UNITAT 1: DEFINICIÓ DE L’OBJECTE D’APRENENTATGE EN L’ÀREA DE LLENGÜES:EL CURRÍCULUM DE L’ÀREA DE COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ A INFANTIL I EL DE LLENGUA I LITERATURA A PRIMÀRIA.

CONEIXEMENTS PREVIS:

(Activitats)- Objectiu fonamental de l’àrea de llengües:

Fer usuaris competents de la llengua (Comunicació).- “Saber llengua”

= Assolir l’experiència comunicativa per a poder desenvoluparse (eixir exitosos) als àmbits adequats, a qualsevol situació de la vida.És a dir: Dominar les 4 habilitats (competències): escriure, llegir, escoltar I parlar.

- Variacions al llarg del temps dels objectius de l’àrea de llengües...

Abans es centraba més en ensenyar per a la perfecció de l’ús escrit, no oral. Ara sí, També es feia un estudi de la llengua, no centrant-se a l’ús. Ara és més important saber-nos comunicar que tindre faltes ortogràfiques, per exemple. Ser millors usuaris de la llengua. “Hem passat d’estudiar llengua a utilitzar llengua”.

1. Persona bilingüe:Parla dues llengües sense fer distinció d’ús (formal/informal)

2. Àmbits d’ús d’una llengua:Contextos, llocs o circumstàncies de la vida diària on s’utilitza.

3. Llengua normalitzada:La societat que la parla la utilitza en tots els àmbits d’ús de manera normal.

4. Llengua minoritzada:Pateix un procés de retracció dels usos públics I privats en la pròpia comunitat lingüística. Hi ha una altra dominant I s’utilitza per a ambients més cults i formals.

5. Dialecte:Manera particular i característica com parlen (una llengua) els habitants d’una zona determinada.

Estàndar:Supera les diferències entre els diversos dialectes i fa possible que s’entenguen totos els parlants d’una mateixa llengua ( sense connotacions, asèptica.

CONCEPTES SOCIOLINGÜÍSTICA:

☆Llengua:

sistema/codi de signes lingüístics i les regles que el fan ‘mitjà efectiu de comunicació’.

Parla:ús concret de la llengua.

Norma:variacions de determinades lleis del codi que acaben convertint-se en normals (ex.: ‘te vas a comprar?’ per ‘et vas a comprar?’).

Dialectes:variants que presenta una llengua:

- diatòpiques (geogràfiques)- diacròniques (temp./generacionals)

- diastràtiques (socioculturals)- diafàsiques (registres o varietas de la parla)

☆Gramàtica i ligüística:

elements interns del llenguatge.

Sociolingüística:elements externs: estudia les condicions d’existència d’una llengua.

☆Llengües minoritàries:

grup de llengües amb un ús quantitatiu molt reduït (o espai molt reduït…).

Llengües minoritzades:pateixen en un det. context un procés de retracció dels seus usos públics i privats que n’amenacen l’existència.

També poden ser det. llengües majoritàries(com el francés a Canadà).

Llengües en contacte:

BILINGÜISME:possibilitat d’un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell.

B. INDIVIDUAL: per ex., un valencià parla valencià i castellà.

B. TERRITORIAL:per ex., la comunitat valenciana, perquè hi conviuen 2 territoris històricament diferenciats des del punt de vista lingüístic.

B. SOCIAL: quan una persona utilitza una llengua o una altra segons els grups socials i no per situació personal o geogràfica.

El bilingüisme és sempre un fet individual.

DIGLÒSSIA:·Dues varietat coexistents d’una mateixa llengua, amb funcions diferents.·Terme generalitzat: dues llengües diferents en contacte i en conflicte = desigualdat de condicions:

llengua A ús formal, escrit i educatiu.llengua B familiar o col·loquial (tractada

com a ‘inferior’).

INTERACCIÓ DIGLÒSSIA I BILINGÜISME:a. Diglòssia i bilingüisme: quan pràcticament tota la població d’una

zona parla llengua A i llengua B.b. Diglòssia sense bilingüisme: p.ex., abans de la 1GM estava

establert el francés (llengua A) per als aristòcrats europèus i la pròpia del païs era la llengua B.

c. Bilingüisme sense diglòssia: En una comunitat ling., la societat q té els mitjàns de comunicació i la que té la força de treball. (P.ex., treballadors espanyols a França o Alemanya).

d. Ni diglòssia ni bilingüisme: situac. hipotètica (zones reduïdes/aïllades).

CONFLICTE LINGÜÍSTIC:

Si el contacte és per polítiques d’expansió i unificació:Ni sol permetre el predomini inicial de la llengua invaïda, ni

consolida el bilingüisme igualitari, sinò que genera:a. CONFLICTE I SUSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA (amb extinció de la

lleng. més dèbil)b. INTERFERÈNCIA (inclusió d’elements de l’altra)c. INTERPOSICIÓ (la lleng. dominant fa de pont amb altres

llengües)

No confondre SUSTITUCIÓ amb ASSIMILACIÓ (p.ex., els emigrants es veuen obligats a assimilar-se a l’idioma i cultura del païs on están.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:

·La NORMALITZACIÓ és la resposta a la SUSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA.·Procés en què un idioma assoleix func. socials fins ara

assumides per la llengua dominant i recupera àmbits d’ús.·Única alternativa per a no perdre la nostra llengua sols

mitjançant accions polítiques.

LLEIALTAT I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTIQUES.

Davant agressions de la llengua (i en especial les minoritzades), 3 actituts possibles:

- autoodi- indiferència- lleialtat lingüística:

Només és efectiva si s’aplica a la llengua en perill un procésde normativització, normalització i estandarització.

· normativització (lingüística): codificació ling. (fre per al procés de fragmentació dialectal)· normalització (social): ús a tots el àmbits socials· estandarització: (Codi utilitari bàsic) conexió amb ‘normativització’.Estàndar: la forma més neutra de la llengua.

UNITAT 2: EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE: APRENENTATGE DE LLENGÜES. INTEGRACIÓ DE LLENGÜES.

Una PERSONA BILINGÜE té:

1. Repertori verbal constituït per diferents varietats de dues o més llengües (dialectes, registres, estils).

2. Capacitat d’utilitzar-les funcionalment en les seues activitats comunicatives (segons situació, interlocució, o tema de la interacció).

3. Capacitat d’utilitzar:destresses

interlingüístiques (interpretar/traduïr)

destresses intralingüístiques (les 4 habil·litats)

4. Capacitat d’adquirir i integrar coneixements de diferents camps del saber, d’usar-los i manifestar-los en les difts llengües q coneix.

5. Estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic, adquirides en la seua experiència(d’aprenentatge d lleng.)

6. Actituts favorables envers altres llengües i cultures, grups socials… i facilitat per a integrar-s’hi.

7. Capacitat d’experimentar influències CROSS-LINGÜÍSTIQUES entre les lleng. que coneix (“transferir”).

Teoria NIVELLS “LLINDARS”: (Cummings i altres)

Pis superior

BILINGÜES EQUILIBRATS

Competència adequada a la seua edat a totes 2 lleng.

Efectes cognitius: avantatges.

2on LLINDARPis mitjà

BILINGÜES MENYS EQUILIBRATS

Competència apropiada a la seua edat només a una lleng.

Efectes cognitius improbables(ni – ni +).

1er LLINDARPis baix BILINGÜES

LIMITATSBaixos nivells de competència en totes 2 lleng.(P. ex., quan el valencià estava prohibit…)

Efectes cognitius:Probablement negatius.

“L’éxit o fracàs són consequència dels nivells de compet. q assolixen en les 2 llengües. Els alumnes han d’assolir un determinat nivell de competència per evitar els desavantatges cognitius i afavorir q els aspectes potencialmnt beneficiosos d convertir-se en bilingüe influïsquen positivament en el seu funcionament intel·lectual”.

COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA:

Competència subjacent separada:

“Per augmentar la competència en cadascuna de les llengües, han de ser ensenyades per separat”.

Relació d’interdependència entre la competència ling. en 2 o més lleng. Quanta més competència es té en una llengua, les habilitats adquirides serveixen per a l’adquisició d’habilitats d’una altra.

L’experiència amb qualsevol de les dues llengües pot promoure el desenvolupament de la c.s.c. a totes dues llengües amb motivació i exposició suficients.

COMPETÈNCIES CONVERSACIONALS

Independents en les 2 llengües.Comunicació oral cara a cara (pronuncia, gramàtica, lèxic).

S’adquirixen per separat en cadascuna de les llengües.

DESTRESES COGNITIVES D’ORDRE SUPERIOR

Interdependents en les 2 llengües.Adquisició d coneixements, habilitats de lectoescriptura…

Una vegada apreses en la L1 es transferixen ala L2.

La L1 (lleng. minoritària) ha de ser promoguda a l’escola i no es ressent la L2 (dominant), ja q si s’està adquirint competència ling., cognit. i acadèmica d la L1, es transferirà a la L2 (si hi ha motivació i sufic. exposició).

PROGRAMACIÓ INTEGRADA DE LES LLENGÜES:

(Aprofitar la competència de una per ensenyar les altres…)Enfocament integrat: perspectiva unitària en el tractament escolar per tractar d’aconseguir q els coneixements adquirits en la L1 serveisquen per aprendre millor la L2 (i q els coneixements en L1 i L2 serveisquen per a la LE) i evitar interferències, repeticions i esforços innecesaris.

INTEGRACIÓ DE LLENGÜES I CONTINGUTS:

- (Peça clau i fonamental per a la metodologia del PEL).- (Resposta a: còm aprendre ua llengua nova estrangera amb el mateix nombre d’hores a l’escola?).

Coordinació entre els mestres de les llengües diferents a L’escola. Hi ha q tindre en compte q volem ensenyar la mateixa línia metodológica i terminologia.

Donant qualsevol matèria (la q siga) ja estic donant llengua.Hi hauria d’utilitzar una metodologia amb la qual, donant c. del medi (p. ex.) puguera donar-se lectura comprensiva… donant ed. física, explicant normes d’un joc, augmenta la comprensió oral… amb un problema de matemàtiques fem lectura comprensiva… etc…: Globalització.

El mestre ha de ser conscient del potencial que té per a donar llengua. No podem deixar l’ensenyament de les llengües només als mestres de llengües (poques hores (capacitats reduïdes).

LE: No sols integració de la llengua estrangera com a àrea. Plantejament comunicatiu: parlar tot en anglés:

- Salutació- Rutines- etc.

…tractant que no hi haga una traducció, sinò una integració.UNITAT 3: ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE.

3.1. MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜE:

Un MODEL EDUCATIU, per a una societat amb dues lleng., amb una LLENG. MINORITZADA pot...:

model objectiu destinatarisCOMPENSATORI o de

TRANSICIÓQue la lleng. dominant esdeviga, com més prompte millor, l’única lleng. vehicular de l’ensenyament i que la llengua subordinada quede com a materia d’estudi o desaparega.

només els parlants de la lleng. minoritzada

de MANTENIMENT Que la llengua minoritzada siga estudiada com a matèria i utilitzada com a lleg. vehicular de l’ensenyament només per a l’alumnat q la té com a lleng. materna, però no pels usuaris de la lleng. dominant.

gestos, imatges, cançons…

acceptar-lamarginar-la

només com a assignatura

també com a vehicle d’instrucció

per a abandonar-la després

per mantenir-la

0

educació MONOLINGÜE

només per parlants lleng. minoritzada

per a tots (lleng. minorit. i lleng domin.)

MODEL COMPENSATORI

O DE TRANSICIÓ

MODEL DE MANTENIMENT

MODEL D’ENRIQUIMENT

educació BILINGÜE

PROGRAMES

PEV(enseny.

en valencià)

PIL(immersió)

PIP(incorp. progre.)

d’ENRIQUIMENT(a la nostra comunitat)

Object.: Crear usuaris competents a les dues

llengües.

Que les dos lleng. en contacte siguen estudiades com a matèria i utilitzades com a lleng. vehiculars de l’ensenyament pels dos col·lectius de parlants: els de la lleng. minoritzada i els de la lleng. dominant.

tota la comunitat

3.2. PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE AL SIST. ED. VALENCIÀ:

PROGRAMES D’ED. BILINGÜE:

El model d’ensenyament bilingüe d’enriquiment pretén que l’alumne assolisca una competència ling. per igual en qualsevol d les dues llengües i una conducta psicosocial positiva de tolerància.

Els PEBs articulen factors referits a......l’àmbit curricular (ús vehicular de les 2 lleng.)...l’àmbit d’ús social, administratiu i acadèmic de les llengües del centre.

I també tenen en compte les CONSEQÜÈNCIES d’aquests factors en......l’àmbit organitzatiu del centre.

CLASSIFICACIÓ DELS PEBS EN EL SIST. ED. VALENCIÀ:

La classificació del programes s’ha fet atenent:- al territori- a la lleng. base d’aprenentatge i- a la lleng. habitual dels alumnes.

A. TERRITORIS DE PREDOMINI LING. CASTELLÀ:- valencià com a àrea.- en cas de voler incorporar-se a un prog. d’ed. bilingüe,

hauràn de partir primer de la voluntat manifestada de les famílies.

B. TERRITORIS DE PREDOMINI LING. VALENCIÀ:

- PEV (ensenyament en valencià)

- PIL (inmersió)

- PIP (incorporació progressiva)

alumnes majoritàriament VALENCIANOPARLANTS

- VALENCIÀ com a lleng. BASE a tota Ed. Infantil i Primària.

- CASTELLÀ com a ÀREA des del principi.

Continua coherentment en ESO, on la major part de les àrees no ling. són en valencià.

alumnes majoritàriament CASTELLANOPARLANTS

- VALENCIÀ com a lleng. BASE a tota Ed. Infantil i Primària.

- CASTELLÀ com a ÀREA des de 3er curs.

- a partir d opció voluntària de les famílies i amb metodología específica.

-CASTELLÀ base d’aprenentatge.

-Mínim legal, C. DEL MEDI en VALENCIÀ des de 3er de Primària.L’ESO garanteix continuitat des

de Primària.Valencià com a lleng. vehicular en una part de les àrees no ling.

PROGRAMA D’EDUCACIÓ BILINGÜE ENRIQUIT:

Incorporació voluntària d’una lleng. estrangera com a lleng. vehicular des de 1r curs a qualsevol centre de la c. valenciana. (Orde de 30 de juny de 1998. –DOGV núm. 3258 de 14 de juliol de 2998).

Partirà de la voluntat previament manifestada pels pares o tutors...

Anexe:DOGV – núm. 3047. (1997.07.31).

3. Règim de funcionament.3.1. Projecte educatiu de centre.(...) Anàlisi prèvia des necessitats específiques de l’alumnat i del context escolar, socioeconòmic, cultural i socioling. del centre i en el marc del progr. d’ed. biling. que aplique.3.1.1. Pla de Normalització Ling. Dins del PEC (apartats):

a. objectiusb. actuacions en cada àmbit d’intervenció )ADMINISTRATIU I SOCIAL – ACADÈMIC O DE GESTIÓ PEDAGÓG. – INTERRELACIÓ AMB LÈNTORN SOCIOFAMILIAR – INTERACCIÓ DIDÀCTICA)c. temporitzaciód. criteris d’avaluació del pla

3.1.2. Programes d’ed. bilingüe:(...)El projecte ed. inclourà el disseny particular de cada un dels progr. d’ed. biling. que aplique el centre....El centre elaborarà el disseny particular del programa d’ed. biling. (...) ...Proposta comunicar-la al consell escolar del centre i al municipal (...)...En el progrs. d’ed. biling. tot el material escolar de les àrees que utilitzen el valencià com a lleng. vehicular, estarà en valencià.

DPP (Disseny Particular del Programa):

Document fonamental en la planificació educativa, perquè:

- És la concreció i contextualització un PEB determinat a la realitat de cada centre.- És el nucli previ dels instruments d’organització i gestió educativa per a un termini mitjà i llarg:

el PC –projecte curricular–, el PNI –prog. normat. lingüíst.– i el RRI –reglament de règim intern–.

- Permet que l’administració ed. tinga coneixement de la situació de l’ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.- Permet la dinamització i la promoció de l’ús vehicular del valencià entre els diferents col·lectius de la com. educat. de cada centre.

- Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l’ús del valencià com a lleng. vehicular, a tenir en compte en la resta d’aspectes del PEC.- S’elabora abans del PC i s’ha d’aprovar pel Consell Escolar

i ha de permetre debat de decisions referents a l’ús vehicular del valencià.

Quins centres han d’elaborar el DPP?

a. Tots els de poblacions de predom. ling. valencià i els de predom. castellà que apliquen algún PEB.b. Els centres de BUP i FP de poblacions de pred. ling.

valenc. i els d’ESO, BUP o FP de poblac. de pred. ling. castellà, si apliquen un PEB podràn elaborar-lo en el marc

del PANL (pla anual de normalització ling.)

Assesorament de DPP.

Per a elaborar-lo s’ha de sol·licitar col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Ed. i Política Ling.

Contingut del DPP.

DISSENY PARTICULAR DEL PROG. PIV/PEV:A. Objectius grals. del currículum prescriptiu del

nivell, contextualitzats a la realitat educat. del Centre i les exigències del Programa.

A.1. Obj. infantilA.2. Obj. primàriaA.3. Obj. ESO

B. Proporció d’ús del valencià i del castella com a lleng. d’instrucció. (...)

C. Moments i sequència d’introducc. sistemàtica de la lectoescriptura en valencià i castellà.

D. Tractament metodològic del valencià, castellà i lleng. estrangera.

·Com àrees ling.·Aspectes metodològics tractament val i cast. com a lleng. d’instrucció.·Tractament alumnes q necessiten atenc. individual per baixa competència en alguna de les llengües.·Aspectes metodològico-organitzatius. Distribució d’espais i temps.

E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i q necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les lleng. oficials.

DISSENY PARTICULAR DEL PROG. D’IMMERSIÓ LING.:A. Objectius grals. del currículum prescriptiu del

nivell, contextualitzats a la realitat educat. del Centre i les exigències del Programa.

A.1. Obj. infantilA.2. Obj. primàriaA.3. Obj. ESO

B. Proporció d’ús del valencià i del castella com a lleng. d’instrucció. (...)

C. Horari de les diferents àrees en els diferents cicles.

D. Moments i sequència d’introducc. sistemàtica de la lectoescriptura en valencià i castellà.

E. Tractament metodològic del valencià, castellà i lleng. estrangera.

·Com àrees ling.·Aspectes metodològics tractament val i cast. com a lleng. d’instrucció.·Tractament alumnes q necessiten atenc. individual per baixa competència en alguna de les llengües.·Aspectes metodològico-organitzatius. Distribució d’espais i temps.

F. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i q necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les lleng. oficials.

3.2. DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA (CONT.)PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:

FINS I INTENCIONS EDUCAT.

DISSENY PARTICULAR DEL

PROGRAMA(PEV, PIL, PIV)

PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

CRITERIS BÀSICS:-organitz. centre-participac. diversos estaments.-coordinació entre el centre i els serveis municipals.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERIOR.

PEC PGAÚS PNL PANL

Valoració del PANLENSENYAMENT DPP Situació Annual del DPP

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA en un CENTRE d’INFANTIL o PRIMÀRIA:

Normalització = procés on una lleng. minoritzada pot arribar a totes les situacions socials que fins aleshores eren reservades a la lleng. dominant.

Perquè una lleng. viu quan els parlants fan ús d’ella:Les lleng. s’aprenen millor dins de contextos comunicatius.Gran importància PRESÈNCIA DE L’ÚS DEL VALENCIÀ EN L’ÀMBIT ACADÈMIC, ADMINISTRATIU I DE L’ENTORN SOCIAL d’un centre educatiu.

- Una lleng. està normalitzada quan òmpliga tots els àmbits d’ús (formals e informals).- Procés normalitzador necessari quan una comunitat pateix una situació que dificulta i que inclús no deixa realitzar un ús normal de la lleng. pròpia.- No és un procés espontani, demana una decisió i una voluntat, i una sèrie de mesures per part d’una comunitat.- Cal portar a terme diverses actuacions lingüístiques, legals... i tota una sèrie d’incidències en el cos social.

A. Actuacions ling.:

a. Normativització de la lleng. (codi ortogràfic, còrpus lèxic, diccionari i gramàtica q permeta utilitzar la lleng. com a vehicle d cultura).

b. Estudis tècnics (q establisquen els diversos vocabularis i llenguatges específics).

B. Actuacions legals:

a. Legislació de discriminació positiva q potencie la recuperació de la lleng. en tots els àmbits d’ús.b. Legislació que permeta l’ensenyament generalitzat de i en

la lleng. minoritzada.

C. Actuacions el el cos social:

a. Afavorir canvi d’actituts sociolingüístiques i psicolingüístiques reticents o negatives al procés d’igualdat lingüística.b. Potenciar la creació i difusió d’un estàndard a través de l’escola, els m. de comunicació, els escriptors, els professionals, etc.

B i C: messures bàsiques per a una societat que pretenga normalitzar la seua cultura →grau de consens.

Totes aquestes actuacions consensuades per la societat ling.= política educativa.

El centre educatiu com a unitat d’intervenció:

NORMALITZAR UN CENTRE: fer possible que el valencià siga llengua d’ús habitual en totes les activitats.

SUPOSA PLANIFICACIÓ:1er pas: ANÀLISI DEL CENTRE COM A UNITAT D’INTERVENCIÓ.Configuració dels espais/sectors on cal canviar la llengua d’ús.

El centre està dins d’un

I configurat per 4

ENTORN SOCIAL

·ADMINISTRACIÓ·MUNICIPI·BARRI·FAMÍLIA

ÀMBITS D’ÚS

·ADMINISTRATIVA DEL CENTRE.·GESTIÓ PEDAGÒGICA.·INTERACC. DIDÀCTICA.·INTERRELACIÓ AMB L’ENTORN SOCIOFAMILIAR.

dins de cada àmbit, diferents SECTORS D’ACTUACIÓ

PNL: PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:

ORIENTACIONS GENERALS PER A ELABORAREL PNL I ELS PANLs (anuals).(Decisions que pren el centre en 2 ÀMBITS):

A. Ensenyament del valencià com a ÀREA i ús com a LLENGUA D’INSTRUCCIÓ:

·PCC (proj. curric. centre)·DPP (disseny part. del progr. q s’aplica)

B. Ús en la vida acadèmica, administrativa i social del centre:·PNL

PNL: Elements-guia:

1. Recollida d’info:DADES SOCIOLING. FIABLES.Analitzar la realitat per a prendre mesures adequades (fitxeta).

2. Objectiu bàsic de tot el procés:NORMALITZACIÓ PLENA DEL CENTRE.Que es puga utilitzar el valencià en qualsevol àmbit.

3. L’abast del Pla:ABRAÇAR TOTS ELS ESPAIS D’ACTUACIÓ I SECTORS DEL CENTRE. Establir objectius concrets.(butlletins, factures, cartes...)

4. Estratègies d’actuació:ESPECIFICAR LA METODOLOGIA D’ACTUACIÓ.

5. Els agents:TOT EL PROFESSORAT HA DE SER RESPONSIBLE DE LA SEUA APLICACIÓ (involucrar-se).

6. Els recursos.

que el valencià siga habitual en tots els àmbits