Sala 1 / PAU CASALS

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

dimArtS 3de deSembre de 2013

TEMPORADA 2013-2014

www.auditori.cat

Lepant 15008013 barcelona

Segueix-nos a

MÉS

joSé A. LóPez baríton

mArtin hASeLböCk director

AnnA ProhASkA soprano

Steve dAviSLimtenor

robin bLAze contratenor

El Messiesde HÄNDELWiener Akademiei Chorus Sine Nomine

Amb la Música

33

Wiener AkAdemie orCheSter · ChorUS Sine nomine · mArtin hASeLböCk director johAnneS hiemetSberGer director del cor · AnnA ProhASkA soprano · Steve dAviSLim tenor robin bLAze contratenor · joSé A. LóPez baríton

1/ GEORG FRIEDRICH hÄndeLHalle 1685 - Londres 1759

El Messies, HW 56 (1741)

Obertura. Allegro moderato

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

La durada aproximada del concert és de 180 minuts, inclosa la pausa.

ProGrAmA20.30hdeSembre 2013 dimArtS 3

Part i

Recitatiu (tenor)Ària (tenor)CorRecitatiu (baix)Ària (contralt)CorRecitatiu (contralt)Ària (contralt)Recitatiu (baix)Ària (baix) Cor

Simfonia pastoralRecitatiu (soprano)CorÀria (soprano)RecitatiuDuet (contralt i soprano)Cor

Part ii

CorÀria (contralt)Cor

Recitatiu (tenor)CorRecitatiu (tenor)Ària (tenor)Recitatiu (tenor)Ària (tenor)CorRecitatiu (tenor)CorÀria (contralt)CorÀria (soprano)TenorÀria (baix)Cor

Recitatiu (tenor)Ària (tenor)Cor

Part iii

Ària (soprano)CorRecitatiu (baix)Ària (baix)Recitatiu (contralt)Duet (contralt i tenor)CorÀria (soprano)Cor

20 min.PAUSA

4

ComentAri Pere de LA rivA

El Messies de Händel és una obra única i universal com poques. És única per la seva singularitat en el marc de la producció musical händeliana, però també per altres raons. A diferència de la resta d’oratoris, el llibret no segueix un argument ni desenvolupa uns personatges ni unes situacions, sinó que està format per un recull de textos bíblics que, estructurats en tres parts, al·ludeixen a l’anunci de la vinguda del Messies i al naixement de Jesús; a la seva passió, mort i resurrecció, i a l’acció de gràcies per la redempció. Més que una narració, es tracta d’un conjunt de reflexions sobre la relació que, al llarg dels temps, ha mantingut l’home amb Déu. Malgrat la manca d’un fil narratiu, el tractament musical de Händel li confereix una tensió dramàtica extraordinària i digna

El Messies de Händel és una obra emblemàtica i una de les més interpretades en la història de la música occidental des de la seva estrena a Dublín, l’any 1742. Tanmateix, cada versió la recrea a la seva manera, sovint amb unes dimensions multitudinàries que excedeixen la concepció original del compositor. El director austríac Martin Haselböck ens ofereix una lectura fidel a l’estètica barroca i a l’esperit que va inspirar el cèlebre oratori de Händel.

de les seves millors obres escèniques, plena de contrastos, que alterna moments de gran recolliment i tendresa amb el dolor més profund o l’exaltació més joiosa i triomfal.

També per al compositor, El Messies era una obra singular que, d’alguna manera, considerava fruit de la inspiració divina, nascuda d’una emoció religiosa retrobada després de patir una greu malaltia. Segurament per això, mai no va voler acceptar els ingressos derivats de les seves interpretacions i, ja des de la seva estrena, va donar les recaptacions que generava a col·lectius i institucions de beneficència. Tampoc no va voler publicar en vida la partitura, que amb aquest mateix objectiu va llegar en el seu testament al Foundling Hospital de Londres.

Si, per a ell, El Messies era un valuós llegat a la humanitat, la fama que va assolir en poc temps el va convertir en una obra universal que, després de la seva mort, cada corrent musical reinterpretava a la seva manera. L’any 1789, Mozart en va fer una adaptació orquestral clàssica per encàrrec i al gust de l’època. Posteriorment, amb el Romanticisme, va adquirir unes dimensions gegantines que aplegaven centenars de músics en unes interpretacions multitudinàries que s’allunyaven, i molt, de la concepció original, sense perdre per això el seu inevitable poder de fascinació. Avui dia, és una de les poques obres que, des de la seva creació, s’han interpretat any rere any de manera ininterrompuda.

5

És prou conegut el relat commovedor de la seva gènesi que Stefan Zweig va fer al llibre Moments estel·lars de la humanitat (1927), en el qual recull el procés de creació d’El Messies com un dels fets culminants de la història. L’escriptor austríac inicia la narració el 13 d’abril de 1737, quan Händel va patir un atac d’apoplexia que li va paralitzar el costat dret. Recuperat miraculosament –i gràcies a la seva obstinació–, durant els anys següents va deixar gradualment l’òpera per dedicar-se en cos i ànima a l’oratori, un gènere més d’acord amb les preferències del públic anglès i que, més tard, va consolidar la seva popularitat. A l’estiu de 1741, però, la seva situació era precària. Zweig descriu Händel com un home aclaparat pels deutes financers i els entrebancs que contínuament li posaven els seus adversaris. Abatut, en arribar al seu domicili de Brook Street, a Londres, va trobar els textos que, amb el títol de Messiah, li havia deixat el poeta anglès Charles Jennens –autor dels llibrets d’alguns oratoris anteriors–, amb el prec que els musiqués. El mèrit de Jennens és el d’haver proporcionat les paraules que Händel justament necessitava en aquell moment. Entre el 22 d’agost i el 14 de setembre d’aquell any, en només 24 dies, va escriure la partitura d’una de les obres més emblemàtiques i monumentals de la música occidental. Zweig uneix i relaciona ambdós moments com dues resurreccions, la de la seva salut i l’artística, les quals culminen en la creació d’El Messies. L’oratori es va estrenar l’any següent, el 13 d’abril de 1742, al New Music Hall de Dublín, on

va tenir un èxit clamorós que ja mai no va deixar d’acompanyar cada audició.

Com totes les seves òperes i oratoris, Händel va concebre El Messies per ser interpretat en un teatre, amb un cor petit d’unes vuit veus per a corda que incloïa els quatre solistes i una orquestra de dimensions reduïdes i adequades a aquest espai. Ell mateix en va fer diverses versions, d’acord amb els músics disponibles i els condicionaments acústics del lloc on s’havia d’interpretar. Amb una economia de mitjans fidel i propera a l’estètica barroca, Martin Haselböck recupera el so original d’una de les partitures més brillants i significatives de la música universal.

bUSCA L’AUditori A LA xArxA

L’Auditori facebook.com/auditoribarcelona

L’Auditori youtube.com/auditoribarcelona

#lauditoriMessies

L’Auditori @lauditori

6

PArt one

1. overture (Grave - Allegro moderato)

2. recitative (tenor)Comfort ye my people, saith your God;speak ye comfortably to Jerusalem, and cry unto her, that her warfare is accomplished, that her iniquity is pardoned.The voice of him that crieth in the wilderness:prepare ye the way of the Lord, make straight inthe desert a highway for our God.

3. Air (tenor)Every valley shall be exalted,and every mountain and hill made low;the crooked straight and the rough places plain.

4. ChorusAnd the glory of the Lord shall be revealed,and all flesh shall see it together:for the mouth of the Lord hath spoken it.

5. recitative (bass)Thus saith the Lord of hosts: yet once a littlewhile, and I will shake the heav’ns and the earth,the sea, the dry land; and I will shake all nations,and the desire of all nations shall come.

The Lord whom ye seek, shall suddenly come tohis temple; ev’n the messenger of the covenantwhom ye delight in, behold, he shall come, saiththe Lord of hosts.

6. Air (alto)But who may abide the day of His coming?And who shall stand when He appeareth?For he is like a refiner’s fire.

GeorG FriedriCh hÄndeL: El Messies

PrimerA PArt

1. obertura

2. recitatiu acompanyat (tenor) Consoleu el meu poble!, diu el vostre Déu;Parleu al cor de Jerusalem i crideu-li que s’haacomplert la seva servitud i que ha estat expiada la seva culpa.Veu del qui clama en el desert: Prepareu la via del Senyor; aplaneu a l’estepa el camí per al nostre Déu.

Isaïes 40, 1-33. Ària (tenor)Tota vall s’elevi, tota muntanya i coll s’abaixin; el terreny abrupte esdevingui pla,i l’escarpat, una planúria.

Isaïes 40, 44. CorI es revelarà la glòria del Senyor i tota carnho veurà alhora. Perquè la boca del Senyor ha parlat.

Isaïes 40, 55. recitatiu acompanyat (baix)Perquè així parla el Senyor dels exèrcits: encara una altra volta, dintre de poc, jo commouré el cel i la terra, el mar i els continents. Commouré totes les nacions i vindrà el més preat de totes les nacions.

Ageu 2, 6-7I, sobtadament, entrarà al seu santuari el Senyor que vosaltres cerqueu i l’àngel de l’aliança que desitgeu. heus aquí que ve, diu el Senyor dels exèrcits.

Malaquies 3, 16. Ària (contralt)Qui podrà suportar el dia de la seva vinguda?Qui restarà dret quan aparegui?perquè ell és com el foc del fonedor.

Malaquies 3, 2

7

7. ChorusAnd He shall purify the sons of Levi,that they may offer unto the Lordan offering in righteousness.

8. recitative (alto)Behold, a virgin shall conceive and bear a son,and shall call His name “Emmanuel”,

“God with us”

9. Air (alto) O thou that tellest good tidings to Zion,get thee up into the high mountain;o thou that tellest good tidings to Jerusalem,lift up thy voice with strength;lift it up, be not afraid,say unto the cities of Judah: behold your God!

Arise, shine; for thy light is come,and the glory of the Lord is risen upon thee.

10. recitative (bass)For behold, darkness shall cover the earth andgross darkness the people: but the Lord shallarise upon thee, and His glory shall be seen upon thee. And the Gentiles shall come to thy light, and kings to the brightness of thy rising.

11. Air (bass)The people that walked in darknesshave seen a great light;and they that dwellin the land of the shadow of death,upon them hath the light shined.

12. ChorusFor unto a child is born, unto us a son is given,and the government shall be upon His shoulder,and His name shall be called.Wonderful, Counsellor, the mighty God,the Everlasting Father, the Prince of Peace.

7. CorPurificarà els fills de Leví i els refinarà com l’or i la plata.Així seran per al Senyor uns sacrificadors com cal.

Malaquies 3, 38. recitatiu (contralt)La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir

Isaïes 7, 14“Déu amb nosaltres”

Mateu 1, 239. Ària (contralt)Pugeu a una muntanya alta, missatgers que anuncieu a Sió la bona nova. Alceu ben forta la veu, missatgers que anuncieu la bona nova a Jerusalem. Crideu fort, sense por; digueu a les ciutats de Judà:“Aquí teniu el vostre Déu!”

Isaïes 40, 9Aixeca’t, estigues radiant, que ve la teva llum,i la glòria de Jahvè apunta vers tu!

Isaïes 60, 110. recitatiu acompanyat (baix)Perquè, mira, la tenebra cobreix la terra il’obscuritat els pobles, mentre damunt teubrilla el Senyor i la seva glòria apareix sobre teu. I caminen les nacions cap a la teva llum i els reis cap al teu clarejar.

Isaïes 60, 2-311. Ària (baix)El poble que camina en la tenebraha vist una gran llum;i habitants d’una terra d’ombra de mort,damunt d’ell, ha brillat una llum.

Isaïes 9, 112. CorPerquè ens ha nascut un infant, se’ns ha donat un fill. I l’imperi és damunt les seves espatlles. I se li ha posat per nom Conseller, Meravellós, Déu Fort, Pare per sempe, Príncep de la Pau.

Isaïes 9, 5

8

13. Pastorale

14. recitative (soprano)There were shepherds, abiding in the field,keeping watch over their flock by night.And, lo, the angel of the Lord came upon them,and the glory of the Lord shone around aboutthem, and they were sore afraid.

15. recitative (soprano)And the angel said unto them: Fear not, forbehold, I bring you good tidings of great joy,which shall be to all people: For unto you is born this day in the city of David a Saviour, which is Christ the Lord.

16. recitative (soprano)And suddenly there was with the angel amultitude of the heavenly host, praising God and saying:

17. ChorusGlory to God in the highest,and peace on earth, goodwill towards men.

18. Air (soprano)Rejoice greatly, O daughter of Zion,shout, O daughter of Jerusalem;behold, thy king cometh unto thee.He is the righteous Saviour,and He shall speak peace unto the heathen.

19. recitative (alto)Then shall the eyes of the blind be opened, andthe ears of the deaf unstopped;then shall the lame man leap as a hart, and thetongue of the dumb shall sing.

20. duo (alto, soprano)He shall feed His flock like a shepherd:and He shall gather the lambs with His armand carry them in His bosomand gently lead those that are with young.

13. Simfonia pastoral

14. recitatiu (soprano)En aquella contrada hi havia uns pastors, que vivien al camp i que vetllaven de nit el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els embolcallà amb la seva llum, i es van espantar molt.

15. recitatiu (soprano)Però l’àngel els va dir: no temeu perquè, mireu, us duc la bona nova d’una gran alegria que serà per a tot el poble, i és que avui us ha nascut el Salvador, que és el Crist Senyor, a la ciutat de David.

16. recitatiu acompanyat (soprano)I de sobte va ajuntar-se a l’àngel del Senyor una munió de la milícia celestial lloant Déu bo i dient:

Lluc 2, 8-11; 1317. CorGlòria a Déu en les altures, a la terra pau als homes de bona voluntat.

Lluc 2, 1418. Ària (soprano)Exulta amb gran joia, filla de Sió, fes crits d’alegria, filla de Jerusalem: heus aquí que ve cap a tu el teu rei.Ell és el Salvador just,i dictarà la pau a les nacions.

Zecaries 9, 9-10 19. recitatiu (contralt)Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors elcoix saltarà com un cérvol, cridarà de joia la llengua del mut.

Isaïes 35, 5-620. duo (contralt i soprano)Com un pastor pasturarà el seu ramat,aplegarà els anyells amb el seu braç i els durà en el seu si, i guiarà amorosament les ovelles mares.

Isaïes 40, 11

Come unto Him all ye that labour,that are heavy laden,and He will give you rest.Take his yoke upon you, and learn of Him,for He is meek and lowly of heartand ye shall find rest unto your souls.

21. ChorusHis yoke is easy and His burthen is light.

PArt tWo

22. ChorusBehold the Lamb of Godthat taketh away the sin of the world.

23. Air (alto)He was despised and rejected of men,a man of sorrows and acquainted with grief.

He gave his back to the smitersand His cheeks to them that plucked off the hair; He hid not His face from shame and spitting.

24. Chorus Surely He hath borne our griefsand carried our sorrows :He was wounded for our transgressions,He was bruised for our iniquities;the chastisement of our peace was upon Him.

25. ChorusAnd with His stripes we are healed.

26. ChorusAll we like sheep have gone astray,we have turned ev’ry one to his own way ;and the Lord hath laid on Himthe iniquity of us all.

9

Acosteu-vos a Ell els que esteu cansats i afeixugats, Ell us alleujarà. Carregueu-vos el seu jou i apreneu d’Ell, que és dolç i humil de cor: i les vostres ànimes trobaran repòs.

Mateu 11, 28-2921. CorEl seu jou és suau i la seva càrrega lleugera

Mateu 11, 30

SeGonA PArt

22. CorMireu l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món.

Joan 1, 2923. Ària (contralt)Ha estat menyspreat i rebutjat pels homes,home de dolors i fet a la sofrença.

Isaïes 53, 3Ha parat l’esquena als qui el flagellaven i les galtes als qui el rasuraven; no ha amagat la cara als ultratges i a les escopinades.

Isaïes 50, 624. CorCert, les nostres sofrences, Ell les ha portades,i els nostros dolors, se’ls ha carregats. Ha estat traspassat pels nostres delictes,ha estat triturat per les nostres iniquitats.El càstig que ens dóna la pau és damunt d’Ell.

Isaïes 53, 4-525. CorI per les seves nafres hem estat guarits.

Isaïes 53, 526. CorTots nosaltres vagàvem com ovelles,cada u es girava cap al seu camí;i el Senyor féu recaure en Ellla iniquitat de tots nosaltres.

Isaïes 53, 6

10

27. recitative (tenor)All they that see Him laugh him to scorn: theyshoot out their lips, and shake their heads,saying:

28. ChorusHe trusted in God that He would deliver Him :let Him deliver Him, if He delight in Him !

29. recitative (tenor)Thy rebuke hath broken His heart, He is full ofheaviness: He looked for some to have pity on Him, but there was no man; neither found He any, to comfort him.

30. Air (tenor)Behold and see if there be any sorrowlike unto His sorrow.

31. recitative (tenor)He was cut off out of the land of the living, for thetransgression of Thy people was He stricken.

32. Air (tenor)But Thou didst not leave His soul in hell nor didst Thou suffer Thy Holy One to see corruption.

33. ChorusLift up your heads, O ye gates,and be lift up, ye everlasting doors,and the King of Glory shall come in.- Who is this King of glory?- The Lord strong and mighty in battle ;the Lord of Hosts, He is the King of Glory.

34. recitative (tenor)Unto which of the angels said He at any time:Thou art My Son, this day have I begotten Thee?

35. ChorusLet all the angels of God worship Him.

27. recitatiu acompanyat (tenor)Tots els que el veuen es riuen d’ell,amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa, i diuen:

Salm 22 (21), 828. CorConfiava en Déu, que l’alliberaria;que el salvi, si tant se l’estima.

Salm 22(21), 929. recitatiu acompanyat (tenor)No hi ha bàlsam capaç d’amorosir lesferides incurables del meu cor. He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que m’aconselli

Salm 69(68), 2130. Ària (tenor)Comtempleu i vegeu si hi ha cap dolorigual al dolor que em turmenta.

Lamentacions 1, 1231. recitatiu acompanyat (tenor)Ja que ha estat tallat de la erra dels vivents,pel crim del seu poble fou ferit per nosaltres. Isaïes 53, 8

32. Ària (tenor)No m’abandoneu enmig dels morts,ni deixeu caure a la fossa el qui us estima.

Salm 16(15), 1033. CorPortals, alceu les llindes;engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria!Qui és aquest rei de la glòria?És el Senyor, fort i poderós en la batalla;És el Senyor dels exèrcits, Ell és el rei de la glòria.

Salm 24(23), 7-1034. recitatiu (tenor)Perquè a quin dels àngels Déu ha dit mai:Tu ets el meu fill, avui jo t’he engedrat?

Hebreus 1, 535. CorQue tots els àngels de Déu l’adorin.

Hebreus 1, 6

11

36. Ària (contralt)Vós heu pujat a l’altura,Vós heu dut captiva la captivitat i rebut, com a obsequi, homes.Sí, adhuc els vostres enemics, perquè el SenyorDéu pugui habitar enmig d’ells.

Salm 68(67), 1937. CorEl Senyor va donar la paraula:ha estat gran l’estol dels missatgers.

Salm 68(67), 1238. Ària (soprano)Que bells que són els peus del qui predical’evangeli de la pau i portal l’alegrenotícies de coses bones.

Romans 10, 1539. tenorLa veu d’ells ha recorregut tota la terra,i les seves paraules el món d’un cap a l’altre.

Romans 10, 18

40. Ària (baix)Per què s’avaloten les nacions i els pobles,comploten en va? Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra Jahvè i el seu Ungit.

Salm 2, 1-241. CorSom-hi, trenquem els seus lligams i esbatem el jou que han posat damunt nostre!

Salm 2, 342. recitatiu (tenor)Se’n riu el qui té el tron al cel,el Senyor els veu i se’n burla.

Salm 2, 443. Ària (tenor)Els governaràs amb el ceptre de ferro,els esmicolaràs com un gerro de terrissa.

Salm 2, 9

36. Air (alto)Thou art gone up on high,Thou hast led captivity captiveand received gifts for men,yea, even for thine enemies,that the Lord God might dwell among them

37. ChorusThe Lord gave the word:great was the company of the preachers.

38. Air (soprano)How beautiful are the feet of themthat preach the gospel of peace,and bring glad tidings of good things.

39. tenorTheir sound is gone out into all lands,and their words unto the ends of the world.

40. Air (bass)Why do the nations so furiously rage together,and why do the people imagine a vain thing?The kings of the earth rise up,and the rulers take counsel together,against the Lord and against His Anointed

41. ChorusLet us break their bonds asunder,and cast away their yokes from us.

42. recitative (tenor)He that dwelleth in Heaven shall laugh them toscorn; the Lord shall have them in derision.

43. Air (tenor)Thou shalt break them with a rod of iron, thou shalt dash them into pieces like a potter’s vessel.

44. CorAl·leluia,Perquè el Senyor Déu omnipotent regna.El regne d’aquest món s’ha convertiten el regne del Senyor nostre i del seu Crist;i regnarà pels segles dels segles, Rei de reis i Senyor dels senyors, Al·leluia!

Apocalipsi 19, 6; 11, 15; 19, 16

TERCERA PART

45. Ària (soprano)Sé que el meu Redemptor viu i que,al darrer dia, ell s’alçarà damunt la terra.I encara que els cucs destrueixin aquest cos,veuré Déu en la meva pròpia carn.

Job 19, 25-26

De fet, Crist ha ressucitat d’entre els morts,com a primícies de tots els qui van morir.

Corintis 15, 20

46. CorSi per l’home ha vingut la mort, també per l’home ha vingut la resurreccio dels morts.Efectivament, així com Adam tothom mor així mateix Crist tothom reviurà.

Corintis 15, 21-2247. recitatiu acompanyat (baix)Fixeu-vos-hi, que us manifesto un misteri: de morir, no morirem pas tots; però sí que serem transformats, en un instant, en un cluc d’ulls, al so de l’última trompeta.

Corintis 15, 51-5248. Ària (baix)La trompeta sonarà, i els morts ressucitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.Aquesta existència corruptible s’ha de vestir d’incorruptibilitat; aquesta existència mortal s’ha de vestir d’immortalitat.

Corintis 15, 52-53

44. ChorusHallelujah,for the Lord God Omnipotent reigneth.The Kingdom of this world is become the Kingdom of our Lord and of His Christ;and He shall reign for ever and everKing of kings, and Lord of Lords, Hallelujah!

PART THREE

45. Air (soprano)I know that my Redeemer liveth, and that He shall stand at the latter day upon the earth:And though worms destroy this body,yet in my flesh I see God

For now is Christ risen from the dead,the first fruits of them that sleep.

46. ChorusSince by man came death, by man came alsothe resurrection of the dead.For as in Adam all die, even so in Christ shall all be made alive.

47. recitative (bass)Behold, I tell you a mystery: we shall not allsleep, but we shall all be changed in a moment, in the twinkling of an eye, at the last trumpet.

48. Air (bass)The trumpet shall sound,and the dead shall be raised incorruptible,and we shall be changed.For this corruptiblemust put on incorruption,and this mortal must put on immortality.

12

13

49. recitative (alto)Then shall be brought to pass saying that iswritten: death is swallowed up in victory

50. duo (alto, tenor)O death, where is thy sting?O grave, where is thy victory?The sting of the death is sin,and the strength of sin is the law.

51. ChorusBut thanks be to God,who giveth us the victorythrough our Lord Jesus Christ.

52. Air (soprano)If God be for us, who can be against us?Who shall lay anything to the chargeof God’s elect?It is God that justifieth:who is he that condemneth?It is Christ that died;yea rather that is risen again,who is at the right hand of God,who makes intercession for us.

53. ChorusWorthy is the Lamb that was slainand hath redeemed us to God by His blood,to receive power, and riches, and wisdom,and strength, and honour,and glory, and blessing.Blessing and honour, glory and pow’rbe unto Him that sitteth upon the throneand unto the Lamb, for ever and ever. Amen.

49. recitatiu (contralt)Llavors s’acomplirà allò que és escrit:la victòria ha devorat la mort.

Corintis 15, 54 50. duo (contralt i tenor)Oh mort, on és el teu fibló?Oh tomba, on és la teva victòria?El fibló de la mort és el pecat,i la força del pecat ve de la Llei.

Corintis 15, 55-5651. CorPerò, gràcies siguin donades a Déu,Que ens ha donat la victòriaper nostre Senyor Jesucrist.

Corintis 15, 5752. Ària (soprano)Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? Qui s’alçarà per acusar els elegits de Déu?Si Déu mateix els fa justos,qui gosarà condemnar-los?El mateix Jesucrist va morir,I, més encara, va ressucitar,està a la dreta de Déui intercedeix per nosaltres.

Romans 8, 31;33-3453. CorDigne és l’Anyell que ha estat degollat, i que amb la seva sang ens ha redimit per a Déu, de rebre el poder, la riquesa, la saviesa, la força, l’honor, la glòria i la benedicció.La benedicció, l’honor i la glòria al qui seu al setial i a l’Anyell pels segles dels segles.Amen.

Apocalipsi 5, 9;12-14

Traducció per cortesia del Palau de la Música Catalana.

14

orCheSterWiener AkAdemie

PrimerS vioLinS: david drabek, concertino /

markus hoffmann / Anna-maria Smerd / diana kiendl-

Samarovski / Gerlinde Sonnleitner / veronika Schulz-

eckart SeGonS vioLinS: Piroska batori, solista

/ Florian hasenburger / Christiane bruckmann-

hiller / Agnes Petersen / thomas trsek vioLeS:

Pablo de Pedro, solista / éva Posvanecz / Wolfram

Fortin vioLonCeLS: balázs máté, solista / Peter

trefflinger / Philipp Comploi ContrAbAixoS:

Walter bachkoenig, solista / jan krigovsky oboèS:

Peter tabori, solista / Philipp Wagner FAGot:

katalin Sebella tromPeteS: martin Patscheider,

solista / Christian Gruber timPAnÍ: Paul bramboeck

orGUe: davide mariano CLAviCèmbAL: jeremy joseph

Des de la seva creació el 1985 pel director i organista Martin Haselböck, la Wiener Akademie ha guanyat prestigi internacional per la seva musicalitat i el seu virtuosisme. Amb un repertori que abasta des del Barroc fins al contemporani, amb instruments històrics o actuals, el seu cicle anual a Viena inclou la col·laboració d’artistes tan importants com D. Hope, T. Hampson, E. Kulman, C. Katsaris, S. Isokoski, C. Bartoli, A. Schwanewilms, I. Faust, A. Prohaska o L. Zazzo entre d’altres. Com a orquestra invitada del Festival Liszt en diverses ocasions ha obtingut notables èxits dels quals cal ressaltar els seus enregistraments guardonats el 2011 i el 2012 amb el Grand Prix du Disque de la Societat Liszt de Budapest. Altres enregistraments inclouen obres de Schubert, Bruckner, Haydn, Fux, Porpora i Graun. També ha fet gires per més de 25 països, participant en festivals com el Primavera de Praga, el de Frankfurt, l’Schleswig-Holstein, el Wiener Festwochen, l’Internationale Bachakademie de Stuttgart i el Handel Festival Halle entre d’altres, i ha actuat en les principals sales de concerts del món.En l’àmbit operístic ha participat en la producció d’Orfeu i Euridice de Gluck, Il Trionfo di Tempo e del Disinganno de Händel a Salzburg, Il Sogno di Scipione i Il Re Pastore de Mozart al Festival Klangbogen de Viena i Zaide al Musikverein. A més, la Wiener Akademie ha estat orquestra oficial del Burgfestspiele Reinsberg, on ha presentat Der Freischütz de Weber, Fidelio de Beethoven (editat en DVD per NCA) i Acis i Galatea de Händel. Amb l’actor John Malkovich han estrenat a diverses capitals d’Europa dos musicals de Michael Sturminger: The Infernal Comedy i The Giacomo Variations. Fa pocs mesos, la Wiener Akademie i Martin Haselböck van participar en l’adaptació d’aquesta última al cinema rodada a Lisboa amb cantants de fama internacional.

15

ChorUS Sine nomine

Fundat el 1991 per Johannes Hiemetsberger, és un dels principals conjunts vocals d’Àustria. Ha guanyat importants premis i ha publicat diversos CD, posant de manifest els seus projectes poc convencionals amb concerts a capela com Cry, Frost, Happy Birthday, The Power of Heaven i Tuuli, pel qual va rebre un premi especial per a projectes escènics. També encarrega sovint obres a compositors contemporanis com Wolfgang Sauseng o J. Peter Koene.Chorus Sine Nomine ha cantat en escenaris tan destacats com el Konzerthaus i el Musikverein de Viena, Styriarte, els festivals de Salzburg, Hamburg i Ravenna, el Kammermusikfest Lockenhaus i el Musikfestival Grafenegg, el Théâtre des Champs Élysées, el Barbican Hall, la Filharmònica de Munic i l’ Elbphilharmonie, entre d’altres. A més, actua habitualment al cicle de concerts Jeunesse de Viena. El Cor acostuma ha col·laborar amb mestres de l’alçada de Jordi Savall, Martin Haselböck, HK Gruber, Gidon Kremer i Trevor Pinnock, i orquestres com la Camerata Salzburg, Wiener Symphoniker, Radio-Orquesta Simfònica de Viena, Barockorchester L’Orfeo, i el grup Sarband. També interpreta programes per a cor i orquestra de gran varietat estilística, entre els quals cal esmentar Rappresentatione di anima et di corpo de Cavalieri, Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, obres de Bach o Gubaidulina, la Missa de Bernstein, Vigilia de Rakhmàninov, Mahagonny de Weill, Desert Music de Steve Reich i Càntic al Sol de San Francesc d’Asís.El 2014 tenen previst interpretar Porgy and Bess de Gershwin a Grafenegg i tornar al Musikverein de Viena amb el pianista Roger Vignoles i solistes de fama internacional, a més de cantar a capella per diversos escenaris austríacs.

SoPrAnoS: Anna bolyos / eva-maria büchl / Loma

döring / Sabine Federspieler / elisabeth Führer /

Christiane nishimwe / johanna norz / marie-Antoinette

Stabentheiner mezzoSoPrAnoS: Sonja Fitzal /

elena Ginina / roswita Gross / mira hurch / daniela

janezic / Cordelia karner / taisiya Labetskaya /

katharina Starl tenorS: benedikt blaschek /

james Wilfred Curry / ralf Gisinger / martin Gross /

ewald jud / kenneth Scott Witmer bAixoS: johann

eicher / Stefan Friedl / viktor kletzer / Clemens kölbl

/ malte Puls / ernst Schönbauer / thomas Schweiger

/ Andreas Weiser

16

mArtin hASeLböCk

director i organista

Fundador i director musical de la Wiener Akademie Orchester, Haselböck és també director musical de l’ Orquesta Barroca Música Angélica de Los Ángeles i director titular del Festival Liszt de Raiding (Àustria). Membre d’una famosa família de músics austríacs, va estudiar a Viena i a París i va rebre diversos premis i beques.

Fotografia → © meinrad hofer

Com a solista d’orgue, ha treballat, entre d’altres, amb C. Abbado, L. Maazel, W. Sawallisch i R. Muti i molts compositors contemporanis li han dedicat obres. Com a organista ha enregistrat més de 50 CD i per alguns ha guanyat premis com el Deutscher Schallplattenpreis i el Diapason d’Or. El 2011, va participar en el concert d’inauguració del nou orgue del Musikverein de Viena. El 1985 va fundar la Wiener Akademie Orchester amb instruments originals d’època barroca i realitzen un cicle anual de concerts al Musikverein, a més d’actuacions arreu del món. A més, com a director invitat, Hasselböck col·labora amb orquestres tan prestigioses com les simfòniques de Viena, Berlín, Hamburg, Vancouver i Toronto, la Gewandhaus de Leipzig, la Dresdner Philharmonie, la Giuseppe Verdi de Milà, la Nacional d’Espanya, les filharmòniques de Flandes, Malàisia i Los Angeles, les orquestres de la República Txeca, Filadèlfia, Washington i San Francisco. També té previst debutar amb l’Staatskapelle Weimar. En l’àmbit operístic ha dirigit, en els més prestigiosos teatres, produccions amb instruments històrics i, l’any 1991, per la de Don Giovanni, va rebre el Premi Mozart de la ciutat de Praga. Haselböck ha rebut condecoracions i premis destacats com la Creu d’Honor d’Àustria per a la Ciència i l’Art y el Premi Liszt d’Hongria el 2011 i el 2012.

17

Fotografia → © harald hoffmann

johAnneS hiemetSberGer

director del cor

AnnA ProhASkA soprano

Hiemetsberger és fundador i director artístic del Chorus Sine Nomine i del conjunt vocal Company of Music, i des del 2011 director artístic del Webern Kammerchor de la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena. Va començar els estudis musicals al Gymnasium Musisches Stifterstrasse de Linz, i posteriorment va estudiar trompeta al Conservatori Bruckner Linz, Direcció i

Va estudiar al Hanns Eisler Hochschule für Musik de Berlín i entre els premis que ha guanyat cal destacar l’Echo Klassik, el Daphne Preis i l’Schneider-Schott-Preis. Actualment és un Junge Wilde artist al Konzerthaus de Dortmund. Ha cantat, entre altres escenaris importants, al

Festival de Salzburg a la Scala de Milà i al Bolshoi de Moscou i és membre de la Deutsche Staatsoper de Berlín, on ha estat dirigida per Barenboim, Rattle, Jordan, Metzmacher i Jacobs. El seu repertori inclou obres dedicades a ella com Babilonia de Jörg Widmann o Mnemosyne de Wolfgang Rihm, però, en l’àmbit de la música barroca del qual n’és especialista actua regularment amb Harnoncourt, la Academia de Música Antigua i l’Akademie für Alte Musik de Berlín.Els seus enregistraments inclouen l’Stabat Mater de Pergolesi amb Bernarda Fink per a Harmonia Mundi i dos DVD per a Accentus Música: Lulu Suite de Berg amb l’Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela i el Rèquiem de Mozart amb l’Orquestra del Festival de Lucerna. Deutsche Grammophon va publicar el seu primer CD en solitari, Sirène, el 2011 i Archiv el segon, El Bosc encantat. Properament anirà de gira per diverses capitals europees.

Música antiga al de Viena i Ensenyament de la Música a la Universitat de Música de Viena, en la qual ara és professor associat de Direcció de Cors i Conjunts. També ha estat professor en diversos cursos internacionals de cant i de direcció de cors. Des del 2008, dirigeix el Festival Stimmen-FreistadtCom a director d’orquestra, col·labora habitualment amb L’Orfeo Baroque, la Camerata de Salzburg, el conjunt Prisma Wien i la Wiener Akademie Orchestra, i com a trompetista amb la Simfònica de Viena. Com a director de cors ha treballat amb l’NDR Chor Hamburg iel Chor des Bayerischen Rundfunks de Munic. Hiemetsberger ha guanyat, entre d’altres, el Erwin OrtnerFund Prize i el Ferdinand GrossmannPrize.

18

Steve dAviSLim tenor

robin bLAze contratenor Blaze és un gran intèrpret de Purcell,

Bach i Händel i ha treballat amb directors com ara Christophers, Gardiner, Haïm, Hogwood, Goodwin, Leonhardt, King, Kraemer, Mackerras, Pinnock i Suzuki. Actua habitualment amb The Academy of Ancient Music, Bach Collegium Japan, Collegium Vocale, The English Concert, The King’s Consort, Orchestra of the Age of Enlightenment i The Sixteen i amb orquestres com les filharmòniques de Berlín, Flandes i la BBC, la National Symphony, la Royal

El jove tenor australià Steve Davislim, guardonat per dues vegades amb el Jubileu de plata de la regna Isabel II, va començar la seva carrera professional com a membre de l’Òpera de Zuric interpretant, entre d’altres, els rols d’Almaviva a El barber de Sevilla, Steersman a L’holandès errant, Tamino a La flauta màgica i Ferrando a Cosi Fan Tutte. Convidat per les més prestigioses sales i teatres d’òpera ha cantat a Berlín

Viena, Hamburg, Sidney i Chicago, al Covent Garden de Londres, al Chatelet de París, al Semperoper de Dresden i al Lincoln Center de Nova York. Com a fet destacat cal esmentar la seva interpretació d’ Idomeneo en la reobertura de La Scala de Milà l’any 2005, o la de Görge a Traumgörge de Zemlinsky a l’Òpera de Berlín.En concert ha actuat amb orquestres com la de Cambra australiana, les simfòniques de Zuric, Viena, Madrid, Dresden, París, Lió, Londres, Melbourne, Cleveland, San Francisco i Chicago, la Real Orquestra Danesa, la Santa Cecília de Roma, la BBC i els BBC Proms, les filharmòniques de Berlín i Londres, totes les orquestres de les ràdios alemanyes i als festivals de Salzburg, Lucerna i Mostly Mozart, sempre amb els millors directors. Els seus enregistraments inclouen obres de Brahms, Holliger, Beethoven, Mozart, Tippett, Rossini, Haydn, Martinu o Strauss per a segells com EMI, Arte Nova, Harmonia Mundi, Supraphon o l’australià Melba.

Fotografia → © dorothea_heise

19

joSé Antonio LóPez baríton

José Antonio López ha cantat en escenaris com el Konzerthaus i el Musikverein de Viena, l’Osterklang Festival, el Prinzregententheater de Munic, el Berwaldhallen d’Estocolm, o la Filharmònica de Varsòvia, i a les principals sales de concert espanyoles. El seu repertori inclou, en l’àmbit simfònic, les Pasions i la Missa en Si menor de Bach, els oratoris més destacats de Mozart, Haydn, Beethoven,

Philharmonic, l’Orquestra Philharmonia o la de Washington i participa en recitals i festivals como els d’Ambronay, Boston, Edimburg, Halle, Jerusalem, Innsbruck, Karlsruhe, Leipzig, Lucerna, Utrecht, Göttingen i York Early Music, entre d’altres. Robin Blaze ha enregistrat obres de Bach, Händel, Vivaldi, J. Kuhnau, S. Knüpfer, Purcell i T. Ades. Entre els seus compromisos recents i futurs cal esmentar actuacions amb The King’s Consort al Wigmore Hall i

Mendelssohn i Brahms, la Simfonia dels Mil de Mahler i la Simfonia lírica de Zemlinsky. En l’àmbit operístic ha cantat Germont a La Traviata de Verdi, Figaro a El barber de Sevilla de Rossini, Escamillo a Carmen de Bizet, Tío Sarvaor a La Vida Breve de Falla, Der Tod a Der Keiser von Atlantis d’Ulmann, Malatesta a Don Pasquale de Donizetti, Ned Keene a Peter Grimes de Britten i Mario a Una voce in off de Montsalvatge, entre d’altres. Ha estat dirigit per mestres com ara Á. Albiach, G. Albrecht, E. Colomer, Ch. Hoogwood, L. Maazel, N. Marriner, S. Mas, J. Mena, M. Pollini o J. Pons.López va estudiar clarinet, piano, direcció i pedagogia musical i es va graduar en cant al Conservatori de Valencia, on va ser alumne d’Ana Luisa Chova. També ha fet diversos enregistraments entre els quals cal destacar els de Don Giovanni per a Opus Arte, La Verbena de la Paloma per a Decca i Pepita Jiménez d’Albéniz, El Diluvi de Noé de Britten i Gurrelieder de Schönberg per a Deutsche Grammophon.

amb el Dunedin Consort y la Filharmònica de la BBC i la interpretació del Messies en Annapolis amb la Simfònica de Melbourne i l’Oratori de Nadal de Bach amb l’Orquestra de Cambra de Basilea.

Celebra el Nadal amb l’OBC!

L’OBC I L’ ENFANCE DU CHRIST DE BERLIOZ

→ 20, 21 i 22 de desembre

PAbLo GonzáLez director

mAriA riCArdA WeSSeLinG MarieAGUStÍn PrUneLL-Friend Evangelista i un centurió

ALexAndre dUhAmeL JosephPAUL GAy Hérode i Le Père de famille

mArC PUjoL Polydorus

Cor mAdriGALCor Lieder CÀmerA

Preu: 10 a 51