tema ii.1.3 1a part
DESCRIPTION
Power point Tema II La sessióTRANSCRIPT
II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió
Com sabem si una sessió està controlada?
Si s’assoleixen els objectius
Existeixen un seguit de factors que incideixen en què una classe funcioni per si sola:
II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió
A. Relatius als alumnesB. Relatius al professorC. Relatius al temps de pràcticaD. Relatius a les regles de comportamentE. Relatius a la posició del professorF. Relatius a la gestió de la disciplinaG. Relatius a la motivació H. Relatius a l’ús de recursos i materials didàctics
II.1.3. Organització i control de II.1.3. Organització i control de la sessióla sessió
A. Relatius als alumnes. Característiques diferencials dels
alumnes.
Cada persona és única i complexa.
Cal evitar catalogar
Avaluació inicial important
A. Relatius als alumnes.
Característiques individuals dels alumnes:
El nivell de desenvolupament motor
Canvis biològics i psicològics
que afecten el rendiment motor
Experiència prèvia
Motivació
A. Relatius als alumnes.
Diferències individuals a dos nivells:
• Nivell de desenvolupament de l’habilitat motriu
• Nivell de desenvolupament de la condició física
Això pot comporta l’existència d’un alumnat molt heterogeni
B. Relatius al professor
Factors condicionants:
• Actitud cap a la professió
• Actitud respectuosa per les persones i els seus interessos
• Aptituds relacionades amb l’especialitat
• Aptitud comunicativa
• Imatge del professor
• Credibilitat i sinceritat
• Saber motivar
• Altres: edat, sexe, alçada, corpulència, to de veu…
C. Relatius al temps de pràctica
+ temps d’activitat - comportaments inadequats
Possibles períodes d’inactivitat:
Quan P col·loca material
En files d’espera
En jocs d’eliminació
En treballs en grup, quan un alumne “ja ha fet prou”
Quan P s’absenta de classe
Explicacions molt llargues
Quan P corretgeix a un altre A
C. Relatius al temps de pràctica.
Exemple d’accions per temps d’activitat:
Acció: Intentar que tothom estigui treballant: joc reduït, estacions, dues activitats
paral·leles
(En les files d’espera)(En les files d’espera)
Acció: col·locar el material abans de l’activitat
(Mentre el professor està col·locant el material)(Mentre el professor està col·locant el material)
C. Relatius al temps de pràctica.
Important evitar les files quilomètriques.
C. Relatius al temps de pràctica.
Exemple d’accions per temps d’activitat:
Acció: Delegar a algú la feina a realitzarDeixar responsables de grup
(Quan el P ha d’absentar-se)(Quan el P ha d’absentar-se)
Acció: Cercar estratègies per no eliminar Eliminacions temporals
(En jocs d’eliminació)(En jocs d’eliminació)
C. Relatius al temps de pràctica.
Exemple d’accions per temps d’activitat:
Acció: Assegurar-nos que tothom té feina i treballaBatudes visuals
(Quan el P fa un feedback de correcció individual)(Quan el P fa un feedback de correcció individual)
Acció: Evitar informació reduntant Introduir la informació progressivament
(Explicacions llargues)(Explicacions llargues)
C. Relatius al temps de pràctica.
Altres possibles accions:
Mantenir l’atenció de l’A quan s’explica
Un cop tot entès i iniciada la pràctica correctament, feedbacks o altres qüestions
Estimular amb FEEDBACKS Controlar proporció alumnat en acció
Batudes visuals per tenir una visió de treball del grup.Si pocs A treballant diferents opcions:
Comentari sobre l’organització Feedbacks individual a la persona que no treballa El·lusions directes
Acabar les tasques a temps
D. Relatius a les regles de comportament.
És important establir una sèrie de regles. Faran referència a comportaments en el
vestuari, utilització del material, temps per a diferents activitats (puntualitat, vestuari, dutxa...).
D. Relatius a les regles de comportament.
A l’hora d’establir regles és aconsellable:
Explicar i justificar les regles: Els A les respectaran més si les comprenen i accepten
Establir les justes (no masses) Presentar-les de forma positiva En determinades situacions, es pot pactar la regla,
modificant-la en el cas que els A aportin alternatives vàlides
Aconsellable per millorar el control establir un sistema de senyals clara.
Ex: toc de xiulet o cridar STOP per parar l’activitat
E. Relatius a la posició del professor El professor ha de ser conscient de la seva
posició durant la sessió.
Fora del grupFora del grupEl P es col·loca en una posició des de la qual controla a tothom. Ex:
informació inicial (tot A davant) demostració batudes visuals
Dins del grupDins del grupSituació no tan favorable pel control de grup. Ex:
Feedback individualsQuan fem de dinamitzadors per motivar el grup
E. Relatius a la posició del professor
E. Relatius a la posició del professor
Quan es vol donar informació inicial: Formació Semi-Circular.
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
F.1. Causes de les conductes desviades o no previstesF.1. Causes de les conductes desviades o no previstes
InternesInternes
produïdes produïdes per la interacció a la classe. P pot intervenir per solucionar-les.
ExternesExternes
causa de la conducta no té a veure amb la dinàmica de la classe. solució per sobre de les possibilitats del P cal un treball en equip per a solucionar-los (companys, pares,
directiva...)
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
Possibles causes de tals conductes:
InternesInternes
Falta d’adequació de l’ensenyament Falta de motivació dels alumnes Conflictes interns amb els alumnes Inseguretat del docent
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
ExternesExternes
Per l’ambient social on es mou l’alumne. Per diferències físiques o psíquiques Per problemes afectius Per tenir grups massa nombrosos (ratio).
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina.
F.2. Conductes no desitjadesF.2. Conductes no desitjades
En els apartats anteriors hem vist algunes de les formes
d’evitar conductes no desitjades:
• Augmentar el temps de pràctica
• Regles de comportament a classe
• Batudes constants amb la mirada
• Activitats motivants
• Crear un bon clima a la classe
• No deixar els alumnes sols
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
Conductes no desitjades habituals:
Parlar quan parla el professor
No realitzar la tasca encomanada pel professor
No respectar el material o les instal·lacions
No respectar els companys
Posar en perill la pròpia seguretat
Posar en perill la seguretat dels companys
No respectar els horaris
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
F.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjadesF.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjades
LleusLleus
IgnorarIgnorar el comportament inapropiat si no és important Tallar Tallar el comportament sense pertorbar l’activitat
(mirada, gest, proximitat física, ...)
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina.
Greus Greus
Cal una Cal una intervenció directaintervenció directa
Cridar a l’A pel seu nom i cognoms, corregint el
comportament i demanant-li que pari
Recordar als A les regles de comportament
Tenir una entrevista personal en la qual farem
raonar a l’A sobre el seu comportament
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina.
Intervencions no aconsellablesIntervencions no aconsellables
Amenaçar
Llençar un atac personal contra l’A
Ridiculitzar l’A
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
Accions més dures:Accions més dures:
El CàstigEl Càstig
És aconsellable no abusar-ne
Augmenta el nivell de tensió
Cal utilitzar-lo en comportaments inapropiats repetits i
com a penúltim recurs
Cal castigar quan l’A no intenta millorar el seu
comportament
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
És aconsellable:
Advertir prèviament del càstig (advertir de la conducta no
desitjada i de la conseqüència)
Intentar no improvisar-lo
Castigar el comportament, no la persona
Readmetre el castigat partint de zero
És interessant suprimir algun privilegi o quelcom
agradable per l’alumne. Ex: no deixar que jugui al joc
final.
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
És aconsellable:
Intentar relacionar el càstig amb la falta
Ex: maltractar el material – recollir i endreçar-lo tot
Que el càstig sigui proporcional a la falta
No castigar amb accions que ja tenen sentit per elles
mateixes. Ex: fer flexions, carrera contínua)
No perjudicar a tot un col·lectiu per castigar a un sol A.
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
Expulsió de classeExpulsió de classe
Adoptar-la en casos extrems
Quan el P és incapaç de trobar una solució
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
Consideracions finalsConsideracions finals
Cap de les actuacions plantejades serveix per
aprendre. Serveixen per eliminar les conductes
no desitjades
Només s’aprèn amb el reforç positiu
(reconeixement, premi, nota positiva,
palmoteràpia)
F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina
Consideracions finalsConsideracions finals
És important reforçar qualsevol aproximació a la
conducta desitjada
Actuacions i reforços positius, cal proporcionar-
los immediatament després de la conducta,
perquè l’A associï els dos elements
Sol·lucionar conflictes quan tothom està calmat
Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)
1. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR COMPORTAMENTS APROPIATS
INTRODUCCIÓ
Un professor ha de ser precís i sistemàticprecís i sistemàtic, també en la gestió de la disciplina.
Cal evitar reaccionar de manera negativa o excessivament correctiva amb els alumnes i reconèixer
també el bon comportament i reforçar-lo.
És aconsellable fer un bon disseny de sessions, la qual cosa ajuda a mantenir la motivació,
dissuadint els comportament inapropiats i creant un clima de treball el més agradable possible.
L’abús del càstig i l’amenaça de càstig no afavoreixen al manteniment d’un bon clima de treball.
No obstant, ensenyar bé no és garantia d’evitar totalment els comportaments inadequats.
L’autor proposa algunes tècniques per produir bona disciplina, altes proporcions de temps de
compromís motor i un clima d’aprenentatge agradable.
Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)
Molts alumnes no es comporten adequadament per falta de maduresa.
PRINCIPI DE LA MENOR INTERVENCIÓ: Cal fer el mínim possible per aconseguir que es realitzi
el treball (Si ni ha prou amb reforç positiu, no cal més)
TÈCNIQUES GENERALS PROPOSADES
REGLES I DIRECTRIUS CLARES I PRECISES
EXPECTATIVES ELEVADES PERÒ REALISTES
REFORÇOS FREQÜENTS I APROPIATS:
Felicitació sincera, entusiasta, immediata, precisa, remarca la importància, no compara
amb altres, es valora l’èxit de l’esforç i l’habilitat en qüestió, inclou expectatives d’èxit i
millora.
INTERACCIONS NO VERBALS EFICACES I POSITIVES
COMUNICACIONS PÚBLIQUES O PRIVADES
Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)
2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS
Calen recursos i estratègies clares per reorientar la conducta inapropiada combinats amb el reforç
positiu.
ESTRATÈGIES PROPOSADES
ÚS DE TOCS D’ATENCIÓ DIRECTES I EFICAÇOS: Han de ser clares, contundents i aplicades al
moment exacte. (evitar severitat desmesurada)
Verbal: Cal esmentar què està mal fet.
No verbal: contacte visual o proximitat física
ELIMINAR ELS COMPORTAMENTS QUE BUSQUEN CRIDAR L’ATENCIÓ. Cal ignorar-los,
allunyar-se de l’A i fer reforç positiu a comportaments adequats.
SER CONSTANT AL IGNORAR UN COMPORTAMENT TOLERABLE. El límit entre allò tolerable i
allò que no ho és cal que sigui sempre el mateix
Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)
ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATSESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS
ÚS D’ESTRATÈGIES DE CÀSTIG ESPECÍFIQUES I EFECTIVES
El càstig ha de ser proporcional al mal comportament.
REFORÇ PER OMISSIONS. Reforçar l’omissió d’una conducta inapropiada (donar
gràcies, punts, privilegi quan s’acumulen punts).
PRÀCTICA POSITIVA. Comportament apropiat un determinat número de vegades.
MANTENIR APARTAT L’ALUMNE. Exclusió temporal (ha d’agradar l’activitat física)
Temporitzades
PÈRDUA DE LA RECOMPENSA: temps de pràctica, punts, privilegis. (comparació amb
les multes de trànsit)
SUBSTITUIR PUNICIÓ PER ALTRES MITJANS CONSTRUCTIUS.
Reforçar un comportament alternatiu a l’inadequat
Reforçar un índex menor d’infraccions
Reforç per omissions
Article sobre gestió de la disciplina
3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT
Cal aplicar estratègies més dràstiques quan el grup no està sota control. EXEMPLES:
PROCLAMACIONS DE BON COMPORTAMENT. Hi ha de constar el comportament a assolir i la
recompensa a guanyar.
CONTRACTES DE BON COMPORTAMENT. Busquen l’autocontrol de l’A.
JOCS DE BON COMPORTAMENT Protocol: 4 grups, marcar objectius mínims i forma de puntuació,
posar CD on hi ha senyals sonors i valorar en el moment que marca, totalitzar els punts, penjar els
resultats. Si un equip perd dos punts consecutius, discuteixen si prenen mesures sobre persones
concretes. Variants: Aplicar-ho a tot el grup classe. Exemple: guanyar: un dia d’esport lliure.
Progressió: reduir la freqüència de controls o endurir els criteris de puntuació.
SISTEMA DE FITXES: Premiar els comportaments adequats amb fitxes. Fer un barem de número de
fitxes i recompensa. Recompenses en EF: reconeixement públic, elecció d’activitats, temps extra
d’educació física, sortides o privilegis.
Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)
4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA
Cal cercar l’assoliment d’objectius sobretot a LLARG TERMINI i aplicables a la vida en
SOCIETAT actual, com és el fet d’ESTABLIR UNA RELACIÓ MADURA amb els
companys, la matèria i l’escola en general.
Això precisa temps, paciència i instrucció acurada (adquirir bons hàbits de
comportament no és fàcil en alguns casos)
Els A han de rebre un traspàs de responsabilitats a més de llibertat (treball autònom) a
mesura que es van fent grans i responsables
Per reduir els comportaments inapropiats cal aplicar els principis d’especificitat,
consistència i canvi gradual.
És recomanable potenciar el comportament cooperatiu per obtenir un millor ambient de
treball.
G. Relatius a la importància de la motivació
Què és la Què és la motivaciómotivació??
Allò que ens mou a actuar
Allò que ens empenta a l’acció
G. Relatius a la importància de la motivació
La direcciódirecció i la intensitatintensitat amb la que realitzem una acció
DireccióDireccióes refereix a l’atracció que un individu sent envers per certes situacions o objectius a assolir.
Intensitat Intensitat es refereix a la quantitat d’energia o d’implicació
que una persona utilitza per assolir els objectius proposats en una situació determinada.
G. Relatius a la importància de la motivació
Exemple 1Exemple 1
Direcció
Un jove del Bages està motivat per matricular-
se i aprendre molt en el CGFS d’animació
d’activitats físiques i esportives
G. Relatius a la importància de la motivació
Intensitat Intensitat El mateix jove assisteix al curs (s’aproxima a una situació) però sense invertir gaire esforç (està dormint a la cadira de l’última fila a la classe de metodologia).
Aquest jove no té una motivació òptima per aconseguir el seu objectiu: aprendre
G. Relatius a la importància de la motivació.
Exemple 2Exemple 2
Direcció
Un nen del Bages està motivat per
aprendre a jugar a bàsquet en un
campus recreatiu d’estiu.
G. Relatius a la importància de la motivació.
IntensitatIntensitatEl mateix nen participa activament
durant totes la sessions del campus.
Aquest jove té una motivació òptima per assolir el seu objectiu: aprendre a jugar a bàsquet.
G. Relatius a la importància de la motivació
Què és estar motivatestar motivat??
Estar motivat suposa el desigdesig d’assolir
certs objectiusobjectius, esforçant-se al màximmàxim
perquè així sigui.
G. Relatius a la importància de la motivació
Quan els A estan motivats:
Arriben puntuals
Participen activament en les tasques proposades amb la
voluntat de progressar
Respecten les normes
Expressen satisfacció al final de la sessió
Pregunten què es farà a la classe següent
Escolten les explicacions
Parlen del què es fa fora de classe
G. Relatius a la importància de la motivació
Piràmide de Maslow (1943)
G. Relatius a la importància de la motivació
Piràmide de Maslow (1943)- Teoria psicològica presentada a l’obra Una teoria sobre la motivació
humana.
- Segons aquesta, s’estableix una relació de jerarquia entre els diferents
nivells de necessitats.
- Les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de la
persona.
- Només les necessitats fisiològiques són innates. Les altres sorgeixen
amb el temps.
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats fisiològiquesNecessitats fisiològiques
Busquen mantenir l’homeostasi (referent a la salut)
- Necessitat de respirar, hidratar-se i alimentar-se
- Necessitat de mantenir l’equilibri de PH i temperatura
corporal
- Necessitat de dormir, descansar.
- Necessitat d’evitar el dolor.
- Necessitat d’estimar i ser estimat.
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats de seguretat i proteccióNecessitats de seguretat i protecció
Necessitat de:
- Seguretat física i de salut.
- Seguretat en estabilitat laboral, ingressos i
recursos.
- Seguretat moral, familiar i de propietat privada.
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats d’afiliació i efecteNecessitats d’afiliació i efecte
Relació amb el desenvolupament afectiu de la persona
- Associació (ser part d’una comunitat, família, grup
d’amics, organització social,...)
- Participació
- Acceptació
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats d’estimaNecessitats d’estima
Distingim entre dos tipus:
- Estima alta: respecte a un mateix.
Sentiments de autoconfiança, competència, fites personals,
independència i llibertat
- Estima baixa: respecte dels altres.
Necessitat d’atenció, apreci, reconeixement, reputació, estatus,
dignitat, fama, glòria, domini...
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats d’autorealitzacióNecessitats d’autorealització
Necessitats més elevades que permeten trobar un sentit a la
vida mitjançant el desenvolupament potencial d’una activitat.
Personatges històrics autorealitzats:
Thomas Jefferson, Mahatma Gandhi, Albert Einstein, Eleanor
Roosevelt, entre altres.
G. Relatius a la importància de la motivació
Maslow (1964) “Si dónes allò que la gent necessita, la gent et dóna allò que
necessites tu.”
Quines són les motivacions o necessitats motivacions o necessitats dels A?
Necessitats biogenètiques Necessitats de valoració social Necessitats de realització personal Necessitats de relació social
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats biogenètiquesNecessitats biogenètiques
Necessitat de moviment, de relax, de riure, de
jugar
Necessitat de sentir-se segur i confiat amb
l’entorn
Necessitat de curiositat, de novetat
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats de relació social Necessitats de relació social
Necessitat de comunicar-se
Necessitat de cooperar amb els altres
Necessitat d’assumir responsabilitats
Necessitat de ser solidari amb un grup
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats de valoració socialNecessitats de valoració social
Necessitat de ser percebut, reconegut i
valorat com a persona
Necessitat d’imitar, d’identificar-se amb
altres
Necessitat de comparar-se, confrontar-
se i superar als altres
G. Relatius a la importància de la motivació
Necessitats de realització personalNecessitats de realització personal
Necessitat de superar la por, d’assolir fites, de
superar obstacles
Necessitat de conèixer, comprendre i rebre
informació
Necessitat d’experimentar, trobar per si mateix i
produir alguna cosa personal
G. Relatius a la importància de la motivació
Tipus de motivacióTipus de motivació
Motivació Intrínseca
Motivació Extrínseca
G. Relatius a la importància de la motivació
Motivació interna o intrínsecaMotivació interna o intrínseca
Quan les finalitats/objectius d’un A estan
lligades a l’aprenentatge lligades a l’aprenentatge i es mou per
necessitats de realització personal
La motivació neix del propi individu.
Exemple: Un jove practica handbol perquè es diverteix, sent plaer
pel fet de jugar i aprendre’n.
G. Relatius a la importància de la motivació
Motivació externa o extrínseca
Quan les finalitats/objectius d’un alumne són
exteriors a l’aprenentatge i es mou per necessitats
de valorització social
Hi ha alguna cosa externa que mou l’individu a
realitzar una determinada activitat
Exemples: Un jove que practica handbol degut a la pressió que li fan els seus pares
Una noia que participa en una cursa perquè vol
guanyar un premi en metàl·lic.
G. Relatius a la importància de la motivació
Un dels nostres objectius com a dinamitzadors esportius serà
ajudar a cada A
a trobar motivacions per a la
pràctica continuada d’AF
G. Relatius a la importància de la motivació
ComCom podem motivar? podem motivar?
VVariarariar allò que faig per assolir els objectiusallò que faig per assolir els objectius
IImplicarmplicar als A en la presa de decisions, en el procés als A en la presa de decisions, en el procés
d’ensenyament aprenentatge, ...d’ensenyament aprenentatge, ...
PPremiarremiar reforçarreforçar
Considerar i atendre les Considerar i atendre les Necessitats dels ANecessitats dels A
V.I.P + necessitats dels alumnesV.I.P + necessitats dels alumnes
G. Relatius a la importància de la motivació
En qualsevol àmbit de treball esportiuEn qualsevol àmbit de treball esportiu
(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)
hem de buscar estratègies per motivar als nostres practicants: alumnes, jugadors, clients...
En l’àmbit educatiuEn l’àmbit educatiu
Jacques Florence (1986) ens proposa:
“Treballar en el punt de comunicació entre les motivacions dels A i els objectius educatius del P”
G. Relatius a la importància de la motivació
Cal considerar les finalitats que ajuden a Cal considerar les finalitats que ajuden a
motivar als Amotivar als A
Finalitats immediates Finalitats immediates (dins la mateixa sessió)(dins la mateixa sessió)
Cal presentar les tasques de manera que Cal presentar les tasques de manera que
l’A les percebi no com una obligació sinó l’A les percebi no com una obligació sinó
com un com un repterepte o habilitats necessàries per o habilitats necessàries per
seguir aprenent.seguir aprenent.
G. Relatius a la importància de la motivació
Finalitats en la continuïtat de l’aprenentatgeFinalitats en la continuïtat de l’aprenentatge (fora de la sessió)(fora de la sessió)
Caldria plantejar les tasques de manera que Caldria plantejar les tasques de manera que l’Al’A
senti plaer en repetir-les en un altre momentsenti plaer en repetir-les en un altre moment les valori com una millora de les seves les valori com una millora de les seves
qualitats motriusqualitats motrius trobi una utilitat pels estudis o l’ofici que trobi una utilitat pels estudis o l’ofici que
pretén realitzarpretén realitzar
G. Relatius a la importància de la motivació
Finalitats exteriors a l’aprenentatgeFinalitats exteriors a l’aprenentatge
L’A actua per raons externes a les tasques en L’A actua per raons externes a les tasques en si. si.
Ex:Ex:
perquè el P li demana o el pressionaperquè el P li demana o el pressiona perquè vol millorar la seva classificacióperquè vol millorar la seva classificació perquè espera un premiperquè espera un premi per complaure al P o pares i aconseguir la per complaure al P o pares i aconseguir la
seva aprovacióseva aprovació
G. Relatius a la importància de la motivació
Considerant les necessitats i finalitats que mou a l’A a actuar, parlem de...
Motivació intrínsecaMotivació intrínseca
Finalitats lligades amb Finalitats lligades amb l’aprenentatgel’aprenentatge
Necessitats de realització personal Necessitats de realització personal
Motivació extrínsecaMotivació extrínseca
Finalitats externes a l’aprenentatgeFinalitats externes a l’aprenentatge Necessitats de valoració social Necessitats de valoració social
G. Relatius a la importància de la motivació
Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques
Cal adaptar la dificultat de les activitats segons les característiques dels practicants per evitar la frustració i l’avorriment.
Cal cercar objectius ambiciosos però realistes en funció dels practicants).
Modificar les regles dels jocs i esports per augmentar l’acció i la participació dels practicants
G. Relatius a la importància de la motivació
Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques
Ser conscient de quines activitats agraden als practicants i proposar-les freqüentment.
Canviar d’activitat o proposar variants quan s’identifiqui una pèrdua d’interès per part dels practicants.
Utilitzar un reforç positiu per corregir errors:
G. Relatius a la importància de la motivació
1. Recordar a l’A quelcom que hagi fet bé.
2. Donar informació per corregir l’error
3. Donar-li ànims perquè ho torni a intentar.
Entrepà positiu
““Entrepà positiu” després d’un errorEntrepà positiu” després d’un error
G. Relatius a la importància de la motivació
Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques
Valorar també l’esforç i no només els resultats
Limitar la intervenció negativa de l’entorn proper (pares)
Ser entusiastes: escolta, somriu, interactua amb els A. Això ajuda a crear un bon ambient de treball
G. Relatius a la importància de la motivació.
I qui motiva al P? I qui motiva al P?
G. Relatius a la importància de la motivació
Marqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/es Marqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/es professionals. Ho començareu a ser en el professionals. Ho començareu a ser en el moment que us ho proposeu.moment que us ho proposeu.
No espereu a que ningú us doni permís per No espereu a que ningú us doni permís per brillar, només vosaltres us podeu concedir brillar, només vosaltres us podeu concedir aquest permísaquest permís
Si vosaltres sou bons/es, aconseguireu que Si vosaltres sou bons/es, aconseguireu que també ho sigui qui us envoltatambé ho sigui qui us envolta