El Messies · Georg Friedric Händel

(1685-1759)

El Messies és un cant sobre el misteri de la redempció. Els oratoris

constitueixen la part més original, que arrosseguen l'oient a una

experiència commovedora. Tal és el cas del cèlebre Al·leluia, model

d'arquitectura sonora perfecta i l'Amén final, veritable monument de la

música per la riquesa del ritme i l'entrellaçat de les veus sobre una

sola paraula.

Versió adaptada a la durada de concert permesa per la normativa

vigent en relació a la Covid-19, aproximadament 80' de música, sense

pausa.

Programa

Primera part

Simfonia (ouverture) Grave – Allegro moderato

Recitatiu accompagnato: Confort ye my people (tenor)

Air: Ev'ry valley shall be exalted (tenor)

Chorus: And the glory of the Lord

Recitatiu: Thus said the Lord (baix)

Chorus: And he shall purify

Recitatiu accompagnato: For behold, darkness

Air: The people that walked

Chorus: For unto us a child is born

Pifa (Pastoral)

Recitatiu: There were sheperds abiding in the field (soprano)

Recitatiu accompagnato: And, lo, the angel of the Lord com upon them

(soprano)

Recitatiu: And the angel said unto them (soprano)

Recitatiu accompagnato: And suddenly there was with the angel

(soprano)

horus: Glory to God

Air: Rejoice gratly, Odaughter of Zion (soprano)

Chorus: His yoke is easy

Segona part

Chorus: Surely, He hath borne our griefs

Chorus: And with his stripes weare healed

Chorus: All we like sheep have gone astray

Arioso: Behold, and see if there (tenor)

Recitatiu accompagnato: He was cut off out of the land of the living

(tenor)

Air: But thou didst not leave his soul in hell (tenor)

Chorus: The Lord gave the word

Air: How beautiful are the feet (soprano)

Air: Why do the nations so furiously rage together? (baix)

Chorus: Let us breack their bonds asunder

Recitatiu: He that dwelleth in heaven (tenor)

Air: Thou shalt break them (tenor)

Chorus: Hallelujah

Tercera part

Chorus: Since by man came death

Recitatiu Accompagnato: Behold, I tell you a mystery (baix)

Air: The trumpet shall sound 8baix)

Air: If God be for us (soprano)

Chorus: Worthy is the Lamb that was slain – Amen

C

Fitxa artística

Soprano: Marta Matheu

Tenor: Roger Padullés

Baix: Pau Bordas

Cor: Cor Madrigal

Violins I: Ferran James, Ignacio Ramal, Elisabeth Bataller, Ricart

Renart i Jose Manuel Villarreal

Violins II: Guadalupe del Moral, Santi Aubert, Angela Moro i Cecilia

Clares

Violes: Núria Pujolràs, Jordi Armengol i Anna Aldomà

Violoncels: Guillermo Turina i Oleguer Aymamí

Contrabaix: Xavier Puertas

Oboès: Josep Domènech i Daniel Ramirez

Fagot: Maria Crisol

Trompeta: Carlos Herruz i Sergi Marquillas

Timbals: Marc Clos

Clavicèmbal: Eva del Campo

Director: Pere Lluís Biosca

Notes biogràfiques

Orquestra Barroca Catalana

L’Orquestra Barroca Catalana neix l’any 1993 amb la idea de divulgar i

recuperar repertori dels segles XVII i XVIII. Els seus membres,

majoritàriament residents a Catalunya, són músics especialitzats en

interpretació històrica. El repertori interpretat, tant instrumental com

operístic i religiós, és ampli. Es podria destacar la recuperació d’obres

de Domènec Terradellas, Francesc Valls, Ferran Sor, Vicent Martín i

Soler, Charles Desmazures, Alessandro Scarlatti, Angelo Ragazzi,

Emanuele d’Astorga i Manuel i Josep Pla.

Del repertori interpretat cal assenyalar la missa Alma redemptoris

Mater i el Concert per a fagot d’Anselm Viola, Stabat Mater i Salve

Regina de Josep i Manuel Pla, el Magníficat, la Passió segons sant

Joan i la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach, les

Vespres de la beata Verge de Claudio Monteverdi, el Te Deum de M. A.

Charpentier, el Messiah de Georg Friedrich Handel, el Rèquiem de

Wolfgang Amadeus Mozart, la Missa Nelson de Franz Joseph Haydn i

el Concert per a violí en Re menor de Felix Mendelssohn.

Hi han treballat directors de prestigi internacional com Hiro Kurosaki,

Daniel Reuss, Olivia Centurioni, Paul Dombrecht, Barry Sargent,

Charles Limouse, Eva Kollar, Simon Carrington, Helmut Breuer, Jordi

Casas i K.F. Beringer, entre d’altres, i han col·laborat com a solistes,

Josep Borràs, Raquel Andueza, Marta Infante, Xavier Sabata, Jordi

Domènech, Marta Matheu, Pau Bordas, Enric Martinez Castignani,

Robert Expert, Michael Chance, Lluís Vilamajó, Lucy Crowe, Marianne

Beate Kielland, David Wilson-Johnson i Thomas Walker.

Ha enregistrat i editat l'integral de la música religiosa de Josep i

Manuel Pla, per a veu solista i orquestra. Va ser guardonada amb el

Premi Enderrock Clàssica 2011.

Cor Madrigal

Va ser fundat per Manuel Cabero el 1951. El 1993 Mireia Barrera

n’assumeix la direcció i el setembre de 2019 la succeeix Pere Lluís

Biosca com a director titular. L’activitat del cor se centra en la

interpretació del repertori contemporani, tot mostrant un especial

interès en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament, aborda

les obres per a cor i orquestra dels períodes barroc i clàssic.

El Cor Madrigal ha estat dirigit per grans batutes com Celibidache,

Comissiona, Cambreling, Cao, Mc Creesh, Decker, Foster, King, Mas,

Mena, Pablo Pérez, Pinnock, Pons, Oué, Ros Marbà, Rostropovitx,

Scimone i Vicent. En l’etapa que Manuel Cabero hi va ser al davant, el

Cor Madrigal va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla i en la

primera audició a Espanya de la Missa Solemnis de Mozart.

En l’àmbit discogràfic cal destacar l’enregistrament de la música coral

de Joaquim Homs, amb motiu del centenari del seu naixement,

realitzat per a Fundació Autor de la SGAE (2007). En el Gran Teatre del

Liceu ha participat a les produccions de les òperes Kàtia Kavànova de

Janácek, Oedipe de Enesco, Le portrait de Manon de Massenet i Les

Mamelles de Tirésias de Poulenc, i a la cantata La Pesta de Gerhard.

De les darreres temporades cal remarcar les gires per Euskadi i

Andalusia amb l’Orquesta Barroca de Sevilla (El Messies de Häendel i

Missa en Si menor de Bach), amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia a La

Coruña i Lisboa (Lobgesang de Mendelssohn) i amb I Solisti Veneti, i

les actuacions als Festivals de Música Antigua de Barcelona i

Aranjuez, Cicle ibercamera al Palau de la Música i al Ciclo de Grandes

Intérpretes de la UAM a l’Auditorio Nacional de Madrid. Des de la

temporada 2012-13 és cor adscrit de l’Auditori i l’Orquestra Simfònica

de Barcelona. El Cor Madrigal compta amb la col·laboració de l’Institut

Català d’Indústries Culturals.

Pere Lluís Biosca, director

Considerat un dels directors catalans dedicat a la música vocal amb

més projecció, Pere Lluís Biosca manté una intensa tasca com a

director titular de diverses formacions i com a pedagog de la direcció

coral. Nascut a Vilafranca del Penedès el 1977, es formà a Barcelona

amb Mireia Barrera, Josep Vila i Pierre Cao, i a Hèlsinki amb Matti

Hyökki. El seu interès per la música antiga el portà a crear La Xantria,

un grup vocal dedicat a la recuperació i interpretació del repertori

català anterior al segle XIX amb qui ha realitzat dos enregistraments

per a Musièpoca sobre la música inèdita de Josep Mir i Llussà i

Tomàs Milans i Godayol. Cal destacar que el disc dedicat a la música

de Josep Mir i Llussà amb La Xantria i Vespres d’Arnadí va rebre el

premi Museé d’Or al millor enregistrament europeu de l’estiu de l’any

2011, entre d’altres.

Com a director, també ha participat al Gran Teatre del Liceu preparant

les parts corals de diverses produccions com, per exemple, Hangman,

Hangman de L. Balada. Fou director titular des de la seva fundació del

Cor de Cambra ARSinNOVA, amb qui ha rebut nombrosos premis –

Premi Nacional de Cant Coral (Gijón, 2013). Actualment és el director

del Cor Madrigal i professor de direcció coral a l’Escola Superior del

taller de Músics i dels Cursos que organitza la FCEC.