Tipus Pasta tova, fresc, triple cremositat.

Matèriagrassa

+ 70 %.

Maduració Fresc.

Aspror Suau.

Origen França (Alta Normandia).

. Un formatge sense madurar, cremós al que se li han afegit uns quants condiments tals com el pebre, les herbes de Provença i l'all. Se li afegerix nata per a entrar en la categoria de triple cremositat.

Boursin

Tipus Pasta tova, escorça lleugerament

arrugada.

Matèriagrassa

45 - 60 %.

Maduració De 4 a 10 setmanes.

Aspror Suau, de sabor ple i afruitat.

Origen França.

. Un formatge francès suau, madurat, amb unes aromes penetrants i toc de gust picant. Cal buscar formatges més aviat prims amb l'interior cremós i blanquinós. L'escorça és comestible.

Es bo per a aperitius, i com a postres.

Brie

Tipus Pasta tova, escorça lleugerament

rovellada («enmohecida»)

Matèriagrassa

45 - 50 %.

Maduració De 1 a 2 mesos.

Aspror Suau.

Origen França (Baixa Normandia).

. Formatge elaborat inicialment a Normadia que avui es fa tan a França com a Alemanya. És un formatge cremós de pasta tova i amb un recobriment blanc que és comestible.

D’aroma pur, i un pronunciat toc de bolets, amb notes d’herba fresca.

Camembert

Tipus Semi-dur, premsat, d’escorça

raspallada.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració De 3 a 6 mesos.

Aspror Suau.

Origen França (Auvernia).

. Un formatge semi dur, bo per a cuinar, semblant al Cheddar.

Formatge gran i cilíndric (fins a 45 kg.).

Lleuger aroma a llet, agradable sabor a nous i una atractiva acidesa perdurable.

Cantal

Tipus Pasta dura, premsat.

Matèriagrassa

45 - 48 %.

Maduració De 3 mesos a 2 anys.

Aspror De suau a fort.

Origen Gran Bretanya (Sommerset).

. Formatge en forma de tambor que pot arribar a 27 ’5 kg., de textura llisa i dura.

Sabor inicial suau, amb un lleuger toc salat.

Amb la maduració es torna fort de sabor i realment picant.

Cheddar

Tipus Pasta dura, premsat, envenat o

embolicat amb greix i encerat.

Matèriagrassa

45 - 48 %.

Maduració De 4 a 8 setmanes.

Aspror Suau, sabor lleugerament penetrant.

Origen Gran Bretanya (Cheshire).

. Potser el formatge més antic d’Anglaterra. Pot arribar a 18 kg. La pasta pot ser de color blanc o vermell.

Utilitzat per qualsevol moment del dia o qualsevol elaboració.

Cheshire

Tipus Pasta semi-dura, premsat i escorça

encerada.

Matèriagrassa

40 %.

Maduració Entre 6 i 8 mesos.

Aspror Suau.

Origen Holanda.

. Formatge holandès, madurat i dur, amb agradable gust de nous i que es presenta en forma de pilotes recobertes de cera roja (els que es fabriquen per a l’exportació). D’aroma lleugerament especiat amb un regust salat que perdura en el paladar.

S’elabora amb llet pasteuritzada parcialment desnatada.

Edam

Tipus Pasta semi-dura, cuit i premsat i

escorça natural llisa i encerada.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració Entre 4 i 12 mesos.

Aspror Suau.

Origen Suissa (Berna, riu Emme).

. Formatge suís, un dels més grans del món (per una roda es poden utilitzar 1.200 lt. De llet).

Pasta flexible, de color groc i amb grans forats.

De sabor fort i afruitat.

Emmental

Tipus Pasta dura, però fresc.

Matèriagrassa

40 - 50 %.

Maduració Entre 1 i 3 setmanes.

Aspror Suau, però salat.

Origen Grècia.

. Formatge grec, madurat, semi-tou, salat i amb gust lleugerament àcid. Es consumeix amb pa, amb olives, amb tomàquet i amanides.

Feta

Tipus Semi-dur, cuit i premsat, escorça

raspallada.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració 4 mesos.

Aspror Suau.

Origen Itàlia (Vall d’Aosta).

. Formatge italià, madurat amb gust de nous i amb un interior de color groc clar i amb petits foradets.

Excel·lent per preparacions de cuina que requereixen formatge fos.

Fontina

Tipus Pasta semi-dura, blau amb escorça

rentada.

Matèriagrassa

48 %.

Maduració Entre 3 i 6 mesos.

Aspror Fort.

Origen Itàlia (Llombardia).

. La pasta és de color blanc o groc clar, amb abundants vetes de color blau verdós. De textura bastant cremosa, més humida que la del Stilton y més tova que la del Roquefort.

L’aroma és potser més forta que el seu sabor.

A Milà, s’utilitza per a farcir peres, i per a preparar salses per a pasta i entrants.

Gorgonzola

Tipus Pasta semi-dura, cuit, premsat,

amb escorça natural.

Matèriagrassa

48 %.

Maduració Entre 1 mes i 2 anys.

Aspror Mig-suau.

Origen Holanda.

. L’altre gran formatge holandès, juntament amb l’Edam, de pasta dura i madurat i de gust agradable, que es presenta en forma de pilotes aplanades amb l'interior de color groc i l'exterior recobert d'una capa de cera groga.

Gouda

Tipus Pasta semi-dura, cuit, premsat,

amb escorça natural raspallada.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració Entre 6 i 10 mesos.

Aspror Mitjana.

Origen Suïssa (Friburg).

. La pasta és ferma, però més tova que la del Emmental, i de tacte més suau en boca. La seva superfície de color groc clar presenta alguns forats dispersos. El formatge fa olor a granja, amb un toc de mel i nous. De sabor semblant al Emmental, posseeix també fortes notes a turba i un regust xispejant.

Gruyère

Tipus Nata madurada.

Matèriagrassa

75 %.

Maduració Només uns dies

Aspror Suau.

Origen Itàlia.

. Tècnicament, el Mascarpone no és un formatge, sinó el resultat d’afegir un cultiu de bacteris a la nata extreta de la llet que es fa servir en la fabricació del Parmesà. De totes maneres, acostuma a ser descrit com a formatge de quallada, tot i elaborar-se més o menys com el iogurt.

Famós per ser la base de l’elaboració del Tiramisú.

Mascarpone

Tipus Pasta tova, fresca.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració Entre 1 i 3 dies.

Aspror Molt suau.

Origen Itàlia (Campània).

Formatge italià, no madurat, fet amb llet de búfala i molt utilitzat en les pizzes, i també per a realitzar diversos tipus d’amanides i entrants.

Mozzarella

Tipus Pasta dura, escorça natural de olor

groc.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració De 20 dies a 4 mesos.

Aspror Delicat, amb un toc picant.

Origen Itàlia. (Diverses regions).

Denominació de diversos formatges italians d’ovella, de menys a més aspror segons la seva maduració, i amb diversitat d’usos culinaris.

Pecorino

Tipus Dur, de pasta «filata», escorça

natural.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració Entre 2 mesos i 2 anys.

Aspror De mitjana a forta.

Origen Itàlia (Sur).

Formatge italià, semblant a la mozzarela, però de vaca, i deixat madurar en salmorra. Adquireix diversitat de formes i s’utilitza en llesques per a elaboracions tant fredes com calentes.

Provolone

Tipus Pasta semi-dura, escorça natural.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració Mínima de 8 setmanes.

Aspror Mitjana.

Origen França (Rhône-Alps).

Formatge francès, que també es produeix a Suïssa (Valais), i que és la base del plat del mateix nom que consisteix en fondre’l poc a poc, i «rascar-lo» en el plat del client.

Raclette

Tipus Fresc.

Matèriagrassa

Molt baixa.

Maduració Fresc.

Aspror Suau.

Origen Itàlia.

. Formatge italià tou i de gust dolç. Es pot servir com a plat, acompanyament d’amanides, prosciutto, meló, i també com a acompanyament de plats de pasta italiana.

Ricotta

Tipus Pasta semi-dura. Blau.

Matèriagrassa

45 %.

Maduració Entre 3 i 6 mesos.

Aspror Fort.

Origen França (Midi-Pyrenées).

Formatge Francès, semi-tou i madurat amb floridures blaves i amb toc àcid. Està fet amb llet crua d'ovella i curat a les caves de la regió francesa de Roquefort.

Roquefort

Tipus Pasta semi-dura. Blau. Escorça

natural raspallada.

Matèriagrassa

Entre 48 i 55 %.

Maduració Entre 3 i 18 mesos.

Aspror Fort.

Origen Gran Bretanya (Nottinghamshire).

Formatge blau semi-tou, madurat, picant però no aspre de sabor.

És bo per a fer aperitius, amanides i com a postres.

Stilton