Definici:

TEMA 2 :S EDUCATIU DE LES EINES DE LA XARXA

1. LES EINES TELEMTIQUES.1.1. Definici.

Les eines telemtiques sn recursos que es troben a la xarxa i que permeten una interacci professor-alumne i alumne-alumne.L'expressi Telemtica ve de l'encreuament de dues paraules: Telecomunicaci i Informtica. La Telemtica engloba els mtodes, tcniques i eines de la Informtica aplicats en les possibilitats de les telecomunicacions per cable o per xarxa.Aquestes eines sn tcniques que tracten la comunicaci de dades i la realitzaci de processos entre equips informtics distants, utilitzant els serveis de telecomunicacions i mitjanant la configuraci de xarxes.

Amb les eines de la xarxa pretenem:En primer lloc, com a futures professores, saber aprofitar els avantatges de la xarxa en lmbit educatiu. I en segon lloc, ensenyar als alumnes a fer un bon s dels mitjans que es trobaran a la xarxa perqu els puguin fer servir al llarg dels seus estudis.Pretenem una breu aproximaci a Internet - mostrant el funcionament i la utilitat de les eines ds diari ms comuns- i tamb un rendiment ms eficient dels mitjans i recursos disponibles que pretenen reforar la collaboraci, interacci, recerca i intercanvi de la informaci. A ms, cercam un augment en les possibilitats i un enriquiment en els processos educatius que es desenvolupen habitualment dins laula, que faciliten una forma d'aprenentatge informal ms oberta al mn exterior.

1.2. Tipus d'eines telemtiques.

Algunes de les eines telemtiques de les quals disposam sn:

- Entorn de Windows: Manetjament de finestres i els seus elements, Explorador de Windows i del PC: Manetjament de carpetes, subcarpetes, arxius i discs.

- Processadors de Text. Permeten: dissenyar texts i taules (copiar, tallar, aferrar), elegir el format del text (estil, font i tamany de lletres, espais, tabulacions, alineaci de texts), preparar la pgina (tamany, marges), crear encapalaments i peus de pgina...Alguns programes serien: Microsoft Word o OpenOffice Writer.

- Internet: Dins l'ampli mn de la xarxa trobam moltes eines telemtiques com: Cercadors (per fer navegaci i recerques d'informaci), el Correu electrnic ( que permet la creaci de comptes gratuts, anexi d'arxius, maneig del missatge...), la Web 2.0. (blogs, wikis, videoconferncies, xats, FTP, Netmeeting, frums), compresi i descompresi d'arxius( WinRar, WinZip).

- Presentadors de diapositives: Permeten la creaci de diapositives i la selecci de formats, tipus, fons, animacions, transicions, botons, hipervincles, mens, permet la inserci d'imatges... Alguns programes serien: Microsoft Powerpoint o Open Impress.- Cmap Tools: Eina per a l'elaboraci, publicaci en la xarxa i exportaci de mapes conceptuals a documents, presentacions de diapositives, imatges...

2. NAVEGACI I RECERCA DINFORMACI.

2.1. Aspectes tcnics.

Segons la wikipedia (2009):Un navegador web o explorador web, s una aplicaci que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext , generalment escrits en HTML , des de servidors web situats a qualsevol lloc del mn. Aquesta xarxa de documents s coneguda com a World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar grfics, seqncies de vdeo, sons, animacions i programes diversos a ms de text i enllaos.La funci bsica d'un navegador web s mostrar documents de text, segurament amb recursos multimdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador de l'usuari, per tamb poden ser a qualsevol altre dispositiu que hi estigui connectat (a travs d'internet, per exemple) i que tingui els recursos necessaris per a la transmissi (un programari de servidor web). Aquests documents, habitualment anomenats pgines web, tenen hipervincles que enllacen una porci de text o una imatge amb un altre document.El seguiment d'enllaos d'una pgina a una altre, ubicada en qualsevol ordinador connectat a internet s'anomena navegaci.L'objectiu principal d'un navegador web s mostrar informaci a l'usuari. El procs comena quan l'usuari introdueix una Uniform Resource Identifier (URI), per exemple http://ca.wikipedia.org/, en el navegador. El prefixe de l'URI determina com s'interpretar. Els tipus d'URI ms freqentment usat comena amb http: i identifica un recurs per a ser obtingut a traver del Hypertext Transfer Protiocol (HTTP). Molts navegadors suporten tamb altres prefixes, com ara https: per HTTPS, ftp: per a File Transfer Protocol, i file: per a arxius locals. Els prefixes que el navegador web no pot manegar sovint es passen a altres aplicacions. Per exemple, les URIs mailto: normalment es passen al client de correu electrnic que l'usuari tingui per defecte, i les news: es passen al programa lector de grups de discussi. En els casos de http, https, file i alguns altres, una vegada s'ha obtingut el recurs el navegador el mostra. L'HTML es passa al motor de renderitzat per a transformar el llenguatge de marques en un document interactiu. A part de l'html, els navegadors poden en general mostrar qualsevol tipus de continguts que pugui formar part d'una pgina web. La majoria de navegadors poden mostrar imatges, audio, video, i arxius XML. Tamb sovint tenen plug-ins per suportar aplicacions en Flash i Java applets.En cas que es trobi un fitxer d'un tipus no suportat pel navegador, o un fitxer que est configurat per a ser descarregat en lloc de ser mostrat, el navegador pregunta l'usuari si vol desar el fitxer al disc dur.Els recursos informatius poden contenir hipervincles a altres recursos informatius. Cada vincle cont l'URI d'un recurs on anar. Quan es clica al vincle, l'explorador navega al recurs indicat per l'URI del vincle, i el procs de portar el contingut a l'usuari comena de nou.

2.2. Tipus de cercadors.

Segons la Wikipedia, aquests sn els tipus de vavegadors web disponibles:

NAVEGADORS WEB

BASATS EN EL TRIDENTAOL Explorer Avant Enigma Maxthon NeoPlanet NetCaptor Netscape 8 Internet Explorer (7) iRider Smart Bro Sleipnir Tencent Traveler UltraBrowser

BASATS EN EL GECKOAT&T Pogo Beonex Communicator Camino Conkeror DocZilla Epiphany Flock Galeon K-Meleon K-Ninja Kazehakase Madfox Minimo Mozilla Mozilla Fennec Mozilla Firefox (3) Netscape SeaMonkey Skipstone Sleipnir Songbird Swiftfox Swiftweasel XeroBank Browser

BASATS EN EL WEBKITABrowse Arora iCab Chrome Epiphany Midori OmniWeb Safari Skipstone Shiira

BASATS EN EL PRESTOOpera Nintendo DS Browser Internet Channel Opera Mobile

BASATS EN EL JAVAHotJava Lobo Opera Mini X-Smiles

BASATS EN EL TASMANInternet Explorer for Mac MSN for Mac OS X

BASATS EN TEXTAlynx edbrowse ELinks Emacs/W3 Links Lynx Net-Tamer w3m WebbIE

PER A MBILSBlazer Deepfish Doris Mozilla Fennec Internet Explorer Mobile JOCA Minimo NetFront Obigo Browser Opera Mobile Pixo PlayStation Portable web browser S60 web browser Skyfire ThunderHawk UCWEB WinWAP

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Navegador_web
[Data de consulta: 21 de novembre de 2009]

2.3 Selecci de la informaci.

s important que els alumnes spiguen destriar les pgines que no contenen informaci oficial i vlida. s a dir, abans de donar per bona una informaci han de saber triar el ms important de cada una de les pgines i contrastar-la amb altres informacions.

3. CORREU ELECTRNIC

3.1. Configuraci, creaci de comptes gratuts, opcions, annex darxius, signatures, maneig de missatges.El correu electrnic no est incls a la web 2.0, perqu hem considerant que s una de les eines ms utilitzades de la xarxa i l'hem dedicat un apartat complet.

Definici

El correu electrnic s un servei de xarxa que ens permet als diversos usuaris enviar i rebre missatges rpidament mitjanant sistemes de comunicaron electrnics. Per mitj de missatges de correu electrnic es poden enviar, a ms de textos, qualsevol tipus de documents digitals.

Font: http://www.netfaqs.com/Espanol/Correo/Outlook03/Nueva/Nueva01.png [Data de consulta: 01 de desembre de 2009]

Elements

Tot correu electrnic ha destar format pel segents elements:- Direcci de correu.- Proveedor de correu: empresa que ens ofereix el servei. Pot ser de dos tipus: -Gratuts. -De pagament.- Correu web: quasi tots els servidors donen el servei de correu web (webmail).- Client de correu: programes per gestionar els missatges debuts i poder escribir-hi de nous.Exemples: Mozilla Thunderbird, Outlook Express, Eudora

Funcionament

Esciptura del missatge:Quan una persona desideix enviar un missatge ha de tenir en compte vari selements:- Destinatari: una o varis correus electrnics.- Assumpte: descripci breu del correu en concret.- Missatge: text o un altre format els quals no tenen lmit de tamany.

EnviamentRecepci:Quan es reben els missatges apareixen a la safata dentrada.Un cop que hem rebut el missatge podem fer varies coses amb ell:

Respondre

Reenviar

Marcar com spam (correus no desitjats)

Arxivar

Borrar

Moure la carpeta o afegir etiquetes

Problemes

A ms dels spam nexisteixen altres:- Virus informtics: es propaguen mitjanant lobriment de fixers adujunts.- Phishing: correus fraudulents que intenten averiguar informacin bancria.- Hoax: difundir informacions falses.- Les cadenes de correu electrnic.

Serveis de correu electrnic

Els principals proveidors de correu electrnic gratuit sn:- Hotmail- Gmail- Yahoo4. LA WEB 2.0

4.1. Definici.

La web 2.0 s una nova generaci de webs, basada en la creaci de continguts produts i compartits pels propis usuaris del portal.

On hi ha Web 2.0 necessariament ha dexistir una Web 1.0 don evoluciona la primera. La Web 1.0 s la Web tradicional que tots coneixem i que es caracteritza perqu el contingut e informaci s produt per un editor per desprs ser consumit pels visitants. En el model de la Web 2.0 la informaci i continguts es produeixen pels usuaris del lloc Web.

s un tipus de web denominada collaborativa i bidireccional ja que permet als usuaris formar part della. Web 2.0 posa a disposici de milions de persones eines de fcil s per a la publicaci dinformaci.
Dintre de les aplicacions de la web 2.0 la ms interessant pot ser els blogs, per la seva facilitat d's ja que tothom pot tenir un, i per la seva flexibilitat ja que es pot adaptar a diverses situacions d'ensenyament-aprenentatge.

4.2. Caracterstiques generals de la Web 2.0.

- L'usuari s el protagonista- Creixen per la participaci dels usuaris- s fcil d'usar- Totes les seves aplicacions sn gratutes

4.3. Objectius de la utilitzaci de la Web 2.0. en l'educaci.

Treballant amb la Web 2.0, els estudiants seran ms autnoms en l'accs a la informaci i per a la construcci dels seus coneixements, per per a aix necessiten unes competncies especfiques:

Competncies digitals: navegar (buscar, seleccionar, valorar... en Internet), processar la informaci amb els mitjans informtics per a elaborar el seu coneixement, expressar-se i comunicar-se amb uns altres en el ciberespai, conixer els seus riscos (plagi, spam, anonimat, falsedat...), usar les aplicacions Web 2.0.

Competncies socials: treball en equip, respecte, responsabilitat...

Altres competncies: aprenentatge autnom, capacitat crtica, imaginaci, creativitat, adaptaci a l'entorn canviant, resoluci de problemes, iniciativa...

En definitiva la Web 2.0 permet buscar, crear, compartir i interactuar on-line:

Constituir un espai social horitzontal i ric en fonts d'informaci (xarxa social on el coneixement no est tancat) que suposa una alternativa a la jerarquitzaci i unidirecionalitat tradicional dels entorns formatius.

Implica nous rols per a professors i alumnes orientats al treball autnom i colaboratiu, crtic i creatiu, l'expressi personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre...

Facilitar un aprenentatge ms autnom i permetre una major participaci en les activitats grupals, augment de l'inters i la motivaci dels estudiants.

Que els professors i els estudiants puguin elaborar fcilment materials de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ns als comentaris dels lectors.

Proporcionar espais on-line per a l'emmagatzematge, classificaci i publicaci/difusi de continguts textuals i audiovisuals, als quals desprs tots podran accedir.

Facilitar la realitzaci de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluaci i crear de xarxes d'aprenentatge.

Desenvolupar i millorar les competncies digitals, des de la recerca i selecci d'informaci i el seu procs per a convertir-la en coneixement, fins a la seva publicaci i transmissi per diversos suports.

Proporcionar entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se i elaborar i compartir recursos.

4.4. Eines de la Web 2.0.

4.4.1. Netmeeting. Funcionamet i caracterstiques.

Definici:

Es tracta dun programa de Microsoft per xatetjar que combina text, imatge i dibuix. Aquest programa es caracteritza per tenir un tipus de missatgeria instantnia tot i que ms professional ja que es sol utilitzar en mbits de treball i de negocis.

Font: http://imag.malavida.com/mvimgbig/download/windows-netmeeting-1089-1.jpg [ Data de consulta: 01 de desembre de 2009]

4.4.2. Xat.

Definici:

El xat designa una comunicaci escrita realitzada de manera instantnia mitjanant Internet entre dues o ms persones ja sigui a travs de xats pblics o privada on noms pot haver comunicacin entre dues persones.

Caracterstiques:

- Comunicaci instantnia.- Pot ser pblic o privat.- Els usuaris utilitzen pseudnims/nicks.- No es respecten les norms ortogrfiques a lhora de comunicar-se.

Programes

Els ms utilitzats sn els segents:Skype

Windows Live Messenger

Yahoo! Messenger

TeamSpeak (TS)

AOL Instant Messenger(AIM)

Gadu-Gadu

Google Talk

IRC

ICQ (OSCAR)

Internet Relay Chat (IRC)

4.4.3. Xarxes socials.

Definici:

Una xarxa social s una estructura social de carcter voluntari que es crea a travs de la interrelaci dels seus membres. Una xarxa social s ms que la simpe addici dels seus membres perqu es pot constituir com a agent social. Sn llocs d'Internet que agrupen usuaris i usuries units per interessos comuns.En les xarxes socials en Internet tenim la possibilitat d'interactuar amb altres persones encara que no les coneguem, el sistema s obert i es va construint bviament amb el que cada suscriptor a la xarxa aporta, cada nou membre que ingressa transforma al grup en altre nou. Al voltant de 2001 i 2002 sorgeixen els primers llocs que fomenten xarxes d'amics. Cap a 2003 es fan populars amb l'aparici de llocs tals com Friendster, Tribe i Myspace.Rpidament algunes empreses ingressen a les xarxes socials. Google llana al gener de 2004 Orkut donant suport un experiment que un dels seus empleats realitzava en el seu temps lliure. En 2005 ingressen Yahoo 360 i altres.Bsicament el funcionament comena quan una vegada muntat el suport tcnic, un grup de iniciadors conviden a amics i coneguts a formar part de la xarxa social, cada membre nou pot portar amb si molts nous membres i el creixement d'aquesta xarxa social pot ser geomtric.Existeixen altres tipus de xarxes socials, com per exemple les dedicades a la cultura, com Linkara, o a les relacions laborals, com Linkedin.

Eines de les xarxes socials:

Les eines que proporcionen en general les xarxes socials en Internet sn: - Actualitzaci automtica de la llibreta d'adreces.- Perfils visibles.- Capacitat de crear nous enllaos mitjanant serveis de presentaci i altres maneres de connexi social en lnia.

4.4.4. Frums:

Definici:

El frum s una pgina web 2.0 i una eina que cada vegada es va expandint ms on els usuaris intercanvien informaci, opinions, preguntes, respostes, material de forma online i lliure. Hi ha frums que traten sobre un tipus de tema en concret i aquelles persones exposen les seves opinions respecte a aquell tema, tamb hi ha daltres frums en els quals el tema no est definit i per tant el contingut pot ser lliure.

Els frums normalment tenen unes normes ds, les quals si no respectes, el teu missatge pot ser eliminat inmediatament pel coordinador del frum, aquestes normes tenen la finalitat de mantenir un bon clima i respecte entre els usuaris.

Normalment en un frum hi ha diversos integrants:

Administrador: s qui inicia les discusions o planteja una pregunta.Moderadors: Sn usuaris generalmente asignats per ladministrador que sn els que mantenen el bon clima entre els usuaris i per tant tenen el privilegi de borrar comentaris que no siguin oportuns.Membres en general: Sn els que intercamvien les opinions, preguntes

Actualment en la majoria de frums els usuaris han destar registrats per a poder participar, daquesta manera selimina considerablemente els missatges spam o indesetjats.

4.4.5. Blogs.

Definici:

Un blog s un espai web peridicament actualitzat que recopila cronolgicament textos o articles d'un o diversos autors, apareguent primer el ms recent. L'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat all que cregui pertinent. Aquesta aplicaci informtica no requereix cap tipus de coneixement de programaci perqu s tan fcil d'utilitzar com un processador de textos. A ms, permet fer tantes actualitzacions com es dessitgin.En castell tamb s'usa el terme bitcora, en referncia als antics quaderns de bitcora dels vaixells que relataven el desenvolupament del viatge. Generalment, a cada article d'un blog els lectors poden escriure els seus comentaris, i l'autor pot tornar una resposta, de manera que s possible establir un dileg. L's o tema de cada blog s particular, hi ha de tipus personal, periodstic, empresarial o corporatiu, tecnolgic, educatiu (edublogs), poltics, etc., i els editors mostren qualsevol tipus de coneixement, idees, pensaments, argumentacions, crtiques o opinions.Els servidors de blogs ms populars sn: Blogger i Wordpress.

Funcions que pot complir un Blog:

1.- s un instrument d'entreteniment pel seu autor.
2.- s un espai de comunicaci i intercanvi d'informaci per aficionats a un tema o activitat.
3.- Un lloc com per amics o companys de treball.

Creaci i manteniment del Blog:

Existeixen diverses eines que permeten crear, administrar tot un blog, coordinar, esborrar o reescriure els articles, moderar els comentaris dels lectors... - Exemple prctic: BLOGGER: Creat en 1999.

a) Passes :1). Introduir les dades demanades: nom, direcci de correu, contrasenya...2). Selecci del nom del blog, de la plantilla base (colors de fons i disposici dels apartats al blog)3). Creaci del blog.

b) Possibilitats del blog:1).Crear noves entrades i incloure imatges, vdeos, msica...

Font: http//:grupotic03.blogspot.com
[Data de consulta: 21 de novembre de 2009]2). Etiquetar les entrades.3). Incorporar hipervincles que redirigeixin a altres pgines.4). Afegir gadgets.5). Moderar els comentaris.6). Seleccionar permisos de visita al blog.4.4.6. Videoconferncia.

Definici:

La videoconferncia s un sistema de comunicaci que permet mantenir reunions collectives entre diverses persones que es troben en llocs distants. Aquesta comunicaci es realitza en temps real, via telefnica, i es transmet tant la imatge com el so, en ambds sentits. Els interlocutors es veuen i es parlen com si estiguessin en la mateixa sala de reunions, alhora que es poden intercanviar dades, fax, informaci grfica i documental, vdeo, diapositives, etc.

Font: http://s3.amazonaws.com/lcp/anapatocito/myfiles/videoconferencia%20uno%20a%20muchos.jpg [Data de consulta: 02 de desembre de 2009]Font: http://s3.amazonaws.com/lcp/anapatocito/myfiles/videoconferencia%20uno%20a%20uno.jpg [Data de consulta: 02 de desembre de 2009]Els elements d'una videoconferncia

Els sistemes de videoconferncia estan composts per monitors, cmeres, micrfons, altaveus i pel Codec. El codec s la unitat de codificaci/descodificaci. S'encarrega de comprimir/ descomprimir el senyal analgic que va a ser transms a travs de la xarxa digital.

Elements a tenir en compte per a usar videoconferncia en el procs formatiu:

El nombre d'aules que va a anar dirigida la classe.

El nombre d'alumnes per aula.

La durada de les unitats didctiques que es van a impartir.

Com es reprodux millor l'atmosfera de la classe presencial?. (En aquest ltim factor tenen importncia fonamental consideracions com la grandria de l'aula, el nombre d'alumnes, el fet que s'efectu una projecci nica sobre pantalla gran, a la qual han d'atendre tots els alumnes, o que aquests es divideixin en grups i rebin la transmissi a travs de monitors).

Quan i com s'ha d'interrompre.

Com han de manejar-se els mitjans perqu el possible dileg que s'entauli a continuaci pugui arribar a tots de la manera ms natural possible? .

Es pot "manipular" la imatge o imatges que es reben de manera independent en cada aula, o es fa de manera que totes les aules rebin les mateixes imatges, amb les mateixes caracterstiques, al mateix temps.

I, si es permet la "manipulaci" individualitzada de les imatges rebudes, com pot controlar el professor el missatge que arriba al alumne en un moment determinat.

Implcites en aquests interrogants es presenten dues necessitats bsiques: la motivaci dels alunnes i la preparaci del professorat.

4.4.7. Wikis:

Definici:

s un lloc web collaboratiu, que pot ser editat des d'un navegador web per mltiples autors. En aquests llocs qualsevol pot editar el seu contingut. Els usuaris d'una wiki poden, d'aquesta manera, crear, modificar, enllaar i esborrar el contingut d'una pgina web, de forma interactiva, fcil i rpida. Una de les wikis ms conegudes s la Wikipedia.El terme wiki s'utilitza per identificar un tipus de documents d'hipertext i el programari collaboratiu que s'utilitza per crear-los. Normalment es fa servir el terme wiki en dos casos: s'anomena wiki al sistema d'edici, i pgina wiki cada pgina individual.Ward Cunnigham cre en mar del 1995 la primier wiki, anomenada WikiWikiWeb.Les caracterstiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura collaborativa, i cada vegada sn ms usades en empreses i comunitats com webs i intranets econmiques i eficaces per a la gesti del coneixement. Molts projectes sn oberts al pblic en general i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

Etimologia:
Wiki wiki vol dir "rpid" en hawai. Aquest nom reflecteix la principal caracterstica dels sistemes wiki: la creaci rpida de documents interconnectats mitjanant la collaboraci d'un grup de persones que pot afegir noves pgines wiki o editar les existents.

La interfcie del wiki
Els apartats de les pgines de la wiki sn:

- Capalera- ndex de pgines- Opcions d'administraci- Taula de continguts.- Pgina

Font: http://wikiseducatius.wikispaces.com/1.+Qu%C3%A8+%C3%A9s+un+wiki%3F. [Data de consulta: 21 de novembre de 2009]

Servidors Wikis:

-Wikispaces, el ms popular per la facilitat dedici, lestabilitat, la seguretat (permet fer cpies de seguretat dels documents i exportar-los al nostre ordinador).-Pbwiki.-Wiki.mailxmail.com-EcoWiki-Wikia.

5. S DE LES EINES TELEMTIQUES EN L'EDUCACI.

5.1. Incorporaci d'aquestes eines a l'aula.

s educatiu dels frums i xats.

Tant els frums com els xats poden tenir diversos usos educatius:Per exemple, es pot crear un debat online sobre una assignatura on els alumnes es vagin resolent els dubtes entre si.Als xats pots comunicar-te d'una manera simultnea amb el teu interlocutor per resoldre dubtes instantaneament i en canvi als foros et comuniques d'una manera ms prolongada en el temps.Als frums tant alumnes com professors poden crear propostes de treball o donar la seva opini sobre una acitvitat. La participaci es considerar extraordinriament o com a activitat de classe qualificable.

s educatiu dels navegadors webs.

La web es basa en un component social, pel que aplicada en l'mbit educatiu, constitueix un potent mitj per a construir el coneixement de forma colaborativa, mitjanant aportacions individuals que enriqueixin l'aprenentatge i la prctica docent. En aquest sentit, la informaci circula en internet i s necessari desenvolupar competncies per a recopilar, organitzar i processar la informaci per a generar continguts oportuns i aplicables en la vida diria. Aix per exemple, podrem utilitzar google earth, al moment d'impartir la classe de geografia o histria universal per a situar-nos en l'espai i en el temps, creant estratgies de participaci de manera presencial o virtual amb els alumnes. Al mateix temps es poden generar respostes en determinats blogs creats per a la matria, i es poden pujar els productes escrits al correu electrnic, a un escriptori virtual o a officelive workspace, que ens dna la possibilitat de pujar i compartir arxius online.

s educatiu dels blogs en l'educaci:

Els professors poden elaborar un blog per a qu tots els alumnes tenguin accs a ell, i aix treballar les diverses matries del currculum integrat. O tamb es pot fer que cada alumne tengui el seu propi blog al qual vagi publicant tots els treballs que realitza al llarg del curs. En finalitzar l'any escolar el material penjat al blog pot ser element qualificable.Es pot utilizar el blog com un diari compartit amb la classe, fent que l'alumnat se senti partcip en tot el procs.A ms, a travs del blog, es poden subministrar als alumnes les feines i tasques que han de realitzar.

s educatiu de la videoconferncia:

La videoconferncia ha passat de ser una tecnologia cara i exclusiva de grans installacions, a convertir-se en una eina multimdia ms. I com a tal, s'adequa, especialment, a les tasques docents. Moltes universitats i escoles ja ho estan utilitzant per a la formaci dels seus estudiants. La utilitzaci d'aquesta tecnologia, juntament amb altres sistemes multimdia, ja s'ha introdut en algunes universitats, centres d'ensenyament a distncia, escoles i instituts de formaci professional.Amb el sistema de la videoconferncia es poden retransmetre les classes a temps real, permetent la interacci entre les dues parts i la participaci de tots els alumnes. Aix, en poden fer s els alumnes amb dificultats per desplaar-se al centre educatiu, com, en el cas de les Illes Balears, aquells universitaris que es troben a Menorca, Eivissa i Formentera.

s educatiu de les wikis:

Segons la web wikiseducatius.wikispaces (2009):Un professor pot crear una wiki juntament amb altres professors dins d'un curs com eina de creaci de continguts, per a proporcionar apunts als alumnes. Els estudiants podrien accedir a la wiki per llegir o imprimir els apunts que el professorat va preparant. Aix, el contingut s molt ms dinmic. Una wiki tamb permet la collaboraci entre professors del mateix centre o de centres diferents (fins i tot de pasos distints) per treballar en un projecte com. Grcies a les wikis es poden anar editant textos, de manera que alumnes i professors poden compartir la informaci i els seus coneixements. I, a ms, es poden elaborar pluges d'idees asincrniques. La inscripci a activitats en grup es pot realitzar des de la wiki. El professor crea una pgina wiki amb la llista de temes proposats i deixa espais en blanc perqu els alumnes s'inscriguin. Els alumnes van editant la pgina i s'inscriuen posant el seu nom on els interessi. Una wiki es pot utilitzar tamb perqu els alumnes elaborin de forma colaborativa un glossari de l'assignatura, treballant de forma colaborativa individualment o en grups.

s educatiu de les xarxes socials:

Segons Marcelo Zamora (2006): Dintre de les xarxes socials trobem les xarxes educatives que intenten aprofitar les possibilitats educatives d'aquestes xarxes.En aquest marc podem destacar Eduredes, una web que es defineix a si mateixa com: Lloc d'intercanvi d'experincies en l'administraci de xarxes socials educatives, s docent de les xarxes, possibilitats i tot el que implica l's de les xarxes socials amb fins educatives i relacionades amb l'educaci.Trobarem en Eduredes el primer llistat de xarxes socials educatives de pasos de parla hispana, aix com la possibilitat d'incloure la nostra xarxa social educativa en aquesta llista, si la tenim. Altres interessants possibilitats d'aquesta web sn l'intercanvi d'experincies en aquest mbit i l'existncia d'un frum d'ajuda.5.2. Avantatges d'aquesta incorporaci.

- L's d'aquestes eines en l'educaci suposa una posibilitat d'animar els alumnes a la creaci de textos.- Aquests recursos sn eines divertides pels alumnes, que els permeten adquirir els coneixements del temari.- Ajuden els alumnes a pensar, escriure, participar i debatre aspectes essencials per formar-se una actitud crtica.- Tenen una gran importncia com a complement de l'aprenentatge a l'aula.- Aquestes aplicacions tenen un gran aspecte motivador per als alumnes.- Permeten als alumnes sentir-se els protagonistes del seu propi aprenentatge.- Sentir-se llegits, visitats, etc. aumenta l'inters i la predisposici per l'aprenentatge.- Les eines de la xarxa permeten realitzar un ensenyament centrat en els interessos dels alumnes.- Tamb permeten que es produeixi un aprenentage significatiu, perqu estimulen la creativitat, els alumnes estan motivats, es pot fer un treball obert, les activitats estan relacionades amb el medi, es poden fer adaptacion curriculars, es poden crear mapes conceptuals...

6. BIBLIOGRAFIA.

OLIVER RIBAS, M. (1.995): La videoconferencia en el campo educativo. Tcnicas y procedimientos. Comunicaci presentada a EDUTEC95. Palma de Mallorca. Disponible a http://www.uib.es/depart/gte/oliver.html.Data de consulta 21 de novembre de 2009.

ZAMORA, M. (2006). Archivado en: Reseas, Tendencias, Navegando. Disponible a http://www.maestrosdelweb.com/editorial/redessociales/. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

TESOURO, M., PUIGGAL, J. (2003). Les xarxes telemtiques en el mon de leducaci: xtec i edu365 dos models a seguir. Disponible a http://fced.udg.es/assignatures/groe/articles/article5.pdf. Data de consulta 30 de novembre de 2009.

DOMENECH, L. 3. Usos educatius. Disponible a http://wikiseducatius.wikispaces.com/1.+Qu%C3%A8+%C3%A9s+un+wiki%3F. Data de consulta 22 de novembre de 2009.

DOMENECH. L. Qu es un wiki? Disponible a http://wikiseducatius.wikispaces.com/1.+Qu%C3%A8+%C3%A9s+un+wiki%3F. Data de consulta 22 de novembre de 2009.

MACEDO, J. Netmeeting a http://www.newsgrupos.com/microsoft-public-es-netmeeting/283787-netmeeting-concepto.html.Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV.Navegadors Web.Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Navegador_web. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV.Xarxes Socials.Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV. (2009). Disponible a http://blog.educastur.es/cuate/2009/02/16/redes-sociales-y-educacion/. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV.Wiki. Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Wiki. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV.Blog .Disponible a http://ca.wikipedia.org/wiki/Blog. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV.Aplicaciones educativas de la Web 2.0. Disponible a http://blogs.cepindalo.es/centrostic/2009/01/15/aplicaciones-educativas-de-la-web-20/. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV. (2005) Definicin de blog y caractersticas segn Manuel Tapia. Disponible a http://infoempresa.blogspot.com/2005/07/definicin-de-blog-y-caractersticas.html. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV. Qu son las herramientas telematicas? Disponible a http://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080509113949AAfHNkr. Data de consulta 1 de desembre de 2009.

AA.VV. Correo Electrnico. Disponible a http://es.wikipedia.org/wiki/Correo_electr%C3%B3nico. Data de consulta 21 de novembre de 2009.

AA.VV. Chat. Disponible a http://es.wikipedia.org/wiki/Chat. Data de consulta 21 de novembre de 2009.