textnarratiu

5
TEXT NARRATIU Explica ordenadament fets (reals o imaginaris) i accions que es desenvolupen en el temps i en uns espais. Sovint mostra els canvis que es produeixen en els personatges que hi intervenen d’acord amb un desenvolupament causal. Sol incorporar retrats de personatges i descriu els llocs i l’ambient on es produeix l’acció. Estructura: Estructura interna: Situació inicial (plantejament): marc context on es produeixen el fets Situació de desequilibri: conflicte esdeveniment pertorbador Nus: resolució dels conflictes Desenllaç: retorn a una situació d’equilibri - Punt de vista de la narració: primera (estil directe) i tercera persona (estil indirecte) - Varietat de temes: des dels imaginaris als reals, passant pels humorístics o els de vivències personals - Ordre temporal: - ordre cronològic dels fets - ordre narratiu que decidim Morfosintaxi: - Relació de temps verbals : - pretèrits imperfets i plusquamperfets en la situació inicial (passat llunyà) - pretèrit perfet i indefinit en el desequilibri i en la situació final (passat recent) - Connectors: - d'encadenament: al principi, i després, a continuació, llavors, finalment... - de ruptura: tot d’una, de sobte, però...

Upload: maido-membrado-andres

Post on 14-Sep-2015

5 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

2º batxiller

TRANSCRIPT

TEXT NARRATIU

TEXT NARRATIUExplica ordenadament fets (reals o imaginaris) i accions que es desenvolupen en el temps i en uns espais. Sovint mostra els canvis que es produeixen en els personatges que hi intervenen dacord amb un desenvolupament causal.

Sol incorporar retrats de personatges i descriu els llocs i lambient on es produeix lacci.

Estructura:

Estructura interna:

Situaci inicial (plantejament):

marc

context on es produeixen el fets

Situaci de desequilibri:

conflicte

esdeveniment pertorbador

Nus:

resoluci dels conflictes

Desenlla:

retorn a una situaci dequilibri

Punt de vista de la narraci: primera (estil directe) i tercera persona (estil indirecte)

Varietat de temes: des dels imaginaris als reals, passant pels humorstics o els de vivncies personals

Ordre temporal:

ordre cronolgic dels fets

ordre narratiu que decidim

Morfosintaxi: Relaci de temps verbals :

pretrits imperfets i plusquamperfets en la situaci inicial (passat lluny)

pretrit perfet i indefinit en el desequilibri i en la situaci final (passat recent)

Connectors:

d'encadenament: al principi, i desprs, a continuaci, llavors, finalment...

de ruptura: tot duna, de sobte, per...

lgics: de manera que, per aix...

Funci dels substituts (anafrics)

Frases complexes

Signes de puntuaci: guionet (o gui, en els dilegs), signes dadmiraci, dinterrogaci, comes...

Produccions textuals: Conte

Novella

Teatre

Crnica

Cmics

Cinema

Sries televisives

Reportatges...

Propostes didctiques:

Diferenciaci de l'estructura narrativa: a partir d'un text adequat al nivell dels alumnes, dir on comena i on acaba cada una de les parts:

presentaci: des de...... fins a ..........

nus: des de...... fins a ..........

desenlla: des de...... fins a ..........

Creaci d'un text narratiu a partir de:

fitxer: conte per a 2n.doc

sintagmes:

PRESENTACIQUI?QU?ON/QUAN/COM?

Uns jugadors de bsquet

Una ecologista

Un aviador

Un caador descobrir un tresor

comprar una moto

ser molt fams

empaitar lladres per unes muntanyes

la setmana passada

de sobte

per Kenya

NUSQU PASSA?AMB QUI? AMB QU? PER QU?COM?

surt a fer un tomb

van caure amb un amic

per provar la moto va ensopegar amb una pedra per falta de prctica

DESENLLAQU? COM? PER QU?

els van portar a l'hospital

es van fer fora mal

Imitaci de l'estructura d'un text variant algun dels elements que cont:

substituci dels adjectius del text per uns altres sense canviar l'estructura textual i mantenint-ne la coherncia

variant el protagonista de la narraci

elaboraci d'un text a partir de frases inconnexes: a partir d'una srie de frases sense cap relaci, elaborar un text narratiu

transcripci d'un text oral: audici d'un text i redacci del text escoltat. comparaci posterior amb l'enregistrament

transcripci d'un fragment de pellcula: visualitzaci d'un fragment de pellcula, preferentment d'acci. Explicaci escrita de la histria i comparaci de les diferents produccions amb el fragment proposat.

Autocorrecci d'un text narratiu:

Esquema a seguir:Preguntes:

Triar el personatge o personatges:

nom propi

caracterstiques fsiques

atributs particulars

activitats habituals

Marc:

fsic (lloc, temps...)

social Qui / qu?

s / sn?

Com s / sn / es diuen?

Qu fa?

Quan?

On?

Conflicte:

esdeveniment

resposta dels personatgesQu passa?

Qu ms passa?

Amb qui?

Com reacciona?

Com?

Per qu?

Acci:

iniciativa del protagonista

generaci de nous conflictes (o no)

Conseqncia:

recursos del protagonista

soluci

Reacci interna dels personatges:

situaci feli

recompensa o cstig

moralitat Com es resol?

Com acaba la histria?

Com viuen el desenlla els personatges?

Cicle inicial Reconixer les parts de la narraci (plantejament, nus i desenlla)

Escriure collectivament contes breus.

Cicle mitj Completar contes breus que els manquen alguna de les seves parts.

Escriure narracions breus (notcies de l'escola, postals, diaris de la classe...)

Cicle superior Escriure narracions d'estructura ms complexa (amb dileg, descripci de personatges i llocs, accions...)

Escriure narracions en format de cmic.

Proposta didctica: el conte

En el conte cal remarcar la importncia d'uns continguts lingstics especfics:

frmules de comenament i acabament

abundncia de frases enunciatives, interrogatives i exclamatives.

s de frases coordinades, subordinades de relatiu i causals, per damunt dels altres tipus de frases complexes.

Signes de puntuaci: guionet (o gui, en els dilegs), signes d'admiraci, d'interrogaci, comes, etc.

Els motius per a inventar narracions sn molt variats (fer llibres per a la biblioteca de l'aula, per a una exposici, per a regalar...) i els seus destinataris tamb (companys de classe o d'altres classes de l'escola, companys d'altres escoles, la famlia, activitats culturals locals....

(dossier Els contes)