tema 9. la prehistòria mariona
TRANSCRIPT
Ciències socials, geografia i històriaPrimer curs
Tema 9. La Prehistòria
La prehistòria
5. L’edat dels metalls
4. El neolític: la producció d’aliments
3. L’art de les cavernes
2. El paleolític: la caça i la recol·lecció
1. Els primers éssers humans
6. La prehistòria a la Península Ibèrica i Catalunya
Introducció
Tanqueu els ulls i penseu en la prehistòria. Heu imaginat...
La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.
Humans amb escriptura :
Història
Humans sense escriptura : Prehistòria
Quin és l’etapa més llarga de
la Història?I la més curta?
Edat contemporània (del 1789 fins avui )
Edat moderna (del s.XV al 1789 )
Edat mitjana (del s.V al s.XV )Edat antiga (fa 2500 al s.V a (1500
anys)
Neolític (fa 8.000 a 2500 anys)
Paleolític (800.000 a 8.000 anys)
1. Els primers éssers humans
Adaptació i evolució Fa uns sis milions d’anys, alguns primats,
a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.
No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.
Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.
09
El procés d’hominització Els canvis que van convertir els
primats en éssers humans van ser lents i complicats.
Posició vertical i marxa bípeda.
Desenvolupament del cervell.
Alliberament de les mans.
Aparició del llenguatge.
09
Australopitecinos Homo
Petjades de Laetoli, Tanzania (3,7 m.a.)
PRIMERS INDICIS DE BIPEDISME
L’evolució humana
El llargs camins de l’Australopitec al Sapiens-Sapiens
09
5. Homo sapiens sapiens
2. El paleolític: la caça i la recol·lecció
Humans agricultors i
ramaders
Humans caçadors i
recol·lectors
Altres temps, altres climes, altres animals
Les societats de caçadors recol·lectors
L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític.
Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.
TIPUS DE CABANES
Un campament paleolític. Sabeu que està fent cadascú?
Un campament paleolític
La utilització del foc
L’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1 500 000 anys.
Més endavant, els neandertals van aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques.
El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
La fabricació d’instruments
La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals.
Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.
Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços.
I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines...
EINES
Les eines s’aniren fent més petites, diverses i més especialitzades
PUNTES DE FLETXA
ARPONS d’ós
3. L’art de les cavernes
Les primeres creences religioses Les primeres creences religioses sembla que
van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.
Les pintures rupestres Fa uns 30 000 anys, sobre les
parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça...
Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…
Escena de pintura rupestre
09
30
31
32
Cova de Lascaux
Estatuetes i gravats La humanitat prehistòrica també
ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari.
Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).
09
34
Venus de Willendorf
35
Venus de Gargarino Venus de Gavà
Venus de Laussel
36
4. El neolític: la producció d’aliments
El neolític: un gran canvi!
AgriculturaRamaderia
PoblatsNous objectes
L’agricultura i la ramaderia Fa uns 10 000 anys, en una zona de
l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de neolític.
L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
blat comú
ordi
espelta
...Els vegetals canvien
els animals també canvien .........
Noves eines i noves tècniques Les noves tasques agrícoles van comportar la
fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…
La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
També van descobrir com s’elaboren teixits.
L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.
Tot el procés de l’agricultura.Una nova eina per a cada nova feina
Eines de les feines del camp
Aparició de la ceràmica
La difusió del neolític Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a
partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
L’origen de l’agricultura i la seva difusió
09
3. Expansió per Europa a partir del VII mil·lenni a.C.
Col·loca els elements d’aquesta llita a la columna corresponent.
Paleolític Neolític
Agricultura Falç Pedra polida Nomadisme Evolució humana Ceràmica
Ramaderia Cacera Recol·lecció Poblats Megalitisme
5. L’Edat dels metalls
La utilització dels metalls El primer metall conegut va ser el coure
(5000 a.C.), però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.
09
L’elaboració dels metalls Al principi, es va començar a treballar el metall en fred
(coure).
Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
09
Elaboració del bronzeSabeu què està fent cadascú?
09
Elaboració del bronze
09
Artesans i comerciants La metal·lúrgia era una activitat que
necessitava veritables especialistes.
A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.
Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.
09
Les primeres ciutats• Aquestes innovacions van produir transformacions als
poblats neolítics de l’Orient Pròxim.
La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.
Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder.
De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
09
El poblat neolític de Çatal Hüyü’k. Sabeu que està fent cadascú?
09
El poblat neolític de Çatal Hüyük09
58
menhir
alineament
Dolmen
cromlech
Megalitisme. Art funerari del neolític i Calcolític
6. Els primers pobladors de la Península Ibèrica i Catalunya
El paleolític La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és
molt antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.
Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades.
En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.
09
Els jaciments d’Atapuerca (Burgos)
LA GRAN DOLIMA
Les pintures rupestres A la Península Ibèrica, molt rica en art
rupestre, s’hi diferencien dues grans zones:
A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).
A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.
09
Pintura rupestre: Altamira
Art esquemàtic
El neolític. El megalitisme Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la
Península Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.
Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.
09
67
Arquitectura megalítica a les Balears
Talayot
Naveta
Taula
2
L’edat dels metalls Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la
metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).
L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.
09
Catalunya: Els assentaments paleolítics El territori de l’actual Catalunya segurament està
habitat des de fa aproximadament un milió d’anys.
Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).
Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).
També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues)
09
Les societats agrícoles i el megalitisme
Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una metròpolis. Destaca el poblat de la Draga (Banyoles)
Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs.
09
El poblat neolític de la Draga (Banyoles)