teories sobre la ment i el cervell
TRANSCRIPT
TEORIES SOBRE LA MENT I EL CERVELL
Albert Peteiro1 BATX B
TEORIES
MONISTESEl monisme, considera l'home com un
ésser unitari, format per una única realitat i substància.
DUALISTESEl dualisme en filosofia és la creença
que proposa que l'ésser humà té una part física (cos) i una mental o espiritual (ànima).
INTERRACCIONISME EMERGENTISTA
Ment i cervell són dues realitats diferents.
MATERIALISME FISICALISTA
Afirma que les activitats mentals son simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
MATERIALISME EMERGENTISTA
Considera que el que és mental no es redueix a allò que és físic , pero sí que emergeix evolutivament del que és fisic.
DUALISME PLATÒNIC
Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos, de manera que el cos només aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber.
HILEMORFISME
Es una teoria filosòfica ideada per Aristòtil i seguida per la majoria dels escolastic , segons la qual tota substància es troba constituida per dos principis essencials, que són la matèria i la forma.
DUALISME CARTESIÀ
Segons Descartes, l'home es combina de ment (substància pensant) i cos (substància extensa). La ment té al pensament com a atribut essencial, que és lliur i immaterial, en canvi el cos, està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són alhora diferents i independents l'una de l'altra.
DUALISME INTERACCIONISTA
Afirma l'existència en l'home de la dualitat ment-cervell. D'altra banda, la ment és independent del cervell. El que afegeixen nou al dualisme clàssic de Plató o Descartis és la doble interacció ment-cervell.
INTERACCIONISME EMERGENTISTA
És la tesi defensada per Popper. Sosté, entre altres idees, les següents:
-Ment i cervell són dues realitats diferents.
-Hi ha fets, que per ser explicats, reclamen una ment autoconsciente, com per exemple: el caràcter unitari de les experiències.
-El cervell tot sol és insuficient per donar raó dels fenòmens mentals; és en la sinapsi interneuronales de l'escorça cerebral on esdevé la interaccion entre el físic i el mental.