PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES (TIL)

1.PREMBUL

La comissi de Coordinaci Pedaggica del CEIP Mol d'en Xema (en representaci el claustre), i en relaci al Decret 15/2013 que, per imperatiu legal, ens obliga a transformar el projecte lingstic del nostre centre en un programa de tractament integrat de llenges, consideram:

Que aquest projecte no ve donat per raons cientfiques sin per raons poltiques. No hi ha cap estudi que demostri la necessitat de la seva aplicaci. A ms va en contra dels principis pedaggics amb ms acceptaci per part de la comunitat educativa i de la comunitat cientfica internacional.

Que el Decret TIL entra en contradicci amb la legislaci vigent com lEstatut dAutonomia, la Llei orgnica dEducaci (LOE) i la Llei de Normalitzaci Lingstica. Opinam que aquest decret no permetr que els alumnes assoleixin l'objectiu indicat a la Llei de Normalitzaci Lingstica, en el sentit que en acabar l'etapa d'escolaritzaci obligatria, tots els alumnes han de tenir un domini similar de les dues llenges oficials.

Collisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs). Vol eliminar uns projectes lingstics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90% dels pares i mares de les illes Balears i no dna soluci als problemes reals que t el sistema com s el fracs escolar, i latenci als alumnes amb necessitats educatives especials o latenci a la diversitat.

Que ha estat elaborat sense cap tipus de consens amb els diferents estaments de la comunitat educativa i desoint les veus en contra de la comunitat pedaggica, de les institucions acadmiques dobligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a linforme aprovat dia 31 de gener de 2011, a lapartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu reclamava un augment de la presncia i de ls de la llengua catalana dins lmbit educatiu.

Que no hi ha cap informe que demostri que el fracs escolar en Balears es deu a la immersi lingstica. Com a educadors ens preocupen aquest tipus de declaracions realitzades per dirigents poltics ja que estan basades en opinions i no en dades. Ens preocupa aquesta ignorncia i desconeixement del mn educatiu per part dels nostres representants . El model actual, avalat pels resultats obtinguts a les proves de diagnosi de l'IAQSE, elaborades per la prpia Conselleria d'Educaci Cultura i Universitats i pels resultats de l'informe PISA 2009, demostren que el grau d'assoliment de la competncia en comunicaci lingstica en llengua castellana sn iguals o superiors al grau d'assoliment del catal, i cap d'ells no s inferior a les competncies bsiques assolides a altres rees. En contra de l'apreciaci del tot errnia que l'ensenyament en catal ha perjudicat el desenvolupament de les habilitats lingstiques en castell.

Que no hi existeix cap informe sociolingstic que demostri que el catal est plenament normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. L'escola s lnica instituci en qu est mnimament normalitzat i l'nic entorn capa de compensar la desigual presncia de les dues llenges en la societat. Lhan llevat de ladministraci pblica, ja no s un requisit, a lempresa privada s residual, als mitjans de comunicaci, gaireb inexistent. Com sap qualsevol lingista l'escola no s l'nic indret en que les persones aprenen una llengua, pot ser ni el ms important. Per aquest motiu, els alumnes no catalanoparlants, que viuen en entorns molt castellanitzats, noms poden aprendre el catal en l'entorn formal de l'escola.

Com qualsevol educador sap, la responsabilitat densenyar una llengua estrangera no pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a altres instncies determinar un model lingstic als mitjans de comunicaci i ms present a la societat, tal com es fa a altres pasos europeus, on les pellcules i animacions infantils sn en versi original i existeix una gran oferta de beques d'estades a l'estranger. A ms pensam que el nivell B2 s totalment insuficient per explicar amb fludesa els continguts d'una rea.

Per tot aix el claustre del CEIP Mol d'en Xema decid per majoria que el millor era acollir-se a larticle 20 de decret TIL. Ens sembla que s la manera menys dolenta daplicar-lo i la que redueix limpacte negatiu de laplicaci del decret.

2.CONTEXT SCIO-CULTURAL I ECONMIC DEL CENTRE

El nostre centre t alumnes de molt diverses caracterstiques culturals, predominant la prpia del nostre territori, per tamb amb una important representaci dalumnes dorigen magreb i una altra dorigen sud-americ.El nivell sociocultural mitj de les famlies s el que predomina, encara que tamb hi ha casos de nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi tamb ha afectat a famlies del nostre centre. Aquest fet t un caire negatiu en quant a les possibilitats econmiques de les famlies, per a la vegada t el caire positiu que les famlies tenen ms possibilitat dapropar-se al centre en moments que aquest demana la seva collaboraci.Pel que fa a lentorn fsic, el centre es troba situat a la perifria de Manacor, molt a prop de lavinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre t el seu origen en el mol fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. Ledifici est al costat del parc del Mol den Bei (Escola de Mallorqu) i del centre concertat La Salle de Manacor.

3. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES. OBJECTIUS I ESTRATGIES

A. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECFIQUES.

Atenent a lexposat a lepgraf 3 de larticle 20 del Decret 15/2013, per imperatiu legal, la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, llengua cooficial, seran les llenges vehiculars del centre

Ateses les circumstncies econmiques, la precipitaci amb la que sha exigit lelaboraci daquest projecte i que la plantilla no estar definida fins a final de juliol i inicis de setembre, el professorat elaborar durant el proper curs, a les seves programacions, materials complementaris en angls o en castell segons la llengua vehicular de la matria.

L'ensenyament de castell es far de manera transversal a totes les matries no lingstiques. Degut a que al centre no s'utilitzen llibres l'organitzaci d'aquestes matries quedaran concretades a les programacions del curs vinent.

Independentment de la llengua en que simparteixin les matries no lingstiques lalumnat podr contestar els exmens en llengua catalana, per tal que la dificultat per expressar el coneixement de la matria especialment en llengua anglesa no dificulti la superaci de les assignatures o lassoliment de les respectives competncies (aquesta mesura tindr carcter temporal. Les successives actualitzacions del projecte permetran revisar-ne la pertinncia en funci del nivell competencial assolit per lalumnat al llarg dels anys dimplantaci del decret 15/2013).

La CCP potenciar, especialment a 1r cicle de Primria, la implantaci de didctiques centrades en el desenvolupament de la competncia lingstica: expressi i comprensi oral, programes de foment de la lectura,...

B. OBJECTIUS I ESTRATGIES

Els objectius especfics del projecte TIL han de ser coherents amb els del Projecte Educatiu de Centre, en relaci a formaci integral de l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats, abordant la realitat des de tots els mbits i rees. En conseqncia, aquests objectius tenen un carcter subordinat, aix com les estratgies dirigides a realitzar-los. Aix significa que, en tant en quant la Conselleria no doti la implantaci del TIL de recursos propis, i en s de lautonomia de centre, els recursos humans del centre continuaran mantenint les prioritats marcades pels diferents documents aprovats per CCP i claustre que delimiten la lnia pedaggica del centre, especialment pel que fa referncia a latenci a la diversitat i al refor educatiu.

Aconseguir que els nostres alumnes adquireixin el domini en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa, segons les competncies adequades al projecte educatiu del centre.

Flexibilitzar i adaptar el TIL a la realitat del centre.

Treballar la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges.

Flexibilitzar la formaci del professorat en ladequaci i millora del seu nivell lingstic i en el coneixement de noves metodologies.

Participar de forma activa amb els agents educatius oferts per lentorn, institucions i entitats privades.

4. CONCRECI DE LES REES, MATRIES, MDULS O MBITS DE CONEIXEMENT EN CADASCUNA DE LES LLENGES (ha d'incloure hores).

A. EDUCACI INFANTIL

Aquesta ser la distribuci horria per al curs 2013/2014.

3 ANYS

CATALLlengua d'aprenentatge

CASTELL1 sessi setmanal (audicions, conta-contes)

ANGLSEs far una sessi setmanal d'angls.

4 ANYS

CATALLlengua d'aprenentatge

CASTELL

ANGLS2 sessions setmanals.

5ANYS

CATALLlengua d'aprenentatge

CASTELL

ANGLS2 sessions setmanals.

B. EDUCACI PRIMRIA

1ER CURS

CATAL4 hores de catal 2'5 hores de matemtiques 2'5 hores de Coneixement del Medi 1'5 hores d'Educaci Fsica.0'5 hores de msica

CASTELL4 h. de castell1h. de matemtiques0,5 hores de medi.0,5 hores de msica.1h d'ambients (ens movem: rea educaci fsica)

ANGLS2 hores de llengua anglesa.2 hores de plstica.

3ER CURS

CATAL3 hores de catal 3 hores de matemtiques 2'5 hores de Coneixement del Medi1 hora d'Educaci Fsica.0,5 hores de msica

CASTELL3 h de castell1h de matemtiques1h de medi.1h d'Educaci Fsica.1h De msica.

ANGLS2 hores de llengua anglesa.1 hora de plstica.1 hora de taller (welcome:rea d'angls)

5 CURS

CATAL3'5 hores de catal 2'5 hores de matemtiques 1'5 hores de Coneixement del Medi 1'5 d'Educaci Fsica.0,5 hores de msica

CASTELL3'5 h. de castell1 h. de matemtiques0,5 hores de medi.0,5 hores d'Educaci Fsica.0,5 hores de msica.1h educaci per a la ciutadania

ANGLS2 hores de llengua anglesa.1 hores de plstica.2 hores de taller (welcome: rea d'angls)

5. RELACI DE PROFESSORS. TITULACI I COMPETNCIA.

Actualment, en el centre disposam de tres mestres amb l'habilitaci B2 de llengua anglesa:Maria Antnia Esteva, mestra de llengua estrangera.

Xavier Fuster Menayo, mestre de llengua estrangera.

Margalida Payeras Socias, mestra de llengua estrangera.

Les persones encarregades de fer les sessions en llengua estrangera de les rees no lingstiques seran les mateixes que faran l'rea d'angls. No sabem encara qui seran perqu dos dels mestres anomenats anteriorment no tenen la plaa definitiva en el nostre centre.

6. CRITERIS PER L'ATENCI ESPECFICA ALS ALUMNES D'INCORPORACI TARDANA AMB DEDICIT DE CONEIXEMENTS AMB ALGUNA DE LES DUES LLENGUES OFICIALS I DELS ALUMNES NESE

Aquest tipus d'alumnat s'incorpora directament al que ser el seu grup de referncia. Els suports que rebel grup sn dirigits en primer lloc a aquests alumnes amb desconeixement de les dues llenges oficials treballant amb grups reduts o individualment a moments molt concrets, mai sessions senceres. S'utilitzen tcniques d'immersi lingstica.

7. CRITERIS DE COORDINACI ENTRE LES REES IMPLICADES EN EL PROCS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA. METODOLOGIES I COORDINACI INTERDISCIPLINAR.

A partir del proper curs s'establira 1 hora setmanal de coordinaci entre els mestres que ocupin les places d'especialistes d'angls i que impartiran les matries no lingstiques en aquesta llengua.

8. PLANIFICACI DE LA IMPLANTACI PROGRESSIVA DEL TIL.

CURS 2013-20144t Educaci Infantil Educaci primria 1r,3r, 5

CURS 2014-20154t i 5 Educaci infantilEducaci primria1r/2n3r/4t 5/6

CURS 2015-2016Educaci infantil Educaci primria

9. SEGUIMENT I AVALUACI DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES

Els criteris i mecanismes de coordinaci seran els mateixos que tenim establerts en el nostre Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreci Curricular de centre.A la Comissi de coordinaci pedaggica (CCP), el coordinador de cada cicle far dinterlocutor/a entre el propi cicle i la comissi; i treballar per aconseguir que els acords presos es compleixin. Aix mateix, la CCP i les sessions davaluaci serviran per anar avaluant laplicaci i els resultats acadmics. Aquesta avaluaci quedar reflectida a les actes de les sessions d'avaluaci i a la Memria de final de curs.Lequip de suport juntament amb lequip docent faran el seguiment de lalumnat NESE.Els mestres que imparteixen les classes en angls es reuniran setmanalment per coordinar i posar en com el seguiment daquesta llengua.A la memria anual el centre incorporar el seguiment i l'avaluaci del projecte de tractament integral de llenges.

ANNEXE 1: CONSULTA NO VINCULANT A LES FAMLIES DEL CENTREEl centre va convocar mitjanant circular escrita a totes famlies que formen part de la nostra comunitat educativa a participar en la consulta no vinculant en quant a la proposta de TIL que va elaborar la CCP. L'esborrany va ser penjat en format paper en els suros de les dues entrades del centre i tamb en el bloc del centre, per tal de facilitar el mxim possible l'accs a aquest document.A la mesa de votacions hi havia dues mares del cens de pares i mares i la directora del centre. Aquesta consulta es va realitzar dijous 13 de juny entre les 13h i les 14'30h. El cens total de pares i mares del nostre centre inclou 605 persones. La pregunta que vam plantejar va ser la segent: Estau d'acord amb l'esborrany presentat pel nostre centre en quant al Tractament Integral de Llenges? Hi van participar un total de 150 pares i mares, les respostes dels quals van ser 139 S al projecte presentat i 11 NO.

JUNY 2013. CEIP MOL D'EN XEMA