7/26/2019 Tirant Lo Blanc(Resum Senser)

1/3

veure les batalles. Carmesina tamb ho vol fer i, formant un gentil exrcit de dames, vestides a l'estil militar, s'uneix al'expedici. En una nova batalla, el duc de Macednia fereix a traci Tirant, per poc desprs mor a mans del Rei d'frica, undels sobirans enemics. Desprs de dos dies de lluita, acaba la batalla del riu Trasim, guanyada grcies a l'esfor i al sabermilitar de Tirant (cap. 154 al 157).

Continua el galanteig entre Estefania i Diafebus i entre Carmesina i Tirant. L'Emperador, agrat pels serveis d'aquest darrer, liproposa atorgar-li el comtat de Sant ngel, al qual Tirant renuncia, demanant que li sigui donat a Diafebus, juntament amb l'oficii la capitania de Gran Conestable. Com que tot s concedit, s'organitzen unes grans festes per celebrar-ho al castell de Malve-on hi ha la cort-, i va creixent l'amor entre Tirant i la Princesa, sempre d'amagat de l'Emperador i l'Emperadriu. Tirant i Diafebusfan una visita nocturna a la cambra on dormen la Princesa i Estefania. Plaerdemavida ho adverteix maliciosament i ho explicacom si ho hagus somiat, i manifesta la seva passi per Hiplit. S'acosta una esquadra amb qu el Gran Caramany i el Rei de laSobirana ndia es dirigeixen a ajudar el Sold. Tirant els ataca, derrota l'esquadra i, havent fet presoners els dos sobirans, entratiomfalment a Constantinoble, on ja hi havia de nou la cort (cap. 157 al 167).

Mentre tant, els que lluitaven contra l'exrcit turc exigeixen la presncia de Tirant al camp de batalla. Arriba un ambaixador delSold -el mateix que l'altra vegada: Abdall Salom- i demana en nom del seu senyor una treva de tres mesos, proposa elrescat del Gran Caramany i del Rei de la Sobirana ndia, i el casament del Sold amb la princesa Carmesina per acabar d'unavegada amb la guerra. L'Emperador atorga les treves i suspn la resposta a les altres qestions. Tenen lloc una srie deconverses sobre les pretensions del Sold i debats cortesans (cap. 168n al 188).

L'Emperador organitza unes justes i un torneig en honor dels ambaixadors del Sold. En mig de la festa arriba aConstantinoble el vescomte de Branches, cos germ de Tirant, que s armat cavaller per l'Emperadriu i tot seguit participa enles justes (cap. 188). Quan se celebrava un sumptus banquet arriba al port una nau endolada en qu viatja la fada Morgana, que va a buscar el seu germ, el rei Arts. s el rei Arts qui respon a una srie d'ingenioses consultes. Amb motiu d'una burlade qu s objecte Tirant, ell i els seus companys fan vots cavallerescos. Acabades les festes, l'Emperador comunica la sevaresoluci de negar-se al casament de la Princesa amb el Sold i al rescat del Gran Caramany i del Rei de la Sobirna ndia (cap.189 al 214).

La Viuda Reposada, que havia estat la dida de Carmesina, s'enamora de Tirant i s'empesca una trampa per desavenir-los.Calumnia al cavaller davant de la Princesa, fent-li creure que al seu darrere parla amb menyspreu d'ella i que s un trador quenoms pretn saquejar l'Imperi per tornar a la seva terra carregat de riqueses. Carmesina es creu la mentida i comena amanifestar despit a Tirant, que cau en la malenconia ms profunda (cap 214 al 218).

Tirant demana a l'Emperador la m d'Estefania per a Diafebus. Se celebra la boda a la cort , i l'Emperador concedeix a laparella el ducat de Macednia (cap. 219 al 222). Estefania es proposa afavorir els amors de Tirant i Carmesina, amb l'ajut dePlaerdemavida i l'oposici de la Viuda Reposada. Plaerdemavida -que, per la seva banda, ja s'havia atrevit a suggerir al'Emperador el casament de la seva filla amb el cavaller- aconsegueix, grcies a una srie de desimboltes astcies, portar Tiranta la cambra i al llit de la Princesa, d'on ha de sortir precipitadament quan s'organitza un batibull al palau, i es trenca una camaen saltar des d'una finestra (cap. 223 al 233).

Tirant es lamenta de la seva desgrcia i s recollit per Hiplit i el vescomte de Branches, que se l'emporten a la seva residnciade Bellestar, on, fingint que ha caigut del cavall, els metges de la cort el guareixen i s sollcitament ats per l'Emperador, quedesitja que estigui en forma aviat per tal de tornar a lluitar contra els infidels, que acaben de rebre grans reforos d'frica.Mentre dura la malaltia de Tirant, Pladerdemavida fa de missatgera entre ell i Carmesina, que ja no amaga el seu amor pelcavaller. Els dos enamorats s'envien cartes (cap. 234 al 247).

L'Emperadriu s'enamora del jove Hiplit i inicien una srie de converses i d'allusions que conduexien a relacions ntimes entretots dos. L'Emperadriu ret Hiplit amagat a la seva cambra, amb l'nica complicitat de la seva donzella Eliseu (cap. 248 al 264).Tirant, gaireb refet del tot, torna a fer vida normal a palau mentre espera el moment de sortir cap al camp de batalla. Ell iCarmesina s'atorguen l'un a l'altra com a marit i muller amb les frmules habituals del matrimoni secret (cap. 264 al 283).

Aleshores es posa de manifest la passi que per Tirant ha concebut la Viuda Reposada, que trama una malvada intriga. Si d'unabanda continua fent creure a la Princesa que Tirant, al seu darrere, se'n burla, per l'altra, a soles amb Tirant, li revela que

Carmesina s tan deshonesta que mant amors secrets amb el negre Lauseta, hortol (o sigui jardiner) de palau. Se celebrenunes festes de comiat en honor de Tirant i, quan ja est fixada la seva partida, la Viuda Reposada es decideix a portar a terme laficci que evidenciar la pretesa maldat de Carmesina. Ordena confeccionar a un pintor una mscara que reprodueix el rostre delnegre Lauseta; i, un dia, desprs d'haver fet que Tirant espis l'escena, incita Carmesina a baixar a l'hort (al jard) a prendre lafresca i conven Plaerdemavida perqu, amb la mscara posada, acarici agosaradament la Princesa, com per fer broma. Elcavaller, que ho veu tot perfectament grcies a una combinaci de miralls que ha muntat la Viuda a la cambra on l'ha amagat,creu que realment Carmesina mant amors deshonestos amb Lauseta, que ha estat allunyat de l'hort per la malvada intrigant.Tot surt com la Viuda volia, i Tirant, desesperat, desprs d'haver rebutjat les ja clares propostes amoroses de la Viuda, que espensava tenir el cam lliure, va a buscar el negre Lauseta i el mata (cap. 284 al 286).

Mentre tant, degut sobretot a desacords entre el duc de Pera i Diafebus, nou duc de Macednia, els turcs obtenen una granvictria, i en la batalla sn fets presoners molts cavallers cristians -entre els quals, el mateix Diafebus-, la qual cosa posa engran perill l'Imperi. La notcia desconsola la cort, i el dolor s'agreuja quan se sap que Tirant ha recaigut de la seva malaltia is'ha trencat altre cop la cama . El consell d'una jove jueva retorna la salut al cavaller, que semblava a punt de morir. Tirant,que no ha volgut tornar a dirigir la paraula a Carmesina i que constantment ha posat de manifest el seu disgust, decideix

embarcar-se cap al camp de batalla. A bord de la nau, la Princesa li envia Plaerdemavida perqu descobreixi la causa de la sevareservada conducta. La donzella puja a la galera i aconsegueix que Tirant li expliqui el que va veure aquell dia a l'hort.Plaerdemavida li replica que tot va ser una broma i que ella mateixa, amb una mscara al rostre, feia el paper de Lauseta. Perdemostrar-ho, demana a Hiplit que vagi corrents a palau i que porti, de la seva cambra, la mscara que va servir per a la farsa.Hiplit fa arribar la mscara a Tirant i aquest es conven de la innocncia de Carmesina i de la maldat de la Viuda Reposada(cap. 287 al 296).

http://www.xtec.cat/~acarre/proposta/cavaller/morgan.htmhttp://www.xtec.cat/~acarre/proposta/cavaller/morgan.htm

7/26/2019 Tirant Lo Blanc(Resum Senser)

2/3

Tirant a Barbaria . Estant en aquests raonaments, el mar s'embraveix de tal manera que les galeres es desprenen del port ise'n van mar endins. La que duia Tirant i Plaerdemavida -que no va tenir temps de saltar a terra- naufraga a les costes deBarbaria. Se salven Tirant i la donzella, que arriben a la costa separats. Plaerdemavida s recollida per un velll moro, que,havent estat captiu a Espanya, on va rebre molt bon tracte, l'acull amb afecte i se l'emporta a casa seva, a Rafal, prop de Tunis,on la seva filla la pren com a companya. Tirant s recollit per un alt dignatari, anomenat el Cabdillo sobre los Cabdillos, queviatjava per aquelles terres portant una ambaixada del seu sobir, el Rei de Tremissn, al rei de Tunis. Sent simpatia per Tirant il'acull (cap. 296 al 300).

Tirant fa un relat inventat de la seva vida i condici, i li diu anomenar-se Blanc. s vestit de moro i entra al servei del Cabdillo, elfill del qual -proms de Maragdina, la filla del Rei de Tremissn-, el fa empresonar. Mentre tant, el rei de la gran Etipia,anomenat Escariano, home negre i poders, feia preparatius de guerrra contra el de Tremissn, ve seu, i volia casar-se amb laseva filla, Maragdina. Aliat amb el rei de Tunis, Escariano comena les seves operacions amb bona fortuna. En un moment deperill, intuint que Tirant devia ser un bon cavaller, el Cabdillo sobre los Cabdillos el treu de la pres on l'havia tancat el seu fill.Tirant comena a hostilitzar les forces d'Escariano i aconsegueix d'alliberar el rei de Tremissn i la seva filla, que estavenassetjats en un castell. Maragdina s'enamora de Tirant. Com a reconeixement dels serveis prestats, el rei de Tremissn prega alCabdillo que atorgui la llibertat al nostre cavaller. Concedit aix, Tirant jura al Rei que no abandonar la seva terra fins havermort, empresonat o fet fugir el rei Escariano (cap. 301 al 307).

Veient-se cada dia en pitjor situaci, el rei de Tremissn envia Tirant com a ambaixador al rei Escariano. Aquest li diu que nodeixar la guerra fins que Maragdina no sigui la seva esposa, i aprofita l'ocasi per pronunciar una llarga i eruditssima disertacisobre les excellncies de les dones. Quan Tirant ha marxat, passat un temps el rei Escariano, amb l'ajut de l'enginy d'un jueu,entra a la ciutat de Tremissn, i desprs de matar el rei, els seus fills i el fill del Cabdillo, s'apodera de Maragdina i la reclou alcastell de Mont Tber. Grcies a una estratagema d'un captiu albans, que d'acord amb Tirant ha aconseguit d'introduir-se alcastell, el castell s pres i el rei Escariano s fet presoner (cap. 307 al 318).

Maragdina , que no havia volgut accedir a les apassionades sollicituds d'Escariano, manifesta a Tirant que n'est enamorada.Tirant respon que el seu amor pertany a una donzella cristiana, a la qual vol romandre sempre fidel; i, alhora, aprofitant-se delprestigi que t damunt de Maragdina, la conven de la veritat del cristianisme i acaba batejant-la ell mateix . En saber-ho,el rei Escariano demana a Tirant que l'instrueixi en la fe de Crist. El cavaller ho fa, i el bateja tamb, i a continuaci tots dos es

juren fidelitat com a germans d'armes. Amb l'ajut d'un frare mercedari valenci -cosa que aprofita l'autor per dedicar unes frasesa Valncia-, que oportunament arriba per rescatar captius, Tirant emprn una rpida tasca d'evangelitzaci que el portaa batejar ms de 44.000 moros , que es fan cristians seguint l'exemple del seu rei Escariano (cap. 319 al 330).

Maragdina, que per la mort del seu pare s ara reina de Tremissn, insisteix en els seus propsits de casar-se amb Tirant;aquest, no obstant aix, la conven que es casi amb Escariano, cosa que es fa immediatament. Tirant, doncs, actua com a capitd'uns regnes africans que ja sn cristians. Aix disgusta a uns altres magnats que volen continuar essent mahometans, entre elsquals hi ha el mateix Cabdillo sobre los Cabdillos, el qual, com que es permet ofendre Tirant per la seva tasca evangelitzadora,s mort per Escariano, acte que Tirant li reprova. Les forces infidels s'organitzen i emprenen la guerra contra el regne cristi, enajut del qual arriba el senyor d'Agramunt, un dels cavallers de l'exrcit de Tirant que havia arribat a frica amb la galera deTirant i que havia estat empresonat pels moros. Se succeeixen nombroses batalles contra molts reis infidels. En un momentdonat, les forces de Tirant arriben davant la ciutat de Montgata, en qu regnava una donzella. Com que els seus habitantshavien ferit el senyor d'Agramunt, Tirant es decideix atacar violentament la ciutat i castigar-la (cap. 331 al 349).

A Montgata hi havia Plaerdemavida, en qualitat de donzella de la Reina. En saber per informacions d'un presoner que el capitdels que volien destruir la ciutat era Tirant lo Blanc, es decideix a intervenir per evitar el desastre. Es presenta davant de Tirant isostenen un llargussim dileg en qu ella dilata tot el possible donar-se a conixer, malgrat les allusions que fa a les proesesdel cavaller a Grcia i als seus amors amb Carmesina. Posa tanta passi en les seves paraules en parlar de la Princesa, queTirant cau a terra, desmaiat. El rei Escariano reprn durament Plaerdemavida i, quan aquesta es disposava a tornar en si aTirant i el tenia en els seus braos, arriba el senyor d'Agramunt que, pensant-se que la donzella l'havia mort, intenta matar-laper fereix Tirant en un m. Finalment, recuperat Tirant, Plaerdemavida es decideix a descobrir-li la seva personalitat. Gran sl'alegria del cavaller; i per honorar Plaerdemavida la fa seure en un tro, ms elevat que el de la Reina de la ciutat, i obliga tots abesar-li la m. Tirant perdona la ciutat i se celebren solemnes festes (cap. 350 al 366).

El senyor d'Agramunt demana perd a Tirant i Plaerdemavida. Tirant retorna a la Reina la seva ciutat, perqu la donzella havia

regnat aparentment durant les festes, per desig de Tirant. La Reina rep el babtisme, i amb ella els seus sbdits, i Tirant fa alsenyor d'Agramunt rei de Fes i de Bugia i el casa amb Plaerdemavida (cap. 367 al 383).

Passades les festes de les esposalles, Tirant envia a Melquisedec -a qui havia casat amb la Reina de Montgata- a Constantinobleper informar-se de l'estat en qu es troba l'Imperi. Acompleix la seva missi i torna, desprs d'haver portat notcies de Tirant al'Emperador i a Carmesina -que s'havia recls en un monestir , pensant-se que Tirant era mort-, i portant una carta del sobiren qu prega al cavaller que torni aviat a l'Imperi que ara, durament combatut pels turcs, es trobava redut prcticament a lacapital; i li porta tamb una carta de la Princesa (cap. 383 al 400).

Continuen les armes victorioses i la tasca evangelitzadora de Tirant, que troba la collaboraci del frare Joan Ferrer, mercedarinatural de Lleida. Envia un cavaller principal anomenat Esprcius a la cort del Rei de Siclia -o sigui, l'infant Felip de Frana,marit de Ricomana- amb la missi de sollicitar reforos per emprendre una nova campanya per a la defensa i alliberament del'Imperi grec. El Rei de Siclia hi accedeix immediatament i recluta un exrcit destinat a tal fi (cap. 401 al 407).

Tirant lo Blanc torna a l'Imperi grec . Tirant lo Blanc, mentre per un cant envia el rei Escariano al seu regne d'Etipia perreunir gent d'armes, per l'altre s'embarca ell mateix, amb els seus amics i aliats, en una esquadra que es proposa portar ajut aConstantinoble. Fa escala a Palerm, on s'entrevista amb els reis de Siclia, pels quals s rebut molt amistosament. Es reuneixenles dues esquadres, la de Tirant i la del rei de Siclia, i, en companyia d'aquest -que deixa el regne temporalment en poder delduc de Messina-, emprenen la ruta de Constantinoble. Mentre tant, el cavaller Esprcius, que havia estat enviat com ambaixadorde Tirant a Siclia, s arrossegat per una tempesta a l'illa del Lango, on desencanta la filla d'Hipcrates, que vivia all en formade drac, s'hi casa i cristianitza l'illa (cap. 408 al 413).

http://www.xtec.cat/~acarre/proposta/cavaller/frares.htmhttp://www.xtec.cat/~acarre/proposta/cavaller/frares.htm

7/26/2019 Tirant Lo Blanc(Resum Senser)

3/3

Arribat al port de Troia, Tirant envia un missatger a l'Emperador, que es troba a Constantinoble, assetjada pels turcs tant permar com per terra. Aquest fet dna esperances als assetjats, que veien inevitable la seva perdici i que es defensaven compodien, tenint per Capit major a Hiplit. La Viuda Reposada, en assabentar-se que Tirant s'acostava i que aviat arribaria aConstantinoble, comprenent que de seguida es faria manifesta la seva maldat, s'empassa un ver i mor. Tirant comena la sevaacci guerrera: empresona l'armada turca que bloquejava per mar Cosntantinoble, i desprs desembarca a terra per lluitarcontra les forces infidels que envolten la ciutat. El Sold i el Gran Turc, veient-se perduts, envien a Tirant una ambaixadademanant pau i treva per tres mesos, o, com a ltim recurs, pau final per cent un anys. Davant d'aquestes proposicions, Tirantno s'atreveix a respondre sense consultar-ho abans amb l'Emperador, i decideix anar personalment a Constantinoble. Ja unamica abans hi havia enviat la reina de Fes -s a dir Plaerdemavida-, que va ser magnficament rebuda a la cort i tractada com asobirana. Plaerdemvaida va mantenir llargues converses amb la Princesa sobre Tirant i la va tranquillitzar respecte a l'amor queell li tenia, ja que no s'havien pogut comunicar des del dia lluny en qu la tempesta el va arrencar de Constantinoble il'arrosseg al nord d'frica (cap. 414 al 433).

Tirant arriba a Constantinoble amagant la seva personalitat, i Plaerdemavida el condueix al llit de la Princesa, on els enamoratspassen la nit i consumen el matrimoni. L'endem, Tirant va a veure Hiplit, que el porta a entrevistar-se amb l'Emperador.Exposades les condicions de l'enemic, desprs de reunir el Consell, l'Emperador decideix acceptar la pau final per cent un anys,sempre que el Sold i el Gran Turc es constitueixin presoners i que els seus soldats se'n vagin a peu i sense armes. Arribamentre tant Estefania, duquessa de Macednia, i es llena als peus de Tirant, pregant-li que rescati el seu marit, Diafebus, quees troba presoner de l'enemic des que Tirant, anys enrere, va sortir de Constantinoble. Tirant torna al seu campament i dnaresposta a l'ambaixada de l'enemic, que accepta les condicions de l'Emperador (cap. 434 al 447).

Tirant entra triomfalment a Constantinoble, amb les seves forces i els seus presoners, i s aclamat pel poble com el seualliberador. Pocs dies desprs arriben el rei de Siclia i el de Fes -o sigui, el senyor d'Agramunt-, i se celebrengrans festes populars i cortesanes. L'Emperador, per premiar els grans serveis de Tirant, li atorga la m de la seva fillaCarmesina, amb la qual cosa es vinculen la successi de la corona i el ttol de Csar de l'Imperi grec, que tamb ha estat

atorgat a Tirant. Se'n fa un preg pblic en mig de l'alegria de tothom (cap. 448 al 453).

Arriba el rei Escariano amb el seu exrcit, i mentre Maragdina, la seva esposa, va a Constantinoble, on s rebuda amistosamentper tota la cort i principalment per Carmesina, ell es dedica, juntament amb Tirant, a alliberar les provncies i les ciutats queencara es trobaven en poder de l'enemic, en una de les quals troben Diafebus, duc de Macednia, que continuava presoner. Ambuna rpida campanya, Tirant reconquesta tot el territori de l'Imperi. La victria final se celebra a la cort amb bodes de cavallers idonzelles de palau (cap. 454 al 466).

Quan es trobava a Adrianpolis, Tirant agafa un encostipat sobtat que li produeix un mal de costat tan agut que sap que laseva mort s'acosta . Rep els sagraments, fa testament a favor d'Hiplit i redacta una carta per a Carmesina. Expressa el seudesig de ser traslladat a Constantinoble i mor pel cam (cap. 467 al 471).

Desprs de la mort de Tirant lo Blanc . El cos de Tirant s portat embalsamat a Constantinoble i exposat en el temple deSanta Sofia. L'Emperador, en conixer la trista notcia, fa una lamentaci que, arribada a odes de Carmesina, li fa saber qu ha

passat. Carmesina va a veure el cos de Tirant i es lamenta dolorosament, plorant sobre el cadver i besant-lo. Amb tanta forala fereix la pena que comprn que la seva mort s propera. Fa pblica confessi dels seus pecats i dicta testament, en qunomena hereva l'Emperadriu, la seva mare. L'Emperador, mentre tant, ha mort pel dolor que li han produt el trist final de Tiranti l'agonia de la seva filla (cap. 472 al 480).

Desprs d'aquests dissortats esdeveniments -durant els quals l'Emperadriu s'ha lliurat una vegada ms al jove Hiplit-, com quel'Imperi no t hereu, els cavallers es reuneixen per decidir qui ha de ser emperador . Vist que la Princesa havia fet hereva laseva mare, i que Tirant havia nomenat hereu a Hiplit , decideixen que regnin tots dos un cop casats, "atesa la amistat antigaque tots sabem que Yplit t ab la Emperadriu" . Tots dos hi accedeixen ben de gust, es casen i inicien el seu regnat. El nouEmperador paga lliberalment a tota la gent d'armes i la llicencia, ja que la pau ha estat definitivament restablerta. El Rei deSiclia se'n torna a la seva terra, i l'Emperador ordena al Rei de Fes i al vescomte de Branches que condueixin els cossos deTirant i de Carmesina a Bretanya, d'acord amb la seva darrera voluntat. All sn enterrats ricament i les seves tombes guarnidesamb epitafis en vers. Algun temps desprs, l'emperador Hiplit va posar en llibertat el Sold i el Gran Turc. Passats tres anys, vamorir l'Emperadriu, i l'emperador Hiplit es va tornar a casar amb una filla del Rei d'Anglaterra, de la qual va tenir tres fills idues filles. El fill gran, anomenat tamb Hiplit, va protagonitzar singulars actes de cavalleria. L'Emperador i la nova Emperadriu

van morir el mateix dia i s de creure que frueixen de la glria del parads (cap. 481 al 487).