degradació de la bellesa en l’arquitectura con-temporània de les parròquies de barcelona (1a...

41
DEGRADACIÓ DE LA BELLESA EN L’ARQUITECTURA CON- TEMPORÀNIA DE LES PARRÒQUIES DE BARCELONA Una reflexió de l’estètica des d’un enfocament històric

Upload: ferranminaya

Post on 16-Sep-2015

216 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

DEGRADACIÓ DE LA BELLESA EN L’ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA DE LES PARRÒQUIES DE BARCELONAUna reflexió de l’estètica des d’un enfocament històric

TRANSCRIPT

DEGRADACI DE LA BELLESA EN LARQUITECTURA CON-TEMPORNIA DE LES PARRQUIES DE BARCELONAUna reflexi de lesttica des dun enfocament histric

Ferran Muoz MinayaCurs 2014 - 2015-29-

La bellesa salvar el mn.LIdiotaIgor Dostoievski

ndex

Presentaci 4Introducci5Qu ens diu lEvangeli sobre la construcci de lEsglsia 5Jess posa la primera pedra 7El temple pels primers cristians 8LEsglsia i el patrimoni histrico-arquitectnic 9Passeig histric per larquitectura religiosa de Catalunya 9Arquitectura de lart romnic9Lestil llombard10Aparici de diversos estils arquitectnics nous10Arquitectura de lart gtic11Caracterstiques de larquitectura gtica 12Reflexi sobre el passat i el present de la nostra histria 13Alguns exemples de parrquies contempornies de Barcelona 14Referents histrics de la Barcelona contempornia 18El sagrat i larquitectura 18Conclusi 19

PresentaciAquest treball neix com a fruit dun interrogant per-sonal, un interrogant que em demanava una explicaci, si ms no, una reflexi: un perqu al gir produt en la bellesa[footnoteRef:1] de moltes parrquies de nova creaci a Barcelona.[footnoteRef:2] Amb el temps mhe adonat que no es tracta noms dun neguit individual, sin duna qesti compartida per ms persones, i daltres que, sense ser conscients, tamb la comparteixen, posar un exemple: s freqent que a hom, quan est al carrer davant de la porta de la parrquia, se li apropi alguna persona preguntant: hi ha una esglsia a prop?.[footnoteRef:3] Recordo que la primera vegada em va passar quelcom semblant, vaig haver de llegir el full dhorari del despatx parroquial ex-posat al plaf exterior per assegurar-me que es tractava duna esglsia. Aquest fet rarament passar davant duna esglsia gtica o romnica, certament millor integrades en la societat i en lespai cvic den. Encara es produeix un fet que transcendeix a la primera impressi, es tracta del mo-ment dentrada a linterior, tal vegada s ms decebedor que lexterior. Com a resultat, es dna un temple desflorit de qualsevol esttica que inspiri a lespiritualitat, convertint-se en una sala freda i desangelada. [1: Parlant de manera menys lleugera, em refereixo al canvi de lestil arquitectnic. Per aquest no pretn ser un exercici de crtica arquitectnica, per aquest motiu senfocar la qesti des duna reflexi esttica, concepte que haurem de definir.] [2: Ens referim a les parrquies creades a Barcelona a partir de la segona meitat del segle XX.] [3: Aquest fet pot ser causa de la falta de formaci dart religis en lactualitat o a la incongruncia de larquitectura dels temples religiosos en el nostre entorn.]

Des dun enfocament histric de larquitectura reli-giosa a Catalunya, es realitzar una reflexi sobre la degra-daci que sha donat al nostre pas vers lesttica en les par-rquies de nova creaci. Si donem per fet que larquitectura religiosa, com a expressi de la fe compartida per una comu-nitat de creients, ha destar estretament lligada a la teologia i a la manera de concebre, expressar, viure i entendre aquesta fe; aquest raonament ens portar a la segent tesi: el fona-ment de la teologia catlica actual a Catalunya es veu reflectit en larquitectura religiosa dels temples de nova creaci. Aquest fet es pot contrastar de manera histrica analitzant parallelament els canvis arquitectnics que shan anat succeint al nostre territori amb la manera de viure i expressar la fe segons la pastoral portada a terme pel bisbat. El perqu daquesta tesi deriva de la suposici que a Barcelona els temples de nova creaci han estat duts a terme per lAjun-tament i el Bisbat[footnoteRef:4], el primer aprova segons la normativa un projecte que el segon proposa. I si el bisbat, amb el seu arquitecte (expert en arquitectura religiosa), proposen aquests temples desangelats i freds, podem deduir que aquests agents reflecteixen la cosmovisi actual que es vol projectar des dels bisbats. Daquesta manera, amb les seves representacions del que han de ser els temples religiosos, ens assenyalen la direcci cap a la que hem de mirar, s a dir, la manera de sentir la religi promoguda des de la jerarquia ms allunyada del poble i que, a travs de la construcci dels temples, imposa de manera directa a la comunitat de base. [4: Elevat a la categoria darquebisbat des de lany 1964.]

*-*-*IntroducciMirant la histria de la humanitat podem comprovar com les manifestacions ms profundes dels pobles han estat sempre lart i la religi. Ja els pobles ms primitius eren religiosos[footnoteRef:5] i sentien la necessitat dexpressar les seves creences, plasmant aquestes, en les que sn les primeres mostres dart de la histria. s per aquesta necessitat dexpressi de lexperincia religiosa, que ens atrevim a dir, que no sentn lart[footnoteRef:6] deslligat de la religi. Aquest ser un motiu pel qual podem afirmar que larquitectura religiosa no obeeix noms a un concepte de funcionalitat de lespai (ms purament prof), sin que, com a expressi duna vivncia religiosa, i a travs de la mateixa expressi arquitectnica entesa com un art, senvia un missatge al poble, un missatge que acaba condicionant la manera dentendre la vivncia en el nostre cas la cristiana de les futures generacions que, des del seu inici de la vida en comunitat, estaran exposades a uns temples freds i desangelats que anorreen lespiritualitat que hauria de despertar la casa de Du. El teleg de la bellesa, Hans Urs von Balthasar, no entendr la teologia deslligada de la bellesa, i lexpressar com lnica cincia que pot tenir per objecte el transcendental bellesa.[footnoteRef:7] Pot-ser, aquest plantejament metafsic de Balthasar es desvia molt del nostre tema a tractar, per ens serveix per fixar la direcci de la nostra reflexi destudi: la teologia deslligada de la bellesa par-lant de manera molt vaga s un pur tractat de filosofia moral. Ser, doncs, la bellesa que, travessant el logos del discurs, crear en el creient una catarsi: sense bellesa no hi ha amor, sense amor no pot haver-hi fe; expressant-nos amb altres paraules: sense bellesa no hi pot haver reflexi teolgica. Larquitectura religiosa ha destar cridada per aquesta reflexi teolgica de la bellesa s a dir, lesttica i ha de compartir lexpressi de la fe viscuda en comunitat. Per aquest motiu, quan larquitectura es desentn de la vivncia religiosa i es centra en la funcionalitat ms purament funcional i profana, deixant de banda la reflexi sobre la bellesa i el sentit de lespai sagrat, desapareix lelement esttic que interpella a la realitat ms espiritual de la persona. [5: Lantropologia explica com els pobles ms primitius guardaven culte als morts, fet que demostra que sinterrogaven sobre el ms enll. s per aquest motiu que parlem de lhomo religiosus. Es pot dir duna altra manera: existeix religi sempre que es descobreixen vestigis humans, s a dir, all on hi ha civilitzaci.] [6: Art ents com expressi ms profunda de lsser hum.] [7: Hans Urs von Balthasar, Gloria: una esttica teolgica. La percepcin de la forma, vol. 1, Encuentro, Madrid, 1985, p. 68.]

Per concloure aquesta introducci, apuntarem una idea ms al respecte de la reflexi que volem realitzar. Resultar un tret evident de la nostra histria, observar com sha anat produint, en la manera de concebre la realitat, una separaci gradual entre el coneixement sensible de lesttica i el coneixement ms purament intelligible. Separaci que dur a terme un trencament definitiu de la relaci entre esttica i realitat. Lesttica ja no servir per copsar la realitat. En aquest punt rescatem la teoria de Xavier Zubiri que ens parla de la intelligentia sentientem[footnoteRef:8] com una manera dentendre la realitat; que es copsa grcies tant a un coneixement sensible, com a un dintellecci. Tots dos actuen a la vegada en un mateix moment. No es tractar, doncs, dun problema cognoscitiu, sin dontologia mundana[footnoteRef:9]. Si es deixa de banda la sensibilitat a lhora de construir un temple religis, la realitat resultant mancar dautenticitat, s a dir, de bellesa. [8: Xavier Zubiri, Inteligencia sentiente: inteligencia y realidad, 5. ed., Alianza Editorial, Madrid, 1998.] [9: Aquest concepte dontologia compartit per Balthasar i Zubiri marca el seu horitz en el mn, allunyant-se del concepte ms clssic que entenia lontologia com una visi del tot ms metafsica. Sant Pau en els Fets dels Apstols (captol 17) ens explica que lhome s capa de cercar Du a partir de les coses creades per Ell, de la realitat mundana. ]

*-*-*QU ENS DIU LEVANGELI SOBRE LA CONSTRUCCI DE LESGLSIA I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificar la meva Esglsia, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.(Mt 16,18) Jess posa la primera pedraQu s pot dir davant daquestes paraules de lEvangeli (Mt 16,18). Jess mateix s qui posa la primera pedra per a la construcci de la seva Esglsia. LEsglsia de Jess no s de pedres, sin de persones, i ell s la pedra angular: Acosteu-vos a ell, que s la pedra viva, rebutjada pels homes, per escollida i preciosa als ulls de Du. Vosaltres, com pedres vives, sou edificants per Du com a temple de lEsperit perqu formeu una santa comunitat (1Pe 2,4-5). Lespai religis en el cristianisme [...] es construeix per lencarnaci de la Paraula, que no s altra cosa que la promesa evanglica on nhi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sc all enmig dells (Mt 18,20)[footnoteRef:10]. Jess, en aquests versicles, es refereix de ledificaci del seu cos mstic, s a dir, lEsglsia: lassemblea de fidels. Jess vol que ens apropem a Du en comunitat. [10: Eloi Aran, Cap a una arquitectura de lesperana. Lespai religis contemporani a la recerca de sentit, Pags Editors, Lleida, 2012, p. 14.]

En les Escriptures hi trobem daltres exemples en els que es fa referncia a labstracci del temple, per exemple: El Du que ha fet el mn i tot el que shi mou, Senyor com s de cel i terra, no habita en temples construts per mans dhome (Ac 17,24). Per el fet rellevant que els cristians dorigen jueu continuessin anant a la sinagoga per a pregar i llegir les escriptures,[footnoteRef:11] tal i com diu lEvangeli segons Lluc (4,14-22), el mateix Jess tamb assistia a la sinagoga per llegir-les. Agafem aquest fet de lEvangeli per demostrar la necessitat dun lloc propici on lhome pugui trobar-se per realitzar lacte de loraci. s durant loraci que lhome es mostra ms home, ms hum. Aquesta dimensi de sentir-se creaci i fill de Du i veritablement humus es dna en loraci. Rescatem la cita de Novais: Aix com la intelligncia pensa, el sentiment religis ora[footnoteRef:12]. [11: Cfr. Juan Plazaola, Historia del arte cristiano, BAC, Madrid, 1999, p. 7.] [12: Cita atribuda al poeta alemany Novalis, extreta de Manuel Guerra, Historia de las Religiones, collecci Serie de Manuales de Teologa, nm 21, BAC, Madrid, 2006, p. 235.]

El temple pels primers cristiansEl meu temple ser anomenat casa doraci.(Mt 21, 13)Segons la tradici, tal i com narra els Fets dels Apstols (2, 46), els primers cristians es reunien en les seves cases particulars per celebrar lacte central de la nostra religi, la fracci del pa. Leucaristia era celebrada en un mbit privat, ja que la celebraci en un mbit pblic no estava permesa per lautoritat del govern rom. En aquell temps, lesglsia era la casa: domus ecclesiae. A Roma, la fracci del pa es celebrava en les cases de romans nobles, els patricis. Noms per qestions prctiques es va passar de les cases a les basliques romanes.[footnoteRef:13] [13: Cfr. Juan Plazaola, Historia del arte cristiano, BAC, Madrid, 1999, p. 10.]

Aix trobem que en un origen les dues litrgies, la de la paraula i la de la taula, es realitzaven en llocs diferents. Du vol que la veritable casa dEll sigui lassemblea, s a dir, lEsglsia. I que ledifici fet de pedres, sigui casa doraci. Aix ho crida Jess quan fa fora els mercaders del temple: Llavors Jess va entrar al recinte del temple i es pos a treure'n els venedors. Els deia: Diu l'Escriptura: El meu temple ser casa d'oraci, per vosaltres n'heu fet una cova de lladres (Lc 19,45). Quan Jess mor, el vel del sancta sanctorum queda esquinat (Mt 27,51), obrint laccs a Du a tothom, creients i gentils, perqu Du no s propietat de ning. A Du no sel pot reduir a un lloc concret propietat dalg. Du habita en tota la seva Creaci.*-*-*LESGLSIA I EL PATRIMONI HISTRICO-ARQUITECTNICResulta interessant quan reflexionem sobre el patrimoni arquitectnic i artstic de Catalunya, veure com se sol identificar aquest amb el patrimoni arquitectnic i artstic cristi de lEsglsia. Aquesta identificaci mostra el fort vincle que sempre ha lligat lEsglsia amb larquitectura i lart. Llur tradici, tan evident en el mn cristi, no resulta igual de potent en el mn semita ni islmic. Remarquem aquest fet per evidenciar la tradici de lEsglsia a lhora dexpressar i viure la seva fe. Una fe que sha vist gratament enriquida per aquesta expressi artstica, en el que lelement transcendental ha estat, mai millor dit, central. El sentit de la transcendncia en la tradici jueva i islmica no ha viscut, a diferncia de lEsglsia cristiana, lexplosi artstica que ha portat a aquesta a la creaci dautntiques bblies de pedra com ha estat el cas de lart romnic. Els cristians han pogut gaudir de les imatges de lEvangeli i viure duna manera especial a travs de la contemplaci els fets sagrats de la histria de la nostra fe. Quin gaudi tan meravells resulta experimentar la uni de lnima amb Du per mitj dun coneixement afectiu com s la contemplaci! I tot grcies al mestratge de lartista sobre la matria i a aquella part invisible que hi ha en tot procs creatiu, s a dir, a la inspiraci que omple i guia a lartista, i que aquest transmet a travs de la seva obra. I quin goig per aquell que la contempla i, tamb, experimenta part daquella inspiraci. La qesti actual seria, per qu lEsglsia a Catalunya ha abandonat aquest sentit de lesttica vers la seva fe?*-*-*PASSEIG HISTRIC PER LARQUITECTURA RELIGIOSA DE CATALUNYAArquitectura de lart romnicSant Pere de Roda, monestir consagrat lany 1022, s lexemple ms representatiu de lestil arquitectnic autcton de Catalunya que es va anar formant des dels estils anteriors. Sobre la base de lestil rom, lart visigot (amb la seva escultura decorativa), el mossarbic (amb el seu art i escultura) i el carolingi (amb la seva monumentalitat), es consolidaran un estil propi que caracteritzar larquitectura religiosa catalana. Aquest nou estil no destacar noms per la seva manifestaci monumental o per la seva estructura de ledifici, sin que tamb sexpressar a travs de la seva decoraci escultrica. Exemple daquestes representacions escultriques els trobem en els relleus esculpits de les esglsies de Sant Gens les Fonts i Sant Andreu de Sureda. Durant tot el segle XI sanir desenvolupant aquest estil fins arrib a tenir una gran representaci en el segle XII.[footnoteRef:14] [14: Cfr. Eduard Carbonell; i altres, Grans monuments romnics i gtics. De Sant Pere de Rodes a la Catedral de Mallorca, Edicions 62, Barcelona, 1997, pp. 9-27 passim. ]

Lestil llombard (art romnic)A travs dels picapedrers del sud-est de Frana i nord dItlia va entrar en el segle XI a Catalunya, un estil constructiu que destac per la seva funcionalitat, i que tingu molta difusi. Per aquest exemple de perfecta funcionalitat, per contraposici, no destacava gaire per la seva decoraci i ornaments, que es veia reduda a als fornculs (forncules) en els absis i les arcuacions exteriors. Santa Maria de Roses i lesglsia de Sant Vicen del castell de Cardona sn uns dels exemples ms representatius destil constructiu llombard, com tamb ho s lesglsia de Tall. Labat Oliba va ajudar a implantar aquest estil quan decid ampliar i renovar les esglsies de Ripoll[footnoteRef:15] i Cuix, i la catedral de Vic.[footnoteRef:16] [15: Cal tenir en compte que la decoraci escultrica del prtic, el relleu, es va afegir molt desprs. Lescultura catalana romnica, troba en lescola de Ripoll, lobra fonamental de la gran portada del monestir de Santa Maria d de Ripoll. ] [16: Cfr. Eduard Carbonell; i altres, o. c., pp. 9-27 passim.]

Aparici de diversos estils arquitectnics nous (dins del romnic)Durant el segle XII, sexperimenta un altre canvi arquitectnic amb influncies dItlia i de Frana, s el cas de Sant Pere de Besal i lesglsia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Totes les altres variants destil de lart romnic que van apareixent a Catalunya, pels vols del s. XII sunificaran en una sntesi que hi donar lloc a un estil darquitectura destructura simple, on hi destacaran per la seva ornamentaci decorativa enriquida, el claustre i la portada. Aquest estil es manifestar fonamentalment a Barcelona i Girona. Dos exemples que mostraran la plenitud daquest estil seran: els claustres de la catedral de Girona i dels monestir de Sant Cugat del Valls.[footnoteRef:17] [17: Cfr. ibd.]

Lescola de larquitectura catalana, durant el segle XII, estar formada per dos centres principals: lescola de la Catedral de Lleida, que tindr efectes dinfluncia a Arag i Valncia; i lescola de la catedral de Tarragona, molt propera a lestil arquitectnic del monestir cistercencs de la zona. Exemples de lescola de Tarragona els trobem en les capelles de Santa Tecla i Sant Pau, a la mateixa ciutat de Tarragona; lesglsia de Sant Miquel de Montblanc; i lesglsia de Pla de Cabra. Tamb hi trobem relaci amb lescola de Tarragona: la portada i el claustre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, i alguns elements del monestir de Poblet.[footnoteRef:18] [18: Cfr. ibd.]

*-*-*Arquitectura de lart gticEn un moment histric de grans canvis a Catalunya, es produeix laparici del goticisme que durar quatre segles, del s. XIII al s. XVI. El goticisme catal es veur molt lligat tant a levoluci del pas, com a les tendncies europees. Aquest nou estil comporta un canvi molt significatiu pel que respecta a la forma de construir. El treball de lescul-tura, com el de la pintura o el dels vitralls, ja no seria realitzat per treballadors especialitzats (obradors) monstics annims, els quals la seva vocaci els hi portava a treballar per a ells mateixos. En contraposici apareix i es desenvolupa la figura de lobrador contractat, ciutadans lliures no subjectes a cap monestir. El mn islmic contribuir a lart gtic de Catalunya aportant tcniques de cermica amb pintura sobre capa estannfera. Aquesta tcnica, que aplicar al procs de construcci gran qualitat, sexportar a tota lEuropa occidental. Durant el segle XIII, dos factors resultaran ser molt rellevants per entendre el desenvolupament del goticisme. Un primer factor ser la Ordo Cisterciencis; i un segon ser la reialesa de Frana. El primer arribar a influir de tal manera que les catedrals arribaran a assolir un carcter monstic.[footnoteRef:19] [19: Cfr. Eduard Carbonell; i altres, Grans monuments romnics i gtics. De Sant Pere de Rodes a la Catedral de Mallorca, Edicions 62, Barcelona, 1997, p. 18]

Pel que fa a la idiosincrsia del pas, a Catalunya com va passar amb el romnic es desenvolupar un estil gtic propi, molt diferent del de la resta dEuropa. Catalunya consolidar el seu propi estil gtic bevent de les fonts dinfluncia francesa, italiana i islmica. Es podria dir que la gran etapa de creaci gtica fou durant el segle XIV. El segle XV mostra un seguit de canvis socials a partir dels quals es pot entendre levoluci que va desenvolupar lart gtic. El XV vei la puixana de les corporacions ciutadanes, el desenvolupament dels serveis pblic, i la concentraci de grans fortunes, en contrast amb lempobriment general del pas. Enganyosament, lart penetrar al mn dels luxes i de la fantasia capriciosa, prpia de la nova classe, mentre prenia model de lestil realista i fastus alhora, de la burgesia flamenca.[footnoteRef:20] [20: Ibd., p. 18.]

El segle XVI representar la fi de lestil gtic, que a poc a poc anir en decadncia davant dun incipient moviment renaixentista sorgit dItlia. s una poca de dificultats econmica i de la prdua de lajuda que la monarquia proporcionava al goticisme. Ens trobem en lantesala de la decadncia espanyola, del desgast que patir la Monarquia Hispnica al llarg del segle XVII. Espanya passar a ser un dels pasos capdavanters dEuropa, a un pas empobrit i que es troba a la perifria del continent. *-*-*Caracterstiques de larquitectura gticaPel que fa referncia a la construcci de larquitectura gtica, trobem elements com la volta de creueria, els arcs apuntats o arc ogival. Per altra banda, lart gtic des dun grafisme lineal nou, cerca substituir lestil de grafisme romnic desttica massissa. Aquesta caracterstica, el linearisme gtic, busca substituir els pilars robustos [...] i emplenar els finestrals de delicades claraboies.[footnoteRef:21] Aquests trets foren comuns en el goticisme internacional a Europa. Per Catalunya aviat comen a caracteritzar el seu propi estil gtic que ressalt per la seva puresa de formes, a diferncia del goticisme internacional replet dun abs de torres bessones, agulles, contraforts, arcs, etc. Lestil gtic catal esdev, en arquitectura, una gran puresa de geomtrica, de formes senzilles i compactes, sense agulles, amb contraforts agafats al mur, gaireb sense arcs boterells ni pinacles, amb totes les arestes i cornises purament rectes, sense ganxos, i amb els paraments despullats. Contra el predomini europeu dels buits sobre els plens, a les faades [sic.], la lluminositat mediterrnia impos els dels plens sobre els buit. Contra les altes teulades, la sequedat permet les terrasses. Contra la verticalitat del Nord, tri lhoritzontalitat.[footnoteRef:22] No ens podem oblidar dun altre element tpic del goticisme arquitectnic catal, el campanar. Tamb ho sn els claustres, que en el romnic varen comenar amb formes rtmiques com els de Poblet i Santes Creus i evolucionaren amb el gtic cap a grans claraboies, i cap el model democrtic, igualitari i uniforme, creat des dels monestirs dordes mendicants. La importncia que prengu la predicaci a la vida urbana, feu que lestil gtic catal cres un tipus de planificaci nica, la qual consistia en una sola nau, que per facilitar la prdica, responia a unes dimensions totalment diferents daltres pasos dEuropa, sent la nau ms curta i ms ampla.[footnoteRef:23] [21: Eduard Carbonell; i altres, Grans monuments romnics i gtics. De Sant Pere de Rodes a la Catedral de Mallorca, Edicions 62, Barcelona, 1997, p. 18.] [22: Ibd., p. 18.] [23: Cfr. ibd., p. 19.]

Lescultura gtica, relacionada amb larquitectura, pretenia canviar lirrealisme romnic, amb referncies ms hiertiques, per un estil ms terrenal. Sintentava fer el trasps dun art que es basava en un pensament monstic, a un pensament duna cultura on la burgesia urbana tenia cada cop ms poder. El gtic, per, tamb sinspir en lobservaci de les formes de la natura i els models clssics. El classicisme del primer gtic, mostra un art ms humanitzat. A Catalunya alguns exemples daquest art sn la Mare de Du del mainell de la seu de Tarragona.[footnoteRef:24] [24: Cfr. Eduard Carbonell; i altres, o. c., pp. 21-21.]

Pel que es refereix a levoluci de la pintura gtica, podem veure com desprs de la gran epidmia de la pesta que assol el pas, les representacions artstiques accentuaven una expressi ms humana acord amb el dolor que shavia patit. Aix resultar significatius tots els elements que remarquen la psicologia humana desprs duna terrible catstrofe. Reflexi sobre el passat i el present de la nostra histrias evident com els fets de la histria de la humanitat marquen la manera de fer i expressar-se de cada societat. La voluntat del poble, de la classe burgesa, lostentaci de les monarquies, etc., marquen i determinen la manera de concebre lart. A cada moment de la histria li pertoca un art i un estil determinat, i resulta aclaridor veure des del present levoluci i els canvis del passat. Ens fa sentir orgullosos, com a fills daquest pas, com la nostra histria ens mostra que Catalunya sempre ha tingut una personalitat prpia, i veure com sempre ha expressat la seva manera dentendre i viure els moviments arquitectnics i artstics, i com en aquests, sha vist sempre reflectida la vitalitat del poble com a pas. Per la perspectiva canvia quan des del present es mira el propi present. La personalitat del nostre pas, actualment, cap a on va? Com a cristi veig una Catalunya molt allunyada de la manera de viure la fe de la resta dEspanya. Si ens fixem com el poble dAndalusia i daltres indrets dEspanya viuen la Setmana Santa, veurem que les nostres devocions disten molt. La funci de lEsglsia de celebrar el Sants Misteris de la nostra fe, sembla que ha canviat, que ha minvat. Les nostres Esglsies contempornies no semblen mostrar un espai religis en els que ens podem sentir recollits i abstrets del mn prof. El poble necessita espais sagrats on poder celebrar els misteris. s cert que es pot celebrar una missa en un camp de futbol, per aquest ha estat dissenyat per una altra funci que no s pas la celebraci de cap litrgia. Moltes parrquies modernes ms aviat semblen contenidors de persones, espais funcionals desprovets de la personalitat que el poble expressa a cada moment de la histria. Pot ser aquest s un dels problemes, la falta de valors ferms, aix en un poble comporta a la prdua de personalitat, que es mostra en lexpressi del seu art, i no noms religis, sin en general. Les famlies es mouen per la inrcia de la tradici, celebren la primera comuni perqu aix els en que han vist fer als seus pares, per no perqu la visquin, perqu potser no els hi han ensenyat a viure la fe. El poble es mou per la inrcia de tradicions que ja no sn viscudes des de la fe. Aquest treball, que mha portat a reflexionar sobre lesttica de les parrquies de nova creaci a Barcelona, em suggereix una pregunta central: des de la imatge de les noves parrquies, quina evangelitzaci es pot fer arribar al poble? Si amb una de les representacions esttiques ms importants, com s un edifici religis, no es vol fer arribar cap mena de missatge al poble, on queda el paper de levangelitzaci? Arribats a aquest punt, matreviria a dir, que existeix una ruptura evident, responsabilitat de lEsglsia, entre la fe de lEvangeli i la famlia cristiana, que no hem doblidar, forma part de la cultura i societat actual. Vivim en un temps de clara crisi de la transmissi de la nostra fe i observant una missa de lEsglsia Oriental, podem adonar-nos compte del salt tan gran que hi ha entre Occident i Orient. A Orient, lEsglsia sha mantingut fidel a la seva tradici, la transmissi de la seva fe s viva. *-*-*ALGUNS EXEMPLES DE PARRQUIES CONTEMPORNIES DE BARCELONALa segent cita, autoria de larquitecte barcelon Oriol Bohigas, s una mostra de la decadncia del pensament arquitectnic religis. El temple queda redut a un tema qualsevol darquitectura. Fins i tot, matreviria a dir, a un dels temes ms senzills i menys complexos de larquitectura actual. Un temple tan sols s un espai cobert en el qual es poden realitzar un redudssim nombre doperacions, sense gaires problemes circulatoris ni de serveis. s a dir, un tema que sassembla moltssim a la modstia dun aparcament dautombils o un envelat de festa major. Al costat daquesta senzillesa, imaginem les dificultats arquitectniques dun bloc dhabitatges o dun hospital o dun taller electrnic o duna instituci escolar i ens causa una mica de consternaci que malgastem tant temps en lanlisi i discussi dun tema sense problemes.[footnoteRef:25] [25: Vilaplana Ribas; i altres, Conversaciones de arquitectura religiosa, Patronato Municipal de la Vivienda, Barcelona, 1965, p. 76, citaci extreta de Eloi Aran, Cap a una arquitectura de lesperana. Lespai religis contemporani a la recerca de sentit, Pags Editors, Lleida, 2012, p. 15.]

Noms una persona que no senti el significat de la litrgia, podria declarar unes idees com aquestes. Pel creient, la litrgia, com diu la Sacrosantum Concilium, [...] s la cima a la qual tendeix lactivitat de lEsglsia i al mateix temps la font don brolla tota la seva fora.[footnoteRef:26] s per aquest motiu, que una arquitectura religiosa compromesa no pot obviar el sentit ni el significat de la litrgia. [26: Sacrosanctum Concilium, n. 10 [en lnia] [consultat, 11.06.15], disponible a: http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_196312 04_sacrosanctum-concilium_sp.html]

Precisament, Oriol Bohigas, va dissenyar conjuntament amb Josep Maria Martorell, lesglsia de Sant Sebasti de Verdum, que sha de dir, era un projecte provisional. Les fotografies i les dates han estat extretes de la tesi La construccin de templos parroquiales en Barcelona entre 1952 y 2000 de Ricardo Gmez Val, dirigida pel Dr. Csar Daz del Departament de Construccions Arquitectniques I, de la Universitat Politcnica de Catalunya. [Disponible a Tesis Doctorales en Red: tdx.cat] [Consultada, 11.06.2015]

Parrquia de Sant Sebasti de Verdum (Barcelona, 1958)

Certament, com afirma el propi dissenyador O. Bohigas, si obviem la creu de formig, ledifici exteriorment podria tractar-se dun magatzem o duna caseta per a celebrar festes locals o revetlles del barri. *-*-*

Parrquia Verge de la Pau (Sant Gervasi , anys de construcci 1950-1953)

Parrquia de Sant Oleguer (C. Npols, 133, data de construcci 1958 - 1960)

Parrquia de Sant Rafael Arcngel (Vilapicina, any de construcci 1960)

Parrquia de Santa Maria de Cervell (C. Almirall Cervera, 8, any de realitzaci 1962)

REFERENTS HISTRICS DE LA BARCELONA CONTEMPORNIAPodrem continuar mostrant imatges de les parrquies de Barcelona, per el que veurem seria ms del mateix, una clara prdua de la reflexi esttica. Temples parroquials despossets de bellesa i inspiraci. Aquest resultat es pot entendre si un altre cop estudiem els fets histrics de la Barcelona en que es van edificar aquests temples. Barcelona va experimentar un rpid augment de la poblaci durant la segona meitat del s. XX. Aquest increment de poblaci va ser degut a diferents factors socials, com ara la necessitat de m dobra vinguda daltres parts dEspanya per cobrir tot laparell industrial de Barcelona. La ciutat es necessitava recuperar dun perode difcil esdevingut posteriorment de la Guerra Civil Espanyola. Aix afectava de ple a la ciutat, i una transformaci urbanstica era evident i necessria davant la situaci que es preparava. Barcelona aprofitar el seu territori perifric per anar creixent. s necessari construir parrquies a cada districte de la ciutat per tal que aquestes compleixin Ecclesia suplet el seu rol espiritual i social. Era necessari construir rpidament i amb un cost econmic baix les parrquies que estructuressin socialment la ciutat. Daquesta forma, Barcelona que fou una de les principals capitals de limperi rom, destac per les seves construccions, en especial per la seva arquitectura religiosa, per exemple, el temple rom dedicat a August era una bona mostra. Tamb a la Barcelona medieval flor larquitectura sacra, bona mostra della s la Baslica Menor de Santa Maria del Mar. Incls a la Barcelona contempornia es realitz construccions reconegudes internacionalment: el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, dissenyada per Gaud; diferents obres de larquitecte Josep Maria Jujol (algunes delles en collaboraci amb Gaud); el Palau de la Msica Catalana o lHospital de San Pau, dissenyats per Llus Domnech. Per totes elles coincideixen en ser construccions dabans de la Guerra Civil Espanyola, on la societat i la burgesia de la ciutat tenien un impuls molt important en la construcci urbana de Barcelona. s evident que hi ha un punt dinflexi en la histria de Barcelona a lhora dentendre larquitectura religiosa. La vivncia duna guerra, seguida duna explotaci industrial que secularitz la nostra societat, potser s una clau de lectura per tal dinterpretar aquest canvi de paradigma. El canvi sociocultural que es va viure a Barcelona, afect en tots els mbits de la vida social, inclosa lEsglsia de Barcelona. Veient les estadstiques estatals dels darrers anys sobre diferents aspectes de la vida catlica, com sn el percentatge dalumnes que trien lassignatura de Religi a les escoles i instituts, el nombre de bodes catliques celebrades, o el de batejos, etc., resulta curis veure com sempre Catalunya, juntament amb el Pas Basc, sn les comunitats ms secularitzades. Catalunya est abandonant la seva fe? Em venen a la memria les paraules de Torras i Bages esculpides a lentrada del monestir de Montserrat: Catalunya ser cristiana o no ser. EL SAGRAT I LARQUITECTURADes dels temps ancestrals que lhome a sentit la necessitat de construir espais sagrats, s per aquest motiu, que larquitectura sempre ha estat lligada a la religi. El mateix passa amb lorigen de la tcnica, lhome no ha cercat mai nicament la seva funcionalitat, sin que tamb lha revestit de sentit. Aix s aix perqu els humans necessitem viure en un mn ple de sentits, i no noms de significats. Els grecs feien servir la paraula tkhme (=tcnica) per referir-se a laplicaci dun procs de tipus prctic per obtenir un resultat, es tractaria duna habilitat, o dun art, ars com en diran els llatins. No ser fins als vols del Renaixement en que es far la distinci entre art, com a bellesa i ornamentaci, i tcnica, com a utilitat i eficcia. En un primer moment, la tcnica era vital, satisfeia adap-tant el medi les necessitats que la natura no proporciona a lhome.[footnoteRef:27] La intelligncia pragmtica de lhome es veu reflectida en la tcnica, i totes dues evolucionen a la par. Per lhome no noms necessita satisfer les necessitats fsiques, al mateix temps necessita trobar-li un sentit, sin, qu ens diferenciaria dels animals?, doncs, els animals tamb disposen (encara que en un grau menor) de tcnica. s per aquest motiu que en lart sacre existeixen sempre dues realitats: all sensible (evident), i all de naturalesa ms profunda, no quantificable, quelcom ms suprasensible. Es tracta daquella inspiraci transcendent de lartista que arriba duna o altra forma al creient. La funcionalitat religiosa s un oxmoron, la religi no satisf demandes, sin que omple de misteri. s per aix que un edifici religis que sigui pensat noms en la funcionalitat, mancar despiritualitat, resultar desangelat i desprovet de qualsevol tipus dacolliment per lhome religis que busqui sortir de lespai prof. Una construcci religiosa ha de tenir en compte moltssims factors histric, teolgics, etc., per poder oferir un espai on la hierofania es pugui produir. Ledifici religi ha dactuar a mode daxis mundi. [27: Cfr. Anna Sarsanedas, La filosofa de la tecnologa, ed. de Jordi Prez Colom, Vull Saber, nm. 62, Barcelona, UOC, 2007, p. 9.]

*-*-*CONCLUSIBen cert s que Du pot arribar a lhome en qualsevol lloc, per lhome necessita revestir-se dun espai sagrat per sortir del mn prof i entrar en un ambient sagrat. Aquesta dimensi de lsser hum s innegable. Lhome que cerca apropar-se a Du necessita lajuda dun espai on poder compartir el seu pelegrinatge amb altres creients que tamb cerquen Du. Cercar Du en comunitat, en esglsia. En aquest afany per establir una relaci amb Du, la comunitat de fidels necessita el seu propi espai que li serveixi denlla amb Du. s la comunitat que fa que el temple sigui autntica casa de Du. I la comunitat desitja que la casa de Du sigui un lloc bonic, un lloc que inspiri i en el que es pugui gaudir dels misteris litrgics. Les nostres mares sempre ens vesteixen amb les millors gales quan anem a celebrar la primera comuni, i es preocupen que estiguem ben arregladets, ja que es tracta dun moment especial, i en el que volen demostrar la importncia daquest signe. De la mateixa manera que les nostres mares ens vesteixen amb amor quan rebem la primera comuni, tampoc a la comunitat de creients sels hi pot deixar despullats sense unt temple digne i esttic quan celebren, des de la litrgia, els seus misteris. No es pot negar la necessitat de la qualitat esttica, no es pot suplir per pura funcionalitat fruit dun racionalisme extrem. Durant ms de dos mil anys, lEsglsia ha anat perfilant la seva litrgia i compta amb nombrosos detalls que shan de tenir en compte a lhora de la construcci funcional dun temple religis. La funcionalitat del temple ha destar carregada de sentit, perqu aix ajudi a viure la celebraci. Cal que, a cada poca, el poble spiga expressar la vivncia de la seva fe i reflectir-la en la creaci dels seus temples. En el temple la comunitat ha de trobar-se en el seu ambient, tenint en compte la seva sensibilitat, cultura, etc., s a dir, els diferents trets didentitat que sense la vivncia i conservaci dels valors, acaben diluint-se. Les parrquies contempornies de Barcelona mostres la prdua del desig per la bellesa. La natura s bellesa, aquesta relaci ens porta a la reflexi, a lesttica, que no s altra cosa, que la reflexi sobre all que ens fa lliures. En quin lloc ens podem sentir ms lliures que enmig de la natura. La natura representa la veritat revelada. La veritat s all que ens fa lliures. Lhome no pot abandonar mai aquesta reflexi sobre la bellesa, s a dir, lesttica. Citant a Dostoievski, la bellesa salvar el mn.

ALGUNS APUNTS SOBRE ARQUITECTURA RELIGIOSA

Societat o teologia / desaparici dordes... secularitzaci... no hi ha vocacions... el missatge no ha perdut fora, sin els missatgers...APUNTSLexpressi de la cultura sempre art i religi...Prdua del vigor ... des del Renaixement... prdua dels detalls... orientaci cap a lest... la porta...

Ontologia: el tot s perqu s pensat

VersosLo que dice gaud al ver la catedral de Mallorca...La bellesa salvar al mundo... dostoievskyDialogo scrates: existe la bellesa....

Negagici de la bellesaen els temples de nova creaci moderna a Barcelonacom parla lesglsia a les persones del barrino t imatges... no ensenya... ateisme esttic no es creu en la bellesa...teologia ha de de ser bellesa ms moral...

Veritatis esplendor (encclica)EL ESPLENDOR DE LA VERDAD brilla en todas las obras del Creador y, de modo particular, en el hombre, creado a imagen y semejanza de Dios (cf. Gn 1, 26), pues la verdad ilumina la inteligencia y modela la libertad del hombre, que de esta manera es ayudado a conocer y amar al Seor. Por esto el salmista exclama: "Alza sobre nosotros la luz de tu rostro, Seor!" (Sal 4, 7).

La no creena en la bellesa aplicada a alguns temples de nova creaci de tendncia dart modern en el segle XX.Propi dels artistes del segle XX no creuen en la bellesa.

No commueve ni inquieta... lart s un llenguatge vertical i ha democionar.

Ttol construcci del pensament esttic religis a partir de lesglsia del meu barri

Por qu la razn del arte en el cristinanismo, el arte y la religin son las dos expresiones ms potentes de la cultura...

Este libro intenta dar respuesta a una interesante pregunta: Por qu el arte cristiano? Jess de Nazaret no necesit dar razn del arte con sus palabras. l mismo, con su sola existencia, es la justificacin del arte. El Hombre-Dios. uniendo las dos naturalezas, es el fundamento de un arte que debe ser expresin de todo el hombre, con lo que ste tiene de espritu y de materia, de inteligencia y de sentidos. Comunicar la gozosa comprensin de esta verdad, en la teora bblica y teolgica, y en la realidad prctica de la historia, ha sido el objetivo de este sinttico libro....

Este libro dedicado al arte cristiano es una obra de historia y de reflexin. De historia, porque el lector puede seguir en l, con minuciosidad, toda la evolucin estilstica de las artes plsticas en el mundo occidental desde el siglo ni hasta hoy, mediante el anlisis de sus ms esplndidas obras y la informacin sobre sus ms insignes creadores. Pero es tambin una obra de reflexin, porque el autor se va planteando simultneamente la razn de ser del arte cristiano, en cuanto hace ver que las ms dolorosas disensiones que la Iglesia catlica ha sufrido en ciertas coyunturas histricas no slo han sido crisis dogmticas y morales, sino tambin crisis de la sensibilidad y crisis del arte. Finalmente, es un libro que, en cada uno de sus captulos, explica la significacin que tienen las obras de arte, haciendo visibles, a travs de ellas, la religiosidad y el temple espiritual y moral del cristiano de cada poca....

El arte sacro actualEl presente libro mantiene la misma temtica, presentacin y estructura que el publicado hace ms de cuarenta aos, bajo el ttulo de El arte sacro actual. Estudio. Panorama. Docu-mentos. La obra sigue conservando, por tanto, su carcter doctrinal y prctico, adems de su valor documental y crtico, si bien actualizan-do datos, valoraciones y detalles, muchos de los cuales son fruto de la extraordinaria evo-lucin que el arte, en general, ha experimen-tado durante este tiempo y de los cambios sustanciales que ha sufrido la percepcin est-tica. La obra, no obstante, contina siendo un estudio imprescindible para conocer y enten-der el arte sacro actual en toda su dimensin, ideolgica y creativa, con todas las garantas que ofrece una eminente autoridad en materia de arte y cultura cristianos.....

La no necesidad de crear edificios...

No dic negaci perqu si que hi ha una reflexi, per sha degradat...ha anat a menys.

Arte abstracto no es arte no merece aprecio no habla a la gente...

Tolerncia no es igual a respeto

Arte es un escaparate ideolgico poltico lleno de falsedades

Antigues buscaban la perfeccin, la proporcin... proporcin aurea... dnde est la bellesa en un picasso con cares deformades...

Han colado obres de arte en un importante museu, hechas por un mono... y se ha admirado como si fueran de un gran maestro... es lo que la gente entendida quiere ver...pq no la ve con los sentidos, sin con los conceptos... mente...

Esglsia ha destar feta per al poble... tenint en compte a aquest, la seva idiosincrsia... etc. Manera de ser...Lo que se quiere decir.. lo que se quiere representar...La perspectiva se logra con el renaciemiento y en la escultura con donatello...Desacralizar vida humana ... cures ya no se diferencian...

Hobre vive inserido en un entorno...SENSIBILIDAD NORMAL NO DEFORMADA POR LA ENSEANZA UNIVERSITARIA NI ARTSTICAPOR QUE ME QUEDO FASCINADO CON UN CUADRO DE VELZQUEZ Y NO CON UNO DE VAN GOGHVALOR INTEMPORAL DEL ARTE... VALOR INTEMPORAL DE LA FEVALIA DEL ARTE NO ES LA VALIA DEL AUTOR...FENG SHUIAll que som avui s el resultat o prov dels nostes pensaments dahir.MESTRATGE DE LA MATERIA I OBERTURA A LA TRANSCENDNCIALA HARMONIA S DIFUSSIVA...

DEGRADACI DE LA REFLEXI ESTTICA DE LA BELLESA EN LA PARRQUIA DEL MEU BARRIEnfocament histric des duna reflexi de lesttica

Urs von Balthasar, Eplogo, trad. I. Murillo, Encuentro, Madrid, 1998

CONSULTAR TRABAJO DE TRETS:La tcnica des del principio fue ornamental... el hombre necessita patates para alimentarse y belleza para vivir, para crecer espiritualment y sentirse bien.

La celebraci de la fracci del pa, lEucaristia, es celebrava a les cases particulars dels cristians.