Temps de canvis?

Avui ningú no posa en dubte que elpoder polític és profundament corrup-tor. També és veritat que no tots elspolítics són uns corruptes. Però talvegada més important que això és elfet de que tot poder real es va erosio-nant alhora que desgasta els seuspilars. De manera que, per tal de sub-sistir, una col·lectivitat humana had’actualitzar i renovar periòdicamentles seves connexions i jerarquies. Pertant, és molt convenient percebre icorregir les fallides de seguida. Si unasocietat no és capaç de detectar ambprou antelació anomalies i disfun-cions, o no disposa de pautes decorrecció i substitució dels engranat-ges que fallen, pot arribar al col·lapsefinal gairebé sense adonar-se’n. Capentitat, norma ni institució té assegu-rada supervivència perpètua.

Recordem que en els darrers tempsla delinqüència político-social no hadeixat sa i estalvi cap racó de la nos-tra societat: es poden exhibir fets ipersonatges impresentables en tots icadascun dels nivells o de les institu-cions. Molts d’ells els tenim ben pre-sents. Però, sobretot, existeix la per-cepció ciutadana d’una connivènciaentre la classe política, entesa com a

estament, i els grans poders fàctics,fins al punt de no admetre la gent delcarrer com a agent actiu de les deci-sions que es prenen, més enllà delvot cada quatre anys.

Fa uns anys, en plena crisi econò-mica, una bufada de vent fresc(“Indigneu-vos”, Primavera àrab, 15M, Ocupem Wall Street) va ser temaestrella a les notícies de tot el món, vasacsejar diverses societats i fins i totva fer caure alguns governs. Peròaviat es va constatar que les societatsmodernes són entitats força comple-xes, amb moltes inèrcies, propensesa manifestacions esporàdiques deprotesta i rebuig, però poc disposa-des a saltar barreres institucionals olegals. Cada cop, però, es fa més evi-dent que els canvis que les societatscontemporànies estem vivint i patintno són passatgers. Per tant, semblalògic pensar que les formes de gover-nar aquestes societats també potcanviar.

Per això donem la benvinguda anous corrents polítics amb opinions isensibilitats renovades. Tot i que nosurten gaire als mitjans de comunica-ció, doncs suposen un sotrac a l’ordreestablert, han sorgit un seguit de

col·lectius, plataformes i processosque proposen, com ells mateixosdiuen, “impulsar una rebel·lió demo-cràtica des de baix”. Des del territori.El carrer ha esdevingut també unespai d’alternativa, de proposta iconeixement.

Saludem totes aquestes iniciativesciutadanes que demostren que “sí espot”, i a la vegada els demanem quedefugin les declamacions retòriques,lliguin local i global, el dia a dia ambpreocupacions estratègiques, i no cai-guin en la propaganda de receptesque curen qualsevol malaltia ni desolucions inviables. Que escoltin, querecordin que ningú té la veritat abso-luta, que es pot aprendre molt delserrors, i que la història també estàplena d’encerts i conquestes perso-nals i col·lectives.

No oblidem que tenim uns idealspotents que s’han anat consolidant alllarg de més de 200 anys: llibertat,igualtat i solidaritat (amb l’afegit recentde sostenibilitat, eficiència i justícia).

Pep Sala President de l’Associació de Veïnsdel barri de Sant Antoni

3

Consell de redacció: Eulàlia Morta, Jordi Font, Maica Duaigües,Rebeca González, Ester Baldero, Pep Sala, Joan Tarrida,Josep Pomés, Carlos Espín

Publicitat: Toni Sanchez, 93 423 93 54 tardes

Disseny i foto portada: Roman Proubasta

Maquetació: Josep M. Argilés

Impressió: Gràfiques Alpres

Dipòsit Legal: B-44408/87

EditaRedacció

Editorial

4

Breus del barriLes obres de reforma delParal·lel

Com podem veure i patir, estan enmarxa les obres d’urbanització parciald’una part del Paral·lel. Des de fatemps, algunes entitats, col·lectius,veïns i veïnes dels barris del voltant,s’han agrupat a la plataforma “Aturemel Pla Paral·lel” doncs no estan d’a-cord amb el projecte i la seva orienta-ció a favor del turisme massiu. Finsara, hem aconseguit que l’Ajuntamentreobri un espai de participació, on s’hiva afegir la plataforma.

S’han fet propostes per aconseguirunes places més grans a les cruïllesde Sant Antoni, per a que hi hagi mésverd, per a que el carril bici tingui mésamplada, per a que s’impedeixi l’aug-ment desmesurat de pisos turístics iterrasses, o per a que es formuli unPla d’usos que tingui en compte lagent que viu al Paral·lel i als seus vol-tants. S’han portat a terme algunesreunions, però l’Ajuntament es mostrareaci a acceptar algunes de les pro-postes, més enllà de canvis “cosmè-tics”. El procés segueix en marxa.

Més informació a:www.plaparalel.com

Les obres de remodelació del Paral·lelhan provocat una actuació agressiva:l’Ajuntament ha arrencat les alzines quehi havia a la illeta del principi delParal·lel, junt a la Plaça d’Espanya.

Com diu el Centre d’Estudis deMontjuïc, a més del seu valor com aarbres, les alzines tenien una caracte-rística molt especial: eren un importantrefugi de fringíl·lids, petites aus cantai-res que viuen en llibertat a la ciutat, ique són espècies protegides per nor-mativa europea, estatal i autonòmica.

S’hauria pogut trobar una solució perfer conviure els exemplars amb el noucarril bici. Des del CEM es va alertardel valor d’aquestes alzines, que tambéservien de refugi d’ombra pel vianantque fa la travessa del desert de la plaçad’Espanya. Però van ser arrencadesen menys de vint-i-quatre hores.

Amb aquesta desaparició, tenim unParal·lel i una Pl. d’Espanya més deso-lats i una biodiversitat més empobridaa Barcelona.

Més informació a:Ce.montjuic@gmail.com

Segons les informacions que hanarribat, les entitats solidàries que realit-zaven l’entrega d’alimentació seca alnostre barri han canviat d’ubicació. Elque abans es feia a les parròquies s’haunificat en una sola distribuïdora d’ali-ments a la parròquia de Sant Isidor, aUrgell amb Provença.

Les tres entitats del barri rebien ali-ments del Banc dels Aliments i de laCreu Roja.

També rebien aliments de la ONGDe Veí a Veí, a través de la solidaritatde veïns i veïnes i del comerç i enti-tats del barri.

Gràcies a aquesta xarxa comunitàrias’ha aconseguit un model de treballconjunt, amb els Serveis Socials, queha permès teixir un seguit de relacionsde suport mutu al barri. Durant dosanys, més de 300 persones hancol·laborat d’una o altra manera, enmoments en que la crisi i l’atur han afec-tat greument moltes persones del barri.

Aquesta xarxa i circuit de proximitat,que ha funcionat a Sant Antoni, és laque es pot perdre amb el trasllat delpunt d’entrega d’aliments. Dificulta eltreball col·laboratiu que hi havia ambles entitats del barri que repartienmenjar sec. I no és menys importantel fet que els veïns i veïnes del barrihauran de caminar més d’un kilòme-tre i mig per recollir una ajuda bàsica.

Contacte:Facebook: DeVeiaVei

Els punts d'entrega demenjar sec del barri marxen

Font: Centre d'Estudis de Montjuïc

Les alzines arrencadesdel Paral·lel

Font: ONG de Veí a Veí

5

Breus del barriRevisions del gas

Darrerament s’han viscut algunessituacions delictives a l’entorn de lesrevisions del gas. Cal tenir cura:

Desconfieu de visites inesperadesd’empreses instal·ladores de gas quevénen al vostre domicili per realitzarla revisió del gas butà o del gas natu-ral, si no heu sol·licitat expressamenti prèviament el seu servei o no hanestat notificades per les empresescorresponents.

Sol·liciteu sempre el carnet oficialprofessional. Demaneu que s’acredi-tin com a instal·ladors de gas autorit-zats per la Generalitat de Catalunya.

Davant el dubte, si us pressionen ius ofereixen la revisió del gas natural,consulteu amb la vostra empresasubministradora ja que només aques-ta és la que ha de fer el control deseguretat de les instal·lacions i apa-rells.

Si us ofereixen la revisió del gasbutà i no és una empresa de confian-ça que vosaltres heu contractat prè-viament, no obriu la porta de casavostra.

El passat 19 de setembre, més de40 entitats ambientals, artístiques,educatives i socials de Barcelona esvan sumar a l’esdeveniment mundialPark(ing) Day, amb la voluntat de rei-vindicar un altre model de ciutat.Aquesta és una iniciativa anual on laciutadania ocupa i transforma tempo-ralment places d’aparcament regulaten espais d’ús comú.

La iniciativa va sorgir a SanFrancisco el 2005, i des d’aleshoresmés de 170 ciutats s’hi han acollit.Aquest any, a Barcelona, es van ocu-par una trentena d’espais.

Al nostre barri un bon nombre de per-sones van proposar de sumar-s’hi i vanocupar una plaça a la Ronda Sant Pauamb Manso, junt al bicing, sota el lema“Si no podem plantar verd al carrer elcosirem!” Durant el dia veïns i veïnesvan anar cosint un patchwork amb telesde color verd. La instal·lació va constard’un tancament amb caixes de fruita itestos amb plantes, d’un racó de lectura,un mòbil de papallones de paper i es vaenjardinar l’escocell d’un arbre proper.

www.parkingdaybcn.org #parkingdaybcn2014

El Consell del Districte del’Eixample ha proposat per unanimitatMaria Lluïsa Baiget per rebre laMedalla d’Honor de la Ciutat, que liserà entregada properament en unacte al Saló de Cent de l’Ajuntament.

Park(ing) Day La nostra companya Mª Lluisa Baiget rebrà laMedalla de la Ciutat

Si teniu dubtes semprepodeu trucar al 012

Aquest esdeveniment ens omple atots de satisfacció, doncs la Mª Lluïsa,des de fa molts anys, està molt vincu-lada a l’Associació de Veïns, treballantdia a dia per millorar el nostre barri.

Des de sempre ha estat comprome-sa amb la cultura popular, les tradi-cions i, sobretot, amb els veïns i veï-nes del barri.

Durant molts anys membre de lajunta de l’Associació de Veïns, en des-taquen, entre les moltes coses en queha estat involucrada, l’impuls delCongrés de Cultura Catalana del barride Sant Antoni, l’any 1976; la fundaciódels tallers Joan Lairisa, el 1984, on ésprofessora del taller de puntes de coixí,i la fundació amb altres veïns del barride l’ONG De Veí a Veí, que va néixerper ajudar els veïns més desafavorits.

Moltes felicitats, Mª Lluïsa !

M. Lluisa Baiget amb el panó dels 3 Tombs

Preu: 5 €Jugat: 2 € /númDonació: 1 €

46369-58417

5OFEROFERTTA¡¡¡A¡¡¡

Rentar i planxar camises a 2,30 €

6

Associació de VeïnsActivitats del nou curs

La tardor porta castanyes i panelletsi una gamma de colors torrats als bos-cos i jardins. Però també és momentper començar amb ànims renovats lesactivitats de les entitats i seccions del’Associació de Veïns. Tot seguint endetallarem algunes, però no dubteu afer una visita a la seu de l’Av. Mistral,30 o al Racó de Cultura, al carrerViladomat, 75 perquè de ben segurtrobareu alguna activitat on participar.

TALLERS JOAN LAIRISAL’objectiu principal

dels Tallers Lairisa ésla promoció de la cul-tura en el seu termemés ampli i ser unespai d’oci i ensenyament de les Artsmanuals i d’expressió que ajudin lespersones –de totes les edats- a des-envolupar la seva creativitat.

Aquest curs 2014 – 2015 s’oferei-xen 8 modalitats: balls de saló, ballcountry, dibuix i pintura, història del’art, iniciació a l’anglès, puntes alcoixí, taller de relaxació, treball d’agu-lla i patchwork.

Dibuix i pinturaDimecres de 5 a 8 de la tarda.

Puntes al CoixíDilluns de 6 a 8 de la tarda.Dimarts de 6 a 8 de la tarda.Dijous de 10 a 12 del matí.

Treball d’agulla i patchworkDimarts de 10 a 12 del matí.

Iniciació a l’anglès Dilluns de 6 a 7.30 de la tarda.

Taller de Relaxació Dimecres d’11.30 a 12.30 del matí.

Història de l’Art Dijous de 6.30 a 7.30 de la tarda.

Balls de Saló Divendres de 8.45 a 10.15 de la nit.

Ball Country Inicial 1 Dijous de 6 a 7 de la tarda.Per començar sense cap conei-xement.

Ball Country Inicial 2 Dijous de 7 a 8 de la tarda.Haver fet l’Inicial 1.

Ball Country Mig Dimecres de 7 a 8 de la tarda.Coneixement avançat de lesdanses.

Ball Country Alt Dijous de 8 a 9 del vespre.3 anys de ball fet.

Ball Country Avançat Alt Dimarts de 8 a 9 del vespre.Per recordar totes les nostrescoreografies i fer-ne de noves.

Preus: Cursos trimestrals d’1 hora:

45€ socis i 50€ no socis.Cursos trimestrals d’1 hora i mitja:

60€ socis i 65€ no socis.Cursos trimestrals de 2 hores:

65€ socis i 70€ no socis Curset de Ball Country:

45€ socis i 50€ no socis.Curset de Balls de Saló:

55€ socis i 60€ no socis.

Tallers de Relaxació:10€ socis i 15€ no socis.

Curs Història de l’Art:10€ socis i 15€ no socis (trimestral).

Les inscripcions les podeu fer dedilluns a dijous de 6 a 8 del vespre al’Av. Mistral, 30. Tel. 93 425 06 49.

ESPLAI TOTIKAPwww.totikap.com

Activitats d’educació en el lleure pera infants i joves distribuïts en 6 fran-ges d’edat: Kalibas, Kepis, Kibos,Koljos, Kúpers i Joves.

L’Esplai obre les seves portes cadadissabte de 17h a 19.30h amb jocstallers, xerrades i activitats que propo-sin els infants i joves. S’organitzensortides de cap de setmana i colò-nies, campaments, rutes durant lesvacances escolars.

CULTURA POPULARI TRADICIONAL

El foc, la música, la llum, elspetards i les salves omplen elscarrers del barri d’es-pectacles i activitats decultura popular al costatde la Porca.

Colla de Diables,Tabalers Tocal’2,Trabucaires, Flamats,

Tabalers Trapelles... coneix-nos i tro-baràs un grup on participar.

REDACCIÓ

Quins instruments utilitzen?El tabal (o timbal) en les seves diver-ses variants, cadascuna de les qualsté un so característic i fa una melodiadiferent.

Les caixes, els aguts, els mitjos, elsgreus i el surdo que es caracteritzaper marcar la base rítmica dels temesque es toquen.

Quins temes toqueu?Els tabalers es caracteritzen per tocartemes del gènere de Folklore Catalàde la Cultura de la Tradició del Foc.

Quina diferencia hi ha entre taba-lers i tabalers trapelles?L’edat, és clar. Aprofitem la colla per

apropar als nensel folklore popularaixí com inculcarel valor del grup,ja que aprenendes del primermoment que for-men part d’unconjunt i que totssón importants:

Tots són un i perseguir el ritmehan de tocar totsjunts

7

Aquest any el barri està d’estrena,des de la Festa Major hi ha una novacolla de Tabalers al barri. Una collamolt i molt especial: Els TabalersTrapelles, formada per nens i nenesde 5 a 12 anys.

I ja han debutat a la Mercè !!!

Fem l’entrevista amb la Natàlia, lamonitora i cap de colla. De fons sen-tim un xivarri molt simpàtic ja queassistim a un dels assaigs que es fanels dimecres de 19:00h a 21:00h alRacó de Cultura del carrer Viladomat,75 a tocar del carrer Floridablanca.

Què és un tabaler?Els tabalers són els músics que creenl’ambient idoni per tal que l’actuaciódels diables i del drac tingui el màximefecte; això ho aconsegueixen a tra-vés d’una música de percussió que escaracteritza per ser animada i molt rít-mica.

A continuació veiem con Natàliatoca el xiulet per indicar quan s’ha decanviar de ritme; estan realment con-centrats.

Per començar posen les baquetes(pals amb què toquen els tabals)creuades i per acabar se’ls posen alcoll.

Acaba l’assaig i ens apropem alsTrapelles que molt contens fan unarotllana al nostre voltant.

Per què sou tabalers trapelles?És molt divertit, a més desfilem ambels diables on hi ha petards – ens diul’Andres.

M’agrada la música, a més, vaig alconservatori, però això es més diver-tit – afegeix la Mia.

A mi m’agrada el surdo i com que ésmés gran que el tabal el meu pare emva fer un cinturó especial, que esposa als costats perquè sóc petit - diutot cofoi el Pablo.

Un nen de la meva classe em va dirque era molt “xulo”, vaig venir i ara jasóc de la colla - diu l’Enric.

Jo abans era diable però m’agradamés fer música - confessa el Marc.

I així multitud de respostes ja que lainiciativa ha tingut molt bona acollidaal barri, tant és així que ja són més de20 nens i nenes!

Tots són un i per seguir el ritme

han de tocar tots junts

I tu,vols ser Tabaler Trapella?

Cultura popular i tradicionalTabalers Trapelles, la nova colla del barri REBECA GONZALEZ

EducacióReclamem l' institut a Germanetes

A la zona escolar formada pels barrisde l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antonicada any necessiten començar l’ESO al’entorn de 1000 nois i noies, mentre l’o-ferta pública dels dos IES existents noarriba ni la quarta part! Se sap des de faanys, a més, que enguany hi ha unrepunt en l’alumnat de 6è de primària ales escoles públiques de la zona, quesón més que no pas aquests últimsanys i que encara posaran més en evi-dència aquesta mancança.

Malgrat tot, comença el nou curs2014-2015 sense que el Consorcid’Educació de Barcelona, format per laGeneralitat (60%) i l’Ajuntament (40%)hagi mogut fitxa de cara a resoldre elproblema de manca de places hi ha.

Per això les Associacions de Veïns iVeïnes d’aquests barris, les AMPA deles escoles públiques, la MareaGroga contra les retallades a l’ensen-yament públic i altres col·lectius enshem posat d’acord en endegar unacampanya per a l’inici de la construc-ció del nou IES, promès des de l’any2006 per al solar de Germanetes!

Publiquem un extracte del manifestper a la recollida de signatures.

VOLEM L’INSTITUT JA!Estem en una de les zones d’esco-

larització més poblades. Els barris del’Esquerra de l’Eixample i Sant Antonisumen 137.000 habitants, equivalenta la que podria ser la setena ciutatmés gran de Catalunya en nombred’habitants. Mentre municipis que noarriben als 100.000 habitants tenennormalment cinc instituts, en aquestsbarris només en disposem de dos.

Tenim cada any prop de 1.000 nois inoies que han de començar l’ESO,però l’oferta pública dels dos INS exis-tents no arriba ni a cobrir-ne la quartapart! Cada any, quan arriba el períodeanual de preinscripció, les famílies d’a-quests barris amb infants en edatescolar depenen de la sort per accedira la plaça que busquen i, per tant, nose’ls garanteix l’accés a l’educaciópública. En aquesta zona encara hi témés centres l’església catòlica -sostin-guts amb fons públics!-, que no pas lamateixa Generalitat de Catalunya. Lapoca oferta pública a tots els nivellseducatius fa que moltes famílies s’ha-gin vist forçades a buscar alternativesen centres concertats, tot i preferir l’op-ció de l’educació pública, o inscriureels seus fills i filles a centres fora delbarri. Mentrestant, el Consorci d’edu-cació de Barcelona ha anat retardantels compromisos adquirits de la cons-trucció de nous centres.

La manca d’un tercer institut públic ala zona és ara indefugible: enguany hiha un increment en l’alumnat de 6è deprimària a les escoles públiques. Elcurs anterior es va informar a lesAMPA que el setembre del 2015 elnou institut iniciaria la seva activitat,encara que fos a través de l’habilitaciód’uns barracons pels primers cursosd’ESO. Malgrat tot, l’Ajuntament deBarcelona justifica no tirar endavantamb aquest compromís per la mancade finançament. Creiem però que elsserveis públics, i en particular l’educa-ció, han de ser els últims perjudicatsper la recessió econòmica. En espe-cial si tenim en compte la recent reno-vació de concerts a escoles pretesa-ment d’elit amb finançament públic.

Des de la Plataforma per l’institut aGermanetes creiem que el sistemaeducatiu ha de ser de tots i per a tots. Eldret a l’educació de tots els ciutadans,sense discriminacions de cap tipus,només és possible amb una sistemaeducatiu públic fort, que esdevingui unelement clau per la cohesió social delnostre país. Per això cal garantir l’accéssense restriccions a l’educació públicaa totes les famílies que així ho desitgin.

8

PLATAFORMA PER L' INSTITUT A GERMANETES

Podeu signar el manifest completa l’Associació de Veïns, Av Mistral30, o a la vostra escola.

Estem decidits a capgirar unasituació injusta on no tothom que

vol té accés a l'escola pública!

Els veïns proposen Enjardinament d'escocells a Sant Antoni

Barcelona està reconeguda interna-cionalment com una de les ciutats mésatractives del món. Al seu emplaça-ment extraordinari, la seva història i laseva gran riquesa cultural, s’afegeix unpatrimoni urbanístic i arquitectònic quecontribueix a donar-li una bellesaesbalaïdora, orgull de tots els barcelo-nins. Bona part d’aquesta excel·lènciaestètica és deguda també a l’enjardi-nament i l’arbrat de la ciutat, que junta-ment amb la fauna urbana i el paisatgeque l’envolta, entre el mar i la muntan-ya, són el contrapunt natural al cimenti l’asfalt propis de tot gran metròpoli.Totes i tots en gaudim i totes i tots ensn’hauríem de coresponsabilitzar.

Un dels elements claus d’aquestmaridatge entre l’urbs i la natura sónels escocells, les petites parcel·les deterreny, generalment d’un metre qua-drat, en què estan plantats els arbresque adornen els carrers –i que tantagraïm ara, a l’estiu, per l’ombra quefan. Aquestes finestres naturals, tan-mateix, no sembla que estiguin prouvalorades, i, de fet, els escocells esfan servir sovint de cendrers, de pipi-cans o d’aparcaments improvisats debicicletes, entre altres funcions, queels embruten i deterioren.

Això no té per què ser així: amb volun-tat i una mica d’esforç, podem dignificarels escocells i convertir-los en petitsespais verds per a gaudi de tothom. Aixíes fa, si més no, en altres ciutats delnostre entorn, especialment, en païsosde l’Europa central i septentrional.

Fent cas a la màxima ecologistapensa globalment, actua localment,un grups de veïns proposem imple-mentar al barri un projecte d’enjardi-nament d’escocells en què es comp-taria amb la participació ciutadana,amb l’objectiu de tenir un barri mésnet, més bonic i més cívic.

Naturalment, per dur a terme unainiciativa d’aquestes característiquesés necessària la col·laboració de l’À-rea de Parcs i Jardins de l’Ajuntamentde Barcelona, i és per això que elshem manifestat en diverses ocasionsla nostra inquietud i els hem demanatla seva implicació en el projecte.

Fins ara, però, no hem rebut capresposta per part de l’Administració iens fa l’efecte que, si no ens mostremmés decidits i contundents, no ensfaran gaire cas. Per part seva,l’Ajuntament ha posat en marxa el Plade Flors, consistent, segons el weboficial, en l’enjardinament d’espais encol·laboració amb veïns i comerciants.

9

Ens trobem el dia 23 d'octubrea les 20h per abordar el projected'enjardinament d'escocells

AGUSTÍ FARRAN

No cal dir que celebrem la iniciativai estem disposats a sumar-nos-hi,però temem, d’altra banda, que estracti d’una simple operació de maqui-llatge pensada en clau electoral enquè la col·laboració proposada serà,a tot estirar, passiva –no fer-homalbé– o senzillament nul·la. El pro-jecte que volem impulsar des de SantAntoni, en canvi, té com a elementclau el compromís de la ciutadania idemana la participació de les autori-tats competents per coordinar esfor-ços més que no pas per dirigir-los.

Amb aquesta intenció, convoquem atotes les veïnes i veïns, comerciants,entitats i amics del barri, en general, ala reunió que tindrà lloc a la seu del’Associació de Veïns de Sant Antoni, elproper dia 23 d’octubre a les 20h. perabordar la qüestió i trobar la manera demantenir uns escocells nets i enjardi-nats, més agradables als sentits i mésrespectuosos amb el medi ambient.

HistòriaSant Antoni 1714

Aquest context ens serveix per ferun marc estructural de com va arribarel nostre barri al 1714. La nostra zonaa la guerra de Successió és al costatdel Baluard de Sant Antoni, on tenimel Mercat. Baluard que ara tenim a lavista amb les obres de reforma i queserà visible un cop s’obri de nou.

Era una zona poc habitada ja quedes de la ampliació de la muralla esconverteix en zona de convents ihorts, els horts de subsistència dela ciutat, com així ho demostra quetota la població defensora del barri fosla 3ª Companyia.: “Hortolans delPortal de Sant Antoni“ del IV Batalló“Santa Madrona” que en comparacióamb les altres vint-i-vuit companyiesde Barcelona (Notaris, ferrers,Gerrers, Ollers, Daguers, Beiners,Carnissers...) demostra la baixa den-sitat de població del barri.

10

Parlar de l’onze de setembre de1714 es parlar de la caiguda deBarcelona, doncs va suposar la fi dela guerra de Successió i també la fi deles institucions catalanes.

Des de feia molts anys, cada estiuels francesos envaïen Catalunya sis-temàticament i els catalans ho sofriencom a víctimes. Des de 1635 fins al1715 podem comptar amb una inva-sió any rera any, sobretot als estius.Quatre o cinc generacions viuran enuna continua guerra. Des de 1697, aBarcelona, podem comptar amb 5assetjaments importants en un perío-de de 15 anys.

La Guerra de Successió espanyolava començar com una guerra interna-cional entre Espanya i França, peruna banda, i Àustria, Anglaterra iHolanda per l’altra. Els catalans recol-zaven el candidat borbònic i, de fet, al’octubre del 1701 Felip V feia la sevaentrada a Catalunya, jurava les sevesconstitucions i convocava una CortGeneral, la primera inaugurada i con-closa al Principat des del 1599.

Però la contradicció entre el siste-ma pactista català i la tradició absolu-tista de la monarquia francesa va ferposicionar als vigatans (partit catala-nista) del costat de l’arxiduc Carles(austriacista) i declarar la guerra alsborbònics.

Els catalans tenien la percepció queseria una guerra de curta durada quees desenvoluparia sobretot fora deles fronteres del Principat però, a par-tir de 1707, els exèrcits borbònics vancomençar a conquerir terreny: Lleidacaigué en 1707, Tortosa el 1708 iGirona el 1711.

La conquesta no va ser el pitjor,sinó les represàlies d’una gran duresacontra la població civil.

A més, es van ajuntar dos gransesdeveniments: primer, la mort sensedescendència de Josep I, el 1711, vaportar el seu germà Carles a abando-nar Barcelona per convertir-se en elnou sobirà del Sacre Imperi; i segon,el cop de traïció del Tractat d’Utrechton Anglaterra, en benefici propi, posàfi a la vessant internacional de laGuerra i deixà sol al Principat davantla poderosa maquinària bèl·lica bor-bònica.

REBECA GONZALEZ, JORDI FONT

Barcelona al Segle XVIII. A l'esquerra podem veure el Baluard de Sant Antoni

Els catalans tenien la per-cepció que seria una guerrade curta durada que es des-envoluparia fora de les fron-

teres del Principat

HistòriaSant Antoni 1714

Però...què va passar al 1714?

Des de el 1713 Barcelona és unaciutat assetjada pel Duc de Populi.La cosa canvia quan arriba el Duc deBerwich enviat per Luis XIV, equipatamb morters i artilleria de setge d’últi-ma generació i 40.000 soldats nous.En aquest moment, juliol de 1714, laciutat és realment bloquejada. Aquestsetge descomunal va durar tresmesos.

Berwich aplica les tècniques deguerra del Mariscal Vauban, enginyermilitar, ja que fins ara tots els setgesintentaven conquerir Barcelona desde Montjuic, amb les bombes caiental barri que estava més a prop, elnostre. Però s’adonen que és unazona gairebé sense població i queuna vegada dins de la ciutat hauria deentrar fins a l’est per conquerir-la ,laqual cosa donaria temps a la ciutat acrear una defensa interior.

En aquest moment Vauban crea unconcepte revolucionari; canvia el frontde Montjuic a la zona del Besòs, con-cretament els baluards de SantaClara i els portals Nou, per duesraons: aquest flanc de muralla estavamalmès des de 1697 i el terra ésfeble, ja que són els al·luvions del riuBesòs i no la pedra de Montjuic.

Això permet utilitzar la tècnica deles trinxeres, en aproximacions noc-turnes en forma de ziga-zaga. Així,els borbons arriben a les murallessense que la població de Barcelonase m’adoni. Els sapadors al peu de lamuralla dinamiten i obren grans bret-xes que permeten l’entrada a la ciutatde l’exèrcit enemic i arribar al cos acos, amb terribles enfrontaments.

11

L’11 de setembre del 1714 les tro-pes Franco-castellanes entraren a laciutat de Barcelona per l’est i arriba-ren fins al barri de Sant Agustí Vell. Ésa l’altre costat de la Rambla on que-daren les tropes catalanes i on elscaps dels resistents es van reunir perestudiar totes les possibilitats quetenien per, finalment, acabar d’accep-tar tots els termes de la capitulació,que allà mateix signen el dia següentel general Antoni de Villarroel i, perpart de l’exèrcit ocupant, el Duc deBerwich.

Aquesta capitulació es firma alPortal de Sant Antoni, ja que és lazona menys perjudicada del setge.Concretament es realitza a l’antigaCasa de la Bolla del carrer de SantAntoni.

Aquesta capitulació posa fi a la gue-rra de 1714. Sant Antoni es converteixaixí en protagonista de la història.

Signatura de la Capitulació a l'antigaCasa de la Bolla

L'espai que ocupa l'actualbarri de Sant Antoni era unazona gairebé sense població

Noms als nostres carrers:

Qui és el heroi?

VillarroelNo era català sinó que era gallec i

abans d’entrar a formar part de l’exèr-cit austriacista havia estat a els tropesde Felip V. Al 1710 es posa a lesordres de Carles III. L’ 11 de setembrehavia de dimitir no obstant va comba-tre en el setge i va firmar les capitula-cions.

CasanovaEn el moment que és ferit per una

bala a la cama, Casanova fuig alCol·legi de la Mercè on falsifica uncertificat de defunció, crema docu-ments que l’implicaven amb assump-tes tèrbols, delega en un altre conse-ller la capitulació barcelonina a laveïna vila de Sant Boi, sense queningú li ho impedeixi...

12

Cultura

SANT ANTONI FA OLOR A LLIBRE NOUSi passegeu sense pressa pels carrers del barri us adonareu que hi ha una

En arribar a Manso amb Viladomat, la lli-breria Torradas es distingeix clarament de la resta de botigues perquè la seva façana dibuixa l’ordre particular d’en Ricard Torra-das, llibreter de llarg vinculat al barri. M’ho diu de seguida, que no són llibreters no-vells: que abans que ell, el seu pare i abans encara, el seu avi. De seguida però se’n treu el mèrit. “Jo ja m’ho vaig trobar fet”.

Havia preparat un petit qüestionari, però la conversa s’allarga més que no pas aquest parell de fulls que ens donen aixopluc, així que miraré de fer-vos-en un resum.

Quan pregunto què és un llibre per a ell, en Ricard bufa perquè la pregunta no li re-sulta senzilla de respondre. “Un amic, so-bretot”. I em refereix l’autonomia amb què el pots tractar i ens recorda allò de que mai es queixa o que no fa nosa.

Quan parlem de la llibreria i del negoci, en Ricard recupera el posat ferm. Repas-sem breument la trajectòria de les edito-rials de caire comercial i de com el tracte personal dels venedors ha anat minvant. Reconeix –i es nota que li agrada– mantenir el tracte de tants anys amb molts dels veïns del barri. Acluca el ulls quan pensa en algú en concret i en allò que li agradaria quan repassa les novetats editorials. Comenta que amb el temps el tarannà en la relació entre el lector i el llibreter ha anat canviant

moment d’abastir-se d’històries.

Però si parem un moment per Sant Jor-di, -gic, únic al món”. Li agrada sobretot tenir llibres de la Maria del Carme Roca. Si li pre-

com a persona i com a escriptora”. La tro-ba completa, perquè a banda de la seva carrera acadèmica i d’autora per a públic

-res se’n recorda del jovent. I li sap greu que no hi hagi lectors joves que s’hagin afegit a la seva llista personalitzada de lectors assi-

exposats als mitjans de comunicació que no pas la generació que va crèixer amb no-Llibreria Torradas. Manso, 62

que li sàpiga greu que els clàssics de la na-

manera creu que en aquest cas, han estat els editors que no hi aposten.

Si li pregunto quina mena de llibres ens agradengènere policíac i la novel·la històrica. I cada

recorda la Núria Feliu i la promoció que va Núria farà

un parell d’anys.

Anem tancant l’entrevista aturant-nos un moment en el llibre digital. En Ricard

analògic. No el reconeix com a enemic a

Deixem en Ricard per acudir a la Calders on trobarem l’Abel i la Isabel. A banda de ser un espai que recupera l’antiga fà-brica de botons farcint les prestatgeries de llibres (només llibres), disposa d’un espai polivalent que fa servir com a ve-hicle d’inquietuts. Només cal seguir-los a Twitter (@laCalders) o a la seva pàgina de Facebook per adonar-se que no paren.

Amb ells fem l’entrevista per e-mail, d’aquí que ens hagi quedat tan curteta, tot i que estem segurs que seguirem xerrant amb ells en un futur!

Què és per a vosaltres un llibre?

Quan obriu i entreu a la llibreria…Segueix allí.

Quina és la vostra editorial favorita? Quina us tracta millor? Adelphi. La tribu ediciones.

Quin és el llibre que sempre és al vostre prestatge?El que no venem.

El llibreter neix o se’n fa?Neix i es desfà.

de llibreter, sempre he volgut tenir una llibreria, fer passar el dia llegint…” Vo-saltres penseu…

Si us dic Sant Jordi... El millor dia de la meva vida.

Al barri diríeu que som lectors o lletra-ferits?

Què en penseu del llibre digital?

Creieu que hem canviat la nostra rela-ció amb el llibre? Sí, ara la gent no es fa biblioteques parti-culars.

Quins són els lectors predilectes?Els que es posen les ulleres de llegir de prop quan entren a la llibreria.

Llibreria Calders.

UrbanismeUrgell 30, la Casa Tarragó o la Carboneria

Diversos són els motius que fan del’edifici del carrer Urgell 30 una peçahistòrica important en la construccióde l’Eixample de Barcelona.

En primer lloc, per la data de laseva construcció: 1864. Avui, juntamb els tres edificis supervivents(encara que malmesos) de la canto-nada Roger de Lluria / Consell deCent, és l’edifici d’habitatges mésantic que conservem dels primersmoments de l’Eixample. Aquest con-junt d’edificis van ser projectats quasisimultàniament pel mateix mestre d’o-bres: Antoni Valls Galí.

En segon lloc, perquè en aquellmoment no estava clar quin planeja-ment era vigent. Recordem que, enca-ra que el Pla Cerdà va ser aprovatl’any 1860, es va produir un conflicteentre l’Ajuntament de Barcelona il’Estat central sobre la propietat delsterrenys ocupats per les antiguesmuralles i els camins de ronda que lescircumdaven. Els arquitectes munici-pals van traçar, l’any 1862, diversespropostes de rondes amb places igrans avingudes al voltant de la ciutatantiga que van quedar en projecte.

Finalment el conflicte es resolguéen favor de l’Estat central, que lidemanà a Cerdà l’encaix entre la ciu-tat vella i l’Eixample.

El plànol d’aquesta nova propostade Cerdà porta la data de 22 de junyde 1865. En aquest moment l’edificidel carrer Urgell 30, ja estava cons-truït i sembla que va ser l’únic afectatper aquest fet en aquell lapse detemps. Des de llavors el seu entorncanviaria ràpidament.

En tercer lloc, el nostre edifici, totocupant un xamfrà Cerdà, és atípic.No té la configuració d’un edifici entremitgeres -com és habitual al’Eixample- sinó que se’ns presentaamb quatre façanes. La que dóna alcarrer Urgell està composta per fines-tres balcó mentre que les altres tresestan resoltes amb arcuacions. Hemde parlar, per tant, d’un edifici obertals quatre vents.

En quart lloc, per que l’edifici exem-plifica com pocs aquella monumenta-litat elemental que representa el millorllegat de l’arquitectura construïda pelsmestres d’obres, un eficaç col·lectiuprofessional que en bona mida ésresponsable dels primers edificis del’Eixample.

14

ENRIC GRANELL, ARQUITECTE

Proposta de Miquel Garriga i Roca,1862El solar en relació amb les rondes

Fragment de la proposta de Cerdà,1865

El plànol de situació presentat amb lasol·licitud de permís d'obres el 1864. Espot veure la doble alineació vigent enaquell moment. D'una banda, la quadrícu-la Cerdà a la cruïlla dels carrers P i 20,després Urgell i Floridablanca. De l'altraels antics camins de ronda

UrbanismeRaons per a la seva conservació

El permís d’obres

Segons consta en l’expedient FO-1433-C de l’Arxiu Administratiu del’Ajuntament de Barcelona, el dos degener de l’any 1864 el propietariNarcís Tarragó presentà una instànciaa la que acompanyava un projectearquitectònic amb cinc plànols,sol·licitant permís per construir un edi-fici d’habitatges en una parcel·la de lailla 20 P/2 21 del nou Eixample de laciutat.

El projecte anava signat pel Mestred’Obres Antoni Valls Galí. El trenta demarç l’arquitecte municipal LeandroSerrallach va emetre l’informe favora-ble sobre el projecte presentat i es con-cedí el corresponent permís d’obres.

La construccióL’1 d’octubre el bloc ja està en

construcció i es demana un permíssuplementari per construir un entra-mat interior per allotjar els estatges deles botigues.

Sense que a l’expedient es trobindocuments que ens aclareixin elmotiu, el 14 de gener de 1865“Antonio Valls y Galí, Maestro deObras por la Academia de SanFernando, renuncia al cargo deDirector de la obra”.

L’única pista que trobem per saberel nom del seu successor és unasegona firma en els plànols quecorrespon al Mestre d’Obres JosepCros i Juliana, que devia ser el res-ponsable dels canvis que presental’obra acabada respecte al projected’Antoni Valls que es conserva a l’ar-xiu: la desaparició de l’ornamentacióclàssica, la reducció del nombre debalcons al pis principal i el canvi delnombre d’arcs a les façanes laterals.

En enllestir-se la construcció el nos-tre edifici tenia dues façanes princi-pals: una donava al xamfrà delscarrers P i 20 (a partir del 1865, quanVictor Balaguer li doni nom propi alscarrers de l’eixample, Floridablanca iUrgell), i l’altra, la que avui diem pos-terior, s’obria al camí de ronda.

Enderrocar l’edifici materialitzariaun doble error. D’una banda suposa-ria la desaparició d’una peça insubsti-tuïble: la mes antiga construcció del’Eixample encara conservada. Del’altra suposaria substituir els noblesvalors cívics de la preservació de lamemòria i del respecte als avantpas-sats per la mes crua especulaciófonamentada en l’economicisme i ellucre. I això Barcelona no s’ho mereix.

15

Planol i secció de la façana. Els canvis entre el projecte presentat pel Mestred'Obres Antoni Valls Galí i els que trobem a l'obraconstruïda devien ser introduïts per Josep Cros

Encara que amb els anys i el mal ús elsarcs han estat cegats, la façana posteriormostra línies que permeten la seva resti-tució. Fotomuntatge

Enric Granell és arquitecte iprofessor d’Història de l’art i del’arquitectura a la ETSAB-UPC

Plànols de planta baixa i planta pis.Superfície total aproximada: 960m2

Els propers anys, el nostre barri deSant Antoni gaudirà d’un seguit detransformacions urbanístiques que deben segur canviaran la seva fesomia.

No tardarem massa a veure unaremodelació parcial del Paral·lel.També esperem tenir l’espai per a lesentitats que hi haurà a l’edifici de l’an-tiga Once o Calàbria 66. Però el canvimés important de tots serà el nouMercat de Sant Antoni, les obres delqual es preveuen finalitzar d’aquí a unparell d’anys.

Quan el nou Mercat estigui enmarxa, tindrem unes noves placestriangulars obertes al carrer. I les car-pes on actualment hi ha el Fresc i elsEncants ja no seran necessàries. LaRonda de Sant Antoni podrà ser unnou espai públic del barri.

I volem ser escoltats a l’hora deredefinir-la.

16

UrbanismeDebat obert sobre la Ronda de Sant Antoni

Quina Ronda volem?Per això proposem un espai de

reflexió per a repensar la Ronda. Calque els veïns i veïnes i els comer-ciants del barri diguem la nostra,abans que els despatxos ens imposinun projecte que tindrà fortes implica-cions socials i comercials.

Jocs? Peatonal? Carril bus? Verd?

Abans de res, convé puntualitzarque s’aconsegueix el mateix comptede resultats o bé amb més entrades obé amb menys sortides. O sigui, entermes pràctics, hem d’ingressar apartir d’altres fonts i hem de consumirmenys, perquè sense els hidrocar-burs fòssils (ja avui en estadi preter-minal) és dubtós que puguem recap-tar fàcilment energia addicional.

Doncs bé, si instal·lem una bombe-ta que ens proporciona la il·luminacióque ens cal, però no pas més, estempracticant la suficiència. Si aconse-guim aquesta il·luminació mitjançantuna bombeta d’alt rendiment, estempracticant l’eficiència. I si apaguem labombeta quan sortim de l’habitació,estem practicant l’estalvi. Combinantsuficiència, eficiència i estalvi aconse-guim el mateix servei amb una cin-quena part -o menys- d’energia. Aixòés, estem multiplicant per cinc o persis la vida útil de les reserves actual-ment disponibles. No hi ha cap altrafont alternativa tan esplèndida. I, amés, a l’abast de tothom...

Ramon Folch, Ambiente, emoción yética. La cultura de la sostenibilidad.Barcelona, RBA, 2012. Pàgs. 184-185. Versió en català feta per AlfonsBarceló revisada i autoritzada perl’autor per a la revista Sant Antoni).

VOCALIA D'URBANISME

També aprofitarem per comentaraltres temes urbanístics (Paral·lel,patis del Mercat, Mistral) per recollirpropostes i poder intervenir.

RDA.SANT ANTONI-URGELL

NOU EMPLAÇAMENT:

Convoquem a tots els veïns icomerciants a una trobadaoberta per debatre el futur

de la Ronda de Sant Antoni el proper dilluns 3 de novembrea les 20,30 hores, a l'Associació

de Veïns, av. Mistral 30

La suficiència, l'estalvi i l'eficièn-cia constitueixen la principal

alternativa per disposar de mésenergia útil

Esquema del barri amb el Mercat,espais públics i equipaments

Aprofitar les energies

Ecologisme cívic

Conèixer el barri de Sant Antoni

A finals del mes de març, des delCentre de Dia de Sant Antoni, queestà al carrer Campo Sagrado tocanta la Ronda de Sant Pau, es van posaren contacte amb nosaltres,l’Associació de Veïns, per veure compodríem col·laborar amb ells perdonar a conèixer, entre els avis, elsindrets més històrics del nostre barri.

El Centre de Dia té programadesdiverses activitats culturals i socials.Una d’elles podia ser fer una sortidapel barri. Donat que havien vist, en elnostre web, que teníem un arxiu his-tòric i a la vegada alguns treballs“penjats” a la pàgina del Facebook d’d’Amics i amigues de l’ Associació deVeïns, ens van plantejar la possibilitatde col·laborar un cop al trimestre ambuna petita xerrada sobre la històriadel barri. Vam proposar que també hiparticipés l’ Associació pro teatre TaliaOlympia, pel seu coneixement històricsobre el Paral·lel.

Ens vam posar en con-tacte amb la educadora i livam proposar unes 7rutes o visites pel barri. Aprincipis del mes d’ abrilés va fer la primera, quefou a la Casa de la Bolla.Tot va anar com “oli en unllum” i al mes juliol vamfer la segona, dedicada al’Avinguda Mistral i elsseus noms.

El Triangle està de dol.

Ens ha deixat en Manel Barba.Amic, company, veí entranyable. Undels membres més antics del grup deteatre. Actor de presència i veu pode-rosa, dicció impecable, dúctil; qualse-vol personatge guanyava si ell l’inter-pretava.

17

JORDI FONT

Fem barri TeatreNota del Triangle

La idea és donar a conèixerels indrets històrics del barri ala gent gran del Centre de Dia

Vist l’ èxit i l’ acollida, estem treba-llant amb Serveis Socials per veurecom aquest projecte de donar conèi-xer la història del barri el podem ferextensiu a altres col·lectius, com perexemple el menjador social.

També estem fent gestions per millo-rar la mobilitat d’aquestes personesper visitar els indrets, ja que algunsens queden un pèl lluny de la seu delCentre de Dia. Hi ha una proposta pera que TMB ens deixi un minibus, de lacategoria del bus de barri. De momentseguirem amb l’ ajut de familiars ivoluntàries per fer els trasllats.

Aquest mes d' octubre ja hem iniciatles activitats en ocasió de la Festa d'aniversari del Centre de Dia de SantAntoni.

Veí compromès amb la vida delbarri i amb l’Associació de Veïns, onhavia col.laborat intensament durantmolts anys.

Els companys del Teatre semprerecordarem com s’esforçava per quea cada muntatge no hi manqués res.

I recordarem, sobretot, el seu afec-te, la seva generositat i la seva cordialpersonalitat.

A reveure, Manel !!!

En Manel Barba representant "l'enemicdel poble", 2013

18

Cultura popular i tradicional Barcelona Capital de la Sardana 2014

A principis d’any, Barcelona founomenada Capital de la Sardana 2014.Des d’aleshores s’han anat desgrananttot un reguitzell d’actes alguns estricta-ment sardanistes i d’altres barrejatsamb continguts culturals. Al març va fer-se l’acte inaugural al Fossar de lesMoreres. Després vingué el gran actede cultural popular, al Pla de laCatedral. I el dissabte següent elmagne concert de reestrena de l’obramusical La Santa Espina, ambl’Orquestra Simfònica del Vallès i solis-tes vocals.

Senzillament espectacular.

Després, s’han anat celebrant propd’una dotzena d’actes sardanistes-cul-turals que han anat tenint unes moltbones audiències i valoracions.

Ara queda, a l’octubre, la presentaciódel llibre “La sardana a Barcelona”, ellliurament dels premis “Capital de laSardana” al Saló de Cent, el gran con-cert, el 30 de novembre, al Palau de laMúsica amb la cobla Principal de laBisbal i la Banda Simfònica de l’Ideal deClavé i el desembre un concert de sar-danes a l’interior de la Basílica de laSagrada Família.

Clouran els actes de la capitalitat deBarcelona un concert al Liceu, al febrerdel 2015, amb en Josep Carreras, lacobla Principal de la Bisbal i l’Orquestrade Corda de l’Empordà.

La intenció d’aquesta capitalitat ésdonar testimoni, a Barcelona i a tot elpaís, que la sardana és un element decultura i de festa de primer ordre. Encaraque un alt percentatge de ciutadans himostrin una considerable indiferència.

El món sardanista en xifres Però encara té una vitalitat i un protago-

nisme evident arreu de Catalunya. Lesxifres, si més no, són espectaculars:

2.870 Actes sardanistes celebratsl’any 2013 (Contrastats)

75 Cobles en actiu243 Sardanes estrenades, tambéel 2013

I ho fem per dos grans motius: perquèés una mostra del patrimoni cultural delnostre país i perquè, a més, hem passatles millors hores de la nostra vida ballanti escoltant sardanes.

La sardana és sinònim de cultura i defesta. Tenim una música i una dansa quesón un distintiu propi. I tenim una cobla,amb un so i uns instruments caracterís-tics, que és una formació única al món.Ho tenim tot i molts d’altres no tenen res.Al meu entendre la sardana hauria decontinuar sent ben present al calendarifestiu dels nostres pobles.

La Sardana a Sant Antoni Com està la sardana a Sant Antoni?

Doncs, la veritat és que no té un prota-gonisme massa febril. L'Associació deVeïns inclou una ballada dins de la FestaMajor, però no gran cosa mes. Malgratque a Barcelona es fan cada any 165actes sardanistes, repartits entre tota lageografia de la Ciutat: Pla de la Catedral,Parc de la Ciutadella, Portal de l'Àngel,Escorxador, Avinguda Gaudí, Roquetes,Sants, Horta, Sant Andreu i Sarrià.

Alguns veïns em diuen que caldriaimpulsar la celebració de 3 ó 4 actessardanistes al llarg de l’any, fins i totcrear alguna Agrupació Sardanista albarri. Seria interessant, però faria faltaalguna gent i alguns diners.

També em parlen de fer algun cursetd’aprenentatge i això si que és factible.Es podria fer als locals de l’Associacióde Veïns. Sempre i quan hi ha hagi unmínim de 7 ó 8 persones.

Podria ser plantar l’esqueix d’un futurarbre sardanista.

Amb un comentari llampec podem dirque a principis del segle passat la sar-dana es va convertir, a tot Catalunya,en la música i el ball dels catalans. Elsanys posteriors a la Guerra Civil (que sen’hauria de dir guerra incivil) la sardanava fer un gran servei a Catalunya,doncs tots la vàrem fer servir, junt ambla llengua, naturalment, com un impor-tant element reivindicatiu de les nostresllibertats. Però després va venir l’esqui-fida autonomia que tenim i polítics,intel·lectuals, mitjans de comunicació itambé ciutadans hi han mostrat unamanifesta indiferència, tot i ser la nostramúsica i la nostra dansa pròpies.

I la sardana tira endavant gràcies a lesvoluntarioses 330 entitats sardanistesd’arreu de Catalunya i als milers de sar-danistes que hi donem suport.

JOSEP POMÉS

CulturaLa poesia truca a la porta

Ha estat Frederic Mistral, qui, alscent anys del seu traspàs, ens ha vin-gut a trucar a la porta. Ha vingut arecordar-nos com és d’important lapoesia per viure.

Hem escoltat el truc, i li hem obert,de bat a bat, la porta del Racó deCultura. Penso que en FredericMistral s’ha trobat bé entre nosaltres,aquest passat 5 de juliol, en que lihem fet homenatge. En un acte fami-liar, persones de totes les edats hanvingut a compartir paraules i records.

La jornada ha començat amb untaller en el que hem deixat volar laimaginació: tothom ha escrit el seupoema personal, i alguns... fins i totl’han decorat!

A la tarda hem passejat, conduitsper Jordi Font, per una AvingudaMistral que abans no es deia així i eramolt diferent. La hem vist en blanc inegre, ha estat un magnífic viatge alpassat.

Després d’això, la poesia ens haarribat amb la veu d’EsperançaPasqüet: Verdaguer, Martí Pol i altrespoetes musicats ens han embadalittot escoltant la cantant.

La tarda ha continuat amb una inte-ressantíssima xerrada de la presiden-ta del Cercle d’AgermanamentOccitano-català, Núria Bayó, que ensha explicat un munt de coses de laterra occitana.

Un assaig del CopoSanto -un dels himnesoccitans- dirigit per lasoprano Raquel Olivella,ens ha preparat per sortiral carrer, i anar, tots junts,al monument a Mistral quehi ha a l’Avinguda.

Allà, després de llegirversos, poemes, cartes,fragments dels seus lli-bres... hem entonat, nova-ment, el Copo Santo.

Alguns dels poemes han quedatenganxats al monument per si algúpassa, s’enamora d’alguna paraula ise la vol endur per assaborir-la ambcalma mentre sent un alè al seuentorn, un alè misteriós, que ve delluny... de molt lluny...

19

MAICA DUAIGÜES

Crònica del barriComerços emblemàtics 2

En el darrer número de la revistavarem presentar la problemàtica deriva-da de l’aplicació de la Lleid’Arrendaments Urbans que afecta adiversos comerços emblemàtics de laciutat. L’Ajuntament va blindar 389comerços, 14 dels quals són al nostrebarri. Varem fer un avançament de qua-tre d’aquests: Queviures Murgadella,Farmàcia Madroñal, Sabateria Ponsà iFarmàcia Calleja. Tot seguit trobareuuna breu referència de la resta llevat dela Pastisseria Escribà i el Cafè BarPrincipal amb els titulars dels quals nohem pogut contactar tot i els reiteratsintents.

ARMERIA IZQUIERDO Carrer del Parlament, 19

Amb sorpresa, m’assabento quel’Armeria Izquierdo és un establimentcentenari i que sempre l’ha regentatla mateixa família.

Després va passar al fill i més tarda la neta, Maria Cortés, qui l’any 1981el va llogar a l’actual propietari, SergiHernàndez Luz.

El Sr. Sergi hi va entrar com a lloga-ter però a la vista de les perspectivesva comprar el local i ara és, com diu,“propietari amb hipoteca”. M’explicaque el local només manté la façanaoriginal. Quan el va llogar, l’interiorestava en molt mal estat i el va haverde renovar del tot. Ho va fer seguintl’estil modernista i li va quedar molt bé;és un local amb “sabor”. Allà s’hi varodar alguna escena de la cinta“Noches de vino tinto”. També m’ha-vien dit que allà s’hi posava un “limpia-botes” que recollia propines per anar aRoma a netejar les sabates al papaperò el Sr. Sergi, que n’estava alcorrent, no el va arribar a conèixer.

20

EULÀLIA MORTAEl van iniciar els besavis el 1912 al

carrer Princesa i, a partir del 1916, elsavis ja es van instal·lar al carrer delParlament. Ara, ja hi ha la quartageneració i no estan afectats perarranjament de contracte perquè l’es-tabliment és de propietat.

En un principi la botigaera només un taller onfeien neteja, manteni-ment i posta a punt d’ar-mes; més tard va passartambé a ser botiga.

A més a més de tottipus d’armes, tambévenen vestimenta, utillat-ge i estris que tenen aveure amb la pràcticad’esports relacionats, per els qualssembla que existeix una gran afició.No sols per la cacera, si no per el tirde precisió i de destresa, que es prac-tiquen per categories i per edats i que

fa més d’un segleque són esportolímpic en lesmodalitats de Tirde Precisió d’armacurta i d’arma llar-ga, i la de Tir alPlat. És una botigarealment curiosa iper a mi la desco-berta d’un mónesportiu sorpre-nent.

CAFÉ BAR ALEGRIACarrer del Comte Borrell, 133

És un establiment que existeix desde l’any 1899 al carrer Borrell cantona-da amb Gran Via. Va ser fundat perJosé Cortés Domènech i abans de cafèbar havia estat la Botelleria Alegria.

Crònica del barri21

CALÇATS LLUCHCarrer del Comte Borrell, 99

Fa tres anys i mig que MariaSegovia Romero va reobrir aquestaantiga sabateria fundada l’any 1899 iexplica no van ser ells els que la vantrobar si no que va ser la botiga la queels va trobar a ells. Els va enamorartot i que l’interior estava adulterat:havien pintat tota la fusta de color pla-tejat; ho van haver de decapar, polir...i han pogut recuperar molt bé tota lafusteria.

Com que el contracte d’arrenda-ment del local és recent el seu lloguerestà actualitzat i sols cal que la crisino els afecti. Les sabates que veiem -molt diferents de les que hauríem vista primers del segle passat- són delínia moderna, majorment juvenils icòmodes. Segur que els anirà bé. Amés es diuen Botiga dels Àngels!

CASA GALLOFRÉCarrer de Manso, 68

Fa 100 anys que una mateixa famí-lia porta aquesta botiga. La va fundarl’avi Gallofré, el gener del 1914. L’aviexplicava que, quan la va obrir ambun germà, van haver de posar caixesbuides als prestatges perquè esveiessin plens. Però van tirar enda-vant sempre especialitzats en lavenda de gènere de punt en robainterior de fibres naturals: cotó, llana,seda i fil. Tots els veïns la coneixem.

Fa 15 anys Rosa M. Gallofré i el seugermà Joan la van constituir SocietatLimitada. Avui hi podem trobar laquarta generació: pels matins, la fillade la Sra. Rosa Maria, la Georgina, iper les tardes la seva jove Adelina.

M’explica que tota la finca és de llo-guer però que amb la propietàriasempre hi ha hagut una bona entesa iespera que ara també n’hi haurà.

ESTANC PALAU CONDALRonda de Sant Pau, 41

Aquest estanc porta obert 126anys! Va ser fundat el 1888 per A.Palau i M. Condal, família que elregentà fins l’any 2010 en que es vajubilar la que, en aquella data, era jala tercera generació. Llavors s’hi vanestablir els llo gaters actuals, elsquals d’aquí a sis anys hauran derenovar el contracte de lloguer ambel Patronat que porta la finca.

Passant pel carrer, l’estanc no cridal’atenció però cal fixar-se en els dife-rents rètols i, sobretot, cal entrar iveure l’interior que guarda tot el mobi-liari i decoració modernista. És unapassada i està tot molt ben conservat.

Crònica del barri

MOBLES LA BARCELONESACarrer de Tamarit, 173

Victòria Moncunill Cirera és tambéla tercera generació de la família queregenta aquesta botiga. El seu avi,Leopoldo Moncunill Calafí, la va obrirl’any 1939 acabada la guerra. La

ORXATERIA SIRVENTCarrer del Parlament, 56

Parlo amb Tomàs Sirvent, quartageneració de la família que l’any 1920va venir a Barcelona provinent deXixona. Fou el seu besavi TomàsSirvent Planella que s’establí venenttorró al carrer Freixures i va ser l’avi,Tomàs Sirvent Pla qui, el 1943, es vaestablir al carrer del Parlament. Amb eltemps va anar ampliant el negoci ambl’orxata i els altres tipus de torrons queavui podem fruir tot l’any.

El local és de propietat i el joveTomàs Sirvent se sent orgullós de laseva continuïtat en el negoci familiardoncs, com diu, és a la seva manerafer història. Una història ben dolça!

22

Aprofita ara, si vols muntar el teunegoci per les ofertes que tenim.

Et fem la reforma- Instal·lació elèctrica,

de gas i d’aigua- Modificacions d’envants- Pintura- Fusteria d’alumini

Ho tramitem tot:- Llicencia d’activitat- Alta de llum- Alta de gas- Projecte elèctric

Especial localscomercials

GÈNERES DE PUNT LA TORRERonda de Sant Antoni, 63

Artemi Carreras Bartolí és la terce-ra generació de la família que està alfront d’aquest establiment que l’any1900 va fundar el seu avi, DanielCarreras Jubert, amb la marcaGèneres de Punt La Torre. Tant lafaçana, que és molt bonica, coml’interior et transporten a principisdel segle passat. Estan molt benconservats, amb totes les cadires aldavant del llarg taulell recordant eltemps en què el client s’asseia perrealitzar les seves compres; peròaviat el brogit que ve del carrer etporten al present.

La continuació d’aquest comerçés un dubte. El local és de lloguerperò el titular del contracte vigent ésel pare del Sr. Artemi, ArtemiCarreras Jaumà, que te 91 anys. Elque pugui passar en un futur, que de-sitgem ben llunyà, és una incògnita.

Per acabar vull dir que, a més d’a-quests comerços que l’Ajuntament hallistat com emblemàtics, en la mevaopinió n’existeixen altres al barri quehi podrien figurar i que formen part dela seva identitat, ben arrelats i cone-guts més enllà dels nostres límits.

segona generació va ser el seu pare,també de nom Leopoldo Moncunill i,des de fa vuit anys, n’és titular la Sra.Victòria qui explica que estan una

mica tocats, cosa que podria serper la crisi però que opina és mésper les obres del mercat que hancomportat un canvi d’hàbits: cadavegada passa menys gent peldavant.

Fa un parell de mesos es vaposar en contacte amb la propie-tària de la finca i està preocupadaper si podrà posar-se d’acord perrenovar el contracte del local llo-gat i angoixada pel futur del per-sonal que l’ajuda. Segur que totanirà bé i que tirarà endavant.