega hidràulica del Portell del Congost. Pel que fa al poubrollador de Palau Sator, l’atribuí a les aigües dels mantells superficials.94

El setembre presentà una nova versió de l’informe general de 1915 a la novaMancomunitat,95 i l’11 d’octubre de 1920 avançà resultats:

Les impressions primerenques ens han confirmat esser el subsol d’una constitució estructural total-ment diferent del Alt Empordà; no obstant, presenta claps aïllats en els que será convenient practicaralgun assaig fins a una profunditat de uns 60 metres pera arribar als estrats eocènics que se soterran endirecció contrària a la del curs del baix Ter; i en el cas de volguerse atravessar aquella formació geolò-gica terciaria deuria profundisarse a mes de 300 metres en una roca caliç-margosa compacta. (Faura:Carta al President de la Mancomunitat, 11/10/1920; AHDB, lligall 3219).

No obstant, atesa la manca de cartografia topogràfica, demanà l’aixecament car-togràfic dels cursos del Daró i del Ter a l’escala 1:25.000, per tal d’acabar el mapaque havia començat a preparar; per a la qual cosa sol·licità la quantitat de 4.000 pes-setes. Es resolgué encarregar-lo a la oficina del Mapa Geogràfic (20 d’octubre):

Encarregar a l’Oficina del Mapa geogràfic de Catalunya que procedeixi a l’aixecament del plànoltopogràfic de la part del Baix Empordà que pugui ésser convenient al Prof. Rnd. Dr. Marian Faura i Sans,per a l’estudi de les aigües subterrànies de la dita regió que li fou encomanat pel Consell Permanent, i al Sr.Enginyer Cap del Servei d’Obres Hidràuliques, que en son dia ordeni formar el perfil de les cotes del sus-dit planol que desitgi l’esmentat professor, assabentant a aquest del present acord com a resolució de la sevacomunicació del 11 del mes que som. (Crònica oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 1(1), p. 20).

Seguidament cursà dues demandes, una de 1.000 pessetes i una altra de 543; aquesta fou aprovada pel Consell l’11 de desembre.96

116

93 Un croquis general d’aquest estil es publicà a la revista Agricultura nº 1(16) de 1918.94 Faura, 5/03/1920: “Hidrologia fluvial i subterrània del Baix Empordà” Agricultura, 4(5): 91-96 (1920).95 Faura, [setembre de 1919]: Aigües subterrànies. Comarques artesianes de Catalunya. Mecanoscrit 10 p(AHDB, lligall 3219).96 AHDB, lligall 3219.


97 Dictamen del cap de la Secció Segona, 1/06/1920 (AHDB, lligall 3219), i resposta de Faura de 15 deJuliol al Sr. Collado, Cap Director d’Administració de la Mancomunitat.98 COMC, 1(3), acords del Consell Permanent.99 Compte, R., 4/10/1921: [Informe sobre l’estat del sondeig de Mas Climent]. Mecanoscrit 2 p, AHDB.

Projectes per al 1920

Una publicació oficial de la Mancomunitat del mes de desembre de 1919 estableixque Faura hauria de continuar l’estudi de les comarques hidrològiques de Catalunya, i assenyalament dels punts més adequats per a efectuar-hi treballs d’investigació, com a base científicaindispensable per a realitzar, on els dits estudis aconsellin, les obres de perforació de pous artesians,galeries i tots altres treballs d’aflorament que siguin de reconegut interès general, o bé auxiliar les cor-poracions, entitats o particulars que intentin o emprenguin aquelles obres per llur compte, sempre queofereixin probabilitats d’èxit i mitjançant les condicions que es fixin (“Aprofitament d’aigües subter-rànies”, dins L’obra a fer, p. 148)

El mateix volum reconeix la necessitat de consignar en el Pressupost extraordinariuna partida d’obres per 200.000 pessetes, més una altra per a l’adquisició d’un trende sondeig per a tota mena de treballs subterranis per valor de 351.000 pessetes; amb-dues a càrrec del nou Emprèstit de 1.751.000 pessetes.

Per tal d’esmerçar la suma de 100.000 pessetes consignada en el pressupost ordi-nari mancomunal per a l’any 1920-21 en el capítol d’Obres Hidràuliques, calia convocar un concurs semblant al de 1912, amb les modificacions necessàries per tald’assolir el màxim rendiment possible. A l’efecte la secció administrativa proposàcomunicar a l’Enginyer-Director del Servei d’Obres Públiques, al Director delDepartament d’Agricultura i al Professor Faura i Sans, encarregat dels pous arte-sians, les bases per al concurs d’obres de regadiu aprovades el 30 de setembre de1915 per a que informessin dintre de la seva respectiva esfera. Faura trobà accepta-bles les bases, però instà l’Assemblea per a que fos ampliada l’aplicació als serveisde captació d’aigües potables per a les poblacions, fossin administrades pelsmunicipis o bé per juntes d’aigües locals.97

En sessió 11/12/1920 el Consell encarregà a Faura que mitjançant el pagament deles dietes i despeses del recorregut estudiés la recerca d’aigües per a augmentar elcabal que posseia la Junta administrativa del Rec del Vendrell.98 No ens consta, però,si es va arribar a fer.

Perforació del sondeig de Mas Climent (1921-1922)

El començament de la perforació indicada per Faura es va ajornar per una sèrie decircumstàncies: es varen haver de convocar 3 concursos entre març de 1918 i març de 1920; els dos primers quedaren deserts i el tercer no va prosperar per incomplimentde la casa guanyadora (Albert i Ricard Carsí). Seguidament el Consell Permanentacordà realitzar les obres per Administració (31/12/1920) i signà un contracte delloguer de la maquinaria, perforador i maquinista inclosos, amb la casa Figuerola deValència. El tren de perforació fou facturat el 21 d’abril i el perforador es presentà el13 de maig. El sondeig començà el 25; s’hagué de parar entre el 9 i el 15 d’agost perruptura del cable.99

El 27 de maig de 1921 Faura demanà un avenç de 1.500 pessetes per tal d’estudiarles mostres de terra i aigua de la perforació, cosa que es va fer amb càrrec a la partida

117


343, i una altra de 2.000 el mes de novembre.100 El 30 de setembre va justificar les1.500 pessetes rebudes en un document informatiu del desenvolupament dels estudis:el 6 d’abril anà amb l’enginyer Ramon Compte a marcar el sondeig; el 30 de maig adonar instruccions al constructor; entre juny i setembre va fer set viatges a l’obra.101

El 3 d’octubre la profunditat era de 170 m, resultant un avenç mitjà diari de 1,40 m;fins aleshores havia costat 15.096,25 ptes en material i transport, 10.076,25 en jornalsi 6.150 pel lloguer de la perforadora. Com que s’havia d’arribar als 250 m segons eldictamen de Faura, es preveien unes despeses addicionals de 11.000 pessetes de material i 6.000 de jornals, segons informà l’enginyer al Consell el 3 d’octubre. 102

En la nota de despeses consten tres expedicions mensuals durant els mesos d’oc-tubre, novembre i desembre; el dibuix de la secció del pou i confecció dels perfilsestratigràfics de l’Empordà es varen fer la segona quinzena de desembre. Al mes demarç va fer dues expedicions més a l’obra. 103

En donar per acabada la perforació a mitjan març de 1922, s’observà que hi haviaartesianisme, però que donava un cabal molt petit:

Els terrenys atravessats han resultat perteneixents a les formacions geológiques anunciades en lanostra informació de novembre de 1915, aixó és: el quaternari en els 4 primers metres i després el pliocè-nic fins els 233 metres. En aquesta profunditat s’hi ha arribat mitjançant el sistema de percusió, ambinjecció d’aigua. Des dels 233 metres als 237 que és la profunditat actual, s’hi ha atravessat desprésd’una capa lignitífera, una roca compacta metamórfica, semblant a la que apareix a l’exterior aVilajuiga; constituint la solera impermeable de la formació terciària, i en la que no deu continuar-s’hi elsondeix. Són deu els mantells acuífers descoberts; essent les aigües sobreixidores a l’exterior, en la cotade 3,68 metres sobre el nivell del mar, ja des dels 104 metres de profunditat, i les darrerament sorpresespugen a 0,90 metres per damunt del sòl. No obstant el caudal és escàs, per no haver-se atravessat unanotable alternància d’elements, car sempre s’han trobat capes argiloses i margoses amb sorres finíssimes,poc permeables, essent el rendiment de quiscuna d’elles de 3 a 6 litres per minut. La qualitat de les aigüesha millorat progressivament a profunditat. (Faura: carta de 14/03/1922, AHDB, lligall 3219)

Faura proposà netejar la zona de contacte per injecció d’aire. El 13 de desembrees va aforar el pou, resultant un cabal d’1,60 litres per minut.104 Atès que un segonaforament donà 1,775 l/min, la Mancomunitat declarà que no procedia imposar capcànon per l’ús de l’aigua a la Sra. Lluïsa Climent, entrant els propietaris en el pledomini de les obres que constituïen la perforació i de les aigües que en brollessin. 105

Liquidació i noves propostes (1923)

El 21 de febrer el Consell, a proposta de l’Interventor General, aprovà les liqui-dacions de despeses de 1918 i de 1921-22. Faura, en carta al Sr. Collado recomanà feralguna de les altres dues perforacions indicades a l’Empordà, i indicà que interessariareconèixer la comarca del Baix Ebre.106

118

100 Ofici de 27/05/1921 i informe del director d’Hisenda de 1/12/1921 (AHDB, lligall 3219).101 Faura, 30/09/1921: Liquidació de les despeses fetes en l’estiu de la primera perforació d’assaig,practicada en el Mas Climent, Terme de Castelló, en la conca artesiana del Empordà, fins al 30 desetembre de 1921. Mecanoscrit 3 p, AHDB, lligall 3219.102 Compte, R, op. cit.103 Faura, 31/03/1922: Despeses fetes amb motiu de la primera perforació d’assaigs, practicada en el MasCliment, terme de Castelló, en la comarca artesiana de l’Empordà, durant el segon semestre de l’anyeconòmic de 1921 a 1922. Mecanoscrit 2 p, AHDB, lligall 3219.104 Acta signada per l’enginyer Frederic Segarra i pel propietari Ignasi Fages (AHDB, lligall 3219).105 Dictamen de 23/10/1923, AHDB, lligall 3219. La columna del sondeig es va publicar a Faura, 1923:“Perforacions artesianes”, dins: Mancomunitat de Catalunya: l’obra realitzada, pp. 210-216.106 Faura: carta a L. Collado, 28/06/1923, AHDB.


EL SERVEI DEL MAPA GEOLÒGIC DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1915-1917)

Preliminars (1911-1914)

Des de la seva creació l’any 1911, la Secció de Ciències de l’Institut es començà ainteressar per la publicació dels treballs del Dr. Almera en versió catalana. Dos anysdesprés s’examinà la possibilitat d’incloure dits treballs en la sèrie Arxius o bé publi-car-los en fascicles apart, a la manera de la memòria geològica del mapa de Sant Juliàde Vilatorta, acordant-se aquesta darrera solució. En la sessió de 17/01/1913, Bofill iPichot donà compte a la Secció de les gestions fetes per tal de portar a l’IEC els treballs del Mapa Geològic (Aragonès, 2005). Els projectes de publicació no varen tirarendavant: tan sols es va fer una edició catalana dels fulls V i VI, coincidint amb l’inici dels treballs del Mapa Geogràfic de Catalunya.

Traspàs del Mapa Geològic (gener de 1915)

Arran de l’escrit que el Dr. Almera va adreçar al President de la Diputació(4/11/1914) renunciant a continuar la seva obra cartogràfica, proposant el Dr. Faura coma continuador i oferint-se ell mateix a catalogar i instal·lar les col·leccions, la Diputacióproposà a l’Institut d’Estudis Catalans la inspecció del Mapa Geològic i Topogràficprovincial a l’escala 1:40.000 i la instal·lació d’un Museu Geològic.107 La qüestió la vaexaminar el dia 11 de novembre la Secció de Ciències, i el 18 el Secretari de l’Institutcomunicà haver-se entrevistat amb els presidents de la Diputació i de la Comissiód’Instrucció Pública per tal d’assabentar-se de la disponibilitat econòmica. En vista deles explicacions donades, l’Institut va acordar fer-se càrrec d’ambdós projectes, i el 16de desembre acordà confiar a Faura la direcció tècnica del Mapa,108 cosa que aquest vaacceptar en un escrit al Secretari de l’Institut, Eugeni d’Ors, oferint-se com a

... fidel intèrpret continuador d’aquella magna obra que tant dignifica a l’Excma. Diputació deBarcelona que l’emprengué, i que per sa meritòria constància ara proposa sa continuació, després d’ha-ver-hi esmersat la major part de la vida l’infatigable i eminent geòleg que l’inicià, servint sempre alsinteresssos del país i d’un modo molt especial al millorament de l’Agricultura catalana [...] concretaréla marxa que em proposo seguir, tant en lo general o de conjunt, com en lo que’s refereix a la fulla enque nosaltres inaugurariem les tasques; clàusules que son pur reflexe de les condicions amb què haseguit operant el Dr. Almera fins al present”. (Faura, carta a E. d’Ors, 11/01/1915. Arxiu IEC, expedientdels mapes geològic i geogràfic).

El 5 de gener –dos dies abans que Prat de la Riba encomanés a Josep de Rivera laformació d’un nou mapa geogràfic de Catalunya–, la Secció de Ciències acordà pro-cedir a l’organització del Servei del Mapa Geològic; cosa que el dia 10 delegà en lapersona de J. M. Bofill i Pichot.

119

107 Prèviament, la Diputació havia creat el mes de setembre un Servei del Mapa Geogràfic i convocat laplaça de director, que va guanyar Josep de Rivera, amb el treball Apuntes sobre un anteproyecto del plande trabajos para la ejecucion y publicacion de un mapa o carta corogràfica de Cataluña, empleando loselementos de construccion cartográficos, geodésicos y topográficos realizados hasta el dia (Mecanoscrit13 pp, ACC). Entre els aspirants hi havia Eduard Brossa, qui presentà com a mèrit les seves publicacionscartogràfiques (Arxiu de l’IEC, expedient dels mapes geològic i geogràfic). 108 Actes de la Secció de Ciències, 11 i 18/11 i 16/12/1914.


Proposta d’organització

La proposta de Faura, presentada el dia 11, preveia la perfecta continuïtat enla forma de treballar d’Almera a escala 1:20.000, tant en els honoraris a perce-bre (15-20 ptes/dia per al geòleg; 10 per al topògraf i 5 per al recol·lector i entre5 i 10 per als treballs de laboratori) com en l’assistència a les reunions anuals dela Société Géologique de France i als Congressos Internacionals de Geologia.Els comptes es passarien mensualment, i al cap de l’any es faria la liquidaciógeneral. La Diputació assumiria les despeses de gravat i estampació del mapa. Elmaterial recollit es lliuraria a la Diputació, sempre que hi hagués un lloc apropòsit per posar-lo a disposició del públic, i a l’efecte es proposava un delspavellons no utilitzats de l’antiga fàbrica Batlló, on s’havia instal·lat l’Escolad’Agricultura:

En el mateix pabelló s’hi instal·laria el Museu geológic que portaría el nom d’‘Almera’ perhaver sigut un dels primers geòlocs catalans, qui s’ha distingit per una abundó de treballs d’inves-tigació científica referents a aquesta ciencia, i tota vegada que’ll mateix s’ha ofert a trasladar i orde-nar ses col·leccions particulars, en el jorn que tinguém un lloc destinat a Museu; i aixis les oficinesdel Mapa geològic actuaríen a alguna dependencia del mateix Museu, amb personal competent pera l’ordenació, conservació i catalogació dels exemplars que hi figuressin. (Faura, [11/01/1915]: Plangeneral de l’organització per a la continuació del Mapa Geològic de la Provincia de Barcelona sub-vencionat per l’Excma. Diputació provincial. Mecanoscrit 5 p, no signat ni datat. Arxiu de la Juntade Ciències, Exped. 1179).

En les sessions de 3 i 10 de febrer la Secció de Ciències examinà la qüestió i s’en-carregà als Srs. Bofill i d’Ors la redacció de les bases definitives del conveni amb laDiputació. El dia 24 s’aprovaren els termes en què convenia contestar l’encàrrec de laDiputació; cosa que es va fer el primer de març. El 19 d’abril, la Diputació informàl’Institut que, a conseqüència de la mort de Llorenç Tomàs, que havia estat l’encar-regat de formar el Museu Geològic instal·lat al Laboratori d’Estudis Superiors deQuímica, aquell servei havia passat a ésser un annex de l’encarregat de la confecciódel mapa geològic. A finals de juny, Bofill i el Secretari s’entrevistaren per separatamb Faura, qui es manifestà interessat en començar els treballs i en la transferència al’Institut de la consignació destinada al mapa. Finalment, la Secció va decidir noorganitzar durant aquell any el Servei:

L’acord de l’Institut va ser el de no donar organització especial durant aquest any a l’empresa delMapa Geològic, en vista de la impossibilitat d’atendre, amb la consignació establerta, un projecte comel presentat per V. De manera que mentres no vingui augment de subvenció, ens limitarem a fer que eltresorer posi a disposició de V. la suma que vagi rebent amb destí al Mapa. (Carta a Faura, 28/06/1915,AIEC, Exped. dels mapes geològic i geogràfic).

El 5 de juliol d’Ors informà la Secció de Ciències d’una nova entrevista ambFaura, qui tornà a plantejar la marxa a seguir. Bofill manifestà aleshores que, estu-diada la qüestió i en vista que no semblava immediat obtenir nous subsidis, espodia adoptar el projecte, havent decidit la Secció donar a aquest treball la consideració d’encàrrec a preu fet, fixant un preu unitari mitjà per cada full, i retribuir-lo en el moment de l’edició. S’acordà adoptar aquest criteri per a la novaorganització.109

120

109 Actes de la Secció de Ciències (AIEC).


Topografia del full VI (maig de 1915- desembre 1916)

El pla de Faura era començar per la delimitació del full VI (Regió sisena o delVallés i Sant Llorenç del Munt), establir la xarxa de triangulació fonamental i passardesprés a detallar topogràfica i geològicament els contactes amb el fulls adjacents japublicats. Es preveia acabar el full en tres anys. L’Institut ordenà començar els treballsde camp, limitant les despeses a les 2.000 pessetes que constaven en els pressupostos,atès que les 4.000 que la Diputació havia previst per a aquest any es dedicaren afinançar part dels deutes de topografia i impressió contrets pel Dr. Almera durant lapublicació dels fulls IV i V.110 Es va fer la triangulació i el 28 de juny es començà aaixecar el relleu del sector NE:

Amb el senyor don Eduard Brossa, com a topògraf, senyalàrem la limitació corresponent a lafulla 6ª, establint-hi la xarxa de triangulació fundamental [...] Brossa ha fet diferentes excursions,començant a detallar topogràficament el contacte NE amb la fulla 5ª, en els termes municipals deCastelltersol, Riells del Fay, Sant Feliu de Codines, Bigues i Caldes de Montbuy, traient-ne notesparcials del relleu, a l’escala de 1/20.000 amb curves de nivell de 5 metres, que actualment estàunificant. Geològicament, limitàrem en el 27 de juliol la formació triàssica, a Castellar del Vallès;havent descubert recentment un abundós jaciment fossilífer eocènic (Lutecià) a Castelltersol, i elsfòssils trovats en l’exploració els tenim en estudi, pendents de classificació. (Faura: Carta a E. d’Ors, 4/09/1915, 111 AIEC, Expedient dels mapes geològic i topogràfic).

Del cost d’aquests treballs tan sols ens n’ha arribat una factura de Brossa cor-responent al quart trimestre, que es va carregar al pressupost de l’any vinent: 400 pessetes. Es preveia cartografiar la geologia del sector tant aviat Brossa en lliurés labase topogràfica.

L’any vinent, Brossa deixà ultimada gairebé tota la zona oriental del full en treslliuraments parcials: el primer, d’uns 35 km2, entre la carretera Caldes-Granollers i StMiquel del Fai; el segon, de 42 km2 entre Bertí i Castellterçol; i el tercer d’uns 40 km2

corresponia a l’angle SE, entre els fulls primer i cinquè per la zona de Parets,Montcada, Mollet i Sant Fost. Se’n tragueren calcs per a dibuixar-hi la geologia.112

Importaren aquests treballs la quantitat de 3.337 pessetes en dues factures: una de 15de setembre pels treballs del sector NE (1.806 pessetes) i una altra de 31 de desembrepels del sector SE (1.531 ptes). Brossa i el seu fill Joan, que l’acompanyava sempre(a 7,50 pessetes de jornal), varen fer 47 sortides, essent els mesos de juny i juliol elsde més activitat, amb 10 dies de campanya.

121

110 La liquidació es va fer amb força retard, atès que fins a finals de 1918 no se li indicà a Almera quetrametés els comptes a la Diputació.111 En aquesta carta, Faura recorda la qüestió del Museu Geològic de Catalunya, atès que el materialde fòssils i roques amb les corresponents preparacions microgràfiques no parava d’augmentar. Unapublicació oficial assegura que s’estava estudiant la formació del Museu Geològic de Catalunya, enel qual han de col·leccionar-se els tresors naturals, minerals, roques i fòssils que es recullin a lescampanyes per a l’estudi del Mapa. (Guia de les Institucions científiques, Barcelona, Junta deCiències 1916).112 Faura, 31/12/1916: Fulla 6ª del mapa Geologic i Topografic de la provincia de Barcelona subven-cionat per l’Excma. Diputació provincial. Any 1916. Memoria presentada, junt amb les despeses delMapa, a la Secció de Ciències, el 7 de febrer de 1917. Mecanoscrit 5 fulls, Arxiu de l’Institut d’EstudisCatalans, expedient del Mapa Geològic i Geogràfic. Els manuscrits dels dos primers mapes es conservena la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic.


Geologia i paleontologia (1916)

La llista de despeses ens revela les sortides de camp de Faura i el seu ajudant Bataller:

Taula 9. Despeses dels treballs de geologia realitzats durant 1916. Font: Faura, 31/12/1916: Cuenta delos gastos del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona, año 1916. (AIEC).

Les expedicions a la vall del Tenes tingueren per objecte estudiar el contacte entreel granit i el Trias. Però hi havia un important objectiu a resoldre: l’estratigrafia del’Eocè marí. Faura confiava poder identificar-ne tots els pisos, a més del superior i l’in-ferior, que ja ho havien estat. Classificà els fòssils recollits en anteriors campanyes alterme de Castellterçol i dedicà diverses excursions a explorar altres jaciments fos-silífers, no solament dins els límits del full (Soleia dels Condals a Manresa i rodaliade Riells del Fai), sinó que estengué les exploracions als fulls 7 i 8 i fins i tot a laconca de Tremp: a Salàs, on una fauna de briozous maestrichtiana anava acompanyadad’equínids i mol·luscs que estudiaren respectivament Lambert i Cottreau.113

L’especialista Ferdinand Canu estudiava des de feia algun temps els briozous fòssils deCatalunya; aquell any se li varen fer tres trameses de fòssils (29 d’abril, 29 de juny i 17de juliol). Sota la signatura de Faura i Canu es va publicar una monografia que incor-porà fotografies realitzades amb els aparells del laboratori de l’Escola d’Agricultura:

Nous faisons connaître simplement les gisements fossilifères catalanes anciens ou nouveaux exploréspour preparer la feuille 6e. de la Carte géologique de la Catalogne. L’un de nous deux a pu recueillir un nom-bre suffissant d’exemplaires pour augmenter la faune bryozoaire de la Catalogne de depuis de quarante-cinqespèces. Nous avons découvert le nouveau genre Mesosecos; sept espèces nouvelles, Dydimosella acutiros-tris, Filisparsa propinqua, Hippodiplosia asaepta, Mesosecos simplex, Mucronella obesa, Onchyocella par-vipora, Porella capitata, quelques faunes nouvelles à l’étude appartenant aux genres Heteropora, Eschara,Schizoporella, et une nouvelle varieté, de l’Eschara nodulifera Reuss (Var. Poroecia) Faura, M., & Canu, F.,1916: “Sur les bryozoaires des terrains fossiles de la Catalogne”. MemICHN, 2: 59-193.

Salvador Vilaseca i l’estratigrafia de les comarques tarragonines (1915-1920)

L’estudiant reusenc Salvador Vilaseca Anguera no va pertànyer oficialment a l’equip del Mapa Geològic, hi col·laborà però amb treballs de gran vàlua que contribuïren

122

113 Els resultats d’aquest estudi els aprofitarà Faura anys a venir per a la guia de l’excursió C3 del XIVCongrés Internacional de Geologia, en la que inclogué una llista de briozous i l’estratigrafia de l’Eocèentre l’Ipresià i el Ludià.

Data Destinació Viatge,dinar Fonda Honoraris Ajudants Ports Total

5 i 6/03 Calders i Artés (Límit Eocè/Oligocè) 6,45 18,00 40,00 - - 64,45

2/04 Riells del Fai (Jaciments amb Bulimus) 23,00 - 20,00 5,00 2,25 50,25

20/05 St Miquel del Fai (Límit dels terrenys eocènics) 24,00 - 20,00 5,00 - 49,00

27/05 St Feliu de Codines 6,50 - 20,00 - 4,50 31,00

4-5/09 Serra de Montlleó (Manresa) (Reconeixement del Ludià)

18,50 - 40,00 - - 58,50

27-30/09 Talamanca, Navarcles, Sª Malvals(Estratigrafia)

84,30 45,15 80,00 41,00 5,00 255,45

31/12 Igualada (Fòssils eocènics) 16,00 - - 6,00 3,00 25,00

31/12 Altres - - 320,00 - - 320,00

Totals, pessetes 178,75 63,15 540,00 57,00 14,75 853,65


decisivament al coneixement estratigràfic del Paleozoic i Triàsic de les serralades queenvolten el camp de Tarragona. La relació amb Faura s’estableix amb seguretat l’any1915, moment en què Vilaseca comença a publicar notes sobre excursions geològiquesi espeleològiques al butlletí de l’Agrupació Excursionista de Reus i que coincideix ambel viatge de Faura al Camp de Tarragona comissionat per la Mancomunitat. 114

L’any 1917 Vilaseca publicà un treball sobre el Paleozoic del Priorat que venia arevisar profundament la situació estratigràfica d’aquells materials, atribuïts perMallada al Silurià i per Faura al Cambrià en base a l’existència de pistes de dubtósvalor estratigràfic. Segons Vilaseca, atesa la presència d’Archaeopterix, Archaeo-calamites i Equisetum, les grauvaques i pissarres paleozoiques havien de considerarsetournaisianes o dinantianes (Culm inferior).115

Taula. 10. Estratigrafia del Paleozoic tarragoní, segons Vilaseca (Els terrenys paleozoics…, 1917)

Faura donà suport a l’autor d’aquest treball que revisava parcialment la seva tesidoctoral, i confirmà els resultats obtinguts per Vilaseca:

La confirmació dels nostres treballs per eminents geòlegs catalans, especialment pel doctor M.Faura i Sans a quins savis consells i facilitats devem en gran part poder donar-los forma en aquestesplanes, els hi proporcionen una nova i més gran valor ben fàcil de reconèixer. Ho devem remerciar–abans que tot– amb el testimoni de la nostra veneració més merescuda (Vilaseca, 1917, op cit.)

Més endavant (1919), Vilaseca caracteritzà el Silurià superior i el Dinantià inferiora Almoster, amb la qual cosa quedà configurada la estratigrafia d’aquell sector geològi-cament desconegut fins aleshores (Taula 11).

Taula 11. Paleozoic de les muntanyes de Prades, segons Vilaseca, S., 1919: “Caracterització del SilúricSuperior i Devònic inferior a Almoster (prov. de Tarragona)”. ButllICHN, 2(8-9): 172-176.

123

114 La relació entre Faura i Vilaseca podria ser anterior a aquest viatge: un article sobre les conques petro-líferes estudiades per Faura, publicat a El dia gráfico de 22/03/1914, porta la signatura S. V.115 Vilaseca, S., 1917: “Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona”. Butlletí de l’Agrupació Excursionistade Reus, 22-23, pp. 38-64. Se’n va fer una tirada apart impresa per Navàs amb data de 1918. Faura donà aconèixer aquest treball a la Secció Catalana de la Sociedad de Historia Natural el 29/11/1918. Coincidint ambla publicació al butlletí (1917), Faura va ésser nomenat soci honorari de l’Agrupació (Gómez Alba, 1995).

Unitat Litologia Localitat

Carbonífer(Tournaisià)

Pissarres i grauwaques amb fòssils Coll d’En Perelló, Castellrell, AlmosterPissarres i grauwaques fosques quiastolítiques

Salt, Puig d’en Cama, Sant Pere de laSelva

Pissarres i grauwaques brunes micàferes,amb estaurolita i quiastolita

N de Salt

Devonià Calcària griotte negrosa, sense fòssils NW d’Almoster

Unitat Litologia i paleontologia Localitats

Culm Pissarres, grauwaques amb Nereites Castellvell, Almoster, Cornudella,L’Espluga

Gedinnià Calcàries griotte blavosaamb Encrinus Almoster

Tarannon Pissarres blanques o negres ambMonograptus priodon L’Espluga

Llandovery Pissarres blanquinoses amb M. Halli,M. Sedwigi i Climacograptus Almoster


En una visita conjunta al camp, Faura notà la discordança entre el Trias inferior imitjà al Nord de Vilaplana, creient que podria fixar l’edad del granit sienític allí present.En una nota de 1917, Vilaseca referí al Virglorià les calcàries dolomítiques dels voltantsde la Torre de Fontaubella i al Ladinià les fosilíferes de Mas Monet (Colldejou); el juliolde 1918 explorà ràpidament el clap de Mora d’Ebre i descobrí un nou jaciment fossilíferal NE de la Picosa, semblant al del Muschelkalk superior entre Mora i Corbera. 116

Gràcies a la revisió del les faunes que va fer Adolf Würm, Vilaseca redactà unaexcel·lent memòria sobre el Triàsic tarragoní, que la Junta de Ciències publicà el 1920, en la que exposa el caràcter especial del Trias català, diferent de l’alpí (oriental) i del germànic occidental, amb influències alternants d’ambdós (Taula 12).Aquesta memòria anava acompanyada d’un important mapa geològic a l’escala1:200.000 (Fig. 6) que venia a actualitzar bona part del que Mallada havia dibuixatper a la Comisión del Mapa Geológico de España trenta anys abans.

Taula 12. Estratigrafia del Trias tarragoní, segons Vilaseca, 1920: TrebMCNB, 8

Replantejament de la base topogràfica del full VI (octubre de 1916)

El 25 d’octubre el Secretari de l’IEC donà compte d’una reunió celebrada el dia13 entre el President Puig, el Director del Servei Geogràfic (Rivera), el del ServeiGeològic (Faura) i el topògraf Brossa, constituïts en ponència per tal d’estudiar un

124

Fàcies Estatge Tarragona La Llacuna Olesa

Keuper Norià Calcàries dolomítiques i bretxes - -

Carnià Margues, argiles gipsíferes i carnioles

Margues, guixos i carnioles;bauxita

Carnioles irisades

Muschelkalk Ladinià(Tirolià)

Calcàries dolomítiques amb M. goldfussi, etc. Capetes calcàries amb N.

gregaria, Chemnitzia, etc.Calcàries de fucoidesamb N. gregariaCapetes calcàries amb D. lommeli

Calcàries pissarroses amb bivalves

Calcària amb Protrachiceras,Chemnitzia, D. lommeli, etc Calcàries dolomítiques i

de fucoidesCalcària de fucoides

Argiles i guixos de colors Argiles, guixos, psammita roj a

Arenisca margosa ambguix

Virglorià Calcària de fucoides Calcària de fucoides?Calcàries amb Myophoria iLingula

Calcàries amb Myophoria i Lingula

Capetes calcàries amb Gyroporella,Myophoria, etc. Calcària nodulosa i

compacta ambCeratites antecedens iMentzelia mentzeli

Calcàries dolomítiques i de fucoides Calcàries tabulars més o

menys dolomítiquesArgiles i guixos

Buntsandstein Werfenià Arenisca bigarrada

Conglomerats

116 Vilaseca, S., 1917: “Exploració de la cova del Mas-Monet”. Butlletí de l’Agrupació Excursionista deReus, 22-33, p. 104-105. Id: notes de camp manuscrites (Museu Vilaseca de Reus).


règim que, lligant ambdós serveis, estalviés la repetició de tasques. Es convinguéproposar, com a primer pas, que l’IEC acordés que Rivera, paral·lelament als tre-balls topogràfics que practicava a la província de Tarragona, en comencés uns altresa la de Barcelona, sobre la qual havien de continuar els treballs del Mapa Geològic.L’oficina del Mapa Geogràfic lliuraria a Brossa, delineant del Geològic, un primerestat de la topografia (triangulació fonamental) sobre la qual, a escala més detalla-da, (1:20.000) començaria els treballs d’acord amb les instruccions de Faura.117

Després d’un detingut examen de la distribució de les fulles del Mapa geològic de la província deBarcelona i de les projectades per al mapa geogràfic, convinguerem en que podien perfectament encai-xar les dugues, sens grans modificacions, essent totes elles d’una mida igual; i per cada una de les fullesdel Mapa Geogràfic se’n publicaran dugues del Mapa Geològic, sempre iguals, de proporcions un xicmés reduides que les publicades fins avui, aixó és de 69 cm d’alt x 52 cms. d’ample, lo que permetrà queen els marges laterals hi vagin gravades les seccions estructurals del terreny, i les descripcions de lesformacions geològiques compreses en la fulla respectiva. La limitació dels meridians i paral·leles quedeuràn fixar la limitació de les fulles seràn calculats i precisats per el Director del Servei del MapaGeogràfic avans de procedir a la publicació de la fulla, per a que sigui possible l’encaixar i coincidiramb les immediates superiors i inferiors i les colaterals. (Faura, 31/12/1916: Full 6è del Mapa Geològici Topogràfic; mec. 5p, AIEC).

S’acordà, a més, que les llibretes d’observacions i les pedres litogràfiques quehaguessin servit per a les edicions de les seccions del mapa serien dipositades per apossibles consultes a les oficines del Mapa Geològic, –aleshores radicades a l’an-nex del Laboratori d’Estudis superiors de Química, on estaven instal·lades lescol·leccions de pedres i fòssils–. I l’Institut prengué acord conforme amb laproposició de la ponència, segons consta en les Actes de la Secció.

125

117 Actes de la Secció de Ciències. Les despeses de triangulació anirien a càrrec del Servei Geogràfic;Brossa ompliria la resta del mapa (orografia, hidrografia, pobles, cases, camins, etc), de vegades ajudatper un topògraf i utilitzant instruments de precisió de la classe de topografia de l’Escola Superior d’Agricultura (Faura, 7/03/1918: Mitjans amb que havem realitzat els treballs del Mapa geològic que’nsconfià l’Institut d’Estudis Catalans pera continuar l’obra del Dr. D. Jaume Almera, de conformitat ambel projecte que presentàrem al gener de 1915, Mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències).

Fig. 6. Vilaseca, 1920: Mapa geològic de lapart central de la província de Tarragona al’escala 1:200.000.

Fig. 6. Vilaseca, 1920: Geological map of thecentral part of Tarragona province, at a1:200.000 scale.


Un informe adreçat pel Director del Servei Geogràfic al President de laDiputació el 14 de desembre no podia ésser més demolidor amb la cartografia1:40.000 tal com s’havia portat a terme fins aleshores: cap garantia de precisió, cap sistema de projecció; sense càlcul ni criteri fix de format; cap procediment planimètric regular. 118

Liquidació de les despeses (abril de 1917)

L’11/10/1916 el Sr. Bofill i Pichot notificà a la Secció de Ciències haver exa-minat una sol·licitud del Dr. Almera i, d’acord amb el seu informe, s’acordà quetotes les despeses del Mapa fossin subvencionades amb les quantitats que laDiputació disposés nominalment a l’efecte, i que en vista de les despeses extra-ordinàries de 1915 es gestionés de la Diputació l’augment d’aquelles consignacionsen algun pressupost ulterior. 119

La llista de despeses es va trametre, acompanyada d’una memòria explicativasobre la gestió del Mapa durant 1916, per indicació de la Diputació, a l’IEC, on laSecció de Ciències la va examinar el 7 de febrer. Pujava en total 4.640,65 pessetes,de les que la major part corresponien a despeses de topografia (3.737 pessetes,comptant les 400 pendents de l’any anterior). Les de geologia pujaren a 853,65 pes-setes; les 50 restants foren per la construcció de 4 capses de fusta especials per acontenir preparacions microscòpiques 120 i per fer còpies de plànols.

Atès que de la Diputació s’havien rebut tan sols 2.000 ptes, quedaren pen-dents 2.640,65 ptes per al pressupost de 1917.121 Bofill i Pichot, encarregatd’aprovar els comptes, diferí la seva decisió fins al 18 d’abril, quan comunicàque en vista de la decisió de l’Institut de no encarregar-se de l’organització delServei davant la perspectiva que fos objecte d’una nova organització conjunta-ment amb la Junta de Ciències, era partidari de no prendre cap decisió sobre eltema, i així es va fer fins al 24 d’octubre de 1917, en que es va acordar traspas-sar el Mapa.122

126

118 Rivera, J. de, 14/12/1916: Breu report adreçat al Sr. President de la Diputació per el director delServei sobre la necessitat i maneres d’intensificar els treballs de formació del mapa (mecanoscrit,AHDB, lligall 3725).119 Actes de la Secció de Ciències; comunicació del Secretari al Dr. Almera, 12/10/1926. (AIEC, Seccióde Ciencies, Exped. dels Mapes Geològic i Geogràfic).120 Tres d’aquestes capses es conserven al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, donades no fa gaires anys per la direcció del Museu de Geologia de Barcelona.121 Faura, 31/12/1916: Diputación provincial de Barcelona. Cuenta de los gastos del mapa geológico ytopográfico de la provincia de Barcelona. Año 1916. Mecanoscrit 8 fulls, amb factures annexes. (Arxiude l’IEC, Exped. dels mapes Geològic i Geogràfic).122 El Servei és esmentat per darrera vegada en les actes de la Secció de Ciències el 14 de novembre, diaen què Bofill, que formava part també de la Junta de Ciències, informà que aquesta no havia tractat del’organització del Servei del Mapa Geològic. Tres anys després (21/01/1922) Pi Suñer deplorà que laSecció “hagi perdut aquella intervenció que, amb caràcter de direcció, inspecció i informació, haviaarribat a exercir en altes esferes d’activitat científica com [...] El Mapa Geològic, Mapa Geogràfic, etc,creu esser convenient treballar per a que la Secció torni a tenir aquella intervenció”; però fins al maigde 1930 no es va fer cap actuació en aquest sentit.


Projectes per a la cartografia geològica de Catalunya (1917)

La Diputació havia aprovat un antic projecte de Rivera de formar ràpidament unMapa Corogràfic de Catalunya a 1:200.000 en projecció Tissot que constaria de 14fulls, una de les funcions del qual era servir de base a un mapa General Geològic deCatalunya que el Servei Geològic tractava de formar com un avenç del mapa 1:40.000en fulls. 123

Un informe del mes de juny 124 esmenta, com a treballs que el Servei Geogràficfeia o havia de fer per al Servei del Mapa Geològic:

V. Cartografia del Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:40.000 en projecció poliédrica i en 78fulls, divisió projectada i calculada segons les indicacions del Servei Geològic.

VI. Cartografia d’un mapa Geològic de conjunt a escala 1:200.000 que serviria d’avanç al treballanterior.

VII. Formació d’un Mapa Geològic de Catalunya en relleu a gran escala de 1:25.000, que serviria pera ésser instal·lat en el Museu d’Història natural i per a donar millor idea dels perfils geològics.

El Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:40.000 representava l’extensió a tot elpaís de l’antic Mapa Geològic i Topogràfic de la Diputació, amb un format semblantal dels fulls ja publicats. En data 20 d’octubre, Rivera trameté a Faura el projecte, traçatsobre un mapa a escala 1:500.000 acompanyat de quadres numèrics; constava de 78fulls limitats per arcs rectificats de meridià i paral·lel de 15 minuts sexagesimals.

Treballs del Mapa, 1917

Brossa va enllestir un quart lliurament a l’E i S de Caldes de Montbui entre generi setembre, i cartografià els termes de Sentmenat, Castellar i el Farell fins a finald’any. Per aquests conceptes facturà, respectivament, 1.939,50 i 1.388 ptes. Una nove-tat interessant és la incorporació durant els mesos d’octubre i desembre d’un topògrafajudant (Joan Guitart, alumne de l’Escola) proveït de taquímetre i teodolit per tal dereplantejar la topografia, tasca per la que facturà 137 pessetes; el Servei de Cartografiano havia fet encara els treballs de triangulació per manca de personal i no poder abandonar els treballs propis.125

L’informe econòmic que Faura elevà a la Diputació 126 permet conèixer al detallles activitats fetes durant l’any. Les sortides de camp estan confinades als tres sectorscartografiats per Brossa (taula 13).

127

123 Reunida la Secció de Ciències el 5 de febrer, i assabentada de la memòria adreçada per Rivera el 9 degener, acordà aprovar-la i disposar que amb la major urgència comencessin els treballs per a la formació d’un“mapa corogràfic borrador” a executar en dos anys, sense abandonar per això la formació del mapa topogrà-fic a l’escala 1:100.000. (E. d’Ors, 5/02/1917 al director del Servei Geogràfic (ACC). Seguidament Riveraactualitzà un projecte antic, i signà el 28/02/1917 el Projecte d’un mapa borrador corogràfic de Catalunya,escala 1:200.000 (ACC); mapa que costaria 75.000 pessetes de confecció i unes 85.000 de reproducció.124 Rivera, juny de 1917: Treballs que realitza aquest Servei i altres dels que deuria encarregarse (Informemecanoscrit, ACC).125 Rivera: Memòria dels treballs executats fins a novembre de 1917. ACC.126 Faura, 31/12/1917: Diputación provincial de Barcelona. Cuenta de los gastos del Mapa geológico yTopográfico de la provincia de Barcelona. Mecanoscrit 10 p (Arxiu de la Junta de Ciències).


Taula 13. Despeses per sortides al camp, 1917. Font: Faura, 31/12/1917: Cuenta de los gastos… (AJCN)

Les 4.500 ptes que la Diputació va fer efectives a la Secció de Ciències de l’IEC,127 s’aplicaren a eixugar els deutes pendents de l’any anterior i a cobrir una part deles despeses del corrent (4.567,85 ptes, de les quals 3.464,5 de topografia i 612,05de geologia i laboratori). Quedaren pendents per al següent exercici 2.708,50 ptesque es varen liquidar el 6 de juliol de 1918 gràcies a un ingrés extraordinari.

Una memòria adreçada a la Junta, signada per Faura el 7 de març de 1918, diuque s’ha disposat de Bataller com a recol·lector i que el material recollit passa a lescol·leccions de Can Batlló un cop estudiat. També s’han ocupat de revisar itraslladar la col·lecció del Dr. Almera; tenen llestes de revisió unes 700 espèciesdels terrenys paleozoics i secundaris exposades provisionalment a Can Batlló.Comptaven amb donar al gravador bona part del full 6è a finals d’any; els fulls,segons disposició de Prat de la Riba, s’editarien en català, prèvia revisió de latoponímia per la secció de Filologia de l’Institut. L’informe reconeix que s’ar-rossega un deute de 3.500 ptes per l’edició catalana dels fulls 4 i 5, i s’interessa perque les aboni l’IEC. D’altra banda quedaven per abonar, en concepte de trasllat deles col·leccions 2.560,10 ptes dels anys 1916 i 1917, que el Sr. Josep Agell s’haviacompromès a liquidar. 128

Satisfent, doncs, nostres desitjos aital projecte, a n’ell ens subjectarem ja en la propera fulla, VI depublicació i equivalent al n. 51, la que en son degut temps avans de procedir a l’estampació Vos ne ferementrega del original pera la corresponent revisió, aduc que per tenir avançats els treballs topografics el

128

127 En opinió de Faura, aquesta quantitat era reduida per poder avançar segons els seus desitjos, atesque no permetia treballar-hi més que a temporades (Informe a la Junta de Ciències, 1918, AJCN).128 Faura, 7/03/1918: Mitjans amb que havem realitzat els treballs del mapa geologic que’ns confiàl’Institut d’Estudis Catalans pera continuar l’obra del Dr. Jaume Almera, de conformitat amb el projec-te que presentarem al gener de 1915. (Mecanoscrit 2 fulls, AIEC, AJCN).

Data Destinació Viatge, dinar Fonda Honoraris Ajudant Total

26/02 Bigues 10,70 - 20,00 - 30,7016/04 Aiguafreda i Bertí 9,00 - 20,00 - 29,001/07 Sabadell i Santiga 4,85 - 20,00 - 24,8515/09 Mollet, Martorelles, St Fost 6,15 - 20,00 5,00 31,1519/09 Mollet, St. Fost i Rexac 7,70 - 20,00 5,00 32,7020/09 Parets, Mollet, Mas Rampinyo 7,60 - 20,00 5,00 32,60

23-24/09 St. Quirze Safaja i Castellterçol 28,30 15,00 40,00 8,00 91,3029-30/09 Olesa i el Cairat (Trías) 12,25 - 40,00 - 52,25

11/10 Sta. Eulària 26,40 - 20,00 5,00 51,401/11 Caldes de Montbui 4,00 - 20,00 - 24,00

8-9/12 Collbató (Trias) 21,50 13,00 40,00 - 74,5018/12 Bataller: St. Miquel del Fai 11,50 - - 5,00 16,5022-24 Sant Feliu de Codines, castell de

Montbui, Can Garriga, vall delTenes, Sta. Eularia

18,40 28,00 60,00 15,00 121,40

Totals, pessetes 168,35 56,00 340,00 48,00 612,05


Sr. Brossa, com també per la continuitat que hi ha en les formacions geológiques amb els terrenys com-presos en la fulla n. 50, tant prompte els sigui possible poden prepararnos la triangulació d’aquesta.(Faura: carta al director del Servei Geogràfic, 31/10/1917, ACC).

Proposta de traspàs a la Junta

En nom de la Junta de Ciències, Bofill, que en formava part en representació del’Institut, proposà a aquest la cessió del Servei del Mapa en els termes previstos en elsacords provincial i municipal que havien servit de base a la constitució de la JuntaMixta. La Secció acordà el traspàs, autoritzant el Sr. Bofill per establir, d’acord ambla Junta, les bases de la nova organització del Servei. Així es va fer constar en l’actade la sessió de 24 d’octubre de 1917.

129

Fig 7. Projecte de Mapa Geològic i Topogràfic de Catalunya a 1:40.000, per Josep de Rivera (1917).(Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona). A, cartografia publicada (antic MapaGeològic i Topogràfic de la província de Barcelona); B, full 51 en preparació.

Fig. 7. Project of a Geological and Topographical Map of Catalonia by Josep de Rivera (1917). Courtesyof the Geological Museum of the Seminary of Barcelona. A, Old Barcelona province Map, publishedsheets; B, Mapping sheet (no. 51).


TRASPÀS DEL SERVEI A LA JUNTA DE CIÈNCIES (1918)

Creació de la Junta Mixta de Ciències (gener-març de 1917)

A pocs mesos de vigència de la nova reglamentació de la Junta Municipal deCiències,129 el Consell de Pedagogia proposà a la Diputació la creació d’una Juntamixta amb l’Ajuntament. Segons la base tercera de la proposta, la corporació provincialpodria aportar-hi les col·leccions d’Història Natural, i encomanar-li missions com la delMapa Geològic.130 En un acord de bases aprovat per ambdues institucions, la Diputacióes comprometia a destinar-hi 25.000 pessetes del seu pressupost anual; a designar dosvocals diputats i dos vocals tècnics (a més del que designaria l’IEC), a lliurar les col·lec-cions i a encomanar a la Junta l’obra del Mapa Geològic, obra que s’hauria d’acordaramb l’Institut de Ciències. La Junta portaria un inventari on es farien constar els objectespropis de la Diputació.131 El 13 de Febrer de 1917 l’Ajuntament acordà les bases sobreles quals s’aprovà l’Estatut el 30 de març. La tercera deia:

Tindrà al seu càrrec la cura i foment de les col·leccions paleontològiques i les altres que poseeixi laDiputació prov. de Barcelona referents a Història Natural així com els serveis científico-naturals que aque-lla pogués encomanar-li. La Junta d’acord amb l’Institut de Ciències tindrà la intervenció que dimana delseu Estatut, en l’obra del Mapa Geològic de Catalunya. (Anuari de la Junta de Ciències, II, 1917, p. 19).

La mateixa sessió creà el Museu de Ciències Naturals –nou organisme que com-prenia els dos museus existents, el Martorell i el de Catalunya–, així com la figurad’un Secretari General tècnic, lloc per al qual es va designar Josep Maluquer iNicolau. El 14 de març s’inauguraren els nous serveis; segons digué el PresidentSantiago Andreu i Barber en el discurs inaugural, la Junta de Ciències Naturals for-mava part del renaixement o floridesa científica de la nostra terra.

Sol·licitud de les col·leccions provincials (maig de 1917)

L’octubre de 1916 Puig i Cadafalch, havent examinat la forma d’engegar lescol·leccions del Mapa, encarregà a Faura que amb Maluquer estudiessin les fórmulesa proposar.132 En compliment d’un acord de 19 de maig, la Junta sol·licità de laDiputació el traspàs de les col·leccions provincials,133 del Servei del Mapa i les cor-

130

129 El 24 de març de 1916, Cazurro i Maluquer havien presentat un pla general d’aprofitament dels edi-ficis de la Junta: utilització de l’hivernacle i umbracle com a terrari i aquari en combinació amb flora ifauna adients; instal·lació d’un museu regional i col·lecció d’estudi en el pis principal de l’antic restau-rant del Parc (edifici pendent encara de cessió). Seguidament, l’Ajuntament aprovà els nous estatuts i almes d’octubre el reglament, en el que constaven els museus Zoològic i Regional i la col·lecció petrogrà-fica. Al mes de novembre es varen convocar cinc places d’auxiliars tècnics, que guanyaren el catedràticMaximino San Miguel de la Cámara i els naturalistes agregats Aguilar-Amat, Font i Quer, Ignasi deSagarra i Francesc Pardillo. Bataller, que concursà amb un treball inèdit sobre els mamífers fòssils deCatalunya, va quedar-ne fora. Els nomenaments porten data de 29 de desembre i es varen ratificar el12/01/1917 (Gómez-Alba, 1992: El Museo de Ciencias Naturales y la Junta de Ciencias Naturales deBarcelona (1878-1941); Mecanoscrit inèdit, 284 p, amablement facilitat per l’autor).130 AHDB, lligall 3278.131 Diligència de 6/06/1917 (AIEC).132 Puig: carta a Maluquer, 24/10/1916 (AJCN).133 Ofici de 20/05/1917; Arxiu de la Junta de Ciències. Dictamen de 13/06/17, aprovat en sessió de 26/06(AHDB, lligall 3278). El traspàs l’havia signat Prat de la Riba el mes de gener.


responents consignacions pressupostàries; a l’efecte es designà una ponència –forma-da per Palet, Cazurro, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Maluquer i San Miguel com asecretari– per als temes relacionats amb el trasllat i l’organització del nou servei.L’objecte d’aquesta ponència era:

Para que se vean con el Dr. Almera, vean las colecciones como están, no las arregladas, que éstasson las que menos interesan por lo mismo que ya lo están, sino las otras, las que hay en el Seminariomezcladas con otras (según dicen). Sobre todo informarse bien de como está todo esto. Mas que nada,lo que deben hacer es planear la forma de incautarse del Servicio y colecciones, con las menos dificul-tades burocráticas (Maluquer: carta de 18/06/1917, arxiu de la Junta de Ciències).

La Diputació autoritzà la Junta per a fer-se’n càrrec, i s’encomanaren elsestudis necessaris per a la continuació del Mapa Geològic, que s’haurien de ferd’acord amb la Secció de Ciències de l’IEC (26/06/1917). La mateixa sessióaprovà un dictamen signat per Puig, Palet i Bertrand, segons el qual les úniquescol·leccions pròpies d’Història Natural eren la petrològica formada per GonçalMoragas i la de roques, minerals i fòssils del Dr. Almera, aquesta en part jatraslladada a l’Escola Industrial.134

En vista del retard en la constitució de la Junta Mixta, la Diputació acordàautoritzar el seu President per tal d’atendre les despeses del Servei del MapaGeològic en espera dels nous estatuts cosa que s’esdevingué el mes de desembre;considerant convenient que el Servei continués a l’IEC fins aleshores.135 El17/10/1917 Bofill comunicà a l’IEC l’estat de les gestions fetes per la Junta deCiències Naturals per tal d’organitzar el Servei del Mapa, i seguidament proposàla cessió a la Junta del Servei en els termes previstos en els acords de constitucióde la Junta Mixta. S’acordà el traspàs, tot i autoritzant Bofill per a establir, d’acordamb la Junta, les bases del nou Servei. 136

Projecte d’Institut Geològic (octubre 1917)

La Junta Mixta quedà constituïda el dia 11 de maig; una setmana després Puig iCadafalch l’informà de les col·leccions paleontològiques i geològiques de laDiputació. El 3 de juliol aprovà la nova Junta unes bases per tal de desenvolupar elPla General de l’anterior Junta, en les que ratificava la decisió d’unificar ambdósmuseus i instaurà les figures de Conservador i de Professor de Laboratori o Regent.En aquest informe figura, al costat del Museu de Ciències Naturals, el Parc Zoològic,l’Institut Botànic i l’Oceanogràfic, un Institut Geològic, el qual:

Comprende las siguientes materias: investigaciones paleontológicas, mineralógicas, cristalográficas,petrográficas, tectónicas, escuela geológica, y especializaciones y derivaciones de la geologia, la hidrografia,espeleología, sismología, etc., confección del mapa Geológico de Cataluña, cartografia geológica, recoleccio-nes, preparaciones y reproducciones para el Museo. (Fuset, Palet i Maluquer, 3/07/1917: Informe acerca de lasbases de organizacion de los servicios de la Junta de Ciencias Naturales; Arxiu de la Junta de Ciències).

Constaria l’Institut d’un Director, un Conservador, els Professors de Laboratori(Pardillo, Faura i San Miguel) i un nombre indeterminat de tècnics agregats i ajudants

131

134 Dictamen de 13/06/17, aprovat en sessió de 26/06 (AHDB, lligall 3278).135 Faura, 20/01/1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas Geológico y Agrónomico de Cataluña(mecanoscrit 26p, MGSB, Fons Faura).136 Íbid.


necessaris per a la classificació i registre del material, com també per al desenvolu-pament de croquis, gràfics, plànols, etc. Tant els Directors com els Conservadorspodrien tenir a càrrec laboratoris, treballs o seccions especials. Es preveien les placesde Director (oficial primer amb 4.500 ptes de sou) i Conservador (oficial segon, dotatamb 3.000 pessetes). Un primer esborrany preveia un Patronat integrat per Almera,Bofill i Pichot, Palet i Barba i Vidal, a més d’un regidor i els President i Secretari dela Junta. També advertia de la conveniència de tenir a la vista el material del Seminari.El Patronat hauria d’acordar el trasllat del material del Seminari a la UniversitatIndustrial, tal com estigués, sobre grans taulells disposats a propòsit; i hauria d’en-carregar la cura, catalogació i inventari de la part ordenada al director del Museu(Artur Bofill) i el trasllat i ordenació de la resta al Secretari de la Junta, ajudat pelsProfessors de Laboratori, sota la inspecció del Dr. Almera.137

El 7 de juliol tractà la Junta la reunió dels Museus de Catalunya i Martorell en unúnic servei: el Museu de Ciències Naturals, amb el vot en contra de Bofill i Pichot. Esproposaren tres Conservadors per al Museu de Ciències i un per a l’Institut Geològic.El 10 d’octubre, la Junta sol·licità a la Diputació una subvenció extraordinària de50.000 ptes. I el dia 12 elevà al President de la Mancomunitat la proposta d’organit-zació dels Serveis en Instituts, per tal que es tinguessin en compte les seves necessi-tats a l’hora d’elaborar els pressupostos catalans. 138

Després que una ponència aprovés les bases de l’Institut Geològic el 18 d’oc-tubre, el projecte definitiu fou signat el dia 25 pels ponents Bofill i Poch, Bofill iPichot, Cazurro, Maluquer i San Miguel. El nou organisme havia de reunir els dife-rents Serveis especials, Laboratoris i altres relacionats amb la geologia que tenia laJunta (Mapa Geològic, col·leccions, laboratoris de Mineralogia, Cristal·lografia,Petrografia i Paleontologia); s’havia de regir per un patronat tècnic, consultiu i infor-matiu designat per la Junta i sota un reglament especial i comptaria, entre altres, ambun Director i un Conservador. Pel que fa al Mapa, la Junta l’encarregaria als tresLaboratoris, amb un Director provisional en tant l’Ajuntament no proveís el càrrec.Faura assumiria la Paleontologia i la Geologia Històrica o Estratigràfica; per als tre-balls topogràfics es podria nomenar un especialista com Eduard Brossa. La Juntas’encarregaria de possessionar-se de les col·leccions: la part del Seminari s’encar-regaria al Dr. Faura, sota la inspecció del Dr. Almera, Vocal Honorari i membre delPatronat.139 El pressupost de l’Institut, segons un document sense data de Maluquer,seria de 22.000 pessetes, advertint que si no s’aconseguís la subvenció demanada ala Diputació i la Mancomunitat (50.000 pessetes en lloc de les 25.000 habituals), totsels pressupostos quedarien afectats; en concret, el de l’Institut Geològic en unes15.000 pessetes.

En sessió del 27 d’octubre, Cazurro i Bofill i Pichot donaren compte del projectegeneral; s’acordà ajornar-ho fins que es tingués resolt definitivament el traspàs delsserveis de la Diputació. 140

132

137 Notes i Aclaracions al Projecte d’Institut (AJCN).138 Ofici del President i el Secretari de la Junta al President de la Mancomunitat, 12/10/1917 (AJCN).139 Junta de Ciències, 25/10/1917: Bases per a l’organització del Institut Geològic de Catalunya.(Mecanoscrit 3 p, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1179).140 Actes de la Junta de Ciències (AJCN).


Taula 14. Pressupost de l’Institut Geològic, segons projecte de Maluquer (AJCN).

Constitució de la Junta Mixta (febrer de 1918)

Mentrestant, però, la situació política havia canviat. Desaparegut Prat de la Riba eldia primer d’agost, l’elecció de successor no fou fàcil, i fins el 29 de novembre laMancomunitat visqué una situació d’interinatge sota la presidència accidental de RománSol, que ho era de l’Assemblea. Coincidí aquesta situació amb els primers símptomesd’una inestabilitat social –amb les primeres vagues generals– que s’anà agreujant pro-gressivament i que duraria anys. La Junta mateixa entra també en crisi, cosa que moti-varà els atacs contra el secretari Maluquer i la pèrdua de la capacitat executiva d’aquest:

En el moment de començar a gaudir amb major tranquilitat del fruit de l’obra que amb el concurs delscompanys Aguilar-Amat, Font Quer, Bofill i Poch, Codina, P. Barnola, Sagarra i els meus germans Salvadori Joaquim havíem realitzat, a l’anar a la consolidació, en acostar-se el nomenament dels càrrecs de plantilla,ratificació de l’actuació i pressupost per a l’any vinent, s’hagin desbordat violentament contra meu i algunscompanys els atacs esmentats, faltant-me de moment la confiança que durant vint mesos havia merescut.L’obra resta així inacabada [...] Molt de desitjar es que, siguin les que’s vulguin les orientacions que prenguila futura Junta, no s’abandoni l’organització del Institut Oceanogràfic, Institut Botànic, Institut Geològic iParc Zoològic i d’Aclimatació que teniem planejats i que tant honorarien a Barcelona (Maluquer, 1917)

A començaments de 1918 La Diputació es mostrà disconforme amb les modifica-cions introduïdes als estatuts per l’Ajuntament i els augments de les subvencions no esvaren concretar. El 28 de Febrer es constituí la Junta sota la presidència de CasimirGiralt i amb l’assistència de Montaner, Nicolau, Cazurro, Bofill i Poch, Bofill i Pichot,Folch i Girona i Palet i Barba. Entre altres disposicions, s’acordà traslladar el Laboratoride Geologia i la Direcció del Museu al de Catalunya, i la Secretaria al Martorell.

El 8 de març la Junta aprovà el segell per a les publicacions dels Serveis Geolò-gics en general, proposat pel secretari Maluquer: sobre dos martells creuats, un cin-turó que porta la llegenda “Serveis Geològics de Catalunya” envolta l’escut ròmbic dela ciutat, coronat i flanquejat per sengles branques de palma i llorer.

“Incautació” de les col·leccions (març de 1918)

El 8/03/1918 Faura informà personalment la Junta de la marxa dels treballs delmapa:141 la tercera part del full sisè estava cartografiada geològicament i es necessitava

133

141 Faura, 8/03/1918: Mitjans amb que havem realitzat els treballs del Mapa Geològic de Catalunyaque’ns confià l’IEC pera continuar l’obra del Dr. D. Jaume Almera de conformitat amb el projecte pre-sentat al gener de 1916. Mecanoscrit 2 fulls. Arxiu de la Junta de Ciències.

Concepte Pessetes

Personal Professors de Laboratoris 9.000Auxiliars 3.600

Material Laboratori de mineralogia i cristal·lografia 1.200Laboratori de Geologia 1.200Laboratori de Paleontologia 600Col·lecció petrogràfica 600

Imprevistos Exploracions, contribució al Mapa Geològic, etc. 6.000Total 22.000


un recol·lector per a la formació del Museu de Catalunya, tasca que havia fet finsaleshores Mn. Bataller. En la mateixa sessió, es formà una comissió integrada pelvicepresident de la Junta Cazurro, el vocal tècnic Bofill i Pichot i el diputat Palet i Barbaper tal de possessionar-se del Servei Geològic i col·leccions adjuntes de la Diputació, d’acord amb la providència dictada per la corporació el darrer 30 de juny, i d’assabentar-se dels treballs que s’estaven fent, despeses i demés.

Reunida al Seminari la Ponència amb Almera i Faura, s’acordà lliurar les col·lec-cions a la Junta, fent constar que estaven en part al Seminari i en part en un local dela Universitat Industrial que compartien amb la Col·lecció Moragas, també depropietat de la Diputació; es constatà que en aquell moment no era possible saber nitan sols aproximadament el número d’exemplars que les integraven i que, atès queno es podia efectuar aleshores el trasllat i la instal·lació als Museus de la Junta, tin-drien de seguir interinament com a dipòsit sota la custòdia dels Drs. Almera i Faura,però ja com a propietat de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. 142

Cazurro va ser l’encarregat de llegir l’acta d’incautació en sessió de 22 de març,amb la qual cosa la possessió quedà formalitzada.

Nous projectes cartogràfics (març-juny 1918)

En un informe del mes de març, el cap del Servei Geogràfic Josep de Rivera haviareclamat a la Diputació que li assenyalés objectius de manera clara i definitiva, notantque la Corporació esmerçava inútilment el temps i els cabals en mantenir dos mapes:el Geològic i Topogràfic a 1:40.000 i el Geogràfic a 1:100.000:

Les advertències no havien donat més resultat que un principi d’acord entre els serveis geològic i geogrà-fic, pel qual aquest s’encarrega de les triangulacions geodèsiques i topogràfiques del primer, lo qual, pelmoment i per la eterna raó de la falta de personal, no fa més que complicar la seva marxa de treballs [...]La situació resulta insostenible per més temps, i vista la esterilitat de les nostres demandes i sacrificis,estimant incompatible amb la nostra dignitat personal i tecnica el constituir una carrega burocráticamés per a la Diputació Provincial, sense cap utilitat efectiva, servint no més que per a una vergonyantficció de Servei Geogràfic, bona solament per a enlluernar als que el visiten momentàniament. (Rivera,03/1918: Memoria dels treballs realitzats pel Servei, i informe sobre la situació actual de la questió cartogràfica a Catalunya, memòria adreçada a la Diputació, amb motiu de la terminació i presentació dela fulla “Les Goles de l’Ebre”, nº 43 del Mapa topogràfic de Catalunya. Mecanoscrit 79 p, ACC).143

En altre informe, Rivera exposa que el seu Servei s’hauria d’encarregar de latopografia del mapa geològic aplicant les normes topológiques –aquelles que posen enrelació les formes externes del terreny amb la seva constitució geològica– i cooperar enla construcció d’un mapa-croquis geològic en relleu de Catalunya a l’escala 1:25.000 quepodria figurar en la propera Exposició d’Indústries Elèctriques, i que després s’instal·lariaal Museu d’Història Natural. Aquesta maqueta estaria integrada per nombroses peces pertal de donar idea de la constitució geològica del subsòl mitjançant perfils geològics. 144

Arran de l’informe anterior, a iniciativa del President de la Mancomunitat, elConsell acordà el 16/05/1918 encomanar al Servei Geogràfic la formació d’un mapa

134

142 Acta de la presa de possessió, 21/03/1918, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1600.143 En aquest informe es justificava el mapa 1:100.000 (l’Estat acabaria per publicar a termini més o menysllarg l’1:100.000 militar i l’1:50.000 geogràfic) per la toponímia catalana; pel sistema de projecció, que per-metia posar en un sol pla el conjunt dels fulls; també s’adduïa una distribució més equitativa dels fulls.144 Rivera, març de 1918: Treballs que ha de realitzar un Servei Geogràfic a Catalunya. (Informe mecanoscrit, ACC).


corogràfic borrador en 14 fulls limitats per arcs de 1º30’; les minutes es dreçarien aescala 1:100.000.145 El mes de juny presentà Rivera el seu pla per a la formació en tres anys del mapa Corogràfic de Catalunya a l’escala 1:200.000,146 i per tal detirar-lo endavant proposà deixar en suspens el mapa general a 1:100.000:

Hem emprès ja algunes gestions i treballs preliminars per a la formació ràpida del Corogràfic [...]Per a més eficacia serà precís sospendre la formació metòdica i regular del topogràfic 1:100.000 [...]També serà indispensable ampliar el local (Rivera: ofici de 19/06/1918 a l’IEC, ACC)

Òbviament, aquest plantejament no va ésser acceptat per la Mancomunitat, queordenà dedicar tots els esforços al mapa 1:100.000. Rivera no tingué altra sortida quedeixar el Servei, al front del qual el substituí Ferrer de Franganillo.

S’abordà doncs la formació del mapa 1:100.000. Es classificaren els fulls en categoriessegons la informació existent; s’emprengueren els treballs complementaris de triangulacióràpida i els topogràfics de rebliment per tal de poder dreçar els 9 fulls de la primera cate-goria, que es procuraria acabar abans de final d’any. Es preveia acabar els de segona cate-goria el 1919; l’any 20 s’acabarien 14 o 15 fulls més; l’any 1921 es dibuixaria la resta. Larealitat, però, quedà molt lluny d’aquestes previsions optimistes: el 1919 tan sols s’haviadreçat la minuta del full 41 a 1:25.000, la qual figurà a l’exposició cartogràfica del CEC,així com una reducció fotogravada de prova, ombrejada i il·luminada en colors a l’escalade publicació; el full 39 (Vilanova) estava gairebé acabat, també el 24, i molt avançat el 25.

La publicació dels fulls corresponents a Catalunya dels dos grans mapes interna-cionals (el del món a escala 1:1.000.000 i el de navegació aèria a 1:200.000) quedàsupeditada a l’acabament del Mapa Corogràfic provisional a 1:100.000. 147

Projecte de Mapa Geològic a l’escala 1:100.000

Tot i que el primer projecte escrit que hem vist del Mapa Geològic a l’escalad’1:100.000 és de desembre de 1919, no hi ha dubte que la idea i planificació és anterior,atès que el 1918 ja s’hi va treballar arran d’un acord de la Diputació de 9 de juliol.L’Obra a fer (desembre de 1919) dóna publicitat al pla de l’obra, que Faura incloguéen un report al President de la Mancomunitat. Segons aquest informe, es tractaria defer un veritable mapa de síntesi, de dimensions murals (2,70 m de costat); s’aixecariaen base a la documentació existent, previ control de camp seguint les vies de comu-nicació, les carenes i les valls; aprofitaria els mapes del Servei Geogràfic i els seuslímits serien els de la Catalunya estricta.

Servirien de base els mapes geològics publicats a escales superiors a l’1:100.000:els de la província de Barcelona d’Almera i Brossa; el de la vall de Ribes de Thos iCodina, el de la rodalia de Terrassa de Palet i Barba i el full 252 del Mapa Geològicde França; entre tots sumaven 3.700 km2. Es comptava amb utilitzar com a guia altresmapes publicats a escales inferiors, entre els quals se citen els de la rodalia deBarcelona de Vézian i Moulin; els mapes pirinencs de Leymerie, Carez, Thos iCodina, Roussel, Bertrand y Dalloni; el de Mallada de la província de Tarragona i elsde la regió volcànica de Gelabert i Cazurro.

135

145 Rivera, 1919: “Treballs actuals de formació d’un mapa de Catalunya”. ButllCEC, 39 (290): 75-103.146 Rivera, juny de 1918: Plan de la Marxa dels treballs per a la formació en un terme de tres anys, d’unMapa Corografic Borrador de Catalunya, a escala de 1/200.000, encomanat per la Mancomunitat deCatalunya. (Mecanoscrit, ACC).147 “Mapa Corogràfic de Catalunya”, dins: L’Obra a fer, p. 48-53.


Una primera estimació fixava el cost del mapa en unes 25.000 pessetes, a les ques’hauria d’afegir el cost de l’edició: unes 20.000 pessetes més.

D’altra banda, Faura havia proposat al President de la Diputació (12/06/1918) aixecar en tres anys i amb un cost d’unes 15.000 ptes un nou mapa geològic de Catalunya,aprofitant el mapa corogràfic. Fou aprovat, però el projecte es va abandonar de seguida:

Cuando teniamos muy avanzado este trabajo preparatorio debido á la carestia que en todos losordenes se experimentaba, á raiz de la guerra europea, es por lo que se abandonó este proyecto por dis-posiciones de la Superioridad, para dedicarnos preferentemente á un solo mapa, esto es, al de la esca-la de 1:100.000 (Faura, 1925: Reseña histórica).

Organització de la Junta de Ciències (març-desembre de 1918)

Desprès que la Diputació es conformés amb les modificacions introduïdes perl’Ajuntament als estatuts (27 de març), la Junta començà a definir la seva estructura.El procés, tal com es pot seguir en les actes, fou el següent:

– El 29 de març s’acordà que totes les seccions i laboratoris del Museu depenguessin directamentdel Director. Es preveia un Servei de Paleontologia, Estratigrafia i Mapa Geològic; un dePetrografia i un de Mineralogia; s’acordà que els Conservadors podrien ser numeraris (de planti-lla municipal) o supernumeraris.

– El 19 d’abril s’aprovà el pressupost ordinari per a l’any en curs, el que preveia 4 places deConservadors supernumeraris a 1.500 ptes, un auxiliar de Mineralogia i Petrografia i 600 ptes perGeologia. El 14 de juny s’acordà proveir dues places de Conservador numerari (Zoologia iBotànica) dotades amb 3.000 ptes/any, que es resolgueren a favor de Font i Sagarra, i quedà la ter-cera a reserva del resultat de les gestions entre la Diputació i l’Ajuntament respecte dels ServeisGeològics, ja que en principi s’havia acordat que fos per al Departament de Geologia.

– El 30 d’agost es llegeix un avantprojecte de pressupost per a 1919, on no consta el Servei Geològic.– El 8 de novembre s’anomenà Marcet Riba com auxiliar de laboratori i secció de Geologia (que

dirigia San Miguel), a proposta de Montaner i Cazurro, i el dia 22, assabentada la Junta del’aprovació de l’Estatut per part de l’Ajuntament, s’anomenà una ponència de Mineralogia,Geologia i Paleontologia formada per Palet i Folch i Girona. S’acordà proveir tres places deConservador supernumerari, entre els quals el de Geologia.

– El 6 de desembre la Junta s’assabentà de l’aprovació dels nous Estatuts per la Diputació. Es veiéel projecte de reglament interior, per Bofill i Cazurro (aquest trobà limitades les atribucions delsRegents); els vocals varen fer observacions a la futura organització tècnica i administrativa delMapa Geològic de Catalunya, que passaria a la Junta el primer d’any; quedà aprovat en principi.El Departament de Geologia quedaria estructurat en un Conservador i tres Regents (Mineralogiai Cristal·lografia; Petrografia i Paleontologia).

– El dia 13 de desembre s’acordà demanar un informe als tres Conservadors sobre les obres mésurgents del Museu i s’aprovà el pressupost de 1919, que preveia una plaça per a Faura com aRegent de Paleontologia; una per a San Miguel com a Regent de Geologia, mentre que Pardilloacumulava les de Regent de Mineralogia i Conservador (5.000 ptes). Per al Mapa Geològic elpressupost era de 10.000 pessetes. El Reglament s’aprovà per unanimitat.

– El 10 de gener, vista la instància i els mèrits de l’únic concursant a la plaça de Conservador deGeologia, s’acordà proposar a l’Ajuntament el nomenament de Francesc Pardillo; s’acordà rati-ficar al Regent de Paleontologia Dr. Faura, sota la direcció del Dr. Almera, l’encàrrec que tenia dela Diputació per a la confecció dels mapes geològics de Catalunya, i la distribució de les 10.000ptes que constaven en el pressupost ordinari per aquesta tasca.

Treballs del Mapa Geològic (1918)

Durant l’any continuaren els treballs del mapa 1:40.000, per als quals la Diputacióhavia disposat una subvenció de 8.000 ptes. Els avenços foren bàsicament topogràfics,tenint en compte que la quantitat que facturà Brossa (4.495 ptes) fou molt superior a

136


Fig, 8. Treballs topogràfics de Brossa a l’escala 1:20.000: A) full VI del Mapa Geològic i Topogràficde la Diputació de Barcelona (1915-1916): 1) De Castelltersol a Centelles i a Bertí; 2) De la Regió delsFais i Vallès Occidental; 3) De Parets a Montcada i St. Fost. B) full 51 del Mapa Geològic i Topogràficde Catalunya (1917-1918): 4) Tros de St Llorenç (inacabat); 5) Castellar-Sentmenat; 6) Caldes a l’E yal S; 7) Terrassa; 8) Sabadell; 9) Mollet. En línia gruixuda, topografia traslladada a la pedra.

Fig. 8. Topographical works at a 1:20.000: A) the 6th sheet of the Geological and Topographical Map ofthe Barcelona Province (1915-1916): 1) Between Castelltersol and Centelles and Bertí; 2) The Fais andVallès Occidental; 3) Between Parets and Montcada-St. Fost. B) the 51st sheet of the Map of Catalonia,made at a 1:20.000 scale (1917-1918): 4) St. Llorenç sector (unfinished); 5) Castellar-Sentmenat; 6) Eastand South of Caldes; 7) Terrassa; 8) Sabadell; 9) Mollet. The coarse line means the contour of the stoneon which the topography was engraved.

137

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . .

. . . . .. . . . .. . . . .. . . . .. . . . .. . . . .

A

B


la de Faura (925,70 ptes). Es comptà, a més, amb l’assistència del topògraf LluísGuitart, que facturà 523,90 ptes. És versemblant que durant aquest exercici s’aixe-quessin els sis quadrants corresponents al full 51 del Mapa Geològic de Catalunya quees conserven a la Cartoteca de Catalunya. 148

El mapa 1:100.000 s’inicià gràcies a una subvenció especial de 5.000 ptes de laComissió d’Instrucció Pública i Belles Arts aprovada el 10 de juliol. 149 El 3 de setem-bre Rivera envià dues còpies del mapa de les Guilleries aixecat per l’Estat Major ialtres dos del gràfic del projecte de distribució dels fulls del Mapa Geològic deCatalunya a l’1:100.000, i es comprometé a acabar la topografia entre Sils i la Torderai entre Blanes i Sant Feliu.150 Un ofici del president de l’IEC 6/11/18 demanà unromanent de 3.000 pesetes que hi havia a la Diputació, per tal d’atendre les despesesd’aquell any del Servei del Mapa Geològic.

A final d’any, les despeses d’ambdós mapes es presentaren per separat. A mésd’eixugar els números pendents de l’exercici anterior mitjançant un ingrés extraordi-nari de 3.500 pessetes (6 de juliol), la Diputació liquidà en dues vegades (agost de1918 i febrer 1919) les 8.000 pessetes que importaren els treballs del mapa 1:40.000i el trasllat de les col·leccions; d’altra banda, es justificaren les 5.000 del mapa1:100.000, acordades per la Diputació. Tots els pagaments es varen fer a través del’IEC, i Faura signà la liquidació el 7 de març de 1919.151

Taula 15. Despeses de 1918.Font: Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1551.

138

148 En un esborrany de Palet i Barba es proposà la inclusió en nòmina del Sr. Brossa, qui no ha cobratja des del Gener en que la Diputació es desentengué dels serveis Geològics. Podria proposarse en lapropera sessió que treballés aquí en el Laboratori de Geologia del Museu de Catalunya, qu’és prouespaiós. (Arxiu de la Junta de Ciències).149 La Veu de Catalunya, 11 de juliol de 1918.150 Rivera: Carta a Faura, 3/09/1918, ACC, SCC-AA; carpeta 3.151 Faura, 7/03/1919: [Despeses del Mapa Geològic, any 1918]. Mecanoscrit 4 p. Arxiu de la Junta deCiències, exped. 1551.

Mapa Geològic1:40.000 i trasllat

col·leccions

Mapa Geològic1:100.000 Totals

Faura (director) 925,70 3.395,70 4.321,40Almera (director adjunt) 600,00 - 600,00Brossa (cartògraf) 4.495,00 - 4.495,00Bataller (ajudant) 755,00 313,50 1.068,50Guitart (topògraf) 523,90 - 523,90Carbonell (mosso) 71,00 - 71,00Reprografia 99,00 230,40 329,40Serra (dibuixant) - 300,00 300,00Material de dibuix - 646,05 646,05Altres despeses 466,50 53,85 520,35

Total 7.936,10 4.939,50 12.875,60


EL SERVEI LLIGAT AL MUSEU (1919-1922)

Faura, Regent de Paleontologia i Director del Mapa (gener de 1919)

L’Estatut de 6/12/1918 encomanava a la Junta, ultra la cura i foment de les col·lec-cions de la Diputació, els serveis científico-naturals que ella li encomani, i en primerterme, l’obra del Mapa Geològic de Catalunya. I segons l’article 15è del ReglamentInterior (aprovat per unanimitat el 13 de desembre), l’obra del Mapa Geològic s’inte-graria en la secció de Paleontologia del Departament de Geologia, un dels tres queconstituïen el Museu de Ciències, i s’organitzaria i funcionaria autònomament,advertint que en tot allò que afectés els treballs realitzats en el Museu que no fossinde laboratori, el cap del Servei hauria d’actuar d’acord amb el Director. Tambéestablia la norma que les places de Secretari General i d’Oficial de Secretaria, les deDirectors de Servei, Conservadors i conserges, serien de plantilla municipal, mentreque les de Regent serien de plantilla de la Junta; la qual a finals d’any podia suprimirles places de la seva plantilla que cregués convenient, o separar-ne lliurement el titular,avisant amb un mes d’anticipació. En l’apartat d’Instal·lacions i Serveis, el Reglamentreconeix en el títol vii (Mapa Geològic de Catalunya) que al encarregar-se la Junta delsServeis de la Diputació, li feu aquesta traspàs de aquest que dirigeix el Dr. D. JaumeAlmera, pvre, amb el concurs, avui ja com Director adjunt, del Dr. D. Marian Faura. Elmapa es publica en fulls a 1:40.000, fent-se’n demés un de conjunt a escala 1:200.000.

El pressupost de la Junta per a 1919 (13/12/1918) havia previst per a Faura una plaçade Regent de Paleontologia, dotada amb 2.000 pessetes i adscrita al Departament deGeologia. D’altra banda, hi havia una partida de 10.000 pessetes per despeses de tota menadel Mapa Geològic. Maluquer convocà tots els Regents el dia 18 al Museu Martorell pertal de normalitzar la situació de les seccions i adaptar el Reglament per tal de, l’1 de gener,lliurar els nomenaments i traspassar els serveis de biblioteca i publicacions al Museu.152

El 7 de gener de 1919 Pardillo, com a Conservador interí de Geologia, transmeté alSecretari de la Junta la demanda de Faura d’un auxiliar per al treball de catalogació,neteja, numeració i etiquetatge de la nombrosa col·lecció de fòssils; així com per lacol·locació de números i porta-targes als calaixos de les vitrines del Museu; en no haver-hi cap partida de Paleontologia, les despeses d’aquesta secció havien d’anar a càrrec dela partida del Mapa Geològic.153 El 7 de febrer, a proposta de Faura, la Junta nomenàEduard Brossa com a topògraf del Mapa Geològic i Dolors Mestres com auxiliar dePaleontologia, qui no hi romangué gaire temps, essent substituida al mes d’octubre perla seva germana Emília. Aquell mateix dia es delegà Cazurro i Faura per tal que com-pressin per al Museu un cap de rinoceròtid que tenia un particular.154

El 10 de gener es ratificà al Regent de Paleontologia, sota la direcció del Dr. Almera,l’encàrrec que tenia de la Diputació per a la confecció dels mapes geològics deCatalunya; també la distribució dels despeses: 1.000 pel Director-Regent; 3.600 per altopògraf; 900 per a l’auxiliar; 3.600 per a excursions i altres despeses, i 900 per mate-rial. S’acordà concentrar la major activitat en el mapa 1:100.000, que s’executava d’acord amb la Secció Cartogràfica de la Mancomunitat. En la mateixa sessió s’acordà

139

152 Maluquer: oficis a Faura, 12 i 14/12/1918, MGSB.153 Ofici de Pardillo al Secretari de la Junta, 7 /01/1919 (Arxiu de la Junta de Ciències, exped.1196/1540).154 Actes de la Junta de Ciències.


nomenar una ponència que informés la Junta de com podria organitzar-se el Servei ambmires a l’ampliació i major rapidesa dels treballs (Almera, Bofill, Cazurro, Palet, Vidali Faura com a secretari). Un ofici de la Junta de 11/01/19 demanà a la Diputació ques’aixequés la prevenció que sols el Servei del Mapa podia utilitzar la subvenció quefigurava en el pressupost de la corporació provincial.155

En la sessió del 7 de març s’informà d’una merma de 8.500 pts en el romanent del’any passat que la Diputació havia usat per a despeses del Mapa Geològic, la queobligà a retocar el pressupost, quedant 7.000 pessetes per al Mapa de les 10.000aprovades el 13 de desembre. S’acordà fer les liquidacions trimestralment; la primera(1.125 pessetes corresponents al primer trimestre de 1919) es va fer el 14 de maig.

Oferiment de Marcel Chevalier (febrer de 1919)

Aquest geòleg i cartògraf, que havia fet abans de la guerra alguns estudis topogràficsi geològics a la zona fronterera per encàrrec del govern francès, oferí els seus mapesgeogràfics a la Mancomunitat el febrer de 1919.156 S’inicià aleshores una corres-pondència amb Rivera, director del Servei Geogràfic, de resultes de la qual se li vaadquirir per 5.000 pessetes el mapa d’Andorra i rodalia de la Seu a 1:50.000, deixant-loen llibertat de publicar-lo privadament; poc abans que Rivera presentés la dimissió.157

El 7 de juny Rivera comunicà a Chevalier que, segons Faura, els seus treballs geolò-gics es podrien aprofitar, sobretot el d’Andorra, ja que l’Empordà ja l’havia cartografiatFaura a 1:25.000; únicament interessaria la part més occidental, però volia veure elsoriginals. Més endavant li fa entendre que l’interès de Faura era tan sols relatiu:

Respecto a geologia, el Dr. Faura me ha dicho que desde hace mas de 10 años, está recogiendo datosde toda Catalunya, los cuales tiene coleccionados, no faltándole mas que situarlos sobre un mapa, que serael que nosotros le daremos en negro, tratandose por ahora de hacer tambien un avance geologico generalde Cataluña, sobre un mapa 1/100.000 o 1/200.000 para mas adelante detallarlo, continuando el 1/40.000de la provincia de Barcelona, ó a 1:25.000 si se tiene otro Mapa topográfico a dicha escala [...] el Dr. Faura,precisamente en el estudio geológico de los Pirineos, me dice que ha puesto un gran empeño y desea com-pletar personalmente los estudios que ya lleva hechos (Rivera: Carta a M. Chevalier, 12/07/1919; ACC).

El dia 22 Chevalier envià els estudis geològics, amb el prec que se li retornessin;però no en tenim altre notícia fins al cap de quatre anys.

Revisió cartogràfica de la rodalia de la Llacuna (1919)

La bauxita, ja assenyalada en el full III del mapa d’Almera i Brossa, començà a ésserconsiderada com un recurs explotable després de 1915, quan l’alemany Goetz-Philippis’interessà per les mostres del Seminari; dos anys després J. Calafat va comunicar a laSociedad Española de Historia Natural un informe del cap de mines Fontrodona i Faura

140

155 Memòria de la Junta de Ciències, 1919-1920.156 A més d’unes notes sobre glaciarisme, Chevalier havia publicat treballs sobre la conca de la Seu(BullSGF, 9: 157-178; id, 10: 9-10) i una “Note préliminaire sobre la géologie de la Catalogne Orientale”(BullSGF, 14: 157-178); no tornaria a publicar res de geologia fins 1924. Dedicà a Faura un llibre sobreAndorra (1925) i publicà el mapa d’aquell principat a 1:50.000. En opinió de Solé, sus mapas de Andorra yde la zona volcánica de Olot le acreditan como buen cartógrafo, y, como geólogo, destacó en sus estudiosde morfologia estructural y geografía física realizando trabajos de valor muy diverso que, de todos modos,le clasifican como el que fue en su tiempo primer especialista del cuaternario catalán (Solé Sabarís, 1978:“Aportación de Marcel Chevalier a la Geografia de Catalunya”. Rev. Catalana de Geografia, 1(3): 405-414).157 Rivera: informe de 28/07/1920 (Arxiu de l’IEC, expedient dels mapes geològic i topogràfic).


va presentar a la Institució Catalana d’Història Natural unes mostres recollides en unaprimera expedició (12/05/1917); tot seguit va comunicar una nota en la que proposava unorigen tectònic del mineral, degut a la reducció per pressió de les argiles del Keuper.158

L’any 1918 les bauxites eren explotades per la casa Cucurny com a material refractari ihi havia una casa de Bilbao interessada en l’obtenció del sulfat d’alumini; d’altra banda,el 4 de juliol d’aquell any una comissió de l’Escola d’Enginyers lliurà a Sa Majestat elprimer lingot d’alumini fabricat amb aquest mineral.159

Comissionat per Faura, Bataller estudià la regió, prengué mostres i revisà la car-tografia del Dr. Almera; comparà els jaciments d’aquí amb els clàssics d’arreu delmón i emeté una hipòtesi genètica diferent de la de Faura: l’origen del mineral seriahidrotermal i estaria relacionat amb les ofites triàsiques. Publicà l’estudi a l’Acadèmiade Ciències de Madrid, amb un mapa geològic en blanc i negre. Un resum d’aquest treball fou presentat, signat conjuntament per Bataller i Faura, a la SociétéGéologique de France en sessió de 19/04/1920. 160

El Juràssic de les comarques meridionals (1919-1920)

Després de la seva tasca com a recol·lector del Mapa Geològic, Bataller estudiàCiències Naturals a Madrid. Comptant amb el suport de Faura i Vilaseca, a finals de1918 decidí començar una tesi doctoral sobre el Juràssic tarragoní, en continuïtat ambels estudis del segon sobre el Paleozoic i el Trias i en una zona preferent per a l’edi-ció de cartografia geogràfica i geològica:

Al excursionear en cierta ocasión por el Cabo de Salou y recoger los numerosos restos deAmmonites que sus hiladas encierran [...] me interesó la idea de estudiar los terrenos de esta región per-tenecientes al Jurásico, sobre los que solo se había ocupado el ingeniero encargado por la Comisión delMapa. Sentado el plan empezamos nuestras correrías por esas hermosas regiones a fines del 18, cuan-do nuestras ocupaciones escolares nos lo permitían, acompañándonos en muchas de ellas el Dr. Fauray el Sr. Vilaseca (Bataller, 1922: El Jurásico de la provincia de Tarragona; Trabajos del Museo Nacionalde Ciencias Naturales, serie geológica, nº 29).

L’excursió inaugural tingué lloc el gener de 1919, amb Vilaseca, Ferraté iZariquiey, a les serres de Llaveria i Colldejou. A finals d’any ja havien recollit fauna,perquè Vilaseca li diu que no s’amoïni pels fòssils recollits, que els francesos elspodran classificar, i que si convingués n’anirien a buscar més.

L’endemà mateix d’arribar a Reus vaig parlar amb el Dr. Faura de remetre-li els apunts de l’ex-cursió a Llaveria [...] De totes maneres, veurà que ço que li envio (tot el que tinc!) és ben poca cosa, iencara es refereix més al Triàsic (que per altre ja havia exposat anteriorment) que al Juràssic que a vostèl’interessa més. Demés entre l’excursió d’ara fa un any i altres meves, vaig esbossar el mapa que vostèconeix i deu conservar. Quant al Cap de Salou, poca cosa he anat esclarint demés del que vostè sap [...]Jo vaig començar d’escriure un petit treball sobre el Cap de Salou, però només vaig arribar a tractar lahistòria (Gombau, Mallada), els mantells (Mallada i Dr. Faura en un article del butlletí de l’Agr. Exc.de Reus), epirogènesi (de quina vaig donar-ne compte a la Institució XI-1919) i topografia del litoral.La continuïtat estratigràfica no la veig encara clarament i greu em sabria enganyar-lo. Per pasqua, veu-rem. No obstant, per a complaure’l, li trameto aquests croquis (provisionals) que jo vaig dibuixar(Vilaseca, carta a Bataller, 27/01/1920, MGSB, Fons Bataller)

141

158 Faura, 1917: “Les bauxites de la Serra de la Llacuna” (resum), ButllICHN, 14(8-9): 123; Faura, 1917:“Naturalesa, origen i edat de formació de les bauxites de la Serra de la Llacuna”, ButllICHN, 18: 50-55.159 Ibérica, 10(241), p. 114 (agost de 1918).160 Bataller, 1920: “Las bauxitas de Cataluña”. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas,Físicas y Naturales de Madrid, 17 (abril-juny), 50 p.; Faura i Bataller, 1920: “Les bauxites triasiques dela Catalogne”, BullSGF, 20: 251-267. Amb la mateixa data aparegué un estudi de Sampelayo que coin-cideix en no pocs punts amb el de Bataller.


Pel maig Vilaseca li envià dos talls, però advertint que no veia clara la relacióentre Juràssic i Cretaci:

Els fòssils que vostè està estudiant i els enviats a Mr. Kilian determinaran l’estat del Juràssic, elqual com jo li assenyalo deu quedar reduït a la part més sortint i a l’oriental del Cap. Quan surti elButlletí de la Institució de XI-XII 1919, que serà demà o demà passat li enviaré tot seguit per a que vegiel moviment ascensional de tota aqueixa formació (Vilaseca: Carta a Bataller, 2/05/1920, MGSB).

Tan bon punt els especialistes Kilian i Fallot demostraren la presència dels trams supe-riors del Juràssic fins al Sequanià,161 Bataller llegí la tesi a la Universitat Central el mesde juny de 1920, demostrant la continuïtat i concordança de la sedimentació juràssica desde la base al sostre, per bé que no es va poder comprovar l’existència dels nivells més alts.

En una excursió ràpida amb Fallot i Faura (1920), visitaren localitats de la ribaesquerra de l’Ebre i hi aixecaren perfils inèdits, especialment a Cardó, però també aTivissa, Cap de Salou i Coll de l’Argila. Del 3 al 6 d’octubre de 1921 la Institució vafer una excursió col·lectiva a Reus, preparada per Casellas, Vilaseca i Martorell, naturalistes locals. Varen recòrrer el Cap de Salou en canoa automòbil, visitaren elParc Samà i Faura va pronunciar una conferència al Centre de Lectura 162

Aparegué aquell any una síntesi signada per Faura, Fallot i Bataller, a més de lanota preliminar de Kilian i Fallot. 163 La determinació dels fòssils, prevista per alsprimers mesos d’any, es va ajornar al setembre.

Amb el treball de Bataller es publicà un mapa geològic d’una extensa zona al S de Mora i Gandesa i a l’O de la serra de Llaberia. Bataller va fer constar el seu agraï-ment a Faura i als seus mestres de Madrid:

Debemos manifestar, pues, nuestro agradecimiento al Rdo. Faura y Sans, que ha conseguido el pro-porcionarme unas hojas del mapa Geográfico de Cataluña a 1/100.000 y también varios términos muni-cipales de la comarca de Tortosa. Verificados estos trabajos preliminares de campo, el Laboratorio deGeología del Museo Nacional de Ciencias Naturales me ha acogido benévolamente para poder estudiarel material recogido que bajo la dirección de mi profesor, el Dr. Hernández-Pacheco, y con sus atinadasobservaciones lo he llevado a cabo. He de manifestar también mi consideración al ilustre paleontólogoJiménez de Cisneros que tuvo a bien revisar los numerosos fósiles recogidos, lo mismo que determinarciertas formas dudosas (Bataller, 1922, op. cit.).

El 1923 veié la llum un complet i acabat estudi del cap de Salou ben il·lustrat, perBataller i Vilaseca, a les pàgines del Butlletí del CEC. 164 I el mateix any una valuosamonografia sobre les faunes juràssiques signada per Fallot i Blanchet fou publicadaper la Institució:

Les fossiles recueillis au cours de ces diverses recherches stratigraphiques ont été confiés par le Dr.Faura i Sans au Laboratoire de Géologie de l’Université de Grenoble pour y être étudiés. La détermi-nation des principaux types contenus dans un premier lot avait déjà permis en 1920 à Mr. Kilian [...] età M. Fallot de signaler brièvement les divers niveaux qui s’y trouvaient représentés. Depuis lors, desmatériaux beaucoup plus importantes ayant été communiqués au Laboratoire de Grenoble, nous avonspu entreprendre l’analyse géologique avec quelque détail [...] Nous remercions le Dr. Faura i Sans denous avoir associés par ce travail paléontologique à la belle oeuvre cartographique et scientifique qu’ila entreprise (Fallot i Blanchet, 1923: “Observations sur la faune des terrains jurassiques de la région deCardó et de Tortosa (Province de Tarragone)”, TrebICHN, 2: 75-260; 12 pl.)

142

161 Kilian, W., & Fallot, P., 1920: “Sur l’existence et les faciès de divers étages jurassiques dans la pro-vince de Tarragone”. CRAcSci, 171(1): 19-22.162 L. Navàs, 1921: Una excursión a Reus (3-6 d’octubre de 1921). Semanario católico de Reus, 423:515-516 (15/10/1921). Faura donà una conferència popular al teatre Bartrina sobre efectes de neu ambprojeccions. (“Ressenya de l’excursió col·lectiva de 1921”; ButllICHN, 21(7): 114-116).163 Faura, Fallot i Bataller, 1921: “Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de lachaîne de Cardó (prov. de Tarragone)”, ButllICHN, 21(7): 118-130.164 Bataller, J.R. i Vilaseca, T.S.: “Geologia del Cap de Salou”. ButllCEC, 33 (336): 5-32.


Taula 16. Estratigrafia del Juràssic tarragoní, segons els treballs de Bataller.

143

Fig. 9. Bataller, 1920: Mapa geològic del Juràssic de la província de Tarragona, publicat a l’escala aproximada 1:220.000.

Fig. 9. Bataller, 1920: Geological map of the Jurassic of Tarragona province; published at a scale of nearly 1:220.000.

Sèrie Estatge Faura, Fallot i Bataller (1921) Zona (Bataller 1922)

NeocomiàDolomies molt potents(1300-1400 m)

s/dMalm PortlandiàKimmeridgià

Sequanià Dolomies; nivell de margocalcàriesAmb ammonites (Cardó)

Lissoceras fialar i Sismoceras doublieri

Oxfordià

Dolomies estratificades de pàtina fosca;capes de 30 a 50 cm(30 m)

Perisphinctes plicatilis

DoggerCalovià

Reineckia anceps

M. macrocephalus

BatoniàBraquiòpodes

Oppelia fusca

Bajocià Margues o margocalcàries ambAmmonites(20-30 m)

O. subradiata, etc

Cadomites braikenridgei, etc

Cadomites bigoti

Witchellia

Ludwigia concava

LiasToarcià

Facies amb braquiòpodes i calcàriesmargoarenoses grogues (20-40 m)

Calcàries margoses amb braquiòpodes iH. aalenseId. i H. bifrons

Charmutià(Pliensbachià)

Calcàries estratificades, grises, dures,sublitogràfiques, amb petits bivalves igasteròpodes (60-80 m)

Calc. amb Amaltheus margaritatus ibraquiòpodes

Sinemurià Calcàries dolomítiques més o menysbretxoides amb tintes roges (40 m)

Falta

Hettangià Falta


Reunió de la Ponència del Mapa Geològic (abril 1919)

Reunida per primera vegada el dia 25 d’abril, la Ponència formada per Palet, Vidal,Cazurro i Faura (Bofill i Pitxot absent) acordà sol·licitar de la Diputació tots els materialsde les èpoques anteriors, a saber: les pedres matrius, les existències de fulls, els llibresdipositats a la Biblioteca de Catalunya, els manuscrits de Moulin – aquí Vidal advertíque s’haurien de demanar també els fòssils recollits per aquell geòleg francès –; la liquidació de les despeses de traspàs de les col·leccions i les de l’edició catalana delsfulls IV i V del mapa provincial; es proposà la reedició dels fulls I i II, alhora que encar-regaren al Director del Servei un Projecte de Bases. Assabentada la Junta per Faura,aprovà el 16 de maig cinc dels punts aprovats per la Ponència, quedant aquesta encar-regada de tramitar els altres. A proposta de Cazurro, s’incorporà a la Ponència el Capdel Departament de Geologia, Francesc Pardillo Vaquer. 165 Foren els punts aprovats:

– Sol·licitar de la Diputació l’existència dels 5 fulls del Mapa Geològic no destinades a la venda, per tal dedistribuïrles a les Corporacions oficials, Ajuntaments, parròquies i les societats científiques estrangeres.

– Id. la donació de les pedres matrius del Mapa, per a tenir-les al Museu, a l’abric d’agents destructors.– Demanar a l’IEC els dos fulls reeditats en català, i també l’original d’una memòria inèdita d’Almera.– Id. tots els mapes, croquis i manuscrits originals del Sr. Moulin.– Sol·licitar de la Direcció General d’Agricultura un exemplar del Mapa Geològic d’Espanya mural

i un altre d’Europa.

Recuperació dels materials del Mapa geològic provincial (juny-novembre 1919)

El material relacionat amb el Mapa Geològic que es conservava a la Diputació (publi-cacions, matrius, mapes, manuscrits originals i exemplars fòssils de M. Moulin, en parten poder del Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya) foren sol·licitats oficialment a laDiputació el 28 de maig. 166 La Corporació disposà que es lliuressin els fulls existents al’arxiu provincial, així com els de l’Institut d’Estudis Catalans, i el material referent alServei.167 En virtut d’aquest manament, la Junta sol·licità a l’Institut els mapes publicats168 –no sembla que aquest prengués cap disposició al respecte– i al Servei Geogràfic, juntamb els mapes geològics de la regió pirinenca i demés.169 Una nota al marge d’aquestescrit detalla quins eren els materials que es conservaven de l’època de Moulin:

– Mapa geológico de la provincia de Barcelona por Jacinto Moulin.– Provincia de Barcelona, Mapa Geológico.– Mapa (part de la província de Barcelona, amb el segell de la Diputació).– Una carpeta “1869. Mapa Geológico de la Provincia de Barcelona”.– Un quadern “Carte Geologique de la Province de Barcelona, Hauteurs Barometriques, de Moulin”.– Mapa geológico de Barcelona. Corte Geológico Nº 1- 1869.– Un quadern “1869. Notas y adiciones al Diario de Espediciones”.– Id. Mapa Geologico de la prov. de Barcelona, Corte Geológico nº 1- 1869.– Id. “Roches, Mineraux, Fossiles”.– Papers solts: “Observations barométriques”.– 6 dibuixos en paper tela d’Aparatos para la obtención del aceite de esquisto por medio del

sulfuro de Carbono.– Un barómetre d’ebullició.– Un nomenclàtor de la província.

144

165 Comunicació de Faura i acord de la junta de publicacions a l’Arxiu de la Junta de Ciències. 166 Ofici de la Junta de Ciències. AHDB, lligall 3732.167 Manament de 24 de juny, signat pel president Vallès i Pujals. Diligència del dia 25 a l’Arxiu de l’IEC,exped. del mapa Geogràfic i Geològic. 168 Ofici de la Junta (4/07/1919) a l’expedient del Mapa, Arxiu de l’IEC.169 Ofici del President de la Junta al director del Servei Geogràfic, 4/07/1919, ACC).


En un ofici de 5 d’agost, Rivera respon que està preparat tot el material, a mésd’un baròmetre d’ebullició i un aneroide, procedents de la Diputació i usats perMoulin.170

El 16 de juny la Biblioteca de Catalunya lliurà els llibres més útils per al Serveidel Mapa, que varen ser dipositats al Museu, en la biblioteca especial del Servei(Faura, 1925). El mes d’octubre les pedres litogràfiques dels tres primers fulls, queBrossa havia dipositat l’any 1901 a la Diputació, les varen traslladar a casa Henrich iCia per a revisió i conservació, en tant no disposés el servei d’un lloc adient per a con-servar-les. El 7 de novembre quedà assabentada la Junta que s’havien acomplit elsacords referents al dipòsit editorial del Mapa,171 les pedres matrius, la col·leccióMoragas i els aparells de M. Moulin.

Instal·lació (novembre 19-abril 1920)

Per tal de conservar l’arxiu històric, els originals que s’anessin generant i lesexistències dels fulls, demanà Faura el 5 de novembre una calaixera per a guardarmapes, amb un pressupost de 700 pessetes. Tot i que la Junta acordà fer-li present laimpossibilitat absoluta de satisfer la petició per manca de consignació pressupostària,consta en la memòria signada per Faura el 31 de març que el moble es va fer i que esva instal·lar al Laboratori del Museu de Catalunya.

El 3 de desembre sol·licità se li permetés utilitzar per als treballs del Mapa i de laSecció de Paleontologia la peça destinada abans a Secretaria immediata a la delDirector, i la Junta acordà concedir-li interinament, a reserva del que més endavantpogués convenir a la Secretaria.

El 19 de desembre Faura proposà a la Junta el nomenament de Bataller com a auxiliar-recol·lector, però no es va adoptar cap acord sobre el tema. Bataller va éssernomenat aleshores, preparador de l’Escola d’Agricultura per un període de 5 anys,amb sou de 2.500 pessetes anuals. 172

Adquisició de llibres i altre material (desembre de 1919)

El 7/11/1919, a proposta dels Caps de Departament i aprofitant el canvi favorablede la pesseta respecte del marc alemany, la Junta decidí fer una important adquisicióde material científic a Alemanya, per valor de 15.500 ptes (al canvi, 98.541,80 marcs),amb càrrec al pressupost extraordinari de 1918. En sessió de 14/11/1919, la Juntaacordà destinar 12.000 ptes del romanent a llibres i aparells, que el Secretari JosepMaluquer hauria d’adquirir en el seu proper viatge a Alemanya; per als llibres

145

170 Rivera: Ofici de 5 d’agost al President de la Junta (ACC).171 La memòria de 1919 dóna una llista dels fulls ingressats, assegurant que eren totes les existentsal dipòsit; cosa que no s’ajusta a la realitat, perquè en data 30/12/1930 el cap de l’Arxiu provinciallliurà una tramesa reduïda al cap del Servei Geogràfic (ACC, SCC-AA-2), probablement les que que-daven. D’altra banda, les germanes d’Almera havien sol·licitat (3/07/1919) 150 exemplars dels fullsprimer i segon per a vendre; cosa que s’aprovà el 14 d’octubre; Faura comunicà la recollidad’aquests fulls el 18/10/19.172 Relació del personal del Departament d’Agricultura, amb indicació dels seus nomenaments, sous igratificacions que cobren (febrer 1924). ANC, Mancomunitat de Catalunya, nº 366, caixa 018 (01-05).


específics del Servei Geològic s’acordà sol·licitar de la Diputació una consignacióextraordinària de 1.500 ptes que també es posaria a disposició del Secretari; cosa aque fou concedida el 18 de novembre. 173

Immediatament es procedí a elaborar una llista de llibres triats sobre els catàlegsdels comerços. Els de la Secció de Paleontologia i Mapa Geològic, per valor de9.241,80 marcs, se seleccionaren dels catàlegs 466, 467, 468 i 469 de la llibreriaFriedländer. 174 Relació a la que s’afegí l’encàrrec directe de Faura a Maluquer d’unaesfera geològica, dos exemplars de la Carte Géologique Internationale de l’Europe,i tot alló que siguin mapes geològics, particularment de les nacions centrals i orientals europees. 175

Per al Servei del Mapa Geològic, sel·leccionats pel Director del mateix els llibres preferents, fouentregada la llista a la casa Friedländer, amb la prescripció única, de que no excedís la factura a uns7.900 a 8.000 marcs, adquirint ademés els prismàtics, les fulles no agotades del mapa geològic inter-nacional, el globus, etc. Malhauradament, l’obra cabdal “Paleontographica” no poguérem trovarla comno fos pagantla a marcs or, o siguin 50.000 marcs, demés de les despeses d’embalatge, etc. No cal dirque no la compràrem. Tampoc poguèrem trovar el “Barrande”, Systeme silurien. (Maluquer, 3/03/1920:Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encarreg de la Junta deCiencies Naturals, a Alemanya. Mec. 16 pp, Arxiu de la JCN)

La liquidació total pujà a 112.349,30 marcs, dels quals 10.362,10 per a la Seccióde Paleontologia. A més dels llibres i fullets, s’adquiriren uns prismàtics Leitz per1.670 marcs i un globus geològic per 205,45 marcs.

Primers fulls del Mapa Geològic 1:100.000 (juny-desembre de 1919)

Malgrat que el pressupost s’hagué de repartir entre les col·leccions i els dos mapes,Faura activà el mapa geològic de conjunt, recorrent 3.000 km2, sense abandonar el fullsisè que es comptava acabar aquell any per tal d’imprimir-lo l’any vinent. En la con-fecció de l’1:100.000 es treballava coordinadament amb el Servei Geogràfic: 176

Desde del començament del nou Servei del Mapa Geològic de Catalunya, s’ha seguit un plà demarxa d’acord amb el Servei Geogràfic de Catalunya, el qual, en acabar una fulla en remet tres còpies:una per als treballs de camp i l’altra per al dibuix definitiu, reservant-ne un exemplar per si fos menes-ter una repetició. Immediatament es surt al camp, fent itineraris per les vies i carreteres, així com tambéper les carenes de les serres i per les valls, procurant assenyalar les formacions geològiques proporcio-nalment a l’escala que se’ns ha encomanat, podent presentar el 25 de juny de 1919 a l’Excm. Sr.President de la mancomunitat la primera fulla (nº 43) titulada “Goles de l’Ebre” completament acabada.(Faura: Treballs fets durant l’any 1919)

El mes de juliol, Rivera informà que tenia enllestits els fulls 41, 43, 39, 24 i 35, iavançats els 23 i 40; proposà aleshores solucions per a l’edició. 177

146

173 Ofici de la Junta de Ciències (AHDB, lligall 3732).174 [Faura]: Notes de llibres per a comprar a R. Friedländer de Berlín. Mecanoscrit 3 pp, Arxiu de laJunta de Ciències, exped. 1204.175 Faura: Carta a Maluquer, 30/12/1919, Arxiu de la Junta de Ciències. En aquest document, Faurademana li reculli tots els catàlegs i vistes dels museus alemanys que visités, especialment de paleontolo-gia, i reconeix que la relació de llibres desitjats la va elaborar a corre-cuita.176 Segons un informe de Rivera al President de la Mancomunitat, el mes de Juliol el Servei Geogràfictenia enllestits els fulls geogràfics 24, 35, 39, 41, 43, i avançats els 23 i 40. En el mateix informe propo-sava solucions per a l’edició dels fulls (AHDB, lligall 3725).177 AHDB, lligall 3725.


147

Fig. 10. Primers fulls acabats del Mapa Geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000: manuscrits originalssignats per Faura. A) Les Goles de l’Ebre (25/06/1919); B) Vilanova (30/06/1920). Amb permís delMGSB, fotografies d’Antoni Calvo.

Fig. 10. First sheets of the Geological Map of Catalonia 1:100.000; original manuscripts by Faura: a) LesGoles de l’Ebre (25/06/1919); B) Vilanova (30/06/1920). Courtesy of MGSB; photos by Antoni Calvo.

A

B


El 25 d’octubre adreçà Faura al President una informació dels treballs del mapajuntament amb un avenç del pressupost aproximat de l‘obra completa.178 I a finalsd’any s’havien cartografiat els fulls de Tortosa i Sant Feliu, a més del massís de lesGuilleries, que comprenia parcialment els fulls 22 i 23; amb la qual cosa el mes dedesembre la superfície cartografiada a l’escala 1:100.000 sumava ja 2.402 km2:

Taula 17. Superfície cartografiada a finals de 1919. Font Faura, 1919: “Mapa geològic”. Dins: l’Obra a fer.

Suspensió sine die del Mapa geològic a 1:40.000 (març de 1920)

El full sisè del mapa geològic provincial, encomanat a Faura el 1915 i transformaten el full 51 del mapa geològic de Catalunya el juny de 1917, fou suspès per acord dela Junta en no haver-hi una partida especial en el pressupost, a les darreries de març de1920. Tots els esforços es dedicarien en endavant al mapa 1:100.000, conforme a les re-solucions del Consell de la Mancomunitat. Conseqüència d’aquesta decisió va ser l’acomiadament del Sr. Eduard Brossa (26 de març), quan estava acabant la topografiadel full. El disgust del topògraf el va impossibilitar per al treball; morí el 15/10/1924. 179

En el moment de la suspensió s’havien completat 8 sectors dels 10 en que se sub-dividí, quedant únicament l’extrem del NW; s’havia mapat la geologia de gairebé totala part topografiada. 180 D’aquests sectors n’hi ha sis d’acabats, manuscrits sobre paperde ceba, a la Cartoteca de Catalunya; la superfície cartografiada s’havia reduït a1:40.000 i s’havia gairebé gravat del tot sobre pedra, segons ens demostra el fullpreparat per Llopis (1948) com homenatge a l’il·lustre gravador i cartògraf que es con-serva a l’Institut de Paleontologia de Sabadell. D’altra banda, al MGSB hi ha diversescòpies dels sectors amb notes geològiques manuscrites per Faura.

El 19 d’abril Brossa va lliurar les proves impreses de les pedres matrius dels fullspublicats pel Dr. Almera, a més de 6 exemplars topogràfics del full 5è i 4 del full 4rt;d’aquests un de cada es varen lliurar al director del Mapa Geogràfic. Es varen repartirgratuïtament exemplars dels fulls 4rt i 5è i es varen posar a la venda les existències defulls, als preus de 6 pessetes els números 3 i 4, i 10 la resta.

Liquidació de les despeses (maig de 1920)

En un informe sobre els treballs del Mapa comunicat al President de la Mancomunitatel 25 d’octubre de 1919, Faura fa constar que una part del pressupost s’havia destinat aatendre les despeses de la Secció de Paleontologia, en la que s’havien emmagatzemat, des

148

178 [Faura, M.], 1919: L’Obra a fer, p. 53-57.179 Faura, 1925: “N’Eduart Brossa i Trullàs”. ButllCEC, 35 (357): 71-74.180 Faura, 1/06/1920: Treballs fets durant l’any 1919. MemJCN, p. 45-49.

Full SuperfícieKm2Nº Nom

22-23 Guilleries 75024 Sant Feliu de Guíxols 38441 Tortosa 77043 Goles de l’Ebre (acabat) 498

Total 2.402


de 1888, nombroses col·leccions de fòssils de Catalunya i de l’estranger, amb un contingutestimatiu de 20.000 espècies; de les quals se n’havien catalogat un miler. També s’havienatès les despeses dels trasllat de les col·leccions de la Diputació. 181

Per tal de liquidar les despeses, la Diputació, d’acord amb el que preveia el pres-supost de 1919, subvencionà l’Institut d’Estudis Catalans amb 7.000 pessetes desti-nades a la formació del Mapa; 182 les que foren transferides a la Junta de Ciènciesprèvia sol·licitud d’aquesta. De les 7.000 se’n justificaren 3.765,6 per despeses delMapa Geològic, entre els mesos de novembre i març. 183

Treballs de l’exercici 1920-21

El 23/04/1920 la Junta aprovà un pressupost comptant amb l’ingrés de 7.000 pessetesprocedents de la Diputació i destinades al Mapa Geològic; en paral·lel a les reduccionsdel propi pressupost de la Junta, es decidí no apujar a 2.000 pessetes la gratificació –que era de 1.000– al Director del Mapa. El pressupost no permeté satisferles peticions de Faura (5 nov 1920) d’una calaixera per a fòssils (17.880,80 ptes) i unaaltra per a guardar mapes (700 ptes).

El mes de juny Faura va recórrer la rodalia del Vendrell i de la costa, per tal d’enllestir el full de Vilanova, i el dia 30 va signar-ne el manuscrit geològic acabat.

El juliol de 1920 vingué a Catalunya Paul Fallot, de la Universitat de Grenoble,amb qui Faura, Bataller i Vilaseca examinaren les formacions triàsiques i juràssiquesde Salou, Tivissa, Cardó i congost de l’Ebre, per tal de caracteritzar els nivells estrati-gràfics, recollint fòssils que classificarien Fallot i Kilian. L’excursió tingué lloc entreels dies 7 i 10; el dia 9 visitaren Landerer a Tortosa. 184 Prepararen un croquistopogràfic a 1:25.000 i escrigueren una nota preliminar sobre la serra de Cardó:

L’analyse d’ensemble faite précédemment par le Dr. Bataller et par le Dr. M. Faura i Sans de la géo-logie de la Province de Tarragone nous a permis au cours d’une rapide excursion faite en commun de visi-ter avec fruit diverses localités de la rive gauche de l’Ebre où les formations jurassiques sont bien déve-loppées et d’y relever des coupes inédites (Faura, Fallot i Bataller, 1921: “Observations au sujet de la stra-tigraphie des terrains jurassiques de la chaîne de Cardó (prov. de Tarragone)”, ButllICHN, 21:118-130).

A darrers d’agost, Faura assistí a Bordeus a la represa de les reunions extraordinàriesde la Société Géologique de France, que no se celebraven des de 1913 per causa de laguerra europea. Sota la direcció de Dollfus –encarregat del Mapa Geològic de França–,tingué ocasió de visitar els clàssics i abundosos jaciments paleontològics que donen nomals pisos Aquitanià i Burdigalià i de comparar-los amb els del Miocè del Penedès. Hi recollí nombrosos fòssils. També visità les col·leccions de M. Duvergier. 185

149

181Íbid. Junt amb la col·lecció Almera ingressà també la col·lecció Moragas, adquirida per la Diputaciól’any 1902 i que estava en dipòsit a l’Escola Industrial: En son conjunt consta de 2.683 exemplars de mine-rals, rocas i fossils de diferents indrets, i amés una serie de 178 roques del litoral català en nombrosescapses de preparacions microgràfiques de quiscuna d’elles, lo que està degudament catalogat en 7 llibres.Aquest material al entrar al Museu ha sigut repartit per les 3 seccions del Departament de Geologia(Faura: ofici al President de la Junta, 31/10/1919, Arxiu de la Junta de Ciències, expedient 1551).182 Acord del 16 de desembre (AHDB, lligall 3732).183 Llibre Consignaciones, subvenciones y otros ingresos y su inversión (manuscrit, Arxiu de la JCN,exped. 300). Hi consten les factures següents: 1.196,35 ptes (7/11/1919); 654,95 ptes (29/93/1920),401,95 (31/03/1920); 720,05 (id), i 782,30 (id).184 Notes de camp de Salvador Vilaseca (Arxiu del Museu Vilaseca, Reus).185 Faura, 1920: “Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia”. Ibérica, 14(344): 173-175. També: “La ciència catalana a l’estranger. Congrès de geòlegs a Burdeus”. (Article a La Veu)


Malgrat els migrats recursos de que es pogué disposar per a expedicions, esmantingué la marxa d’anteriors exercicis, i a finals de l’any econòmic l’estat dels treballs era el següent:

Taula 18. Estat dels fulls en data 1/04/1921. Font: Faura, 31/03/1921: Treballs fets durant l’any econòmic 1920-21. (MemJCN, p. 59-62)

A més, s’estava en disposició de començar la cartografia dels fulls 23 (Girona), 34(Vilafranca) i 40 (Arnes), dels que es disposava de les respectives bases topogràfiques.

Despeses de l’exercici 1920-21

La memòria d’activitats es llegí a la Junta el 15/07/21, i els comptes es pre-sentaren el 25 de novembre. Les despeses es liquidaren per trimestres, per un total de3.166,60 pessetes (Taula 19). Aquell curs el pressupost del Servei es desglossà del dela Secció de Paleontologia, cosa que va permetre atendre millor les tasques del Mapa;Faura es dolgué que no hi constés una consignació especial a càrrec de l’Emprèstit, ique la Regència anés compresa en el pressupost ordinari. 186

El 31 de març 1921 la Junta acordà augmentar les gratificacions al personal.Segons això, a Faura li corresponien 3.000 pessetes com a Regent i 2.000 com aDirector del Mapa.

Taula 19. Despeses de l’exercici 1920-21. Font: AHDB, lligall 2894.* Expedicions de l’ajudant Bataller** Inclou les despeses del viatge a Burdeus (447,60 ptes)

150

186 Faura, M., 1922: “Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22”. Juntade Ciències, memòria anual 1921-22, p. 45-52.

FullEstat

Nº Nom22-23 Guilleries Preparada una exploració general

24 Sant Feliu Preparat el Cap de Begur41 Tortosa Falta precisar la geologia de Cardó42 La Sénia Manca geologia de la base de Mont Caro43 Les Goles de l’Ebre Full acabat (25/06/1919)

Concepte Abril-juny Juliol-setembre Octubre-desembre Gener-març Totals

Expedicions 508,10* 629,95 498,20 541,45** 2.177,70

Mapes 38,00 24,00 90,90 - 152,9

Reprografia 184,50 69,00 16,00 28,00 207,50

Altres 9,40 27,05 186,90 137,15 360,50

Totals 750,00 750,00 800,00 866,60 3.166,60


El Servei en l’Exposició Internacional d’Astronomia (octubre de 1921)

El 5/09/1920 el President de la Societat Astronómica de España y América, JosepComas i Solà, informà la Diputació d’una propera Exposició Internacionald’Astronomia, Sismologia i Meteorologia a celebrar al Palau de la Indústria i convidàels Serveis de Geologia, Meteorologia i Cartografia a participar-hi. 187 El Consell dePedagogia acceptà la invitació i va comunicar a Faura que veuria amb satisfacció lapresència del Servei Geològic en aquella manifestació cultural. 188 L’exposició, quetingué lloc entre el 9 d’octubre i el 9 de novembre, comptà amb el concurs dels tresServeis de la Mancomunitat. El del Mapa Geològic va exposar-hi documentació car-togràfica de les tres èpoques, a més de mostres dels meteorits recollits a Catalunya:

La otra instalación [puramente geológica] estaba a cargo de nuestro distinguido consocio elProfesor Dr. D. Mariano Faura y Sans, Presbítero, y consistia en numerosas hojas del tan notable mapageológico de Cataluña, en el que se enmiendan algunas determinaciones de terrenos, reputadas comoindiscutibles (el Cretácico de algún sitio, reconocido como Mioceno) [...] Algunos relieves en escala, encolores, de Montserrat, por ejemplo, y numerosos ejemplares de bombas y lavas de Olot, tan poco alte-radas algunas, que parecían recién emitidas, completaban esta notable muestra del empeño con que seestudia en Cataluña el suelo (M.M.S. Navarro Neumann, 1921: “Nota sobre la exposición deAstronomía y ciencias afines de Barcelona” BolRSEHN, 21: 402-403).

En la memòria de l’exercici,189 Faura dóna la relació de materials exposats:– L’original inèdit (geogràfic) de M. H. Moulin a mà esquerra– Els cinc fulls del mapa d’Almera-Brossa, juntament amb el retrat i l’autògraf del Dr. Almera, el

pla de distribució dels 13 fulls, la versió 1:100.000 de la regió primera i el mapa de Vilatorta, ocupaven l’espai central.

151

Fig. 11. El Servei Geològic de Catalunya en l’Exposició Internacional d’Astronomia (1921): A) Vistageneral de l’estand, amb els cinc fulls de la cartografia provincial en lloc preferent i l’esborrany cartogràfic fet per Moulin a l’esquerra). B) Faura darrera la vitrina dels meteorits de Catalunya; al fons,sis fulls del nou mapa 1:100.000. Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Fig. 11. Stand of the Geological Service of Catalonia in the International Exhibition of Astronomy heldin Barcelona (1921): A) General view: the five sheets of the old provincial map in front, and the Moulingeographical map at left; B) Faura behind the meteorites showcase; on the wall, six sheets of the new1:100.000 map. Courtesy of the Geological Museum of the Seminary of Barcelona.

187 AHDB, lligall 3725.188 AHDB, lligall 3725.189 Faura, 31/03/1922: Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22 MemJCN, dins: 1922: 47-52. També a:Crònica Oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 3(10): 287.

A B


– A mà esquerra, el projecte del nou mapa Geològic de Catalunya, amb els originals dels fulls 23(Girona), 24 (Sant Feliu), 39 (Vilanova), 41(Tortosa), 42 (La Sénia) i 43 (Les Goles de l’Ebre),més una fotografia del pont natural de Cardó.

– En una vitrina especial situada al centre de l’espai es reuniren les restes de meteorits caiguts aCatalunya –aplegats a sol·licitud de Comas i Solà– que es conserven al Museu Martorell l’Acadèmiade Ciències, el Seminari i el Club Muntanyenc; 190 així com roques volcàniques d’Olot.

– En una altra vitrina situada entre ambdós Serveis, la maqueta de la muntanya de Montserrat a1:10.000 (distàncies) i 1:7.500 (alçades) amb indicació dels terrenys segons Faura, en colors convencionals.

– Publicacions clàssiques sobre cartografia catalana.

Els meteorits exposats foren:– Nulles (caigut el 5/11/1851): exemplars del Club Muntanyenc, del Museu del Seminari i de

l’Acadèmia de Ciències.– Canyelles (caigut el 14/05/1861), exemplar del Museu del Seminari.– Garraf (trobat el 1905 per Font i Sagué): Un gros exemplar del Museu de Ciències Naturals de

Barcelona, i un del Museu del Seminari. 191

Treballs de l’exercici 1921-22

En l’encapçalament de la memòria 1921-22, Faura es dolgué un cop més del’escassa consignació en comparació amb les moltes despeses que comportaven elstreballs del Mapa:

Enguany constava en pressupost la quantitat de 7000 pessetes pera la direcció i els treballs de camp,al ensemps que 10.000 pessetes, en partida especial, pera les despeses de publicació. Empró el cost deles expedicions ha aumentat progressivament en aquests derrers anys; i malgrat ço, es conserva en elpressupost la mateixa quantitat, lo que motiva que el nostre treball ne sigui molt mes penos, esforçantnosextraordinariament per a l’avenç llur, ja que no deu oblidarse qu’una fulla plena comprèn 1.175 kilóme-tres quadrats, els que devem recorre personalment, utilitzant tots els mitjans pera ferho amb promptitut il’economia possible. (Faura, “Treballs fets durant l’any economic 1921-22” MemJCN, 1922: 47-52).

Entre juny i octubre no es van fer més que unes quantes expedicions curtes, lamajoria centrades a St Feliu de Guíxols, cosa que va permetre ultimar el full 24 endata de 20 de setembre i deixar gairebé acabat el de Girona:

El Doctor Marian Faura i Sans [...] ha estat una temporada entre nosaltres excursionejant cons-tantment, deixant ultimada una fulla més de les que estan ja acabades, ço és la del nº 24, que comprènel terme de la nostra ciutat, que és precisament la població que li donarà el nom de capsalera. Restantja finida la tasca de camp, serà exposat l’original d’aquesta fulla a l’aparador de la impremta Viader,on els ganxons que tenen cura per les coses de la nostra terra, podran examinarla [...] L’exposició d’aquesta fulla finirà el proper diumenge, dia 25. Està molt avançada la fulla nº 23, que comprèn larodalia de Girona, al costat de la de Sant Feliu (L’Avi Muné, 17/09/1921)

El 16/01/1922, Presidència donà compte al Consell de la Mancomunitat de l’estatsatisfactori dels treballs dels mapes Geològic i Geogràfic, que avançaven regularmentamb perfecta normalitat.192

152

190 Faura publicà una taula dels meteorits catalans al Butlletí de la ICHN 21(8-9): 153; i una revisió ambtotes les dades que poguè aplegar al nº 322 del Butlletí del Centre Excursionista (31[322]: 270-288, 4làm) amb fotografies i microfotografies. Posteriorment extengué la revisió als meteorits espanyols(Revista Ibérica, 17-18). Consta que influí per a obtenir un fragment del meteorit de Canyelles per alMuseu (Ressenya dels treballs del Departament de Geologia, 1921-22; mecanoscrit 2 p, Arxiu de laJunta de Ciències, exped. 794).191 “La Mancomunitat de Catalunya a l’exposició Internacional d’Astronomia” (La Veu, 3/11/1921).192 AHDB, lligall 3725.


153

Fig. 12. Mapa Geològic de Catalunya a 1:100.000: manuscrits originals signats per Faura. A) Sant Feliude Guíxols (20/09/1921); B) Vilafranca del Penedès (1/02/1922). (Fotografies d’Antoni Calvo). Ambpermís del MGSB.

Fig. 12. Geological Map of Catalonia 1:100.000. Original manuscript sheets, by Faura: A) Sant Feliu deGuíxols (20/09/1921); B) Vilafranca del Penedès (1/02/1922). (Photos by Antoni Calvo) Courtesy of MGSB.

A

B


El mes de gener es va recórrer la part occidental del full de Vilafranca per tal decomplementar la part no cartografiada per Almera. La resta va ésser objecte d’unaescrupulosa reducció pel litògraf i dibuixant Joan Brossa, fill d’Eduard. L’estudi deles bauxites de la serra de la Llacuna, fet per Bataller i Faura, va permetre introduir-hi esmenes. Es varen recollir nombrosos fòssils que es varen dipositar a la Secció dePaleontologia del Museu de Catalunya; també es prengueren mostres de minerals iroques que es varen entregar a les seccions de Mineralogia i Petrografia, respectiva-ment. Aquest full es va presentar el primer de febrer de 1922.

D’altra banda, el Dr. San Miguel assumí la classificació de les roques de lacol·lecció del Mapa:

Havent arribat d’Alemanya el material de determinació de roques i minerals [...] un microscopi teo-dolític, amb tota mena d’accessoris, i un monocromatitzador, s’ha posat en joc per a estudiar les pre-paracions fetes dels minerals i roques enviats per la Direcció del Mapa Geològic (Ressenya dels treballsdel departament de geologia 1221-22; mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 794).

Al llarg de l’exercici es justificaren despeses per valor de 5.000,00 ptes.193

LA REGÈNCIA DE PALEONTOLOGIA (1919-1922)

Ingressos i ordenació de les col·leccions (1919-1920)

El 31/10/1919 Faura comunicà a la Junta l’ingrés de les col·leccions de petro-grafia de propietat de la Diputació, Moragas i Almera.194 L’anomenada “Col·leccióAlmera”, procedent dels estudis petrogràfics per al mapa provincial, constava de 600exemplars de roques recullides amb la formació del mapa geològic de la provincia; 195

s’enregistrà com a donatiu l’any 1922 i figura en el llibre de registre en dos lots sepa-rats: un amb número de bloc (519 mostres) i un sense (45); posteriorment ingressà unsegon “donatiu Almera”, enregistrat el primer de febrer de 1924, de 158 mostres.Aleshores se’ls incorporà una etiqueta rectangular de cartró “Mapa geològic deCatalunya” amb el nom de les roques en català (Aragonès, 2005).

El trasllat de les col·leccions paleontològiques del Mapa provincial fou unprocés molt més llarg i complicat, que no s’acabà fins al 1923. Encara en vidad’Almera arribaren al Museu de Catalunya procedents de la Universitat Industrial431 espècies paleozoiques, revisades i catalogades per Almera i Faura; la nòminade les quals es publicà en l’Anuari de la Junta.196 En morir Almera mentre es pu-blicava aquesta nota, la Junta acordà que la sala on la col·lecció s’havia d’exposarportés el seu nom.

El 22 d’abril de 1920 Faura comunicà al President la conveniència de condicionarles vitrines amb posts mòbils per tal de donar cabuda a les col·leccions Almera, atèsque faltava lloc per als exemplars no traslladats. També demanà un nombre superior

154

193 Llibre Consignaciones, subvenciones y otros ingresos y su inversión (AJCN).194 Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 1551.195 Faura, 31/10/1919: Ofici al President de la Junta. Arxiu de la Junta de Ciències, expedient 1551.196 Almera i Faura, 1918: “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de la província deBarcelona recollides en la preparació del Mapa Geològic de Catalunya”. Anuari de la Junta de CiènciesNaturals, 1918, p. 119-134.


d’exemplars de la tirada apart del catàleg dels fòssils paleozoics ja traslladats; la Juntadecidí imprimir-ne 250, dels quals 200 per al Museu i 50 per al co-autor. 197

A més de les col·leccions de la Diputació, ingressà una important col·lecció de955 exemplars de 324 espècies terciàries procedent de M. Cossmann; a més delsexemplars procedents del Mapa Geològic i de donatius particulars. En tant queRegent, Faura abordà la catalogació dels 20.000 exemplars existents al Museu, haventarribat als 1.930 de Catalunya i 1.310 de fora al final de l’exercici. També començàun registre de fòssils citats a la Península, del que ja s’havien omplert 7.000 fitxes. Icom a material d’exposició va fer construir una maqueta geològica en relleu de lamuntanya de Montserrat.198 Faura assistí amb regularitat a les sessions de la Juntafins a finals de gener.

Tramesa de fòssils per a l’estudi (febrer de 1920)

El 7 de febrer de 1920 trameté en 3 caixes una sèrie de coral·laris eocènics selec-cionats al Dr. Paul Oppenheim de Berlin 199 (taula 20). Segons escrigué anys desprésa la guia de l’excursió C-3 (1926) li envià todos los materiales de políperos fósiles queel Dr. Almera y nosotros hemos recogido en Cataluña; en un escrit posterior no esmentaen canvi els del Dr. Almera, però queda clara la finalitat de l’estudi: la datació delsdiversos trams de l’Eocè marí:

En realitat, el que vam enviar fou una quantitat molt important d’exemplars escollits, molt d’ellsnetejats per nosaltres mateixos, amb tota cura, seguint els procediments tècnics que havíem après per-sonalment en el laboratori del propi Oppenheim. Aquests exemplars els havia anat recol·lectantmetòdicament jo mateix, fixant la relació estratigràfica de cada un d’ells; entre ells hi havia els quem’havien estat ofrenats generosament per distints particulars i entitats. Teníem el ple convenciment quenomés amb un examen paleontològic summament escrupulós, com el podia fer el savi Oppenheim [...]hom podia arribar al coneixement de la cronologia estratigràfica de l’Eocènic català (Faura,30/06/1936: Vot particular [sobre la tesi del Senyor Lluís Solé Sabarís], MGSB, Fons Faura).

Atès que l’especialista, que altres vegades col·laborava gratuïtament, ara demanavauna retribució de 10 ptes per determinació específica (els exemplars s’havien depreparar), Faura ho va posar en coneixement de la Junta el 5/11/1920; en sessió del 6 esva acordar que les despeses fossin ateses pel Servei del Mapa. En opinió de Faura, com

155

197 Faura, 22/04/1920: ofici al President, i resposta del Secretari accidental, 5/05/1920. Arxiu de la Juntade Ciències, exp. 1047. 198 Bofill i Poch, A., 31/03/1920: “Memòria informativa, 1919-1920”. Junta de CCNN, Memòria anual1919-1920, p. 27-41. La maqueta del Montserrat , construïda per Francesc Parés a escales 1:10.000 (H)i 1:7.500 (V), fa 98x71 cm i està pintada amb els colors de la geologia; actualment es conserva al MGB.Porta dues etiquetes amb el nom de l’autor i data de 1919; no obstant en el catàleg de l’exposició demapes del CEC d’aquell mateix any hi consta la de 1912.199 Faura havia enviat material a Oppenheim ja abans de 1912: Como resultado de nuestra última expe-dición hemos podido mandar al insigne paleontólogo alemán P. Oppenheim abundancia de políperosfósiles del tan importante y discutido yacimiento luteciense de ca’n Llucià, término de Castellolí, de laprovincia de Barcelona, los que tiene pendientes de estudio” (Faura: Nota bibliográfica, BolRSEHN, 12:103-105). Potser la manca de resultats l’impulsà a proposar l’estudi dels Coral·laris a De Angelis; peròaquest altre especialista, per bé que s’hi mostrà disposat, no prometé celeritat: Riguardo poi ai Corallifossili dell’Eocene di Catalogna, se non ha soverchia premura della determinazione posso assumire l’impegno. Se il materiali può essere spedito per pacco postali, gradirei mi fosse inviato al mio indirizzoa Roma (De Angelis: Tarja postal a Faura, 17/12/1917, MGSB, Fons Faura)


que el Servei no podia assumir aquesta despesa, hauria de ser el pressupost general delMuseu qui l’assumís, cosa que va exposar en la secció de la Junta tècnica el 3/05/1921,en la que va avaluar el cost de més de 200 dibuixos a unes 10 ptes la figura.200

Taula 20. Coralls eocènics enviats a Oppenheim el 7/02/1920Font: AJCN, exp. 1116.

Actuacions durant el curs 1920-21

El 16 d’abril se suscità una discussió sobre els Regents, a propòsit que un d’ells(que no s’esmenta) no havia complert amb el seu deure; segons Bofill i Poch la Juntan’hauria de prescindir; s’acordà aleshores suprimir totes les places de Regent, amb elvot en contra de Bofill i Pichot. El dia 23 s’acordà rebaixar la gratificació als Regents,aleshores de 2.000 pessetes (i també les hores de feina) en tant no permetés altra cosael pressupost, a 1.600; també que els Conservadors donessin compte mensual de l’assistència dels Regents. La reducció, comunicada a Faura el 26 d’abril juntament

156

Nº Procedència Edat aproximada Localitat

1714-1761 Almera i Faura Lutecià sup. O Bartonià Castellolí1762-1779 Almera Lutecià Seva i Tona1780-1793 Almera i Faura Lutecià superior Montserrat, la Calsina1794 Almera Lutecià Igualada1985-98, 1811-13 Almera i Faura Lutecià superior Castelltersol1799 Almera Lutecià St. Julià de Vilatorta1800 Almera Lutecià Olot1801 Almera Lutecià superior Carme1802 ? Lutecià superior Agramunt1803-1805 Faura Lutecià inferior La Guàrdia1806 ? ? Bellprat1807 Faura Lutecià superior Fígols1808-1810 Faura Lutecià superior St. Adrià (Lleida)

1814-45, 1847-50,1852, 1895, 1897-1903

Faura Lutecià sup Navarcles

1853-94 Faura Ludià Manresa, Malvalç1915-1918 Faura Ludià Manresa, Montlleó1904, 1907, 1908 Faura Auversià? Castellterçol, St. Fruitós1905, 1906, 1910-14 Faura Lutecià superior Castellterçol, C. Penoy1909 Faura Lutecià superior Castellterçol, Castell1919, 1921 Faura Lutecià Tossa de Montbui1920 Faura Lutecià inferior D’Igualada a Carme1922-27 Faura Bartonià Castellolí1928-30 Faura Lutecià sup. o Bartonià Castellolí els Maions1931 Faura Lutecià sup o Bartonià Castellolí Casa Nova

200 Instància de Faura al President de la Junta de Ciències, 2/10/1922 (Arxiu de la Junta de Ciències).


amb la renovació del seu nomenament per al proper curs, 201 es mantingué fins al 25de juny, després de la dimissió de dos dels Regents. 202

Les Actes de la Junta permeten seguir l’actuació de Faura com a Regent:– El 21 de maig Faura donà una col·lecció de fòssils integrada per 342 espècies terciàries i 28 de

l’Urgonià de Portalrubio (Terol). S’acordà aleshores que Faura informés sobre les col·leccions deM. Ducloux, director de les mines de Sant Joan de les Abadesses, l’adquisició de les quals proposava. Constaven de 500 roques i 500 minerals.

– El 5 de novembre, Faura valorà la col·lecció Ducloux en 5.000 pessetes, i la Junta acordà comunicar-li que no disposava d’aquella quantitat. També demanà calaixeres per als fòssils per valor de 17.850,80pessetes; la Junta acordà fer-li saber la impossibilitat absoluta de satisfer tal petició per manca deconsignació pressupostària. La Junta s’assabentà de la comunicació de Faura proposant encarregarl’estudi i descripció dels fòssils coral·laris eocènics al Sr. Oppenheim, al preu de 10 ptes/espècie i calculant que no serien més de 100 espècies; acordà que Faura estudiés la manera d’abonar el cost del’estudi amb càrrec al Mapa Geològic, i que un cop llesta la memòria entraria en curs de publicació.

– El 3 de desembre la Junta quedà assabentada del trasllat d’una part de les col·leccions del Dr. Almeraal Museu Martorell. Faura comunicà la mort de Francesc Chia, qui havia fet notables descobrimentspaleontològics a les rodalies de Tàrrega, i proposà l’adquisició d’aquelles col·leccions. També proposàl’adquisició d’una sèrie de reproduccions de fòssils per valor de 1.190 pessetes, cosa que la Juntapassà a informació del Conservador de Geologia, el qual emeté informe negatiu el 4 de febrer. 203

– Faura demanà el 3/12/1920 se li permetés utilitzar amb exclusiva per als treballs del Mapa i seccióde Paleontologia el quartet abans destinat a Secretaria immediat al del Sr. Director. La Junta acordàconcedir-li interinament, a reserva del que més endavant convingués als serveis de Secretaria. 204

En la mateixa sessió la Junta quedà assabentada del trasllat al Museu Martorell de part de lescol·leccions que foren del Dr. Almera. Seguidament (12/01/21) la Diputació disposà que les vitrinesdestinades a custodiar les col·leccions petrològiques Moragas i Almera fossin lliurades a la Junta.

– Sobre l’adquisició de reproduccions de fòssils proposada per Faura, informà el Conservador deGeologia al President de la Junta que havent esmerçat tres parts del pressupost i compromesa la4ª, no es disposava de fons per afrontar l’adquisició. 205

– El 18 de febrer Faura comunicà un donatiu del Dr. Felber, director del sindicat alemany de salspotàssiques de Berlín, consistent en 29 mostres naturals i concentrades per a l’adob de terres.

– El 31 de març s’acordà augmentar les gratificacions al personal. A Faura li corresponien com aRegent 3.000 pessetes, i 2.000 com a Director del Mapa.

En la memòria anual consta que prosseguí la catalogació dels materials delMuseu, amb 291 espècies revisades, determinades, ordenades i registrades, que vanfer arribar a 1.480 el nombre d’espècies de fora i a 2.051 el de les de Catalunya. D’altrabanda, continuà el registre de les espècies fòssils citades a la Península. Entre lesadquisicions, s’esmenta la d’una testa de Rhinoceros procedent d’Arenys de Mar, que s’exposà al Museu Martorell un cop preparada pel Dr. Bataller; també ingressaren elsmaterials recollits per Faura en les tasques del Mapa Geològic i en la reunió de la SGFa Burdeus; a més d’algunes reproduccions de fòssils. 206

157

201 Oficis del Secretari accidental Font i Quer, 26 i 27/04/1920 (Arxiu Roser Battesti).202 Junta de Ciències, Memòria Anual 1920-1921, p. 14.203 Actes de la Junta de Ciències. Aquell dia s’aprovà anunciar el concurs per a la plaça de Director delMuseu, per jubilació de Bofill i Poch. El 4 de febrer seguent es donà compte de la llista i documents delsconcursants, entre els quals Bataller, i el dia 18 s’acceptà un informe de Bofill i Pichot i Cazurro, acordant proposar per unanimitat a l’Ajuntament el Dr. Font i Quer com a Director del Museu.204 En el 30 de Diciembre de 1920 expusimos á la Junta la conveniencia de ampliar las de pendenciasdestinadas al Servicio del Mapa Geológico, ya que las actuales eran insuficientes; lo que no fué posiblepor falta de mayor local. (Faura, 1925: Reseña histórica, MGSB, Fons Faura)205 Pardillo: ofici de 28/01/1921 al President de la Junta (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1540).206 Font i Quer, P., 31/03/1921: “Memòria informativa 1920-21”. Junta de CCNN, Memòria anual 1920-21, p. 39-56


Ingressos del curs 1920-1921

Una segona tramesa, probablement la més nombrosa, consta en l’acta de la sessióde 3/12/1920 de la Junta. Comprenia: fòssils triàsics, juràssics i part dels cretàcicsprocedents de la Universitat Industrial, els eocènics de la Plana de Vic i restes demamífers quaternaris de Gràcia i Montcada, entre altres. Malauradament no s’hanconservat els documents (nòmina o llibre de registre) que ens permetin saber la com-posició d’aquesta tramesa, que podria constar d’unes 4.500 espècies.

En la memòria de la Junta de 1920-21 consta que les col·leccions procedents deCan Batlló estaven ordenades i disposades en sèries en les vitrines corresponents (Primari, Triàssic, Cretaci), mentre que els del Seminari estaven en una altra vitrina:

Pel que fa referència a l’exposició pública d’exemplars, i a pesar del poc espai de què hom pot dis-posar, ha pogut ésser exposada una part de les col·leccions del Dr. Almera, que hem portat al Museuprocedents de Can Batlló; estan ordenats i disposats en sèries en les corresponents vitrines [...] tambéels restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc (Faura: Memòria anual 1920-21, p. 41)

El 25 de novembre de 1921 el Director exposà projectes per a organitzar deguda-ment les sales destinades a l’exhibició pública, atès l’augment del nombre d’exem-plars. La Junta acordà que la Direcció estudiés la construcció d’un edifici per alMuseu de Ciències Naturals, i l’organització que aquest hauria de tenir. El 10 de marçde 1922 la Junta aprovà una proposta de Pardillo de dotar d’armaris i vitrines elsmuseus Martorell i de Catalunya. En la mateixa sessió, Secretaria donà compte d’unapetició del Sr. Agell per tal que la Junta procurés retirar del vestíbul de l’Escola deDirectors d’Indústries Químiques les vitrines i altre material procedent del MapaGeològic o, en cas que no el cregués aprofitable, cedir-lo a l’Escola. 207 S’acordà queFaura mirés d’obtenir una compensació econòmica per la cessió.

El 10/02/1922 Cazurro donà compte a la Junta de la mort del vocal honorari Ll. M. Vidal, i el 10 de març Pere Lluís Castells, com a hereu de confiança del difunt,donà compte de la cessió al Museu de totes les col·leccions de fòssils, roques, mine-rals i objectes de prehistòria del “Museu Vidal” (uns 10.000 exemplars), de les ques’encarregarà per voluntat del difunt, Cazurro. A proposta de Pardillo, s’acordà queanessin 10 armaris 12 vitrines al vestíbul del Museu Martorell, i 4 armaris i 1 vitrinaal de Geologia del Museu de Catalunya, a més de 3 o 4 armaris petits. El 21 de marçcomunicà el Secretari que s’havien traslladat les col·leccions Vidal i que en aquellmoment es procedia a traslladar i muntar els armaris.208 Faura comunicà la troballade restes fòssils a Pedralbes i demanà una consignació per tal d’excavar-les; s’acordàdestinar-hi 250 pessetes amb càrrec al romanent de l’exercici econòmic.209

En la revisió i catalogació d’espècies s’arribà al número 1.567. Altres materialsingressats a la Secció foren:

Dos grans troncs de coníferes, que el Dr. San Miguel recollí a Burgos; 15 exemplars de l’oligocèprocedents de la “Col·lecció Clua” de Tàrrega, obtinguts per gestions del Dr. Bataller, així com 11 més,

158

207La Diputació ho havia disposat així el 12/01/1921 (AHDB, lligall 3732).208 A través del Dr. Bataller, el Servei del Mapa Geològic rebé una petita col·lecció d’obres diverses (22 referències, probablement duplicats de la seva col·lecció), així com les llibretes de camp del cèlebreenginyer. Faura: Rebut signat 8/06/1922, Fons Faura MGSB.209 Tot i que la col·lecció es catalogà amb relativa rapidesa, la seva exposició al públic s’endarrerí coma mínim dos anys: el 2 de maig de 1924 el conservador de Geologia del Musaeu exposà a la Junta lescauses de l’endarreriment; s’aprovà aleshores la redacció de la làpida i la impressió en castellà de la biografia, bibliografia i ressenya de la col·lecció.


trobats per aquest senyor als llits fossilífers on explorà en Clua. En les exploracions per al MapaGeològic de Catalunya, el Dr. Faura ha recollit fòssils abundosos, entre els quals cal esmentar els deMarmellà, i els microfòssils procedents del pou artesià de l’Empordà, fins a 237 metres de fons. (Font iQuer, P., 1922: “Memòria informativa 1921-22”. Junta de CCNN, memòria anual 1921-22, p. 35-43)

Excavació d’un Elephas a Pedralbes (maig de 1922)

En la finca de D. Jaume Balet, a tocar del monestir de Pedralbes, s’hi descobrirenuns ossos durant la construcció d’una captació d’aigua subterrània, a 9 m de profundi-tat, en terreny quaternari sobreposat al granit. Presentada la troballa al preparador delMuseu Lluís Soler, Faura en va donar compte a la Junta en sessió del 21 de març. Eldia 30 Balet va fer solemne donació de les restes fòssils a la ciutat de Barcelona:

Fou, l’esmentat dia [30/03/1922] i en les esmentades terres veïnes de Pedralbes, que l’Alcalde deBarcelona, l’Excm. Sr. Marquès d’Alella, a presència dels Iltres. Josep Barbey, president de la Comissióde Cultura i de la Junta de CN i Estanislau Duran i Reynals, ambdós Regidors de la Ciutat, del Sr. PiusFont, Director del Museu de CN, del Dr. Marià Faura, capellà i Director del Mapa Geològic de Catalu-nya; del Sr. Miquel Barella, com advocat de l’esmentat i generós donador i d’altres, rebé en representació de l’Excm Ajuntament, el present d’En Jaume Balet, amb destinació a un dels MuseusMunicipals, compromís contret de fer revertir les esmentades restes, mai que deixessin de pertànyer enpropietat a l’Ajuntament, al donador o als que fossin els seus hereus (Acta de l’Ajuntament Constitu-cional de Barcelona, Arxiu de la Junta de Ciències / Exped. 1128)

La Junta de Ciències confià a Faura l’extracció del fòssil, acordant destinar-hi 250 pes-setes; finalment se n’invertiren 701,87, abonades amb càrrec a la partida “Altres despe-ses”.210 En el centre d’un rectangle de tres per cinc metres aparegué la mandíbula inferiorcap per avall (70 cm d’amplada, amb un molar a cada costat de 19,5x8,2 cm. Altres pecesforen: un fèmur complet de 120 cm, el que va tallar la perforació, igual que una tíbia; doshúmers, un d’ells trencat però consolidat per incrustacions travertíniques; un omòplat de70 cm i un nombre considerable de costelles. Faura observà que les restes es presentavendesordenades, sobre un pla inclinat en el mateix sentit dels aports sedimentaris, i que elsossos llargs estaven orientats en el sentit del corrent. No aparegueren, en canvi, ni el cranini els ullals, que Faura es proposava buscar. Entre el 10 d’abril i el 5 de maig es va obrirun altre pou al costat del primer. El propietari notificà la troballa a l’Alcalde i al Presidentde la Mancomunitat i els convidà a fer-se’n càrrec sobre el terreny; la visita presidenciales va fer el 8 de maig i la municipal el dia 29; Faura va fer la presentació de les restes.S’esperava que l’esquelet es podria armar en la seva totalitat. 211

Les restes foren seguidament traslladades al Museu, on es varen reconstruir lespeces més característiques, gràcies a Faura, a la seva col·laboradora Emília Mestre i alconcurs de l’auxiliar de Taxidèrmia Sr. Salvador Escoté.212 Provisionalment Fauraavançà que s’assemblava més a l’E. primigenius Blum. que a l’E. antiquus Falconer. No fos possible obtenir dictamen d’E. Harlé, atesa la seva avançada edat. Els fòssils forenclassificats pels especialistes com una forma nova, molt afí al E. meridionalis Nesti.213

159

210 Tresoreria 1922-24. Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 839.211 Faura, 1922: “Restos del elefántido cuaternario de Pedralbes (Barcelona)”. (Ibérica, 18(436): 22-44)i articles a La Veu de 11/05 i 1/06/1922.212 El 6 de juliol Puig i Cadafalch visità al Museu l’exposició dels treballs i estudis fets durant l’any, aixícom els treballs de reconstrucció que es feien del Mamut, a cura de Faura (La Veu, 7/07/1922).213 Faura, M., 30/06/1923: “Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Memòria relativa als treballs fetsdurant l’any econòmic 1922-23”. Mancomunitat de Catalunya. Projectes d’acord presentats al’Assemblea en la seva dinovena reunió i acords que recaigueren. (Barcelona, agost de 1923), p. 212-220.


El 23 de juny s’examinà una petició de Faura sol·licitant que la Junta destinés una quan-titat no inferior a 1.000 pessetes per a prosseguir els treballs d’exploració; s’acordà deixar-lasobre la mesa, a reserva del que pogués acordar l’Ajuntament respecte la recerca i exhibiciód’aquell fòssil, encara no cedit a la Junta; d’altra banda s’aprovà liquidar les 250 ptes lliu-rades a Faura per als primers treballs d’excavació. La Junta no s’assabentà de l’acceptacióper part de l’alcaldia de les restes fòssils, en favor dels Museus, fins al 27 d’octubre.

Faura, cessat com a Regent (juny de 1922)

El 2 de juny la Junta veié un ofici del conservador de Geologia (Pardillo) exposantque el Departament tenia un dèficit de 5.582 pessetes per causa dels compromisoscontrets per la Secció Paleontològica; atès que no es podia satisfer amb càrrec al pres-supost ordinari demanà es considerés com una despesa apart; assumpte que quedàpendent de resolució. D’acord amb el parer del Conservador, proposà la Junta, enbenefici de les col·leccions i del Mapa Geològic, encarregar la Paleontologia delMuseu a un nou Regent i mantenir Faura com a Director del Mapa; s’acordà que elPresident i el Secretari veiessin la manera de resoldre l’afer. La sessió del 23 dejuny214 aprovà per unanimitat la següent proposta de Barbey i Font:

1. Que atenent l’importància extraordinària de les col·leccions paleontològiques del Museu, augmentadesencara pel donatiu recent de les que foren de l’Il·lustre Vocal Honorari en Ll. M. Vidal, i per altre bandaveient la necessitat d’activar tot el possible els treballs del mapa Geològic de Catalunya, siguin encar-regades aquelles tasques a un Regent de Paleontologia, i al Dr Faura i Sans la Direcció del Mapa.

2. Que sigui ajornat el nomenament de Regent de Paleontologia fins que la Junta rebi una nova partida per a personal.

3. Que Faura, com a director del mapa, rebi 3.400 pessetes any (com els Regents del Museu), enlloc de les 2.000 que fins ara tenia assignades, amb càrrec a la partida de 7.000 pessetes per almapa geològic de la Mancomunitat de Catalunya.

4. Que per a que les tasques del mapa no quedin preterides per causa d’insuficiència de dotació pera despeses de material i viatges, sigui augmentada aquella de 1.400 pessetes fins a les 5.000d’anys anteriors, amb càrrec a les partides destinades a material. (Llibre d’actes, Arxiu de laJunta de Ciències; acta publicada a COMC, 3/06).

La nova situació no es reflecteix encara en la comunicació que sobre el MapaFaura va llegir al Congrés Geològic de Brussel·les a mitjan agost:

A présent, il nous faut entreprendre la mise en ordre de la Section de paléontologie du Musée, car,depuis 1888, année de l’Exposition Universelle, jusqu’à ce jour, on y a emmagasiné de nombreuses col-lections de fossiles de la Catalogne et de l’étranger, que nous évaluons à plus de 20.000 espèces, mais quiréclament révision et un catalogage systématique. Simultanément, nous préparons la formation d’un Muséegéologique de la Catalogne, dans lequel seront groupés les minéraux, roches et fossiles recueillis au coursdes campagnes de levé de la Carte. (Faura, 1926: “La carte géologique de la Catalogne” XIII CGI).

160

214 En aquesta sessió el Director proposà destinar el Museu de Catalunya a Zoologia, ampliant-lo ambGeologia i sala de conferències (planta baixa ampliada) i Botànica (primer pis), mentre que el Martorell esdestinaria a Paleontologia i Direcció del Mapa Geològic; s’acordà demanar a la comissió Municipal deCultura que designés un arquitecte que es fes càrrec del projecte i n’estudiés les possibilitats de realització.També s’acordà demanar, a proposta del Director, 50.000 ptes del pressupost extraordinari de l’Ajuntamentper tal de construir les calaixeres projectades per a les vitrines de Paleontologia del Museu Martorell, i d’al-tres. I que es tanqués interinament al públic el Museu de Catalunya, atès l’estat poc satisfactori de la partdestinada a l’exhibició pública; la necessitat de disposar de la sala gran del Museu per a ordenar i classificarels materials i fòssils de la col·lecció Vidal, així com la urgència de les obres que s’hi havia de realitzar.El projecte de reformes es va presentar el 26 de gener, i fou aprovat. Com es pot veure, el Museu Martorellquedava ja configurat com a un veritable Museu Geològic dos abans que es decidís la definitiva especialit-zació acordada el 27/12/1924. A remarcar que, si no s’hagués pres oportunament l’acord de separar laRegència de Paleontologia del Mapa Geològic, Faura n’hagués estat el responsable únic.


No obstant, a partir de juny Faura es negà a signar les nòmines, i no ho va acceptarfins a finals de desembre, moment que se li abonaren les 2.666,35 pessetes endar-rerides.215 El 15 de desembre la Junta ratificà l’acord del 23 de juny, juntament amb unadura censura a Faura, a proposta del President, i aprovà per unanimitat el que segueix:216

1. Ratificar l’acord pres el 23 de juny de separar la Direcció del Mapa de la Regència de Paleon-tologia del Museu.

2. Abonar al Dr. Faura la diferència de sou entre 2.000 i 3400 pessetes durant els mesos d’abril imaig, com a Regent. Igualment, pel mes de juny una mesada corresponent a l’antiga gratificacióde 2.000 pessetes com a director del Mapa, i una com a Regent (3.400 pessetes). El mes de juliol,una com a Director del Mapa (nova gratificació de 3.400 pessetes) i una com a Regent (3400).Id. Les mesades restants com a Director del Mapa únicament (3.400 pessetes/any), declarantsense efectes la interinitat proposada el 23 de juny sobre la Regència.

3. Fer constar en acta el disgust de la Junta pel procedir de Faura en les comandes d’estudi i repro-ducció de fòssils (casos Oppenheim i Sociedad de Representaciones y Suministros, respectiva-ment), així com per la manera antireglamentària de comunicar ingressos de col·leccions senseprevi coneixement dels Srs. Conservador i Director del Museu.

4. Que el Director del Museu comuniqui al Dr. Oppenheim el desig de la Junta d’acabar prest l’aferdels coralls, i que en entregar-nos llest el treball la Junta acordarà el que calgui.

5. Que el Conservador de Geologia informi a la Junta sobre la conveniència d’adquirir les repre-sentacions de fòssils i altres objectes oferts per la Sociedad General de Representaciones y Suministros l’any 1920.

6. Que Faura trameti al Departament de Geologia del Museu la col·lecció de fòssils dels Srs. Novellas.

Assumptes pendents (gener-abril de 1923)

El 12 de gener de 1923 fou donada per Francesc Novellas la seva col·lecció defòssils: 776 exemplars procedents de diversos indrets de Catalunya; segons Fauraaquesta donació tingué lloc gràcies a les seves gestions.217

El 23 de gener el Secretari accidental de la Junta, Font i Quer, proposà reservar6.000 pessetes pels treballs d’Oppenheim, i 2.195 a la Sociedad de Representaciones.Visita una comunicació del Conservador de Geologia, acordà la Junta el dia 26 queBofill i Pichot i el Secretari resolguessin el cas “Representaciones i Suministros”,procurant obtenir alguna rebaixa en el preu. Segons informà el Secretari en sessió del23 de febrer, el gerent d’aquella Societat opinava que la millor manera d’arreglar-hoera que la Societat es possessionés d’aquells objectes, i la Junta s’hi mostrà d’acord.218

La darrera tramesa de la “Col·lecció Almera” comprenent els mol·luscs, plantes icoral·laris aptians i terciaris, no arribaria al Museu fins entrat 1923. Consta en l’actadel dia 23 de març que Faura comunicà a la Junta que allò que quedava encara al Sem-inari estava preparat per al trasllat; el qual es va fer efectiu durant el mes d’abril. Sotala supervisió de Faura, Mossèn Josep Sabaté i Riba es va encarregar d’efectuar-lo.D’aquesta tramesa, composta d’uns 9.000 exemplars pertanyents a 1.440 gèneres i2.273 espècies, n’ha quedat un catàleg manuscrit de 131 pàgines: Complement de la

161

215 Un document de tresoreria de 30 de juny porta la nota: El Dr. Faura no ha querido firmar la suyadevolviendo por tanto su importe en tesoreria (285,05 ptas). Fins aleshores l’import de les nòmines erade 166,65 pessetes (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 839).216 Actes de la Junta de Ciències. En la mateixa sessió Faura proposà adquirir un exemplar d’or; s’acordàque n’informés el conservador de Geologia. Vist aquest informe, la sessió següent (dia 26 de gener)aprovà la compra de l’exemplar amb càrrec a la consignació ordinària del Departament.217 Faura, 30/06/1923: Memòria citada.218 Actes de la Junta de Ciències (Arxiu de la JCN).


Colecció de fòssils recullits en les tasques de confecció del mapa Geològic deCatalunya, signat el 27 de març,219 i un breu resum de 6 pàgines mecanoscrites.

El 18 de maig la Junta veié una comunicació de Faura demanant una gratificacióper a Mn. Sabaté i s’acordà que passés a informe del Conservador de Geologia, vistel qual s’acordà que aquest proposés la quantitat; l’onze de gener s’acordà concedir aSabaté l’equivalent a 3 mesades d’auxiliar del Museu, més 125 pessetes per despesesde viatge i 22 per transport de material (total 672 pessetes) amb càrrec al capítol “adisposició de la Junta” del vigent exercici.220

Nou Regent de Paleontologia (maig 1923)

El 13/04/1923 la Junta acordà publicar les convocatòries de les dues placesvacants de Regent que figuraven en el pressupost de 1923-24 amb 3.400 ptes dedotació: una de Geografia botànica, que s’adjudicaria Emili Huguet del Villar, i la dePaleontologia. Els nomenaments es farien per un any i serien prorrogables.221 A lasegona varen optar el Dr. Bataller i el llicenciat Jaume Marcet i Riba. El tribunal, integrat per Pardillo i Cazurro i presidit per Raimon Palau, dictaminà que Bataller eraun autor inclinat cap a l’erudició i la síntesi, mentre que Marcet era més analític i teniaun ventall de coneixements teòrics superior:

Entiende el tribunal que suscribe que por modo particular se reunen estas condiciones de orden,método científico e investigación propia en el criterio con que el señor Marcet viene trabajando laGeología. Y entiende también el tribunal que si el señor Marcet, aisladamente, por propia iniciativa ypropios recursos, demuestra tan decidida vocación a los estudios prácticos y teóricos de la Geología, hade dar todavia mayor rendimiento si es acogido por una corporación oficial tan espléndida, por su ele-vado criterio científico, cual es la Ilustre Junta de Ciencias Naturales. En la Regencia de Paleontologíapodrá indudablemente el señor Marcet no sólo atender a la misión de arreglo, clasificación, etc, de losfósiles, es decir, a la labor elemental de orden de un Museo, sino ser explorador del campo, recolectore investigador de los pormenores estratigráficos y geognósticos, tan intimamente ligados con la Paleon-tologia que sin su consorcio queda ésta reducida a una zoografía y fitografía enjutas y de escaso prove-cho científico por ser exclusivamente descriptivas. (Comunicat del tribunal al President de la Junta,18/05/1923; Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 937)

D’acord amb la proposta unànime del Tribunal, la Junta acordà nomenar Marcetel dia 18 de maig. 222

162

219 L’original d’aquest document era al Museu del Seminari en temps del Dr. Via, però no és localitza-ble actualment. No obstant, n’hi ha una còpia al Museu de Geologia de Barcelona.220 Ordre de pagament (14/01/1924) i rebut de Mn. Sabaté a l’Arxiu de la Junta de Ciències.221 Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 937.222 Tenim notícies de com trobà Marcet la col·lecció paleontològica en arribar a la Regència. Estava divi-dida en tres: general, didàctica i regional. La primera, que era la col·lecció de consulta, estava integradaper les de Vidal, Almera, Novellas i altres; no estava exposada al públic sinó en 448 calaixos de les vitri-nes VI (Paleozoic), VII (Trias i Jura), VIII (Cretàcic) i XI (Terciari i Quaternari) del Museu Martorell, en38 safates d’armaris especials del Museu de Catalunya i en 19 dels armaris de la Sala Vidal; es preveiaincorporar-la a la colecció general. Amb els projectes de reforma dels dos museus i l’acord fonamental dedestinar el Museu Martorell exclusivament a les seccions de Geologia (col·leccions i laboratoris) iDirecció del Mapa de Catalunya, aquest museu ganaria mucho en visualidad y aumentaría considerable-mente su capacidad, quedaría como un verdadero Instituto Geológico. S’esperava tenir instal·lades lescol·leccions geològiques de cara al futur Congrés de Geología de 1925, renovant les vitrines (200.000 pes-setes) i ajornant les grans reformes (800.000 pessetes) per a més endavant. (La Junta de CienciasNaturales y sus servicios. Mecanoscrit sense data [1924?] Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 796).


EDICIÓ DELS FULLS (1922-1924)

Tria de la casa editora (1920-1922)

L’abril de 1920 disposà la Diputació que fos avisada la Junta de Ciències pertal de preveure el tiratge simultani dels fulls dels mapes Geològic i Geogràfic;223

però pel juliol el Director del Servei Geogràfic demanà l’excedència al·legantescassetat de recursos i la necessitat d’emprar procediments expeditius.224

Un informe de Ferran Valls i Taberner al Consell de Pedagogia digué que ni el funcionament actual era satisfactori ni el Director interí reunia les condicionsindispensables.225

A començaments de 1921 s’havien estudiat els problemes que comportava lapublicació dels mapes i la recerca d’editorials amb prou garantia tècnica; el Directordel Servei Geogràfic presentà (17/01) al Consell Permanent informe i pressupost depublicació de les dues versions dels 6 primers fulls.226 La sessió del ConsellPermanent de la Mancomunitat de 17 de març acordà aprovar la proposta immediatade publicació de 6 fulls del Mapa per 41.700 pessetes amb càrrec a la partida 145 delpressupost 1920-21, autoritzant Ferrer a fer els tractes i disposicions necessàries.227

L’11 de gener de 1922 acordà el Consell donar-se per assabentat, amb satisfacció, deles manifestacions de Presidència relatives als treballs dels mapes ...avançant regu-larment amb perfecta normalitat.228 I el 23 de març autoritzà Ferrer a signar ambLammerer el conveni per a la impressió de 6 fulls del mapa Geogràfic en les mateixescondicions en que s’havia fet l’assaig d’edició, al Topographische Bureau deMunich229 Per desig del mateix President de la Mancomunitat, la impressió delMapa Geològic l’havia de fer la mateixa entitat. Tres mesos després, Faura anunciàa Lammerer la seva anada a Munich:

Con motivo de ponernos de acuerdo sobre la marcha a seguir en la impresión del mapa geo-logico de Catalunya que deberá imprimirse sobre el geográfico, iré a Munich de paso para Viena yBreslau [...] Yo le traigo el original de la hoja de Vilafranca dibujada geológicamente sobre una delas pruebas impresas al 1:100.000, así como la gama general de colores que deberá estar en el mapacompleto. Tambien le traeré el original de las dos hojas del mapa geográfico que tiene preparadasel Sr. Ferrer, quien supongo le habrá anunciado mi visita (Faura: carta a Lammerer, 12/06/22,MGSB, Fons Faura).

163

223 Acord de 14/04/1920. La Junta acordà comunicar-ho a Faura el 21 de maig (Actes de la Junta deCiències, Arxiu JCN).224 Excedència demanada el 28/07/20 (AHDB, lligall 3725).225 (AHDB, lligall 3725).226 Crònica Oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 2(1), p. 12.227 COMC, 2 (3), p. 66 Seguidament (13 d’abril) facultà el director interí Ferrer de Franganillo perquèviatgés a Paris per a entrevistarse amb el cartògraf Schrader per tal d’ultimar detalls, utilitzant les dadesrecollides per aquest (COMC, 2(4): 97).228 COMC, 3(1), p. 4.229 Íbid. Prèviament, del dia 14 Rivera havia presentat la dimissió. El juliol de 1922 l’estat del MapaGeogràfic era el següent: 11 fulls acabats; 3 en dibuix d’originals; 3 en dibuix de minutes; de 4 es cal-culava la geodèsia, 1 full publicat en camí i 2 en preparació fora del Servei, per encàrrec (COMC, 3/7,p. 227). El Consell s’assabentà el 17 d’agost de la publicació del primer full (Tortosa) i autoritzàPresidència per a fixar-ne el preu de venda: 2 pessetes en paper senzill i 3 en paper doble, amb unacomissió màxima del 35% als llibreters (sessió 23/08/1922, COMC; 3(8), p. 265).


Nova Junta i pressupost (abril-juny de 1922)

El 21/04/1922 es constituí una nova Junta de Ciències, ara presidida per JosepBarbey en substitució de Nicolau d’Olwer; aleshores els col·laboradors del MapaLambert, Oppenheim i Fallot en foren nomenats membres corresponsals. El 2 de junyes llegí la memòria de l’exercici anterior230 i s’aprovà el nou pressupost, que preveia7.000 pessetes d’ingressos per al Mapa i 3.400 pessetes per a despeses del seuDirector. Seguidament (dia 23) s’aprovà per unanimitat la proposta de separar laRegència de Paleontologia de la Direcció del Mapa; la gratificació de 2.000 ptes passàa 3.400 (amb càrrec a la partida de 7.000), i la dotació per a despeses de material iviatges, de 1.400 ptes a les 5.000 d’anys anteriors, amb càrrec a les partides de mate-rial. A la mateixa sessió proposà el President destinar l’edifici del Museu Martorell ala Secció de Paleontologia i Direcció del Mapa.

Presentació internacional del Mapa Geològic (juliol-agost de 1922)

El 20/06/1922 Faura va informar la Presidència de la Mancomunitat de senglesinvitacions a assistir a l’assemblea de la Societat dels Geòlegs Alemanys a l’AltaSilèsia –societat a la que havia ingressat el 3/03/1920 amb el suport de Beyschlag,Pompecki i Krusch–, i també al XIII Congrès Internacional de Geologia que aquellany se celebrava a Brussel·les. La Mancomunitat li va conferir la representació oficialen aquells actes, subvencionant-la amb 1.000 pessetes, a banda de la consignacióordinària del Servei.231

Després de presentar l’original acabat del full de Vilafranca al President de laMancomunitat,232 el viatge va començar el 20 de juliol, parant a Grenoble, on Fallothavia acabat l’estudi dels fòssils del Mesozoic de la província de Tarragona:233

Al arribar a Grenoble M. Fallot m’estava esperant, essent molt amable amb mi, i tot seguit havemfet una llarga excursió amb automòbil, recorrent una bona part dels Alps. Avans de marxar al congrésde Bruseles, M. Fallot t’enviarà l’original de la seva memòria. (Faura: tarja postal a Bataller, 21/07/1922des de Grenoble, també signada per Fallot; MGSB, Fons Bataller)

El treball de M. Fallot resultarà esplendit; constarà d’unes 15 làmines i unes 80 a 100 planes de text,amb qualques fotografies intercalades en el text. Confio amb lo que m vares dir, crec que fora convenientse publiqués prompte i a l’Institució, en el volum de treballs que està en prempsa. El treball el té tot llest,fará unes petites modificacions i avans d’anar a Brussel·les al Congrés te l’enviarà perque puguis donarloa l’impremta tot seguit (Faura: tarja postal a Bataller des de Munich, 26/07/1922; MGSB, Fons Bataller).

A Munich signà el conveni per a la impressió del Mapa Geològic i visità el ServeiAgronòmic de Baviera, on va adquirir mapes d’aquell país, publicats a l’escala1:25.000. A Viena el va rebre el professor Michel, especialista en meteorits, amb quitractà dels de la Península Ibèrica. A Budapest, el director del Museu, Zimanzyi, limostrà les sales de minerals, roques i fòssils.234 Les sessions científiques de l’assemblea

164

230 La memòria es presentà a 17ª reunió (agost) de l’Assemblea de la Mancomunitat, i es va publicar alvolum d’acords (p. 212-217). 231 Acord del Consell de 12/07/1922 (COMC, 3(7): 227).232 El dia 6 de juliol (La Veu, 7/07/1922).233 Treball que publicaria aquell mateix any la Institució Catalana d’Història Natural. 234 Faura, 30/06/1923: Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1922-1923.Mecanoscrit 12 p (MGSB, Fons Faura).


de la Deutschen Geologischen Gesellschaft tingueren lloc a Breslau entre el 28 i el 31de juliol; Faura hi llegí una comunicació sobre els granits de Catalunya i oferí col·la-borar en la formació del Mapamundi geològic a 1:7.000.000 que projectà l’assem-blea.235 Entre les comunicacions, una de Samojloff l’interessà especialment: la quepublicaria traduïda en el volum 20 de la Revista Ibèrica. 236

He passat per la Xecoeslovaquia i havem tocat la Polònia, en l’Alta Silesia. L’assemblea dels ale-manys ha resultat un exit per la seva bona organització i per l’adhesió lograda. El total ha sigut de 191,haventhi rusos, austriacs, xecs, hungars, dinamarquesos i la major part alemanys. A les excursions hiprenen part més de 140 geolegs. Ha sigut un éxit colossal (Faura: Postal a Bataller des de Frankenstein,1/08/1922, MGSB, Fons Bataller)

A Breslau, capital de la Silèsia, els sabis geolegs de l’Europa occidental ens reberen amb ver entu-siasme per esser l’unic representant a l’Assamblea de l’Europa occidental. Ens feu la presentació elprof. Wurm qui glosá les tasques del Servei del Mapa Geológic de Catalunya, mostrant qualques delsoriginals de les fulles que tenim llestes. Donarem compte després d’una nota científica titulada: Alterder Granit gesteine Kataloniens. (Faura, 27/06/1923: Memòria relativa als treballs fets durant l’anyeconòmic de 1922-23, op.cit.)

De l’1 al 9 d’agost tingueren lloc les excursions post-congrés. A Berlin, ambOppenheim, que tenia el laboratori a prop de la capital alemanya, precisaren conjun-tament les relacions estratigràfiques dels coralls eocènics, per tal d’escriure’n unamemòria amb la descripció de les noves formes:

Després d’una llarga i entretinguda conversació, m’he pogut fer càrrec del molt treball fet per ell,en la pacient neteja, cuidadosíssima, dels polípers fòssils que jo vareig enviarli, aixís com també de laforma de reproducció dels exemplars, del original escrit, etc (Faura: Carta a Font i Quer, 14/8/1922,Arxiu de la Junta de Ciències)

Vam poder comprovar personalment que ja estava feta la descripció completa d’una vuitentena deformes específiques dels exemplars que li havíem enviar; ensems, ens consta positivament que lesdescripcions anaven acompanyades de [...] figures [...] molt escollides, retocades per mans expertes ilitografiades en gros format. (Faura, 30/06/1936: Vot particular, mecs. MGSB, Fons Faura).

El dia 9 es trobava a Köln. A Brussel·les, on acudí Artur Bofill, va presentar alCongrés Internacional de Geologia, celebrat entre el 10 i el 20 d’agost, el projecte deMapa Geològic de Catalunya, exposant en una de les sales del Congrés el pla de distribució dels fulls, la gamma de colors, els originals dels fulls acabats i el primerfull imprès del Mapa Geogràfic:237

Después de referir las vicisitudes por que ha pasado el propósito de hacer una carta geológicadetallada del Principado, el Sr. Faura, que actualmente dirige su publicación, da noticia del estado enque se hallan los trabajos. Estos tienen por objeto la carta, a la escala 1:100.000, de la cual están total-mente concluídas las hojas 24, 34, 39, 40 [per 41] y 43. Están sin acabar la 23 y la 42. Para la 22 (Vich-Guillerías) se ha preparado una exploración general preliminar a 1:50.000 con un croquis de lacarta del Estado Mayor (Fernández Navarro, 1923).

165

235 COMC, 3(7): 227; Faura, 1922: “La ciència catalana a l’estranger”, La Veu, 9/09/1922; id: “Asambleade los geólogos alemanes en Breslau (Silesia)”. Ibérica, 18(449): 251-253.236 Faura considerà de gran importància per al progrés de la ciència el discurs del prof. J. Samojloff sobreels jaciments de fosforita del NE de Rússia, pronunciat el 30 de juliol: “Sobre la Paleofisiología(Paleobioquímica) y su importancia geológica”, i el publicà resumit a Ibérica (507: 380-383, i 508: 396-399). Aquest professor de la universitat de Moscú considerava com d’origen orgànic els jaciments debaritina del NE de Rússia, els de celestina del Turkestà, molts de les fosforites russes i les concrecionsferromanganesíferes del fons dels mars Negre, Bàltic i de Barents; exposà idees molt originals sobre elsprocessos fisiològics en diverses edats geològiques i preveia l’aparició d’una nova ciència, la paleofisio-logia, sense la qual no es podria completar el coneixement de la vida en el passat.237 Faura: “La ciència catalana a l’estranger”, La Veu, 23/08/1922.


Segons comunicà a l’assemblea, la superfície cartografiada per ell i els seuscol·laboradors representava vuit fulls del nou mapa; de la resta, n’hi havia 19 decoberts del tot i 16 en part, equivalents aquests a 6 fulls sencers. Comptant amb lescartografies utilitzables, s’havia cartografiat una cinquena part de la superfície total.Es comptava dedicar el proper exercici a la publicació dels fulls 24, 34, 39, 41 i 43;és per això que s’havia fet la gamma general amb Joan Brossa (50 colors), tenint encompte els mapes d’Almera, el Mapa Geològic Internacional d’Europa i altresd’Estats Units, França i altres països. 238

Taula 21. Estat dels fulls l’estiu de 1922.Font: Comunicació de Faura al XIII CGI.

En el mateix apartat de geologia regional, l’enginyer Agustín Marín va donar aconèixer el jaciment de sals potàssiques descobert a les comarques de Barcelona iLleida. El dia 14, a la sala de la Unió Colonial, Faura va fer una sessió de diapositivesde paisatges geològics i accidents tectònics i estratigràfics de les Balears, Catalunya iel Pirineu, presentada pel secretari general del Congrés, A. Renier.239 Assistí a tots elsactes oficials; prengué part en l’expedició post-congrés al Westfalià de Mons,Charleroi i Namur i establí relacions d’intercanvi amb geòlegs d’arreu del món.

El dia 16 l’assemblea decidí adjudicar l’organització del proper Congrés (1925)a Espanya, on ja s’havia designat, vistes les bones perspectives d’organitzar-lo, unacomissió en la qual Faura hi figurava en qualitat de director del Servei Geològic dela Mancomunitat (Fernández Navarro, 1923). La nova fou anunciada en la cinquenacircular, repartida el mes de desembre de 1922. Les aspiracions d’assolir aquesta organització se remuntaven a la sessió anterior, celebrada al Canadà l’any1913, on Marín i Dupuy de Lome elevaren una petició en aquest sentit (Bataller,

166

238 El treball, “Carte géologique de la Catalogne”, es va publicar extractat en els Résumés desCommunications annoncées, i complet en el volum de memòries, que no va sortir fins 1926. Acaba amb unelogi al president de la Mancomunitat: Il faut en être reconnaissant au Gouvernement de la Mancomunitatde la Catalogne et à son président M. J. Puig i Cadafalch, qui s’intéresse très vivement aux travaux géo-graphiques, géologiques et agronomiques de la nation catalane. Ainsi nous posséderons la carte d’un coind’Europe des plus intéressants, tant par la nature même des formations géologiques qui s’y trouvent repré-sentées que par les travaux qu’y ont consacrés géologues nationaux et savants de l’étranger.239 Faura: “La ciència catalana a l’estranger”, La Veu, 23/08/1922.

Nº Nom Sup. Estat22 Vic-Guilleries s/d Revisió general preliminar a 1:50.00023 Girona 1.160 Resta delimitar alguns punts eruptius de la Selva i revisar 300 km2

24 St. Feliu de Guíxols 380 Acabat 20/11/192134 Vilafranca 1.160 Acabat 1/02/192239 Vilanova 540 Acabat 30/06/192040 Arnes 540 S’ha fet un tinerari pels Ports amb Bataller41 Tortosa 740 Acabat, excepte el límit occidental42 La Sénia s/d Manca delimitar les formacions de la base del Caro43 Les Goles de l’Ebre 490 Acabat 25/06/1919


1926). 240 Faura, que ambicionava que les sessions es fessin a Barcelona coincidintamb l’Exposició d’Indústries Eléctriques, prevista per 1925, anuncià des deBrussel·les l’acceptació de la candidatura espanyola:

Ço significa que ja podem prepararnos per la tasca feixuga que se’ns espera, si es que ho hem defer millor que el de Brussel·les, confiant en que no’ns mancará la colaboració de tots els geòlegs. El Sr.Bofill està molt satisfet del viatge i per haverse trobat aquí amb molts dels mestres de la Geologia (Faura:tarja postal a Bataller, 16/8/1922; MGSB, Fons Bataller)

A Londres –on Bofill i Faura es trobaven el dia 26–, el Dr. Woodward, directordel British Museum, els mostrà les col·leccions de paleontologia. De retorn a Troyesvisitaren el paleontòleg J. Lambert, que revisava els equínids fòssils de Catalunya, iel 30 d’agost tornaren a Barcelona. El Consell de la Mancomunitat acordà donar-seper gratament innovat d’una carta de Mn. Faura ressenyant els actes del CGI deBrussel·les, i el felicità pels resultats de la seva gestió el 13 de setembre. La Junta enfou degudament informada el 27 d’octubre.

Gamma de colors i proves del full pilot (setembre 1922-abril 1923)

El conveni signat amb Lammerer el 26 de juliol contemplava la impressió de lagamma general de colors i del full 34 (Vilafranca) com a full pilot, per 750 pessetes,obligant-se l’editor a trametre 12 proves sense ombrejat del terreny, 3 amb l’ombrejat(per al Servei Geogràfic) i una tirada de 3.000 exemplars, dels quals 1.000 en paperespecial (vegeu annex).

Estant a Berlín, Faura rebé un primer mostrari de colors, que va tornar corregit. El29 de setembre Lammerer envià les proves del full de Vilafranca i se li abonaren les 750pessetes convingudes. El dia 25 d’octubre Faura oficià al President de la Mancomunitatque havia rebut de Lammerer les primeres proves del full 34, fent constar que el con-junt ha sigut executat amb una especial perfecció, interpretant fidelment les nostresindicacions; el Consell s’assabentà amb goig de la publicació i acordà manifestar aldirector del Servei Geològic que veuria amb complaença l’adaptació dels fulls succes-sius al Meridià de Greenwich.241 D’altra banda, el dia 27 presentà el Secretari de laJunta una prova del full, juntament amb la memòria de Lambert sobre els equínids fòs-sils de Catalunya i diverses comunicacions del Faura referents a personal i reformes d’organització. La Junta acordà que al segell de la dreta del full hi figurés Mancomunitatde Catalunya-Junta de Ciències Naturals;242 que la memòria passés a la comissió depublicacions, i que les propostes de Faura fossin estudiades pel President i el Secretari.

A començaments d’octubre Faura demanà sis exemplars de prova de la gamma,lesquals no foren prou satisfactòries: les diferències amb les gammes proposades erentantes que caldria composar una nova gamma, i amb aquesta fer una nova prova

167

240 No és que Espanya tingués una gran tradició en aquesta mena de certàmens, tret de la participacióassídua de Vilanova i Piera i de Jaume Almera. En la introducció a la crònica del congrés, Bataller cons-tata, repassant la història dels congressos, que Espanya ha anat sempre a la cua en aquest progrés cien-tífic; i no pas per manca d’homes de ciència, sinó per la immiscuició de la política en els camps cientí-fics, fet consumat que perdurarà. (Bataller, 1926).241 AHDB, Lligall 3725, peça 2ª. No es va fer: les longituds dels fulls publicats es refereixen al Meridiàde Madrid, igual que els del Instituto Geográfico central.242 No es va canviar el segell, que diu: Mancomunitat de Catalunya-Servei Geològic.


litogràfica del full.243 En la resposta, Lammerer es mostrà preocupat per la magnitudde les correccions, que implicaven augmentar el nombre de colors de 50 a 55; tot iaixí va començar una nova gamma i proposà imprimir els detalls geogràfics del mapaen gris fosc i reservar el negre a les línies geològiques i el segell del servei (carta deldia 28). Segons Faura, Lammerer no s’havia ajustat ni a la primera gamma, corregidaa Berlín, ni a la segona, que el mateix editor havia confegit:

Al objeto, pues, de llegar a un acuerdo definitivo de las coloraciones que deberán figurar en todas lashojas del Mapa es por lo que he compuesto la nueva gama completa con 55 coloraciones; escogiendo delas tres gamas las tonalidades que mejor encajan con las combinaciones que me propongo, cuya idea veoque ha sido bien interpretada. Sin embargo debo advertirle que procure la mayor simplicidad en el numerode colores para hacer todas las tonalidades, que segun mi parecer deberian ser: dos colores grises (unoclaro y otro oscuro), dos amarillos (uno claro y otro oscuro), un verde, un azul, y dos carmines (o rojo ycarmin) y los otros en composicion combinada entre ellos, aproximandose en lo posible en las coloracionesque figuran en la gama que le mandé. Y no dudo que, con su pericia, acertará en lo propuesto; esperandoque a no tardar me mandará la nueva gama general (Faura, carta de 3/11/1922, MGSB, fons Faura).

El 13 de novembre Lammerer envià a Ferrer proves de la nova gamma, junt ambles del full de Vilafranca. Faura en demanà 300 impresos, en comanda especial.244

El 5 de desembre Faura tornà proves del full, recomanant que s’imprimissin els signesgeogràfics en siena fosc com al començament perquè el gris fosc es confonia amb elnegre; també que els colors s’ajustessin als de la gamma general; demanà rebre fullsindividuals per a cada color i dues classes de proves: una amb la toponímia en negrei els signes geològics en siena fosc, i una al contrari. Observà Faura que els margeshaurien de ser mes amples, per tal que en les altres fulles s’hi poguessin incloure –així es va fer en fulls successius – els perfils geològics. El 3 de gener s’haviacomençat a fer les proves. Encara corregí Faura la gamma general el 8 de gener iautoritzà la impressió del full, després d’una petita correcció. El 26 de febrerLammerer anuncià la tramesa de les proves del full. En aquest punt Faura comunicàa la Junta (26/01) les dificultats que comportaria substituir les llegendes dels segellsdels fulls del Mapa. En una carta a Ferrer datada 18 d’abril, l’editor anuncià la publi-cació imminent del full pilot i que esperava enviar-lo a Faura la setmana vinent a travésd’una agència suïssa.245 La tramesa quedà algun temps entretinguda a Portbou enespera d’un certificat del consolat.246 I el dia 13 de juny el Consell fou informat del’arribada del full.

Primer fullet explicatiu (març de 1923)

El 23 de març la Junta rebé els originals dels fullets explicatius dels fulls deVilafranca i Sant Feliu: acordà el passi del primer a la Comissió de Publicacions iretornar el segon al Director del Mapa per a la impressió. La mateixa sessió aprovà elpressupost per a 1923-24, que preveia uns ingressos de 12.000 ptes per a despeses delMapa, de la Mancomunitat (3.400 ptes de gratificació al Director i 8.600 de materiali viatges). Vista una comunicació de Faura, la Junta acordà augmentar a 4.500 ptes la

168

243 Faura: Carta a Lammerer (MGSB, Fons Faura).244 Faura: carta de 5/12. Part de la tirada s’adjuntà a la separata de la comunicació al XIII CGI, que espublicà l’any 1926.245 Carta de 18/04/1923, ACC.246 Carta de Lammerer del 7/07, ACC.


169

Fig. 13. Mapa geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000: primers fulls publicats (1922): A) Full deVilafranca; B) Gamma de colors. Fotos J. Vidal i Fugardo (Arxiu Museu de Ciències Naturals, Barcelona).

Fig. 13. Geological Map of Catalonia 1:100.000, first issues (1922): A) Vilafranca sheet; B) Colour table.Photographs J. Vidal i Fugardo (Arxiu Museu de Ciències Naturals, Barcelona).

A

B


gratificació al Director del Mapa, sense alterar la quantitat pressupostada. Secretariapresentà l’estat de comptes: per al Mapa s’havien ingressat 6.916 pessetes i gastat8.049,65. La Junta acordà que la Casa Altés, encarregada de les publicacions delMuseu, imprimís els fullets explicatius. Però Faura va demanar pressupost a les casesHenrich, Hostench, la Neotípia, l’Editorial Catalana i la Casa de Caritat, estimant més

avantatjoses les condicions de la primera casa editora:255 pessetes el quadern de 16 planes. La impressió del fullets explicatius no s’acordaria amb lacasa Henrich fins que es va signar un conveni, posat al’aprovació de la Junta el mes de març de 1923. S’imprimíel fullet de Vilafranca, amb un centenar de planes i 46 gravats. Bona part del material gràfic procedia del CentreExcursionista de Catalunya, que el 7 de febrer accedí acol·laborar amb el préstec dels seus fons.

Treballs del mapa

Durant aquest exercici les activitats de Faura se centraren en l’edició dels fulls jaacabats, per la qual cosa els treballs de camp no avançaren tant com els anys anteriors.Entre altres expedicions curtes, les sortires de camp es limitaren a una excursió a lescostes de Garraf, una a Marmellà, rodalies de Martorell i altres indrets del Penedès i Vallés (Taula 22).

Taula 22. Sortides al camp, agost-novembre de 1922. Font: Justificants de despeses (AJCN).

La memòria de 1923, signada 30/juny, es va presentar a la 19ª reunió del’Assemblea de la Mancomunitat, i es va publicar a Projectes d’acord i acords querecaigueren (agost de 1923). D’altra banda, l’Obra realitzada, volum publicat aquellmes d’agost, insereix un resum històric i una memòria dels treballs que és una versióactualitzada de la comunicació llegida a Brussel·les.

170

Fig 14. Mapa geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000. Portadadel fullet explicatiu del full de Vilafranca.Fig. 14. Geological Map of Catalonia at a 1:100.000 scale. Printedcover of the geological memoir, Vilafranca sheet.

Data Sortida/Concepte Pessetes9/09 Penedès (l’Arbós) 22,0017/09 Penedès (Mediona) 18,6019/11 St. Llorenç d’Hortons, Masquefa i Collbató 24,7026/11 Olesa (Continuïtat del Trias) 12,1511/12 Vilanova 20,90

Juliol-agost Petites despeses de l’expedició a Europa 142,9013/08 Guia de les excursions del CGI 10,20

Totals 251,45


Taula 23. Estat dels fulls del Mapa l’estiu de 1923.

Despeses 1922-1923 i pressupost 1923-24 (març-abril de 1923)

Es justificaren 5.000 pessetes de despeses, de les quals 1.838,50 de dibuixant,514,35 per expedicions geològiques i 1.075 de fuster, probablement per la construcciód’un fitxer (Taula 24). Apart, s’abonà la impressió de les proves del full 34 que pujàa 750 pessetes a càrrec de la partida 158 de l’Empréstit de 1921-22. 247

Taula 24: Despeses del Mapa Geològic, exercici econòmic 1922-23. Font: Faura, 31/03/1923 (AJCN) i 27/06/23 (AHDB, lligall 2894). * inclou una factura del fuster Miguel Puig per 1.075 pessetes.

171

Full Estat, segons Faura

Nº Nom Memòria anual(30/06/1923)

Dins: L’Obra realitzada (agost 1923)

8 Puigcerdà En preparació Avançades les tasques de camp16 Olot En preparació Avançades les tasques de camp17 Torroella En preparació Avançades les tasques de camp22 Vic - Preparada una exploració

preliminar a 1:50.000

23 Girona En preparació Queda per comprovar la part de la Selva (1/3 del full)24 Sant Feliu En curs de publicació Acabat (20/11/1921); en curs d’impressió26 Lleida En preparació Avançades les tasques de camp34 Vilafranca Publicat Acabat (1/02/1922) i impresa (1922)35 Barcelona En curs de publicació Acabat36 Gandesa En preparació Avançades les tasques de camp39 Vilanova En curs de publicació Acabat (30/06/1920); en curs d’impressió40 Arnes En preparació Recorregut general pel massís del Port41 Tortosa En curs de publicació Acabat42 La Sénia En preparació Acabant-se; queda la base del Caro per cartografiar43 Les Goles de l’Ebre En curs de publicació Acabat (25/06/1919); en curs d’impressió

247 AHDB, lligall 2894.

Abril-setembre1922

Octubre-desembre1922

Gener-març 1923 Total

Expedicions (Faura) 145,25 251,45 117,65 514,35

Dibuixant (E. i J. Brossa)

737,50 675,00 426,00 1.838,50

Llibres i mapes 123,50 - 55,50 179,00

Reprografia 117,50 - 111,20 228,70

Altres 1.376,25* 323,55 539,65 2.239,45

Total 2.500,00 1.250,00 1.250,00 5.000,00


El 13 d’abril s’aprovà el pressupost, en el que figuraven ingressos de 12.000 pes-setes per a despeses del Mapa (3.400 per al Director i 8.600 de material i viatges), lesque es consignaren a l’apartat de Material. Seguidament es veié una comunicació deFaura demanant un augment de gratificació sense alterar el total de 12.000 pessetes;la Junta acordà augmentar fins a 4.500 la retribució al Director. Secretaria presentàl’estat de comptes: de les 8.400 pessetes pressupostades se n’havien gastat 8.049,65;havent-ne ingressat 6.916 de la Diputació.

Edició dels fulls de Sant Feliu i les Goles (juliol-setembre 1923)

El 7 de juliol Lammerer comptava amb que a l’agost els seus gravadors comen-çarien dos fulls més. El dia 10 diu que podria començar la tirada del de Sant Feliu si arribessin les correccions, el que, fetes les plaques i les proves, tenia a punt d’imprimir. Coincidint amb una assemblea de la Societat dels Geòlegs Alemanys,Faura viatjà a Munich, on era la primera setmana d’agost: 248

Sr. Faura está aquí y ha traído los dos originales de las hojas 40 y 42 junto con los datos de vér-tices geodésicos y tambien las correcciones y la parte Norte de Andorra; recibimos además su carta del2.VIII con la nota para la hoja 35. La hoja “Barcelona” está concluida y Sr. Faura traerá consigo unaspruebas de la placa negra; las otras pruebas en todos los colores seguiran en la proxima semana impre-sos en rollo. La hoja St. Feliu está hecha en la prensa y seguirá al instante la hoja geológica, pues Sr.Faura ha corregido aquí mismo las pruebas. Las preparaciones de la exportación exigen siempre unosdias y entonces no aún puedo fijar el dia de la salida de este mapa (hojas geográficas juntas con lasgeológicas) (Lammerer: carta a Ferrer, 9/08/1923, ACC, SC-AA-2)

El 24 d’agost el President de la Mancomunitat presentà a la premsa el mapa de SantFeliu, i el 13 d’octubre Faura mostrà al President el full imprès, i proves del de LesGoles, les quals foren comunicades al Consell en la sessió immediata.249 El Consellexaminà les proves dels fulls de Tortosa i Vilanova el 3 de desembre.

El 9 de novembre la Junta rebé els originals dels fulls de Tortosa i Barcelona i eltext explicatiu del de St. Feliu; s’acordà que Cazurro els examinés i n’autoritzés lapublicació si s’esqueia. Cosa que va fer la sessió següent, alhora que proposà recordara Faura la conveniència que als fulls hi constés el nom de la Junta de Ciències. El dia19 la Junta ordenà la impressió del full de Barcelona.

Els fulls del Mapa, a la venda (agost de 1923 - juny 1924)

Fins al dia 30/08/1923 no arribaren els 3.000 exemplars de l’explicació del fullde Vilafranca. Faura sol·licità normes per a la distribució gratuïta, les que elConsell acordà el 10 de setembre juntament amb els preus de venda: el Serveirebria 500 exemplars de cada full per a la distribució institucional; el dipòsit

172

248 Faura viatjà a Alemanya entre el 30 de juliol i el 17 d’agost. Anà per París i Wiesbaden a Munich, onromangué entre el 8 i el 14, i tornà per Estrasburg. El cost del viatge fou de 789,60 pessetes.249 Notícies de La Veu de Catalunya; AHDB, lligall 3725, peça 2ª. És possible que fos Lammerer en per-sona qui portés els mapes, atès que consta que el dia 19 Faura li va fer un obsequi durant la seva estadaaquí (AJCN, despeses de 1923-24).


destinat a la venda restaria a la Mancomunitat, fixant per al full 34 el preu de 3,50pessetes en paper senzill i 4 pessetes en paper de luxe, sempre amb el fullet expli-catiu. Els llibreters tindrien el 25% de comissió.250 La Junta de Ciències, en sessiódel 9 de novembre, veié la corresponent comunicació del Consell Permanent de laMancomunitat.

El full fou presentat per Serradell a la Société Géologique de France, en sessió de15 de setembre. Ibérica se’n va fer ressò el 13 d’octubre; Bataller en va fer unaressenya crítica:

La distribució dels terrenys geològics és quasi la mateixa [del Dr. Almera], a excepció de lazona N, o de la Llacuna, on pel descobriment de la bauxita ha sigut novament explorada per varisgeòlegs fent-se algunes esmenes: s’ha fet de nou la part occidental corresponent a la província deTarragona. Respecte als terrenys cretàcics s’ha simplificat considerablement la gama de colors en ladistribució dels nivells inferiors i mitjans lacustres i marins, nerítics i pelàgics, així com es precisaun cert nivell superior probablement albià desconegut fins ara a Catalunya (Bataller, dins ButllCEC,33(345): 295-298)

Dantín Cereceda el va elogiar a El Sol i a la Revista de Geografia Colonial yMercantil; San Miguel en destacà l’acurada edició en sengles recensions a laReal Sociedad Española de Historia Natural i a la Revue de Geologie et desSciences Connexes; la Revista Minera, Metalúrgica y de Ingenieria en va extractarla introducció històrica; també se n’ocupà el Boletín de la Sociedad Ibérica deCiencias Naturales.

L’aparició del full de Sant Feliu el gener de 1924 fou saludada per Longí Navàs aIbérica i als medis locals El Autonomista, D’ací i d’allà, L’Avi Muné. Ibérica recollíl’aparició del full de les Goles el 26 d’abril. El Eco de Sitges notificà la publicació delfull de Vilanova (29/06).

Treballs de camp (1923-24)

En contrast amb l’exercici anterior, Faura desenvolupà una intensa activitat decamp durant aquest exercici: 47 dies. Les expedicions s’encaminaren a fer un darrerrepàs als fulls que havien d’entrar en màquines (Sant Feliu, Vilanova, Tortosa i LesGoles), a enllestir els que estaven gairebé acabats (Barcelona i Girona) i a prosseguirla cartografia dels de La Sénia i Lleida (taula 25). Una novetat molt interessant fouque tornà a comptar amb un assistent, que no fou altre que Ramon Capdevila, auxiliardel Mapa Agronòmic des del 28 de març.

De l’1 al 8 d’octubre, Ferrer, Faura i l’auxiliar viatjaren a Andorra a fi d’apreciarels treballs topogràfics de Chevalier, qui havia acordat amb l’antic director Riveracedir-los al Servei Geogràfic el 16/07/1920 per 10.000 ptes. Anaren per Ripoll i Alpa la Seu, les Escaldes, Encamp, Ordino i l’Hospitalet; tornaren per Puigcerdà i trame-teren una caixa de mostres.

Quan preparàvem els fulls 5, Andorra, i 8 , Puigcerdà [...] vaig practicar una expedició per aque-lls indrets (L’ermita de Sant Pere de la Seu) amb l’intel·ligent col·lega i amic senyor Marcel Chevalier.En aquella ocasió examinàrem la relació estratigràfica dels terrenys que integren aquella regió (Faura,30/12/1936: En defensa pròpia, mec. MGSB, Fons Faura)

173

250 La Veu, 15/09/1923; Full de distribució (AHDB, lligall 3725).


Taula 25. Despeses per sortides de camp, exercici 1923-24 . Font: AJCN, expedient 712.

Projecte de Reglament (novembre de 1923)

La Junta de Ciències, reunida el 9 de novembre en la segona sessió després delcop d’Estat, 251 nomenà una ponència informativa (Bofill i Mates, Cazurro i Jansana)

174

Data Full Destinació Import15/04/1923 34 Begues 45,5029-30/04 24 Sant Feliu 68,30

4-7/05 24 Sant Feliu 193,308/05 35 Sant Cugat, Rubí 32,6029/05 35 s/d 39,004/06 35 Molins de Rei 24,50

7-11/06 41, 43 Tortosa, amb l’auxiliar del Mapa Agronòmic 214,2017/06 35 Gavà 38,45

20-21/07 41 L’Hospitalet de l’Infant, Vandellós 93,2025/07 35 Santa Coloma de G., Montcada 35,1525/08 39 Sant Vicens de C., el Vendrell 47,0025/09 39 Sant Vicens de C., Torredembarra 32,601-8/10 5 Andorra, amb Ferrer, Chevalier i l’auxiliar (inclou la meitat

de les despeses de Marcel Chevalier)602,70

13 i 15/10 35 Dues anades a Sant Cugat 41,5520-21/10 42 Ulldecona 100,00

8/12 39 Repàs general, amb l’auxiliar 25,5026-27/12 26 Mollerussa, amb l’auxiliar 35,95

15-18/02/1924 26 Lleida 122,253-5/03 42 Mas de Barberans i Godall 115,60

15-16/03 23 Amer 58,00Totals 1.999,55

251 El 13 de setembre de 1923, el Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera dictà, amb el con-sentiment del cap de l’Estat, un manifest al·legant, entre falses declaracions d’amor a Catalunya, que es pro-posava renovar la política espanyola. Era el primer acte d’una obra de demolició de la minsa estructura depoder de la Mancomunitat. El president Puig i Cadafalch s’absentà discretament, pretextant diverses obliga-cions a l’estranger. L’11 de gener de 1924, a conseqüència del canvi de personal de les Diputacions, apare-gué una nota oficiosa de Capitania, disposant que la Mancomunitat estaria formada per nous diputats, peròque continuaria funcionant d’acord amb les lleis de constitució. Una nova corporació es va formar el 30 degener sota la presidència del governador civil, general Losada, i els diputats elegiren l’industrial Anfós Salaper a presidir-la. Però l’Estatut provincial de Calvo Sotelo, que entrà en vigor el 30 de març, deixà sense efec-te el de les quatre províncies aprovat pel RD de 26 de març de 1914, i en el seu lloc es formà una comissiógestora encarregada de la liquidació de l’organisme. El president Sala presentà la dimissió el 22 d’Abril, icinc dies després Gaietà Marfà assumí la de la Comissió Liquidadora. (Camps, 1968). Faura notà immedia-tament el canvi de clima: el 19 d’octubre i el 5 de novembre s’hagué de justificar davant el Degà de laFacultat per haver-se adreçat a un alumne en català des del tribunal examinador: Como caso concreto puedocitar a VE el que habiendo llamado el Tribunal de Mineralogía y Botánica, en los exámenes, al hijo del Sr.Martínez Domingo, ex-alcade de Barcelona, el Secretario de dicho tribunal, Reverendo Dr. Faura y hablan-dole el referido muchacho en castellano le dijo ¿No es Vd, catalan, pues hábleme en catalan? Y así conti-nuó tratándose en el tribunal todo el asunto que dichos dos Srs. tenían que arreglar sobre la pérdida de unapapeleta de examen. En el resto del examen de los alumnos no tomé parte en forma de pregunta limitándomea escuchar las contestaciones que hacían los alumnos a las preguntas del catedrático de la asignatura; yque jamás [he] exigido el que un determinado alumno me hablara en catalan; y si alguna vez he hablado encatalan ha sido en el terreno particular (esborrany de resposta manuscrit, Fons Faura, MGSB).


per tal que, oïdes les explicacions de Faura, informés sobre la situació especial de lesrelacions entre Mapa, Consell i Junta, proposant una solució adient que servís denorma d’actuació. Pocs dies després, la Ponència va confiar a Faura la redacció d’unprojecte de Reglament, que es va presentar el dia 26:

En este proyecto de reglamento se da estado á las muchas disposiciones habidas sobre personal fijoy temporero, trabajos de laboratorio y de campo, publicaciones, material para el Museu, expedicionesal extrangero, etc. Haciendo constar en una de las bases discrecionales el que nuestro ideal es que losservicios cartográficos esten reunidos de manera que dependan todos ellos directamente de laMancomunidad. (Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los mapas geológico y agronómico deCataluña; mecanoscrit 26 p, MGSB, Fons Faura).

Despeses ordinàries i extraordinàries (març-juny de 1924)

En la sessió del 25 d’abril, la Junta reconeixia unes despeses realitzades de10.125 pessetes, més 1.875 de compromeses, 252 que sumaven les 12.000 pessetes dela subvenció.

Taula 26. Despeses del Mapa Geològic, exercici econòmic 1923-24. Font: Arxiu de la JCN, exped. 712.* inclou les despeses dels viatges a Alemanya i a Andorra (783,60 i 602,70 pessetes respectivament).** inclou la construcció d’un moble arxivador (625,00 pessetes).

El 2 de maig la Junta veié en un informe del Sr. Juncadella que la Mancomunitatconsignà a favor seu la quarta part de les consignacions anuals: 3.000 ptes per al mapaGeològic (1.125 pessetes de gratificació i 1.875 de viatges). S’acordà abonar a Faurala gratificació del mes d’abril i la partida de material del trimestre vigent, advertint-lique no contragués altres compromisos econòmics que els que es puguessin abonaramb càrrec a les partides que se li lliuraven. Es presentà aleshores l’original del full23 (Girona), que passà a la ponència de Publicacions.

Pel que fa a l’edició, la Mancomunitat havia destinat en el seu pressupost per a1921-22, amb càrrec a l’Emprèstit, la quantitat de 10.200 ptes per a la impressió delsfulls. Iniciat el procés d’edició, Faura exposà a la Junta (26/01/1923) la conveniènciade sol·licitar l’ingrés en caixa d’aquella partida; s’acordà que Bofill i Pichot i el

175

252 Actes de la Junta de Ciències. En la mateixa sessió es va acordar que el llibre d’actes es redactésexclusivament en castellà, para evitar el doble trabajo de traducirlas del catalan como hasta ahora sehacia, para cumplimentar una disposición del directorio.

Abril-juny 1923 Juliol-setembre1923

Octubre-desembre 1923

Gener-març1924

Totalpessetes

Expedicions(Faura)

656,25 207,95 1.629,10* 295,85 2.789,15

Dibuixant (LluísPerez; Jaume Serra)

388,75 449,00 240,00 527,50 1.605,25

Llibres i mapes 150,00 - - 30,00 180,00

Reprografia 57,05 70,15 - - 127.20

Automòbil 585,00 144,50 220,00 99,55 1.049,05

Altres 312,95 378,40 135,90 922,10** 1.749,35

Total pessetes 2.150,00 1.250,00 2.225,00 1.875,00 7.500,00


Secretari veiessin l’Honorable President per tal de posar-se d’acord sobre aquest punt,i el 23 de febrer el Secretari comunicà a la Junta que era criteri del President no cediraltres quantitats que les necessàries per pagar els fulls del Mapa i les memòriesexplicatives ja executades. El 29/02/1924 presentà els comptes de les publicacions delMapa Geològic de 1924 per valor de 9.370,35 ptes:

Taula 27. Despeses de publicació aprovades 14/03/1924 (AJCN).

El 2 de maig demanà Faura se li lliuressin les 10.200 ptes destinades a la publi-cació del Mapa que la Junta havia ingressat procedents del pressupost 1923-24. El 6de juny la Junta s’assabentà de la publicació dels fulls i memòries; Faura insistí sobreel lliurament de la quantitat pressupostada per tal que no s’alentissin els treballs delMapa, i la Junta acordà que la sol·licitud de crèdit per a material es veiés en la sessiósegüent. I el 5 de setembre disposà la Junta que el tresorer reintegrés a la Manco-munitat 3.231,70 ptes, romanent de les 10.200 de la partida de publicacions. 253

Nova ponència del Mapa i presentació del full de Girona (abril-maig de 1924)

Una nova ponència del Mapa Geològic es va nomenar en la sessió de 25 d’abril:sota la presidència d’Octavià Navarro (Director de la Junta de Ciències) i ambPardillo (Secretari accidental) substituint Font i Quer, estava integrada per Bofill iPichot, Cazurro, Galiano, Juncadella i Llenas. Per tal d’imprimir-lo conjuntamentamb el full de Barcelona, Faura presentà l’original del full de Girona el 2/05/1924; laJunta l’aprovà i acordà que passés a la ponència de Publicacions.

Presentació internacional del Mapa Agronòmic (maig de 1924)

Una de les primeres proves de la gamma de colors la va destinar Faura al nouMapa Agronòmic, que el Consell Permanent havia acordat iniciar el 9 de novembrede 1922. La direcció dels treballs es va encomanar inicialment al Director del’Escola d’Agricultura, Carles Pi i Sunyer; pocs dies després es va acordar que unfuncionari de l’Escola aprofités les exploracions geològiques per a formar un fitxer

176

253 Ofici al tresorer de 5/09/1924 (Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 653).

Data Acreedor Concepte Pessetes25/04/23 Lammerer Execució i tirada del full de Vilafranca i la gamma gral de colors 400,006/08/23 “ Impressió del de St Feliu 600,0025/09/23 Henrich Tiratge dels fullets de Vilafranca (3.000) 1.930,0019/10/23 Lammerer Pedra, gravat i tirada de 2.000 ex. dels fulls 39, 41, 43 1.650,0015/12/23 Henrich Fullets de St Feliu 1.418,0010/01/24 “ Id. Les Goles de l’Ebre 1.340,9030/01/24 Lammerer Avenç dels treballs del full 35 400,0020/02/24 Max Scholz Traducció de la correspondència alemanya 135,00

Altres (Reprografia i transports) 1.496,45Totals 9.370,35


177

Fig. 15. Mapes Geològic i Agronòmic de Catalunya a l’escala 1:100.000: edicions interrompudes (provesd’impremta, 1924): A) Full geològic de Barcelona; B) Gamma de colors del mapa agronòmic. Amb permís del Museu Geològic del Seminari i de la Cartoteca de Catalunya, respectivament.

Fig. 15. Geological and Agronomical maps of Catalonia at a 1:100.000 scale: unfinished issues (printsamples, 1924): A) Geological sheet of Barcelona; B) Colour table of the agronomic map. Courtesy ofGeological Museum of Seminary of Barcelona and Cartoteca of Catalonia.

A

B


estadístic. L’Escola va acordar fer un estudi previ a fi d’establir la normativa aseguir en la confecció del nou mapa; a l’efecte es varen formar tres ponències: unadedicada a questions de geologia i hidrogeologia, una altra a les anàlisis de terres,i una tercera a la fitotècnia i l’economia. La Junta de Ciències organitzava el Serveidintre del Mapa Geològic. (Sunyer 1995). La fixació de les normes i la direcció deles ponències es varen fer entre el Director del Servei Geològic i el claustre del’Escola. Més endavant (28/03/1923) Faura va formar part del Tribunal del concursque va proveir una plaça de preparador vinculada al Mapa Agronòmic: es va esco-llir l’únic candidat, Ramon Capdevila i Pons, qui havia treballat durant dos anys entasques relacionades. 254

Els treballs degueren començar tot seguit, acompanyant Faura a l’auxiliar enalgunes sortides al camp (taula 28). Al mes d’agost la situació era la següent:

És fet un acurat estudi preliminar de conjunt, encarregat a tres ponències de Professors del’Escola Superior d’Agricultura i aprovat pel ple de la Junta [i] és acordada la classificació i deli-mitació de conreus, i tots els problemes i variants relacionats amb la seva representació, dibuixada lagama de colors, establertes les condicions de preses de mostres i anàlisis a que deuen estar sotmeses,i determinats els factors agronòmics i de producció a estudiar en cada comarca per a la redacció deles Memòries.

Els treballs de camp són també iniciats en quatre fulles, havent-se ja recollit les dades d’unes duesterceres parts de l’extensió de la fulla de Vilafranca del Penedès, d’una mitad de la fulla de les Goles del’Ebre, d’una tercera part de la de Tortosa, i tenint-se l’impressió general i el recorregut coster de la deSant Feliu de Guíxols.

S’han pres més de 50 mostres de terra i 20 d’aigua, que actualment s’analitzen, i ha començat l’ar-replegament de dades per a l’estudi agronòmic de les comarques (“Servei del Mapa Agronòmic”.Mancomunitat de Catalunya. L’Obra realitzada, 1914-1923, vol. II, p. 129-130).

En el que havia de ser el seu darrer acte de representació oficial, Faura trametéuna ponència a la IV Conferència Internacional d’Agrogeologia, en la que, a mésde descriure les característiques del nou mapa, feia una petita introducció històricasobre el seu origen i la seva importancia en la recuperació de la identitat nacionalde Catalunya. 255 El mapa, a la mateixa escala que el geogràfic i el geològic, haviad’expressar els tipus de conreu, la possibilitat d’irrigació, i els punts de presa de mostres de sòls i d’aigües; el complementaria una memòria explicativa; es pre-veia complementari del geològic i es revisaria periòdicament. S’anunciava com a propera l’aparició dels fulls de Vilafranca, Sant Feliu, Tortosa i les Goles de l’Ebre.

No sembla, però, que s’hagués arribat a concretar gràficament cap dels fulls, nise’n coneixen esbossos originals (Sunyer, 1995). Hem vist, no obstant, a la Cartotecade Catalunya el, probablement, únic imprès del mapa: Gama general del MapaAgronómic de Catalunya, una prova d’impremta feta a semblança de la del mapageològic, amb 57 colors i sis caselles en blanc; a diferència d’aquesta, però, no portasegell, ni autor ni data (fig. 15B). En el moment de suspendre’s els treballs s’estavapreparant la recopilació de les dades agronòmiques. 256

178

254 Va ser nomenat per tres anys per acord del Consell Permanent de 18/97/1923, amb sou de 3.000 pessetes (ANC, 184, caixa 018).255 Faura, 1924: “Carte Agronomique de la Catalogne au 100.000ème”. Comité int. Pédologie, Mém.Cartogr. des Sols, p. 277-278. No hi ha cap indici que Faura viatgés a Bucarest, seu de la Conferència.256 Faura: Avantprojecte d’Organització d’un Institut Geològic a Catalunya (MGSB, Fons Faura).


DESAPARICIÓ DEL SERVEI (1924-1925)

Destitució de Faura a l’Escola Superior d’Agricultura (juny de 1924)

El primer dels moviments que portaren a la desaparició del Servei Geològic foula destitució de Faura com a funcionari de la Mancomunitat. Igual que molts altrescol·legues de l’Escola d’Agricultura, Faura signà un escrit de suport al Director delLaboratori de Psicologia Experimental, Mr. Dwelshauvers, que aparegué en lletraimpresa a La Publicitat del 15/04/1924. Entre els signants hi havia noms d’indis-cutible solvència cívica i científica,257 a més dels amics de Faura Bataller, Bergós iGarcia del Cid. El Consell considerà el manifest com una falta greu:

Se vierten frases de notoria descortesía y despectivas para el Consejero de la Mancomunitat, Sr.Barón de Viver, y que, dada la naturaleza del asunto, afectan a todo el Consejo Permanente, cuales frasesrepresenten una falta grave de respeto al superior, habiendose empleado la prensa, con lo que resultaagravada la falta por la mayor publicidad que se dá á la ofensa. (Ofici del Secretari del Consell, LluisSans i Buigas, a Faura, 15/05/1924, MGSB, Fons Faura).

Era criteri del Consell que no s’havia de trencar la disciplina, ans al contrari: caliamantenir el principi d’autoritat, fos qui fos qui s’hi oposés. Fent ús del reglament,comminà els signats a presentar excuses sota amenaça de destitució. Faura rebé el 15de maig una comunicació del Consell Permanent advertint que, en cas de no retirarpúblicament la signatura en un termini de cinc dies, seria destituït en virtut del 2n puntde l’art. 50 del Reglament Interior de la Mancomunitat; gairebé tots els seus alumnesacordaren aleshores continuar les classes fora de l’Escola, amb el suport del Director.En un esborrany de resposta, Faura protestà enèrgicament per un acord que consideràimprocedent i injust, i digué que no hauria signat aquella manifestació de simpatia aun company de professorat si no hagués precedit un document atemptatori contra ladignitat professional. El 27 de maig, el Consell de la Mancomunitat acordà dissoldreel Consell de Pedagogia i substituir-lo per una Junta Consultiva de Cultura de caràc-ter informatiu, i el 4 de juny informà La Veu que el Consell havia acordat destituir totsaquells que no havien retirat les signatures, entre els quals Faura.

Suspensió del Servei Geològic (juny de 1924)

El 17 de juny es llegí en sessió de la Junta de Ciències un ofici de la Manco-munitat ordenant que fins a nova disposició no es prengués cap més acord respectedel Servei del Mapa basat en l’any econòmic 1924-25, i s’acordà en conseqüènciasuspendre tota despesa en aquest Servei:

Se acuerda suspender temporalmente todo gasto en dicho servicio, hasta conocer el estado de lostrabajos que en él se efectuan, atenciones que se requieren, régimen de justificación de las cantidadesrecibidas y demás detalles de su organización y funcionamiento. Se acuerda oficiar al Sr. Director dicha

179

257 Entre altres: Josep Agell, Josep Alomar, R. d’Alós, Josep Aragay, Rafel Campalans, Carles Cardó(prev.), Manuel i Raimon Carrasco i Formiguera, J. M. de Casacuberta, Francesc Dou, Feliu Elies,Pompeu Fabra, Pius Font i Quer, F. i Alexandre Galí, R. Duran i Reinals, Joan Llongueras, J. LlorensArtigas, Salvador Maluquer, Francesc i Artur Martorell, Carles i Francesc Pi i Suñer, Ramon Raventós,Carles Riba, Jaume Serra Húnter, Manuel Trens (prev.), Ferran Valls i Taberner, Pau Vila i Joaquim Xirau(La Veu, 4 de maig, article parcialment mutilat per la censura; també a La Publicitat del mateix dia). Nocal dir que les associacions d’alumnes se solidaritzaren amb els professors de l’Escola; entre els repre-sentats dels estudiants que signaren un escrit el 4 de maig, hi trobem Josep Iglésies i Marc Aureli Vila.


suspension, transmitirle la orden que emana de la disposicion de la Mancomunidad, a que se refiere elparrafo anterior, y manifestarle que debe abstenerse en absoluto de comprometerse por su iniciativa engasto ninguno, bajo las responsabilidades y perjuicios que la desatencion de de esta advertenciadeparen. (Actes de la JCN, 17/06/1924; Arxiu de la Junta de Ciències).

En la mateixa sessió es fa referència a un mapa geològic de Catalunya ques’havia d’imprimir a 18x20 cm per tal de figurar en fullet explicatiu de lesinstal·lacions paleontològiques i s’acordà que en endavant totes les publicacionses fessin en castellà. L’endemà s’oficià a Faura l’acord de suspensió dels treballs,assabentant-lo del seu cessament com a Director del Mapa, amb dret a l’haverdels mesos actual i següent i advertint que no havia de comprometre cap mésdespesa. 258

El 4 de juliol acordà la Junta encarregar als funcionaris respectius la redacció delsprojectes de Reglament del Mapa Geològic i altres, per tal d’imprimir-los conjunta-ment amb el Reglament general. Es constituí una nova Junta sota la presidènciad’Octavi Navarro Perarnau i una nova ponència del Mapa Geològic integrada perColom, Juncadella, Bofill, Cazurro, Galiano i Llenas.

Retorn dels materials i sortida del Museu (juliol-agost de 1924)

En sengles oficis de 7 i 10 de juliol la Junta comminà Faura a lliurar tots els mate-rials, amb el corresponent inventari.259 El dia 15 Faura tornà els llibres que laBiblioteca de Catalunya havia prestat al Servei cinc anys abans; seguidament lliurà elsmaterials de propietat de la Junta i els propis del Servei, acompanyats de dos inven-taris signats respectivament els dies 18 i 23: 260

En el inventario constan los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poderde la Dirección del Mapa geológico de Cataluña y que han sido devueltos a la Junta de CienciasNaturales; así como una relación de los libros, mapas, documentos, originales, material y ejemplaresque han sido entregados a la propia Junta, pertenecientes la mencionado Servicio, y con ello el depósitopara el reparto gratuito de las cinco hojas del mapa geológico de la provincia de Barcelona, junto conlas cuatro publicadas del nuevo Mapa geológico de Cataluña. (Faura, 1924: Exposición del estado actual...; MGSB; Fons Faura)

El mateix dia 23 Faura redactà una memòria sobre l’estat dels treballs del Mapa,261

que resumeix la taula 28. El 27 d’agost, segons consta en acta, el President de la Juntainformà a la Comissió del pla d’instal·lació dels despatxos de Secretaria i Presidènciaen les dependències que el Servei ocupava en el Museu Martorell, y que en breveseran desalojados por estar ya acordada la entrega de todos los efectos y material alServicio Geografico de la Mancomunidad, segun decreto de esta Corporación. Pocsmesos després, el dia 27 de desembre, s’acordà destinar el Museu de Catalunya aBotànica i Zoologia, i el Martorell a Geologia.

180

258 Dos oficis del President de la Junta, de 18/06/1924 (Arxiu Roser Battesti).259 Oficis del President Navarro Perarnau (7/07/1924) i del secretari Pardillo (10/07/1924). Arxiu Roser Battesti.260 Inventaris a l’Arxiu de la Junta de Ciències; còpies al Fons Faura. Segons Gòmez-Alba (1995) Faurahauria traspassat “no a la Junta sinó a la Mancomunitat, el material al seu càrrec (llevat dels fòssils) i unamemòria d’activitats”. És cert que la segona l’adreçà a la Mancomunitat, però el material el retornà a laJunta, com diu clarament el títol de l’inventari i ho certificà el secretari Pardillo.261 Faura, 23/07/1924: Exposición del Estado actual de los trabajos del Servicio del Mapa Geológico deCataluña (ANC, Exped. del Mapa geol i geogr., 184/018/08; també a MGSB, Fons Faura).


Taula 28. Estat del Mapa Geològic en el moment de la suspensió dels treballs (17/06/1924).Font: Faura, 1924: Exposicion del estado actual de los trabajos ... (mec. MGSB, Fons Faura)

Liquidació (juny 1924)

La partida 188 del pressupost extraordinari per a publicacions, per valor de 10.200pessetes (10.077,60 netes), s’havia fet efectiva el 6 de maig. Segons liquidacióaprovada al 30 de juliol s’havien invertit fins aleshores 6.845,90 pessetes, estant laresta reservada a la publicació de l’explicació del full de Tortosa, aleshores en curs,més despeses complementàries d’impressió, tramesa i duana del full de Barcelona ifullet explicatiu; treballs que no s’arribarien a fer. 262

Taula 29. Liquidació de les publicacions, aprovada el 20/07/1924.Font: AJCN, expedient 712.

181

262 Faura, 23/07/1924: Exposición del estado actual de los trabajos del Servicio del Mapa Geológico deCataluña (MGSB, Fons Faura).

Full EstatNº Nom5 Andorra Gairebé acabat, amb la col·laboració de M. Chevalier8 Puigcerdà Dades de Chevalier, Astre, Fallot i Jacob, Marín i Bataller16 Olot Reconegut en part17 Torroella Reconegut en part23 Girona Esborrany aprovat per la Junta 2/05/192424 Sant Feliu Publicat (agost 1923)26 Lleida Reconegut en part34 Vilafranca Publicat (juliol 1923)35 Barcelona En premsa quan es va donar ordre de suspensió; presentada una prova36 Gandesa Reconegut en part39 Vilanova Publicat (abril 1924)40 Arnes Reconegut en part41 Tortosa Publicat sense fullet (abril 1924)42 La Sénia Falta poc per acabar-lo43 Les Goles de l’Ebre Publicat (gener 1924)

Data Acreedor Concepte Pessetes

1/03/1924 Lammerer Liquidació fulls 39, 41, 43 (Vilanova, Tortosa, Les Goles) 2.000,0012/03 Henrich Pedres litogràfiques 82,0030/04 La Neotípia Impresos 170,009/05 J. Furnells Gravats full 39 (Vilanova) 365,0028/05 Lammerer Impressió full 35 (Barcelona) 1.600,0010/06 Henrich Explicació full 39 (Vilanova) 1.563,9527/06 N. Coll Gravats full 5 (Andorra) 67,5030/06 J. Furnells Gravats full 39 (Vilanova) 70,80

Reprografia i transports 926,65Total 6.845,90


També s’acordà abonar-li 1.807,8 pessetes en concepte de despeses de material iexcursions del trimestre abril-juny. Quedà pendent una factura de 408 pessetes a nomde Joan Rabasseda (carpetes de cartró), així com l’avenç de 1.400 pessetes que Faurava fer particularment al professor Oppenheim per l’estudi dels coral·laris eocènics.

Traspàs al Servei Geogràfic (agost 1924)

La Mancomunitat considerà aleshores la possibilitat de retirar el Servei Geològicde l’àmbit de la Junta de Ciències, i unir-lo al Servei Geogràfic. Segons un informe alPresident, atribuïble a Juncadella:

Habiéndose en la Asamblea pasada, suscitado la cuestion del Mapa Geográfico y siendo dos ser-vicios que tienen tantos puntos de contacto, podría el Consejo estudiar la manera de unirlos retirandoa la Junta de Ciencias Naturales el encargo de los trabajos del mapa Geológico que tal como lo tienenmontado hoy no produce más que dificultades (Informe anònim sense data, AHDB, lligall 3725).

En sessió del 16 de juliol, Presidència informà d’una nota dels Directors d’ambdósServeis; el Consell acordà que el Servei Geogràfic quedés encarregat de tots els treballsreferents als mapes Geològic i Agronòmic, fins aquí encomanats respectivament, a laJunta de Ciències Naturals i a l’Escola Superior d’Agricultura, i disposà que passessinels antecedents al corresponent Negociat de Governació, per tal que presentés el pro-jecte d’acord corresponent. 263 Els informes de què disposava el Consell eren favorablesal continuació dels treballs del Mapa Geològic i a la reunió d’ambdós serveis; tant perla unitat de criteris per a una obra que era la mateixa, en varies parts, com per evitar lescomplicacions comptables, d’inspecció i de representació davant la casa editora:

Es pues necesario que todos ellos se hagan en perfecta compenetracion y la seccion encargada deeste trabajo se halle exclusivamente bajo la inspeccion e inspiracion del consejo permanente, como lasdemás secciones de la Casa (Informe anònim sense data, AHDB, lligall 3725).

En conseqüència, el Conseller proposà assimilar el Servei Geogràfic a les altresseccions tècniques de la Mancomunitat, que continuarien depenent del ConsellPermanent sota la inspecció de Cultura. El personal estaria format pel Director (capde secció), 2 ajudants (caps de negociat), 3 escrivents, 7 delineants, 1 dactilògrafa i 1ordenança; el Servei s’instal·laria en els locals de la suprimida Escola d’Oficis d’Art. 264

El Consell acordà el 6 d’agost:1. Encarregar al Servei Geogràfic tots els treballs, estudis, gestions i demés referents als mapes

geològic i agronòmic.2. El Director del Servei Geogràfic es farà càrrec dels treballs, material, existències etc. relatiu als

mapes esmentats existents a la Junta de Ciències i a l’Escola d’Agricultura.3. Es transfereixen a la partida 333 del pressupost de la Mancomunitat (Mapa Geogràfic) els crèdits

de 12.000 i 5.200 i els sobrants de 2.911,34 i 5.000 pessetes consignades en les partides 146, 147,9-34 i 9-35, respectivament. 265

El dia 11 de setembre, la Junta va lliurar els materials del Servei del Mapa–consignats en l’inventari de 23 de juliol– al Servei Geogràfic, amb algunes excep-cions. Una nota manuscrita signada per Ferrer al dors de l’exemplar de l’inventari quees conserva a la Junta de Ciències diu:

182

263 ANC, expedient 184/018/08.264 Informe del conseller de Cultura, agost de 1924 (ACC).265 AHDB, lligall 3725, peça 1ª. Ofici del Secretari del Consell al President de la Junta, 14/08/1924(Arxiu de la Junta de Ciències).


Entregado al Señor Director del Servicio Geográfico de la Mancomunidad cuanto contiene esteinventario, a excepción de

– Reynes (Amonites), Ameghino (mamíferos); Wright (Amonites Lias); García Faria (Atlas deSaneamiento). 266

– El tachado Zeiss vale, por no ser de esa marca los gemelos.– Las tres cajas de equínidos fósiles que sirvieron para las láminas de la Memoria de M. Lambert

quedan en el Museo para devolver los ejemplares a sus dueños.

Mostres de suport

Alguns col·legues expressaren a Faura la seva solidaritat enfront de les actuacionsdictatorials. Gaston Astre, per exemple, tenia notícies alarmants a començaments dejuliol, les que es varen confirmar el dia 15 del mes:

Monsieur Jacob et moi venons d’apprendre que Mr. le Dr. Faura i Sans allait peut-être être l’objetde mesures de rigueur de la part du gouvernement. Nous tiendrions particulièrement a être au courantdu fait. Mais nous osons espérer que c’est là un faux bruit et que la compétence qui avait fait placer le Dr. Faura à la tête du Service Géologique de Catalogne le mettra à l’abri de mesures politiques contraires (Astre: Carta a Bataller, 4/07/1924 MGSB, Fons Bataller)

C’est avec peine que nous avons appris par votre carte confirmation des mauvaises nouvelles dontnous avions eu l’écho. Et il est tout-à-fait regrettable que des compétences scientifiques, comme cellesdu Dr. Faura i Sans et de vous, soient à la merci des vicissitudes politiques d’une nation. Nous vous pri-ons de vouloir bien croire à toute notre sympathie à l’occasion des mesures de rigueur dont vous avezété l’objet. (Astre: Carta a Bataller, 15/07/1924 MGSB, Fons Bataller)

Al mes de setembre, Chevalier apreciava encara bones perspectives per al futurd’un Servei del Mapa integrat en el Geogràfic:

Je pense que vous êtes en bonne voie pour réaliser vos projets concernant le “Servei Geografic” etle Dr. Faura est sans doute maintenant en possession de sa nomination du directeur du ServiceGéologique (Chevalier: carta a Ferrer, 15/09/1924, ACC).

Des de l’Instituto Geológico de España, Primitivo Hernàndez Sampelayo esmostrà també solidari:

Vd. está siempre al frente de toda la geologia catalana aunque no quieran estas pobres gentes quese nos han montado encima [...] Ya ve Vd. que en la cosa pública vamos de cabeza, todo esto ya estágastado y la indignación va creciendo. ¡Dios nos tenga de su mano! (Sampelayo, 29/09/1924: Carta aFaura, MGSB Fons Faura)

Es indignante lo que le ocurre á Vd. y da vergüenza vivir como vivimos y pensar que hay personasy hasta compañeros que se prestan á servir de lacayos á esta gente! (Sampelayo, 7/11/1924. Carta aFaura, MGSB Fons Faura).

Una important mostra de suport li vingué de la Societat dels Geòlegs alemanys, laqual l’inclogué com a vocal de la junta directiva en la candidatura que resultà elegidael 7 de gener per 455 vots d’un total de 466. En l’agraïment, Faura expressà amb cruesa la situació que es vivia al país i la seva pròpia:

En nuestro país, en estos tiempos últimos [...] las instituciones culturales se resienten de las cues-tiones políticas militaristas. En Barcelona 170 profesores han sido quitados de las escuelas y yo tambien;así como el Servicio del Mapa Geológico de Cataluña está tambien suspendido [...] el CongresoInternacional de Geología, del que formo parte de la Junta Organizadora, que debía celebrarse en 1925queda aplazado, debido a las circunstancias, para el 1926 [...] tengo el encargo de preparar una expe-dición por Catalunya a través de los Pirineos, para después del Congreso (Faura. Carta de 24/12/1924al prof. Dienst, MGSB Fons Faura).

183

266 Hi ha una nota manuscrita per Pardillo que reconeix haver trobat després l’Atlas de Sanejament en elmoble dels mapes.


267 Faura, M., 1925. “N’Eduard Brossa i Trullàs”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 35(357): 71-74.268 AHDB, lligall 3725.269 Carta a Faura, 24/11/1924 (AHDB, lligall 3725).270 Esborrany (AHDB, lligall 3725).

Traspàs d’Eduard Brossa (octubre de 1924)

El 15 d’octubre morí el que havia estat topògraf i gravador del Mapa Geològic desde 1885. En un article publicat a la seva memòria al Butlletí del Centre Excursionista,Faura atribuí la seva mort al disgust causat per la Junta en prescindir dels seus serveisl’any 1920.267

Liquidació (novembre 1924-gener 1925)

Després d’un informe de la Intervenció General de la Mancomunitat de28/10/1924 sobre quantitats despeses i justificades, 268 el 10 de novembre el Consellva fer seva una proposta en el sentit de lliurar a Faura 1.807,80 ptes, import acreditatamb justificants, i deixar en dipòsit el sobrant de 3.231,70 ptes procedent de l’em-prèstit fins que el Consell acordés pagar a la casa Henrich i Cia l’import dels fulletsde Barcelona i Tortosa, que pujava a 3.225 pessetes.

Taula 30. Liquidació dels comptes del Mapa Geològic. Font: Informe de l’Interventor, 28/10/1924(AHDB, lligall 3725).

Resum històric del Servei (gener de 1925)

Hi ha constància que el dia 24 de novembre el Conseller de Cultura estava dis-posat a rebre Faura per parlar del Mapa Geològic. 269 Tot seguit, Faura redactà arequeriment del Conseller un resum històric del Servei, en el qual reclamava un localadient per als Serveis de Cartografia:

Para asegurar la continuidad y buena marcha de los tres Servicios cartográficos, seria muy conve-niente se pudiera disponer de un local debidamente acondicionado para los trabajos de gabinete, conlas salas de dibujo, laboratorios para el examen de las muestras, biblioteca, exhibición del materialrecogido, fotografía, almacenes para guardar las piedras litográficas matrices y las existencias de lashojas publicadas (Faura, 20/01/1925: Reseña historica del Servicio de los Mapas Geológico y Agronó-mico de Cataluña (mecanoscrit 26 p, MGSB, Fons Faura).

Malgrat que es va arribar a redactar el nomenament de Faura com a cap de la sec-ció de Geologia del Servei Geogràfic amb 350 pessetes mensuals 270 no va tenir lloc.El nou règim havia de donar encara el cop definitiu: la desaparició de la Manco-munitat per decret del Directori militar el dia 20 de març de 1925.

184

Concepte Import Net Satisfet per laJunta

Sobrant Despesa justificadao compromesa

Despeses delServei 1923-24

12.000,00 11.856,00 12.000,00 - -

Edició dels fulls 10.200,00 10.077,60 6.845,90 3.231,70 3.225,00Trimestre ampliat 3.000,00 2.964,00 1.125,00 1.839,00 1.807,80Totals 25.200,00 24.897,60 19.970,90 5.070,00 5.032,80


ASSUMPTES PENDENTS (1924-1928)

L’afer Oppenheim (1924-1926)

S’ha vist més amunt que Faura encarregà al professor Oppenheim l’estudi delscoral·laris eocènics de Catalunya, els quals se li varen enviar el 7/02/1920. No obstant,la discrepància entre Faura i la Junta sobre qui havia d’assumir els costos i la indefini-ció del treball i del seu import anaren ajornant la seva culminació, originant un con-tenciós que s’arrossegà durant anys i del que tothom en sortí perjudicat. El 3 de marçde 1922 Faura avançà 400 ptes de la seva butxaca; a les poques setmanes era cessatcom a Regent. L’estiu d’aquell any, després de visitar l’especialista a Berlín –visita enel curs de la qual amplià l’abast de l’estudi a la descripció de les formes jaconegudes–, es mostrà disposat a assumir ell mateix l’import del treball:

Aquest treball, doncs, restarà llest enguany, i el pagaré jo, perquè no vull que la Junta m’acusi demes extralimitacions, quant les coses les faig amb el major desinterès i en la forma que les circumstàn-cies ho exigeixen, i sempre per el progrés científic (Faura [14/08/1922]: carta a Font i Quer, Arxiu de laJunta de Ciències exped. 1116).

L’alemany es comprometé en carta del 6 de setembre a lliurar-li a fi d’any una re-presentació monogràfica completa dels coralls en 10 làmines de la mida de lesMemòries de la ICHN i un manuscrit de 100 a 150 planes amb breus descripcions deles formes ja conegudes, amb un cost de 6.000 pessetes: demanà aleshores un avençde 1.000 pessetes que Faura va fer efectiu.

El 3 de gener de 1923 el Secretari Font i Quer advertí Oppenheim que no podiaabonar-li res sense rebre els exemplars i el treball escrit i iconogràfic. En carta del 17de gener, Oppenheim exposa que el treball està acabat en primera fase, demanaautorització per a publicar les formes noves en alemany, suggereix l’edició de leslàmines a Alemanya i demana una resolució sobre l’extensió del treball. Font proposàaleshores a la Junta reservar 6.000 pessetes per pagar els treballs. 271 En carta de 17 defebrer, Font exigí l’acabament del treball, oferí publicar un resum en alemany i demanàpressupost de les làmines. El 31/12 Oppenheim es mostrà contrariat amb l’exigènciade la Junta d’examinar el treball abans de fixar el preu i amb la negació del permís perpublicar al marge del Museu i demanà que Faura l’orientés sobre l’estratigrafia.Malgrat les discrepàncies, preparà dues caixes per tornar part dels exemplars:

Las dos cajas que en breve llegarán a poder de V., pondrán bien de manifiesto cuál es la calidad demi labor, y la cuidadosa pulcritud con que los ejemplares de corales fósiles que se me remitieron hansido limpiados, preparados y clasificados: llegarán, pues, en sumo grado de perfección y mejoramiento.Y aun queda aquí material para llenar una tercera caja, son los ejemplares mejores, los dibujados, correspondientes a las especies o formas nuevas, y los que todavía están por dibujar. Al mismo tiempono dejo de mano el manuscrito del texto, el cual, siguiendo el deseo del Dr. Faura, de tal modo está con-cebido y redactado que servirá como trabajo determinativo no solamente a los especialistas extraños aesas regiones, mas a los que en ellas se preocupan de su conocimiento. Sería muy conveniente que todaslas formas de esos yacimientos se dibujaran, aun las ya bien conocidas, y aun en este supuesto, si Vdslo acordaran así, podría informarles de la manera de llevar a cabo la empresa, de lo referente a su coste,dejando en último término lo que a la remuneración de mi trabajo correspondiese (Carta d’Oppenheimal Director del Museu, 19/10/1924; traducció manuscrita per Pardillo; Arxiu de la JCN, exped. 1116).

En la mateixa carta vol saber la finalitat de la publicació, jutja inadequada la mida deles Memòries de la Institució per a les làmines, objecta la publicació en català del treballi demana que s’hi afegeixin les descripcions de les formes noves en alemany. Pel que faa les proposicions financeres, les troba inacceptables. El 7 d’octubre la Junta rebé una

185

271 Tresoreria 1922-24. Arxiu de la Junta de Ciències, exp. 839.


comunicació de Transports Europa que havien rebut de la casa Stern, de Berlín, una caixaamb 29 kgs d’“escultures” embarcada a Hamburg. El 2 de desembre un nou avís adver-tia de l’arribada d’una segona caixa de 34 kg amb fòssils, destinades ambdues al Museu.

En carta de 20/12 Pardillo com a Secretari-Director li participà que el treball s’haviade limitar a les noves espècies; que el text havia de ser com per a una revista de pale-ontologia, que es publicaria en alemany a un format de 37x27 cm, i que les taules indis-pensables es podrien imprimir a la casa Frich de Berlín; demanà pressupost pel dibuixi tiratge de 700 exemplars i retribució. En la resposta, Oppenheim (21/02/25) diu que nopot modificar el manuscrit, redactat conforme a les instruccions de Faura; accepta pu-blicar en el format de les Memòries i observa que els honoraris s’han de renegociar d’acord amb les noves condicions monetàries; el treball es podria publicar aquell mateixany; promet enviar memòria i làmines. Aleshores la Junta acordà el 13/03:

1. Que inmediatamente que recibamos el trabajo con los dibujos y nos comunique V. que está encamino la tercera de las cajas del material que V. retiene, se le giren 4.600 pesetas, que juntamentecon las 1400 pesetas que le adelantó el Dr. Faura suman las 6000 pesetas que V. viene pidiendo

2. Que al Dr Faura se le paguen las 1400 pesetas que adelantó a V cuando haya V recibido las 4600 ptas.3. Que para evitar mas complicaciones se impriman aquí las láminas, y4. Que de no ser aceptadas estas proposiciones (contenidas reiteradamente en las cartas de V) se

dé por terminado el asunto en la Junta y se devuelva al Servicio del Mapa Geológico (Carta aOppenheim, 16/03, Arxiu de la JCN, exped. 1116).

En la resposta de 21/03/1925 Oppenheim exigí la propietat de la memòria, la quepel seu compte pensava imprimir a Alemanya, i Pardillo demanà si ens lliuraria els200 exemplars que la Junta s’havia compromès a repartir:

La JCN ha ido aceptando paulatinamente las proposiciones que el profesor Oppenheim le ha ido pre-sentando, quien, siguiendo un sistema firmemente preconcebido, se ha ido resistiendo a la aceptación delo deseado por la Junta, y cuando ha logrado la aquiescencia sobre lo propuesto, ha presentado nuevasexigencias y nueva y firme defensa de ellas, hasta que ganada a su favor la partida ha sido otra la deman-da. Así resulta que en marzo de 1925 se le escribió aceptando el pago de las 6000 pesetas, deduciendo lasque V le abonó por su cuenta, el cual se le giraría enseguida que se recibiera el manuscrito [...] y se supieraque estaba en camino la caja de fósiles. Publicación en alemán con un resumen que aquí haríamos encastellano. A todo esto, que era lo tan debatido desde un principio, contestó pidiendo se le concedieraademás la propiedad de la obra, imprimiéndola y publicándola por su cuenta en Alemania, y entregán-donos algunos ejemplares. Aunque esto suponía para la Junta pagar a peso de oro la clasificación de unosfósiles y la posesión de unos cuantos ejemplares de la Memoria, todavía transigió si en la portada se hacíaconstar que era publicación de la Junta de Ciencias Naturales y remitía el autor doscientos ejemplaresmínimo de compromisos que la Junta tiene para cumplir. Esta carta, enviada en abril de 1925, no ha sidocontestada todavía (Carta del President de la Junta a Faura, 13/01/1926; Arxiu de la JCN, expedient 1116)

La resposta arribà al cap d’un any, acompanyada d’algunes proves fotogràfiquesde les làmines (Fig. 16), i noves demandes econòmiques

Según mis notas llevo ya entregados al dibujante Arturo Schmitson unos 2.650 M, y cuando menoshabré de pagarle todavía unos 500 M. La impresión de las láminas para una edición de 700 ejemplaresvendrá a costar de 12.000 a 14.000 M, á lo que hay que añadir por la impresión del texto, incluyendo elpapel, cerca de 2.000 M. Ya ve V que a la subvención que V me anuncia de 6.000 pesetas, equivalentes a3.600 M, habré de añadir 2.500 M para que se publique el trabajo dignamente [...] Acaso se habría devolver a mi primera proposición de que V publicaran ahí por su cuenta el trabajo, satisfaciendo los gas-tos, e incluyendo una pequeña remuneración por mi labor de seis años, de preparación, determinación yredacción del manuscrito. En este caso debiera estar yo autorizado a hacer una edición en alemán, conla condición de poco coste en el uso de las ilustraciones y de las láminas que considere necesarias (Cartad’Oppenheim a l’atenció de Pardillo; traduïda per aquest; 8/04/1926; Arxiu de la JCN, exped. 1116 )

En vista de les quals, i també de la carta de Faura de 21/05/1926 en la que adme-tia la propietat de no poques peces, la Junta donà l’assumpte per acabat; fent constarque, vist que els fòssils eren de propietat privada, no podia assumir-ne els costos d’es-tudi: es tractava d’un afer privat entre Faura i l’especialista.

186


Reclamació de Marcel Chevalier (setembre de 1925)

Segons declarà Marcel Chevalier, el cap del Servei Geogràfic li havia ofert en unaconversa particular 2.500 pessetes per les dades geològiques d’Andorra, que interpre-tant el pensament de Faura, eren interessants per a la continuació del Mapa Geològic:

Estima finalmente el que suscribe que si se piensa continuar la publicacion de la edicion geológicadel Mapa de Cataluña los trabajos geológicos del Sr Chevalier pueden tener innegable utilidad para lashojas 5 y 8, y podrian ser admitidos cuando persona competente, afecta la confección de la indicada edi-cion pueda apreciarlo, puesto que en la imposibilidad en que el Sr Chevalier se halla de salir de Españadesde 1914, pudiera alguno de sus datos resultar incompleto o anticuado ([Ferrer], 25/09/1925: informeal President de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat, mecanoscrit 2 p, ACC).

Chevalier reclamà a la Comissió Liquidadora aquella quantitat per uns treballs geolò-gics, que, segons sembla, no havia lliurat. Va posar el cas en mans de l’advocat Moltó,qui se’n va desentendre ràpidament. Després es va adreçar al President del Directori,al·legant que havia estat enganyat pel Director del Servei Geogràfic; més endavant vaoferir els seus serveis als que intentaven formar un Instituto Geológico Provincial. 272

Publicació del treball de Lambert (1925-28)

Una acta de la Comissió de Publicacions d’11/12/1922 acordà ajornar la publi-cació dels Echinidés fossiles de Catalogne de Lambert, que presentà Faura, fins queaquest lliurés els originals de les figures. A començaments de 1924 comunica Fauraa Font i Quer:

Vareig rebrer una carta d’aquest Sr., que diu té l’original entregat, gratuita i generosament, a puntd’ésser imprès fins els terrenys miocènics. En la part gràfica diu que te llestes 4 làmines segons mostrai que al preu de 180 francs per a el dibuixant per a quiscuna podrá disposar la Junta el nombre amb quevoldria ilustrar la memoria; car com a màxim podrian publicarsen una vintena. Per si’s volgués fer eltiratge a França els 700 exemplars costarien 350 francs, per quiscuna d’elles, sens contar l’envio ni elsdrets d’aduana (Faura: carta a Font i Quer, 14/01/1924).

El 19 de gener de 1924 la Comissió examinà eltreball i acordà presentar-lo a la Junta per tal depublicar-lo, proposant 10 làmines de litografia,el dibuix dels quals importaria, segons Faura,180 francs cadascuna, reservant-se la Juntal’opinió respecte del lloc d’impressió fins aconèixer exactament els preus de tiratge i papera Barcelona i París. Lliurada al Servei dePublicacions el desembre, les primeres provesforen trameses a l’autor el març de 1925:

187

272 COMC, 4(10): 300; [Ferrer], 20/05/1931: [Informe sobre el cas Chevalier]. Mecanoscrit 2 p, (ACC).

Fig. 16. Projecte de làmina per a la memòria dels corallseocènics de Catalunya, per Oppenheim (reproducció facili-tada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona).

Fig. 16. Project of a plate to be published in a memoir onthe Eocene coralls of Catalonia, by Oppenheim (courtesy ofthe Museum of Natural Sciences of Barcelona).


Hace días que se enviaron al señor Lambert las primeras pruebas de la Memoria que la Junta hade publicarle, y sobre esto me interesa hacer constar que por las múltiples correcciones manuscritasintroducidas en la transcripción mecanográfica que V. entregó del original francés, la Junta declinó anteel autor la responsabilidad científica sobre el alcance y significación de las mismas, remitiendole a Vpara las reclamaciones que puedan motivarle las modificaciones textuales introducidas. Es, pues, deesperar que la impresión de dicha memoria no estará exenta de complicaciones y dificultades (Carta dela Junta a Faura, 5/03/1925, Arxiu de la Junta, exped.).

La memòria es va lliurar a la impremta el 26 de febrer de 1926, i no es va pre-sentar a la Junta fins l’11/03/1927, portant la data de 1925. 273 Quedava encara perimprimir la segona part de la memòria. L’expedient 1049 de l’Arxiu de la Junta deCiències permet seguir el cas, a partir de la tramesa del dibuixant Gauthier, de Sens(Yonne) de les làmines V a VIII, a demanda de Lambert i amb l’autorització de laJunta. El 10 de desembre, Sagarra, com a responsable de publicacions, tramet alsecretari l’original inèdit de la memòria (115 folis mecanografiats i numerats, més unsuplement manuscrit de 8 folis i les llegendes de les làmines) 274 i demana instruc-cions; però aleshores Sagarra va ser expedientat per negligència a causa de la demoraen la impressió de la primera part, fets que segons el President, no han de dejar enbuen lugar la Junta ante el autor y el mundo científico.

S’acordà portar la segona part de la memòria a la impremta Elzeviriana el20/01/1928, al mateix temps que el Servei de Publicacions passà a ser responsabilitatdels Directors dels respectius Museus. Correspongué a Pardillo com a Director del deGeologia tot allò que feia referència a aquesta Secció; com a tal trameté a Lambertl’original ja compaginat per tal de fer-hi correccions. La memòria fou revisada, d’altra banda, per Chevalier i per Marcet el mes de juny. Al juliol Pardillo la trametéllesta per a ser tirada i demanà a Aguilar Amat que lliurés a la impremta les làmines,

que eren al Museu de Catalunya, juntament amb elsegell que es va posar a la primera part i el de dosescuts aprovat el 6/07/27. S’imprimí amb data de16/08/1928 i sense el segon segell. 275 El 28 de setem-bre Pardillo en trameté 50 exemplars a l’autor: Esta vezhe cuidado yo personalmente de la impresión de laMemoria, procurando la mayor rapidez posible y elesmero más extremado. (Pardillo: carta a Lambert:28/09/1928, Arxiu de la Junta de Ciències).

188

273 Lambert: Revision des echinidés fossiles de la Catalogne. Memorias del Museo de CienciasNaturales de Barcelona, 1(1). 112 p, 4 làm.274 Es conserva aquesta memòria, sense els suplements ni les figures, a l’Arxiu de la Junta de Ciències,exped. 1029; amb la nota : 2ª part entregada personalment en 17/10/1923.275 Lambert. Revision des echinidés fossiles de la Catalogne. 2e. partie. Memorias del Museo deCiencias Naturales de Barcelona, 1(2); 62 p, làm. V-VIII.

Fig. 17. Portada de la primera part de l’estudi de Lambert, publicatper la Junta de Ciències (maig de 1927).

Fig. 17. Title-page of Lambert’s memoir on echini of Catalonia,issued by the Junta de Ciències in may 1927.


DISCUSSIÓ

Un país sense mapa

Abans que l’Estat endegués el seu projecte cartogràfic de detall i decidís donarl’impuls definitiu al mapa geològic, la Diputació revolucionària de Barcelona haviadecidit subvencionar el mapa geològic provincial a l’escala 1:100.000 l’any 1869.Dues dècades després, els continuadors del projecte, Drs. Almera i Bofill, decidirencanviar el pla de l’obra en assumir la generació de la cartografia topogràfica a l’escala1:40.000, “subproducte” de gran interès per a un país que tan sols comptava amb pocacosa més que mapes de carreteres i amb una xarxa geodèsica molt rudimentària.L’obra, però, a causa dels escassos mitjans amb què es portava a terme (dues personesi un pressupost de 7.500 pessetes anuals), avançà amb una lentitud excessiva: costà 30anys cobrir un terç de la superfície provincial. Tal i com exposà Faura l’any 1909, elpaís necessitava disposar d’una cartografia geogràfica i temàtica en un termini raonable,i proposà l’escala 1:100.000 com la més adient.

Amb la unió de les quatre províncies catalanes (1914) es va abandonar l’estreta visióprovincial. Una de les primeres decisions del govern presidit per Prat de la Riba va seraixecar el mapa del territori, atès que l’Estat, que el 1875 havia encetat el mapad’Espanya a l’escala 1:50.000 no havia començat encara cap dels 80 fulls que cobrien elterritori català. Per primera vegada es creà a Catalunya un Servei específicament

189

Fig 18. Els projectes de cartografia de Catalunya de Josep de Rivera (1915-1917). A) Distribució delsfulls a les escales 1:40.000 (Geològic i Topogràfic), 1:100.000 (Geogràfic), i 1:200.000 (Corogràfic).Font: a partir d’un original manuscrit del fons del Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, ACC.B) Comparació de la distribució del Mapa a 1:100.000 amb el d’Espanya a 1:50.000. Font: MGSB, Fonsde l’Instituto Geológico provincial.

Fig. 18. Cartography of Catalonia. Projects after Josep de Rivera (1915-1917). A) Geological andTopographical Mapa at a 1:40.000 scale; Geographical Map at a 1:1.000.000 scale, and ChorographicalMap at a 1:200.000. Font: after a manuscript sketch of the Servei Cartogràfic of Barcelona province(ACC). B) Comparison with the distribution of Map of Spain at a scale 1:50.000. Source: MGSB, theInstituto Geológico provincial collection.

I

III

II

IV V VI

VII VIII IX X

XIIIXIIXI

XIV

A B

7o 10’

6o 10’

5o 10’

4o 10’

40o 30’

41o 00’

42o 30’

42o 00’

41o 30’


cartogràfic (Montaner, 1987, 1998, 2000). Seguint el pla exposat per Faura, s’adoptàl’escala 1:100.000 com la més convenient per a bastir en un termini raonable de temps elnou mapa de Catalunya. Aquest mapa es faria aprofitant la cartografia existent, mentreque en paral·lel se seguiria fent l’1:40.000, estès a tot el país i amb una distribució delsfulls adaptada al nou mapa, a raó de dos fulls de detall per cada full del Geogràfic (1917).

El projecte de mapa 1:100.000, obra de Josep de Rivera (1915), no era en absolutindependent del que l’Estat portava a terme, sinó que estava traçat sobre aquest: elssegments de meridià i de paral·lel que limiten els fulls guarden la relació 2:3 entre un ialtre, de manera que cada dos fulls 1:100.000 (o cada tres 1:50.000) coincideixen,segons es veu a la figura 18B; d’altra banda ambdues cartografies estan referenciadesal meridià de Madrid. La urgència de disposar d’aquest mapa va fer que se suspenguésindefinidament el de detall (1920) sense que se’n publiqués un sol full; així com unprojecte de mapa dit Corogràfic a l’escala 1:200.000. L’aixecament del nou mapa,atesa la insuficiència de mitjans, es basà en la recopilació de la informació existent,bàsicament, en les dependències militars i cadastrals de l’Estat a l’escala 1:50.000.Com a primers fulls a aixecar se seleccionaren els que tenien més informació (Fig. 19)i l’any 1919 es tingueren els primers fulls acabats, sobre els quals es traçaren elsgeològics. Al mateix temps aparegueren els primers fulls de detall, aixecats per l’Estata les comarques meridionals. Com ha demostrat Montaner, la dependència de lesdades estatals condemnava el nou Mapa a esdevenir obsolet a mig termini: sense lafeina dels cartògrafs oficials no hi hauria mapa, però la publicació de la cartografiaoficial el faria innecessari. Suprimit el Servei i la mateixa Mancomunitat, la decididaacció de la Dictadura d’impulsar la cartografia cadastral a l’escala 1:50.000 va condemnar el projecte tal com estava plantejat; per bé que no hagués estat sobrera lapublicació de mapes derivats a l’escala més petita.

En tant que producte cartogràfic, no hi ha dubte que els mapes editats per laMancomunitat són uns excel·lents documents cartogràfics, clars, llegibles i ben editats.En el cas de la sèrie geològica, bona part del mèrit correspon a la base geogràfica, elsencerts de la qual havia posat de relleu Dantín Cereceda en ocasió de l’aparició delprimer full editat del Mapa Geogràfic (Vilafranca):

La impresion que su vista produce es de todo punto excelente. Ya la escala –1:100.000– es un acierto,y la equidistancia –50 m– otro no menor, por cuanto se refiere a la totalidad del mapa, aun cuando formasdel relieve muy interesantes desaparezcan si no poseían altitudes superiores a la cifra indicada. Las tintas están admirablemente estudiadas y logradas en cuanto consiguen tornar expresivo el relieve [...] Seha tenido al mismo tiempo el cuidado de suprimir y de evitar en el dibujo cuanto pudiera darle inade-cuado aspecto catastral [...] el mapa ofrece, en conjunto y en detalle, un simpático aire de modernidad,sin olvido de su estética visualidad, y representa un avance y un serio homenaje a las corrientes moder-nas de la Geografía. (J. Dantín Cereceda: “El mapa de Cataluña”, article publicat a El Sol, 16/11/1922)

Experts cartògrafs europeus lloaren l’aspecte atractiu i la claredat de la repre-sentació dels primers fulls editats, i no dubtaren a qualificar-los com a veritables mo-numents cartogràfics:

L’aspect en est très atrayant, les deux éditions (géographique et géologique) se distinguen par unegrande netteté [...] Je souhait qu’elle soit bientôt continuée et que la Catalogne ait une representationcartographique digne de son importance économique

...Laissez-moi [...] féliciter la Mancomunidad de la belle pensée qu’elle a eu de faire éxecuter ce que

plus tard on considérera comme des vrais monuments elevés pour la gloire de votre beau pays: la cartetopographique au 1:100.000 et l’édition géologique qui l’accompagne. (Comentaris atribuïts, respecti-vament, a Martonne i Lugeon; còpia mecanoscrita, ACC).

190


191

Fig. 19. El Mapa Geogràfic de Catalunya a l’escala 1:100.000 en el moment de la constitució del ServeiGeològic de la Junta de Ciències Naturals. A) Classificació dels fulls segons la quantitat d’informaciódisponible. Font: Rivera, 1919; B) Estat del mapa a començaments de 1919. (Font: Faura, Marcet iFranch, 1919, làm. 30).

Fig. 19. The Geographical Map of Catalonia at a 1:100.000 scale at the moment in which the ServeiGeològic was constituted into the Junta de Ciències Naturals framework. A) Classification of sheets afterthe percent of information available. Source: Rivera, 1919. B) Status of the Map at the beginning of 1919(Source: Faura, Marcet & Franch, 1919).

75%

50%

25%

<25%

1

3

6

12

19

26

32

37

41

43

2

4

7

13

20

27

33

38

5

8

14

21

28

34

39

9

15

22

29

35

10

16

23

30

11

17

2418

25

31

36

40

42

. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .

Acabant-se

Avançat

Preparat. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .

En preparació

Acabat

A

B


192

La cartografia geològica

El Mapa Geològic havia de ser la primera cartografia temàtica a fer després de lageogràfica, i es preveia encetar després el Mapa Agronòmic, del que, contràriament alprimer, que contava amb una llarga tradició de gairebé mig segle, no se n’havia fet encaracap intent. A diferència del Mapa Geogràfic, l’Estat no tenia cap projecte de cartografiageològica en marxa l’any 1918 (l’únic mapa oficial existent era l’antic de 1892 a l’escala1:400.000); així doncs, la realització d’un mapa geològic a escala 4 vegades més deta-llada era un avenç substancial, i no se li podia preveure una data de caducitat per sola-pament d’altres cartografies.

El Geològic l’heretà Faura directament del Dr. Almera i en una primera etapa(1915-1919) s’intentà continuar el mateix sistema de treball, amb els aixecamentstopogràfics de Brossa a 1:20.000. Es començà a treballar el full VI del Mapa Geològici Topogràfic provincial, esdevingut després full 51 del Mapa Geològic de Catalunyaamb un format lleugerament diferent. Prescindint de l’experiència almeriana, esdecidí estendre la seva forma de treballar a tot el país; el resultat va ser que en quatreanys i mig no es va fer gaire més de mig full, que quedà inacabat quan ja s’havia acabatgairebé el gravat d’una de les dues pedres litogràfiques que l’integraven. La decisióde suspendre aquesta cartografia es prengué el març de 1920 per tal de concentrar elsesforços en el mapa 1:100.000; mapa que, aprofitant el producte del ServeiCartogràfic, s’havia començat a aixecar l’any 1918. La decisió eliminava la servitudde crear la topografia de base (cosa que cap dels dos serveis no estava en condicionsde fer), però implicava reconèixer el fracàs del model geològic-topogràfic del Dr.Almera, d’una banda, i de l’altra, portava la llavor de l’obsolescència a mitjà termini.Amb el canvi d’escala es tornava als orígens: al projecte original de M. Moulin, pen-sat mig segle abans per a un sol autor i independent de la base cartogràfica.

Es començà a treballar en els primers fulls acabats pel Servei Geogràfic, que erenels que disposaven de més informació de partida. Els resultats foren sorprenentmentbons, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu (entre 1919 i 1924 s’acabaren 7 fulls geològics, dels quals se’n publicaren cinc, quatre d’ells amb llibretexplicatiu), per bé que s’ha de tenir en compte que en bona part els fulls acabats eslimitaren a adaptar la cartografia geológica existent a la nova escala. Igual que el queelaborava el Servei Geogràfic, el Geològic fou pràcticament un mapa de síntesi, aixecat en bona part amb materials preexistents: els d’Almera per a l’entorn barceloníi els de Vilaseca i Bataller per al Camp de Tarragona i el Baix Ebre, respectivament(Fig. 20). Com reconeix Bataller en la ressenya del full de Vilafranca:

La distribució dels terrenys geològics és quasi la mateixa [dels mapes del Dr. Almera] a excepció de lazona N, o de la Llacuna, on pel descobriment de la bauxita ha sigut novament explorada per varis geòlegsfent-se algunes esmenes; s’ha fet de nou la part occidental corresponent a la provincia de Tarragona.Respecte dels terrenys cretàcics s’ha simplificat considerablement la gama de colors en la distribució delsnivells inferiors i mitjans lacustres i marins, nerítics i pelàgics, així com es precisa un cert nivell superiorprobablement aptià desconegut fins ara a Catalunya (Bataller, a ButllCEC, 33(345), oct. 1923)

Si tenim en compte que els fulls meridionals ja havien estat estudiats i cartografiatsper Bataller, l’únic que no ho havia estat abans era el de Sant Feliu, que Faura acabàgràcies a la seva experiència de millorar el mapa existent a 1:400.000, ja demostrada en el de la Vall de Ribes (1912). És per això que la geologia d’aquest full no és com-parable a la dels d’Almera i Brossa, feta sobre el terreny amb tota minuciositat i sense límits de temps.


193

Fig. 20. El Mapa Geològic de Catalunya. 1) Cartografia geològica anterior a 1920: a) Mapa geològic itopogràfic de la província de Barcelona a 1:40.000, per Almera i Brossa (1890-1913); b) Mapa de lavall de Ribes i rodalia, per Faura (inèdit, 1912) a 1:100.000; c) Mapa hidrogeològic de l’Alt Empordà,per Faura, escala 1:25.000 (inèdit, 1916); d) Full 51 (en part) del Mapa Geològic de Catalunya a1:40.000, per Faura (inèdit, 1918); e) Mapa de les bauxites de la Llacuna, per Bataller (1919) a1:60.000; f) Andorra, per Chevalier, a l’escala 1:50.000 (inèdit, 1919?); g) Vilaseca: Mapa del Campde Tarragona a 1:200.000 (1920); h) Bataller: Mapa del Juràssic de la província de Tarragona a1:200.000 (publicat l’any 1922); 2) Treballs del Mapa Geològic a 1:100.000 (1918-1924): i) fulls acabats;j) fulls en preparació (1924).

Fig. 20. Geological Map of Catalonia. 1) Geological Cartography before at 1920: a) Geological andtopographical map of Barcelona province at a 1:40.000 scale, by Almera i Brossa (1890-1913); b) Mapof Ribes valley and Cadí mountains at a 1:100.000 scale, by Faura (unpublished, 1912); c) HidrogeologicMap of Alt Empordà at a 1:25.000 scale, by Faura (unpublished, 1916); d) Part of sheet no. 51 of theGeological and topographical map of Catalonia, by Faura (unpublished, 1918); e) Map of bauxite zoneof La Llacuna at a 1:60.000 scale, by Bataller (1919); f) Geological map of Andorra, by Chevalier(unpublished, 1919?); g) Map of the Camp de Tarragona at a 1:200.000 scale, by Vilaseca (1920); h) Map of Jurassic outcrops in Tarragona province at a 1:200.000 scale, by Bataller (published in 1922);2) Geological Map at a 1:100.000 scale (1918-1924): i) finished sheets; j) sheets in progress (1924).

. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .

. . . .. . . .. . . .. . . .


Dels fulls impresos es valorà la tria dels colors (basada en el mapa geològic alemany)i la llegibilitat de la retolació:

Si el documento cartográfico y el folleto acompañante son ya un acierto –en cuanto toca a su cien-tífico contenido-, la parte puramente tipográfica de la carta es otro no menor- La combinación de loscolores –representativo de los diferentes terrenos y facies–, escollo en que suelen naufragar estos tra-bajos, es en este mapa una de las cosas más delicadamente logradas, la impresión a la vista es grata,no agria y chillona, como acontece con tantos otros. La rotulación – sin olvido del más nimio pormenor–no pesa, bien que sea extrema su riqueza y muchos centenares los puntos acotados en la topografía (J. Dantín Cereceda: “Nuevas publicaciones cartográficas”. El Sol, 12/11/1923)

San Miguel reconegué que estava editada con verdadero esmero. 276 També els fulletsmeresqueren elogis: ben escrits, molt ben il·lustrats; com a mostra una ressenya del delfull de Vilanova:

Per fer més acabada la tasca del Dr. Faura, corona l’obra una sèrie de grabats, reproducció defotografies pintoresques i altament boniques, algunes d’elles preses des d’un avió, lo que, en conjunt,unit a la elegància d’estil propi de l’autor i a la claredat d’exposició, fa que conceptuem l’obra dignís-sima de tota nostra humil aprobació (“Les ciències naturals”, article publicat a El Eco de Sitges, signat“S”, el 29/06/1924)

Per Ignacio Patac, el format era adequat a l’ús pràctic, i la tasca feta pels geòlegscatalans amb tota independència de l’Administració central, molt meritòria:

Muy bien hecho, magníficamente tipografiado y de un formato muy manuable, y por lo tanto muypráctica para las excursiones, me ha parecido la hoja del “Servei del Mapa Geològic de Catalunya”de Vilanova i Geltrú. [...] Su lectura [del fullet explicatiu] me ha sugerido algunas consideracionesacerca de la intensa, inteligente y bien organizada labor de los geólogos catalanes, en estos últimostiempos, y la falta de conexión, la independencia absoluta de esta labor con la de los geólogos oficialesespañoles. Ello obedece, sin duda, á la manera de funcionar de nuestro Instituto Geológico, que pre-cisa, á mi juicio, de una amplia y profunda reforma descentralizadora. (I. Patac: Carta a Faura,22/11/1924, MGSB, Fons Faura)

Un Servei precari

Malgrat que el seu nom suggereix el contrari, el Servei Geològic de Catalunya nova arribar a existir mai com a organisme de l’Administració catalana; en la realitat nofou més que una unitat unipersonal subvencionada amb una funció concreta: la de ferel mapa geològic de Catalunya. Les corporacions provincials i regionals es limitarena consignar-li una quantitat en els seus pressupostos a manera de subvenció i n’enco-manaren la gestió del Servei a organismes públics de caire cultural com l’Institutd’Estudis Catalans o la Junta de Ciències Naturals.

A banda d’ocasionals aportacions extraordinàries, el pressupost regular del Servei,assegurat primer per la Diputació de Barcelona i després per la Mancomunitat, fou de7.000 pessetes anuals, que si era comparable al de l’època Almera, quedava molt persota del que es calculava per mantenir en condicions un òrgan administratiu dedicat alsestudis geològics: 22.000 pessetes en el projecte d’Institut Geològic de la Junta deCiències (1917); 33.000 pessetes en la partida provincial per a un Institut Geològic deCatalunya (1925). Això sense comptar que el primer any (1915) no hi hagué consig-nació i el segon només es disposà de 2.000 pessetes; que la regularització del dèficit el1918 afectà al pressupost de la Junta afectà i de retruc el del Servei, i que entre 1919 i

194

276 Sessió 5/12/1923 a la Real Sociedad Española de Historia Natural.


195

Fig. 21. Estat dels mapes Geogràfic i Geològic de Catalunya a 1:100.000 en el moment de la suspensió delServei Geològic (estiu de 1924). A) Estat del Mapa Geogràfic (Font: Montaner, 2000): B) Estat del MapaGeològic. Font: Faura, 23/07/1924: Exposición del estado actual de los Trabajos…(MGSB, Fons Faura).

Fig. 21. Status of Geographical and Geological Map of Catalonia in summer 1924, when the ServeiGeologic was suspended. A) Geographical Map (Source: Montaner, 2000); B) Geological Map (Source:Faura, 23/07/1924: Exposition of the actual works…(MGSB, Fons Faura).

. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .

. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .

. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .

. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .

1

3

6

12

19

26

32

37

41

43

2

4

7

13

20

27

33

38

5

8

14

21

28

34

39

9

15

22

29

35

10

16

23

30

11

17

2418

25

31

36

40

42

. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .

. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .

. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .

. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .. . . . . .

1

3

6

12

19

26

32

37

41

43

2

4

7

13

20

27

33

38

5

8

14

21

28

34

39

9

15

22

29

35

10

16

23

30

11

17

2418

25

31

36

40

42

A

B

. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .. . . . . .. . . . .


1922 s’hagué de compartir el pressupost amb la Secció de Paleontologia del Museu.Els dos darrers anys la Mancomunitat destinà dues partides especials de 10.200 pes-setes per a l’edició dels fulls i apujà la subvenció ordinària a 12.000 pessetes. A banda,la Diputació destinà el 1919 1.500 pessetes a l’adquisició de llibres de paleontologia,i la Mancomunitat subvencionà el viatge europeu de Faura com a representant oficial(1922) amb 1.000 pessetes. (taula 32)

Als treballs de continuació de la cartografia a l’escala 1:40.000 es varen desti-nar 20.500 pessetes que no produïren cap resultar en no acabar-se el full sisè (51 delMapa de Catalunya. En la nova cartografia 1:100.000 es varen invertir 50.500 pes-setes, cosa que, tenint en compte que es varen acabar 7 fulls representa un cost de7.214 pessetes per full; però tenint en compte que només se’n publicaren cinc, foude 10.100 pessetes per full publicat: entre 3, 4 i 5 pessetes per exemplar segons fosla tirada de 3.000 o de 2.000 exemplars. Els costos del nou mapa foren, doncs, perfull, comparables als que costà cartografiar la rodalia de Barcelona a la mateixaescala trenta anys abans (9.500 pessetes) i quatre vegades menys que els del mapad’Almera i Brossa a l’escala de detall.

Pel que fa als recursos humans, la precarietat, lluny de veure’s alleujada, s’agreujàamb el temps. Els primers anys, entre 1915 i 1918, Faura comptà amb el concurs deBrossa com a topògraf, de Bataller com a ajudant-recol·lector, i amb el suport externde Salvador Vilaseca. L’any 1919 es comptà amb la intervenció de Bataller i Fallot;però els intents de recuperar el primer com a recol·lector fallaren per l’oposició de laJunta de Ciències. A partir d’aquí Faura hagué de treballar sol, i encara hagué derepartir el seu temps amb la Regència de Paleontologia fins al 1922. Els anys 1923 i1924 hagué de col·laborar en el Mapa Agronòmic, i acordà la col·laboració de MarcelChevalier en el full d’Andorra.

El fet que el Servei no s’arribés a consolidar com a organisme cal atribuir-lo aldifícil encaix en les diferents Administracions, que no varen saber trobar una soluciósatisfactòria. Convé tenir en compte que Almera despatxava directament amb elPresident de la Diputació i que el Ple prenia les decisions corresponents al MapaGeològic i Topogràfic provincial. La Secció de Ciències de l’Institut d’EstudisCatalans, que acollí el Servei amb bona disposició inicial, no era un òrgan executiu,no arribà a assumir el Servei del Mapa com a cosa pròpia, ni tan sols es mostrà dis-posat a mantenir les condicions pactades amb Faura (proposà pagar per feina feta), ino va fer cap pas per organitzar el Servei, limitant-se a traspassar-lo a la Junta deCiències; després se’n desentengué, malgrat el manament que s’havia de fer el Mapacomptant amb la seva intervenció.

Inicialment Faura acceptà treballar en les mateixes condicions que el Dr. Almera;però les coses anaren de manera força diferent. En una primera etapa en la que elMapa estigué sota la tutela de l’IEC (1915-1918), no es va organitzar el Servei argu-mentant la immediatesa de traspàs a la Junta; mentre que els objectius anaven variantsobre la marxa: primer la forma d’aixecar la topografia, després l’extensió del Mapaa Catalunya, la conveniència de fer un mapa de síntesi i els inicis del Mapa 1:100.000.Un cop traspassat, el Servei comença a existir, si més no nominalment enquadrat entreles seccions del Museu i lligat a la Regència de Paleontologia, sota la supervisió delConservador de Geologia, Dr. Pardillo; una situació que es va revelar inestable i queesclatà l’estiu de 1922, cosa que motivà el cessament de Faura com a Regent, amb la qual cosa quedà en una situació molt precària: sense plaça i sense cap mena de

196


197

Taul

a 32

. Fin

ança

men

t del

Map

a G

eolò

gic

(pes

sete

s).

(1)

Pend

ent d

e l’

edic

ió c

atal

ana

fulls

IV

i V

.(2

) A

cum

ulat

d’e

xerc

icis

ant

erio

rs; p

odri

a in

clou

re u

na p

art p

roce

dent

de

la p

artid

a de

stin

ada

al tr

aslla

t de

col·l

ecci

ons.

(3)

Qua

ntita

ts c

alcu

lade

s pe

r di

ferè

ncia

.

Con

cept

e19

1519

1619

1719

1819

19-2

019

20-2

119

21-2

219

22-2

319

23-2

419

24-2

5To

tals

Des

pese

s de

l Map

aG

eolò

gic

Pres

supo

stat

4.00

0,00

[4.0

00,0

0]7.

000,

00[7

.000

,00]

7.00

0,00

7.00

0,00

7.00

0,00

7.00

0,00

12.0

00,0

03.

000,

00[6

5.00

0,00

]

Dis

posa

t per

laD

iput

ació

(1)

-4.0

00,0

0-

--

--

--

--

-4.0

00,0

0

Res

erva

t-

[-2.

000,

00]

[-2.

500,

00]

--

--

--

-[-

4.50

0,00

]

Rom

anen

t (2)

--

-9.

500,

00-

--

--

-9.

500,

00

Lliu

rat a

IEC

/JC

N-

2.00

0,00

4.50

0,00

16.5

00,0

07.

000,

007.

000,

007.

000,

007.

000,

0012

.000

,00

3.00

0,00

66.0

00,0

0

Des

pese

s ex

traor

dinà

ries

--

--

1.50

0,00

--

1.00

0,00

--

2.50

0,00

Edic

ió (a

càr

rec

de l’

Empr

èstit

)-

--

--

--

750,

009.

450,

0010

.200

,00

20.4

00,0

0

Tota

l fin

ança

men

t pr

ovin

cial

/ Re

gion

al-

2.00

0,00

4.50

0,00

16.5

00,0

08.

500,

007.

000,

007.

000,

008.

750,

0021

.450

,00

13.2

00,0

088

.900

,00

Impo

st 1

,2%

--2

4,00

-54,

00-1

60,9

0-1

02,0

0-8

4,00

-84,

00-1

05,0

0-2

57,4

0-1

58,4

0-1

.029

,70

Fina

nçam

ent n

et-

1.97

6,00

4.44

6,00

16.3

39,1

08.

398,

006.

916,

006.

916,

008.

645,

0021

.192

,60

13.0

41,6

087

.870

,30

Apo

rtaci

ó de

IEC

/JC

NC

(3)

-[2

4,00

][5

4,00

]-

[102

,00]

[84,

00]

[950

,60]

[1.5

05,0

0][1

77,7

5][-

32,0

0][2

.865

,35]

Rei

nteg

rat a

la M

anco

mun

itat

--

--

--

--

--3

.231

,70

-3.2

31,7

0

Fina

nçam

ent e

fect

iu-

2.00

0,00

4.50

0,00

16.3

39,1

08.

500,

007.

000,

007.

866,

6010

.150

,00

21.3

70,3

59.

777,

9087

.503

,85


198

Taul

a 33

. Els

com

ptes

del

Ser

vei G

eolò

gic

(pes

sete

s).

(1)

Llib

res

adqu

irits

a A

lem

anya

per

a la

Sec

ció

de P

aleo

ntol

ogia

i M

apa

Geo

lògi

c.(2

) Q

uant

itats

cal

cula

des

per

dife

rènc

ia (

Des

pese

s de

la S

ecci

ó de

Pal

eont

olog

ia?)

.

Con

cept

esE

xerc

ici

com

ptab

le

1915

1916

1917

1918

1919

-20

(5 t

rim

estr

es)

1920

-21

1921

-22

1922

-23

1923

-24

1924

-25

(1 t

rim

estr

e)

Des

pese

s

Topo

graf

ia i

dibu

ix40

0,00

3.33

7,00

3.46

7,50

5.31

8,90

s/d

1.73

0,10

s/d

1.83

8,50

1.60

5,25

-

Geo

logi

a-

853,

6561

2,05

5.38

9,90

s/d

s/d

371,

452.

451,

901.

807,

90

Edi

ció

map

es-

--

--

--

750,

009.

370,

356.

845,

90

Via

tges

estr

ange

r-

--

--

447,

60-

1.14

2,90

1.38

6,30

-

Mat

eria

l in

vent

aria

ble

-50

,00

-21

5,00

1.50

0,00

(1)

320,

90s/

d1.

254,

0080

5,00

-

Altr

es

desp

eses

--

488,

301.

951,

80s/

d66

8,00

s/d

1.39

3,15

1.25

1,55

-

Tota

l de

spes

es40

0,00

4.24

0,65

4.56

7,85

12.8

75,6

05.

965,

603.

166,

605.

000,

006.

750,

0016

.870

,35

8.65

2,90

Gra

tific

ació

al D

irec

tor

--

--

[2.0

00,0

0][2

.000

,00]

[2.0

00,0

0]3.

400.

004.

500,

001.

125,

00

Des

pese

s +

per

sona

l 40

0,00

4.24

0,65

[4.5

67,8

5]12

.875

,60

[7.9

65,6

0][5

.166

,60]

[7.0

00,0

0]10

.150

,00

21.3

70,3

59.

777,

90

End

arre

rrim

ents

Pend

ent e

x.an

teri

or-

400,

002.

640,

652.

708,

50-

700,

0086

6,60

--

-

Pend

ent f

ulls

IV i

V-

--

255,

00-

--

--

-

Rei

nteg

ram

ent

A l’

IEC

--

-50

0,00

--

--

--

Res

erve

sR

eser

vat p

er la

JCN

(2)

--

--

[1.2

34,4

0][2

.000

,00]

--

--

End

arre

rim

ents

+ r

eser

ves

-40

0,00

2.64

0,65

3.46

3,50

[1.2

34,4

0][2

.700

,00]

866,

60-

--

A p

agar

40

0,00

4.64

0,65

7.20

8,50

16.3

39,1

0[9

.200

,00]

[7.8

66,6

0][7

.866

,60]

10.1

50,0

021

.370

,35

9.77

7,90

Pag

at-

-2.0

00,0

0-4

.500

,00

-16.

339,

10-[

8.50

0,00

]-[

7.00

0,00

]-[

7.86

6,60

]-1

0.15

0,00

-21.

370,

359.

777,

90

Pend

ent d

e pa

gam

ent

400,

002.

640,

652.

708,

500,

0070

0,00

866,

600,

000,

000,

000,

00


199

nomenament oficial. Coincidí el cessament amb el fracàs del sondeig de Castellód’Empúries, indicat per Faura, en el que la Mancomunitat havia invertit una conside-rable suma de diners. Notem que, sinó se l’hagués acomiadat, Faura hauria esdevingutl’únic responsable del Museu Martorell, convertit ja en “Museu Geològic deCatalunya” segons els plans de la Junta de reservar-lo a la Paleontologia i al Mapa.Quan la Mancomunitat de la Dictadura decidí abordar la racionalització dels serveis decartografia reunint-los en un únic organisme al marge de la Junta (1924), era massatard: la Institució mancomunal tenia els dies comptats.

No resulta difícil entreveure la incòmoda situació personal de Faura en el si del’organigrama del Museu. Tot sembla indicar que la especial personalitat del Director,que els era imposat en virtut dels acords de la Diputació, i més concretament la sevacondició demostrada de catalanista i d’activista religiós, no foren ben acollides pelscapitostos de la Junta. Aquesta suspicàcia explicaria d’una banda que es busqués unafórmula per tal de posar-lo sota el control del Museu, i de l’altra que Bataller trobéssempre les portes tancades davant dels seus intents d’obtenir plaça al Museu. Elmateix Bataller no s’havia estat d’assenyalar-ho:

En crear-se la Junta Mixta de Ciències Naturals [...] aquest Servei passà a la Junta i s’intentà perelements poc afectes a nostres institucions culturals la creació d’un llampant Institut Geològic deCatalunya amb ànims de col·locar el personal afecte, però la iniciativa fracassà i s’ha considerat aquestservei per certs individus com una càrrega i amb recel (Bataller, 1923: “Mapa geològic de Catalunya”,ButllCEC 33(345): 295-298).

Abans que la supressió de la Mancomunitat manu militari interrompés els pro-jectes cartogràfics autòctons, l’acomiadament de Faura per motius polítics el 1924havia significat la pràctica desaparició del Servei Geològic.

Un Director capaç?

La tasca de Faura al front del Servei bé es pot qualificar de meritòria. Malgrat totesles limitacions, ell sol aconseguí acabar set fulls entre 1918 i 1924. En opinió de Solé,tal com anava el projecte, en pocs anys es podria haver completat el mapa sencer:

La marcha y la orientación seguida seran buenas, y de haber continuado sin interrupción hoyestaría cartografiada la mayor parte de Cataluña a 1:100.000, que aunque no permite el detalle dela escala escogida por Brossa y Almera, es suficiente para la representación de conjunto de la geolo-gia de una región. Además, la existencia de un mapa más detallado no excluye la utilidad de otrogeneral (Solé, 1945)

El Mapa fou potser l’obra de la seva vida; els resultats obtinguts, ateses les condi-cions en que hagué de desenvolupar la seva tasca, demostren la seva capacitat organit-zadora i la seva laboriositat. Probablement fou el millor dels directors possibles; arabé, el seu temperament era molt diferent al del seu predecessor: Almera va dedicartotes les seves energies a aixecar un mapa de detall; mentre que Faura es va dispersaren una temàtica molt diversa (de la mineralogia a la sismologia, intentà abastar totsels camps de la geologia i ciències afins) i va dedicar pocs anys a la recerca (de 1912a 1918, aproximadament). És cert que la seva producció escrita és quantitativamentimportant, però també que molts dels seus escrits són purament incidentals, casuals,o bé simplement divulgatius.

I és que Faura, un apassionat de la ciència, no fou pròpiament un científic, comho demostra el fet que no fes carrera. Bona part dels treballs de recerca que inicià


quedaren inacabats: l’estudi geològic de la vall de Ribes (1912), el del massís de laMaladeta (1914) o l’estratigrafia de l’Eocè (1916); dels que publicà ens quedaria latesi doctoral (1912), i l’estudi dels briozous (1916), obra que Gómez Alba considerala seva més alta contribució a la paleontologia sistemàtica, però que en realitat calatribuir a l’especialista Canu. El seu treball més important, la tesi sobre el Paleozoiccatalà, basat en bona part en treballs anteriors, quedà ràpidament obsolet i fou moltcriticat cap al final de la seva vida des del punt de vista dels paleontòlegs (no s’haviad’atribuir una edat sense proves paleontològiques incontrovertibles), i els seus dar-rers articles demostren que no tan sols no havia rectificat sinó que encara havia anatmés enllà. Si la seva aportació als briozous de Catalunya no hauria estat possiblesense Ferdinand Canu, el treball de les bauxites tampoc sense Bataller. Les sevesaproximacions a la cristal·lografia dels minerals orgànics (1918) s’acabaren amb unarèplica contundent de Pardillo. Les cartografies pirinenques (1912, 1915) així com ladel full VI quedaren inèdites. El seu projecte d’estratigrafia paleògena no s’acabàmai. Com a cartògraf, tot i que va aixecar els mapes de detall de l’Empordà (1916),de Montserrat i, en part, el full sisè (1918) s’especialitzà en l’escala 1:100.000, a laque dibuixà els de la Vall de Ribes (1912), la Maladeta (1914?) i el full de Sant Feliu(1920). Sens dubte el Mapa Geològic de Catalunya a aquesta escala és la seva obraculminant en aquest camp, però convé tenir en compte que en gran part es basa en lacartografia preexistent.

Però, si no fou pròpiament un investigador, fou un gran comunicador que fins1924 treballà sense descans per divulgar el coneixement geològic: publicà una granquantitat de notes de premsa (troballes i observacions casuals, articles síntesi i dedivulgació, etc), donà nombroses conferències acompanyades de projecció defotografies; organitzà excursions, aprofitant les facilitats que trobà en diaris i revistes,societats científiques i excursionistes i participà en projectes editorials de gran abast.La seva producció escrita en aquest terreny l’acredita com un gran periodista cientí-fic. D’altra banda, excel·lí en l’aplicació de la geologia a la prospecció de recursos,especialment els hídrics. En aquest camp fou un autèntic pioner, que introduí tècniques innovadores com la recàrrega artificial dels aqüífers al·luvials. SegonsGómez Alba (1995) va ser, sens dubte, un avançat de la hidrogeologia a Catalunya iel geòleg català més complet del seu temps.

El llegat del Servei Geològic

Entre el que el Servei llegà a les posteriors generacions, hem d’esmentar enprimer lloc els fulls del Mapa Geològic, l’objectiu per al qual fou creat, els qualsrepresenten amb fidelitat l’estat dels coneixements sobre la geologia de Catalunya enaquells anys de la Mancomunitat. Aquesta cartografia incorporà dues innovacionsrespecte de les cartografies sistemàtiques existents (estatal i provincial): d’una banda,la memòria de cada full que s’editava en un quadern apart amb il·lustracions, i de l’altra,la incorporació de talls geològics als marges dels fulls. Molt probablement ambduesidees foren tingudes en compte per l’IGME en el seu projecte de mapa estatal de1927; fins i tot el format del quadern d’aquesta sèrie havia de tenir inicialment formatde butxaca com els del Servei, per bé que finalment s’optà per un format en 4rt comel del Boletín de la Comisión per tal d’incloure-hi bones il·lustracions.

200


Un aspecte no menys important és el patrimoni material, gairebé íntegrament for-mat per documentació científica (biblioteca, cartoteca i arxiu), el qual serví de baseper als treballs de l’Institut provincial, en les seves dues etapes, i alhora constituí elnucli documental inicial del Departament de Geologia, origen de l’actual Bibliotecade la Facultat de Geologia

Finalment, la tradició dels estudis geològics. És gairebé segur que sense elprecedent del Servei del Mapa, ni la Diputació no hagués creat el seu Institutprovincial, ni la Generalitat restaurada el seu Servei Geològic al cap dels anys.D’altra banda, el Departament de Geologia de la Universitat no hagués esdevingutel primer centre de recerca geològica de Catalunya durant la postguerra.Assenyalem també que en el breu primer període que de funcionament de l’InstitutoGeológico (1927-1930) el seu director creà un primer equip que es podria veurecom el germen de l’anomenada Escola Catalana de Geologia, impulsada per Lluís.

CONCLUSIONS

Per designació d’Almera i amb el vist i plau de la Diputació, l’Institut d’EstudisCatalans i Marià Faura assumiren la direcció i la realització, respectivament, de l’obra del Mapa Geològic i Topogràfic provincial, que la Diputació venia subvencio-nant des de 1885: una obra els orígens de la qual es remuntaven a l’any 1869 i que,gràcies a la qual, s’havia cartografiat al detall un terç de la província.

Durant la breu etapa de l’Institut (1915-1917) es va començar a pensar enorganitzar un Servei administratiu encarregat de l’aixecament del Mapa Geològic,paral·lel al que s’havia creat per al del Mapa Geogràfic. Però la coincidència de lanova etapa amb el procés constituent de la primera administració catalana de l’edat moderna va motivar un seguit de canvis administratius i de projecte: traspàsde la responsabilitat a la Junta de Ciències Naturals; extensió del mapa a tot el país,reducció de l’escala de treball i exempció de l’aixecament topogràfic. D’altrabanda, el Servei no es va arribar a organitzar, sinó que va seguir essent, com en lesèpoques anteriors, un òrgan unipersonal.

Malgrat les limitacions de tot ordre (recursos econòmics, personal, autonomia degestió), Faura aconseguí, durant l’etapa de la Junta de Ciències, acabar set fulls delnou Mapa Geològic de Catalunya a l’escala 1:100.000, dels que se’n publicaren cinc;gràcies sobretot a l’impuls que els seus col·laboradors fàctics Vilaseca, Bataller iFallot, donaren a l’estudi geològic de les comarques meridionals del Principat. Lesdespeses editorials foren assumides pel Consell de la Mancomunitat.

Pocs mesos després del cop d’Estat que instaurà la primera dictadura militar, laMancomunitat servil primer, i el govern central després, deixaren interrompuda, endos temps, l’obra: la destitució de Faura per motius polítics significà la suspensióindefinida del Servei Geològic; la supressió de la Mancomunitat sencera impedíportar a terme el projecte de reunir en un únic Servei Cartogràfic els tres Serveisamb funcions de cartografia de la institució: Geogràfic, Geològic i Agronòmic. Elcop rebut afectà profundament Faura, que en endavant es dedicà a l’exercici lliurede la professió.

201


AGRAÏMENTS

És deure de justícia agrair les facilitats per a la consulta i eventual reproducció dematerials inèdits que l’autor ha trobat en els dipòsits documentals consultats, és asaber: el Museu Geològic del Seminari, l’Arxiu de la Diputació provincial, el Museude Ciències Naturals de la ciutat, l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la Cartotecade Catalunya i la Biblioteca de la Facultat de Geològiques. I, de manera molt espe-cial, el suport de la Dra. Alícia Masriera i la gentilesa del Dr. Julio Gómez Alba, quem’ha posat a disposició el seu arxiu particular.

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia

Aragonès, E., 1992. “La primera cartografia geològica subvencionada per una insti-tució catalana (1869-70)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2:13-44

Aragonès, E., 1998. “El mapa geològic y topogràfic de la província de Barcelona: del’escala 1:100.000 a la 1:40.000 (1884-1891)”. Treballs del Museu deGeologia de Barcelona, 7: 129-174

Aragonès, E., 2005. “El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: lasèrie 1:40.000”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 13: 115-280

Bataller, J. R., 1926. “XIV Congrés Geològic Internacional”. Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya, 376 i 377; extr. 72 p.

Camps i Arboix, J. de, 1968. La Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, Bruguera,col. “Quaderns de Cultura”, nº 44; 109 p.

Candel Vilà, R., 1949: “Marian Faura i Sans (1886-1941)”. Butlletí de la InstitucióCatalana d’Història Natural, 37, p. 116.

Faura, M., Marcet, J., Franch, J., 1919. Catàleg de l’exposició de Mapes de Catalunyacelebrada del 24 de gener al 15 de febrer de 1919. Barcelona, Subirana, 49 p, 14làm. Extr. del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

[Faura i Sans, M.], 1924. “Faura y Sans, Mariano”. Enciclopedia Universal IlustradaEspasa, 23: 393-395.

Faura i Sans, M., 1927. Recull dels meus treballs científics, amb motiu del IV CongrésInternacional de Regs. Barcelona, la Neotípia, 38 p.

Faura i Sans, M., 1928. Relació d’algunes de les captacions realitzades o ampliades.Barcelona, l’autor, 4 p.

202


Fernández Navarro, L., 1923. XIII sesión del Congreso Geológico Internacional tenida en Bruselas en agosto de 1922. Madrid, Ministerio de InstrucciónPública y Bellas Artes, 83 p.

Gómez Alba, J., 1995. “Marià Faura i Sans, Les Corts de Sarrià (avui Barcelona),1883-Barcelona, 1941. El Servei del Mapa Geològic i Topogràfic deCatalunya”. Dins: Camarasa, J. M., & Roca, A. (Eds): Ciència i Tècnica alsPaïsos Catalans: una aproximació biogràfica. Barcelona, Fundació Catalanaper a la Recerca; 1121-1146.

Maluquer, J., 1917. Vint mesos d’actuació en la Junta de Ciències Naturals deBarcelona. Barcelona,

Montaner, C., 1987. “El Mapa Geogràfic 1:100.000: Un projecte cartogràfic institu-cional a Catalunya (1914-1941)”. Revista Catalana de Geografia, 3(6): 55-60.

Montaner, C., 1998. Cartografia i administració a Catalunya (1914-1982). L’Avenç.222: 18-22.

Montaner, C., 2000. Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941).Barcelona, R. Dalmau, col. “Camí Ral”, 15; 237 p.

Nicolau, F., & Valls, J., 1987. El Dr. Almera i la seva escola de Geologia. Barcelona,Terra Nostra, col. “Cultura i Pensament”, 6; 190 p.

Rivera, J., de, 1919. Treballs actuals de formació d’un mapa de Catalunya. Butlletí delCentre Excursionista de Catalunya, 39(290): 75-103.

Solé Sabarís, Ll., 1945. “El Mapa Geológico de la Provincia de Barcelona”.Publicaciones Instituto de Investigaciones Geológicas, 7 (MisceláneaAlmera, I), 43-62.

Solé Sabarís, Ll., 1974. “L’ensenyament de les ciències naturals a Catalunya migsegle enrera”. Dins: Homenaje a Mª de los Angeles Ferrer Sensat. Barcelona,69-99.

Sunyer, P., 1995. “La formació del Mapa Agronòmic de Catalunya, una aportaciód’en Marià Faura i Sans al progrés de Catalunya”. Treballs de la SocietatCatalana de Geografia, 10(40): 49-67.

Via, Ll., 1975. Cien años de investigación geológica. En el centenario del MuseoGeológico creado por el Dr. Almera en 1874. Barcelona, CSIC, 164 p.

Via, Ll., 1979. “Possibilitats de reorganització del servei del mapa geològic deCatalunya”. Acta Geologica Hispanica, 14: 60-65. Versió catalana: “Unavantprojecte per a l’organització de l’Institut Geològic de Catalunya (Faurai Sans, 1931), Ciència, 3: 27-31 (octubre de 1980)

203


205

ANNEX I. PUBLICACIONS

I.1. Introducció

Les úniques publicacions pròpies del Servei foren els 6 fulls del Mapa (comprenent-hi el de Barcelona, del que noes va fer la tirada), quatre amb les seves memòries explicatives; tots porten el símbol del Servei Geològic i els logo-tips de la Mancomunitat de Catalunya i la Junta de Ciències. A banda, Faura i els seus col·laboradors publicaren endiversos mitjans notes, memòries i comunicacions que tenen relació directa o indirecta amb els treballs de formaciódel Mapa, per la qual cosa, malgrat que no es poden considerar com a publicacions pròpies del Servei, complementeni documenten el procés de la cartografia geològica.

AnJCN = Anuari de la Junta de Ciències NaturalsAttPANL = Atti della Pontificia Accademia dei Nuovi LinceiBolIGE = Boletín del Instituto Geológico de EspañaBolRSEHN = Boletín de la Real Sociedad Española de Historia NaturalBullSGF = Bulletin de la Société Géologique de FranceButllAER = Butlletí de l’Agrupació Excursionista de ReusButllCEC = Butlletí del Centre Excursionista de CatalunyaButllICHN = Butlletí de la Institució Catalana d’Història NaturalCRAcSci = Compte Rendu de l’Académie des Sciences de ParisEncUIE = Enciclopedia Universal Ilustrada EspasaLVC = La Veu de CatalunyaMemMCNB = Memòries del Museu de Ciències Naturals de BarcelonaResE = Reseña EclesiásticaRevRACEFN = Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de MadridTrabMNCN = Trabajos del Museo Nacional de Ciencias NaturalesTrebICHN = Treballs de la Institució Catalana d’Història NaturalTrebMCNB = Treballs del Museu de Ciències Naturals de BarcelonaZeitDGG = Zeitschrift der Deutschen Geologischen Gesellschaft

I.2. Edicions del Mapa Geològic

a) Fulls a escala 1:100.000. Els va editar a Munich la casa Lammerer; se’n va fer una tirada de 3.000 exemplars,excepció del full 35 (Barcelona), del que únicament es va fer una tirada de prova d’uns 25? exemplars. Es varen imprimirsobre paper de dos gramatges.

FAURA, M., 1922. Gama general del Mapa Geològic de Catalunya. 1922. 1 full litogr. color. FAURA, M., 1922. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 34, Vilafranca. FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 24, Sant Feliu de Guíxols. FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 43, Les Goles de l’Ebre.FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 39, Vilanova i Geltrú.FAURA, M., FALLOT, P., & BATALLER, J. R., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 41, Tortosa.FAURA, M., 1923. Mapa Geològic de Catalunya. Fulla 35, Barcelona.

b) Memòries explicatives. Són quaderns de mida de butxaca (20x13 cm), relligats en rústica, amb nombroses il·lustra-cions fotogràfiques. Porten el segell del Servei Geològic a la portada i un gràfic amb l’estat del Mapa a la contraportada.[FAURA, M.] 1922. Explicació de la fulla núm. 34, Vilafranca del Penedès. Escala 1:100.000. Barcelona, Mancomu-

nitat de Catalunya, Junta de Ciències Naturals. 91 p.[FAURA, M.] 1923. Explicació de la fulla núm. 24, Sant Feliu de Guíxols. Escala 1:100.000. Barcelona, Mancomunitat

de Catalunya, Junta de Ciències Naturals. 85 p.[FAURA, M.], 1923. Explicació de la fulla núm. 43, Les Goles de l’Ebre. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, Junta

de Ciències Naturals, 1923. 58 p.[FAURA, M.], 1923. Explicació de la fulla núm 39, Vilanova i Geltrú. Escala 1:100.000. Barcelona, Mancomunitat de

Catalunya-Junta de Ciències Naturals. 109 p.

I.3. Publicacions relacionades

a) Cartografia geològicaFAURA, M., 1916: Bosquejo geológico de Montserrat. Mapa litografiat en colors, 27x20 cm en un full 32x25 cm; escala

1:30.000. Barcelona. Dins: Enciclopèdia Universal Il·lustrada Espasa, vol. 36, p. 784-785; art. “Montserrat”.També dins: Faura, M., 1926: Barcelona y sus alrededores. El Tibidabo y Montserrat. Madrid, V. Rico, 44 p, 7 làm

Aragonès annexos 205-264 OK 23/4/07 17:18 Página 205

BATALLER, J. R., 1919: [Esquema geològic de l’àrea de la Llacuna] Escala 1:60.000, una tinta (trames). Dins: “Lasbauxitas de Catalunya”, Rev. RACEFNM, 17: 422-470. Reproduït a la revista Producción, 2(22) (Madrid 1920) p.140-141. També dins: FAURA, M., & BATALLER, J. R., 1920. “Les bauxites triasiques de la Catalogne”; BullSGF,20: 254-255.

VILASECA, S., 1920. Esbós geològic de la part central de la prov. de Tarragona. Escala 1:200.000. 13 símbols geol.(trames, una tinta); 32,5x24,7 cm. Dins: “Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona”. TrebMCNB, 8, 66 p, 3 làm.

BATALLER, J. R., 1923. Esquema geológico de la formación jurásica de la provincia de Tarragona. 9 símbols (tra-mes). Esc. Aprox. 1: 222.000. Dins: El Jurásico de la Provincia de Tarragona. TrabMNCN, Ser. Geol. Nº 29.Madrid, 1922.

BATALLER, J. R., & VILASECA, S., 1923. [Esquema geològic del cap de Salou] Escala 1:250.000 15x11 cm, 8 símbols,una tinta. Dins: “Geologia del Cap de Salou”. ButllCEC, 33(336):5-32.

b) Memòries, notes i comunicacionsFAURA, M., 1915. “Una tortuga fósil en el eocénico de Gerona”. Extr. de: BolRSEHN, 15: 291-295, 1 làm.GARCÍA DEL CID, F., [& FAURA, M.], 1915. “Hallazgo de formaciones lacustres pliocénicas en Montroig (prov. de

Tarragona”. BolRSEHN, 15: 105-107. Resum de la comunicació per Faura: BolRSEHN, 15: 426.FAURA, M., 1916. “Contribución a la fauna braquiopódica astiense de Vilacolúm, provincia de Gerona”. BolRSEHN,

16: 287-288FAURA, M., 1916. “Nota geològica” [Probable erupció granítica secundària a Bigues] (resum). ButllICHN, 13 [16] (6): 86.FAURA, M., 1916. “Montjuich. Notas geológicas”. Barcelona, Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros,

7(28): 18-67. Extracte: Ibérica, 9[1918], (213): 72-77; (214): 89-92. Resum, per Opisso: La Vanguàrdia, 15/02.FAURA, M., & CANU, F., 1916. “Sur les Bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne”. TrebICHN, [2]:59-193, 9 làm.BATALLER, J. R., 1917. “El Siderolític a Catalunya?”. ButllICHN, 14 [17] (8-9): 125-129, tall geol.FAURA, M., 1917. “La muntanya de l’arena o les dunes de Salou”. ButllAER, 2: 117-120.FAURA, M., 1917. “Caracterització de l’oligocènic a Montserrat” (resum). ButllICHN, 14[17], (6) p. 86.VILASECA, S., 1917. “Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona”. ButllAER, 22-23: 38-64, 2 làm.BATALLER, J.R., 1918. “Algunes localitats de Graptolites” (resum). ButllICHN, 1[18](1): 13-14.BATALLER, J.R., 1918. “Troballes paleontològiques [Chalicotherium goldfussi Kaupp] a Piera”, ButllICHN, 1[18]“6”, p. 122.BATALLER, J.R., 1918. “Mamífers fòssils de Catalunya”. TrebICHN, 4: 111-272, 19 làm.BATALLER, J.R., 1918. “Sobre la troballa del Lithothamnium [a Sants]”. ButllICHN, 1[18](8): 154-155.FAURA, M., 1918. “Sobre la presencia de una pudinga poligénica en digestión por el granito eruptivo de Vall Fornés,

Cánoves, provincia de Barcelona”. BolRSEHN, 18: 470.FAURA, M., 1918. “Contribució a la fauna ictiològica del Kimmeridgià del Montsech, província de Lleida”. (resum).

ButllICHN, 1[18](6): 121.FAURA, M., 1918. “Naturalesa, origen, i edat de formació de les Bauxites de la Serra de la Llacuna”. ButllICHN,

1[18](2): 49-55. Resum: Ibérica, 10(241): 114.FAURA, M., & ALMERA, J., 1918. “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de la província de Bar-

celona recollides en la preparació del Mapa Geològic de Catalunya”. AnJCN, 3: 119-135.BATALLER, J. R., 1919. “Las bauxitas de Catalunya”. RevRACEFN, 17: 422-470. 1 mapa 1:60.000 tramat en negre.

Reproduït a: Producción, 2(22): 138-143; (23)169-173; (24)188-198; 1 mapa geol. b/n.BATALLER, J. R., 1919. “Excursió geològica al Cap de Salou (Tarragona)”. ButllICHN, 2[19] (1-2): 35-36.FAURA, M., 1919. “Sobre els bancals fossilífers de l’Helvecià de Rubí, provincia de Barcelona”. ButllICHN, 2[19]

(1-2): 22-24.VILASECA, S., & BATALLER, J.R., 1919. “Una nova espècie d’equínit del Triàssic de la província de Tarragona”

(resum). ButllICHN, 2[19 (7)]: 122-123. FAURA, M., & BATALLER, J. R., 1919. “Tres nous afloraments d’ofites” (resum). ButllICHN, 2 [19](7)123-124.VILASECA, S., 1919. “Moviment ascensional de les platges i costes de Salou i Tarragona” (resum). ButllICHN, 2[19](8-

9): 146-147VILASECA, S., 1919. “Caracterització del Silúric superior i Devònic inferior a Almoster (prov. de Tarragona)”.

ButllICHN, 2[19](8-9): 172-176, 1 tall geol.VILASECA, S., 1919. “Un nou jaciment fossilífer paleozòic a Cornudella (Priorat)”(resum). ButllICHN, 2[19](5-6):

91-92VILASECA, S., 1919. “Descobriment d’una cova prehistòrica i altres recerques pels voltants de Prades”. ButllICHN,

2[19](7): 136-143, 1 esquema geol., 1 tall geol., 2 làm.BATALLER, J. R., 1920. “Hallazgo de una Sutneria en el Jurásico de la provincia de Tarragona” BolRSEHN, 20: 177-181. FAURA, M., & VILASECA, S., 1920. “Avenç del delta del Llobregat”. ButllICHN, 3[20](5): 102-103.FAURA, M., 1920. “Recents troballes a Catalunya dels mamífers fòssils “Elephas” i Rhinoceros” (resum). ButllICHN,

3[20](2): 38-39.FAURA, M., 1920. “Paleontologia de Terrassa” [Troballes de restes de mamífers fòssils] (resum). ButllICHN, 3[20] (5): 95.

206


FAURA, M., & BATALLER, J. R., 1920. “Les bauxites triasiques de la Catalogne”. 12 p, 1 mapa 1:60.000 tramat en negre.BullSGF, 20: 251-267, 1 mapa geol. b/n.

KILIAN, W., & FALLOT, P., 1920. “Sur l’existence et les faciès de divers étages jurassiques dans la province de Tarragone”. CRAcSci, 171(1): 19-22. Resum per Bataller: ButllICHN, 3[20](7): 172-173.

VILASECA, S., 1920. “Sobre el jaciment neolític de Ciurana (Tarragona)” (resum). ButllICHN, 3[20](7): 138-139.VILASECA, S., 1920. “Caracterització de l’urgo-aptià al Cap de Salou” (resum). ButllICHN, 3[20](4): 75.VILASECA, S., 1920. “Pissarres amb nereids de l’Alt Priorat” (resum). ButllICHN, 3[20](1): 15.VILASECA, S., 1920. “Les pissarres ampelítiques de Santa Creu d’Olorde”. ButllICHN, 3[20](9): 222-223.VILASECA, S., 1920. “Més graptolits de Brugués” (resum). ButllICHN, 3[20](2): 38.VILASECA, S., 1920: “Del Trías tarragoní”. Revista del Centre de Lectura, 2: 20-21.VILASECA, S., 1920. “Contribució al estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona”. TrebMCNB, 8, 66 p, 3

làm, 1 mapa geol. 1:200.000 a una tinta.WÜRM, A., 1920. “Contribució al coneixement del Triàsic de Catalunya”. ButllICHN, 3[20](7):156-162. Traducció per

Faura de “Beiträge zur Kenntnis der Trias von Katalonien”. ZeitDGG, 71(8-12): 153-160. [treball datat 27/02/1914]. WÜRM, A., 1920. “Quelcom sobre el Triàsic de la província de Tarragona”. ButllICHN, 3[20](7): 163-166. (Traducció,

per Faura, d’un treball inèdit).BATALLER, J. R., 1921. “Un nou lepidosteid triàsic” (resum). ButllICHN, 1[21](8-9), p. 152.BATALLER, J. R., 1921. “Nou jaciment de bauxita a Catalunya (Tarragona)” (resum). ButllICHN, 1[21](8-9), p. 152.BATALLER, J. R., 1921. “Excursió a Garraf (Vallcarca)” (resum). ButllICHN, 1[21](5-6): 98.BATALLER, J. R., 1921. “Notes per a la Geologia de la comarca tortosina”. ButllICHN, 1[21](8-9): 188-191.BATALLER, J. R., 1921. “Mamífers fòssils de Catalunya. Nota paleontològica”. ButllICHN, 1[21] (3-4): 80-86, 1 làm.FAURA, M., 1921. “Zona de mineralització, per metamorfisme, en el contacte amb el clap granític d’Alforja, provín-

cia de Tarragona”. ButllICHN, 1[21](8-9): 180-187. 2 figs.FAURA, M., FALLOT, P., & BATALLER, J. R., 1921. “Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de

la chaîne de Cardó (Prov. de Tarragone)”. ButllICHN, 1[21](7): 118-130; 3 làm. de talls geol.VILASECA, S., 1921. “Qualques algues del Juràssic tarragoní”. ButllICHN, 1[21](8-9): 192-194.VILASECA, S., 1921. “Tarragona pintoresca. Serra del Montsant”. Revista del Centre de Lectura, 2(38): 262-265, 1 tall geol.BATALLER, J. R., 1922. “El tómbolo de Montjuich”. ButllICHN, 2[22](1-2): 34-38.BATALLER, J. R., 1922. El Jurásico de la Provincia de Tarragona. Memòria publicada a: TrabMNCN, Ser. Geol.,

nº 29. Madrid, 1922. 117 p, 8 làm, amb un mapa geol a 1 tinta, escala aprox. 1: 222.000.BATALLER, J. R., 1922. ”El Juràssic de la comarca de Tortosa (prov. de Tarragona)” (resum). ButllICHN, 2[22](8): 139-140.FAURA, M., 1922. “Els primers otolits fòssils descoberts a Catalunya” [entre Sant Sadurní i Lavern] (resum).

ButllICHN, 2[22](7): 124-126.FAURA, M., 1922. “Presencia del Canis familiaris L, en els terrenys quaternaris de Montfullà, prov. de Girona (resum).

ButllICHN, 2[22](7): 124.FAURA, M., 1922. “Restes fòssils a Sarrià” (resum). ButllICHN, 2[22](4-5): 82. FAURA, M., 1922. “Restos del elefántido cuaternario de Pedralbes (Barcelona)”. Ibérica, 18(436): 42-44.BATALLER, J. R. 1923. “Assaig bibliogràfic de la geologia de Girona”. ButllICHN, 3[23](1-2): 36-55.BATALLER, J. R., & VILASECA, S., 1923. “Geologia del Cap de Salou”. ButllCEC, 33(336): 5-32; 8 làm; esquemes

geogràfic, geològic i tectònic a escala 1:250.000, talls geol. FAURA, M., 1923. “Das Alter der Granitgesteine Kataloniens”. ZeitsDGG, 75(1-4): 38-44.FALLOT, P., & BLANCHET, F., [1923]. “Observations sur la faune des terrains jurassiques de la région de Cardó et de

Tortosa; (province de Tarragona)”. TrebICHN, 6: 73-260; 13 làm.LAMBERT, J., 1927-28. “Revision des echinidés fossiles de la Catalogne”. MemMCNB, Ser. Geol, 1: 2 fascicles de 102

i 62 p; 8 làm.

c) Cròniques i notes històriques[FAURA, M.], 1916. “Servei del Mapa Geològic i Topogràfic. Institut d’Estudis Catalans”. Dins: Guia de les institu-

cions científiques i d’ensenyança. Diputació de Barcelona, Consell de Pedagogia, p. 91-93.FAURA, M., 1918. “Antologia de naturalistes catalans. M. I. Sr. Dr. D. Jaume Almera i Comas, Dean de la Seu de Bar-

celona”. Physis, 1: 91-94; 106-108; 120-122; 137-142. Resums i extractes: LVC, 18/02/1919; El Correo Catalán,17/02/1919; Ibérica, 11(267): 140-143; ButllCEC, 30(303): 103-109; ResE, 11, 124-130; AttPANL, 72: 132-134;BullSGF, 20: 268-270.

BATALLER, J. R. 1919. “Jaime Almera y Comas”. BolRSEHN, 19: 123-129.FAURA, M., 1919. “El mapa geològic de Catalunya”. Dins: Mancomunitat de Catalunya, l’obra a fer; p. 53-57.VILASECA, S., & FAURA, M., 1919: “Necrología. El M.I. Sr. Dr. En Jaume Almera i Comas, Dean de la Seu de

Barcelona (1845-1919)”. ButllICHN, 2[19](3-4): 57-80.FAURA, M., 1920. “Cap d’any de la mort del Dr. Jaume Almera i Comas”. LVC, 15/02/1920.FAURA, M., 1920. “Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia”. Ibérica, 14(344): 173-175. Resum:

“La ciència catalana a l’estranger. Congrés de geòlegs a Burdeus”. LVC, ?

207


FAURA, M., 1920. “Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any 1919”. Dins: Junta de Ciències Natu-rals, memòria anual 1919-1920, p. 43-49. Extracte a: Crónica oficial de la Mancomunitat de Catalunya, 1(3):74-75.

FAURA, M., 1920. “Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any 1920”. Dins: Junta de Ciències Naturals,memòria anual 1920-1921, p. 57-62.

FAURA, M., 1921. “El Servei del Mapa Geològic de Catalunya en l’Exposició Internacional d’Astronomia”. ButllICHN, 1[21] (8-9): 149 (resum). També dins: “La Mancomunitat de Catalunya a l’Exposició Internacional d’Astronomia”, LVC, ?

FAURA, M., 1922. “Servei del Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22”. Dins: Juntade Ciències Naturals, memòria anual 1921-1922, p. 45-52. També a: Mancomunitat de Catalunya: Acords de l’Assemblea en la seva dissetena reunió (Agost 1922): 212-217.

[FAURA, M.], 1922. “La Ciència Catalana a l’estranger”. LVC, 9/08; 23/08, 8/09.FAURA, M., 1923. “Servei del Mapa geològic de Catalunya. Memòria relativa als treballs fets durant l’any econòmic

1922-23”. Dins: Mancomunitat de Catalunya: Projectes d’acord presentats a l’Assemblea en la seva dinovena reunió i acords que recaigueren (Agost 1923): 212-220.

FAURA, M., 1923. “Servei del Mapa geològic de Catalunya. Antecedents del Servei del Mapa i estat actual dels treballs el 1923”. Dins: Mancomunitat de Catalunya: L’obra realitzada, 1: 120-128.

[FAURA, M], 1923. “Homenatge a la memòria del canonge Almera”. ResE, 15(175-176): 165-167. Resum a ButllICHN,23[23](6): 89.

[FAURA, M.], 1923. “Faura i Sans, Mariano”. EncUIE, 21: 393-395.FAURA, M., 1924. “Carte agronomique de la Catalogne au 100.000ème”. In: État de l’étude et de la cartographie du

sol dans divers pays de l’Europe, Amerique, Afrique et Asie. Bucarest: V Commission International Pédologique,Cartae Romaneasca, Impr. D’Art. R. Sergies, p. 277-278.

FAURA, M., 1925. “N’Eduard Brossa i Trullàs”. ButllCEC, 35(357): 71-74. Resum: Ibérica, 22(254): 323.[FAURA, M] 1925. “La ciència catalana a fora. El doctor Faura i Sans ha estat nomenat conseller de la Societat

Geològica d’Alemanya”. LVC, 16/01/1925.FAURA, M., 1926, “La carte géologique de la Catalogne”. Brussel·les, XIII Congrés Géologique International 1922,

p. 1533-1538.

I. 3. Fons editorial

Fons del mapa 1:100.000

El Servei del Mapa disposà d’una petita part del fons (400 exemplars de cada full) per a la distribució institucional.D’aquests se’n distribuïren entre 150 i 200 dels tres fulls que es varen publicar íntegres (amb memòria explicativa);el de Tortosa no es va arribar a distribuir. El romanent fou tornat a la Junta, i d’aquesta passà al Servei Geogràfic, queprobablement gestionava la resta de l’edició.

Taula I.1. Exemplars dels fulls del Mapa 1:100.000 tornats per Faura a la Junta de Ciències. Font: Inventari de 1924.

En l’inventari de 1927 no consta que l’Instituto Geológico rebés una part d’aquest fons editorial; en canvi, en uninventari de desembre de 1964 fet per Solé Sabarís consta que a la seu de l’Instituto hi havia en aquell moment nomenys d’entre 600 i 800 exemplars dels fulls (excepte el de Sant Feliu) amb les corresponents memòries explicatives,probablement la meitat de les existències del fons en aquell moment. Solé va posar a disposició del nou director del’Instituto Alfredo San Miguel 300 exemplars del full de Tortosa i 400 de la resta, aquests amb la corresponent memòria;no ens consta, però, si aquest traspàs es va arribar a efectuar.

208

Fulls Memòries explicativesMapes

Paper de luxe Paper senzill Totals

24, Sant Feliu 209 111 91 202

34, Vilafranca 199 183 61 244

39, Vilanova 225 77 141 218

41, Tortosa No publicada 275 215 400

43, Les Goles 251 94 159 253


Taula I.2. Existències del Mapa 1:100.000 al Laboratori de Geologia l’any 1964.Font: Inventari de Solé Sabarís (MGSB, Fons del Instituto Geológico).

Poc abans de traspassar els materials de l’Instituto al Museu Geològic del Seminari, es va fer una distribució gratuïta dels fulls del Mapa; els que actualment romanen al Museu són els següents:

Taula I.3. Existències actuals al Museu del Seminari

La part més important del fons, però, es serva a la Cartoteca de Catalunya; la que no hem tingut ocasió dequantificar.

Fons de la Diputació

En Aragonès 2005, exposàvem el que haviem pogut esbrinar sobre la gestió que el Servei Geològic va fer del fonseditorial del Mapa Geològic i Topogràfic provincial. Des d’aleshores n’hem recabat noves dades: una part reduïda delfons fou gestionada pel Servei Geogràfic.

Gestió Servei Geològic – Instituto Geològic. En el moment de la creació de l’Instituto Geològico provincial,el Servei li traspassà íntegrament el dipòsit del mapa provincial. Segons consta en una nota manuscrita afegida al’inventari ...

Taula I.4. Evolució del fons editorial del Mapa geològic de la província en poder del Servei del Mapa Geològic i del’Instituto Geològico provincial. Fonts: 1: Memòria de 1919; 2: Inventari Faura (1924); 3, Inventari San Miguel(1927); 4, Aragonès 2005.

209

Full Mapa Memòria

34, Vilafranca 700 800

39, Vilanova 720 760

41, Tortosa 600 (no publicada)

43, Les Goles 580 750

FullMapa

Memòria Paper de luxe Paper senzill

Gamma general 50 - -

24, Sant Feliu - - 23

34, Vilafranca - 28 10

39, Vilanova 2 27 4

41, Tortosa 12 193 -

43, Les Goles 68 220 37

FullRebuts pelServei del

MapaGeològic (1)

Lliurats a la Junta de Ciències (2) Traspassats a l’Instituto Geológico (3) Romanentactual a laFacultat deGeologia (4)

Enrotllats Plans Totals Enrotllats Plans Totals

I 267 - 225 225 - 181 181 23

II 44 - 25 25 - 25 25 -

III 125 - 79 79 - 67 67 -

IV 1022 425 574 999 400 592 992 290

V 1050 700 245 945 700 220 920 203


Un inventari parcial efectuat l’octubre de 1946 reconeix tan sols l’existència de 5 rotlles de 25 mapes de cadascu-na de les regions IV i V; mentre que segons un altre inventari datat el 1962 hi hauria, a més d’aquests rotlles, cin-quanta fulls de cada mapa, que foren posats a disposició del nou titular de l’Instituto, Alfredo San Miguel Arribas.

Gestió del Servei Cartogràfic. Cap a 1930, segons consta en l’arxiu de la Cartoteca de Catalunya, la Diputaciólliurà al cap del Servei Ferrer de Franganillo un lot de fulls geològics.

Taula I.5. Evolució de la part del fons editorial del mapa geològic provincial gestionada pel Servei Geogràfic.

210

FullDeferència entre

exemplars rebuts dela Junta i lliurats al’Instituto (1927)

Exemplars rebuts dela Diputació,30/12/1930

Totals(1930)

Romanent actual a laCartoteca de

Catalunya(Aragonès 2005)

Regió 1ª, 1:100.000 - 148 148 -

Regió 1ª, 1:40.000 44 32 76 1

Regió 2ª - 26 26 5

Regió 3ª 12 127 149 115

Regió 4ª 7 27 34 40

Regió 4ª (ed. IEC) - 5 5 1

Regió 5ª 25 9 34 10

Regió 5ª (ed. IEC) - 5 1 1


ANNEX II. FONS DOCUMENTAL

II.1. HISTÒRIA

Formació (1919-1924)

El Servei del Mapa Geològic, ultra generar col·leccions geològiques, gràfics i material d’arxiu, aplegà un interes-sant conjunt de llibres i cartografia geològica impresa.

Un cop posat en funcionament el Servei a començaments de 1919, una de les primeres tasques a fer consistí en larecuperació dels fons històrics que es conservaven a l’Arxiu Provincial i de la biblioteca del Mapa Geològic reunidaper Almera que es trobava en dipòsit a la de Catalunya (cosa que s’aconseguí en el primer cas, però no del tot en elsegon). Després, el fons anà creixent no solament per la pròpia activitat del Servei, sinó també per algunes adquisi-cions i donacions. Heus aquí les contribucions al patrimoni del Servei:

a) Herència de la Diputació. En el moment de la posada en funcionament del Servei, es demanaren de la Diputa-ció els materials de l’antic Mapa Geològic i Topogràfic: els arxius històrics de Moulin, Almera i Brossa, el fons editorial dels mapes i els llibres dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Els dos primers punts es varen complir(tot i que la Diputació es va reservar una part del fons editorial), mentre que la biblioteca va ser dipositada enpart al Servei en qualitat de préstec.

b) Adquisicions de la Junta de Ciències. A finals de 1920, la Junta va fer una compra de material científic a Alemanya, aprofitant el canvi favorable del marc. Una part del pressupost es destinà al Servei del Mapa i Paleontologia; Faura va suggerir les publicacions que serien útils per al Servei, i per bé que no es va poder acon-seguir les més valuoses, es varen comprar llibres, revistes i fullets, a més del mapa geològic d’Europa, una esferageològica i uns prismàtics.

c) Adquisicions de Faura. Durant el viatge que va fer per Europa l’any 1922, Faura comprà mapes geològics dediversos països.

d) Donacions. Del Llegat Vidal el Servei va rebre alguns mapes, llibres i documents en una tramesa de 8/06/1922i en una tramesa posterior. També del CEC es varen rebre llibres i fullets. Alguns autors com Almera, Elías,Harlé, Margerie aportaren graciosament fullets i mapes.

e) Materials generats. De l’activitat pròpia del Servei en resultaren les col·leccions de fòssils i roques, una part delfons editorial dels fulls publicats, a més d’una gran quantitat de documentació cartogràfica i escrita original o endiversos estadis de pre-publicació.

f) Després de la constitució formal del Servei a finals de 1918 i de la posada en funcionament l’abril de 1919, la Biblio-teca de Catalunya diposità un lot de llibres, una part dels quals procedia de l’antic Mapa Geològic i Topogràfic, LaJunta de Ciències aportà llibres de geologia i paleontologia entre altres materials. El contingut d’aquests préstecs estàespecificat en sengles inventaris fets en el moment de retornar-los als legítims propietaris, a conseqüència de la desa-parició del Servei. El primer contenia exclusivament una relació de llibres, mentre que el segon material divers:– Préstecs de bibliografia i cartografia: Una selecta biblioteca de paleontologia formada per 62 títols de llibres,

19 de revistes i 30 fullets (Harlé); a més de 2 mapes geològics impresos.– Col·leccions del Museu: 131 capsetes amb fòssils, més dues safates de fòssils carbonífers i 10 fòssils solts. A

més, una mostra de roca i 3 testimonis del sondeig de Puigreig. 1

– Arxiu: Llibre de registre antic del Museu; un paquet de paperetes de fòssils escrites.– Altres materials: 75 cobertes per a l’arxiu de fòssils; 30 clixés de geologia de les publicacions de la Junta; tubs

de vidre amb tapa metàl·lica; una capsa amb tubs de vidre; 8.000 paperetes per a les caixes; números d’esmaltper als calaixos, una estufa elèctrica.

Composició (juliol de 1924)

Per conèixer amb detall el patrimoni del Servei, disposem de l’inventari fet per Faura en el moment de cessar coma director del Servei el mes de juliol de 1924.2 El contingut d’aquest inventari es pot resumir com segueix:

a) Biblioteca: 76 títols de llibres, 9 de revistes, 247 separates, i un paquet de fullets.b) Cartoteca: Un armari de roure i cedre amb mapes de totes classes; un arxivador de roure amb 40 carpetes per als fulls del

mapa geològic de Catalunya; 6 carpetes amb mapes de Catalunya (8); de l’estranger (12); geològics de França (5); mapesoriginals de Moulin (1) i Faura (2); 6 mapes publicats; 16 mapes i gràfics emmarcats; una esfera terrestre geològica.

211

1 Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de laDirección del Mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. D. Mariano Faura y Sans,por pertenecer a la mima (mecanoscrit 3 p, Arxiu de la Junta de Ciències).2 [Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,pertenecientes al Servicio del Mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. MarianoFaura y Sans (mecanoscrit 5 p, Arxiu de la Junta de Ciències).


c) Fons editorial dels mapes. En part a l’armari de roure; però fora hi havia: 45 rotlles dels fulls IV i V d’Almera(25 exemplars cada rotlle); 1.317 exemplars dels cinc fulls publicats del mapa 1:100.000; 700 exemplars de lagamma general de colors i 884 fullets explicatius.

d) Fotografies i gravats: 3 prestatges amb fotografies; 2 carpetes amb fotografies i postals; 147 clixés de gravats;clixés del treball de Fallot sobre ammonits.

e) Arxiu del mapa geològic: 5 dietaris; 15 arxivadors de fòssils; 1 carpeta amb la distribució de fulls i pressu-postos de publicació; llibre memorial del mapa; llibre de comptabilitat; llibre registre de les roques recolli-des; id. de gravats; carpeta amb documents oficials; llibre registre dels fòssils de Catalunya; avantprojecte delsfulls del Mapa.

f) Arxiu històric: Moulin: 1 quadern manuscrit; Vidal: 4 caixes de correspondència, 1 carpeta amb els treballs decamp i llibretes manuscrites; Brossa: 1 carpeta amb els treballs de camp; còpia del registre antic dels fòssils delMuseu; Faura: bibliografia de paleontologia ibèrica; col·lecció de fitxes d’espècies fòssils citades a Espanya icol·lecció de fitxes de gravats; Lambert: original de la memòria dels equínids fòssils.

g) Material científic: Uns prismàtics Leitz; un aneroide inservible, una brúixola; una làmpada i un termòmetre ambles seves fundes.

h) Material d’oficina: 1 pesacartes; 2 gerros de maiòlica i 2 de vidre; una paperera de persiana; dos petjapapers devidre; una brusa; 2 vades; 2 segells i un tampó; 2 prestatges amb material de dibuix i escriptori; 4 arxivadors pera notes de camp.

i) Material fungible: 1 paquet de paperetes d’arxivador; 1 id. de bibliografia; 3 carpetes amb paperetes per arxiu degravats; 3 carpetes per a guies; 2 id. per a mapes; carpetes per a expedients; targes per a acusar rebut de publicacions; un paquet de sobres grossos; paper amb membret; paper de màquina; 2 caixes de sobres; paquet defulls de paper engomat amb números impresos; dues capses d’etiquetes; dues id. de sobres.

j) Col·leccions: 219 capsetes amb fòssils; 12 amb minerals i roques; material procedent de varies excursions, existents a la part baixa d’un armari de caoba.

Traspàs a l’Instituto Geológico provincial (1924-1927)

Immediatament, la Junta transferí bona part del material al Servei del Mapa Geogràfic de la Mancomunitat, on espreveia que s’integraria el del Mapa Geològic amb el mateix director que tenia abans. Pocs mesos després, desapa-reguda la Mancomunitat, es començà a pensar en la creació d’un Institut Geològic de Catalunya. Després que laDiputació destinés una partida a un encara inexistent Instituto Geològico Provincial, decidí traspassar els materialsdel Mapa Geològic al nou Institut, ubicat físicament al Departament de Geologia de la Universitat. En aquest puntes va fer un inventari dels materials a traspassar, signat pels directors del Servei Cartogràfic i de l’Institut Geològicel 20 d’agost de 1927. 3 Segons aquest document, els materials estaven continguts en caixes, el contingut de les qualsera el següent:

Caixa nº 1: 72 clixés de fotogravat, 11 paquets de fitxes, 16 fullets, 20 volums.Caixa nº 2: 100 paquets amb mostres de roca.Caixa nº 3: 1 carpeta amb documents del personal, 80 fullets, 1 capsa amb fullets, 36 volums, 1 col·lecció d’articles

científics i 2 mapes provincials de Chias.Caixa nº 4: 1 paquet de documents, 1 capsa amb fitxes, 1 paquet de paper de seda, 1 bloc arxivador, 1 mapa, 1 fullet,

21 volums.Caixa nº 6: Fòssils.Caixa nº 7: Capses de fitxes i paperetes de camp.Caixa nº 8. 4 fullets; 37 volums.Caixa nº 9. 1 carpeta amb documents, 8 fullets, 1 caixa i 1 carpeta de fullets, 1 anuari, 1 memoràndum, 1 mono-

grafia; 22 volums.Caixa nº 11. Capses de clixés fotogràfics; 2 carpetes de documents; 3 fullets; 45 rotlles del mapa d’Almera; 8

mapes enrotllats, 5 quadres grans i 2 petits.Caixa 13. 1 capsa amb clixés de fotogravat; 1 capsa fullets d’Almera; Mapa geológico de España (capsa); catàleg

de roques; 8 volums. Calaixera de cortina: 17 mapes de termes municipals; 1.180 mapes d’Almera; 9 carpetes amb 177 mapes;

36 mapes geològics d’Itàlia i Bèlgica; 40 del Mapa Geològic d’Europa.Apart: 14 carpetes de plànols i 37 volums.En aquest inventari es troben a faltar tres caixes, cosa que sembla indicar que no tots els materials foren traspas-

sats. En efecte, això es pot constatar amb la presència de si més no una part de la cartografia topogràfica (les provesde les litografies de Brossa) a l’actual Institut Cartogràfic, hereu del dipòsit de l’antic Servei.

212

3 San Miguel, M. i Ferrer. 20/08/1927: Relación del material que se halla en la Sección del Servicio Cartográfico y que setraspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p, AHDB, lligall 4180).


En arribar el material al nou emplaçament, tal com establia el conveni entre Diputació i Universitat, el Director vafer inventari detallat del material4; però aquest no es va marcar al segell de l’Institut com prescrivia el conveni.

a) Biblioteca: 207 referències bibliogràfiques entre llibres, revistes i separates; 3 carpetes amb butlletins de laICHN, 1 id. del Servei Meteorològic de Catalunya, 1 id de la Soc. Ibérica de CCNN

b) Cartoteca: Un armari amb persiana amb mapes de totes classes; 13 carpetes grosses amb documents del Mapa1:100.000; 28 rotlles del mapa de la regió 5ª i 16 del de la IV; Mapes emmarcats: 5 del Dr. Almera, 5 dels fulls1:100.000, 1 carpeta amb el mapa geològic i agronòmic de Baviera i una altra amb el de Prússia. Un mapa deCoello; 1 carpeta amb memòria i plànols de Carbons d’Erillcastell

c) Fotografies i gravats: Dues bosses amb fotografies publicades a les memòries dels fulls de Vilanova i St. Feliu;20 capses de plaques de fòssils; 132 tacs de gravats.

d) Arxiu del Mapa Geològic: arxivador amb el catàleg de la col·lecció de roques; id de fòssils; 4 carpetes amb documents i apunts del Mapa Geològic; 3 capses en forma de llibre amb factures, documents, i dades explicativesd’alguns fulls del mapa.

e) Arxiu històric.f) Material científic: una brúixola de butxaca.g) Material fungible: 7 paquets de fitxes de paleontologia i 2 de bibliografia geològica; fulls en blanc “gravats”, en

una caixa.h) Capses buides: “Gravats”, “Mapes militars”, “Mapes del Servei geogr. de C”; “Comptes, material i excursions”.i) Capses miscel·lànies: una amb guies de Catalunya i impresos “Gravats”; sis capses amb mapes i fotografies.De la comparació entre els inventaris de Faura i San Miguel, es pot veure que una part dels materials no va arribar

al nou Institut: l’esfera geològica, el material científic; el material d’oficina, el material fungible i les col·leccions;tampoc el fons editorial del mapa geològic 1:100.000.

Conservació al Laboratori de Geologia (1927-1985)

Desaparegut l’Instituto (setembre de 1930) sense successió, el material romangué al Departament de Geologia.Sembla que no sortí del tot indemne de la guerra civil, passada la qual fou traslladat a una altra dependència de laFacultat. Després que Solé Sabarís substituís San Miguel al front de la Càtedra, la Diputació decidí subvencionar denou l’Institut a partir de 1944. Hi ha indicis que Solé va fer inventari de material, perquè s’ha conservat un paper que

213

4 San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografia de ladirección de Obras públicas de la Excma. Diputación de Barclona al Director del Instituto Geológico Topográfico provin-cial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognostica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, deteni-damente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre le Rector de estaUniversidad y la Excma, Diputación provincial de Barcelona (mecanoscrit 6 p i manuscrit original 24 p incomplet; MGSB,fons de l’Instituto Geológico).

Fig. A.1. Segells identificatius. a) Museu Municipal de CiènciesNaturals (1906?); b) Serveis Geològics de la Junta de Ciències(8/03/1918); c) Llegat Vidal (10/01/1922); d) Servei del Mapa Geològic(1922); e) Institut Geològic de la Diputació (1927).

Fig. A.1. Identificative seals. a) Museum of Natural History ofBarcelona (1906?); b) Geological Services of Barcelona Science Board(8/03/1918); c) Vidal collection (10/01/1922); d) Geological MapService (1922); e) Geological Institute of Barcelona Council (1927).

a) b)

d) e)

c)


assenyala la existència a la Biblioteca del Laboratori de Geologia de 5 rotlles de mapes Almera-Brossa de la regió 4ªi altres tants de la 5ª. Aquest paper, que porta el títol “Inventario nº 2”, fa referència a una relació que no s’ha trobatentre els papers del fons de l’Instituto.

Passada una primera etapa en la que es mantingué la identificació IG (en les enquadernacions dels llibres, per exem-ple), la biblioteca i la cartoteca del Servei s’incorporaren a les del Departament –d’antuvi com a Laboratorio de Geo-logia i més endavant com a Departamento de Geomorfología y Tectónica-, quedant segregat l’arxiu i el dipòsiteditorial i quatre carpetes amb mapes diversos.

De 1964 són uns inventaris parcials de Solé que fan referència exclusivament al dipòsit editorial de mapes. Corres-ponen al moment en què –probablement per raons d’incompatibilitat- l’Instituto Geològico fou assumit per un altredepartament universitari: el de Petrologia que dirigia el Dr. San Miguel Arribas. Solé li oferí aleshores una part deldipòsit editorial, però no la resta dels materials. El que ens diuen aquests inventaris és que al departament de Geo-morfologia hi havia una part del dipòsit editorial del mapa geològic 1:100.000, el qual no havia estat transferit ambla resta dels materials del mapa l’any 1927, cosa que obliga, doncs, a pensar en un traspàs posterior des del ServeiGeogràfic de la Diputació al Departament.

Pel que fa a la cessió d’una part d’aquest fons al departament de Petrologia, no en tenim constància, però resultaversemblant atesa la migradesa del que ha subsistit en el primer.

Dispersió dels materials (ca. 1985)

Ja als anys 80, el Dr. Solé Sabarís decidí dipositar l’Arxiu de l’Instituto provincial al Museu del Seminari, on el Dr.Via havia començat a formar un Arxiu Històric i Biogràfic.

L’any 1985, coincidint amb el trasllat de la Facultat i la desaparició de Solé Sabarís, es va inventariar un dipòsit demapes antics que es trobava al Departament contingut en quatre carpetes, que resultà procedir del Servei del Mapa;s’hi identificaren mapes procedents del llegat Vidal, uns altres s’atribuïren a un suposat llegat Brossa, i d’altres a fonsdiversos. Aleshores es varen fer gestions per traspassar aquest fons de mapes al Servei Geogràfic de la Generalitat;5

però no es va arribar a cap acord. Quinze anys després, aquest fons fou també, per decisió del degà de la Facultat,dipositat al Museu Geològic del Seminari.

Ubicació actual

A conseqüència de les vicissituds sofertes, el patrimoni material del Servei Geològic de la Mancomunitat es trobaavui repartit entre diverses institucions. Excepte les col·leccions, que no s’han mogut del Museu de Geologia, la ubicació de la resta es pot resumir en la taula següent:

Taula II.1. Ubicació actual dels materials del Mapa.

II. 2. BIBLIOTECA

Formació i conservació

A finals de 1915, els llibres comprats pel Dr. Almera amb càrrec al Mapa Topogràfic i Geològic de la Diputacióforen dipositats, per decisió del President Prat de la Riba, a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, la mateixainstitució que havia assumit la gestió del Mapa. Des d’aquella data i fins a la constitució oficial del Servei l’any 1919,Faura havia de sol·licitar en prèstec els volums que necessitava consultar: per la correspondència que s’ha conservat

214

Institut Cartogràfic(ex Servei Cartogràfic de la

Mancomunitat)

Biblioteca de la Facultat(ex Instituto Geològic de la

Diputació)

Museu del Seminari(ex Laboratorio de Geologia

de la Universitat)

Arxiu - - Íntegre

Biblioteca - Integra -

Cartoteca Mapes impresos Geològics: Originals i provesTopogràfics: minutes i proves

Topogràfics: minutes, originalsi proves (Brossa)

Fons editorial Mapes 1:40.000 i 1:100.000 Mapes 1:40.000 Mapes 1:100.000

5 Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de geomorfologia i tectònica (Universitat de Barcelona).Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985. (Mecanoscrit, Institut Cartogràfic de Catalunya).


a la Biblioteca de Catalunya sabem que li deixaren en préstec ocasionalment les obres malacològiques de Loriol(14/09/1917), els graptòlits d’Elles i Wood, les memòries de paleontologia de la Société Géologique de France i unaobra de Barrois; també que el 25/05/1918 Faura es comprometé a retornar-los, tal com desitjava la Biblioteca.6

La biblioteca es comença a formar en el mateix moment de la constitució del Servei en el si de la Junta de CiènciesNaturals i, durant els anys d’activitat, entre 1919 i 1924, acumulà llibres de procedència diversa:

A. Dipòsit de la Junta de Ciències (març de 1919). La Direcció del Servei pogué disposar dels llibres de geologiai paleontologia de propietat de la Junta que ja eren al Museu. La relació d’aquests llibres es troba en un l’inventarisignat per Faura i Pardillo en el moment de la dissolució del Servei.7 Entre d’altres, el lot comprenia una selecta biblioteca de paleontologia formada per algun manual (Gaudry, Pictet, Zittel), 8 monografies sobre vertebrats entreels que destacariem els Ossemens de Cuvier, les obres malacològiques de Cossmann; alguns volums de laPalaeontographical Society (Harmer, Lycett i Wright) i altres treballs sobre ammonítids (Nicolesco, Reynes i Roman).

B. Dipòsit de la Biblioteca de Catalunya (juny de 1919). En la reunió constitutiva del Servei del Mapa de la Juntade Ciències s’acordà sol·licitar de la Diputació tots els llibres adquirits pel Dr. Almera que la Biblioteca de Catalunyatenia des de 1916 (vegeu la relació d’aquest material a Aragonès, 2005), una part dels quals ja eren a la nova seu delMapa al Museu Martorell:

4. Sol·licitar de la Biblioteca de Catalunya el retorn formal de tots els llibres, que essent propietat de laDiputació ne feu entrega el Dr. Almera, i que avui tenim en part en calitat de dipòsit en la secció del Servei delMapa Geològic de Catalunya. Procurar fer les gestions convenients per a esclarir aquest retorn d’un modo espe-cial amb el Sr. Puig i Cadafalch. No obstant procurar que la Diputació trameti a la Biblioteca de Catalunya sem-blant comunicació que a l’Institut d’Estudis Catalans. (Acta de reunió la Ponència del Mapa Geològic, 25/04/1919;Arxiu de la Junta de Ciències Naturals).

El 16 de juny la Biblioteca prestà un lot de 51 títols de paleontologia dels quals 35 pertanyien al dipòsit efectualpel Dr. Almera, segons una relació del director del Servei;8 la resta procedien d’un llegat que el govern francès haviafet a la Biblioteca. En aquesta llista figuren manuals com els de Hoernes i d’Orbigny, la Lethaea geognostica deBronn, els 22 volums de les memòries de paleontologia de la Societé Géologique de France; a més d’obres de mala-cologia (Agassiz, Bellardi, Brocchi, Sandberger), paleobotànica (Heer, Rerolle, Saporta, Zeiller); monografies depaleontologia estratigràfica com el Système silurien de Barrande; així com els 3 volums de l’explicació del MapaGeològic de França. Sembla que hi hagué una segona sol·licitud complementària que no fou atesa, perquè d’una llistaespecial que es va fer el 16 de juliol ...

... no se’ns deixà cap, i per cert que m’ha perjudicat extraordinàriament per atendre les tasques encomanades enel Museu; entre elles n’hi havia d’incompletes de les que nosaltres haviem seguit les subscripcions que inicià el Dr.Almera, particularment les obres de Cossmann entre altres (Faura: Carta a Jordi Rubió, 21/10/1921, Arxiu de la BC).

C. Adquisició d’un lot d’obres d’estratigrafia i paleontologia (desembre 1919-març 1920) La forta devaluació del marc alemany, acabada la guerra, va produir un allau de compres de tota classe d’efectes

per part d’altres països; també la Junta de Ciències decidí aprofitar l’ocasió per adquirir a baix preu llibres i materialcientífic en aquell país. És per això que aprovà un pressupost extraordinari de 13.500 pessetes, al canvi 98.541,80marcs, suma de la que es tractava de treure tot el partit possible i procurar per un igual que hi participessin tots elsdepartaments del Museu, incloses les seccions de zoologia i el mapa geològic, amb un marge aproximat de 1500 pes-setes. Al capdavall, la relació degué ésser encara més favorable, ja que el marc passà a canviar-se al 0,06% o sigui a15,15 marcs per pesseta; de manera que els 112.348,30 marcs que pujà la factura total no valien més que 7.415,75pessetes. El 9,22% del total correspongué a la secció “Mapa geològic, Paleontologia”.

Josep Maluquer, encarregat de les adquisicions, demanà als Regents que féssin una relació dels llibres desitjats.Faura va triar –depressa i corrents, segons digué- els llibres de paleontologia sobre els catàlegs nos. 466, 467, 468 i 469de la casa Friedländer, de Berlín; en ella hi figuraven els Palaeontologische Abhandlungen; els de la Societat suïssa dePaleontologia (33 vols), les edicions completes de la Palaeontographical Society (71 vols), la Paléontologie françaisede d’Orbigny (13 vols) i 63 obres més de paleontologia, de les que se’n compraren 19.9 La relació definitiva de publi-cacions encomanades és més extensa i més propera als que en realitat es varen comprar; és aquesta una llista única enla que no se separen els llibres corresponents a cada secció del Museu, i inclou, a més dels llibres, les separates.10

215

6 Correspondència Rubió-Faura; Arxiu de la Biblioteca de Catalunya.7 Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de laDirección del mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura y Sans,por pertenecer a la misma. (Arxiu de la Junta de Ciències Naturals).8 Faura, 16/06/1919: Llibres de l’Excma Diputació dipositats en la Biblioteca del Museu de Catalunya-Departament delmapa Geològic en data 16 de juny de 1919. Mecanoscrit 4 p., Arxiu de la BC.9 Faura: Relació de llibres (Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1204).10 Maluquer: Relació de llibres sol·licitats per les seccions (AJCN, Exped. 1128).


En l’informe de les adquisicions realitzades, Maluquer reconeix la impossibilitat d’aconseguir la sèriePalaeontographica i el Système silurien de Barrande:

Per al servei del Mapa geològic, sel·leccionats pel Director del mateix els llibres preferents, fou entregada la llista a lacasa Friedländer, amb la prescripció única, de que no excedís la factura a uns 7.800 a 8.000 marcs, adquirint ademés elsprismàtics, les fulles no agotades del mapa geològic internacional, el globus, etc. Malauradament, l’obra cabdal “Palaeontographica” no poguèrem trovarla com no fos pagantla a marcs or, o siguin 50.000 marcs, demésde les despeses d’ambalatje, etc. No cal dir que no la compràrem. Tampoc poguèrem trovar el “Barrande, Système silurien” (J. Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encàr-rec de la Junta de Ciències Naturals, a Alemanya. Museu de Zoologia, Arxiu de la Junta de Ciències Naturals, exped. 1128)

Pel que fa als llibres que finalment es varen comprar, no entra en gaires detalls, com es pot veure en la taula II.2.A aquesta llista se l’hi hauria d’afegir la traducció alemanya del Torrubia, inclosa en l’epígraf “General”, que costà36 mk (2,31 pessetes). Segons l’inventari de 1924, les separates adquirides serien: 33 de geologia, 18 de paleontologiai 60 de temàtica diversa.

A algunes de les peces se’ls aplicà el segell circular Museo Municipal de Ciencias Naturales; per bé que no totesles separates el porten. La relació de llibres –excepte els de les separates- es troba en l’inventari de material tornat ala Junta en el moment de la dissolució del Servei (nota 1): dues revistes i 21 monografies entre els quals destaca l’obra de Koninck sobre la calcària carbonìfera, la Flora de Sternberg, els ammonits de Wright, els coralls de Koby iels vertebrats de Kaup. A més, 18 fullets de paleontologia i 168 fullets diversos sense especificar.

Taula II.2. Obres comprades a Alemanya per a la secció “Paleontologia i mapa geològic”. Font: Maluquer, 3/03/1920.

D. Llibres del llegat Vidal (juny de 1922). Un document signat per faura reconeix haver rebut diverses obres de car-tografia i geografia amb destí al mapa geològic.11 Probablement es tractava de duplicats o bé d’obres que l’Acadèmia(institució a la que Vidal va llegar la seva biblioteca) ja tenia. Hi figuren dos llibres: Las primeras edades del metal enEspaña, de Siret, i el projecte de sanejament de de Barcelona per García Faria, a més de 18 fullets sense especificar;així consta també en l’inventari de material propi del servei signat per Faura i Pardillo el 23 de juliol de 1924. 12

E. Compres de juliol de 1922. Segons la memòria de l’any econòmic 1922-23, Faura adquirí aquell estiu el llibret-guía de les excursions a Brusselles, i a més d’una guia de suissa, una guia del Cardener de Torras i una obra de laxarxa geodèsica española d’Ibañez.13

F. Donació del Centre Excursionista. El Centre Excursionista de Catalunya –al qual Faura estava vinculat com apresident de la Secció de Geografia i Geologia - va fer una donació d’11 llibres i un gros paquet de fullets i guies. Elsprimers estan relacionats en l’inventari dels materials propis del Servei ja citat.

216

11 Faura, 8/06/1922: [Materials del Llegat Vidal, rebuts a través de Bataller per al Servei Geològic]. Mecanoscrit 2 fulls,(MGSB, Fons Faura).12 Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,pertenecientes al Servicio del mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. MarianoFaura y Sans (Mecanoscrit 5 p, Arxiu de la Junta de Ciències Naturals).13 Faura, 30/06/1923: Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1923-23 (Mecanoscrit 12 p, MGSB).

Obres Marcs Pessetes

Ammon, Schildkröten 16,00 1,05

Berendt, Reste vorwelt (2 vols) 72,00 4,75

Portis, Schildkröten 16,00 1,05

Schlösser: Affen, Lemuren 104,00 6,86

Pantocsec, Bacillarien Ungarns 610,00 40,26

Vertebrata fossilia (18 publicacions) 30,00 1,98

17 obres (Filhol, Kaup, Leriche, Perner, Sauvage, Sternberg) 698,50 46,10

26 vols (Ameghino, Koby, Koninck, Wright) 4.521,00 298,41

105 fullets Austria-Hongria (1881-1918) 120,00 7,92

Palaeontologische Abhandlungen (vols 1-8) 1.880,00 124,09

Bolletino dal R. Comitato geologico d’Italia, 1-18 i 20-27 258,00 17,03

Total 8.325,50 549,50


G. Altres donacions no estan documentades, però segurament les col·leccions de separates d’Almera (34 opuscles),Elias (una col·lecció o un volum de separates) i Harlé (dos paquets de 46 i 30 separates) foren donades pels autors.

Segons es diu en la memòria d’activitats signada el 20/06/1923, aquell any s’havia començat a organitzar un arxi-vador cedulari per tal de tenir catalogats tots els documents, cartogràfics i altres, pertanyents al Servei. El cedularis’ha conservat, del qual s’ha extret una fitxa bibliogràfica que s’exposa al Museu dins la vitrina del Mapa Geològic.La fitxa porta el logo del Servei a la part superior esquerra. El material no es va marcar, però: tan sols hem vist elsegell del Mapa Geològic en una de les peces (el Compte-Rendu d’Almera sobre la reunió extraordinària de la SociétéGéologique de 1898).

Devolució del material

Havent decidit el Consell de la Mancomunitat la suspensió de les activitats del Servei i el cessament del Director,aquest organitzà la devolució de la biblioteca als seus propietaris i el dipòsit dels llibres propis del Servei a la Juntade Ciències, cosa que es va fer entre els mesos de juliol i agost de 1924.

Dipòsit de la Biblioteca de Catalunya. Segons consta en una nota manuscrita afegida a la llista del prèstec, signa-da i rubricada el 15 de juliol de 1924, la Biblioteca de Catalunya rebé aquell dia els llibres que el Servei tenia endipòsit, a més d’un volum de Congrés que no hi figurava, i faltant-hi els 3 volums Fayol i 1 vol Renault – ambdós for-men part d’una obra en 3 volums sobre el carbonífer de Commentry. Quedant per recollir l’endemà els 29 volums deMemoires de Paléontologie.

Dipòsit de la Junta de Ciències. En representació de la Junta, Pardillo reconeguè haver rebut el 18 de juliol tots elsllibres de la seva propietat dipositats en el Servei Geològic.

Traspàs al Servei Geogràfic. En un altre inventari, Pardillo signà el 23 de juliol la relació de llibres del Servei lliu-rats per Faura a la Junta. Aquest document separa els llibres del Servei segons el seu origen, considera com a propisels llibres comprats per Maluquer a Alemanya i no enumera les 239 separates més que d’una manera genèrica:Almera, 34; Elies, 1 col·lecció; Harlé, 76; Adquirits per Maluquer: 63 (33 de geologia; 18 de paleontologia; 12 detema divers); 18 del llegat Vidal i 48 no especificats. Immediatament, els llibres passaren al Servei geogràfic, segonsconsta en una nota afegida a l’inventari, amb l’excepció dels següents: Ameghino (mamífers); Reynes i Wright(ammonits) i García Faria (Sanejament), que la Junta es va reservar.

Traspàs a l’Instituto Geológico

Per disposició de la Diputació, el recentment creat Instituto Geológico i Topogràfico es va fer càrrec del material.El 20 d’agost de 1927 hi ha un llistat del material, signat pel Director de l’Institut i pel Cap del Servei Cartogràfic. Elmaterial estava en caixes numerades de l’1 al 13 de les que faltaven les 5, 10 i 12. Els llibres estaven repartits en lescaixes nº 1 (16 fullets i 20 vols); 2 (80 fullets i 36 volums, més una capsa amb fullets i una col·lecció d’articles cien-tífics (Elias?); 4 (1 fullet i 21 volums), 8 (4 fullets i 32 volums); 11 (3 fullets), 13 (una capsa amb fullets d’Almera);apart de 37 volums. Cosa que fa un total de 136 volums i un mínim de 104 separates.

Arran dels acords signats amb la Universitat per a la ubicació del nou Instituto Geológico y Topográfico, laDiputació va lliurar els materials de geologia que conservava la Secció topográfica al catedràtic de Geologia,Maximino San Miguel, el qual va ver inventari d’acord amb les bases del conveni.14 Aquest inventari recull amb detallno solament els autors i títols dels llibres, sinó també el de les separates.

Carpeta (1) conteniendo folletos.Carpetes B i C: Institució Catalana d’història Natural (Butlletins?).Carpeta D: Servei Meteorològic de Catalunya (Butlletins?).Institució Catalana d’Història Natural (una carpeta llena de folletos).

Incorporació al Laboratori de Geologia

La biblioteca romangué al Departament de Geologia. És probable que sofrís alguns danys durant la guerra i algunespèrdues posteriors; però el gruix dels llibres de geologia es conserva avui a la Biblioteca de la Facultat de Geologia[BFG], que recollí les biblioteques dels departaments (alguns a l’armari de reserva, BFGRes], i no poques separatesexisteixen entre els fons de separates d’Espanya [BFGEsp] i de l’estranger [BFGSep]

217

14 San Miguel de la Cámara, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección deCartografía de la Dirección de Obras Públicas de la Exma. Diputación de Barcelona al Director del Instituto GeológicoTopográfico provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica de la Universidad deBarcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre el Rectorde esta Universidad y la Excma. Diputación provincial de Barcelona. Mecanoscrit 6 p. (MGSB, Fons del Mapa Geològic).


Algunes de les publicacions seriades foren relligades amb les sigles IG (Instituto Geológico) abans de 1957; o LG(Laboratorio de Geología) entre aquella data i 1969.

Segell Universidad de Barcelona / Laboratorio de Geologia (anys 70).Segell Biblioteca de Geología / Universitat de Barcelona-CSIC (1985).

Estat actual

El fons de llibres i opuscles de geologia propis del Servei s’ha conservat gairebé íntegrament a la Biblioteca de laFacultat de Ciències Geològiques, que heretà els fons del Departamento de Geomorfologia i Tectónica, als que els del’Instituto Geológico provincial s’havien incorporat prèviament. No és aquest el cas de la biblioteca de geografia iciències auxiliars, que no es troba en aquella ubicació i que ignorem on pot haver anat a parar.

Els llibres de propietat de la Diputació emprestats al Servei del mapa es conserven, amb alguna excepció, a laBiblioteca de Catalunya des de 1924.

La majoria dels de propietat de la Junta de Ciències es poden consultar a la Biblioteca del Museu de Geologia.Alguns han estat restaurats i relligats de bell nou.

II. 3. CARTOTECA

Formació i conservació (1915-1924)

Des del mateix moment de la creació del Servei, s’anà formant un fons de mapes a base de diverses aportacions:a) Arxiu del Mapa Topogràfic i Geològic provincial (1915). Tot i que no en tenim constància, és de suposar que en

el moment de fer-se càrrec del Servei del Mapa, Faura rebé del Dr. Almera el dipòsit de mapes de treball gene-rat al llarg de les tres dècades de laboriosa activitat del tàndem Almera-Brossa, format íntegrament per materiald’arxiu (minutes, esborranys, manuscrits, litografies i proves d’impremta), a més d’alguna col·lecció dels mapesimpresos i probablement també algun mapa topogràfic de Catalunya.

b) Documentació generada (1915-19). A aquest nucli inicial se li afegirien els manuscrits parcials de Brossa delfull VI; així com les minutes de camp de Brossa, lliurades arran del projecte de Mapa Geològic de Catalunya a1:40.000,15 els parcials topogràfics del full de Sabadell del nou mapa, del mateix autor, i algun altre mapa comel de Faura de Montserrat (1916).

c) Préstec de la Junta de Ciències (ca 1919). En els inventaris aixecats per Faura-Pardillo l’estiu de 1924 constencom a tornats a la Junta dos mapes, ambdós geològics: el de la Península de Verneuil i Collomb i un de la pri-mera edició del de la provincia de Barcelona.16

d) Fons de la Diputació (estiu de 1919). En el moment de posar en marxa el Servei (1919), la ponència del MapaGeològic acordà sol·licitar de la Diputació els materials cartogràfics existents: els de la primera època del MapaGeològic (1867-1870) que havien estat retornats a l’arxiu provincial pel Dr. Almera, i una bona part del fons demapes geològics-topogràfics publicats per la corporació provincial.

e) Proves i còpies del Servei Cartogràfic (1919-1922). Per al traçat del nou mapa geològic a 1:100.000 era indispen-sable comptar amb les bases topogràfiques elaborades pel Servei Cartogràfic. A més dels fulls publicats, aquest Ser-vei subministrà a Faura proves d’impremta, exemplars sense ombrejar i còpies en blanc i negre dels fulls.

f) Compres de Maluquer a Alemanya (1920). Malgrat que Faura insistí en que comprés mapes, sembla que l’únicque va comprar va ser una esfera geològica per valor de 205,65 marcs, i la Internationale Karte Europe, 51 fullsper 161,15 marcs17

g) Litografies de les pedres matrius del mapa provincial (1921). A sol·licitud del Servei, Brossa llurà proves impre-ses de les pedres matrius a 1:40.000 i 6 exemplars topogràfics del full V i 4 del full IV,18

h) Llegat Vidal (8/06/1922). És sabut que l’enginyer de mines i degà dels geòlegs catalans Lluïs Marià Vidal llegàla seva biblioteca a l’Acadèmia de Ciències i les col·leccions al Museu de Catalunya; la cartoteca, juntament ambels manuscrits i alguns llibres duplicats, anaren a parar al Servei Geològic. La tramesa es va fer en dos moments:un petit lot arribà a través del Dr. Bataller, format per dues col·leccions de mapes geològics (el d’Espanya i elde l’Ariège), i alguns mapes geogràfics (mapa de conjunt de França, els de Catalunya de Morera i del Dépot de

218

15 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los mapas Geológico y Agronómico de Cataluña. Mecanoscrit 26 p, FonsFaura (MGSB)16 Faura i Pardillo, 18/07/1924. Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de laDirección del Mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn. Mariano Faura ySans, por pertenecer a la misma. Mecanoscrit 2 p, Arxiu de la Junta de Ciències.17 J. Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encàrrec de laJunta de Ciències Naturals, a Alemanya (AJCN, ecped. 1128)18 Faura, 1922: Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22. Mecanoscrit 8 p (MGSB)


Fortifications, a més d’alguns mapes de Coello i el de Matas de la província de Tarragona.19 Posteriorment hihagué una segona tramesa de material de la que no quedà altra constància que la notícia: Havent mort D. LluisM. Vidal, la família, generosament, ens ofrenà per al Servei del Mapa geològic, qualques obres, mapes i lesdades de camp preses per l’eminent geoleg català, les que podrán essernos útils per a la confecció del mapageològic de Catalunya, en especial de la provincia de Lleida. Aquest material, després qu’hagi sigut revisatdetingudament, el servarem ordenat en l’Arxiu cartografic del Servei (Faura, 30(06/1922). Segons els inventa-ris posteriors, aquesta segona tramesa estava formada principalment per originals manuscrits geològics, geogrà-fics, de projectes miners i d’enginyeria civil, entre els que destaquen els esborranys que va fer per a la cartografiageològica de la província de Lleida. L’ordenació del material no es va arribar a fer, però se’l va marcar amb elsegell del llegat, circular i en tinta vermella.

i) Compres de Faura (estiu de 1922). En el decurs del viatge europeu de l’estiu de 1922, Faura adquirí una sèrie demapes geològics a Berlín i a Brussel·les, i probablement a Alsàcia. La relació d’aquestes compres està especifi-cada a la memòria 1922-23. Sota l’epígraf “Pharus d’Europa” s’hi relacionen els mapes geològics següents:d’Europa, d’Alemanya, Noruega i de Bèlgica, i fulles soltes dels geològics d’Alemanya, Itàlia, Hongria, Japó iBèlgica i Baviera; els mapes de l’Allier per Boulanger i els de la conca hullera del Nord per Carnelle; un mapadel Mont Blanc i fulls solts dels mapes agronòmics d’Alemanya i Baviera.

j) Obsequi de E. de Margerie. Una relació manuscrita revela que aquest autor donà una col·lecció de 10 plànols deles conques mineres del NE de França, publicats a París l’any 1919.

Els mapes plegats, alguns entelats d’origen, es conservaren en capses i carpetes. Per a la conservació dels mapesplans es va fer construir un armari de persiana i una calaixera. Per als originals i mapes de treball dels fulls 1:100.000es va fer una comanda especial de carpetes. Es va fer emmarcar una col·lecció dels mapes Almera-Brossa i una delnou mapa 1:100.000, junt amb esquemes de distribució i altres gràfics. No sembla que s’arribés a fer inventari demapes, ni tampoc es varen identificar amb el segell de goma del Servei.

Traspàs al Servei Geogràfic de Catalunya

En el moment de la dissolució del Servei s’aixecà un inventari de material (23/07/1924) en el qual les indicacionsque es donen dels mapes són molt lleugeres i de vegades no precisa si es tracta de mapes geogràfics o geològics. Elcontingut d’aquest inventari es pot resumir com segueix:

– Un arxivador de roure amb 40 carpetes per als fulls del mapa 1:100.000 que contenen, entre altres documents,els originals dels fulls publicats i també els de Girona i el full 42, i dos exemplars del full de Barcelona.

– Un moble de roure i cedre per a desar mapes plans, que conté, entre altres: Originals d’impremta i proves dels fulletsde Tortosa i Barcelona; proves litogràfiques de les pedres; originals del full sieè i de Moulin, dels fulls publicats peralmera, del mapa de Lleida de Vidal; plànols de mineria del llegat Vidal; original de la vall de Ribas (Faura); unacol·lecció de mapes geològics de diversos països europeus, inclòs el Mapa Geològic Internacional d’Europa.

– Mapes geològics i altres gràfics emmarcats en roure: Almera-Brossa i Mapa 1:100.000; mapa geològic d’Espanya (de Faura?); dos quadres de distribució de fulls; columna del sondeig de l’Empordà (Faura).

– Carpetes de mapes: a) mapes Almera-Brossa entelats; b) treballs de camp de Brossa; c) treballs de camp deVidal; d) 8 mapes de Catalunya; e) 12 mapes estrangers; f) 5 mapes geològics de frança

– Altres mapes originals: Mapa geogràfic de Moulin; projecte de distribució en fulls del mapa provincial (Almera-Brossa); Mapa [geològic] de Montserrat; i mapa geològic de les Guilleries (ambdós de Faura).

– Altres mapes impresos: Mapa Almera-Brossa (quatre col·leccions); mapa geològic de Verneuil; Mapes i memòriesgeològiques de Suècia, Mapa Geològic d’Espanya (aquests, del llegat Vidal)

– Una esfera terrestre geològica– Fons editorial dels mapes provincial i de CatalunyaLa Junta transferí tots els materials al Servei Cartogràfic, que havia d’assumir les funcions del Geològic, el mateix

any 1924. Al cap de tres anys, la Diputació decidí crear un Institut provincial que recuperés, ampliant-les, les funcionsde l’antic Servei Geològic, per bé que reduïdes al territori de la seva jurisdicció.

Traspàs a l’Instituto Geològico Provincial

Per decisió de la Diputació, els materials foren traspassats al nou Instituto Geológico ubicat a la Universitat. Ensconsta que no tots els materials foren traspassats: segons veiem avui, una part dels mapes geogràfics va romandre alServei Cartogràfic: una part de les minutes de Brossa, els originals del full sisè i les proves litogràfiques de les pedres,si més no. Aparentment el Servei cartogràfic es reservà la cartografia no geològica, o una part

219

19 Faura, 8/06/1922: [Materials rebuts del Dr. Bataller pel Servei del Mapa, procedents del Llegat Vidal] mecanoscrit 2 p,MGSB). També Relació extractada del material a la memòria del Servei, 1922-1923.


Segons un inventari signat per ambdós directors, aquest document, datat el 20 d’agost,20 s’esmenten els mapessegüents:

– Una calaixera de cortina: 5 mapes d’Italia, 31 de Bèlgica, 40 Internacional d’Europa, 17 mapes de termes muni-cipals; 204 mapes Almera-Brossa en carpetes i altres 1108

– 45 rotlles del mapa geològic Almera-Brossa– 14 carpetes plànols [mapa geològic 1:100.000]– Mapa geològico de España (una capsa)– 2 mapes Chías de Tarragona i Barcelona– Carta geológica de mineralogia– 5 quadres grans i 7 petitsEn el moment de la constitució de l’Institut Geològic, la Diputació encarregà al seu director, Maximino San

Miguel de la Cámara, un inventari de tots els materials que rebés de la Secció de Cartografia d’Obres Públiques.D’aquest inventari se n’ha conservat un original manuscrit i una còpia lleugerament simplificada datada el ... 21

És probable que no tots els materials del Servei passessin al nou institut, atès que alguns (minutes de camp deBrossa, proves d’impremta), actualment a l’Institut Cartogràfic, degueren romandre al Servei Cartogràfic de laDiputació.

A. Armari de mapes. El manuscrit descriu els mapes amb bastant detall i ens dóna l’organització de l’armari de plànols:1. Mapes originals (topogràfics). Mapes de termes municipals (Olesa, Esparraguera, Arnes, Paüls, Horta de Sant

Joan i 75 mapes del full V d’Almera.2. Mapes de Catalunya. Tres carpetes: 1) Mapes de Lleida i Andorra. Amb originals de Vidal i un perfil geològic

de la Seu a Camarasa: 2, Mapa de Catalunya), amb mapes provincials i altres com el geològic de la vall de Ribes;3) Originals miners del llegat Vidal.

3. Originals Mapa, amb dues carpetes: 1, Mapa geológico de la provincia de Barcelona): originals Brossa full 6è,i còpies; 2, Originals del mapa provincial (Almera-Brossa)

4. Calaix sense títol, amb dues carpetes: Mapes publicats: geològics de l’estranger i geogràfics de les illes. 5. Mapes geològics estrangers: dues carpetes: 1) Itàlia; 2) Bèlgica, França, Baviera. 6. Sense títol: Mapes geològics d’Europa, de la Província de Bercelona, de la conca hullera del Nord.7. Fulla V, amb dues carpetes: 1ª talls estratigràfics, conté mapes diversos; 2) Còpies dels originals de les fulles8. Fulla IV: 175 mapes de la prov de Barcelona, regió 4ª9. Sense títol. 167 mapes de la regió 3º, 58 de la cinquena, 81 de la quarta

10. Sense títol. 32 mapes de la regió 1ª, 25 de la 2ª, 25 de la primera, 128 de la primera

B. Carpetes del mapa geològicAndorra: amb 6 fotos de FauraArenys de Mar, amb un gràfic de corbes de nivellBarcelona, amb alguns apuntsCervera, amb el mapa de Terrassa per Palet, tres gammes generals i alguns apuntsGirona, amb 4 mapes de GironaLes Goles de l’Ebre: contenint 3 mapesHorta: amb dos mapes d’ArnesSant Feliu de Guixols, amb 8 fulls de St FeliuTortosa: un ferroprussiat del terme de Vandellós; un mapa de Rasquera i set mapes de TortosaVilafranca, amb 13 mapes del fullVilanova: amb 6 mapes de VilanovaTalls estratigràfics, amb alguns apuntsDistribució de fulles i gamma general: amb diverses gammes i un ferroprussiat de la divisió en fulls

C. Altres carpetesCarpeta A: Mapa geològic i agronòmic de Baviera.Carpeta E: Mapa geològic i agronòmic de Prússia a 1:25.000

220

20 San Miguel i Ferrer, 20/08/1927: Relación del material que se halla en la seccion del Servicio cartográfico y quese traspasa con esta fecha al Instituto Geológico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p, AHDB, lligall 4180)21 San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografia dela dirección de Obras públicas de la Excma. Diputación de Barclona al Director del Instituto Geológico Topográfico pro-vincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognostica y Estratigráfica de la Universidad de Barcelona, dete-nidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento al acuerdo suscrito entre le Rector de estaUniversidad y la Excma, Diputación provincial de Barcelona (mecanoscrit 6 p i manuscrit original 24 p incomplet; MGSB,fons de l’Instituto Geológico)


D. Capses de cartróCartografia de l‘estranger.Cartografia AlmeraCartografia Vidal (contenia les llibretes de camp)Cartografia BrossaCartografia geològica de França

E. Fons del mapa geològic (mapes enrollats)Regió 5ª: paper gruixut (1913): 25x(9+5)Id paper fi (1914): 25x14Regió 4ª, paper prim (1914): 25x17

F. Mapes soltsCarta de Macià de Viladestes (facsímil); mapa oficial de les carreteres de Catalunya, Verneuil-Collomb

Amb l’inventari es va complir una part de les condicions del conveni amb la Universitat; en canvi no es va marcarel material com estava indicat. Malgrat la dissolució de l’Institut (1930), la cartoteca romangué al Departament deGeologia de la Universitat fins a la nova etapa de l’Institut (1944-1964).

Incorporació a la cartoteca del Departament de Geomorfologia

Desparegut l’Instituto geológico (1964), la cartografia impresa s’integrà a la cartoteca del Laboratorio de Geologia,i després a la del Departament de Geomorfologia. Dos segells de tinta dónen fe d’aquests canvis; el segon és específicde l’Archivo cartografico del departament i porta associat un número de registre.

a) Laboratorio de Geologia Dinámica, Facultad de Ciencias (LG, post-1946).b) Universidad de Barcelona / Facultad de Ciencias / Departamento de Geomorfologia y Tectonica / ARCHIVO

CARTOGRAFICO (A) La resta del fons (esborranys, proves, còpies, etc) romangué també al Departament però sense integrar-se a la

cartoteca.

Un catàleg del material inèdit (1985)

En ocasió del trasllat de la Facultat de Ciències al nou edifici i la reunió dels materials bibliogràfics i cartogràficsdels departaments en una única biblioteca, es va procedir a la catalogació de la cartografia, tasca que es va confiar apersonal de l’antic Servei Cartogràfic de la Generalitat. És així que el fons de mapes impresos va quedar integrat enla Cartoteca de la Facultat.

el personal d’aquest organisme tingué notícia d’un fons antic no inventariat dipositat en 4 carpetes que contenienmaterial de Catalunya; entre els quals, originals de Brossa, proves d’impremta del mapa geològic d’almera, originalsdel Servei Geològic i del Instituto Geológico y Topogràfico provincial.21 Aquest fons es va estudiar i classificar entreel 25 d’abril i finals de setembre de 1985, i es va descriure com segueix:

Un cop fet el buidatge dels catàlegs de la Cartoteca, sense que hi haguéssim trobat cap mapa destacat, la bi-bliotecària ens va comentar que es tractava d’una biblioteca moderna, però que tenien unes carpetes on hi guardavenmapes dels que ja no es feien servir. Entre aquests mapes la majoria topogràfics dels anys 50-60, varen aparèixermolts mapes d’Alemanya entorn 1900-1920, i 4 carpetes més que hi havia un material molt heterogeni que no se sabiaa què corresponia. En vista d’això, es va prendre la decisió de conèixer bé el seu contingut ... El resultat d’anarpreparant el preinventari de la manera més clarificadora possible ens portà a poder determinar que tot el material(tret de la carpeta amb 260 mapes núm. 067) era material de base provinent del Servei del Mapa Geològic (Cartotecade Catalunya, 30/09/1985: Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia iTectònica (Univer. De Barcelona). Mecanoscrit 25 p, Arxiu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya)

Vist que no es tractava de diversos fons aplegats en distintes èpoques, sinó que formava part dels fons procedentsdel Servei del Mapa Geològic, es va fer una classificació provisional en: 1) Llegat Vidal, identificable pel tampó quefigura en els mapes; 3) En el Fons Brossa s’inclogueren aquelles que portaven indicacions en llapis així com els ori-ginals dels mapes impresos. 2) Les peces que no queien en cap d’aquestes dues categories anteriors. Dins de cada cate-goria, es diferencien els impresos, originals, fotocòpies, proves d’impremta, etc., i en cada classe, els geològics delstopogràfics. Diferències de criteri entre el professor coordinador i el Servei Cartogràfic van fer que no s’arribés a capacord, i el fons va romandre a la Facultat, fins que al cap d’uns anys es va dipositar al Museu Geològic del Seminari.

221

22 Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica (Universitat de Barcelona).Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985. Mecanoscrit 26 p (CCICC)


Taula II.3. Mapes procedents del Servei Geologic existents a la Facultat de Geologia, segons un informe de laCartoteca de Catalunya (1985). a) 58 fragments del mapa de J. Almera (Base topogràfica); b) 16 fragments del mapade J. Almera (Base topogràfica); c) 49 proves dels fulls (mapa geològic i base topogràfica) de l’obra d’Almera

Ubicació actual

Actualment el fons cartogràfic del Servei Geològic es troba distribuït en tres centres:Biblioteca de la Facultat de Geologia. Conté exclusivament els mapes impresos, la majoria mapes geològics d’Europa

i de diversos països europeus. El fons està catalogat i és accessible a la consulta informàticament i també mitjançant unfitxer manual. Tret d’alguns mapes plegats, que es troben en caixes dins el recinte de la cartoteca funcional, el gruix delsmapes es conserva en un armari de fusta (probablement el mateix que va fer construir Faura, modificat) en un departa-ment soterrani. Aquest moble, que consta de 16 calaixos i portes de vidre, conté, a més d’altres mapes més moderns:

– Calaix 15. Mapes geològics impresos d’Alemanya i Suïssa– Calaix 14: Mapes entelats i plegats de França del llegat Vidal; mapa geològic d’Hongria.– Calaix 9: Fons de mapes fets per l’Instituto Geológico i publicats per l’IGME, entre els quals els de Barcelona (1929),

Gavà (1930), a més d’exemplars dels de Tortosa (1929) i Balaguer (1934), Bellvis i Sabadell (1946) i Puigreig (1950)– Calaix 6. Mapes geològics impresos (alguns del llegat Vidal) de Noruega, Alemanya, Portugal, mapes geòlògics

de França (fulls del mapa oficial, a més dels d’Allier, Hérault; de Guipúzcoa (Yarza), diversos mapes Geológicsd’España (carpeta que conté l’1:400.000 amb els mapes entelats; a més de la reducció d’aquest a 1:1.500.000,el de Botella, Galícia (Schulz)

– Calaix 5. Mapa topogràfic factici del Pirineu Central (llegat Vidal) i còpies al ferroprussiat del mapa topogràficde les Guilleries

– Calaix 2. Mapes geològics a 1:25.000 de Prússia, Baviera, Alsàcia-Lorena; mapes a 1:40.000 de Bèlgica– Calaix 1. Mapa Geològic Internacional d’Europa (1 carpeta més fulls duplicats)

Museu Geològic del Seminari. Aplega la cartografia no publicada, majoritàriament geològica (esborranys, origi-nals manuscrits, litografies, proves, còpies, etc.) procedent de l’antic Instituto Geològico provincial. El fons, que esconserva en les carpetes de cartró originals, no està catalogat (la part corresponent al Mapa Geológico y Topográficoprovincial ha estat descrita a Aragonès, 2005). Hi ha les carpetes següents:

– Una carpeta grossa amb manuscrits i proves del Mapa Almera-Brossa– Carpetes del Mapa Geològic de Catalunya corresponents als mapes 23 (Girona); 24 (Sant Feliu); 34 (Vilafranca), 35

(Barcelona), 39 (Vilanova), 41 (Tortosa); 43 (Les Goles); Talls estratigráfics; Distribució de fulls i mapa general;Mapes topogràfics a 1:100.000.

– (2) carpetes grosses amb mapes diversos– Altres carpetes

Cartoteca de Catalunya. D’altra banda, a la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic es conserva la part delfons del Servei del Mapa Geològic heretada de l’antic Servei Cartogràfic de la Mancomunitat: es tracta de cartografiatopogràfica de Brossa (originals, litografies, proves d’impremta, còpies, etc) del Mapa Geològic provincial

– En una calaixera situada al dipòsit soterrani retolada 79 i 80 guarda originals, proves d’impremta, fulls publicatsi altres documents relacionats amb els mapes 1:100.000, entre els quals el de Barcelona, Tortosa, Vilanova guarden 3 còpies dels contactes geològics.

222

Material Fons TotalTipus document Classe de mapa Vidal Brossa Altres

Impresos Geològics 3 1 - 4Topogràfics 16 7 17 40Temàtics 1 - 1 2

Originals Aparells miners 6 - - 6Mines i pedreres 15 - - 15Obres hidràuliques i carreteres 7 - - 7Fragments del Mapa Topogràfic 1:40.000 - 58a - 58Còpies anotades id. - 16b - 16Geològics 1:50.000 - - 18 18Distribució dels fulls - - 7 7

Proves d’impremta Mapa 1:40.000 - - 49c 49Fotocòpies Plànols miners 3 3

Topogràfics termes municipals i altres - - 21 21Pòsters Signes convencionals (geològics) - - 1 1Planxes gravat Tesi Llopis Lladó - - 1 1

Total peces 51 82 115 248


– D’altra banda, el calaix 83-1 conté proves litogràfiques de les pedres de Brossa, el projecte de divisió en fullsdel mapa d’Almera i alguns manuscrits de Brossa.

– Arxiu del servei Cartogràfic, incloses les llibretes de camp de Brossa

II. 4. ARXIU

Formació

L’arxiu documental del Servei estava format, a més del material generat per la pròpia activitat, per materialshistòrics de la Diputació, del llegat Vidal, i de la Secció de Paleontologia, pertanyents a la Junta de Ciències. La sevacomposició es troba, més o menys detallada, en els inventaris següents:

1. Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban enpoder de la Dirección del mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr.Dn. Martiano Faura y Sans, por pertenecer a la misma (mecanoscrit 3 p. AJCN)

2. Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,pertenecientes al Servicio del Mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales elDr. Dn. Mariano Faura y Sans. (mecanoscrit 5 p. AJCN)

3. San Miguel i Ferrer de Franganillo, 1927: Relación del material que se halla en la sección del Servicio Geo-gráfico y que se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona (manus-crit 4 p, AHDB. Fons del Instituto Geológico)

4. San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Car-tografía de la Dirección de obras públicas de la Excma. Diputación de Barcelona al director del Instituto Geo-lógico Topográfico provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica dela Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumpli-miento al acuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Exma. Diputación provincial de Barcelona.(mecanoscrit 6 p, i manuscrit original; MGSB, Fons de l’Instituto Geològico)

L’arxiu propi del Servei ha romàs en el Laboratori de Geologia de la Universitat, antiga seu de l’Instituto Geològico,fins que per decisió del Dr. Solé fou traspassat pels volts de 1985 al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, on esconserva actualment.

Composició

Material de la Junta de Ciències (Paleontologia del Museu)

– Còpia del llibre de registre antic del Museu (1) [?]– Llibre de registre de fòssils del Museu (1) [?]– 75 cobertes per l’arxiu de fòssils (1) [MGB]23

223

23 En un armari del segon pis del Museu es conserven aquestes cobertes amb el llom de pell que porta imprès el rètol “Museugeològic de Catalunya” i una guia metàl·lica per a posar-hi una etiqueta extraïble; amb cargols-passadors daurats per tal desubjectar les fitxes. N’hi ha 26 de buides; 9 que contenen fitxes no emplenades de paleontologia i 41 amb fitxes manuscritesde 23x11,5 cm, sense logotip. Formen dues sèries que es distingeixen pel color:a) Col·lecció del Museu: cobertes de color vermell. S’hi pot accedir de tres maneres: registre alfabètic (7 cedularis: A-B; C-E; F-K,

O-P, R-S, P-Z; Indeterminats); per grups (8 cedularis: Coelenterata-Protozoa; Mollusca 1 i 2; Molluscoidea 1 i 2, Echinoderma-ta; Arthropoda; Vermes), i estratigràfic: (6 cedularis: Cámbric-Silúric; Devónic; Antracolític; Oligocènic; Miocènic; Pliocènic).

b) Col·lecció Almera: cobertes de color marró. Segueixen una organització semblant: registre alfabètic: (5 cedularis: A-C; D-L; M-D; P-Z; indeterminats); per grups (6 cedularis: Plantes, Mollusca 1 i 2; Molluscoidea; Coelenterata-Echinodermatai Varia), i estratigràfic, que consta dels elements següents:

Cedulari Numeració Nº teòric de gèneresCambrià-Silurià 1-180 180Devonià-Carbonífer 182-430 249Triàsic-Juràssic 431-581 151Paleozoic-Mesozoic de Barcelona Números no correlatius -Cretaci inferior 582-667 86Aptià I

Números no correlatius des del 668 490Aptià IICretaciPliocènic 1156-1193 38

Total 1194


– Un paquet de paperetes escritas per als arxivadors (1) [?]– 30 clixés de geologia procedents de publicacions del Museu (1) [?]

Fons del Mapa Geològic

Capses i carpetes– Carpeta amb la distribució dels fulls del Dr. Almera; pressupostos i contractes per a la publicació del Mapa (2)– Carpeta amb el repartiment dels fulls del mapa (2)– Capsa de cartró amb el títol Documents oficials. Varis (2, 3)– Capsa de cartró amb el rètol Comptes publicació, buida (4)– Capsa de cartró amb el rètol Comptes material i excursions (4)Llibres– Llibre-memorial del Mapa geològic (2)– Llibre de comptabilitat (2, 3)– Llibre-registre de roques recollides per al mapa geològic (2, 3, 4)– Llibre de registre dels gravats del Servei del Mapa (2)– Cinc dietaris: 1920-1924 (2, 4) [-]– Avant-projecte dels fulls del Mapa Geològic (2) [MGSB]– Llibre-registre dels fòssils de Catalunya (2)Arxivadors i fitxes– 15 arxivadors de fòssils de Catalunya (2)– 4 arxivadors per a notes de camp– 6 arxivadors de pell amb el rètol Museu Geològic de Catalunya; dos d’ells amb fulls (4)– Bibliografia paleontològica ibèrica (2)– Col·lecció de fitxes d’espècies fòssils citades a Espanya (2, 424)– Col·lecció de fitxes de gravats– Un paquet de paperetes d’arxivadors, escrites (1)Memòries geològiques– Carpeta amb els originals dels fullets explicatius del Mapa Geològic (2)– Originals i proves d’impremta dels fulls de Tortosa i Barcelona (ref. 4)– Equínids fòssils de Catalunya, de Lambert (2)Fotografia i fotogravat– Dues bosses amb fotos de les memòries dels fulls St. Feliu i Vilanova. (2,25 4) [?] – Sis capses de cartró amb mapes i fotos (2,26 4) [?]– Una capsa de cartró amb fotos, amb el rètol Mapes del Servei Geog. de C. (4) [?]– Grup fotográfic Geologorum Conventus, Brussel·les (4) [?]– Clixés del treball de Fallot sobre Ammonits juràssics de Catalunya (2, 4) [?]– 147 clixés de les publicacions (2, 327, 428) [?]

Fons Vidal

4 caixes de correspondència (2, 4?) [MGSB]Diverses llibretes manuscrites (2, 429) [MGSB]Capsa de cartró amb quaderns de notes, amb el rètol Cartografia Vidal (2, 4) [MGSB]Carpeta amb memòria i plànols de carbons d’Erill Castell (4) [?]20 capses amb plaques negatius de fòssils; la majoria del llegat Vidal(4) [?]

Fons Moulin

Manuscrit original amb el rètol: Carte géologique de la province de Barcelona., 1869. [MGSB]

224

24 Diu: Especies fòsiles, carpeta F; id. G.25 Diu: Tres prestatges amb fotografies, i “dos carpetes con fotografias y postales”.26 Diu: dues carpetes amb fotografies i postals.27 Diu: 72 clixés de fotogravat + 1 capsa amb clixés de fotogravat.28 Diu: 132 tacs de gravats de les explicacions del Mapa. En el manuscrit original d’aquest inventari es descriuen 134 tacs.La numeració arriba fins al 145, de manera que en falten 11, que corresponen a la diferència entre els 18 buits de numeraciómenys 4 tacs no numerats i 3 números repetits. La numeració és correlativa i segueix l’ordre de publicació dels fulls: de l’1al 33, full de Vilafranca; del 34 al 78, Sant Feliu; del 79 al 97, Les Goles; del 98 al final, Vilanova.29 Diu: Carpeta conteniendo apuntes científicos.


II. 5. CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA

Explicació

Revistes

AnnCAF: Annales du Club Alpin FrançaisBolCMGE: Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de EspañaBullSGF: Bulletin de la Société Géologique de FranceBullSOCAF: Bulletin de la Section SO du Club Alpin FrançaisBullSSNOF: Bulletin de la Société des Sciences Naturelles de l’Ouest de FranceBullSR: Bulletin de la Société RamondButllCEC: Butlletí del Centre Excursionista de CatalunyaButllICHN: Butlletí de la Institució Catalana d’Història NaturalCentralblMGP. Centralblatt für Mineralogie, Geologie, PaläontologieCRAFAS: Compte-rendu de l’Association Française pour l’Avancement des SciencesJahrbKKGR: Jahrbuch der KonigKliche Geologische ReichanstaltJahrKUGAnst: Jahresberich der Kgl. Ungar Geol. AnstaltMemRACAB: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de BarcelonaMemRSEHN: Memorias de la Real Sociedad Española de Historia NaturalMemSGN: Mémoires de la Société Géologique du NordMittGGWien: Mitteilungen der Geologischen Gesellschaft WienNeuesJbMGP: Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geologie, PaläontologieTrabMNCN: Trabajos del Museo Nacional de Ciencias NaturalesTrebMCN: Treballs del Museu de Ciències Naturals de BarcelonaVerhandKKGR: Verhandlungen Konig Kliche Geol. ReichanstaltZeitsDGG: Zeitschrift des Deutschen Geologischen Gesellschaft

Procedència

A: Préstec de la Junta de CiènciesB: Préstec de la Biblioteca de CatalunyaC: Comprat a Alemanya per MaluquerD: Llegat VidalE: Donatiu del Centre Excursionista de CatalunyaF: Altres donacions?

Referències

1. [Faura], 16/06/19. Llibres de la Exma. Diputació depositats en la Biblioteca del Museu de Catalunya – Departa-ment del Mapa Geològic en data 16 de juny 1919. (mecanoscrit, Arxiu de la Biblioteca de Catalunya).

2. Faura, novembre de 1920: Relació de llibres sol·licitats (Arxiu de la Junta de Ciències).3. Maluquer: Relació dels llibres sol·licitats per les seccions (id).4. Maluquer: informe de 3/03/1921.5. Faura: Catàleg de la biblioteca (cedulari, 1922?).6. Faura, 8/06/1922. [Material rebut del llegat Vidal, a través de Bataller]. Mecanoscrit 2 fulls, MGSB.7. Faura, 30/06/1923. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1922-23. (Mecanos. 12 p, MGSB).8. Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder

de la Dirección del Mapa Geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr. Dn.Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la misma. (Mecanoscrit 3 p, Arxiu de la JCN).

9. Faura i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,pertenecientes al Servicio del mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr.Dn. Mariano Faura y Sans. (Mecanoscrit 5 p, Arxiu de la JCN).

10. San Miguel, M; & Ferrer de Franganillo: Relación del material que se halla en la sección del Servicio Geográficoy que se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona. (Manuscrit 4 p,AHDB, lligall 4180).

11. San Miguel, M., 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la sección de Cartografía de la Dirección de obras públicas de la Exma. Diputación de Barcelona al director del Instituto Geo-lógico Topográfico Provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráfica de laUniversidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumplimiento alacuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Exma. Diputación provincial de Barcelona. (Mecanoscrit6 p, MGSB, Fons de l’Instituto Geológico).

12. “Geologia”, dins: Catàleg de la biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 1931.

225


13. San Miguel, M; Marcet, J.; Gallego, S. (PO), Pardillo, F; Pòlit, I., 30/11/1937: Inventari dels Mobles, Aparells illibres dipositats als laboratoris de Mineralogia i Geologia de la Secció de CCNN de la Universitat Autònoma deBarcelona. (Arxiu JCN).

14. [Masriera, A.], 1976. Catálogo de la biblioteca del Museo Municipal de Geología. Ayunt. de Barcelona, Museode Geologia, Impr. Hogar nº 1, 88 p.

15. Catàleg i estat actual de la biblioteca del Mapa Geològic i Topogràfic provincial (fons Almera), donada per laDiputació de Barcelona a la Biblioteca de Catalunya. Dins: Aragonès, 2005: “El mapa geològic i topogràfic de laprovíncia de Barcelona: la sèrie 1:40.000 (1888-1914)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 13:115-280.

Ubicació actual

[BC]: Biblioteca de Catalunya[BMGB]: Biblioteca del Museu de Geologia de Barcelona[BFG]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques[BFGEsp]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques; Secció Separates Espanya[BFGRes]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques; Armari de Reserva[BFGSep]: Biblioteca de Geologia, Facultat de Ciències Geològiques; Secció Separates Estranger[?]: Desconeguda]

Marques

(FMP): Exlibris Francesc Martorell i Penya(ICN): Segell Instituto de Ciencias Naturales(IGE): Segell Instituto Geológico de España(JMCN): Segell Junta Municipal de Ciencias Naturales(LG): Segell Laboratorio de Geologia(MM): Segell Museo Martorell(MMCN): Segell Museo Municipal de Ciencias Naturales(MMG): Segell Museo Municipal de Geología(MS): Dedicatòria a Max Schlosser(SMG): Segell Servei del Mapa Geològic(Vid): Exlibris Luis Mº Vidal

A. Geologia

ManualsFONT I SAGUÉ, N. 1905. Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya. Barcelona, Thomas, 481 p.

(Proc. A; Ref. 8, 12, 14) [MGB, 2 ex: R 380 l R381; top. 55(467.1.1)Fon]30 (MMCN)HAUG, E., 1920. Traité de géologie. París, Colin. 2 t en 4 vols: I, Les phénomènes géologiques; II, Les períodes géo-

logiques (3 fasc.), 2024 p, 135 pl. (Proc. F?; Ref. 9) [?]LANDERER, J. J., 1907. Principios de geología y paleontología. Barcelona, J. Gili, 374 p (Proc. A; Ref. 8, 12,31 13,

14) [MGB, R 597; top. 55+56 Lan]LANDERER, J. J., 1919. Principios de geología y paleontología. Barcelona, J. Gili, 350 p 2 ex. (Proc. A; Ref. 5; 14)

[MGB; R. 11.679] (MMCN)Notions de sciences physiques et naturelles: histoire naturelle. E. Vite, 1912. 324 p (Proc. F?; Ref. 10, 1132) [?]SOLANO Y EULATE, J. M., 1905: Apuntes de geología litológica (geognóstica) e histórica (estratigráfica), Madrid,

Impr. S. Fr. de Sales, 373 p. (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R 983 / top. 551Sol]33 (MMG)

Geologia regionalALBERTI, F., 1864. Ueberblick ueber die Trias mit Berücksichtigung ihres Vorkommens in den Alpen. Stuttgart, Cotta,

353 p (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 8º 229] 34

ALMERA, J. & BOFILL, A., 1894 [-1907]. Descripción de los terrenos pliocenos de los alrededores de Barcelona, conun apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán. Diputación de Barcelona, Mapa Geológico y Topográfico de laProvincia. (Proc. F?; Ref. 10, 1135) [BFGRes]

226

30 Dedicat per l’autor al Museu.31 Diu: 1901.32 Segons aquest catàleg, li faltaven fulls.33 Obsequio del autor, 15/01/1915.34 Relligat en pell/tela blava per la Biblioteca de Catalunya.35 Diu: 2 vols.


ALMERA, J. (ed.), 1896. Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés seguido de cor-tes geológicos y de un cuadro estratigráfico de los depósitos miocénicos de la provincia. Extr. de: MemRACAB,1(20): 349-408. (Proc. F?; Ref. 9, 10, 1136) [?]

[ALMERA, J. (ed)], 1898. Société géologique de France. Réunion Extraordinaire a Barcelone (Espagne) du mercredi 28Septembre au samedi 8 Octobre 1898. Extr. de BullSGF, 26: 661-900 (Proc. F?; Ref. 9, 10, 11) [BFGRes] (SMG)

ALMERA, J. [33 fullets diversos] (Proc. F?; Ref. 9) [?] AMPFERER, O., 1908. Die Triasinsel des Gaisberges bei Kirchberg in Tirol. Viena, l’autor, 7 p. Extr. VerhandKKGReich,

1907 (17-18): 389-393. Inclou la recensió, pel mateix autor, de: Reyer, E: “Geologische Prinzipien fragen”. Leipzig, 1907 (id.) p. 396-397 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN)

BATALLER, J.R., 1922. El jurásico de la provincia de Tarragona. Madrid, Junta de Investigaciones Científicas, 117 p,8 làm. Extr. TrabMNCN, nº 29 (Proc. F?; Ref. 9) [?]

BATALLER, J.R., & VILASECA, S., 1923. Geologia del Cap de Salou. Extr. ButllCEC (Proc. F?; Ref. 9) [?]BERTRAND, L. & MENGAUD, L., 1912: Sur la structure des Pyrénées cantabriques entre Santander et Llanes et leurs

rélations probables avec les Pyrénées. Extr. de ButllSGF, 12: 504-518. (Proc. F?; Ref. 10, 11) [?]BITTNER, A., 1894. Ueberschiebungs-Erscheinungen in den Ost-Alpen. Viena, 5 p. Extr: VerhandKKGR, 14: 372-376

(Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]BITTNER, A., 1894. Noch ein Worth über die Nothwendigkeit, des terminus “norisch” für die Hallstätter kalke aufrecht

zu erhalten. Viena, 7 p. Extr. VerhandKKGR, 1894, (15): 391-398 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)BITTNER, A., 1895. Zur definitiven Feststellung des Begriffes “norisch” in der Alpinen Trias”. Viena, Brüder-

Hollinek. 16 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)BITTNER, A., 1896. Geologisches aus dem Pielachthale nebst Bemerkungen über die Gliederung der alpinen Trias.

Viena, 34 p. Extr: VerhandKKGR, 14: 385-418. (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] (LG)BITTNER, A. 1896. Bemerkungen zur Neuesten Nomenclatur der Alpinen Trias. Viena, l’autor, 32 p. (Proc. C; Ref. 3,

11) [BFGSep] (LG)BITTNER, A., 1896. Dachstein kalk und Hallstätter kalk. Viena, l’autor, 80 p. (Proc. C?) [BFGSep] (LG)BITTNER, A., 1897. Ueber die stratigraphische Stellung des Lunzer Sandsteins in der Trias formation. Viena, 27 p.

Extr. JahrbKKGR, 47 (3): 430-454. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)BITTNER, A., 1899. Ein Bemerkung zur Nomenclatur und Gliederung der alpinen Trias. Viena, l’autor, 6 p. (Proc. C;

Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)BITTNER, A., 1900. Die Grenze zwischen der Flyschzone un den Kalkalpen bei Wien. Viena, 8 p. Extr. JahrbKKGR,

50 (1): 51-58. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN, LG)BÖHM, E. A., 1898. Recht und wahrheit in der nomenclatur der Oberen Alpinen Trias. Viena, 31 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]DUFRÉNOY, O. P. A., & ELIE DE BEAUMONT, 1841-1873: Explication de la carte géologique de France, redigée sous la

direction de M. Brochant de Villiers. París, Impr. Royale. 3 vols (de 4). (Proc. B; Ref. 1) [BC; A55 4º 101-103]ELIAS, J.: Col·lecció d’estudis científics. Volum factici. (Proc F?; Ref. 11) [?] 38

Erläuterungen zur Geologische Karte der Königreichen Bayern (Proc. C; Ref. 11) [?]Estudios geológicos de las islas baleares. Volum factici que conté: 1ª parte: H. HERMITE: “Mallorca y Menorca”

(p. 3-241); 2ª parte: VIDAL, L.M., & MOLINA, E., 1880: “Reseña física y geológica de las islas Ibiza y Formentera”(p. 245-297). Madrid, M. Trillo, 1 mapa: Mapa geológico en bosquejo de las Islas Baleares, por H. Hermite, LM.Vidal y E. Molina, Escala 1:400.000, 1879-1880 (Extr. BolCMGE, t. 15, làm. A) (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGBR3051; top. 55(467.5)Est] (IGE 39; ICN)

Études sur les schistes cristallins, présentées par les auteurs sur l’invitation du Comité d’Organisation. London, IVCongrés Géologique International, 1888. 127 p, 1 pl. (Proc. A; Ref. 8, 12) [?]

FALLOT, P., 1922. Etude géologique de la Sierra de Majorque (Thèse Univ. París). París-Liège, Béranger, 480 p, 10pl, [manquen 3 mapes] (Proc. A; Ref. 8,40 13, 14) [MGB R348; top. 55(467.5)Fal]

FROSSARD, CH. L., 1888. Etude minéralogique-géologique à Pouzac. Extr. Bull. Soc. Ramond, 1988(3): 97-113 (Proc.F?; Ref. 11) [?]

FUGGER, E., 1903. Die Oberösterreichischen Voralpen zwischen Irrsee und Traunsee. Viena, 50 p. Extr. JahrbKKGR,53(3): 295-350 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

FUGGER, E., 1906. Die Gaisberggruppe. Viena, 46 p. Extr. JahrbKKGR, 56(2): 213-258. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFG-Sep] (JMCN)

227

36 Diu: 2 t.38 Es conserva a la Biblioteca de la Facultat de Geologia una col·lecció de separates d’Elies amb segells diversos (San Miguel,Solé Sabarís, Laboratorio de Geología; Biblioteca de Geología). N’hi ha una que porta el segell del Museu: es tracta de Lafaja de terres blaves de Viladecaballs (Ensayo tectónico-morfológico); publicada a: Trabajos de la Sección Excursionista yde Turismo del “Centro Social”, Terrassa, impr. La Indústria, 1923; 4 p.39 Donatiu de l’IGE al Museu.40 Diu: Sense mapa.


FUGGER, E., 1907. Das Blühnbachtal. Viena, 24 p. Extr. JahrbKKGR, 57(1): 91-114. (Proc, C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN)GEINITZ, H. B., 1875. Das Elbthalgebirge in Sachsen. Cassel, Fischer. 2 vols: I, Der untere Quader (319 p); II: Der

mittlere und obere Quader (245 p) (Proc. C; Ref. 9, 1141) [?]GENTIL, L., 1908. Itinéraires dans le Haut Atlas marocain. París, La Géographie, 17(3): 177-200, (Proc. D; Ref. 6)

[BFGSep] (Vid)GORDON, M. O., 1893. Contribution to the Geology of the Wengen and St. Cassian strata in Southern Tyrol. Extr.

Quart. Journ. Geol. Soc, 49 (Proc. E?; Ref. 11) [?]GOSSELET, J., 1922. Les assises crétaciques et tertiaires dans les fosses et les sondages du Nord de la France. Etude

Topographique du Soubassement Paleozoique,VIII. París, Impr. Nationale, 122 p (Proc. B; Ref. 1). [BC]HAHN, F., 1911. Neue Funde in nordalpinen Lias der Achenseegegend und bei Ehrwald. Stuttgart, 36 p. Extr.

NeuesJbMGP, 32: 535-576. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]KORMOS, Th., 1910. Zur Kenntnis der Geologischen und Faunistischen Verhältnisse des Nagyberek-Moores im Komi-

tat Somogy. Budapest, 16p. Extr. de: Resultate der Wissenschaftlichen Erforschung des Balatonsees, I(1), p. 1-16(Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

KRAFT, A., 1897. Ueber den Lias des Hagengebirges. Viena, 26 p. Extr. JahrbKKGR, 47 (2): 198-224, 1 mapa. (Proc.C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)

Livret-guide des excursions en Belgique. XIII Congrés Intern. Géologie, 1922. 900 p, mapes.42 (Adquirit per Faura)(Ref. 7, 9) [?]

MAESTRE, A., 1964. Descripción física y geológica de la provincia de Santander. Junta Gral de Estadística. 43 120 p,1 mapa geol. (Proc D; Ref. 10, 11) [BFGRes] (Vid) (Relligat LG)

MALLADA, L., 1890. Reconocimiento geográfico y geológico de la provincia de Tarragona. Madrid, M. Tello, 175 p(Extr. BolCMGE). (Proc. F?; Ref. 9, 11)

MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Descripción física y geológica de la provincia de Barcelona. Madrid, M. Tello. 487 p,11 làm. (Proc. A; Ref. 4) [?]

Mission d’Andalousie. Études relatives au tremblement de terre du 25 Dec. 1884 et à la constitution géologique dusol ébranlé par les sécousses. Mémoires présentés par divers savants à l’Académie des Sciences de l’Institut Natio-nal de France, t. 30, nº 2. París, Impr. Nationale, 1889. 1 vol 772 p, 4 mapes i 43 làm. Conté: “Exposé et discus-sion des phénomènes qui ont signalé le tremblement de terre du 25 Décembre 1884” (p. 9-55); FOUQUÉ, F. & LÉVY,B. M.: “Expériences sur la vitesse de propagation des sécousses dans des sols divers” (p. 57-77); BARROIS, CH., &OFFRET, A.: “Mémoire sur la constitution géologique du Sud de l’Andalousie, de la Sierra Tejeda à la Sierra Nevada”(p. 79-169); LÉVY, B. M. & BERGERON, J.: “Étude géologique de la Serrania de Ronda” (p. 171-375); BERTRAND, M., & KILIAN, W.: “Études des terrains sécondaires et tertiaires dans les provinces de Granada et deMálaga” (p. 377-579); KILIAN, W.: “Le gisement tithonique de Fuente de los Frailes, près de Cabra (province deCordoue)” (p. 581-599); KILIAN, W.: “Études paléontologiques sur les terrains sécondaires et tertiaires de l’Anda-lousie” (p. 601-739). (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC 5(06)(44.361) 4º)]

MUSSY, M., 1870. Carte géologique et minéralogique du département de l’Ariège. Foix, Pomiès, 269 p, mapes. (Proc.D; Ref. 9?) [?]

National antarctic Expedition. Natural History, vol. I, Geology (Field Geology, Petrography). London, BritishMuseum, 1907. 160 p. (Proc. A; Ref. 4) [MGB R3567; top. 910:502Nat]

PAPP, A., K., s/d. Das Eocäne Becken von Jorna im Vértes. S/i, 28 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]PETHÖ, J., 1887. Die Tertiärbildungen des Fehér-Körös-Thales zwischen dem Hegyes-Drocsa uns Pless-Kodru Gebirge.

Budapest, 42 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]PETHÖ, J., 1888. Die geologischen Verhältnisse der Umgebungen von Bosjeno, Apatelek, Buttyin und Beil im Geler-

Köros-Thale. Budapest, 23 p. (Proc, C; Ref. 3, 11) [?]PETHÖ, J., 1889. Geologische Studien in den nördlichen Ausläufern des Hegyes-Drocsa-Gebirges an dem linken Ufer

der Weissen Körös. Budapest, 34 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]PETHÖ, J., 1895. Die östliche Zusammentreffen des Kodru-Móma und Hegyes-Drócsa-Gebirges im Comitate Trad.

Budapest, 29 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]PETHÖ, J., 1897. Die geologische Verhältnisse der Umgebung von Nagy-Halmágy. Budapest, Franklin, 39 p. Extr.

JahrKUGAnst, 1894, p 33-46. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)Región volcánica de Olot. MemRSEHN (Proc F?; Ref. 9) [?]RICHARZ, S. V. D., 1908. Der Südliche Teil der Kleinen Karpathen und die Hamburger Berge. Ein petrographisch-

geologische Untersuchung. Viena, 48 p. Extr. JahrbKKGR, 58(1): 1-48 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS; JMCN; LG)ROUSSEL, J., 1896. Étude stratigraphique des massifs montagneux du Canigou et de l’Albère. 24 p, 2 pl, 1 mapa. Extr.

BullSGF, 8(52) (Proc. D) [?]

228

41 Diu: 1 vol.42 Figura com a comprat a la memòria de 1922-23; però no a Ref. 9?43 Del Llegat Vidal. Relligat pel marró/tela verda LG.


SACCO, F. 1889. Il bacino Terziario e Quaternario del Piemonte. Bibliografia, Geologia pura, Paleontologia, Geologiaapplicata. Con tre carte geologiche. Milano, Bernardoni. 3 parts en 1 vol + 1 mapa. Conté: I: Il bacino Terziario del Pie-monte (extr. Boll.R.Com.Geol.d’Italia, 1889); II: Catalogo paleontologico del bacino terziario del Piemonte (Roma, Ac.Dei Lincei, 223 p, 1889); III: Geologia applicata del bacino terziario e quaternario del Piemonte (Roma, tip. Naziona-le, 41 p, 1 mapa); Appendize; Mapa geològic a 1:100.000, entelat i plegat. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 4º 143-144]

SAPPER, C., 1888. Über die geologischen Verhältnisse des Juifen und seiner Umgebung mit besonderer Berücksigch-tigung der Lias ablagerungen. Stuttgart, Bonz, 34 p, 1 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)

SKUPHOS, TH. G., 1893. Ueber die entwicklung und Verbreitung der Partnachschichten in Vorarlberg und im Fürs-tenthum . Viena, 1893, 33 p (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]

SÖHLE, V, 1899. Vorläufiger Bericht über die stratigraphisch-geologischen Verhältnisse der Insel Lesina. Viena, 7 p.Extr. VerhandKKGR, 1899 (11-12): 319-325 (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] (MS; LG)

SÖHLE, V, 1900. Geognostisch-palaeontologische Beschreibung der insel Lesina. Viena, 14 p. Extr. JahrbKKR, 50(1):33-46, 1 làm (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS; LG)

THOS I CODINA, S., 1885. Reconocimiento físico-geológico-minero de los valles de Andorra. 2ª ed. Barcelona, Penin-sular. 94 p, 1 esqu. geol. (Proc. F?; Ref. 10, 11) [BFGRes] (Relligat LG)

TOULA, F., 1906. Die Kreindlsche Ziegelei in Heiligenstadt-Wien (XIX Bez) und das Vorkommen von Congerien-schichten. Viena, 28 p. Extr JahrbKKGR, 1906(1): 169-196 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN)

TOULA, F., 1908. Oberer Lias am Inzersdorfer Waldberge (nördlich von Giesshübl) im Randgebirge der Wiener Bucht.Viena, l’autor. Extr VerhandKKGR, 1908(10): 209-232. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

TOULA, F., 1910. Schichten mit Gervilleia (Perna) Bouei v. Hauer, am Gaumannmüllerkogel an der WeissenbacherStrasse. Viena, 24 p. Extr. JahrbKKGR, 59(2): 383-406 (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]

TOULA, F., 1911. Die diluvialterrasse zwischen Hirt und Zwischen-Wässern in Kärnten Viena, 12 p. Extr:JahrbKKGR, 61(2): 203-214, 3 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN)

TOULA, F., 1913. Die Kalke von Jaegerhause unweit Baden (Rauchstallbrunnengraben) mit nordalpiner St. CassianFauna. Viena, extr. JahrbKKGR, 63: 77-126. (Proc., C; Ref. 3, 11) [?]

TORRUBIA, J., 1773. Vorbereitung zur naturgeschichte von Spanien: mit 14 Kupfertafeln versehen welche viele Fossi-lien vorstellen, die in den Spanischen Ländern verschiedenen Welttheile gefunden werden (Trad. C.G. v. Murr).Halle, Gebauer, 147 p. (Proc. C; Ref. 3, 9, 11) [BFGRes]

TRAUTH, F., 1907. Ein neuer Aufschluss im Klippengebiete von St. Veit (Wien). Viena, 5 p. Extr. VerhandKKGR, 1907(10): 241-245. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS, JMCN)

UHLIG, V., 1900. Abwehrende Bemerkungen zu R. Zuber’s ‘Stratigraphie der karpatischen Formationen’. Viena, 19 p.Extr. VerhandKKGR, 1900(2): 37-55. (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep] (JMCN)

UHLIG, V., 1908. Die karpathische Sandsteinzone und ihr Verhältnis zum sudetischen Karbongebiet. Viena, 34 p. Extr.MittGGWien, I: 36-70, 1 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

VACEK, M., 1898. Ueber die geologischen Verhältnisse des südlichen Theiles des Brentagruppe. Viena, 17 p. Extr. Ver-handKKGR, 1898(8): 200-215. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

VACEK, M., 1899. Ueber die geologischen Verhältnisse des Umgebung von Roveredo. Viena, 21 p. Extr. VerhandKKR,1899(6-7): 184-204 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

VACEK, M., 1901. Zur Geologie der Radstädter Tauern. Viena, 23 p. Extr. VerhandKKGR, 1901(8): 191-213 (Proc. C;Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)

VIDAL, L.M., 1886. Reseña geológica y minera de la provincia de Gerona. 1 mapa (Extr. BolCMGE, 134: 209-380)(Proc. F?; Ref. 9, 10, 11) [?]

VILASECA, S., 1918. Terrenys paleozoics del Camp de Tarragona. Extr. Bull. Agr. Exc. Reus (Proc. F?; Ref. 9, 11) [?]WAAGEN, L., 1892. Vorläufige Mitteilung über die Ablagerungen Trias in der Salt-range. Viena, 10 p. Extr.

JahrbKKGR, 42(2): 377-386. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)WAAGEN, L., 1898. Der neue Fundort in den Hallstätter Kalken des Berchtesgadener Versuchsstollens. Viena, 14 p.

Extr. JahrbKKGR, 49 (3): 545-558. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS)WITTENBURG, P., 1908. Neue Beiträge zur Geologie und Paläontologie der Werfener Schichten von Wladiwos-

tock. Stuttgart, Schweizerbartsch, 22 p. Extr. CentralblMGP. 1908(3): 67-89. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep](MS, JMCN)

WURM, A., 1911. Untersuchungen über den Geologischen Bau und die Trias von Aragonien. Inaugural Diss. Berlin,G. Schade; Extr. ZeitDGG, 63(1): 37-175 [manca el mapa geol. D’Aragó 1:800.000 b/n] (Proc. A; Ref. 8, 12)[MGB R2110, R2111; top. 55(465.2)Wur] (MMG)

WURM, A., 1913. Beiträg zur Kenntnis der Iberisch-Balearischen Triasprovinz. Heidelberg, Winter. Extr.Verhand.Naturhist. Medizinischen Vereines in Heidelberg, 12(4): 477-594; 1 làm, 1 esquema península. (Proc. A;Ref. 8, 13) [MGB R2112; top 56(46)Wur] (MMCN)

WURM, A., 1919. Beiträge zur Kenntnis der Trias von Katalonien Extr. ZeitsDGG, 71 (8-12): 153-160. (Ref. 11) [BFGEsp]ZITTEL, C. A., 1899. Ueber Wengener, St. Cassianer und Raibler-Schichten auf der Seiser Alp in Tirol. Munchen, 21

p. Extr. Bayer. Akad. Wissensch. “Munchen”, Math-Phys. Klass: Sitzungberichte, 29(3): 341-361. (Proc. C; Ref. 3, 11)[BFGSep] (MS)

229


B. Estratigrafia paleontològica

GeneralABEL, O., 1922. Lebensbilder aus der Tierwelt der Vorzeit. Jena, Fischer, 643 p. (Proc. A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB

R2, top. 56Abe] (ICN)BRONN, H.G., 1837-38. Lethaea geognostica, oder Abbildungen und Beschreibungen der für die Gebirgs-formationen

bezeichnendsten Versteinerungen. (2ª ed). Stuttgart, Schweizerbart, 2 vols + Atlas (Proc. B) (Ref. 1, 15) [BC A568º 27-28 i A56 Fol 18]

GAUDRY, A., 1878-90. Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. París, Savy. 3 vols: [I, 1878]Mammifères tertiaires, 297 p; [II. 1883]: Fossiles primaires, 317 p; [III, 1890] Fossiles secondaires, 293 p (Proc.A; Ref. 8) [MGB R3910, R3912, R3913; top. 56 Gau] (MCNB; Relligat per Subirana) (MMCN)

MALLADA, L., 1892. Catálogo general de las especies fósiles citadas en España. Madrid, Tello, 253 p Extr. BolCM-GE (Proc. A; Ref. 8). [MGB R662; top 56(46)Mal] 44 (IGE; ICN)45

RENIER, A., 1910: Documents pour l’étude de la paléontologie du terrain houiller. Liège, Vaillant-Carmanne, 28 p, 118 pl.

PaleozoicBARRANDE, J., 1852-81. Systeme silurien du centre de la Bohême. Ie. Partie: Recherches paléontologiques. Praga, París,

l’autor. 3 seccions (de 7) en 9 vols (de 30): Secció I, Trilobites (2 vols: Text 935 p + Atlas 51 làm, 1852); Secció III,Pteròpodes (1 vol. 179 p+16 làm, 1867); Suplement a la secció I: Trilobites, Crustacés et Poissons (2 vols: text 647 p +Atlas 35 làm, 1872); Secció VI: Acéphalés (Atlas: 361 làm en 4 vols, 1881). (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 Fol 53-61]

BARROIS, Ch., 1882. Recherches sur les terrains anciens des Asturies et de la Galice. Lille, Six-Horemans, text 630p; Atlas 20 pl. Extr. de: MemSGN, 1(2): 1-630. Seguit de: Zeiller: “Notes sur la flore houillère des Asturies, p. 1-22. (Proc. B; Ref. 1,46 15) [BC R42.553]47

BIGSBY, J. J., 1868. The Flora and Fauna of the Silurian Period with addenda from recent acquisitions. London, vanVoorst, col. “Thesaurus Siluricus”. 214 p. (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB R72; top. SG “6133”Big] (ICN)

BRONGNIART, CH. & FAYOL, H., SAUVAGE, RENAULT, B. & ZEILLER, 1887-88. Etudes sur le terrain houiller de Com-mentry. 3 vols. Conté: vol 1: Lithologie et stratigraphie, per Fayol (St. Etienne, Theolier, 1887; 1 vol 660 p + Atlas);vol 2: Flore fossile, per Renault i Zeiller (746 p + Atlas 75 litogr.); vol. 3: Faune ichthyologique et entomologique,per Brongniart i Sauvage (638 p) (Proc. B; Ref. 148) [BC: 55(44.57); manca l’atlas de Fayol i la 3ª part)]

FAURA, M., 1913. Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientosfosilíferos más importantes. Madrid, Fortanet, 202 p, 9 làm (Extr: MemRSEHN, 9(1): 1-202) (Proc. A; Ref. 8)[MGB R353, top. 55(467.1)Fau] (MMCN)

KONINCK, L. de, 1878-1887. Faune calcaire carbonifère de la Belgique. 6 parts en 12 vols, dels quals 6 d’Atlas. Anna-les du Musée Royale de Belgique, sèr paléontologique, vols 2, 5, 6, 8, 11, 14. Part I (1878), Poissons et genre Nau-tile (152 p, 31 pl); II (1890): Genres Gyroceras, Cyrtoceras, Gomphoceras, Orthoceras, Subclymenia et Goniatites(133 p, 29 pl); III (1881): Gasteropodes (170 p, 21 pl); IV (1883), Gasteropodes, suite (256 p, 36 pl); V (1885),Lamellibranches (280 p, 41 pl), VI Brachiopodes (154 p, 37 pl) (Proc. C; Ref. 2, 4, 9, 10, 11) [?]

MOURET, G., & ZEILLER, R. 1891-92. Bassin Houiller et Permien de Brive. París, Impr. Nat. 2 fasc.: I, Stratigraphie,per Mouret (459 p, 1 mapa geol); II, Flore fossile, per Zeiller (132 p, 15 làm). De la sèrie “Études des gîtes miné-raux de la France, publiés sous les auspices de M. le Ministre des Travaux Publics par le Service des TopographiesSouterraines”. (Proc. B; Ref. 1) [BC A55 Fol 71]

PATAC, I., 1920. La formación uraliense asturiana: estudios de cuencas carboníferas. Gijón, Cia Asturiana de ArtesGráficas (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R764, top. 55(461.2)Pat] (ICN)

MesozoicBÖSE, E., 1892. Die mitteljurassischen Brachiopoden-Schichten bei Castel Tesino im östlichen Südtirol. S/i, 35 p. Extr.

ZeitsDGG, 1892, p. 265-302, 2 làm. (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [BFGSep] (MS, JMCN)BÖSE, E., 1893. Die Fauna der liassischen Brachiopodenschichten bei Hindelang (Algäu). Viena, 24 p. Extr.

JahrbKKGR, 42[1892](4): 628-650, 2 làm. (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [BFGSep] (JMCN, LG)COQUAND, H., 1865-66. Monographie paleóntologique de l’étage aptien de l’Espagne. Marseille, Arnaud. 1 vol. 221

p+Atlas 28 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 21-22] COUFFON, O., 1919. Le Callovien du Chalet, commune de Montreuil-.Bellay (Maine et Loire). Angers, Grassin. 1 vol

245 p + Atlas 18 pl (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB R237, R3594; top. 56(44)Cou]DUMORTIER, E., 1864-1874. Études paléontologiques sur les dépôts jurassiques du bassin du Rhône. París, Savy, 4

vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 17-20]

230

44 Un exemplar donat per l’IGE al Museu es troba a la biblioteca del CEC.45 Obsequi de l’IGE al Museu Municipal; relligat per Subirana.46 Diu: 2 vols.47 Relligat antic; topografia al llom.48 Hi consta per duplicat: una per Brongniart i altra per Fayol.


LAUBE, G., 1864-68. Die fauna der Schichten von St. Cassian. Ein beitrag zur Palaeontologie der Alpinen Trias. 5 partsen 1 vol. Viena, Denkschriften der KK Akad. Wissensch, Mat-Naturw. Kl. (Proc. B, Ref. 1, 15) [BC A56 Fol7]

LISSAJOUS, M., 1923. Étude sur la faune du batonien des environs de Mâcon. Lyon, Trav. Lab. Géol Fac. Sci, fasc. 3i 5 (Proc. A; Ref. 8) [?]

LORIOL, P, & JACCARD, A., 1865. Étude géologique et paléontologique de la formation d’eau douce infracrétacé duJura et en particulier de Villers-le-Lac. Ginebra, Ramboz & Schuchardt, 68 p. Extr. Mém de la Soc de Phys et Hist.Nat. Genève. 18(1). (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A55 Fol 6]

LORIOL, P., & GILLIÉRON, V., [1869]. Monographie paléontologique et stratigraphique de l’étage Urgonien inférieurde Landeron (Cant. de Neuchatel). Basel, Georg; Zurich: Zürcher & Furrer. 123 p, 8 làm. Extr. Neue Denkschr. Allgem. Schweiz.Gesells.Wissensch. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 37]

TRAUTH, F., 1904. Ein Beitrag zur Kenntnis der Jurafauna von Olomutschau. Viena, 7 p. Extr. VerhandKKGR, 1904(10-11): 241-245. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS; JMCN)

TerciariARCHIAC, J. E. A. D. d’, & HAIME, J., 1853. Description des animaux fossiles du groupe nummulitique de l’Inde

précédé d’un résumé géologique et d’une monographie des nummulites. París, Gide & Baudry, 373 p, 36 pl (Proc.A; Ref. 8, 12, 14) [MGB R264; top. GF56(540)Arc] (MMCN)

BERENDT, G. C., 1845-56. Die im Bernstein befindlichen Organischen Reste der Vorwelt. Berlín, Nicolai. Dues parts enun volum: Primera (1845): I, Pflanzenreste (125 p, 7 làm); II: Crustaceen, Myriapoden, Arachniden u. Apteren (124p, 17 làm); Segona (1856; 125 p; 8 làm): I: Hemipteren, Orthopteren; II: Neuropteren. (Proc. C49; Ref. 3, 5, 10, 11)[BFGRes] (JMCN; relligat LG)

BOUILLÉ, R. COMTE DE, 1873. Paléontologie de Biarritz et de quelques autres localités des Basses-Pyrénées, 1, 42 p.Pau, Vignancour. Extr: CR. Trav. Congrès Sci. France. (Proc. ?; Ref. 11) [?]

LOCARD, A., & COTTEAU, G., 1876. Description de la faune des terrains tertiaires moyens de la Corse. Descriptiondes Échinidés par G. Cotteau. París, Savy; Genève, Georg. 374 p, 17 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 27]

LÖRENTHEY, E., 1893. Die Pontische Fauna von Kurd im comitate Tolna. s/l, 30 p. Extr. de Foldtani Közlöny, 24: 73-102, 2 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

LÖRENTHEY, E., 1895. Neuere daten zur Kenntnis der Oberpontischen Fauna von Szégzárd. s/i, 14 p. Extr. Természe-trajzi Füzetek, 18(3-4): 316-326, 1 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)

RICHE, A., & ROMAN, F., 1921. La montagne de Crussol. Étude stratigraphique et paléontologique. Lyon, Fac. desSciences, 198 p (Proc. A; Ref. 8, 13) [MGB R1958; top. 55(44)Ric] (MMG)

ROMAN, F. Le néogène continental de la basse vallée du Tage (Proc ?; Ref. 10, 11) [BFGRes]TOULA, F., 1912. Ueber die Kongerien-Melanopsis-Schichten am Ostfusse des Eichkogels bei Mödling. Viena, 18 p.

Extr. JahrbKKGR, 62(1): 54-70. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]

C. Paleontologia

Tractats i obres generalsCLERC, M. & FAVRE, J., 1910-18. Catalogue illustré de la collection Lamarck, appartenant au Muséum d’Histoire

Naturelle de Genève. 1e. Partie, fossils. Ginebra, Georg, 1 vol. (Proc. A; Ref. 8, 1350) [?]GAUDRY, J.A., 1896. Essai de paléontologie philosophique. Ouvrage faisant suite aux enchainements du monde

animal dans les temps géologiques. París, Masson, 230 p (Proc. A; Ref. 8?, 12, 14) [MGB R426; top. 56 Gau](JMCN)

GOLDFUSS, A., 1862-66. Petrefacta Germaniae tam ea quae in Museo Universitatis Regiae Borussicae FridericiaeWilhelmiae Rhenanae servantur quam alia quaecunque in Museis Hoeninghusiano Muensteriano aliisque extanticonibus et descriptionibus illustrata. Abbildungen und Beschreibungen der Petrefacten Deutschlands und derangrenzenden Länder, unter Mitwirkung des Hernn Grafen Georg zu Münster (2ª ed). Berlín, Dames; 4 t en 1 vol.(Proc. B; Ref. 151, 15) [BC A56 Fol 12]

HEER, O., 1872. Le monde primitif de la Suisse. Trad. de l’allemand par Isaac Demole. Ginebra-Basel, Georg. 1 vol.597 p, 12 làm, 1 mapa. (Proc B; Ref. 1, 15) [BC A55 4º 38]

HOERNES, R., 1886. Manuel de paléontologie. Trad. de l’allemand par L. Dollo. París, Savy, 741 p, 671 grav. (Proc.B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 2]

LAPPARENT, A. C., & FRITEL, P., 1886-88. Fossiles caractéristiques des terrains sédimentaires. Dessinés sous la direc-tion de M. A. de Lapparent d’après la collection de l’Institut Catholique de Paris. París, Savy. 3 parts en 1 vol.(Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 54]

231

49 Comprat a Alemanya per 72 mk. 50 Diu: 4 vols.51 Diu: 2 vols.


ORBIGNY, A. d’, 1850-52. Prodrome de Paléontologie stratigraphique universelle des animaux mollusques et rayon-nés faisant suite au Cours Élémentaire de Paléontologie et de Géologie stratigraphiques. París, Masson, 3 vols.(Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 33-35]

PICTET, F. J., 1853-57. Traité de Paléontologie ou Histoire Naturelle des animaux considerés dans leurs rapports zoo-logiques et géologiques. (2ª ed); París, Baillière, 4 [de 5] volums+ Atlas (Proc A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB, R773-77; top. 56Pic] (FMP; MM; MMCN)

ZITTEL, K.A., SCHIMPER, W. P., & SCHENK, A., 1883-94. Traité de Paléontologie. París, Doin; Munich, Oldenburg. 2parts en 5 vols: I partie, Paléozoologie, 3 vols: 1(1883): Protozoa, Coelenterata, Echinodermata, Molluscoidea, 764p; 2 (1887): Mollusca, Arthropoda, 896 p; 3 (1893): Vertebrata (Pisces, Amphibia, Reptilia, Aves 894 p); 4: Verte-brata (Mammalia), 806 p; II partie: Paléophytographie (1891, 849 p, trad. Ch. Barrois). (Proc. A; Ref. 8, 12, 13,14) [MGB, R1123-27; top. 56Zit]52

VertebratsABEL, O., 1914. Die vorzeitlichen Säugetiere. Jena,, G. Fischer, 309 p. (Proc. A; Ref. 8, 12, 13, 14) [MGB R1; top. 56Abe]ADAMS, A. L., 1877-81. Monograph on the British Fossil Elephants. London, Paleontographical Society. 3 parts en 1

vol, 265 p, 28 làm (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB, R627; 569.614 Ada]53

AMEGHINO, F., 1889. Contribución al conocimiento de los mamíferos fósiles de la República Argentina. Buenos Aires,P. Coni, 1 vol 1027 p + Atlas 98 pl. (Proc. C; Ref. 2, 9, 14) [MGB, R85, R3430; top. 569(82)Ame]

AMMON, L. 1911. Schildkröten aus dem Regensburger Braunkohlenton. Regensburg, Huber, 35 p; 4 pl. Rell. apart.Extr: Jahresbericht des Naturwiss. Vereins, 12 (1907-1909). (Proc. C54; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)

ANDREAE, A. Acrosaurus Frischmanni. Heidelberg, 14 p (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]ANDREWS, C.W., 1906. A descriptive catalogue of the Tertiary vertebrata of the Fayum, Egypt. London, British

Museum of Natural History, 324 p, 26 pl. (Proc. A; Ref. 8, 13) [MGB R3450; top. 566(620)And] (MGB)BROILI, F., 1908. Ein Dicynodontierrest aus der Karooformation. Stuttgart, 15 p. Extr. Neues JbMGP, 1-15 (Proc. C;

Ref. 3, 11) [?]BROILI, F., 1908. Ichtyosaurierreste aus der Kreide. 20 p. Extr. NeuesJbMGP, 25, p. 422. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]BURMEISTER, C.H.C., 1889. Los caballos fósiles de la Pampa argentina. (2ª ed?) Buenos Aires, impr. La Tribuna; 65

p, 4 lit. (Proc. A; Ref. 14) [?]CUVIER, G., 1834-36. Recherches sur les ossemens fossiles (4ª ed), 10 t + 2 Atlas (Proc. A; Ref. 8, 13, 14) [MGB,

R245-56; top. 566Cuv] (MMCN)DENINGER, K., 1910. Ueber einen Affenkiefer aus den Kendengschichten von Java. Stuttgart. Extr. de: CentralblMGP,

p. 3 (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]DUVERNOY, G.L., 1854. Nouvelles études sur les Rhinocéros fossiles. París, Imprs. J. Claye, 144 p (Proc. C; Ref. 2, 3, 9) [?]EWALD, R, & LAURER, G., 1911. Ueber die Hornentwicklung von Bos primigenius Boj. Stuttgart, Schweizerbartsch, 7

p. Extr. CentralblMGP, 21: 684-687. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (Dedicat per l’autor al prof. Hulschpel?)FREUDENBERG, W., 1908. Die Fauna von Hundsheim in Niederösterreich. Viena, 26 p. Extr. JahrbKKGR, p. 197-222.

(Proc. C; Ref. 3, 11, 13)[BFGSep] (MMG)FREUDENBERG, W., 1922. Die Säugetiere Fauna des Pliocäns und Postpliocäns von Mexico: II Teil: Mastodonten und Ele-

fanten. Jena, Fischer. 76 p, 9 làm. Extr. Geol. Palaeontol. Abhandl., 14-3. (Proc. A; Ref. 8) [MGB R3538; top. 569(72)Fre]FRITSCH, A., 1878. Die Reptilien und Fische der böhmischen Kreideformation. Praga, l’autor, Rivnác. 44 p. (Proc. C;

Ref. 9, 10, 11) [?]HARLÉ, E., 1893. Restes d’Elephants du sud-ouest de la France. Toulouse, Lagarde et Seville. 6 p. (Extr. de CRSocHist-

NatToulouse). (Proc. A) [?]. 55

KAUP, J. J., 1832-39. Description d’ossements fossiles de Mammifères inconnus jusqu’à présent qui se trouvent auMuséum grand-ducal de Darmstadt. Darmstadt, Geyer, 3 fasc [de 5] + Atlas. (Proc. C; Ref. 2, 3, 9, 10, 11) 56 [?]

LAMBE, L. M., 1913. The manus in a specimen of Trachodon from the Edmonton formation in Alberta. Extr: The Ottawa Naturalist, 27: 21-25. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]

LERICHE, M., 1905. Les poissons éocènes de la Belgique. Bruxelles, Pollenius & Ceuterik, 228 p (Mem. Mus. Royal d’HNde Belgique, nº 11; 3(3): 51-228, 9 làm (Proc. C; Ref. 2, 3, 9, 10, 11) [BFGRes top 12567(44Ler)] (Relligat LG)

LERICHE, M., 1906: Contribution à l’étude des poissons fossiles du Nord de la France et des régions voisines. Lille, LeBigot fr., 430 p. Extr: MemSGN, 5(1) (Proc. C; Ref. 2, 357, 11) [BFGRes, 12 567 (44Ler)] (Relligat LG)

LORTET, L., 1892. Les reptiles fossiles du bassin du Rhône. Lyon, Mus. Hist, Nat; Archives nº 5, 139 p, 16 pl. (Proc.C; Ref. 2, 3, 8, 9, 10) [?]

232

52 Falta el volum 1 de la part I.53 Indicis d’exposició al foc.54 Comprat a Alemanya per 16 mk.55D’aquest autor hi havia a més, segons l’inventari de 1924, una col·lecció de 76 opuscles56 (3) diu: 1832, 1 foll 64 p, i Atlas (2 fulls de XV pl); (9): un atlas i tres fasc.; (11) reconeix únicament l’Atlas.57 (3) diu: 1 vol. de 17 pl.


LYDEKKER, R., 1886-87. Guide of the fossil mammalia in the British Museum (Natural History). London, the Trustrees.5 vols (Proc. A) [56:391Lyd]

LYDEKKER, R., 1889-90. Guide of the fossil reptilia and amphibia in the British Museum (Natural History). London,Taylor & Francis, 4 vols (Proc. A) [567.6/568:069(41)Lyd] (Exl mss HG Seeley)

MEYER. Ueber Nephrotus chorzowiensis. (Ref: 11) [?]PORTIS, A., [1878]. Über fossile schildkroeten aus dem Kimmeridge von Hannover. Cassel, Fischer, 28 p. 4 taf. (Proc.

C58; Ref. 3, 11) [?]RUTTEN, 1909. Die diluvialen Elephanten-Arten der Niederlande s/l, 7 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]SCHLOSSER, M., 1887. Die Affen, Lemuren, Chiropteren, Insectivoren, Marsupialer, Creodonten u. Carnivoren des

europäischen Tertiärs u. deren Beziehungen zu ihren aussereuropäischen Verwandten. Viena, KK Hof- u. Universitäts-Buchhändler (Extr. Beiträge zur Paläontol. Österreich-Ungarns. 3 parts en 1 vol. 492 p. (Proc. C59; Ref. 3, 10, 11) [?]

STEHLIN, H. G., 1910. Zur revision der europäischen Anthracotherien. Verhandl. Naturfor. Gesell., 21: 165-185 (Proc.C; Ref. 11) [?]

STOLLEY, E., 1915. Ueber einige Brachyuren aus der Trias und dem Dogger den Alpen. Extr. JahrbKKGR, 64: 675-682 (Proc. C?; Ref. 11) [?]

STRUCKMANN, C., 1884. Über die bisher in der Provinz Hannover aufgefundenen fossilen und subfossilen Reste QuartärerSäugetiere. Hannover, 35? p. Extr. 33 Jahresber. Naturhistorisch. Gesellsch. Hannover, 1-54. (Proc. C; Ref. 3, 11) [?]

WALTHER, J., 1901. Ueber Mastodon im Werragebiet Berlín, 12 p. Extr. JahrbPreussGeol Landesanst. 1900: 212-221.Segell JCN (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

WOODWARD, A. S., 1889-1901. Catalogue of the fossil fishes in the British Museum. London, Taylor & Francis, 4 vols(Proc. A) [MGB R3444-47; top. 567:069(41)Woo] (MMG)

WURM, A., 1913. Beiträge zur Kenntnis des Diluvialer Säugetiergauna von Mauer der Elsenz (bei Heidelberg). s/i, 4p. Extr. Jahresberich. Mitt. Oberrhein Geol. Ver., Karlsruhe, 1913, p. 58-61, 2 làm. (Proc. C; Ref. 3) [BFGSep]

WUST, E., 1907. Die Schnecken der Fundschicht des Rhinoceros Hundsheimensis Toula bei Hundsheim in Niederös-terreich. Viena, 5 p. Extr: VerhandKKGR 1907(4): 83-87. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JCN; MMCN)

Mol·luscsAGASSIZ, L., 1840-45. Etudes critiques sur les mollusques fossiles. 2 parts en 1 vol: Mémoire sur les Trigonies

(Neuchâtel, l’autor, 1840, 58 p+11 làm) i Monographye des Myes (Neuchatel, l’autor, 1843-45; 287p+39 làm)(Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 26] (Relligat i etiquetat per Almera)

ALMERA, J., & BOFILL, A., 1893. Moluscos fósiles de los terrenos terciarios de Catalunya. Madrid, Tello, 131 p, 8làm. Extr. BolCMGE, 2 vols (Proc. F?; Ref. 9, 11) [BFGRes] (LG; Relligat LG)

ALMERA, J., & BOFILL, A., 1898. Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos de Cataluña. Descripción yfiguras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos. 222 p, 14 làm. Extr.de BolCMGE, t. 4. (Proc. F?; Ref. 9, 11) [BFGRes] (Relligat LG)

BELLARDI, L., & SACCO, F., 1872-1904?. I molluschi dei terreni terziari del Piemonte e della Liguria. Torino, Mem.Acad. Scienze. 30 parts en 12 volums. (Proc. B; Ref. 1, 1560) [BC, R39648]

BITTNER, A., 1901. Lamellibranchiaten aus der Trias von Hudiklanec nächst Loitsch in Krain. Viena, 10 p. Extr:JahrbKKGR, 51(2): 225-234 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (LG)

BROCCHI, G.B., 1843. Conchiologia fossile subappennina, con osservazione geologiche sugli Appennini e sul suolo adiacen-te. 2ª ed, Milano, Silvestri (Biblioteche scelte di opere antiche, nº 452-53) 2 vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 41-42]

COSSMANN, M., & VASSEUR, C.G., 1880-1917. Éocène de Bretagne: faune de Bois-Gouet, atlas paléontologique.París, Hermann, 19 pl. (Proc. A; Ref. 8) [MGB R1067; top. 564(44)Vas] (MMCN)

COSSMANN, M., 1886-1913. Catalogue illustré des coquilles fossiles de l’Éocène des environs de Paris. Bruxelles,Wiessenbruch, 3 vols [de 6] (Proc. A; Ref. 8) [?]

COSSMANN, M., 1895-1906. Mollusques éocèniques de la Loire inférieure. Nantes, Secr. Musée d’Hist. Nat. Extr:BullSSNOF. 8 parts en 3 vols. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 47-49]

COSSMANN, M., 1895-1921. Essais de Paléoconchologie comparée. París, Comptoir Géologique, (12 vols). Proc. A;Ref. 8; 12, 13, 1461. [MGB R223-25; R228; top. 564Cos]62 (ICN)

COSSMANN, M., 1898. Estudio de algunos moluscos eocénicos del Pirineo catalan. Madrid, Tello. Extr. BolCMGE.(Proc. ?; Ref. 11) [?]

COSSMANN, M., & PISSARRO, G., 1904-13. Iconographie complète des coquilles fossiles de l’Éocène des environs deParis. París, s/i. 2 vols: T. 1: Pélécypodes; t. 2: Scaphopodes, Gastropodes, Braquiopodes, Céphalopodes. (Proc. A;Ref. 8, 1363) [MGB] (ICN)

233

58 Comprat a Alemanya per 16 mk.59 Comprat a Alemanya per 104 mk.60 Diu: Probablement procedent de la biblioteca particular del Dr. Almera.61 (13) i (14) diuen:12 vols; al fitxer de la biblioteca n’hi consten 4 (7, 8, 9, 12); a la web, només els fascicles 7, 9 i 12.62 Només els lliuraments 7, 8, 9, 12.63 Diu: 5 vols: I.II text; fasc. 1,2,3 (làm).


COSSMANN, M., THIERRY, P., & SAUVAGE, M.H.E., 1907. Note sur l’infralias de Provenchères-sur-Meux. Chaumon(Proc. A; Ref. 8) [?]

COSSMANN, M, & PEYROT, A., 1909-12. Conchologie néogènique de l’Aquitanie. Bordeaux, A. Saugnac (7 vols?). I,Pelécypodes 1(1909); II, Pelécypodes 2 (1914, 496 p); III, Scaphopodes (1916, 709 p); IV, Gastropodes (1916, 621p); vols V i VI per Peyrot; Atlas. (Proc. A; Ref. 864, 1365) [BFG 53/564Cos]

COSSMANN, M., 1919?. Synopsis illustré des mollusques de l’Éocène et de l’Oligocène en Aquitaine. París, Soc. Géol.Fr, mem. 25; 1921; 224 p, 15 làm. (Proc. A; Ref. 8) [?]

COSSMANN, M., [1919?]. Supplément aux mollusques éocèniques de la Loire inférieure (Extr. BullSSNOF, 5: 54-141) (Proc. A; Ref. 8, 14) [?]

COSMANN, M., 1921-22. Description des pélécypodes jurassiques recueillis en France. Ed. Rapport, 1 t i 1 fasc [50 p,5 làm] (Extr de: CRAFAS; congressos de Strasbourg i Montpellier) (Proc. A, Ref. 8, 13) [?]

DOUVILLÉ, 1887. Sur quelques formes peu connues de la famille des Chamidés. Extr. BullSGF, 15(3): 756-802 (Proc.F?; Ref. 11) [?]

DREGER, J. 1903. Die lamellibranchiaten von Häring bei Kirch-bichl in Tirol. Viena, 32 p. Extr JahrbKKGR 53(2):253-284, 3 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MS, MMCN, LG)

FAVRE, E., 1869. Description des mollusques fossiles de la Craie des environs de Lemberg en Galicie. Ginebra-Basel,Georg. 187 p, 13 pl.66 (Proc C; Ref. 2, 9, 11) [BFGRes] (MMCN)

FISCHER, P., 1887. Manuel de Conchyliologie et de Paléontologie conchyliologique, ou histoire naturelle des mollus-ques vivants et fossiles. Suivi d’un appendice sur les Brachiopodes par D.P. Oehlert. París, Savy. 1 vol. 1.369 p, 23làm. (Proc. B; Ref. 1,67 15) [BC A59 4º 51]

FRECH, F., 1902. Ueber Diceras-ähnliche Zweischaler aus der mittleren Alpentrias. Stuttgart, Schweizerbartsch, 6 p.Extr. NeuesJbMGP, II: 127-132, 2 làm (Proc. C; Ref. 3, 9, 11) [BFGSep]

GROSSOUVRE, A. De, 1894-1901. Recherches sur la Craie supérieure. Stratigraphie générale, 2e. Partie, Paléontolo-gie. Les Ammonites de la Craie supérieure. Mem.Carte Géol. Fr, 264 p; Atlas 39 làm (Proc. C; Ref. 2, 9, 10, 11)[MGB R2916, top. 55(44)Gro] (MMG)

HARMER, F.W., 1920. The Pliocene mollusca of Great Britain, being supplementary to S.V.Woods’s Monograph of theCrag mollusca. Palaeontographical Society, 2, part II. (Proc. A; Ref. 8) [MGB, v.3, part1]?

JONGMANS, W., & KUKUK, P., 1913. Die Calamariaceen des Rheinisch-Westfälischen Kohlenbeckens. Leiden, Trap.(Extr. de Meded. Von Rijks Herbarium, 20; Mitteilungen aus dem geologischer Museum der Westfälischen Berggewerkschaftskasswe, Bochum. 1 vol 89 p+Atlas 22 pl. (Proc. C; Ref. 9, 10, 11)

KORMOS, TH., 1912. Beiträge zur Kenntnis der pleistozänen Molluskenfauna des Mittelkarpathen Gebietes. Budapest,A. Fritz, 7 p. Extr. JahrKUGAust, 1910, p. 326-332. (Proc. C; Ref. 3, 11) [MFGSep]

LIEBUS, A., 1912. Über einige Fossilien aus der karpatischen Kreide mit stratigraphischen Bemerkungen. Viena, Brau-müller, 18 p. Extr de: Beiträge zur Paläontol. and Geol. 14(1-2): 113-130, 1 pl. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (JMCN)

LYCETT, J., 1872-79. A monograph of the British Fossil Trigoniae. London, Palaeontographical Society. 245 p, 45 pl.(Proc. A; Ref. 2, 8, 13) [?]

NICOLESCO, C. P., 1921. Étude sur la disymétrie de certains ammonites. París, thèse fac. Sci. 102 p. (Proc. A; Ref. 8, 14) [?] PETHO, J., s/d. Cucullaea Szabol, ein neue Muschelart aus den Hypersenonen Schichten des Pétervárader Gebirges.

s/i, 8 p. Extr. de Földtani Körlöny, 21, 8 p. (Proc. C; Ref. 3, 11) [MFGSep]REYNES, P., 1867-79. Monographie des ammonites: Lias. París, Baillière & Savy. 1 vol 72 p + Atlas 59 pl. (Proc. C;

Ref. 2, 8, 9, 12, 13, 1468) [MGB R858; R3420; top. GF 564.53Rey] (MMCN al text; JCN a l’atlas)ROMAN, F., & BOYER, P., 1923: Sur quelques ammonites de la zone à ‘Ludwigia murchisonae’ du Lyonnais. Lyon,

Labor. Géol. Fac. Sciences, Travaux nº 4. (Proc. A; Ref. 8) [?]SANDBERGER, C.L.F., 1870-75. Die Land- und Süsswasser conchylien der Vorwelt. Wiesbaden, Kreidel. Text+Atlas en

1 vol, 1.000 p, 36 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 27] SCHLOSSER, M., 1882. Die Land- und Süsswasser gastropoden vom Eichkogel bei Mödling. Viena, 40 p. Extr.

JahrbKKGR, 32(3): 373-396. Dedic. M. Schlösser (Proc. C; Ref. 369, 11) [BFGSep]UHLIG, V., [1882]. Zur Kenntnis der Cephalopoden der Rossfeldschichten. s/i, 24 p. Extr. JahrbKKG 32(3): 373-396.

(Proc. C; Ref. 3, 11) [?]WRIGHT, Th., 1878-86. Monograph on the Lias Ammonites of the British Islands. London, Palaeontographical Society,

2 vols. (Proc. C; Ref. 2, 4, 9, 1070, 11) [?]

234

64 Diu: 2 vols.65 Diu: 4 vols: vol. III quadern 2; vol IV: quaderns 1 i 2 i Atlas VII làm. 66 Relligat pell/tela vermella. 67 En retornar els llibres a la BC, el receptor tatxà en llapis aquest, probablement per error.68 L’obra apareix dividida entre (8) i (9); segons això l’Atlas seria de propietat del Mapa geològic, i el text de la Junta. Encanvi (13) ubica l’Atlas al MGB i no esmenta el text.69 Segona llista de Faura. Diu: 1907. (segona ed?, corres pondria a 57(4): 753-792).70 Segons aquest inventari, no es va traspassar al Servei Geogràfic.


BraquiòpodesBITTNER, A., 1898. Ueber zwei neue Brachiopoden aus dem Lias und der Gosankreide von Salzburg Viena, 8 p. (Proc.

C; Ref. 3, 11) [?]BITTNER, A., 1897. Rhynchonellina Geyeri, ein neuer Brachiopode aus den Gailthaler Alpen. Viena, 6 p. Extr.

JahrbKKGR, 47(2): 387-392, 2 làm. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MMCN, LG)DAVIDSON, Th. 1864-1871. British fossil brachiopoda [...] with observations on the classification of the Silurian Rocks

by Sir R.I. Murchison, Bart. Vol III (de VI): Devonian and Silurian species. Palaeontographical Society Mono-graphs, 397 p, 50 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A 56 4º 51]

HAAS, H., 1893. Kritische Beiträge zur kenntniss der jurassischer Brachiopodenfauna des schweizerischen Jurage-birges und seiner angrenzenden Landestheile. Basel, Birkhäuser. 35 p. Extr de Abh. Schw. Paläontol. (Proc. C; Ref.2, 3, 11) [?]

WAAGEN, K., 1904. Brachiopoden aus den Pachycardientuffen der Seiser Alpe. Viena, Lechner, 10 p. Extr:JahrbKKGR, 53(3): 443-452 (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep]

Altres grups d’invertebrats (Equínids, Crustacis, Cnidaris, Graptolits)COTTEAU, G., & EGOZCUE, J., 1897. Descripción de los equinoides fósiles de la isla de Cuba (Extr. BolCMGE, 22:

1-99, 29 pl). (Proc. A; Ref. 4, 14) [MGB, R236, top. 563.9(729.1)Cot] (IGE, MMCN)ELLES, G.L., & WOOD, E.M.R., 1901-18. A monograph of the British Graptolites. Londres, Ed. Ch. Lapwort, The Pala-

eontographical Society. 1 vol; parts I-X; text 526 p.; atlas 52 pl. (Proc. B) (171, 15) [BC R42552; top. A56 4º 41-42]72

FRITSCH, A., 1887. Die Crustaceen der böhmischen Kreideformation. Praga, l’autor, Rivnác. 53 p. (Proc. C; Ref. 2, 3,9, 10, 11) [?]

HAWLE, I., & CORDA, A. J. C., 1847. Prodrom einer Monographie der böhmischen Trilobiten. Praga, Calve, 176 p, 7pl. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 50]

HOEVEN, H. van der, 1838. Recherches sur l’Histoire Naturelle et l’Anatomie des Limules. Leiden, 48 p. (Proc. C; Ref.3, 9, 11) [?]

KOBY, F., 1880-90. Monographie des polypiers jurassiques de la Suisse. Mem. Soc. Paléontol. Suisse, 7-16, p. 1-582(Proc. C; Ref. 2, 4, 9, 11) [?]

KOBY, F., 1905. Description de la faune jurassique du Portugal. Polypiers du Jurassique supérieur (Avec une noticestratigraphique par P. Choffat). Lisboa, Com. Ser. Geol Port, 167 p, 30 pl. (Ref. C; Ref. 3, 4, 9, 10, 11) [?]

LAMBERT, J. M., & THIÉRY, P., 1909. Essai de nomenclature raisonnée des Echinidés. Chaumont, Ferrière, 607 p, 15pl (Proc. A, Ref. 8, 13, 14) [MGB R596, top. 563.9Lam] (MMG)

PERNER, 1894. Études sur les Graptolites de Bohème. 1e. Partie: Structure microscopique des genres Monograptus etRetiolites. Praga, Gerhard, 14 p, 3 làm. (Proc. C; Ref. 3, 4, 9) [?]

TOULA, F., 1908. Kriechspuren von Pisidium amnicum Mull. Beobachtungen auf einer Donauschlick barre bei Koh-laubergerdorf-Wien. Viena, 6 p. Extr. VerhandlKKGR, 1801(1): 239-244. (Proc. C; Ref. 3, 11) [BFGSep] (MMCN)

ForaminífersDOUVILLÉ, J. H. F., 1906. Évolution des nummulites dans les différents bassins de l’Europe occidentale. Extr.

BullSGF, 6(1): 13-42. (Proc. F?; Ref. 11) [?] DOUVILLÉ, J. H. F., 1920. Essai d’une revision des Orbitoides. 1e. Partie. Orbitoïdes crétacés et genre Omphalocy-

clus. Extr. BullSGF, 20: 209-232. (Proc. ?; Ref. 11) [?]HARPE, Ph. de la, 1883. Etude des nummulites de la Suisse et révision des espèces éocènes des genres de Nummuli-

tes et Assilina. Abh. Sch. Palaeontol. Ges., 10: 140-180, pl. III-IV (Proc. C; Ref. 2, 3, 11) [?]PANTOCSEK, J., [post-1886]. Beiträge zur kenntnis des fossilen Bacillarien Ungarns (nach dem ungarischen Ms). Ber-

lin, Junk (2ª ed.) (Proc. A73; Ref. 4, 8, 13) [?]PREVER, P. L., ?. Osservazioni sopra alcune nuove Orbitoides. (Proc. ?; Ref. 11) [?]

Flora fòssilALMERA, J., 1895. Catálogo de la flora pliocénica de los alrededores de Barcelona. Extr. BolCMGE (Proc. F?; Ref. 11) [?]HEER, O., 1855-59. Flora Tertiaire Helvetiae / Die tertiäre Flora der Schweiz. Zurich, Naturf. Gesellsch.; Winterthur,

Wurster & Co. 3 vols (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 51-53]RENAULT, B., 1893-96. Bassin houiller et permien d’Autun et d’Epinac. Flore fossile. París, Impr. Nationale. 2 vols

(text 578 p i Atlas pl. 28-89). De la sèrie: “Étude des Gîtes minéraux de la France”, IV, 2ª partie (Proc. B; Ref. 174)[BC R35.942 A55 Fol 70] (ex-Musée Pédagogique)

235

71 Diu: 2 vols.72 Porta la nota mss: Faura. Relligat BC amb la topografia al llom.73 Comprat a Alemanya per 618 mk.74 Malgrat que en la relació de préstecs hi constaven els 2 vols, la nota de devolució està corregida amb llapis i diu: 2ª part.


RENIER, A., 1908. Les métodes paléontologiques pour l’étude stratigraphique du terrain houiller. París-Liège, Béran-ger. 176 p (Proc. A; Ref. 8, 14) [MGB R842, top. 56Ren] (MCNB, ICN)

RÉROLLE, L. 1884. Études sur les végétaux fossiles de Cerdagne. Montpellier, Boehm. 92 p, 10 làm. Extr: Rev. Sci.Nat., 4. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 4º 36]

SAPORTA, G. de, & MARION, A. F., 1876: Recherches sur les végétaux fossiles de Meximieux. Précédées d’une intro-duction stratigraphique par Albert Falsan. Lyon, Georg. 1 vol 209 p, 38 làm. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 Fol 15]

SAPORTA, G. de, 1879. Le monde des plantes avant l’apparition de l’homme. París, Masson, 1 vol. 416 p, 13 làm.(Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 23]

SAPORTA, G. de, 1888. Origine paléontologique des arbres cultivés ou utilisés par l’homme. París, Baillière. 1 vol. 360p. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A56 8º 24]

SCHIMPER, W. P., 1869-70. Traité de paléontologie végétale, ou la flore du monde primitif dans ses rapports avec lesformations géologiques et la flore du monde actuel. París, Baillière, 2 vols. (Proc. A; Ref. 8, 12, 1375, 14) [?]

STERNBERG, K. M., 1820-1825. Versuch einer geognostisch-botanischen Darstellung der Flora der Vorwelt. 2 parts en1 vol: I (Leipzig-Praga, Fleischer): 24+33+39 p, 39 làm; II (Regensburg, Wittwe, 1825), 48 p, làm 40-59 + A-E. (Proc. C; Ref. 2, 3, 4, 976, 10, 11) [BFGRes] (MMCN; Relligat LG)

D. Geografia i matèries afins

CartografiaFAURA, MARCET I FRANCH, 1919: Exposició cartográfica catalana: 24 de gener-15 de febrer de 1919. Barcelona,

l’Avenç; Extr. ButllCEC, 29 (290-94):49-175. (Proc. E?, Ref. 8, 9, 10) [?] HUGUENIN, J., 1877. Notice sur un systeme de coloriage des cartes géologiques. Haarlem, 10 p, 3 làm (Extr. de Arch.

Néerlandaises, 12: 470-480).77 (Proc. D; ref. 11) [BFGSep] (Vid)

Geografia regionalAlturas barométricas de la provincia de Lerida. (Proc. E? Ref. 10)BOUILLET, M.N., 1852. Dictionnaire universel d’histoire et de géographie (9ª ed) París, Hachette, 2 vols, 1924 p (Proc.

A; Ref. 8) [?]CAMENA D’ALMEIDA, P., [1893] Les Pyrénées. Développément de la connaissance géographique de la chaîne. París,

Colin, 328 p (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [BFG 1251(467.1)Cam]CARRERAS CANDI et al, 1920: Cartografia catalana (Extr ButllCEC). (Proc. E?; Ref. 11) [?]COY, A. 1906. Sort y la comarca de la Noguera Pallaresa. Barcelona, Vda. J. Cunill (Proc. E?; Ref. 10, 11) [?]FOUCHIER, L & Ch., [1921] Un mois aux Pyrénées. París, Hachette, 256 p. (Proc. E?; Ref. 9) [?]HUGUET DEL VILLAR, E., [1916]. Archivo geográfico de la península ibérica. Barcelona, la Académica, 256 p (Proc. A) [?]JOLY, A., 1908-09. Notes géographiques sur le sud tunisien. Alger, s/i. (Proc. D; Ref. 6)LABROUCHE, P., & SAINT-SAUD, 1894. Aux pics d’Europe: Pyrénées Cantabriques. París, s/n, 32 p. (Proc. D?; Ref. 11) [?]LABROUCHE, P., & SAINT-SAUD, 1895. Pyrénées asturiennes et Pics d’Europe. Toulouse, Ed. Privat, 64 p. (Proc. D?;

Ref. 11) [?]PLUNKET, F.H., 1875. Here and there among the Alps. Londres, Longmans, Green & Co, 195 p. (Proc. E; Ref. 9) [?]REIG I PALAU, J., 1896. El valle de Arán. Barcelona, Thomas, 129 p (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1886. Un mois d’excursions dans les Pyrenées espagnoles, Aragon París,

Chamerot, 32 p. Extr. AnnCAF, 12 (1885) (Proc. D?; Ref. 11)SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1886. Un mois d’excursions dans les Pyrénées espagnoles, Catalogne. Bordeaux,

Gagnebin-Lacrambe, 33 p. Extr. de: BullSOCAF (1887) (Proc. D?) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1887. Ariège, Andorre et Catalogne. París, Chamerot. 26p. Extr de: AnnCAF, 13

(Proc. D?; Ref. 11) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1888. Dans la Haute Catalogne. Bordeaux, Gagnebin-Lacrambe, 24 p. Extr:

ButllSOCAF, 1888 (Proc. D?; Ref. 11) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1891. Le Moncayo. Aragon et Castille. París, Chamerot-Renouard, 10 p. Extr:

AnnCAF, 17(1890) (Proc. D? Ref. 11) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1891. Excursions nouvelles dans les Pyrénées françaises et espagnoles. Pyrenees cen-

trales espagnoles, note sur les stations géodesiques de premier ordre. Toulouse, E. Privat, 20 p. (Proc. D; Ref. 11) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1892. Excursions nouvelles dans les Pyrénées espagnoles. Contribution à la carte

des Pyrénées espagnoles. Toulouse, Privat, 51 p, 5 mapes. (Proc. D; Ref. 6, 11) [?]SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1892. Aux Rives des Nogueras. Bordeaux, Cadoret, 15 p. Extr: BullSOCAF, 1891

(Proc. D?; Ref. 11) [?]

236

75 Diu: 3 vols: vol. III, Atlas, quadern 3 (làm. 51-75); quadern IV (làm. 76-90).76 Diu: 3 t.77 Segell del Llegat Vidal. Etiq. Llibr. Paul Klincksieck, París.


SAINT-SAUD, A. D’ARLOT COMTE DE, 1895. D’Oviedo a Santander. París, Chamerot-Renouard, 23 p.Extr: AnnCAF, 21(1894) (Proc. D?; Ref. 11) [?]

SALSAS, A., 1899. La Cerdagne espagnole. Perpinyà, Libr. L’Indépendant, col “Pyrénées inconnues”, 229 p. (Proc. D;Ref. 10) [BFGRes] (Vid; Relligat LG)

SANTALÓ, M., ?. El Gironés. Barcelona, 113 p (Proc ?; Ref. 8) [?]SERRA, J., 1859. Las Guillerias. Barcelona, Tasso, 95 p. (Proc. E; Ref. 9) [?]TRUTAT, E., 1900. Le massif du Canigou, conférence faite à la Soc. de Géogr. de Toulouse. Toulouse, Lagarde et Sébi-

lle, 87 p. (Proc. ?; Ref. 11) [?]WELD, Ch. R., 1859. The Pyrenees, west and east. Londres, Longmans et al., 410 p. 78 (Proc. E; Ref. 9, 10, 11)

[BFGRes R7811]

Geomorfologia, karst, hidrogeologiaBELLOC, E., 1893. Origine, formation, comblement des lacs des Pyrénées. Assoc. Fr. pour l’Avanc. des Sci, Congrès

de Pau. (Ref. 11) [?]CHALON, P. F., 1913. Eaux souterraines. Recherche, captage et purification. París-Lieja, Libr. Polyt. Ch. Béranger. 470

p. (Proc. A; Ref. 8) [?]DELEBECQUE, A., 1898. Les lacs français. París, Chamerot & Renouard, 436 p, 153 fig, 22 pl. (Proc. E; Ref. 9) [?]FERRATÉ, J., 1918. Espeleologia de les comarques tarragonines. Reus, Agrupació Excursionista. 135 p, 1 mapa (Proc.

A; Ref. 8, 14) [MGB, R362, top. 55(467.1 Tarragona)Fer]GAUPILLAT, G., 1894. Les gorgues et ponts naturels de l’Argens, de la Siagne et du Loup (Var et Alpes maritimes).

París, Chamerot-Rénouard, 12 p. Extr. AnnCAF, 20(1893). (Proc. E; Ref. 11) [BFGSep] (Vid)MARTEL, E. A., 1886. Los congostos del Tarn y Montpellier-le-Vieux (Lozère y Aveyron, França). Trad. R. Arabia;

Barcelona, s/i. extr. Bull. Assoc Exc. Catalana (Proc F?; Ref. 11) [?]MARTEL, E. A., 1893. Le sous-sol des Causses (Cavernes et Rivières souterraines). Rouen, Cagniard, 39 p. (Proc. F?,

Ref. 11) [BFG Geol 12 551.435.8 Mar]MARTEL, E. A., 1894. Les abîmes, les eaux souterraines, les cavernes, les sources, la spéleologie. Explorations sou-

terraines effectuées de 1888 a 1893 en France, Belgique, Autriche et Grèce. París, Delagrave, 578 p. (Proc. E; Ref.9, 10, 11) [BFG 12 551.435.8Mar]

MARTEL, E.A., 1894. Sous terre (sixième campagne, 1893). Paris, Cham. Renouard, 21 p. Extr. AnnCAF, vol. 22.(Proc. D; Ref. 11) [BFGSep]

MARTEL, E.A., 1895. Sous terre (huitième campagne, 1895). Marble Arch, Irlande, et Gayring Hill, Angleterre. 39 pExtr. AnnCAF, (Proc. D?; Ref. 11) [BFGSep] (Vid)

MARTEL, E. A., [1898]. La spéleologie: dix ans d’explorations souterraines: les abîmes et cavernes d’Éurope. París,Gauthier-Villars, 44 p (Proc. D?; Ref. 11) [?]

MARTEL, E. A., 1900. Les cavernes de la Grande-Chartreuse et du Vercors. Grenoble, Allier, 87 p. (Proc. D?, Ref. 11)(BFGSep, incomplet)

MARTEL, E. A., 1900. Les cavernes de la Région des Causses. París, 30 p, extr. Livr-Guid. VIII Congr.Geol. Int. (Proc.D; Ref. 11) [BFGSep] (Vid)

MARTEL, E. A., 1900. Explorations souterraines en France de M ___. (XII Campagne, 1999). Extr de: La Géographie,15/1/1900, p. 51-56 (Proc. D; Ref. 11) [BFGRes] (LG)

MARTEL, E. A., 1924. L’expedition de Filippi au Caracorum (Karakoram) (1913-1914). La Nature, 21/06/24, nº 2620p. 385-388. [BFGSep]

MARTONNE, E. de, 1922. Traité de géographie physique: climat, hidrographie, relief du sol, biogéographie. París,Colin, 922 p. (Proc. A) [?]

PÉREZ JIMÉNEZ, N., 1892. Termas de San Hilario. Estudio físico-clínico-hidrológico. Barcelona, Henrich, 268 p (Proc.A; Ref. 8) [MGB R761; top. 556.36(467.1)Per]

THOS I CODINA, S., 1878. El agua en la Tierra. Estudios sobre el origen, régimen y acción de las aguas en la cortezaterrestre. Barcelona, l’autor, 304 p. (Proc. F?; Ref. 11, 12) [?]

Topografia (manuals)ELOLA, J. DE, 1908. Levantamientos y reconocimientos topográficos. Madrid, Sucs. Rivadeneyra. (Ref. 11)79 [?]GUILLÉN GARCÍA, G. J. de, 1896. Altimetria. Medición de alturas por medio del barómetro, del hipsómetro y del foto-

grámetro. Alturas de muchos puntos de Cataluña. Barcelona, Ortega, 91 p, 33 figs. (Ref. 9) [?]IBÁÑEZ DE IBERO, C., 1865. Base central de la triangulación geodésica de España. Madrid, s/i, 300 p.80 (Ref. 9) [?]LÓPEZ CAJA, J., 1919. Topografía práctica. Libr. A Romo, 754 p. (Ref. 9)[?]MAS I ZALDUA, A., 1902. Foto-topografía práctica. Barcelona, L. Tasso, 93 p. (Ref. 9, 10, 11) [?]

237

78 Exl Biblioteca d’Escornalbou. Relligat d’origen.79 Probablement el primer volum (text) de 3 (faltarien l’Atlas i la Agenda del Topógrafo).80 Adquirit per Faura; no a l’inventari.


RUIZ MAGAN, L., & ALVAREZ, E. [s/a]. Tratado práctico de nivelación baromètrica [S/l]. Impr. Coop. Tipogr. Prod.Agr. Obreros Católicos, 97 p, 6 grav. (Ref. 9, 11) [?]

Tablas trigonométricas sexagesimales (Ref. 11) [?]TORROJA, J. M., 1916. Topografía moderna. La estereofotogrametría en 1915. Madrid. Inst. Ing. Civ. R. Velasco, 37

p, 20 làm, 8 map. (A) [?]Estereofotogrametria, table des calcules. (Ref. 11) [?]

ToponomàsticaNomenclator de la provincia de Barcelona (Ref. 10, 11) [?]Nomenclator de los pueblos de Barcelona (Ref. 11) [?]PUJOL, C, & ALSIUS, P., 1883. Nomenclator geográfico histórico de la provincia de Gerona. Girona, Torres, 160 p

(Extr. de Asoc. Literaria, 11: 89-248). (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [?]SAMPERE, S., 1880. Un estudi de toponomàstica catalana. Barcelona, Associació d’Exc. Catalana, Verdaguer, 173 p.

(Proc. F?; Ref. 9, 10, 11) [?]

Guies turístiques i excursionistesAlmanaque leridano; guía indicador de la provincia de Lérida. Lleida, Solé i Benet, 1898. 284 p. (Ref. 11) [?]BAEDEKER. 3 vols. no especificats. (Ref. 9) [?]CORNET I MAS, G., 1860. Guía del viajero de Manresa y Cardona: descripción de todo lo notable en ambas pobla-

ciones. Barcelona, Magrinyà, 432 p, 1 mapa. (Proc. E; Ref. 9, 10, 11) [?] CORNET I MAS, G., 1888. Una excursión por Cataluña: utilizando los viajes circulares en ferrocarril. Barcelona, Tip.

“La Academia”. 173 p., 1 mapa. (Proc. D; Ref. 11) [BFGRes] 81(Vid)FOLCH I TORRES, J. M., 1912. Select guide Barcelona, Cataluña, Baleares. Guía práctica para el turismo. Barcelona,

Thomas, 253 p (Proc. F?; Ref. 9) [?]Guía catalana, ó Cataluña en la mano: vocabulario por orden alfabético de las ciudades, villas, pueblos, villorrios,

caseríos y santuarios de las cuatro provincias catalanas y su distancia de la capital ó cabeza de partido: libro de bol-sillo, indispensable á los jefes, oficiales y soldados de la República ... Barcelona, Saurí, 1873. 142 p. (Ref. 10, 11) [?]

Guía de Mallorca (Ref. 11) [?]Guia de París, sense especificar (Ref. 9) [?]Guia de Zaragoza 2 foll. per als congressistes (Ref. 9, 10, 1182) [?]Itinerari de la vila d’Olot (Ref. 10) [?]MONMARCHE, M., 1920. Suisse (31ª ed.). París, Hachette, col. Guides Bleus. 488 p83 (Ref. 9) [?]OSONA, A. [14 Guies sense especificar]. (Ref. 9) [?]PLEYAN DE PORTA, J., 1882. Guia de Lleyda ó sia notícia histórica, artística, monumental, administrativa, industrial

i mercantil de dita ciutat. Impr. Mariana, 107 p (Ref. 10) [?] TORRAS, C. A., 1922. Comarca del Cardener. Barcelona, Hostench, col. “Pirineu català”, nº 8, 415 p.84(Ref. 9) [?]

E. Altres matèries

Antropologia (estudis)GOMIS, C., 1910. Zoologia popular catalana: modismes, aforismes, creencies, supersticions [...] que sobre els ani-

mals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions. Barcelona, l’Avenç, 489 p. (Ref. 9, 10, 11) [?]

Arqueologia (estudis)AGUILERA, E. 1909. El Alto Jalón, descubrimientos arqueológicos. 182 p. [?]BROECK, E. van den, 1899. Note sur la rivière souterraine de la grotte de Rémouchamps, sur ses niveaux à silex et à

ossements d’âge paléolithique. Extr. Bull. Soc. Archéol. Belgique, 27: 124-144. (Proc. A; Ref. 8) [?]BRUNET, J. 1892. La Creu: els monuments megalítics. Barcelona, Massí i Casas, col. “Errors històrics”, nº 3, 310 p. (Ref. 11) [?]SIRET, H. & L., 1890. Las primeras edades del metal en el sudeste de España. Resultados obtenidos en las excavaciones hechas

por los autores desde 1881 a 1887. Trad. Thos i Codina. Barcelona, Henrich, 2 v.. (Proc. D; Ref. 6, 9, 10, 11) [BFG85] (Vid)

Col·leccions (guies i catàlegs)British Museum. A guide (Proc. A; Ref. 8) [?]Catalogues of British Museum (15 vol) (Proc. A; ref. 8) [?]Catálogo oficial de la Exposición universal de Barcelona (Ref. 9, 10, 11) [?]Museo de Cataluña (Proc. A; Ref. 8) [?]

238

81 Rell LG tela blava.82 Diu: 1 fullet.83 Adquirida per Faura, 1922.84 Adquirit per Faura (1922).85 Hem vist l’Atlas al dipòsit soterrani de la Biblioteca.


Congressos (actes)Congrès International d’Alpinisme (1920?) (1 vol) (Ref. 11)Memoria oficial de la XIII sesión del Congreso Geológico Internacional (Bruselas, agosto de 1922) (Proc: Faura; Ref. 11) [?]

DiccionarisDiccionari francès, Garnier (Ref. 9) [?]Diccionari alemany-català i viceversa, Langescheidts (Ref: 9) [?]

Enginyeria (projectes)Ferrocarril de Igualada a San Saturnino de Noya. Memoria descriptiva, facultativa y económica. Barcelona, Tasso,

1881. 46 p, 2 mapes. (Proc: D; Ref. 6, 9, 10, 11) [?] GARCÍA FARIA, P., 1893. Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona. Alcantarillado, drenaje, residuos urba-

nos. Barcelona, Henrich. 2 vols (Memoria descriptiva 434 p; Presupuesto 125 p)+Atlas. (Proc. D; Ref. 6, 9, 10, 11)[BFG?]86 (Vid)

Fotografia (manuals)DAVANNE, A. La photographie. Traité théorique et Pratique, 1 vol (Ref. 9, 10, 11)87 [?]DILLAYE, F., 1890. L’art en photographie avec le procédé au gelatino-bromure d’argent. París, Libr. Illustrée, 399 p

(Ref. 9, 10, 11) [?]DILLAYE, F., 1900. La pratique en photographie avec le procédé au gelatino-bromure d’argent. París, Libr. Illustrée,

400 p (Ref. 9, 10, 11) [?]

HistòriaDAUBAN, C.A., 1873. Le fond de la société sous la Commune, décrit d’après les documents qui constituent les archi-

ves de la justice militaire, avec des considérations critiques sur les moeurs du temps et sur les événements qui ontprécedé la Commune. Paris, Plon, 481 p (Ref. 10, 1188) [?]

Història de la ciènciaFONT I SAGUÉ, N., 1908. Historia de les ciencies naturals a Catalunya del segle IX al segle XVIII. Barcelona, (Ref. 11) [?]

Meteorologia ANGOT, A., 1916. Traité élémentaire de la météorologie (3ª ed.). París, Gauthier-Villars. 415 p (Proc. A; Ref. 8) [?]89

Publicacions (catàlegs)Catálogo de publicaciones del Instituto Geológico de España, 2 vols (Ref. 10, 11) [?]Catálogo del Instituto Geográfico de España (Ref: 9) [?]

ZoologiaBOFILL, A, & HAAS, F., 1920. Estudis sobre la malacologia de les valls pirenaiques. Vall del Segre i Andorra. Extr.

TrebMCN, 3(10): 105-172. (Proc. F?; Ref. 11) [?]BRADY, H.B., 1884: Report on the Foraminifera dredged by HMS Challenger, during the years 1873-1876. 2

vols+Atlas. (vol IX de: THOMSON & MURRAY eds: Report on the scientific results of the voyage of HMS Cha-llenger during the years 1873-76). Londres, Edinburgh. H.M. Stationery office. (Proc. B; Ref. 1, 15) [BC A59Fol 21-66]

GOURDON, M., 1889. Catalogue raisonné des Mollusques de la Vallée de la Pique et de ses affluents. Extr. BullSR,1889-1: 17-34 (Proc. F?; Ref. 11) [?]

WEISS, J. C., 1920. Contribució al coneixement de la fauna lepidopterològica d’Aragó. Extr: TrebMCN, 4: 29-103(Ref. 11) [?]

F. Hemeroteca

Abhandlungen des Deutschen Natur-Wissenschaftlich-Medicinischen Vereines für böhmen ‘Lotos’, prof. V. Uhlig. 1vol (Ref. 11) [-]

Abhandlungen der Schweiz Paläontologische Gesellschaft (Proc. A, Ref. 8) t. 1-3 (1874-76), 5-21 (1878-98) i 44(1920) [MGB]

Abhandlungen der Geologische Spezialkarte von Elsass-Lothringen. 25 vols (Ref. 11) [BFG]90

239

86 Existia, fa alguns anys, al soterrani de la Biblioteca.87 (9) i (10) diuen: 2 vols; en canvi (11) tan sols en reconeix un.88 Diu: 2 t.89 Al MGB n’hi ha un exemplar, però és de l’edició de 1928.90 Hi ha els volums III (1891), IV (1888), V (1897); Neue Folge I-V (1898); VI (1905) [relligat LG] i fascicles solts.


Annales de la Société Géologique du Nord (Lille). 6 fasc (Proc. A, Ref. 8), 1921-26 [MGB]Anuari de la Junta de Ciències Naturals 7 vols? (7)91

Boletín de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales: 1 carpeta (Ref. 11) [BFG]92

Boletín del Instituto Geológico de España, t. 38 i 42 (1910-1926) (Proc. A, Ref. 8) [MGB]Bolletino dal R. Comitato geologico d’Italia, vols 1-18 i 20-2793 (Proc. C, Ref. 4)Bulletin du Service de la Carte geol. d’Alsace et de Lorraine, 1 vol (Ref. 11) [BFG]94

Bulletin de la Société d’Historie Naturelle d’Autun ns. 2, 4-7, 12-13, 15, 22 i 25 (Proc. B, Ref. 1) (BC)Bulletin de la Société Géologique et Minière de Bretagne. 14 fasc (1920-24) (Proc. A, Ref. 8) [MGB]Bulletin de la Société Ramond, Explorations pyrénéennes, 1879 (5 butll.) (Ref. 11)95

Bulletin de la Carte géologique de la France, 23 vols (1889-1921) (Ref. 9, 11) [MGB], 1 t Bulletin Pyreneen, 1 t (Ref. 11) [-]Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (Ref. 9): 2 carpetes i 2 butlletins; 17 t. (Ref. 11)Compte-rendu du Congrés Géologique International. (Proc. B, Ref. 1, 15) 2ª sessiò (Bolonya, 1881); 4ª sessió

(Londres, 1881; 6ª sessió (Zurich, 1894) [BC 55(063) 8º] i 8a. Sessió (França, 1900, 2 vols) [BC 56(063)Con 4º]Crònica oficial de la Mancomunitat, 4 vols. (Ref. 9); 1 vol (Ref. 11) [-]Mémoires de la Société Géologique de France. 3ª ser, t. 1-5 [1877/80-1888/91]; 4ª ser, t 1-2 [1905/11-1912]. (Proc. A, Ref.

1, 15) (1, 796)Mémoires de la Societé Géologique de France. Paléontologie. París, Baudry et Cie. 1ª ser: t. 1 al 21 [1890-1916]; 3ª

ser: t. 1. (Proc. A, Ref. 1,97 15) [BC 56(06)44Fol]98

Mémoires de la Société Paléontologique Suisse. vol VII (Ref. 9, 11)Mitteilungen der Geologische Landesanstalt von Elsass-Lothringen. 10 vols (Ref. 11) [BFG]99

Monographs of the US Geological Survey, 4 vols. (Proc. A, Ref. 8) [8 vol BFG, 12 53/55(082 Mon)]100

Paläontologische Abhandlungen, vols 1-8 101 (Proc. C, Ref. 4, 9, 11) [BFG]102

Paläontologische Zeitschrift 3 vols (1914-21) (Proc. A, Ref. 8) [MGB]Revue Critique de Paléozoographie, 1919-1924 (Proc. A, Ref. 8)Revue Critique de Paléozoologie, 1-22 (1897-1918) (Ref. 9, 11103) [BFG]Servei Meteorològic de Catalunya: una carpeta (Proc. F?, Ref. 11) [-]104

Id. de Portugal (Ref. 11) [-]Spelunca, Bull. de la Société de Spéleologie. 1 vol 1895 + 2 vols. Per J. Maheu (Proc. F?, Ref. 11) [-]Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural. 4 vols (Proc. F?, Ref. 11) [BFG?]Treballs de la Junta de Ciències Naturals (Proc. F?, Ref. 11)Zeitschrift der Deutschen Geologischen Gesellschaft, 2 t, 16 fasc. (Proc. A, Ref. 8)

II. 6. CATÀLEG DE LA CARTOTECA

Explicació

ProcedènciaA. Comprats a Alemanya per Maluquer (1921)B. Del llegat Vidal (1922)C. Comprats per Faura (1922-23)D. Fons històrics de la DiputacióE. Donatius i cessionsF. Elaboració pròpia

240

91 Probablement, els 3 voluns de l’Anuari (1916-1918); les tres memòries anuals (1919-1922) i la Guia de les instal·lacionsi serveis de 1917.92 Existeix entre 1920 i 1935, relligats.93 Comprat a Alemanya per 258 mk.94 Hi ha 11 vols. entre 1777 i 1905.95 Existeix a BFG, vols. 1ª 1696 Diu: 8 mem.97 Diu: 22 vols. Inclou un t. 1 de la 3ª sèrie que probablement pertany a les de Paleontologia (repetit?).98 Relligada per BC en pell tela; hi ha, a més, el vol. 22 de 1918-1920.99 Hi ha dos volums relligats LG: IX-X (1914-1917), i XI-XII (1923).100 Hi ha els ns. 39 i 40 (1900); 43 i 44 (1903).101 Comprat per Maluquer a Alemanya. (B) diu 7 t.102 Comprat a Alemanya per 1.880 mk. (7) fiu: 7 vols. A la BFG n’hi ha 7: II(1884-85); III (1886-87); IV (1888-89); V (1889-90); VI (1892-96); VII (1896-97); VIII (1898-01). Porten el segell del MMCN.103 (11) diu: 23 vols. Existeix a BFG.104 Probablement les Notes d’Estudi del primer volum (1921-1923)


Referències0. J. Maluquer, 3/03/1920: Informe explicatiu respecte les adquisicions de llibres i altre material fetes per encàr-

rec de la Junta de Ciències Naturals, a Alemanya (AJCN, exped. 1128)1. Faura, 8/06/1922: [Relació de materials rebuts del llegat Vidal] Mecanoscrit 2 p (MGSB, Fons Faura)2. [Margerie, ca. 1922: relació de mapes oferts per l’autor] 1 full manuscrit (MGSB)3. Faura, 30/06/1923: Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic de 1922-23. Mecanoscrit

12 p (MGSB, Fons Faura). Els notats 3’ porten l’encapçalament “Pharus d’Europa”4. Faura, i Pardillo, 23/07/1924: Relación de los libros, mapas, documentos, material, ejemplares y demás efectos,

pertenecientes la Servicio del mapa Geológico de Cataluña, que entrega a la Junta de Ciencias Naturales el Dr.Dn. Mariano Faura y Sans. (mecanoscrit; Arxiu Junta de Ciències)

5. Faura i Pardillo, 18/07/1924: Relación de los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban enpoder de la dirección del Mapa geológico de Cataluña y que devuelve a la Junta de Ciencias Naturales el Dr.Dn. Mariano Faura y Sans, por pertenecer a la misma (Mecanoscrit; Arxiu de la Junta de Ciències).

6. San Miguel y Ferrer, 20/08/1927: Relación del material que se halla en la Sección del Servicio Cartográfico yque se traspasa con esta fecha al Instituto Geológico y Topográfico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p,AHDB, lligall 4180)

7. [San Miguel, 10/07/27: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la Sección deCartografía de la Dirección de obras públicas de la Excma. Diputación de Barcelona al Director del InstitutoGeológico Topográfico Provincial, que ha ingresado en el laboratorio de Geología Geognóstica y Estratigráficade la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrático que suscribe, para dar así cumpli-miento al acuerdo suscrito entre el Rector de esta Universidad y la Exma. Diputación provincial de Barcelona]Original manuscrit, 24 p (falten les dues primeres). MGSB, Fons de l’Instituto Geológico.

8. Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica (Univer. deBarcelona). Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985

MarquesVid. Llegat VidalLG segell laboratori de Geologia

UbicacióBFGCart: Cartoteca de la Biblioteca de la Facultat de Geologia de la UBBFGARes: Biblioteca de la Facultat de Geologia; Armari de reservaCC: Cartoteca de CatalunyaMGSB: Museu de Geologia del Seminari

A. Esferes

Esfera geològica (Proc. A; Ref. 0, 4)105

B. Cartografia impresa

B1. Europa

Geognostische übersichts-karte von Deutschland, Frankreich, England und den angrenzenden laendern. Nach dengrösseren Arbeiten von L. v. Buch, E. De Beaumont, G. B. Greenough, zusammengestellt von H. v. Dechen,s/escala [1:2.500.000]. (2ª ed). Berlín, Schropp, 1869. (Proc. C; Ref. 3’) [BFGARes, calaix 6]106

Carte géologique internationale de l’Europe 1:1.500.000 exécutée et achevée par Beyschlag. Parue chez DietrichReiner Berlin 1881-1913. Dressée dans le bureau du Service Géologique de Prusse par M. Pütz. Imprimée dansl’Inst. Lith. De Berlin. (Proc. A; Ref. 0, 4, 7)107. 49 fulls 69x62 en una carpeta [BFGARes, calaix 1]108

B2. Península Ibèrica

Mapes de conjuntVOGEL: Spanien und Portugal (Ref. 7)VERNEUIL & COLLOMB: Carte géologique de l’Espagne et Portugal (Ref. 4, 5, 7)

241

105 Desapareguda del Servei Geogràfic106 Mapa entelat i plegat d’origen: etiqueta Schropp. La primera edició és de 1839.107 Segons 0, 51 fulls; segons 4, 50 fulls; 7 diu: 40 fulls i gamma de colors108 Segons B, 39 fulls més la gamma de colors. Actualment n’hi ha una carpeta bastant completa (Falten els fulls 25, 31, 32i 39); i fulls duplicats


Portugal“Mapa de Portugal” (Ref. 7)“Carta geológica de Portugal” en 4 fulls (Ref. 4, 7) 109

Andorra: Mapa del Val d’Andorre y Pallars DEVERELL, F. H.: Andorra (Ref. 7, 8) Vid

Espanya, mapes de conjuntMapa de España, escala 1:500.000: Dos fulls (Catalunya) (Ref. 4)COELLO: Atlas de España. Mapes a escala 1:200.000 de les províncies de Barcelona, Castelló, Balears, Girona (2 ex.),

Tarragona (Proc. B, Ref. 1)Mapa militar itinerario de España, escala 1:200.000: Catalunya (mapa entelat, refs. 4, 7); carpeta amb 27 fulls (ref.

4); full de Valladolid (proc. B, ref. 1) Mapa militar de España, escala 1:100.000: 15 fulls110 (Ref. 4)Mapa de España a escala 1:50.000 (Instituto Geográfico): tots els fulls publicats (Ref. 4)Mapa de la Comisión Hidrográfica de España: 14 fulls (Ref. 4)Mapa político de España (Ref. 7)Mapa geológico de Espanya [Faura] emmarcat (Ref. 4)Mapa Geológico de España a escala 1:400.000: Conjunt plegat, en una capsa(Proc. B; Ref. 1, 4, 7); 5 fulls sòlts (Ref. 4)

Catalunya, mapes de conjuntBROSSA: Cataluña y país lindante de Aragón y Francia (2 ex) (Ref. 7)Catalunya Escala 1:100.000. (Ref. 7)MORERA: Plano de Cataluña, (Proc. B) (Ref. 1, 7)R.M. Plano de Cataluña. 1894 (Ref. 8) VidMapa de Cataluña (Ref. 7)Plano de Cataluña (Ref. 7). Provincia de Lérida; parte prov. de Lérida; provincia de Tarragona; part de id. (7) VidMapa de carreteras y caminos de Cataluña (Ref. 7).Mapa oficial de las carreteras de Cataluña (RAC) (Ref. 8) (Vid)Pirineo catalánProvincias de Barcelona i Gerona, Obras públicas de España (6, 7) (Vid)Mapa geològic de Catalunya, escala 1:100.000 5 fulls + gamma general, emmarcats (Ref. 4, 7)“Treinta y un mapas de Cataluña” (4)

Barcelona (provincia)COELLO. Mapa de la provincia de Barcelona. (Proc. B) (Ref. 1, 4, 8) Situació de carreteres i Camins de la província de Barcelona (Ref. 7)ALMERA & BROSSA: Mapa geológico y topogràfico a 1:100.000 (Ref. 7)ALMERA & BROSSA: Mapa geològico y topográfico 1:40.000 4 col·leccions (ref. 4); 1 entelada (Ref. 4); 1 emmarcada]

(Ref. 4, 7)FAURA: Bosquejo geológico del Montserrat (Ref. 7)Barcelona (ciutat?). Plànol general (Proc. C) (Ref. 3)

Girona (provincia)COELLO. Mapa de la provincia de Gerona, 2 ex. (Proc. B) (Ref. 1, 8) VidPlano geologico-minero del Valle de Ribas (prov. Gerona, en la parte ocupada por las concesiones de la Sociedad

“Minas y Minerales” (7, 8)Mapa del Golfo de Rosas (Ref. 7)Mapa de St. Feliu de Guixols (Ref. 7)Mapa de la villa de Palafrugell 2 (Ref. 7)

Lleida (provincia)APT, 1884: Mapa de la provincia de Lerida (Proc. B) (Ref. 8) VidObras públicas de España: provincia de Lérida (2+ 1 ex) (Proc. B) (Ref. 8) Vid

242

109 A la BFGRes hi ha una Carta geologica de Portugal por JFN Delgado e P. Choffat. 1899 Escala 1/500.000; 2 fulls paper95x70 cm [calaix 6]110 Probablement inclou els fulls de Manacor, Artà, Andraitx, Estallenchs, Palma, Mahó (Ref. 7)


Tarragona (provincia)COELLO. Provincia de Tarragona (Proc. B) (Ref. 1)MATAS DURAN. Provincia de Tarragona (Proc. B) (Ref. 1) Tarragona; Obras públicas de España (Proc. B) (Ref. 8) VidProvincia de tarragona (Proc. B) (Ref. 8) Vid

Altres Mapa de la Isla de Mallorca: sacado en escala menor del que publicó el Emin. Sr. Cardenal Despuig en el año 1785

(Facsímil) (Ref. 7, 8) (Vid) TOFIÑO, V., 1786: Carta esférica de las islas de Iviza y Formentera (6, 7) (Vid) COELLO: Mapa de la provincia de Castellón, per coello (B) (2) (Vid)“Mapa de Aragón” (Ref. 7)“Mapa de la província de Murcia (Planimetria)” (Ref. 7)Mapa geológico de Mallorca (Ref. 7) (Fallot?)

B3. França

Mapes de conjuntCarte de France, 1:500.000, Dépot des fortifications. Full de Catalunya (proc. B) (Ref. 1)Carte géographique de la France, 14 fulls (Proc. B, ref. 1; 4) 111

Carte de la France dresse par le Service vecinal. Tableau d’assemblage. (Proc. B) (Ref. 1)Carte géologique de la France, 10 fulls (proc. B, Ref. 1, 4112).

Allier (Departément)Carte géologique, minéralurgique et topographique du département de l’Allier, par C. Boulanger. 1:160.000. Publ.

Desrosiers, à Moulins (mapa entelat i plegat). 92x66 cm (etiqueta Longuet, París) (Proc. C) (Ref. 3’, 4, 7)[BFGRes, calaix 6]

Alsàcia-Lorena 113

Geologische Uebersichtskarte von Elsass-Lothringen ... von E. W. Benecke. Escala 1:500.000 Strassburg, BerlinerLithogr. Institut, 1892. 47x60 cm (Ref. 7) [BFGRes, calaix 15]

Karte der nutzbaren Lagersstätten Deutschlands. Elsass-Lothringen, 1:200.000. Herausgegeben v. d. Direktion derGeolog-Landes untersuchung v. Elsass-Lothringen. Strassburg, 1908. Bearbeitet unter Mitwirkung des Herrn v.Braunmühl von W. Bruhns, 1906. 2 fulls 47x44: Pfalzburg i Mettendorf. (Ref. 7)

Geologische Specialkarte von Elsass-Lothringen, Herausgeg. von der Commission für die geologische Landes-Untersuchung von Elsass-Lothringen, 1: 25.000. Fulls 68x73,5 cm. Fulls nº 5 (Sierck, 1882); 10 (Monneren),11 (Gross-Hemmersdorf). 15 (Gelmigen, 1883), 27 (Bliesbrücken, 1883); 29 (Roppweiler, 1883); 33 (Remilly,1883); 38 (Rohrbach, 1882); 39 (Bitsch, 1882); 40 (Stürzelbronn, 1888); 41 (Lehmbach, 1883); 42(Weissemburg, 1883); 43 (Weissemburg ost, 1883); 52 (Saareinsberg, 1885); 53 (Niederbronn, 1885); 65(Buchsweiler); 75 (Pfalzburg, 1884); 91 (Molsheim, 1885); 92 (Geispolsheim, 1884); 132 (Homburg, 1886)(Ref. 7) [BFGRes, calaix 2] 114

Karte des Kohlengebirges zwischen Clarenthal und Klein-Rosseln (Ref. 7)Karte des Kohlenbergwerkes Klein-Rosseln (Ref. 7)Karte der Aufschlüsse u. verliehenen Bergwerksfelder im Steinkohlengebirge von Deutsch-Lothringen (Ref. 7)Carte du Bassin Houillier du Nord i Composition des veines et analyse des Charbons (2 mapes) (Proc. C; Ref. 3, 4,

7, 8) [per J. Carnelle, 1876-77] 115

Enquète sur les Richesses Minérales du Nord-Est de la France et des Régions voisines. Cartes dressées par E. deMargerie. Service Géographique de l’Armée. París, 1910. Està format pels mapes següents: I. Nord-Est de laFrance et Régions voisines. Structure géologique et frontières politiques (1914); II: Concessions minières de laLorraine et des régions voisines; III: Région du Fer. Lorraine Française, Lorraine annexée et Luxemburg; IV:

243

111 Inclou probablement, L’Hospitalet, Bagnères, Luz, Foix, Toulouse, Barcelone; retallats, sense títol, hi ha els dePeyrehorade, St. Jean-Pied-de-Port; Baygorry; Bayonne112 Es conserven els següents al calaix 14: a) Mapes entelats 1:80.000 del llegat Vidal, 92x60: fulls 108 (Blois, 1845); 118(Beaupreau, ed. 1872), 121 (Valençay, ed. 1873) 113 Segons (4), hi havia 30 mapes d’aquesta regió.114 Manquen avui els fulls: 10 (Monneren), 11 (Gross-Hemmersdorf) i 65 (Buchsweiler)115 Comprat (memòria 1922-23).


Bassin houiller de la Sarre; V: Carte géologique de la région de Sarrebruck; VI: Gisements de potasse de laHaute Alsace; VII: Principaux gîtes minéraux de la Prusse Rhénane; VIII: Carte géologique de la région d’Aix-la-Chapelle; IX: Bassin houiller de la Ruhr (Province du Rhin et Westphalie); X: Topographie souterraine dubassin houiller de la Ruhr (allure de la base du Morts-Terrains) (Ref. 7)

Ariège (Département) Carte géologique et minéralogique du departément de l’Ariège, commencée par M. François, continuée et terminée

par M. Mussy. París, 1870, 4 fulls. (Proc. B) (Ref. 7)

Hérault (Département) Carte géologique et Minéralogique du Département de l’Hérault, par M. Paul de Rouville. Escala 1:80.000. París,

Lemercier, 1876. Fulls de St. Pons (88x65 cm); Montpellier (73x99 cm); Lodève (87x65 cm); Béziers (97x73cm) (Proc. B; Ref. 4, 7) 116[BFGRes, calaix 6]117 (Vid)

Savoie (Département)“Mapa de la Savoia”. (Proc. C) (Ref. 3’, 4)118

B4. Alemanya

Mapes de conjuntGeologische Karte von Deutschland bearbeitet von Dr. H. von Decken. Berlín 1869 (2ª ed, 1880). S. Schropp 80x85

cm (mapa entelat i plegat d’origen, etiqueta Schropp) (Proc. C) (Ref. 3’) [BFGRes, calaix 6]“2 fulles del Mapa geològic alemany al 1:80.000” (Proc. C) (Ref. 3’) “Algunes fulles del Mapa agronòmic alemany al 1:25.000” (Proc. C) (Ref. 3)

BavieraGeologische karte des Königreichs Bayern 1:25.000. Herausgeg. von der Geognostischen abteilung des K. B.

Obergamtes, 11 fulls 85x58 cm: Mellrichstadt; Wannbrunn; Krummhübel; Schereiberhau u. Schneegruben;Ohlau; Kattern; Rothsürben; Schmolz; Hammelburg; Ebenhausen; Geroda, Dachau; Hendungen; Brückenau;Mühldorf (Proc. C) (Ref. 3, 4, 7) [BFGRes, calaix 2]119

PrússiaGeologische Karte von Preussen und benachbarten Bundesstaaten. Herausgegeb. Von der Königlich Preussischen

Geol. Landesanstalt. Escala 1:25.000. (Proc. C) (Ref. 4, 7)120 Full 76-6 (Ohlau, 1912), 65x68 cm [BFGRes,calaix 2]

Renània-Westfàlia. Geologische Karte von Rheinland und Westfalen. (Proc. C) (Ref. 4, 7); full de Malmedy, 1907 (entelat i plegat d’ori-

gen; etiq. S. Schropp, Berlin) [BFG, a-9]

SaxòniaGeologische karte von Sachsen121 (Ref. 4, 7)

B5. Altres països

Àustria“Un mapa de los alrededores de Gratz [sic]” (Ref. 4)

244

116 Segons (4), 4 fulls; segons (5), n’hi havia 5.117 No a l’inventari.118 Probablement: Carte géologique de la Savoie et des régions limitrophes, par L. Moret, esc. 1:200.000. En la relació decompres de 1922-23 figura com a Montblanc, mapa geològic.119 Segons (3): algunes fulles del Mapa geològic i agronòmic de la Baviera al 1:25.000. (4) diu: once hojas del Mapa deBaviera 17 fulls; (6) enumera els 15 que figuren aquí; avui tan sols hem pogut veure el full de Mellrichstadt.120 Segons (4) hi havia 7 fulls.121 No a l’inventari.


Bèlgica“Un mapa geològic de Bélgica” (Proc. C) (Ref. 3’, 7)Carte géologique de la Belgique: d’après la carte géologique originale à l’échelle du 1:40.000e dressée par ordre du

gouvernement. Échelle du 1:160.000. Bruxelles, inst. Cart. Militaire, 1920. 12 fulls 42x40 cm (Proc. C)(Ref. 3’,7) [BFG, a.15]122

Carte géologique de la Belgique dressée par ordre du gouvernement par M. Mourlon. Escala 1:40.000. Fulls62,5x41,5. Hi ha els següents: 116 (Waterloo-la Hulpe, 1893); 117 (Wavre-Chaumont-Gistoux, 1893); 118(Jodoigne-Hanche, 1893); 119 (Hannut-Montenaeken, 1893); 120 (Waremme-Momalle, 1902); 129 (Nivelles-Genappe, 1893); 131 (Perwez-Ehezée, 1894); 132 (Wasseiges-Braives, 1903); 123 (Saint-Léger-Messancy,1892) (segell del SG de Bèlgica, 1/04/1922); llegenda (Proc. C; Ref. 3’, 7) [BFGRes, calaix 2]123

HongriaA Magyar Birodalom ès a szamszèdos országok heteros terulesteintk Fäldtoni Térképe. Mérték 1:900.000. 1890-1910

Escala Budapest, Lóczy Lajosdr, 1922. 116x76 cm. (Proc. C) (Ref. 3’, 4) [BFGRes, calaix 14]124

ItaliaCarta geologica d’Italia. Scala chilometrica 1:100.000. Istituto Geografico Militare. Roma. Fulls 249 (Palermo), 292

(Nado), 253 (Castroreale), 261 (Bronte), 262 (Etna), 269 (Paternò), 270 (Catània) (Proc. C; Ref. 3, 4, 7)[BFG,a. 15]125

JapóGeological and Topographical maps of the oil fields of Japan (7 gràfics i mapes) (Ref. 3’, 4, 7)

Noruega. Geologisk kart over det Nordlige Norge, per Tellef Dahll, 1866-1879. s/escala (1: 1.000.000). 1 mapa 82x88 cm.

(Proc. C; Ref. 3’, 4,126 7) [BFGRes, cal. 6 (plegat dins d’un sobre)]Geologisk oversigtskart over fjelgruden i det sydlkige Norge, per K. O. Björlykke (1:2.000.000) 43x28 cm (Proc. C;

Ref. 3’, 7) [CartBFG]

SilèsiaCarte Nädlitz (Ref. 7)

SuèciaMaps and Memoirs Swedish geology (Ref. 4) (Proc. B)

Suïssa“Un mapa de Suissa” (Ref. 3) (Proc. C)

C. Manuscrits, fotolits, còpies i proves d’impremta127

C1. Fons Moulin (1865-1870) (Proc. D)

H. Moulin, c1865: Plànols d’una instal·lació destil·ladora d’oli d’esquist128

Aparatos para la obtencion del aceite de esquisto por medio del sulfuro de carbono. 1 secció en tintes negra i vermella sobre paper-tela, signat jacinto de Moulin. 90x74 cm. (no porta el segell) (Ref. 8)Refrigerante para la destilación seca. 2 seccions, tintes negra i vermella s/paper transparent, 45,5x51 (signat el ingeniero director Jacinto de Moulin) (Ref. 8)Sense títol [fàbrica], signat Moulin 82x90Id [alambí] Nota mss: 1/10, signat Moulin. 63x65

245

122 Comprats 12 fulls (3’). (6) en cita 9 (4) diu: Ventitrés mapas de Bélgica.123 Segons (6), 9 fulls?.124 Comprat (memòria 1922-23).125 Comprat (memòria 1922-23). Totes les referències coincideixen en el número de fulls: 7.126 (4) Diu: “Un mapa de Noruega”, i “un mapa de Escandinavia”.127 Descripció del material que es troba en el Fons del Mapa Geològic del Museu del Seminari i en la Cartoteca de Catalunya(S’indica tan sols la segona ubicació).128 Aquesta col·lecció porta erròniament el segell del llegat Vidal; en realitat fou lliurada per la Diputació al Servei Geològic.(7) identifica els dos plànols amb títol, més quatre sense identificar.


Id , signat per Moulin com a ingeniero director. 85x65,5Id [vàlvula], sense signar, 68,5x33,5

H. Moulin, c1867-1870: Originals del Mapa Geològic de la província de Barcelona129

Provincia de Barcelona. Mapa geològico. Esborrany manuscrit amb la llegenda geològica inacabada. Mapa geológico. Província de Barcelona [Mapa geogràfic a 1:100.000] (Ref. 4)130

Originals diversos (perfils i esquemes cartogràfics)

C2. Fons Vidal (1869-1920) (Proc. B)

Mapes i esquemes geològics dels fulls de Lleida i Girona (1873-1881)131

[Esborrany geològic de la província de Lleida, per Vidal]. Sobre fragment NO del mapa de Catalunya d’Indar. Entelati plegat. 33x40 cm.

[Esborrany geològic de la província de Lleida, per Vidal]. Sobre la meitat occidental del mapa de Catalunya d’Indar.48x67 cm

[Geologia de la regió central de la província de Lleida, per Vidal, sobre un mapa imprès de la Comissió a 1:400.000][Geologia del Pirineu de la província de Lleida, per Vidal], mss. sobre transparent, 30,5x23,5.[Notes geològiques per Vidal, sobre una làmina de perfils impresos pels rius Segre i Noguera, publicada al butlletí de

la CMGE] Llapis, tinta i aquarel·la. 71,5x26,5 cm.Geología de la region central de la prov. de Lérida / Vidal / 1874. 35x27 cm. Tintes i aquarel·les sobre paper trans-

parent. 10 unitats geològiques. Inclou l’itinerari seguit per l’autor. Mapa [geologico] de la provincia de Lèrida / Escala 1/400.000. 42,3x55,5 cm. Tinta i aquarel·les sobre paper

apergaminat semitransparent. Amb el paral·lel 42 i els meridians 4 i 5 de Madrid. 11 colors = unitatsgeològiques.

[Esquema cartogràfic de les conques altes del Ter i Freser entre Toses, Ripoll i Prats de Molló]; tintes sobre paper tela,per Vidal. Escala 1:200.000; 39,5x39,5 cm.

Bosquejo geológico / de la provincia / de / Gerona / Por D. Felipe Bauzá. / Abril de 1873. // Escala de 1/400.000.61,5x46,6 cm. Tintes i aquarel·la sobre paper-tela transparent; 13 unitats geològiques. Paral·lels i meridians deMadrid.

Mapa / geológico en bosquejo / de la provincia / de Gerona // Escala de 1/400.000 / Barcelona 1º de Diciembre de1879 / Luis M. Vidal (rubricat). 15 símbols geològics. Tinta i aquarel·la sobre paper. Correccions superposadesen paper transparent.

[Esborrany de la geologia de l’illa d’Eivissa]. Llapis de colors sobre un mapa geogràfic de Coello?

Mapes i plans de labors de concessions mineres132

a) Província d’Almeria (ca. 1869)Plano de la demarcación de la mina de cobre titulada Matilde númº 1005 sita en el paraje nombrado Cabezo de la

Fuentecica, término de Huercal Overa. Escala 1/5.000, corbes de nivell, s/data. Tinta sobre paper-tela blanc,47x25,5 cm

Plano de las minas Fortuna, Miss Elisa y Sta. Felisa demarcadas en los dias 3,4 y 6 de junio de 1869 y de sus colin-dantes ó próximas comprendiendo todo el grupo inmediato á la fábrica de cobre Sta. Felisa en térº de Fiñana.Escala de 1/5.000. Corbes de nivell; tinta sobre paper-tela blanc, 30x43,5. [Nota de Vidal: Las tres minasRiquísima, Miss Elisa y la Rata deben correrse 50 m al O ó sea del punto A al A’ a fin de que la Riquisima quedelindando 195 ms. con la Fortuna y 105 con S. Antonio]

b) Conca Surroca-Ogassa (1876-1883)[Mapa dels propietaris entre Torralles, Ogassa i Surroca]. Tintes i aquarel·la sobre paper tela; 125x43 cm (Ref. 8)Distrito minero de Gerona. Plano de demarcacion del coto minero Porvenir sito en los términos de Surroca y

Caballera (incomplet, només la meitat occidental). Tres tintes sobre un full 85x51,8 cm. [Nota de Vidal: Líneascoloradas son perts. antiguas. Líneas negras, son perts. hoy exists. (1876).] (Ref. 7, 8)

Plano de las pertenencias de la mina concedidas y solicitadas en la cuenca carbonífera de S. Juan de las Abadesas.Escala de 1:10.000 paper tela, 156x54,6 (Ref. 7, 8)

Plano de las labores de explotacion de la galeria Bárbara. Escala de 1/500. (paper-tela; 75,5x46,5) (Ref. 7, 8)

246

129 (4) diferencia el mapa geogràfic de la resta, englobada com a “Originales de la hoja de Barcelona, de M. Moulin.130 Exposat en la mostra de Astronomía y Ciencias Afines (1921); desaparegut del Servei Geogràfic.131 (4) diu: “originales del mapa de la provincia de Lérida, de don L. M. Vidal”132 A (4) diu: “Planos de minería, procedentes de don Luis Mº Vidal”


Plano de las labores de explotacion de las minas Rossinyol y Mare de Deu. Escala de 1/250; 62,5x48 cm (Ref. 7, 8)Plano de las labores de explotacion de la mina Pinté, 94x55 (Ref. 7, 8)Plano de las labores de explotacion de la 1ª capa del Centro de la Gallina y Balanza. Escala de 1/500; 72x52 cm

(Ref. 7, 8)Plano de las labores de explotacion de la capa del Sud de las minas Gallina y Balanza, 73,5x53 (Ref. 7, 8)[fragment] Piso 1º-Capa Sur, Mina Gallina (títol mss) 58,5x37,5 (Ref. 7, 8)[fragment] 2º piso Capa Sur; Mina Gallina (títol mss) 36,5x37,5 (Ref. 7, 8)

c) Mines i pedreres de la província de Lleida[Mapa de les concesions de Navines], mss. sobre paper milimetrat; notes mss de Vidal; 131x75 cm.Plano geológico de la cuenca carbonífera de Seo de Urgel [per Vidal], datat 20/01/1883 (Ref. 7, 8)Plano topográfico de la cuenca carbonífera de Seo de Urgel (Ref. 8)Plano de la cantera de piedra litográfica de Santa María de Meyá (Lérida). Escala 1:2.000. Mss. Tinta i aquarel·la

sobre paper, 169x59,5 cm. Nota de Vidal: Las cotas azules son las del plano primitivo (aux. c.) (Ref. 8)

d) Mines i pedreres de les províncies de Barcelona i Tarragona (1910-1915)Plano Geológico Minero del Grupo de minas de Plomo que en término de Pradell (Provº. de Tarragona) posee la

Sociedad “José Sust y Comp”. Escala de 1 por 2.500. Signat José Peraire, Ayte. de Minas, Agost 1909.Aquarel·la sobre còpia, 3 símbols geològics. (Ref. 8)

Plano geológico minero del grupo de minas de plomo que en termino de Pradell (Prov. de Tarragona) posee lasociedad José Sust y Cia. Escala 1:10.000. Data agost 1909. Còpia amoníac. Mapa geològic no pintat; 2 sis-temes de pertinences superposats, notes manuscrites. 49x38,5 cm. Acompanya 1 full mecanoscrit de la Cia. J.Sust que detalla les concessions mineres. Data 5/01/1910. (Ref. 8)

Plano topográfico de las canteras llamadas Sta. Madrona, Prats, Grau, Figueras y Fuxarda [Montjuïc]. Escala1:1.000. Signat a Barcelona, juliol 1915 per l’arquitecte Josep Amargós. Aquarel·la sobre còpia amoníac.133x82,5 cm. (Ref. 8)

Mapes i plànols de projectes de camins i canalsa) Carretera i ferrocarril a la Seu (ca. 1886)Proyecto de una carretera de 2º orden de Lerida por Balaguer i Seo de Urgel a Puigcerdá. Long. 159660 mts.

[escala 1:200.000] Tintes sobre paper-tela, còpia mss. per Vidal d’un projecte de 1861. 230x92 cm (Ref. 7, 8)

Idea general para el estudio de un camino de hierro desde Manresa á las minas de Seo de Urgel y Andorra. Escala1:200.000 Mss. sobre paper-tela signat Vidal gener de 1886 (o 87); 54x85 cm (Ref. 7, 8)

b) Aqüeducte de Vilanova “Príncep Alfons” (ca. 1880)Plano del acueducto del Príncipe Alfonso (Villanueva y Geltrú) desde su origen hasta el Repartidor. Escala de

1:5.000. 3 tintes sobre paper milimetrat; aproximadament 210x80 cm (Ref. 7, 8)Plano y perfil longitudinal de la cañeria que debe atravesar la riera de Arbós y que la Sociedad Acueducto del

Príncipe Alfonso debe construir para el servicio de un algibe lavadero para el pueblo de Arbós. Escala de 1/500.2 tintes sobre paper-tela transparent. 50x34,5 cm (Ref. 7, 8)

Puente-Acueducto sobre el barranco de la Font-de-Alsina. Escala de 1/200. id, 57x29,5 cm (Ref. 7, 8)Puente-Acueducto sobre el barranco de Cova-Pineda. Escala de 1/200. Id, 56x29 cm (Ref. 7, 8)Detalles del sifon regulador de la galeria dels Parairas. Escala 1/40. Nota: Los detalles V a IX fueron tomados en

1880 por D. Eusebio Presas. Mss. sobre paper milimetrat, 38x27,5 cm (Ref. 7, 8)Repartidor. Escala 1/100. 1 tinta sobre paper tela, 69x36 cm (Ref. 8)

C3. Fons del Mapa geològic i topogràfic provincial (1885-1914) (Proc. D)

La descripció d’aquest fons es pot trobar a Aragonès, 2005; únicament afegirem aquí un complement amb les pecestrobades al dipòsit de la Cartoteca de Catalunya, i aquelles del Museu del Seminari que no apareixen en la relacióesmentada.

Brossa: ManuscritsHostalric-Tordera. 31x25,5 )(sobre paper-ceba) [CC][Mapa topogràfic de la província de Barcelona]; format diferent que el geològic; sense corbes de nivell. 72x60

en fulls 95x66 cm. Xarxa hidrogràfica en blau (només la part cartografiada per Brossa); límits de termes itrens en negre; camins en vermell. Hi ha els fulls de Granollers, Vilafranca i el Maresme (2 ex, a 2 i 3tintes). [CC]

247


Brossa: Proves de les pedres litogràfiques 1:40.000. Algunes muntades sobre làmines de cartró de 50x65 cm[CC]133

a) TopografiaAncosa, 42x31 cmArenys-Calella, 47x36,5 cmBadalona-Mataró, 48x37La Garriga, 47x31 cm en in full 48,5x36,5Garraf, 40x50,5 cm. (Porta la caràtula del mapa geològic, sense data. Un altre exemplar sense muntar)Granollers, 45x32 en un full 47,5x35Marmellà, 15x20,5 (Diu: Región tercera; toponímia mss i xarxa hidrogràfica en blau)Sant Celoni-Breda-Hostalric, 47x36,5 cm (falta un sector al N)Sant Sadurní. 41x30,5 cmSta. Coloma de Gramenet, 11x19 en un full 48x32 cm (Diu: Reporte de Sta. Coloma de Gramanet que yo regalo á la

Excma. Diputación).Tordera / Sector al N d’Hostalric, 38x49 cmTopografia de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores / por Edo. Brosa ... 1894. Diu: Emp. a grab. En 30 may, 93;

41x55 cmVall del Llobregat-Martorell, 47,5x32. (sobre una cartulina de la mateixa mida)

b) ToponímiaArenys-Malgrat, 38x27 cm (un ex sobre cartolina + 1 sense muntar)Badalona, 24x21 cm (id)Badalona-Masnou, 30x36,5 (un ex. sobre cartolina i dos sense muntar)Breda-la Batllòria, 35x26,5; (un ex. sense muntar)Canet-Sant Pol, 34,5 x 27 cm (un exemplar muntat i 2 sense)Cantallops-Olivella, 41x35 cmLa Garriga, 29x32,5. Diu: pruebas primitivas de la Quinta (2 ex. muntats)Granollers, 30x39 cm sobre cartolina; un sense muntar que diu: pruebas primitivas de la Quinta i dos mésLlinàs-Dosrius, 32,5x28,3 id. (2 ex. muntats i 2 sense)Mataró, 35,5x28,5 Diu: pruebas primitivas de la Quinta (3 ex. i 2 sense muntar)Ordal-Sitges, 45,5x63 (un ex. muntat i un sense)Sant Celoni, 38,4x30 (2 ex muntats sobre cartolina i un sense muntar)Sant Sadurní, 65x45 cmSitges, 43,5x19 cmTordera-Empalme, 37x26,5 cm (un exemplar muntat i un sense muntar)Vilanova. 16,5x47 cm.

Brossa: Mapa Topogràfico y Geológico de la provincia de Barcelona 1:40.000. Proves d’impremta dels fulls (CC)Full 2n: Prova amb les corbes de nivell i ciutats, una tinta (negre); amb caràtula però sense any, 67x91,5. Diu: litogra-

fiado por E. Brossa y Trullás.Full 4rt. Prova topografia, 3 tintes, sense geologia. Sense cartel·la 65x73,5Full 5è. Toponímia; xarxa hidrogràfica i contactes geològics (negre), i camins (vermell) sense pintar; sense corbes de

nivell ni ciutat, sense cartel·la (2 còpies, 94,5x71)Full 5è., caràtula de 1913. Topografia, hidrografia i camins

Almera-Brossa: Originals del Mapa Geológico y Topográfico de la provincia de Barcelona: Fragment d’un original del full 5è; colors sobre litografia (MGSB)Almera: Distribució dels fulls (Ref. 4) [Mapa]Brossa: Treballs de camp (1 carpeta) (Ref. 4, 7)134 [Mapa]

C4. Fons del Mapa Geològic de Catalunya a 1:40.000 (1915-1919) (Proc. F)

Brossa: Minutes de Camp (full VI). (1915-1917). Esbossos cartogràfics de camp a escala aproximada 1:20.000.Llapis i tintes sobre cartolines Dins del lligall Región sexta al Este (MGSB) hi ha minutes soltes datades entre 1915i 1917 (taula II.4)

248

133 (4) diu: “Pruebas litográficas de cada una de las piedras que se guardan en casa Henrich”134 Caja cartón conteniendo mapas, y con el título de Cartografía Brossa (Ref. 7)


Taula II.4. Minutes de Brossa corresponents al full VI del mapa provincial (51 del Mapa de Catalunya) (MGSB).

[Servei Cartogràfic de la Diputació]: Gràfic del projecte de divisió en fulles del Mapa Geològic de Catalunya en pro-jecció polièdrica; escala 1:40.000. 1917. Esquema manuscrit (tinta s/paper), escala 1:500.000, 62x58 cm.[MGSB]

Brossa: Mapes Manuscrits a 1/20.000 (CC) De la regió dels Fays i Vallès occidental, fet en 1915 per E. Brossa y entregué en Janer 1916. 1/20.000. 49,5x 25 cm.

(Ref. 7) [2 originals (topografia i toponímia) sobre paper-ceba i còpia en paper conjunta a CC; 8 còpies en papera MGSB]

De Castelltersol á Centelles i a Bertí 1/20.000 per E. Brossa. 40x39 en un full 45x48. (Ref. 7) [original sobre paper-ceba a CC; 4 còpies (1 amb la toponímia manuscrita) a CC i 2 ferroprussiats a MGSB]

Tros de St Llorenç del Munt-La Mata. Dos transparents 33,5x49,5 en un full 39,5x60 cm: un de toponímia i un detopografia a tres tintes (negre, blau i vermell) inacabat (alguns espais en blanc). Hi ha una extensió que arriba aSt Llorenç Savall, i meridians traçats en tinta blava. (Ref. 7)[originals a CC; una còpia a MGSB]

Tros de Tarrassa de la regió sisena del Mapa geologic i Topografic. Basat en la Geodesia del S G i C ...: Dos trans-parents 42x39 en paper de 46x39: un de toponímia i un altre de topografia. Diu: bo per publicar. [CC]

Tros de Castellar, Sentmenat de la Regió Sexta. Aquest tros está creuat pels meridians de Rodós, Tibidabo, Puig dela Creu i St. Pere Màrtir i pels paralels de St. Llorens, Puig de la Creu, S. Geroni i Montal. Serveixen els planosde Sabadell, Castellar, Sentmenat i Caldes. (Ref. 7) [CC: Dos transparents 37x50 en paper de 39x54, i una còpiadel mapa sencer. A MGSB hi ha 5 còpies corresponents a diferents graus d’acabament de l’original]

Tros de Sabadell de la Regió Sisena del mapa Geològic i topogràfic. Diu. Bo per publicar. (Ref. 7) [CC: 2 transpa-rents de 36x40 en paper de 38,5x46, i una còpia del mapa sencer]

Tros de Caldes, al E. i al S. 1/20.000. Topografiat per E. Brossa. (Ref. 7) [CC: 2 transparents 36x49 sobre paper-ceba39x49 (toponímia i topografia); MGSB: una còpia en paper del mapa sencer]

[Tros de Mollet-Sta. Perpètua]. CC: Original topogràfic36x46 en un full 37,5x48; còpia de la toponímia. [Sector entre Viladecavalls i Ullastrell], límit entre els fulls 6è i 7è, sense meridians (paper-tela, inacabat).

Brossa i Faura: notes geològiques sobre còpia de la topografia (ca. 1917) (MGSB)De la regió dels Fays i Vallés Occidental fet en 1915 per E. Brossa y entregué en Janer 1916. 1:20.000. Mapa geològicparcialment pintat sobre una còpia de la topografia que porta els camins dibuixats en vermell i la hidrografia en blau(Nota de Faura: entrega de Riells/entrega de Caldes) 49,5x25 cm.

249

Data Localitats Nº fitxes Notes Títol general

20/07/1915: Diagonal Home-St. Celoni 5 Regió sexta ó dels Fays i VallèsOccidental18/08/1915: E Caldes 1

22/08/1915: Ballestá Rosàs 2 13 ptes

3/09/1915 Diagonal Perer-Bertí 2

10/09/1915: Riells 2

15/09/1915 Riells-Bertí 3 24 ptes

21/09/1915. Pujades i Safaja 3

octubre, novembrei desembre 1915)

Altres

5/ 11/1915 Riells Bigues 5 26 ptes Meridià Caritg 12º20’

20/11 Aiguafreda-Cerdà 1 10 ptes

25/11/1915 St. Felíu, 2

26/11 E S Feliu 1

12/01/1916 Paralelo Home 1 Al N, S i O de Castelltersol

19/01/1916, 2º Paralelo Home, 1 34 ptes

22/04/1916 Castelltersol 5 (con Juan,24 ptas)

3/06/1916 Nordeste 1 26 ptes

Juliol de 191610/11/1916

Castelltersol 3 De Castelletersol à Centelles i áBertí o extremo NE de la regiónSexta

3/09/1917 Palaudàries Puigoriol 1 1 Alto Vallès


Tros antic de Terrassa i Sant Llorenç del Munt, inacabat, 60x41 60x41, una còpia amb colors geològics al N deMatadepera.

Tros de Terrasa, regió 6. 1:25.000. Còpia amb anotacions manuscrites de camp. Una altra amb part de la geologia pintada i llegenda: Tortoniense /Tortoniense o Martinense?/Quaternari inferior/Quaternari actual.

Tros de Caldes. 1 còpia amb anotacions geològiques en llapisTros de Mollet: una còpia amb notes geològiques en llapisTros de Sabadell. Còpia amb la geologia parcialment pintada.

Brossa i Faura: perfils estratigràfics135

“Corte estratigráfico del Vallés, hoja 6ª (Ref. 4)“Corte estratigráfico del Vallés (Ref. 4)“Una carpeta con cortes estratigràficos” (Ref. 4, 7)

C5. Fons del Mapa Geològic de Catalunya a 1:100.000 (1919-1924) 136

Mapes topogràfics (proc. D)a) Proves i còpies de mapes topogràfics a escala 1:100.000 Full 24 (Sant Feliu) 1 topogràfic b/n, net Full 35 (Barcelona) Còpia id. del topogràfic, parcials (toponímia, ferrocarrils, hidrografia)

b) Mapes topogràfics de termes municipals 1:25.000 (Còpies en paper):Olesa de Montserrat (planimetria i anivellació) (Ref. 7)Esparraguera (planimetria i anivellació) (Ref. 7)Arnes (3 plànols) (Ref. 7, 8)Paüls (3 còpies, una amb notes) (Ref. 7, 8)Gallifa: anivellació (Ref: 8)Alfara (3 còpies) (Ref: 8)Cardona, per l’Instituto Geográfico (2 ex.) (Ref. 8)Palau Sacosta (Cos d’Estat Major) (Ref. 8)Horta de St. Joan (anivellació) (3 plànols) (Ref. 7, 8)Prat de Comte (3 ex.) (Ref. 8)Sant Feliu de Codines, anivellació (Ref. 8)Girona (Cos d’Estat Major) (Ref. 8)

c) altresCarta geogràfica de Macià de Viladestes (7)Mapa topográfico de la zona de Caldas de Montbuy (8)Part del Vallès oriental (8)Contorn del delta de l’Ebre a escala 1:100.000 (calc en paper transparent)Girona, 2 esquemes cartogràfics sense relació amb el mapa.Mapa del fons submarí entre Montgat i Blanes, mss, sense títol (2 tintes, costa ombrejada) 56,5x42,5 cm

250

135 No localitzats136 Segons descripció de Faura (Ref. 4), aquest fons estava distribuit en 40 carpetes (una per full) dins un arxivador de roure.

conteniendo algunas de ellsas dibujos originales de las hojas del mapa; croquis estratigráficos; proyecto de distribuciónde hojas; fotografías del trabajo de M. Chevalier sobre el valle de Andorra; la hoja original de Gerona últimamenteaprobada pòr la Junta de CCNN; dos ejemplares de la hoja de Barcelona, en curso de publicación, y el original de la hojanº 42. San Miguel (Ref. 7) en dóna la relació següent:

Andorra: conteniendo seis fotografías de FauraArenys de Mar, conteniendo un gráfico de curvas de nivelBarcelona: conteniendo algunos apuntesCervera; conteniendo un mapa geológico de los alrededores de Tarrassa por Palet; tres gamas generales del mapa geológico

de Cataluña por Faura y Sans y algunos apuntesGirona: conteniendo cuatro mapas de GironaHorta: Conteniendo dos mapas de ArnesLes goles de l’Ebre, conteniendo tres mapes de Les GolesSan Feliu de Guíxols conteniendo ocho mapas de St FeliuTortosa: conteniendo el término de Vandellós al ferroprusiato; mapa de Rasquera; siete mapas de TortosaVilafranca: conteniendo trece mapas de Vilafranca del PanadésVilanova y Geltrú, conteniendo seis mapas de VilanovaDistribució de fulles i gama general: conteniendo varias ..., y un gráfico de division en hojas, al ferroprusiato.Talls estratigráfics, conteniendo algunos apuntes


Faura: Mapes geològics diversos, manuscrits (Proc. E)“Mapa original del Valle de Ribas, Cadí y Cerdanya”“Mapa de Montserrat”, geològic manuscrit (Ref. 4, 7)“Mapa geológico de las Guillerias, original del Dr, Faura (Ref. 4)Notes geològiques sobre una còpia topogràfica de la rodalia de Girona [de Faura?], escala 1:10.000, 43x67,5 cmQuadre amb el sondeig de l’Empordà (Ref. 4)

Faura: Manuscrits i proves del Mapa geològic(Proc. F)a) Gamma general de colorsGeologische Farbenscale mit 5 Farben; Bayer. Topographi. Bureau, München. 36x24 cm (prova impresa)Gamma general del Mapa de Catalunya a l’escala de 1:100.000 per M. Faura i Sans 1922. [estratigrafia i colors, còpia

sense pintar]Prova sense títol; notes en llàpis en alemany, 33x46 cmProva d’impremta especial, 29,5x23Proves en diversos estats d’acabat [CC]

b) Full 23, GironaMapa geològic parcial mss sobre còpia b/n del topogràfic; notes toponímiques de Faura Mapa geològic mss (Ref. 4)137

c) Full 24. Sant Feliu de Guíxols.Original geològic sobre topografia b/n, pintat, signat Faura 20/09/1921 2 transparents amb els contactes geològics (invertits) i 6 còpies, una d’elles pintada

d) Full 34, Vilafranca8 còpies de treball corregides per Faura i/o retallades (MGSB)Còpia del topogràfic en negre amb notes geològiques en color (angle SW) (MGSB)Original geològic (aquarel·la sobre topografia) signat Faura, sense data (MGSB)Full 34. Transparent amb els contactes i dues còpies

e) Full 35 (Barcelona) 8 còpies dels contactes geològics, de les quals 4 porten els límits de les conques artesianes [3 còpies més a CC]1 còpia id. corregida per Faura, procedent del Llegat Faura 1 prova de la geologia, en colors, amb el límit de la conca artesiana, la llegenda i el tall (procedent del Fons Faura)2 proves d’impremta (Ref. 4)

f) Full 39, VilanovaTopogràfic amb notes geològiquesOriginal geològic manuscrit (aquarel·la; notes en alemany)Transparent amb els contactes geològics i 2 còpies.3 copies del fotolit geològic, que conté també el de les Goles de l’Ebre [CC]

g) Full 41, TortosaTopogràfic amb notes geològiques Original geològic sobre topografia Transparent amb els contactes i 3 còpies [3 còpies més a CC]2 proves d’impremta amb correccions (una d’elles corregida per Fallot)

h) Full 42 (La Cénia-Ulldecona)Original geològic manuscrit (Ref. 4)136

i) Full 43, Les Goles de l’EbreOriginal geològic sense signar Transparent amb els contactes geològics i 2 còpies Prova d’impremta amb la hidrografia (blau) i l’ombrejat del relleu (sienes)

j) Esquemes de distribució de fulls1 còpia 51x42Mapa Geológic de Catalunya, Gràfic de la divisió de fulles2 transparents amb la distribució del mapa d’AlmeraCòpia amb l’equivalència dels fulls 100.000 i 50.000

251

136 Desaparegut


ANNEX III. COL·LECCIONS

III.1. Col·lecció mineralògica

Segons consta en una llista que es conserva a l’Arxiu Històric de la Diputació,1 ingressaren al Museu de Geologiaen diverses tongades 53 mostres de minerals (taula III.1). Els ingressos es produïren en dues èpoques diferenciades:la primera en els moments inicials de la col·lecció, inmediatament després de la Col·lecció Moragas, 1/01/1919(números 500 i 600), probablement al voltant de 1920; i la segona, més tardana (números 3.000), és anterior a l’ingrésde la Col·lecció Vidal (15/05/1922). Al costat dels recollits en les àrees cartografiades (fulls de Sant Feliu i Tortosa),n’hi ha també d’altres zones visitades per Faura (lignits de Portalrubio, sulfurs d’Alforja)

Taula III.1. Minerals del Mapa Geològic de Catalunya, ingressats al Museu de Geologia de Barcelona. Font: Llista de Francesc Pardillo (AHDB)

III.2. Col·lecció petrogràfica

Un full manuscrit existent al Museu indica que es va començar una col·lecció de roques ígnies del full VI, que esva numerar del 601 al 615 (ns. de bloc).2 Les sis primeres mostres (pòrfids i porfirites) i la darrera foren inscrites perFaura; mentre que la resta, procedents del castell de Montbui i indeterminades, ho foren per Bataller. 4

Una relació signada per San Miguel3 reconeix com a Col·lecció del Mapa Geològic l’anomenada “Col·leccióFaura” ingressada el 27/03/1922, blocs numerats del 1001 al 1137 i ingressada al Museu amb números compresosentre 3959 i 4183 (molts dels blocs s’ingressaren per duplicat)

El llistat electrònic del Museu5 revela que una part dels blocs d’aquella col·lecció s’ingressà posteriorment (13 mostres, 1/12/1923), i que el primer de maig de 1924 ingressà una altra tongada de 86 blocs. En total la col·lecciódel Mapa consta de 325 mostres que corresponen a 223 blocs (taula III.2).

Taula III.2. Exemplars del Mapa Geològic de Catalunya. Font: Llistat electrònic del Museu

252

1 F. Pardillo, 1927: Minerales del Mapa Geológico de Cataluña, ingresados en el Museo de Geología de Barcelona.Mecanoscrit 2 p, AHDB. 2 Faura i Bataller [1916]: Full VI. 1 full manuscrit, Arxiu del MGB.3 San Miguel, 1927: Relació de roques del Mapa Geològic existents al Museu.4 No sembla, però, que aquestes mostres arribessin a ingressar al Museu.5 Llistats electrònics: “Exemplars Faura i Sans” i “Col·lecció Mapa Geològic de Catalunya”, amablement facilitats per A. Masriera.

Data Nº bloc Blocs Nom Localitats Nº registre Numeraciómuseu

Nºexemplars

27/03/1922

1001-1137 137 Faura i Sans Costa Brava, Montseny,Baix Ebre

71 3959-4183 225

5/09/1923 85 5920 1

1/12/1923 100 5968-5980 13

30/05/1924 1138-1223 86Mapa

Geològic deCatalunya

Gironès, la Selva, BaixEbre, Camp de Tarragona,

Baix Llobregat, Priorat103 6172-6257 86

Totals 223 Totals 325

Núm.Registre

Nºmostres Minerals Localitats

537 1 Pirita Sa Riera (Begur)569 1 Cuprita Alforja

585-596 12 Galena, pirita, ocre, sulfat de ferro; anhidrita,guix, granatita, quiastolita, quars

Aiguamúrcia, Alforja, Tona, Portalrubio, Sant Feliu

603-620 13 Blenda, fluorita, guix, quars, feldespat, haüyna Costa Brava; Tortosa, Girona; Olot3078 1 Quars Montràs

3674-3696 23 Galena, calcopirita, limonita, baritina, mica,granat, grossulària, actinota, òpal, quars, lignit

Costa Brava, Alforja, Port del Comte,Portalrubio, Sant Hilari, Santa Coloma de Farners

3704 1 Baritina Sant Hilari4545 1 Ortosa Sant Cebrià dels Alls


En el moment de la devolució del material a la Junta (juliol de 1924), consta que Faura lliurà 12 capsetes amb mine-rals i roques procedents de diverses excursions; les que no varen arribar a ingressar al Museu.

L’ingrés 71 està format majoritàriament per roques ígnies (1001-1080); segueix un reduït conjunt de roquesmetamòrfiques (1082-4072, i la resta són sedimentàries. De la tongada nº 100, ingressada el primer de desembre de1923, consten els noms dels recol·lectors: Faura (ns. 5968-72: Romanyà, Benifallet i Alfara i 5979-80); Bataller (ns. 5973-76: Alfara, Mora, Mas Valls); i Vilaseca: 5977-78 (Rasquera); són totes roques volcàniques. L’ingrés 103conté preferentment roques eruptives i metamòrfiques de la província de Girona, i roques metamòrfiques i sedi-mentàries de la de Tarragona.

L’anàlisi de les localitats revela que fins al nº 1185 la major part de les mostres procedeix de l’activitat cartogràficaportada a terme per Faura als fulls de Sant Feliu i Girona, i en una petita part, de la cartografia del full de Tortosa; lesque segueixen són o bé mostres soltes o bé de l’Alt Empordà, on no consta que s’hi hagués començat cap full, peròque Faura frequentà l’estiu de 1922, arran del control geològic del sondeig de Sant Martí d’Empúries. No hi ha mos-tres dels fulls centrals, ja cartografiats abans per Almera.

La col·lecció fou estudiada en part per San Miguel: un quadern que es conserva al Museu de Geologia conté lesdeterminacions de les primeres 77 mostres de roques ígnies ingressades per Faura.6 El fet que sigui un estudi parcialde la primera tongada i que no constin els números del Museu, indica que l’estudi és anterior a 1922. Això no obs-tant, el registre electrònic no ens dóna els números de preparacions d’aquest conjunt. De l’anomenada “Col·lecció delMapa Geològic” (ingrés 103) consten en el registre electrònic números de 37 preparacions compresos entre els 2787i 2821, algunes de roques sedimentàries.

Taula III.3. Col·lecció petrogràfica del Mapa Geològic de Catalunya (AMGB).Font: Llistats electrònics del Museu

253

6 Rocas del Mapa Geológico de Cataluña. Enviadas por du Director Dr. Faura al laboratorio de Petrografía. Clasificadaspor el Dr. San Miguel. Quadern manuscrit, pp. 9-13 (MGB).

Nº mostra Tipus Localitats Data Full

1001-1022 Granits, pòrfids, diorites,basalts

St. Feliu, Calonge, Palamós, Begur,Palafrugell, Mont-ràs, Romanyà

Entre 1919i 03/1922

Sant Feliu

1023-1040 Granits, pòrfids, peg-matites, basalts, aplites

Maçanet, Sta. Coloma de F., Viladrau,Arbúcies, St. Hilari

Girona

1041-1048 Basalts, ofites, diabases Benifallet, Alfara, Rasquera Tortosa

1049-1079 Granits, Pòrfids, aplites,pegmatites, basalts

Espinelves, Osormort, Sant Hilari, Sta.Coloma de F., Corçà, St. Martí de Llémena

Girona

1080-1081 Pòrfids Alforja; Blanes (mostressoltes)

1082-1083 Micacites, gneiss Osor, Solterra Girona

1084-1094 Pissarres, marbre, griotte,gneis, micacites

Sta. Ceclina, Calonge, Vall-llobrega, St. Feliude G., Tossa, Llagostera, Begur

Sant Feliu

1095-1100 Calcàries Sort, Mallorca, Tivenys, Sant Carles, Tortosa (mostressoltes)1101-1115 Calcàries L’Escala, Esclanyà, Pals, Llorà, Palafrugell

1116-1137 Calcàries Tarragona, Tortosa, Paüls, Benifallet, LesPeces, Arbós, Albinyana, Tivenys, Alforja

TortosaVilafranca

1138-1146 Diverses Martorell, Vilaseca, Maçanet de la S; St. Adrià

Entre4/1922 i06/1924

(mostressoltes)

1147-1185 Pòrfids, Granits, Aplites,Micacites

Sils, Caldes, Vidreres, Llagostera, Solius, ElsÀngels, Susqueda, Osor

Girona

1186-1198 Gneiss, pòrfid, aplita, cal-càries, argiles

Roses, Vilajuïga, Figueres, Vilacolum Figueres?

1198-1206 Calcàries triàsiques ioligocenes

La Riba, el Pinell ?

1207-1217 Diverses St. Miquel de Fluvià, Banyoles, Arenys d’E.,Portbou, Vilacolum, Pont de Molins

Figueres?

1218-1923 Diverses Palafrugell, L’Aleixar, Picamoixons, Calaf, St.Miquel de Fluvià.

(mostressoltes)


En el moment de la dissolució del Servei, Faura lliurà a la Junta:– 1 exemplar de calcària de Tivenys (propietat de la Junta)– 3 testimonis del sondeig de Puigreig (id)– 12 capsetes amb roques i minerals de Caldes de Malavella (propietat del Servei)

III. 3. Col·lecció paleontològica

Sense el llibre de registre del Museu, que no s’ha conservat, i en absència de qualsevol altre documentació, desco-neixem el nombre, característiques i ubicació del suplement a la col·lecció Almera aplegat per Faura entre 1915 i1924; no obstant una recerca en els fitxers del Museu podria donar algun fruit.

Tan sols tenim constància dels fòssils lliurats a la Junta en el moment de la dissolució del Servei: a) Exemplars de la Junta de Ciències, tornats el 18/07/1924 (Inventari del 18 de juliol):– Dues safates de fòssils del carbonífer de Catalunya– Una capsa de polípers eocènics de Catalunya– 9 capsetes amb restes de mamífers fòssils de Catalunya– 12 capses d’equínids fòssils de la Col·lecció Almera– 14 capsetes de fòssils eocènics del Dr. Faura– 9 fòssils eocènics d’entre Tona i Collsuspina– 48 capsetes de fòssils de Tivenys– 1 ammonit fragmentat de Tivenys– 17 capsetes de fòssils de Morella– 17 capsetes de fòssils de Terrassa– 4 capsetes de fòssils de Sant Quirze de Terrassab) Fòssils propis del Servei, amb indicació de localitat (inventari del 23 de juliol)– 14 capsetes de fòssils del Pinell, Masmonet (?), Colldejou i Tarragona– 5 capsetes de fòssils de l’Escala– Una capseta de fòssils del Coll de l’Àliga (Tortosa)– 25 capsetes de fòssils del Perelló– 21 capsetes de fòssils de Tortosa, Alcanar i Mas de Barberans– 23 capsetes de fòssils de Tivissa– 21 capsetes de fòssils de Capçanes i l’Hospitalet– 47 capsetes de fòssils del Cap de Salou– 12 capsetes de fòssils d’Alfara– 17 capsetes fòssils de Carlades– 34 capsetes de fòssils de Capçanes– Una capsa de polípers fòssils eocènics de diversos propietaris– Material indeterminat, procedent de diverses excursions

254


255

ANNEX IV. SELECCIÓ DE DOCUMENTS

1. Faura. Plan general de l’organització per a la continuació del Mapa Geològic de la província de Barcelona subvencionat per l’Escma. Diputació Provincial (s/d, gener 1915). Arxiu de la Junta de Ciències, exped. 1179.

Per a la confecció del Mapa geològic de la provincia de Barcelona, que, segons una distribució feta constarà deunes tretze fulles complertes, de les que ja n’hi ha cinc de publicades per el Doctor Almera, se deurà seguir treballanten el camp a l’escala de 1:20.000, publicant-se després reduit a l’escala de 1:40.000, això es, de 25 mm per quilome-tre, i fixant-hi el relleu orogràfic amb unes curves de nivell de 5 metres d’altitut equidistants.

Amb el naturalista geòloc deuràn col·laborar-hi: un dibuixant topograf i un ajudant recol·lector.El topograf portarà l’avançada dels treballs, que després resseguirém i completarem en el detall al recorre el terreny

anotant-hi les variacions geologic-estratigràfiques.També necessitém d’un ajudant recol·lector per a que’ns procuri cantitat de fòssils dels jaciments que descubrim, i

també per a preparar-nos el material petrogràfic, que desprès estudiarém i classificarém en el laboratori.Els nostres honoraris, per cada jornada en campanya, seràn de 15 a 20 pessetes, segons l’intensitat del treball; pels

del dibuixant topògraf de 10 pessetes, i d’unes 5 pessetes el recol·lector. Pels treballs de laboratori s’apercibiràn deunes 5 o 10 pessetes.

Tots els gastos aniràn per separat; els satisfets en les expedicions, compre de llibres, adquisició de material científic,i per els envíos dels exemplars dubtosos que puguin presentar-se per a que puguin ésser consultats per eminenciesespacialistes extrangeres. Com també abonar els gastos per a poguer assistir a les reunions que anyalment celebra la“Société Géologique de France” de la que’n som membres aduc que per a ésser delegats per a portar la representacióen els Congressos internacionals de Geología, que tenen lloc cada tres o quatre anys; car que en aitals aplecs on sereuneixen les eminencies d’altres nacionalitats ens allissonaríem per a fer directament els estudis comparatius delsterrenys de nostra terra.

Al final de cada mes se presentará la nota de gastos i honoraris, i al cap de l’any se fará entrega de tots els com-provants amb la liquidació general de conformitat amb la consignació presupostada.

Tot el material recullit en les expedicions, objecte de especials investigacions, un cop fet el degut estudi idictaminada la classificació en fem generosa donació, éssent de propietat de l’Excma. Diputació, sempre iquant per a ella ens sigui senyalat un lloc a propósit, amb instal·lacions acomodades per a la major il·lustraciódel public. Fem present, que, a l’extranger els comissionats per a confeccionar fulles geológiques, a més d’es-tar explendidament retribuits, el material recullit resta de sa propietat; i en el cas de fer-ne donació als museusnacionals reben proporcionals gratificacions. Ara bé, tenint en compte que a l’Escola Superior d’Agriculturas’hi troben instal·lats els laboratoris per a la assignatura de Geologia, desitjaríem que per a els treballs d’aquestMapa geológic de la provincia de Barcelona se posés a nostra disposició un dels pabellons avui encare senseutilització que hi ha a ca’n Batlló, i que reunís millors condicions per a la naturalesa del Museu que projectem,el qual podría estar agregat a la mateixa Escola Superior d’Agricultura, d’acort amb el Patronat d’aquella enti-tat. En el mateix pabelló s’hi instal·laría el Museu geológic que portaría el nom d’”Almera” per haver sigut undels primers geòlocs catalans, qui s’ha distingit per una abundó de treballs d’investigació científica referents aaquesta ciencia, i tota vegada que’ll mateix s’ha ofert a trasladar i ordenar ses col·leccions particulars, en eljorn que tinguém un lloc destinat a Museu; i aixis les oficines del Mapa geològic actuaríen a alguna depen-dencia del mateix Museu, amb personal competent per a l’ordenació, conservació i catalogació dels exemplarsque hi figuressin.

A mida que’ls treballs de campanya restin ultimats se’n farà entrega al dibuixant litograf per a grabarlos sobre lespedres respectives mitjansant una directa i gradual reducció a la mitat, anant per separat les estampacions topogràfi-ques, de les variadíssimes composicions dels colors indicadors de les diferentes classes de terrenys.

Els gastos del grabador i d’estampació anirán á cárreg de l’Excma. Diputació. I essent la tirada normal d’uns 1.000exemplars, per a repartir entre les corporacions oficials, academies, cátedres i pels Ajudants, se’n reservarán 400exemplars de cada una de les fulles per a l’autor del Mapa geològic de la provincia de Barcelona.

Atenent a les necessitats d’una bona organització, essent més costosos els treballs al allunyar-nos cada día mes denostra capital, per a que puguin seguir avençant le fulles periòdicament, no retrassant la publicació llur, aduc que pera conservar i ordenar tot el material de fòssils, roques i minerals en el “Museu Almera”, servint d’il·lustració per a elpublic estudiós de nostra terra, i per els sabis extrangers que frequentment ens visiten, tota aquesta complexitat de tre-ball reportará un gasto molt superior a la consignació designada en els Presupostos d’enguany, per lo que devem recor-dar que en altre s’hi havien destinat fins a 7.500 pessetes de subvenció anyal. Essent d’un carácter especial l’instituciód’aquest Mapa geològic de la provincia de Barcelona, que porta uns 30 anys de durada, i que demá podría ampliarseamb el de les altres provincies catalanes per la Mancomunitat; ara que tenim el plan general fixat, està llesta la partmes embrollada, i trovantnos animats i vigorosos per a poguer donar una forta avançada en aquest Mapa que perdu-rará en les generaciones esdevenidores, demanem a l’Excma. Diputació de Barcelona que’n els proxims pressupostoshi consti una consignació proporcional a els gastos, establint una normalització general que proposém, mentres per aenguany inaugurarém nostres treballs amb la


CAMPANYA PROPERAMitjansant les condicions precedents indiquém que, per a donar cumpliment a l’obra de la qual se’ns ha confiat la

continuació, el Dr. D. Eduard Brossa ne sigui el dibuixant topograf, aduc que’ll mateix podrá servir-nos de gravador,i que’l ajudant recol·lector sigui de nostra lliure elecció.

A l’empendre els treballs de campanya senyalarem la limitació corresponent a la fulla 6ª, aixó es: partint de la meri-diana de la fulla 5ª, ultimament publicada, que va d’Aiguafreda a Sant Fost, fins arribar a la que corre de Calders,Viladecavalls, passa per Mura i fineix a Ullastrell, amb les limitacions al N de Calders a Centelles; i al S desde sobreRubí, per Ripollet fins a Reixac aproximadament; comprenen-hi els macius montanyosos de Bertí, Sant Miquel delFay, Sant Llorens del Munt i Castellsapera, amb les explanades meridionals del Vallés, pels encontorns de Sabadell i Terrassa.

Inmediatament s’establirá la xarxa de triangulació fundamental.I després comensarém a detallar topogràfica i geològicament en el contacte amb la fulla 5ª, unificant els extrems

d’abdues fulles, la 5ª i la 6ª, aduc que lo mateix farem amb la limitació de la fulla 1ª a la que hi correspón sobreposada.Aquesta fulla, en el cas d’estar ateses nostres indicacions proposades, referents a l’organització general podríem

deixar-la acabada en uns tres anys poc més o menys, temps necessari per a recorre personalment tots els viaranys dela superficie demarcada, i estudiar la naturalesa i varietats dels terrenys.

A mida que nosaltres anem fent els estudis, si ens sorprengués qualque trovalla de certa importancia n’escriuríemalguna nota preliminar o monografíes que entregaríem per a les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, supli-cant-ne des d’ara un retorn gratuit de 50 exemplars de tirada apart.

2. Junta de Ciències: Bases per a l’organització del Institut Geològic de Catalunya (25/10/1917). Arxiu de laJunta de Ciències, exped. 1442 i 1179.

Iltre Sr.:La Ponencia nomenada per la Junta en sessió del 19 de Maig del any corrent, per a estudiar el plan de adaptació a

l’organització de la mateixa dels Serveis Geològics que ha posat en la seva cura la Excma. Diputació Provincial deBarcelona, té l’honor de sotmetre a la seva del·liberació i aprovació les següents Bases confeccionades després de unasérie de reunions i tenint en compte la índole dels serveis actuals i llur desenrotllament ulterior.

S’apoien aquestes Bases en el plan general aprovat per la Junta en sessió del 3 de Juliol darrer, venint a ser unaampliació de lo en ella acordat referent a serveis geológics, per a que l’Institut Geológic allavors esmentat puguicomensar a actuar des de primer d’any.

Bases per a l’organització del INSTITUT GEOLOGIC DE CATALUNYA

A. Amb el nom de I.G.C. reuneix la Junta de Ciencies Naturals els diferents serveis especials, laboratóris i demésamb la Geología relacionats que té avui a son cárreg i demés quin establiment el desenrotllo ulterior de aques-tes aconselli.

B. L’IGC dependrà de la J. de C.N. com a organisme superior, peró será regit en tot lo que no es refereixi al Esta-tut de la Junta, per un Patronat de carácter técnic, consultiu é informatiu, designat per la Junta. Formarán aquestpatronat dos técnics, un diputat provincial i un regidor vocals de la Junta, dos técnics vehins de Barcelona i elPresident i Secretari de la Junta. Dintre les del·liberacions del Patronat, tindrán aquests vuit Srs. iguals drets.

C. Ademés de les cantitats que del seu Pressupost destini la Junta al IGC podrá rebre aquest llegats, subvencions,donatius, i demés, destinats exclussivament als seus fins especials. Disposará igualment dels ingressos que’lsseus treballs, instal·lacions ó publicacions li proporcionin.

D. En lo que a comptes, ordres, i nomenament de personal es refereix, s’atendrá a lo establert en el reglament gene-ral de la Junta.

E. Com a elements executius, tindrá l’IGC un Director i un Conservador de acord amb la plantilla general de laJunta, ademés dels professors de Laboratori, Auxiliars-técnics, Ajudants, etc., que a proposta del Patronat acor-di aquella nomenar. El Director tindrá veu en les del·liberacions del Patronat.

F. Per al seu ordre interior, se regirá l’IGC per un Reglament especial fet per el Patronat i aprovat per la Junta.G. Els serveis que de moment passen a la cura del Patronat son:

1) La confecció del Mapa Geológic de Catalunya2) L’estudi de les col·leccións paleontologiques, petrografiques i mineralogiques de la Junta3) El trasllat i ordenació de les col·leccions procedents de la Diputació4) Els laboratoris de mineralogia i cristal·lografia petrografia i paleontologia que actualment té la Junta.Ademés s’ocupará desde’l primer moment en confeccionar un plan de organització dels serveis complemen-taris de aquestos i concernents a la Geografia física de Catalunya que sometrá a la del·liberació i aprovacióde la Junta

H. Encare que’l fi principal de l’IGC es l’estudi de la Geologia Catalana en son sentit mes ampli, podrá ocuparseen l’estudi d’altres regions peninsular i extrangeres, organitzar expedicions de recol·lecció i estudi, etc., sempred’acord amb lo reglamentat per la Junta.

256


I. L’Institut publicará el resultat dels seus treballs e investigacions en memòries i demés seguit el tipo generaladoptat per la Junta.

K. El Patronat podrá admetre en ses del·liberacions sempre que ho cregui convenient, el Conservador, Professors,de l’Institut.

M. La cura, conservació i catal·logació de les col·leccions estará a carrec de l’Institut. En cas de acumulació de trameses d’exemplars, separació de col·leccions, podrá sol·licitar del Director del Museu autorització per auti-litzar personal de aquest, o encarregar-li part de sos treballs, custodia i cura de col·leccions i demés, dintre lescondicions del Reglament del Museu.

O. Del compliment del Reglament de la Junta, per part del personal del Institut axis com del dels acorts del Patro-nat, cuidará de acort amb l’Estatut el Secretari de la Junta

Barcelona 25 Octubre 1917

BASES TRANSITORIES I ACORTS DE JUNTA COMPLEMENTÀRISA. Personal superior i laboratóris: Mentres l’Excm. Ajuntament acorda lo que procedeixi respecte la adaptació del

personal superior de plantilla fixa Director i Conservador del IGC, a que se refereix lo aprovat en la Junta del 1de Juliol darrer, la Junta acordá que tot lo referent a Mineralogía i cristal·lografía vaigi a cárrec del Prof. Dr.Pardillo, lo refent a Petrografía i tectónica geológica a carrec del Prof. Dr. San Miguel i lo referent a Paleonto-logía i geología histórica o estratigráfica a carreg del Prof. Dr. Faura qui ha format part fins are del servei geo-lógic de la Diputació. En el Pressupost ordinari de la Junta per l’exercisi vinent se hi reservará la dotaciócorresponent al laboratóri de Paleontología i personal del mateix.

B. Mapa geológic. La Junta encarrega la continuació del Mapa geologic als tres laboratoris esmentats assumint pro-visionalment la Direcció del Institut mentres no proveheixi l’Ajuntament el càrrec en definitiva, el Secretari de laJunta i en son defecte o ausencia el Prof. mes antic. Per als treballs topogràfics, la Junta nomenará un topògrafespecialista que pot ser el Dr. Eduard Brossa que fins are ha exercit aquest carreg en el Servei de la Diputació.

C. Patronat i Incautació. La Junta nomenará el Patronat a que’s refereix las Bases anteriors, el que es possessio-nará oficialment en nom de la Junta de les col·leccions actualment en la Escola Industrial, així com de les dipo-sitades provisionalment en el Seminari, fentne entrega á les seccions corresponents per la seva cura,conservació, estudi, catalogació, etc. La part actualment en el Seminari, s’encarregaria al Prof. Dr. Faura sotal’inspecció del Vocal Honorari Dr. Almera, Membre del Patronat.

Signat: Josep Mª Bofill, M. Cazurro; Artur Bofill; M. San Miguel de la Cámara; Maluquer.

NOTES I ACLARACIONS1. Patronat. Podrien formarlo els Srs. Almera, Bofill i Pitxot, Cazurro, Palet i Barba, un Concejal, President i

Secretari, i Lluís Mº. Vidal.2. De la organització dels serveis, trasllat de col·leccions, etc, val mes no parlar-ne, fins qu’estigui constituit el

patronat, i nomenat el personal: Director, Conservador, i Professors dels tres laboratoris.3. Els Professors, encarregats dels tres laboratoris fonamentals, foren: Dr. Pardillo, Dr. Faura, Dr. San Miguel.4. Tenint en compte la conveniencia de tenir extés a la vista lo més rapidament, el material que hi ha al Seminari,

lo primer que hauría de acordar el Patronat, es son trasllat, tal com estés, a la Universitat industrial, on se exten-dría sobre grans taulells disposats a propósit, pel personal que té avui el Dr. Almera a la seva disposició ajudatpel que cregués convenient adjuntar-li el mateix Patronat.

5. Interinament se resolt lo referent a la plantilla del Institut, el Patronat encarregaría la cura, catalogació i inven-tariació de la part ordenada, al Director del Museu de Ciencies Naturals D. Artur Bofill, i el trasllat i ordenacióde lo restant al Secretari General i Técnic de la Junta, ajudat dels Professors dels laboratoris de la mateixa, sotala inspecció del Dr. Almera.

6. Tot lo pendent i en tramitació, comptes atrassats, liquidacions, etc., referent als serveis geológics de la Diputació, pas-saría tal com estés al Secretari general, informant aquest al Patronat i aquest a la Junta, sobre la solució de lo pendent.

7. En lo successiu, tots els treballs, encárregs, i demés, seguiran idéntic trámit, que en els altres serveis de la Junta.

3. Acta de presa de possessió de les col·leccions de la Diputació (21/03/1918). Arxiu de la Junta de Ciències,exped. 1600.

En la ciudad de Barcelona a veinticinco de Marzo de mil novecientos diez y ocho, reunidos en el local del Museodel Seminario de Barcelona, los Srs. D. José Mª. Bofill, D. Domingo Palet y Barba, D. Manuel Cazurro Vocales de laJunta de Ciencias Naturales de Barcelona, comisionados, por la misma para tomar posesión de las colecciones perte-necientes al servicio del Mapa Geológico de Cataluña, que la Excma. Diputación de Barcelona, tenía a su cargo y quetransfiera a la citada Junta, por una parte, y por otra al muy Iltre. Sr. Rdo. Dr. D. Jaime Almera director hasta ahorade este servicio, y el Dr. D. Mariano Faura, que venía trabajando en el mismo bajo su dirección, acuerdan en cumplimiento de lo dispuesto por la Excma. Diputación, y comunicado a la dicha Junta de Ciencias Naturales en 30de Junio de 1917, hacer entrega de las citadas colecciones a la dicha Junta.

257


A este efecto se hace constar 1º Que estas colecciones estan instaladas en parte en el Gabinete de HistoriaNatural del Seminario y en parte tambien en un local de la Universidad Industrial, en la que se hallan tambienla colección de rocas y preparaciones petrográficas que proceden del Sr. Moragas y que por ser propiedad de laDiputación esta traspasa igualmente a la Junta. 2º Que por lo numeroso de los ejemplares que las componen ysu instalación en vitrinas y cajones, es por hoy imposible de todo punto, el pensar ni siquiera aproximadamente,el número de ejemplares que las componen, por lo cual la posesión y traspaso se ha de referir unicamente al con-junto de todas ellas. 3º Que siendo por el momento imposible atender a su traslado e instalación en los Museosde la Junta de Ciencias Naturales, dichas colecciones tendrán que seguir interinamente en calidad de depósito,en los locales que dejan bajo la custodia de los expresados Sres. Dr. Almera y Dr. Faura, pero como pertene-cientes desde hoy a la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona que desde este momento y por mano de susexpresados delegados se incauta de ellas.

Asi mismo se hace constar que por los expresados Sres. Vocales de la Junta, se ha visto con gran satisfacción lostrabajos practicados, tanto por los referidos Sres. Dr. Almera y Dr. Faura para el estudio y catalogación de las colec-ciones como los realizados para continuar la publicación de la sexta hoja geológica, con la colaboración inteligentedel topógrafo Sr. Brossa.

Y para que conste esta entrega y preste sus efectos se levanta la presente acta que firman los Sres. asistentes.Barcelona 21 de Marzo de 1918.

4. Acta de la Ponència dels serveis del Mapa Geològic de Catalunya. Reunió tinguda el dia 25/04/1919. (Mss.del Fons Faura, MGSB)

Amb l’assistencia de D. Domingo Palet i Barba, D. Lluis M. Vidal, Dr. Manuel Cazurro i el que sotscriu, havent-se rebut una comunicació de D. J. Ma. Bofill i Pichot qui no pogué assistirhi.

Els assumptes tractats foren:1. Solicitar de la Diputació l’existencia dels mapes geològics de les cinc fulles publicades no destinades a la venta,

per a repartir-les per les corporacions oficials de Catalunya, als ajuntaments i parroquies de quiscuna d’elles, ia les corporacions científiques.

Fou aprovat.2. Solicitar de la Diputació l’entrega de les pedres matrius; aixis com també de les que encar se guarden a ca’l

Henrich de les ultimament publicades; per a esser guardades en forma acondicionada a l’esguard dels agents meteorològics en la dependencia del Servei del mapa Geològic de Catalunya en el Museu.

Fou aprovat.3. Requerir de la Tresoreria de la Diputació, o bé del Dr. D. Josep Agell i Agell la liquidació dels comptes que

desde el 1912 al 1917 anaven en partida especial per a les col·leccions Almera, Moragues, etc ... Oficiar-li per a la corresponent entrega de tot el material de les mateixes existent al Laboratori que està a soncàrrec. Del primer extrém manifestà el Sr. Palet i Barba que procurará informarsen a la Diputació. I del segón se convingué el que li fos tramés al Dr. Agell per part de la Diputació l’acort prés per aquella el que totes lescol·leccions i material a son càrrec debía esser trasmés a la Junta de Ciencies Naturals.

4. Liquidació de les despeses fetes per al trasllat de la col·lecció del Dr. Almera en l’any 1917, import 1.185 ptes.Que resten per a cobrar

Aquest import deurá esser abonat per les quantitats pendents de liquidació que van a càrrec del Dr. Agell.5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans la entrega de les dugues fulles IV i V reeditades en català, aixis com

també l’original d’una memòria inédita escrita per el Dr. Almera per a que dits treballs puguin formar part deles publicacions del nostre Museu.

Un cop trasmés per la Diputació a l’Institut d’Estudis Catalans l’acort de passar a la Junta de CienciesNaturals tot lo referent als serveis del Mapa geològic de Catalunya, allavors gestionar l’entrega de tot loindicat.

6. Sol·licitar de la Biblioteca de Catalunya el retorn formal de tots els llibres, que essent propietat de la Diputacióne feu entrega el Dr. Almera, i que avui tenim en part en calitat de dipòsit en la secció del Servei del MapaGeològic de Catalunya

Procurar fer les gestions convenients per a esclarir aquest retorn d’un modo especial amb el Sr. Puig i Cadafalch.No obstant, procurar que la Diputació trameti a la Biblioteca de Catalunya semblant comunicació que a l’Ins-titut d’Estudis Catalans.

7. Sol·licitar de la Diputació tots els mapes, croquis i manuscrits originals de M. Moulin que en part han sigutentregats al servei del Mapa geogràfic de Catalunya; els que deurian servarse en l’arxiu del Servei del MapaGeològic de Catalunya del Museu.

Previa la comunicació dels acorts avans indicats. Advertí D. Lluís M. Vidal que M. Moulin també feu entregaa la Diputació, on son depositats, de molts exemplars dels fossils recullits en les preliminars excursions, elsque també deurian esser sol·licitats.

258


8 Reedició de les fulles I i II, car estan totalment agotades les que’s donavan al Dr. Almera per a la venta.Esperar l’entrega de les existencies que avuy serva la Diputació.

9. Liquidació de la diferencia que existeix entre les quantitats rebudes per el Dr. Almera i les despeses per ell fetesamb motiu de la reedició catalana de les dugues fulles IV i V; l’import es de unes 2.540 ptes aproximadament.

En el cas de existir nombre suficient d’exemplars dels mapes que avui té la Diputació podrían esser entregatsals hereus en la proporció del valor equivalent a la diferencia reconeguda. Com també podría esser satisfetaamb les resultes de la liquidació amb el Dr. Agell.

10.Reglamentació especial dels serveis del Mapa geològic en el funcionament autònom de la Junta del Museu deCatalunya.

S’encomanà al Director del servei del Mapa geològic de Catalunya per a que formulés unes bases, les que enaltre reunió posarà a la aprobació de la Ponencia.

11.Construir un moble especial per a guardar les pedres matrius del Mapa Geològic de Catalunya.Posarho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut.

12.Construir un moble especial per a guardar les existencies de les fulles publicades i les que s’haigin d’anar publicant.Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut.

13.Per a perpetuar la Memoria del Dr. Almera, qui ens ha llegat valioses col·leccions, podriem confeccionar un bustper a colocarlo a la sala de Paleontología del Museu de Catalunya.

Posarho a la aprobació de la Junta.14.Publicació de la voluminosa monografia póstuma sobre els moluscs miocènics de Catalunya.

Posar-ho en coneixement de la Comissió de Publicacions tant prompte estigui ordenat, previa la revisió per aentregarlho a la imprempta.

15.Sol·licitar a la Direcció general de Agricultura, un exemplar del mapa Geològic d’Espanya, mural, a l’Escala de1:400.000; i un altre del general d’Europa per a que figurin en el Museu de Catalunya.

Fou aprovat.Barcelona 26 d’Abril de 1919.

El Director dels Serveis del Mapa Geològic de Catalunya

5. Conveni entre Faura y el Dr. A. Lammerer de Munich, per a l’edició del full de Vilafranca del Mapa Geolò-gic, 26/07/1922. (MGSB, Fons Faura)

A base de una conversación celebrada por dichos señores el Dr. Lammerer se encarga de la reproducción del Mapageológico de Catalunya 1:100.000 hoja n. 34 Vilafranca del Panadés según los documentos entregados sobre el mapageográfico de esta hoja en las siguientes condiciones:

1. Los contornos de la hoja y las correspondientes anotaciones del margen se gravarán en piedra; dicha piedra serápropiedad del señor Dr. Faura.

2. Las placas de impresión para los colores geológicos se ejecutarán según los documentos entregados por el Dr.Faura y su expli[ca]ción de los colores; estas placas quedarán propiedad del Dr. Lammerer.

3. De las placas de impresión listas se mandarán pruebas para su examen, o sean 12 sin el sombreado del terrenopara el Dr. Faura, y 3 con el sombreado para el Dr. M. Ferrer de Franganillo.

4. Estas impresiones de prueba tendrán que remitirse en el mes de Setiembre.5. Después de corregir las observaciones que harán los señores mencionados en el apartado 3 se imprimirá en

seguida una edición de 3000 hojas, de las cuales sobre papel bueno ordinario para imprimir mapas, 1000 sobrepapel especial.

6. El precio para toda la obra, inclusive piedra y embalajes, es de Pts. 750.- Setecientas cincuenta Pesetas, que sehan de remitir al Dr. Lammerer en seguida después de recibida la edición en Barcelona

7. Los gastos de fotografía y trabajos litográficos –preparación de las placas de impresión – se ha de remitir, si sepiden por el Dr. Lammerer en seguida después de recibir las pruebas.

8. Los gastos del permiso de exportación y de transporte y del seguro que se desee van por cuenta del destinatario.Munich, 26 de julio de 1922

6. Faura: Projecte de reglament del Mapa Geològic de Catalunya, 26/11/1923 (MGSB, Fons Faura)

De conformitat amb el projecte d’organització de treball que presentarem en l’11 de Gener de 1915 al Institut d’Es-tudis Catalans, al essernos confiada la tasca de continuació del Mapa geológic de la provincia de Barcelona, la quehavia empres el Dr. Almera, de feliç recordança; aduc amb l’informació que adressarem a la Junta en data del 7 demarç de 1918; aixís com també tenint en compte la reglamentació que formulá la Ponencia designada en data del 10de Gener de 1919 integrada per els Drs. Almera, Bofill i Pitxot, Cazurro, Faura i els Srs. Palet i Barba i D. Ll. M.Vidal, poc després d’esser traspassat a la Junta els Servei del Mapa geológic; i a requeriment de la Ponencia nom-brada per acord de la Junta, en sessió del 9 de novembre d’enguany, integrada per els Srs. Jaume Bofill i Matas,Manuel Cazurro, Antoni Jansana, reunida en el 16 del present mes, formulem un

259


PROJECTE DE REGLAMENT DEL SERVEI DEL MAPA GEOLÒGIC DE CATALUNYA.

DISPOSICIONS GENERALS

1. L’obra del Mapa geològic de Catalunya s’organitzará i funcionará autonomicament com un departament. Esta-rá integrat: per un Arxiu de documents cartografics; una biblioteca especialitzada en obres de geografia i geo-logía, i per els aparélls necessaris per a portar a efecte la confecció del Mapa.

2. La Junta designarà una Ponencia, amb la que consultará el Director, i l’informará del afers del Mapa geológic.De les resolucións que’s prenguin se’n donará compte a la Junta en les sessions inmediates.

3. La Ponencia estará integrada per un diputat, un vocal tecnic dels representants de la Mancomunitat, i un dele-gat del Ajuntament.

4. La Junta de Ciencies Naturals facilitará un local d’estudi a proposit per a les tasques del Servei; aduc un mobi-liari suficient pera servar el material per a esser examinat avans d’ingressar al Museu, i el personal auxiliar quesigui menester per a fer la selecció i neteja dels exemplars recullits en les tasques de camp.

5. El Director será el cap del personal tecnic i del subaltern, i armonitzará la tasca que’s realitzi. Asistirá a les reu-nions de la Junta amb veu peró sense vot, pera informar sobre la marxa del treball; i a proposta del Director delServei podrá esser convocada la Ponencia sempre que hi hagi afers d’inmediata resolució.

6. El Director rebrá una gratificació igual que la que frueix el Director del Servei del Mapa geografic, ço es: 6000pessetes anyals. I en el jorn que siguin establertes dietes pera les surtides al camp, tindrá les mateixes que puguinsenyalarse en els caps dels altres serveis similars; aixís com també participará de les gratificacións extraordina-ries que siguin repartides per entre els funcionaris de la Junta.

7. En ço que afecti als treballs a realitzar dintre del Museu, aixís com també al personal del mateix, en lo que nosigui estrictament de Laboratori, el Cap del personal encarregat d’aquesta Obra haurá d’actuar d’acord amb elDirector del Museu.

8. Al objecte de portar regularitzada la tasca del inventari, aduc per a preparar el material del que se’n fa entregaal Museu, hi haurá un personal auxiliar del mateix adscrit al Servei del Mapa geológic. Aquest personal auxi-liar cuidará també de la preparació de tot lo perteneixent al Servei, correspondencia, repartiment de les fulles,etc, etc, essent gratificat amb 2.400 pessetes anyals.

TREBALLS TOPOGRÀFICS

9. Segons conveni establert amb la Direcció técnica del Mapa geografic de Catalunya (13 d’octubre de 1916),abdós serveis se subjectaran a un pla general comú, amb la mateixa distribució de fulles; essent totes les des-peses del afers topografics ateses per el Servei geografic. Al ensemps funcionará d’acord amb el Director delServei del Mapa agronomic, procurant donar-li totes les facilitats convenients per a realitzar la tasca llur.

10.Se facilitará pel Servei geografic al Servei geològic, les copies dels originals, que siguin menester per a surtiral camp, i a l’escala que sigui mes convenient per a detallar la limitació de les formacións geològiques.

TREBALLS GEOLÒGICS AL CAMP

11.La Direcció ordenará en la data i forma que estimi mes convenient les expedicións necesaries per a recorrer elterreny i senyalar la limitació de quiscuna de les formacions geológiques que l’integran amb la major precisióde dades.

12.La Direcció acceptarà la col·laboració de geólegs nacionals o extrangers per a l’avenç del Mapa geológic, aducpera esclarir millor els problemes que poguessin presentarse.

13.Les persones tecniques que puguin haver d’intervenir en la confecció del Mapa que no perteneixin al Servei, nitampoc al Museu, serán gratificades amb els honoraris de 30 pessetes per jornada de campanya; essent abona-des separadament les despeses llurs.

14.L’ajudant recol·lector procurará fer la recerca de la major quantitat de fossils dels llits que hagi descubert el geò-leg; i també preparará el material petrografic i mineral que despres s’estudiará i classificará en el Laboratori. Elshonoraris per a la jornada d’expedició serán de 20 pessetes.

15.Les despeses de les expedicións anirán totes per separat i se’n donará compte en quiscuna de les liquidaciónstrimestrals.

PUBLICACIONS

16.El Director curará de les tasques d’impresió de les fulles i follets explicatius que s’hagin de publicar.17.A mida que els treballs de campanya restin ultimats, l’original borrador s’entregará a un dibuixant litograf, qui segui-

rá les normes de la gama general impresa en 1922; al objecte de que al procedir al gravat hi hagi una perfecte uni-tat en totes les 43 fulles de les que deurá estar compost el nou Mapa geológic de Catalunya, a l’escala de 1:100.000.

18.A més acompanyará cada fulla un folletó esplicatiu amb l’historia dels estudis geologics fets a la comarca, l’orografia, hidrografia, geodinamisme, estratigrafia, mineralogia, petrografia, paleontologia i una bibliografia.

19.Les despeses del gravador i estampació de la fulla i folletó anirán a carrec de la Mancomunitat de Catalunya.20.La tirada normal será de 2.000 exemplars per fulla, i será major en les fulles mes interessants; reservantse en

l’Arxiu de la Mancomunitat el diposit dels exemplars destinats a la venta. Mentres al Servei seran entregats 500

260


exemplars per a la repartició gratuita que’s ferá segons les normes fixades per la Mancomunitat i la Junta deCiencies Naturals, entregantsen generosament 100 exemplars al autor de quiscuna de les fulles. En la memoriaanyal donará compte la Direcció del com s’ha fet la repartició de les fulles.

21.Les pedres litografiques del Mapa geológic de la provincia de Barcelona, aduc les del nou mapa geológic deCatalunya restarán propietat de la Mancomunitat, qui disposará d’un lloc acondicionat per a esser preservadesdels agents meteorologics, juntament amb les pedres matrius dels altres serveis cartografics.

MATERIAL PER AL MUSEU

22.Tot el material recullit en les expedicións será objecte d’especials investigacións per a el personal tecnic del Ser-vei del Mapa geológic. Un cop fet el degut estudi i dictaminada la classificació de les especies fossils, mineralsi roques, serán traslladats els exemplars al Museu.

23.La cura, conservació i catal·logació de les col·leccions estará a carrec dels respectius departaments del Museu,fentse constar esser procedents del Mapa geológic, aduc la persona que l’hagi recullit i classificat, procurantsiguin exposades en instal·lacións acomodades per a una major il·lustració del public estudiós de nostra terra, iper els sabis extrangers que ens visitan.

24.Aniran a carrec del Museu les despeses dels envios del material recullit en les expedicións, aduc de les remesesd’exemplars dubtosos que precisi esser consultats per especialistes extrangers.

25.De conformitat amb les normes establertes en altres Museus extrangers, als comisionats per a la confecció deles fulles geológiques, al fer donació al Museu dels exemplars recullits i estudiats, podrán rebrer gratificaciónsproporcionals a la valua i quantitats dels exemplars.

INVENTARI

26.Se portará una catalogació de tot lo que perteneixi estrictament al Servei del Mapa, ço es: mobiliari, col·lec-cións, llibres, aparells i altres objectes, fentne constar la procedencia per compra, donatiu o intercambi.

27.El Servei geologic podrá adquirir nou material, rebrer generosament ofrenes, establir intercambis, etc., restantpropietat del Servei; i en el cas de duplicats serán repartits per les corporacións mes afins com el Servei geo-grafic, Biblioteca de Catalunya, Museu de Ciencies Naturals i Escola d’Agricultura.

28.En el cas de dissolució de la Junta, aixís com també de desintegració del Servei del Mapa geológic podrá esserretornat a la Mancomunitat el que sigui de la seva propietat respectiva, segons l’article 9 de l’ESTATUT.

EXPEDICIONS A L’ESTRANGER

29.El Director del Servei asistirá a les reunións estraordinaries que celebrin les societats geológiques extrangeres,al objecte d’allissonarse, per comparació, en el sincronisme de les formacions geológiques que integran la terracatalana. En els Congresos internacionals de Geología portará la representació de la Mancomunitat.

MEMÒRIA ANYAL I COMPTABILITAT

30.El Director del Servei presentará a fi d’any una memoria de les tasques efectuades, acompanyada del pla de treballs per a el següent. Trimestralment se presentará la nota de despeses i honoraris, aixís com també del costde les publicacións. Fará entrega a la Junta de tots els comprovants, per duplicat, al presentar les liquidacionsperiodicament.

BASES DISCRECIONALS

A. El funcionalisme autonom del Servei del Mapa geológic de Catalunya, tota vegada que presenta una complexitatespecial, relacionada amb els altres servis afins, ço es, el geografic i l’agronomic, deuria esser regularitzat enforma que’l Director assumeixi totes les responsabilitats de carácter tecnic; tenint en compte la llarga periodici-tat de les reunions de la Junta. No obstant, posaria en el coneixement de la mateixa la marxa dels treballs que s’anessin realitsant i a fi d’any escriurá una memoria de la tasca realitzada. D’aquesta manera, verdaderamentautónoma, es com funciona el Servei del Mapa geografic, amb tot i formar part del Institut d’Estudis Catalans.

B. El nostre ideal fora que els serveis cartografics estessin acoblats en forma que depenguessin tots ells directa-ment de la Mancomunitat de Catalunya.

Barcelona, 26 de Novembre de 1923.Dr. M. Faura i Sans (Rubricat)

7. Faura: Exposición del estado actual de los trabajos del Servicio del Mapa Geológico de Cataluña. 23/07/1924.(MGSB, Fons Faura)

Habiendo sido declarado cesante en el cargo de Director del Mapa Geológico por acuerdo de la Junta de CienciasNaturales en sesión del 17 del mes de Junio del corriente año 1924, al propio tiempo que nos fué dada la orden desuspender hasta nueva disposición todo trabajo en los servicios del Mapa Geológico, entendemos es nuestro deber el

261


poner en conocimiento de la Superioridad el como quedan paralizados los trabajos que en 1915 nos fueron encomenda-dos por la diputación Provincial de Barcelona, para continuar la obra del malogrado maestro el Dr. Almera; confiando-nos luego el Institut d’Estudis Catalans el nuevo Mapa geológico de Cataluña, en relación con el Servicio geográficocreado desde aquel entonces; cargo que nos ratificó la Junta de Ciencias Naturales al constituirse en Junta mixta, en 1919.

Anualmente hemos dado cuenta de la labor realizada en la creación y organización del nuevo Mapa geológico deCataluña; lo que nos releva en este momento de reproducir el contenido de todas aquellas memorias entregadas a laJunta. Tan solo nos resta el hacer una breve exposición del como quedan los trabajos en el momento presente.

Material. Cumpliendo una disposición dada por la Presidencia en el 7 de Julio de 1924, hemos hecho entrega ala Junta de Ciencias Naturales, por conducto de la Secretaría, de todo lo perteneciente al mencionado Servicio,haciendo el debido inventario, del cual nos ha sido librada una copia autorizada en fecha del 18 y 23 del corrientemes y año.

Ante todo en el dia 15 hicimos la devolución de los libros que nos habían sido prestados por la Biblioteca de Cata-luña en el 16 de Junio de 1919.

En el inventario constan los libros, material, ejemplares y demás efectos que se hallaban en poder de la Direccióndel Mapa geológico de Cataluña y que han sido devueltos a la Junta de Ciencias Naturales; así como una relación delos libros, mapas, documentos, originales, material y ejemplares que han sido entregados a la propia Junta, pertene-cientes al mencionado Servicio, y con ello el depósito para el reparto gratuito de las cinco hojas del mapa geológicode la provincia de Barcelona, junto con las cuatro publicadas del nuevo Mapa geológico de Cataluña.

Liquidación. Oportunamente hemos entregado las cuentas a la Junta con los correspondientes comprobantes, porduplicado, hasta el 31 de Marzo del corriente año. En el 6 de Mayo se nos hizo efectiva la totalidad de la partida n. 188 del presupuesto extraordinario de la Mancomunidad para publicaciones, la que es de 10.200 pesetas, que dedu-cidas 122,40 pesetas por el 1,20 %, restan 10.077,60 pesetas neto. De esta cantidad hemos invertido la suma de6.845,90 pesetas, según la liquidación presentada con fecha del 30 de Junio. Y las 3.221,70 pesetas restantes las tenía-mos reservadas para la publicación del folleto explicativo de la hoja n. 41 TORTOSA que está en curso de publica-ción; asi como el satisfacer los gastos complementarios de la impresión, envíos y aduanas de la hoja n. 35BARCELONA, y lo restante era para el folleto explicativo de la misma.

No habiendonos sido efectuada la entrega de la cantidad correspondiente al trimestre prorrogado, para atender losgastos de material y expediciones, partida n. 187, de la que atendidas las gratificaciones de personal interesa la sumade 1.875,00 pesetas, hemos presentado tambien la nota de todos los gastos efectuados hasta la fecha, la que asciendea 1.807,80 pesetas, acompañando los comprobantes respectivos desde el n. 52 el 63, ambos inclusive.

Queda tan solo por satisfacer la factura de Juan Rabaseda del 16 de Junio de 1923 que importa la cantidad de 408,00pesetas.

Aparte de esta relación de gastos que afecta directamente al Servicio del Mapa geológico de Cataluña nos quedapor liquidar el anticipo que hice particularmente al prof. Oppenheim de Berlin, siendo regente de Paleontologia, porhaberle sido encomendado un estudio monográfico de los poliperos fósiles de los terrenos eocénicos de Cataluña; decuyo encargo dimos cuenta oportunamente a la Junta, habiendo sido entregados a la misma dos recibís: el uno corres-pondiente a la suma de 400,00 pesetas en fecha del 27 de Febrero de 1922, y el otro de 1.000,00, con fecha del 2 deOctubre de aquel mismo año: total 1.400,00 pesetas.

Resumiendo, pues, presentamos a la Junta la siguiente liquidación:Cobrado en efectivo, por concepto de publicaciones (p. 188):............................................................ 10.077,60 p.Pagado para publicaciones ................................................................................ 6.845,90 pesetas“ material y excursiones ..................................................................................... 1.807,80 “ al prof. Oppenheim ........................................................................................... 1.400,00Suma total ............................................................................................................... 10.053,70Restan en caja pesetas ............................................................................................................................................. 10.053,70Queda la deuda de 408 pesetas al Sr. Rabaseda ................................................................................................... 23,90

Publicaciones. Teniendo en consideración las negociaciones preliminares habidas para llegar a un convenio paranormalizar una publicación metódica de las hojas con folletos explicativos del Mapa geológico de Cataluña, segúnconsta en la reseña presentada a la Junta en el 30 de Junio de 1923, al dar cuenta de los trabajos realizados durante elaño económico de 1922 a 1923, debemos hacer constar como en el ejercicio último de 1923 a 1924 nos hemos dedi-cado preferentemente a la labor de impresión de las hojas que teniamos ultimadas, sin dejar de verificar aquellas expe-diciones necesarias para la revisión y complemento de las mismas, preparando además las hojas que deberán seguiren la publicación de acuerdo con el Servicio geográfico.

Durante el ejercicio último de 1923 a 1924 han sido tres las hojas dadas a la publicidad, tales son:24.- SANT FELIU DE GUIXOLS .................................................................... 377,6 kilómetros cuadra.43.- LES GOLES DEL EBRE ............................................................................. 496,0 “ “39.- VILANOVA I GELTRU................................................................................. 162,5 “ “41.- TORTOSA (sin el folleto expli.) .............................................................. 740,0 “ “

262


De ellas queda en curso de publicación tan solo el folleto explicativo de la hoja n. 41 TORTOSA, hecha con la cola-boración, además del Dr. J. R. Bataller, del prof. Dr. [P]. Fallot de Nancy, quien generosamente vino a nuestro paispara estudiar conjuntamente la sierra de Cardó, sin recibir gratificación alguna; del resultado de nuestras investiga-ciones publicamos con él una memoria exponiendo las relaciones estratigráficas de aquella región, y mas tarde delexamen analítico de las numerosas formas de fósiles recogidas, el mismo Dr. Fallot, con otro paleontólogo francés, elProf. F. Blanchet, se ha publicado una voluminosa monografia en la Institució Catalana de Historia Natural en 1922.Además nos han sido prestados algunos gravados de la Junta de Ampliación de Estudios de Madrid, de la Revista Ibé-rica y del Centre excursionista de Cataluña, los que estan todos en la imprenta Henric, y en ella hay una parte delfolleto compuesto.

Hoja n. 35 BARCELONA.- Esta hoja cumplimentando la orden de impresión dada por la Junta en 19 de noviem-bre de 1923, la mandamos a Munich para proceder al grabado y estaba imprimiéndose cuando se dio la orden de sus-pensión; de ella presentamos un ejemplar en pruebas.

Hoja n. 23 GERONA.- Con el afan de procurar imprimir conjuntamente la hoja n. 35 con la n. 23, lo que nos hubie-ra proporcionado una notable economia, de suerte que nos hubiera permitido la impresión de un mayor número deejemplares, presentamos a la Junta en 2 de Mayo del corriente año el original borrador, en el que está representada lasuperficie de 1.148 kilómetros cuadrados, mereciendo la aprobación de la misma.

En preparación.- Aparte de las hojas indicadas que están en curso de publicación, hay otras de las que tenemosmucha superficie recorrida; tales son: N. 5, ANDORRA; 8, PUIGCERDÀ; 16: OLOT; 17, TORROELLA DEMONTGRÍ; 26, LLEIDA; 36, GANDESA; 40, ARNES; 42, LA CENIA-ULLDECONA.

La hoja n. 5 ANDORRA está casi hecha, con la colaboracion de M. Chevalier a quien no se le ha dado gratifica-ción alguna por la labor hecha, esperando la terminación de la hoja.

Para la n. 8 PUIGCERDÀ, además de dicho señor nos han prestado valiosa ayuda los geólogos franceses M. Astre,Fallot y Jacob, así como los españoles A. Marín y el Dr. J. R. Bataller, en lo referente a la sierra del Cadí. La hoja n. 42 LA CENIA-ULLDECONA nos falta poco para completarla. Y de todas las restantes tenemos hechos varios itinerarios en distintas direcciones.

Repartición gratuita. Ha sido debidamente cumplimentada la repartición de las tres hojas publicadas según las normas establecidas.

En esta exposición queda reseñada la labor ultimamente realizadaBarcelona 23 de Julio de 1924Dr. M. Faura y Sans (rubricat)

8. Informe anònim que proposa continuar l’edició del mapa geològic, s/d [agost? 1924]. AHDB, lligall 3725.

La edición geológica del mapa de Cataluña no debe suspenderse, entre otras razones por las siguientes:a) Todos los trabajos en curso quedarían inaprovechables y habrían de recomenzarse cuando se volviesen a orga-

nizar los trabajos.b) Los compromisos contraídos con el “Topographische Bureau” fueron por cierto nº de hojas, con el fin de obte-

ner mejores condiciones económicas, tanto para las hojas geológicas, como para las geográficas. Segun los com-promisos actuales se deben editar 12 hojas del mapa en sus dos ediciones, de las que cinco han sido publicadas.El Top. Bureau podria reclamar el total cumplimiento del convenio.

c) El Mapa Geológico, igualmente que el Geográfico, es hoy conocido y apreciado por los geólogos y profesoresextranjeros y nacionales, al notar la cesacion de su publicacion, no podria evitarse un efecto desagradable y con-traproducente, despues de ciertas campañas que se han hecho, precisamente en los centros docentes extranjeros.

La reunion de los servicios geografico y geologico aparece necesaria entre otras razones por las siguientes:a) La buena marcha y mejor éxito en los trabajos de confeccion y publicacion del mapa de Cataluña, considerado

como un todo único, en sus diversas ediciones. Por buena que sea la inteligencia y armonía entre los directores,el hecho de depender cada una de los organismos diferentes, hace casi imposible el que un criterio único presi-da a la formacion de esta obra que es una sola, en varias partes. Las ediciones diversas del mapa solo puedenhacerse en orden y supeditación mutua, a base del mapa geografico que es la base fundamental de la cartografiade Cataluña. Es, pues necesaria que todas ellas se hagan en perfecta compenetracion y la seccion encargada deeste trabajo se halla exclusivamente bajo la inspeccion e inspiracion del Consejo Permanente, como las demássecciones de la Casa.

b) La Casa encargada de los trabajos litograficos es la misma y no puede por menos de serlo, para la edicion geo-grafica y para la geológica. Resulta que varios organismos distintos, alimentados todos con fondos del mismoorigen, tienen que tener tratos con la misma persona para tratar partes de un mismo asunto. Las pérdidas moralesy materiales que por ello se ocasionan son bien apreciables. Las complicaciones de contabilidad y hasta las dificultades de inspeccion son así mucho mayores que si todo el trabajo fuese encomendado a un solo organismobien organizado en secciones y dotado de las elementos necesarios para asegurarle una marcha regular y un trabajo eficaz.

263


9. Acord del Consell Permanent unificant els mapes geològic i geogràfic (6/08/1924) AHDB, lligall 3725

Teniendo en cuenta los muchos inconvenientes que para la buena marcha y mejor éxito de los trabajos de confec-cion publicación del mapa de Cataluña, en sus diversas ediciones resultan de la actual organización de los trabajos,organización según la cual se encomiendan las ediciones geológica y agronómica a entidades indirectamente ligadasa la Mancomunitat y sobre las que la inspección de ésta es nula; organismos sin otra relación que la amistosa con nues-tro Servicio Geográfico a pesar de ser éste el único organismo adecuado para encargarse de todos los trabajos carto-gráficos y sin cuya ayuda nada pueden hacer los encargados de las ediciones especiales del mapa; que la confeccióny publicación de las ediciones geológica y agronómica solo pueden hacerse en orden y supeditación a la edición geo-gráfica que es la base primordial de la cartografía de Cataluña, y que la experiencia ha demostrado que por buena quesea la relacion entre los encargados de las diferentes partes de esta obra, son frecuentes los inconvenientes que resul-tan de la falta de una dirección única responsable;

Atendiendo por otra parte que los trabajos de publicación de las ediciones geográfica y geológica del Mapa, asícomo la agronómica el día que logre realizarse, son y no pueden por menos de ser efectuados siguiendo normas comu-nes y condiciones técnicas supeditadas entre sí, y encomendados a una misma entidad litográfica; y resulta enojoso yantieconómico que varios servicios distintos tengan que tratar con la misma entidad para finalidades idénticas, confondos procedentes del mismo origen, pero a veces en condiciones diferentes;

Considerando que no sólo la buena marcha de los trabajos sino también el buen nombre de la administración man-comunal y la simple lógica aconsejan no separar partes de un todo único; y que los trabajos de cartografia, aun sien-do especializada, no por ello dejan de ser esencialmente cartográficos y por tanto de la competencia exclusiva decartógrafos;

El Consejero de Cultura que suscribe, tiene el honor de proponer al Consejo Permanente que se sirva adoptar elsiguiente acuerdo:

Art.- I.- El Servicio Geográfico de la Mancomunidad queda encargado en lo sucesivo de todos los trabajos, estu-dios, gestiones, negociaciones, relaciones y finalidades referentes a los mapas geológico y agronómico de Cataluña,encomendados anteriormente a la Junta de Ciencias Naturales y a la Escuela S. de Agricultura.

Art. II.- El Director del Servicio Geográfico se hará cargo de los trabajos, material, correspondencia, datos, existencias, planos, y cuanto relativo a los mapas citados tengan las entidades mencionadas.

Art. III.- Se transfieren a la partida correspondiente al Mapa Geográfico en el Presupuesto de la Mancomunidadpara 1924-25, los créditos consignados en las partidas 146 y 147 del Art. 3 del Cap. III y 3[4] y 35 del Anexo 9.

Art. IV.- El Interventor de la Mancomunidad liquidará las partidas correspondientes del presupuesto del año ante-rior y pedirá el reintegro de las cantidades taxativamente fijadas en el presupuesto que no hayan sido totalmente gastadas en su destinacion.

Art. V.- El presente acuerdo será comunicado para su inmediato cumplimiento al Director de la Escuela de Agri-cultura, al Presidente de la Junta de Ciencias y al Director del Servicio Geográfico.

Barcelona, 5 de agosto de 1924(rubricat)

Hago constar que el Consejo Permanente en sesión del dia 6 del corriente, tomó acuerdo de absoluta conformidadcon la anterior propuesta.

Barcelona, 12 de agosto de 1924.El Secretario del Consejo(rúbrica illegible)Segell de la Mancomunitat.

264


INSTRUCCIONS ALS AUTORS

Treballs del Museu de Geologia de Barcelona és la publicació periòdica científica d’aques-ta institució. Les seves finalitats principals són promoure i difondre la investigació en les diver-ses branques de les Ciències de la Terra, contribuir particularment al coneixement de la geolo-gia de Catalunya, fomentar l’estudi dels fons del Museu i reforçar-ne la identitat. Per això, publi-carà treballs originals, amb preferència els que tractin d’aspectes relacionats amb les nostrescol·leccions, amb Catalunya i Espanya. També considerarà treballs històrics i museològics od’altres relacionats directament amb les Ciències de la Terra. En casos especials es publicarannúmeros monogràfics.

Els articles seran inèdits. Es donarà prioritat als de gran desenvolupament sobre les notescurtes. S’estableix un màxim orientatiu de 30 pàgines i 4 làmines per article.

ORIGINALS

S’hauran de presentar informatitzats amb còpia de paper, en format DIN A4, a doble espaii per una sola cara , i elaborat en entorn PC o Macintosh dins dels programes Word, WordStaro Word Perfect.

1. A la primera plana i per aquest ordre:Títol del treball, alineat a l’esquerra i en minúscules negres.Autor o autors amb l’adreça postal completa al peu de pàgina. El nom s’escriurà en minús-

cules seguit del COGNOM en majúscules. RESUM, alineat a l’esquerra, encapçalat en majúscules negres, que informi del contingut

de l’article, sense ultrapassar les 200 paraules. Si la llengua original de l’article no és l’anglès,el Resum anirà precedit d’un ABSTRACT, encapçalat pels AUTORS i seguit del títol del tre-ball en anglès; si l’article és en anglès, el Resum, els Autors i el títol de l’article en castellà pre-cediran l’Abstract.

Paraules clau, en minúscules negres, a continuació dels respectius resums.

2. A la segona pàgina i següents:Text, que es pot dividir en APARTATS, alineats a l’esquerra i encapçalats en majúscules

negres. Els Subapartats, en minúscules negres, alineats també a l’esquerra. Al marge esquerradel text, i amb llapis, es marcarà la posició on es desitja intercalar figures, gràfics i taules. Si éspossible s’evitaran les notes a peu de pàgina.

Quant a les descripcions sistemàtiques, se seguiran els Codis de Nomenclatura Geològica,Zoològica i Botànica corresponents.

Els tàxons estudiats se centraran en el text, seguits del seu Autor en minúscules i any depublicació. Els tàxons superiors a gènere s’escriuran en majúscules. Els gèneres i espècie ani-ran en cursiva o subratllats. Si un tàxon es fa figurar en el treball, es farà constar la Figura (Fig.)del text i la Làmina (Làm.) i figura (fig.) o figures (figs.) corresponents.

En la llista de sinonímies se seguirà el model següent:1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-31978 Spathipora comma (Soulé), Pohowsky: 101-102, Làm. 18, fig. 8

Es recomana seguir els criteris proposats per S.C. Matthews en “Notes on open nomencla-ture and on synonymy lists”, Paleontology, 16 (4), 1973, pp. 713-719.

Quan s’estableixin nous tàxons es farà constar l’origen del nom, els tipus, la localitat tipus,l’edat de l’associació a la qual s’adscriuen, la diagnosi, la seva descripció i les mesures delsexemplars corresponents. I sempre, el número de registre de la institució on estan dipositats.

265

Instruccions autors 265 23/4/07 17:06 Página 265

266

Els AGRAÏMENTS, encapçalats en majúscules negres, alineats a l’esquerra, figuraran alfinal del text i precediran la Bibliografia.

3. La BIBLIOGRAFIA es disposarà separadament, alineada a l’esquerra. Les referènciesbibliogràfiques s’ordenaran alfabèticament, i s’adequaran al model que segueix. Si es tracta d’unllibre o d’un fulletó, es farà constar nombre de pàgines, editorial i ciutat.

Vidal, L.M. 1883. Cuenca carbonífera de Seo de Urgel. 36 pp., 3 figs., 3 planos. Tip. Suc.de N. Ramírez y Compa., Barcelona.

Vidal, L.M. 1909. Nota sobre un fósil del tramo Kimeridgense del Montsec (Lleida). Bol.R. Soc. Esp. Hist. Nat., 9: 360-362, láms. 6-7. Madrid.

4. Les IL·LUSTRACIONS s’adjuntaran fora del text. La mida màxima de caixa de la làminaserà de 130 x 180 mm. L’autor del treball muntarà i numerarà amb xifres aràbigues les làminesi fotografies en blanc i negre, i quedarà al seu arbitri el fons, blanc o negre. Les il·lustracionsque s’hagin d’intercalar en el text –dibuixos, taules, mapes, esquemes, etc.–, s’han de numeraren xifres aràbigues i realitzar en tinta xinesa sobre paper vegetal o similar; s’incorporarà unaescala gràfica i s’identificaran amb llapis en el marge inferior. Les taules que no es puguin feren paper vegetal i tinta xinesa han de presentar-se amb el màxim de polidesa possible, ja que esreproduiran directament. S’adjuntarà fotocòpia de les il·lustracions. Les llegendes corresponentsaniran en fulls a part del text, amb la seva traducció a l’anglès, si l’article no s’ha escrit enaquesta llengua.

5. L’autor es compromet a corregir les proves d’impremta i a retornar-les en un termini màximde quinze dies.

L’autor o conjuntament els autors rebran cinquanta separates gratuïtes del seu treball. Els articles seran examinats pel Consell de Redacció de la revista, que podrà proposar als

autors les modificacions que consideri oportunes i decidir-ne la publicació. L’autor o els autorsno podran retirar els originals un cop presentats ni sotmetre’ls a una altra publicació fins que elConsell de Redacció hagi decidit sobre els mateixos.

Els autors són els únics responsables de les opinions i dades expressades en el seu treball.

La correspondència ha de dirigir-se a :TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaria)Museu de GeologiaParc de la Ciutadella, s/n08003 Barcelona


INSTRUCCIONES A LOS AUTORES

Treballs del Museu de Geologia de Barcelona es la publicación periódica científica de estainstitución. Sus fines principales son promover y difundir la investigación en las diferentesramas de las Ciencias de la Tierra, contribuir particularmente al conocimiento de la geología deCatalunya, fomentar el estudio de los fondos del Museo y reforzar la identidad del mismo. Paraello, publicará trabajos originales, con preferencia los que traten aspectos relacionados con nues-tras colecciones, Catalunya y España. Considerará también los aspectos históricos y museológi-cos u otros relacionados directamente con las Ciencias de la Tierra. En casos especiales, sepublicarán números monográficos.

Los artículos serán inéditos. Se dará prioridad a los de gran desarrollo sobre las notas cor-tas. Se establece un máximo orientativo de 30 páginas y 4 láminas por artículo.

ORIGINALES

Deberán presentarse informatizados con una copia en papel, en formato DIN A4, a dobleespacio y por una sola cara, y elaborado en entorno PC o Macintosh en los programas Word,WordStar o Word Perfect.

1. En la primera página y por este orden:Título del trabajo, alineado a la izquierda y en minúsculas negritas.Autor o autores con la dirección postal completa a pie de página. El Nombre se escribirá en

minúsculas seguido del APELLIDO en mayúsculas. RESUMEN, alineado a la izquierda, encabezado en mayúsculas negras, que informe del

contenido del artículo sin sobrepasar las 200 palabras. Si la lengua original del artículo no es elinglés, el Resumen irá precedido de un ABSTRACT, encabezado por los AUTORES y seguidodel título del trabajo en inglés; si lo es, el Resumen, los autores y el título del artículo en caste-llano precederán al Abstract.

Palabras clave, en minúsculas negras, a continuación de los respectivos resúmenes.

2. En la segunda página y siguientes:Texto, que puede dividirse en APARTADOS, alineados a la izquierda y encabezados en

mayúsculas negras. Los Subapartados, en minúsculas negras, alineados asimismo a la izquie-da. En el margen izquierdo del texto, y a lápiz, se marcará la posición donde se desee interca-lar figuras, gráficos y tablas. Se evitarán en lo posible las notas a pie de página.

Para las descripciones sistemáticas se seguirán los Códigos de Nomenclatura Geológica,Zoológica y Botánica correspondientes.

Los taxones estudiados se centrarán en el texto, seguidos de su Autor en minúsculas, y añode publicación. Los taxones superiores a género se escribirán en mayúsculas. Los géneros yespecies irán en cursiva o subrayados. Si un taxón se figura en el trabajo, se harán constar laFigura (Fig.) del texto y la Lámina (Lám.) y figura (fig.) o figuras (figs.) correspondientes.

En la lista de sinonimias se seguirá el siguiente modelo:1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-3.1978 Spathipora comma (Soulé), Pohowsky: 101-102, Lám. 18, fig. 8.

Se recomienda seguir los criterios propuestos por S.C. Matthews en “Notes on open nomen-clature and on synonymy lists”, Paleontology, 16 (4), 1973, pp. 713-719.

Al establecer nuevos taxones se harán constar el origen del nombre, los tipos, la localidadtipo, la edad de la asociación a la que se adscriben, la diagnosis, la descripción de los mismos ylas medidas de los ejemplares correspondientes. Y siempre, el número de registro de la institu-ción donde están depositados.

267


Los AGRADECIMIENTOS, encabezados en mayúsculas negras, alineados a la izquierda,figurarán al final del texto y precederán a la Bibliografía.

3. La BIBLIOGRAFÍA se dispondrá separadamente, alineada a la izquierda. Las referenciasbibliográficas se ordenarán alfabéticamente, atendiendo al modelo que sigue. Si se trata de unlibro o de un folleto, se harán constar número de páginas, editorial y ciudad.



4. Las ILUSTRACIONES se adjuntarán fuera del texto. El tamaño máximo de caja de la lámi-na será de 130 x 180 mm. El autor del trabajo montará y numerará con números arábigos lámi-nas y fotografìa en blanco y negro, quedando a su arbitrio el fondo, negro o blanco. Las ilustra-ciones que deban intercalarse en el texto –dibujos, tablas, mapas, esquemas, etc.– deben nume-rarse en arábigos y realizarse a tinta china sobre papel vegetal o similar, incorporarán una esca-la gráfica y se identificarán a lápiz en el margen inferior. Las tablas que no puedan realizarse enpapel vegetal y tinta china deben presentarse lo más pulidas posible, pues se reproducirán direc-tamente. De las ilustraciones se adjuntará fotocopia. Las leyendas respectivas irán en hojas apar-te del texto con su obligada traducción al inglés, si no es ésta la lengua del artículo.

5. El autor se compromete a corregir las pruebas de imprenta y a devolverlas en un plazo máxi-mo de quince días.

El autor o conjuntamente los autores recibirán cincuenta separatas gratuitas de su trabajo. Los artículos serán examinados por el Consejo de Redacción de la revista, que podrá pro-

poner a los autores las modificaciones que considere oportunas y decidir su publicación. El autoro los autores no podrán retirar los originales una vez presentados ni someterlos a otra publica-ción hasta que el Consejo de Redacción haya decidido sobre los mismos.

Los autores son los únicos responsables de las opiniones y datos vertidos en su trabajo.

La correspondencia debe dirigirse a:TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaría)Museu de GeologiaParc de la Ciutadella s/n08003 Barcelona (España)

268


INSTRUCTIONS TO CONTRIBUTORS

Treballs del Museu de Geologia de Barcelona is the scientific periodical of the BarcelonaMuseum of Geology. Its principal aims are to promote and publicize research in the differentbranches of the Earth Sciences, to contribute in particular to an understanding of the geology ofCatalonia, to encourage the study of the Museum’s collection and to publicize the Museum. Tothis end, it will publish original work, preferably work dealing with aspects relevant to ourcollections, to Catalonia and to Spain. It will also consider historical work, work on museumsor others work directly related to the Earth Sciences. In special cases, monographic numbers willbe published.

Articles must not have been previously published. Priority will be given to full-length arti-cles over short notes. As a rough guide, a maximum of 30 pages and 4 plates per article shouldbe observed.

ORIGINALS

These should be presented on a computer diskette accompanied by a printout in A4 (210 x297 mm) format with double spacing and on one side only, and written in a PC or Macintoshenvironment using either the Word, WordStard or Word Perfect programs.

1. On the first page and in this order:Title of the work, left-aligned and in lower-case bold type.Author or authors, with full postal address at the foot of the page. The First Name must be

written in lower case followed by the SURNAME in upper case. SUMMARY, left-aligned, with the heading in upper-case bold type, summing up the con-

tents of the article in no more than 200 words. If the original language of the article is notEnglish, the Summary should be preceded by an ABSTRACT, headed by the AUTHORS andfollowed by the title of the work in English; if the original language in English, the Summary,authors and title of the article in Spanish should precede the Abstract.

Key words, in lower-case bold type, after the respective abstracts.

2. On the second and subsequent pages:The text, which can be divided into SECTIONS aligned on the left and with headings in

upper-case bold type. The Subsections, in lower-case bold type, also aligned on the left. Thepoint where figures, graphs or tables are to be inserted should be indicated in pencil in the left-hand margin of the text. Footnotes should be avoided as much as possible.

For systematic descriptions the corresponding Geological, Zoological and Botanical Codesof Nomenclature should be followed.

The taxons under study should be centered in the text, followed by their Author, in lowercase, and the year of publication. Taxons above the genus should be written in upper case. Thegenus and species should appear in italics or underlined. If a taxon is illustrated in the article,the corresponding Figure (Fig.) in the text and Plate (Pl.) and figure (fig.) or figures (figs.)should be given.

In synonymy lists the following model is to be followed:1950 Terebripora comma Soulé: 380-381, figs. 1-31978 Spathipora comma (Soulé), Pohowsky: 101-102, Pl. 18, fig. 8

We recommend the guidelines laid down by S. C. Matthews in “Notes on open nomencla-ture and synonymy lists”, Paleontology, 16 (4), 1973, pp. 713-719.

When establishing new taxons, the origin of the name, the types, the locality type, the ageof the association to which they are ascribed, the diagnosis, the description and the measurements

269


270

of the corresponding examples should all be given, and, at all times, the registration number ofthe institution in which they are kept.

ACKNOWLEDGEMENTS, headed in upper-case bold type, aligned on the left, shouldfigure at the end of the article, before the Bibliography.

3. The BIBLIOGRAPHY should be arranged separately, aligned on the left. Bibliographicalreferences should be arranged alphabetically according to the model that follow below. In thecase of books or leaflets, the number of pages, the publisher and city should be given.



4. The ILLUSTRATIONS should be included separately from the text. The maximum size forplates is 130 x 180 mm. Plates and black-and-white photographs should be mounted and nume-red in Arabic numerals by the author on a black or white background. Illustrations for insertionin the text –drawings, tables, maps, diagrams, etc.– should be numered in Arabic numerals andpresented in Indian ink should be as clear as possible for direct reproduction. A photo-copy ofthe illustrations should be enclosed. The respective legends should be presented on separate sheetsfrom the text, with the English translation whenever this is not the language of the article.

5. The author undertakes to correct the printer’s proofs and return them within fifteen days.

The author or authors will receive a total of fifty offprints of their work free of charge. Articles will be examined by the magazine’s Editorial Board, which reserves the right to

suggest any modifications it considers convenient and will decide whether or not to publish thearticle. The author or authors may not withdraw originals once these have been submitted or sub-mit them to other publications until the Editorial Board has taken a decision.

Authors must take sole responsibility for the opinions and data appearing in their work.

Correspondence should be addressed to:TREBALLS DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA (Secretaria)Museu de GeologiaParc de la Ciutadella, s/n08003 Barcelona (Spain)
