tema 2. cond. classic. fonaments

PSICOLOGIA DE L’APRENENTATGE

TEMA 2. Condicionament clàssic: fonaments

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLÀSSIC: FONAMENTS

Tema 2: Condicionamento clàssic: fonaments.

2.1. Els inicis de l’estudi del condic. clàssic

2.2. Naturalesa de l’associació

2.3. Situacions experimentals.

2.4. Condicionament Pavlovià excitador.

2.5. Condicionament Pavlovià inhibidor.

2.6. Extinció del condicionament Pavlovià

2.7. Incidència del condicionament clàssic


Dins del condicionament clàssic parlarem d’associació d’estímuls. El subjecte serà capaç de predir un esdeveniment per la presentació d’un altre esdeveniment que el precedeix, sense que la conducta del subjecte modifiqui la presentació dels estímuls.

Ex.: plou si hi ha núvols foscos al cel, dificultats de trànsit a prop de les escoles a les hores d’entrada i sortida de classes, deixem de menjar un aliment perquè un dia ens va sentar malament, etc.

Ivan P. Pavlov (1849 – 1936)

2.1. Els inicis de l’estudi del condic. clàssicLes investigacions de Pavlov sobre CC eren una prolongació de les seves investigacions sobre els processos de la digestió. La mesura del reflex salivar era el seu mètode usual per l’estudi d’aquests processos digestius.

L’interès inicial de Pavlov per les funcions digestives estava relacionat amb temes purament fisiològics.

Estava interessat en els sistemes neurològics responsables de la salivació que provocava el menjar en els gossos.


TEMA 3. CONDICIONAMET CLÀSSIC: FONAMENTS

Tot i així, va observar que els gossos que havia utilitzat en varis experiments no esperaven a que es col.loqués el menjar a la boca per a salivar: començaven a salivar al veure el menjar.

Més tard, els gossos començaven a salivar quan ell entrava a l’habitació, abans que s’iniciés la sessió experimental.

A l’observar que aquestes respostes de salivació anticipatòria es produïen en absència d’estímuls biològics (suposadament necessaris per a provocar salivació), les va anomenar "secrecions psíquiques“, que vindrien ordenades pels “reflexes psíquics”. Posteriorment va canviar la terminologia i, en comptes de reflexes psíquics, parlaria de reflexes condicionals perquè es donaven si es cumplien certes condicions.


Llum = Estímul neutre

Carn = Estímul Incondicionat

Salivació = Resposta Incondicionada


Llum = Estímul Condicionat

Salivació = Resposta Condicionada


TERMINOLOGIA BÀSICA COND. CLÀSSIC

Estímul incondicionat (EI):

Estímul biològicament potent que produeix una reacció massiva de tipus reflex.

EI: menjar, aigua, descàrregues elèctriques, LiCl...

Tot i que no es pot donar una definició precisa del qualificatiu "potent", sí que es poden identificar molts estímuls que produeixen reaccions reflexes, intenses, fiables i persistents.



Estímul condicionat (EC):

Clau que en un principi és pràcticament neutra (abans de condicionar EN).

EC = so d’un metrònom, estímuls tàctils (vibracions), visuals, auditius, olfactius o gustatius.

Al definir l’EC com a un estímul dèbil, ens trobem amb el mateix problema que al definir a l’EI com a estímul “fort”. Primer, l’EC no provoca una resposta intensa i duradora. Segon, no hi ha relació entre els ECs i el benestar o malestar de l’animal.



Resposta incondicionada (RI):

Resposta fiable i mesurable no apresa, provocada per l’EI.

RI=Salivació

La RI està determinada per l’EI. És fonamentalment una reacció reflexa, biològicament connectada a l’EI. Tot i així, un EI pot provocar vàries RI’s. El menjar pot provocar salivació, canvis en el ritme cardíac o en la pressió sanguínia, dilatació pupil.lar i activitat motora general.



Resposta condicionada (RC):

Resposta apresa, una nova conducta indicativa de la formació d’una expectativa.

RC= salivació pel so del metrònom

La salivació (RC) es la manifestació externa de la formació d’una expectativa o associació entre el so del metrònom (EC) i el menjar (EI).


- La condició necessària i suficient per a que l’associació EC-EI es produeixi es la contigüitat temporal entre els dos estímuls.

- Segons Pavlov, l’EC amb el condicionament passa a substituir l’EI per a provocar la RC.

- La RC és una resposta reflexa apresa, això és, provocada per un EC que inicialment no la provocava.


Què és el que aprèn el subjecte? E-R Estímul-Resposta. Associació entre l’EC i la RI,

sent la RC elicitada per l’EC E-E Estímul-Estímul. Associació del Ec amb l’EI,

sent la RC provocada per l’EI que queda representat per l’EC.

Com saber quin es dóna? Podem fer una devaluació de l’EI

Es considera que l’associació és majoritàriament E-E, tot i que hi hagi evidència d’E-R

Resultats esperats?


3.2. Situacions experimentals

A. Condicionament de la Por o Resposta

Emocional Condicionada (R.E.C.)

B. Condicionament de Parpelleig

C. Autoemmotllament o Seguiment del Signe

D. Aprenentatge d’aversió al sabor


A. Condicionament de la Por o Resposta Emocional Condicionada (R.E.C.)

ECRata blanca

EIGong fort

RC

PorRI

http://www.youtube.com/watch?v=IteGZg2fWuY


A. Condicionament de la por REC

1. S’entrena a les rates per executar una conducta instrumental (prémer una palanca) (1)

2. Mentre l’animal executa la resposta instrumental, es presenten assaigs de condicionament en que un EC (p.e. un llum) va seguit d’una descàrrega elèctrica (EI aversiu)

3. Quan l’EC s’associa amb l’EI aversiu, la rata mostra por davant l’EC. La por provoca una resposta d’immobilització que interfereix amb la resposta instrumental, amb el que deixa de prémer la palanca (2)

1

2



EC 30”

període pre-EC període EC

temps

Respostes de pressió de palanca

)( BA

Ars

Rs : Raó de supressió A: Respostes en presència de l’EC B: Respostes pre-EC

AB

EI



5,02

1

2

rsrs

B

Brs

BB

Brs

BA

Ars

- A l’inici de l’entrenament l’EC no provoca por i, per tant, la rata mostra la mateixa taxa de resposta en presència de l’EC com en la seva absència: A = B

Després de diversos assaigs de condicionament, l’EC s’ha associat amb la descàrrega elèctrica i, per tant, provoca molta por a la rata. L’animal suprimeix la resposta instrumental en presència de l’EC: A = 0

0,00

0

0

rs

Brs

Brs

BA

Ars


D. Condicionament de la por REC

Resultats d’un experiment utilitzant la resposta emocional condicionada

Resposta Emocional Condicionada (Lovibond, Preston

i Mackintosh, 1984)

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

1 2 3 4 5 6

Assaigs

Ra

ó d

e S

up

res

sió



Curva de adquisición típica

EC = To, LLum, etc.

EI = Buf d’aire a l’ull



Ivkovich, Collins, Eckerman, Krasnegor i Stanton (1999)

Condicionament Prova

G. Exp. 6 ECEI EC

G. Cont 6 EC/EI EC

EC= To EI= Buf d’aire


Caixes de condicionament amb coloms

Tecles de resposta:• L’EC consisteix en la

il·luminació de la tecla• La RC consisteix en picotejar

la tecla il·luminada. Es mesura per la taxa de respostes.

Menjadora:• L’EI consisteix en menjar

C. Autoemmotllament o Seguiment del SigneEl subjecte s’aproxima i pren contacte amb l’estímul que li assenyala la presència de menjar

http://www.youtube.com/watch?v=cacwAvgg8EA

La presència de l’EI no depèn de què l’animal picotegi, l’EI es presenta després de l’EC


Experiment de Hearts i Jenkins (1974) en una caixa d’Skinner més llarga de lo habitual. Menjadora al centre, tecles il·luminades a cada banda de la caixa

S’aparella una tecla amb la presentació del menjar. L’altre no comportava menjar però s'il·luminava 4 segons

El colom desenvolupa seguiment de signe amb la tecla aparellada tot i que comportés no arribar a la menjadora.

L’il·luminació de l’altra tecla no comportava resposta d’aproximació.

C. Autoemmotllament o Seguiment del Signe



Les nostres preferències (i aversions) per determinats aliments també poden aparèixer mitjançant condicionament clàssic.

Succeeix amb molt pocs assajos d’entrenament (inclús amb un únic assaig).

Succeeix tot i que passi bastant temps (hores) entre l’EC (sabor) i l’EI (malestar).

Succeeix tot i que la persona sàpiga racionalment que no hi ha relació entre el menjar i el malestar (condicionament que suceeix de forma irracional).


El condicionament consisteix:

Permetre l’accés a aigua amb un gust distintiu (p.e. dolç) (1). El gust actua com a EC.

Poc després se li provoca a l’animal un malestar gastrointestinal (p.e. amb una injecció intraperitoneal de ClLi) (2). El malestar actua com a EI.

La RC consisteix en l’evitació o en la preferència pel gust condicionat.

1

2




Conducta d’evitació:

- Després del condicionament l’animal té accés al gust condicionat. Si el gust s’ha associat al malestar, llavors l’animal rebutjarà consumir el gust en properes oportunitats de fer-ho:

A menys consum més aversió



Prefèrencies:

- Després del condicionament l’animal pot escollir entre el gust condicionat i aigua. Si el gust s’ha associat al malestar, llavors l’animal preferirà l’aigua al gust condicionat:

A menys preferència més aversió

La preferència ve definida per la proporció de gust condicionat consumit durant la prova, respecte al líquid total consumit (gust condicionat + aigua).

aigua Consumtcondicionagust Consum

tcondicionagust Consumgust pel aPreferènci


Bernstein (1978, 1991) va mostrar que pacients amb càncer tractats amb quimioteràpia desenvolupaven aversions als aliments consumits abans dels tractaments.

Actualment se sap que els estímuls del context també poden associar-se amb els efectes de la quimioteràpia i provocar nàusees i vòmits anticipats (Andrykowski i Redd, 1987).

Best, Brown i Sowell (1984) van demostrar l’adquisició d’aversions al context en rates.



2.4. Condicionament Pavlovià excitador

Parlem de condicionament excitador quan amb l’EC es presentarà un EI

TIPUS

Exemples: aversió al sabor, REC, condic. parpelleig, autoemmotllament

APETITIU conseqüència positiva (menjar)

AVERSIU conseq. negativa (descàrrega)


Conceptes bàsics de condicionament

ECs

EIs

Assaigs de condicionament

Interval entre estímuls Interval entre assaigs


Procediments típics de condicionament clàssic


Condicionament demora: l’EC pot continuar durant l’EI o acabar quan s’inicia l’EI. La força d’associació pot ser menor amb determinats intervals entre EC i EI.

- Condicionament palpebral: òptim 0’4seg, decau amb 2-3 segons entre estímuls.

- REC: 10 segons

- Aversió al sabor: possible amb intervals 1-2 hores

Condicionament d’empremta: idea de què una empremta neural de l’EC s’associa amb l’EI. Bon nivell d’associació, però empitjora augmentant l’interval.

Condicionament simultani: al donar-se ambdós estímuls a l’hora, la RC és escassa, però es dóna RC.

Condicionament cap enrere: no produeix tant aprenentatge com els procediments proactius (EC-EI), però s'obté cert grau de condicionament excitatori.


Com mesurem l’aprenentatge??

Presentarem l’EC sense l’EI al final del conidionament (es poden col·locar en mig per veure el procés d’aprenentatge). Valorarem la magnitud de la RC, la probabilitat d’una RC, la latència de la RC, etc.


Procediments de control. Necessitarem d’un control per comparar el nostre resultat.

Les respostes donades a conseqüència de processos diferents del condicionament es denominen respostes pseudocondicionades. Ex de pseudocondicionament: aversió que produeixen aliments nous, sense la necessitat de malestar posterior a la ingesta; resposta de sensibilització (respondre de forma cada cop més intensa davant la presentació repetida d’un estímul.

Un grup control ha de tenir el mateix nombre de presentacións de l’EC i de l’EI que el grup experimental, però distribuits de manera que no quedin aparellats, que no quedin associats.


Com puc distribuir els estímuls?

Control aleatori, els presento de manera aleatòria, però hi ha evidències de possible condicionament excitatori. Necessitem 4 tipus d’assaigs barrejats

EC-EI EC-noEI noEC-EI noEC-noEI

2.5. Condicionament Pavlovià inhibidor

En condicionament excitador, amb l’EC es presenta l’EI

Però, i si la conseqüència de l’EC no fos un EI? Què passa si l’EC preveu l’absència de l’EI?

En aquest cas l’EC és també una senyal fiable d’una conseqüència i, per tant, proporciona informació.

Així doncs, no s’hauria de produir també condicionament?


2.5. Condicionament Pavlovià inhibidor

A aquest condicionament se’l denomina condicionament inhibitori (Pavlov, 1927).

L’EC inhibitori, que es representa per EC- (no confondre amb EC aversiu), a diferència de l’EC+ del CC excitatori, no és un estímul neutre, sinó que també adquireix la força associativa, evocant l’expectativa d’un determinat event, la no aparició de l’EI, de la mateixa manera que un EC+ evoca l’expectativa de l’aparició de l’EI.


a. Procediment Estàndard de la inhibició condicionada

EI

EC−

EC+

b. Procediment Diferencial de la inhibició condicionada

EI

EC−

EC+

c. Correlació negativa entre EC− i EI o desaparellament explícit

EI

EC−

Procediments Condicionament inhibidor


Es pot desenvolupar condicionament inhibitori amb intervals llargs en procediments excitatoris:


L’animal es comporta com si la part inicial de l’EC assenyelés un periode d’absència de l’EI

5-10min


Mesura de la inhibició condicionada

Com ho podem mesurar si no obtindrem resposta del subjecte????

- Sistemes de respostes bidireccionals

- Prova de la sumació o de l’estímul compost

- Prova del retard


Sistemes de respostes bidireccionals

Basats en respostes que poden variar en direccions oposades respecte a l’execució d’una línia base d’execució normal. Ritme cardíac, temperatura corporal o la respiració poden augmentar o disminuir respecte a una línia base. EX.: en un condicionament de la por, el ritme cardíac d’una rata pot augmentar davant un EC excitatori i disminuir davant d’un estímul inhibitori.

També hi ha respostes motores bidireccionals. Un colom pot apropar-se a una tecla il·luminada que comporta l’aparició de menjar i allunyar-se d’una altra tecla il·luminada que prediu l’absència de menjar.

Wasserman, Franklin i Hearst (1974)

Estudi d’inhibició diferencial de la REC de Hammond (1967)


GRUP ENTRENAMENT PROVA

Grup I T-descàrregaLl- no descàrrega

TL

Grup R

T- descàrregaLl / descàrrega

TL


Prova de la sumació o de l’estímul compost

RC neta

EC inhibidor (EC−)

EC excitador (EC+)

Prova de la sumació o de l’estímul compost

1,00

1,25

1,50

1,75

2,00

2,25

B BX BY A AX

Tem

ps

mit

jà (

seg

on

s)

Condicionament ProvaSumació

A → Descàrrega elèctricaAX → ØB → Descàrrega elèctrica

AB

AXBXBY

Cole, Barnet i Miller (1997)

A = Llum; B = So#1; X = So#2; Y = So#3

Procediment estàndar de la inhibició condicionada. Es mesurava la supressió de llepades.

L’estímul Y s’introduex per valorar si afectava la introducció d’un estímul novedós


1,00

1,25

1,50

1,75

2,00

2,25

2,50

X Y

Tem

ps

mitj

à (s

ego

ns)

Cole, Barnet i Miller (1997): es medeix la supresió de la conducta de llepar

A = Llum; X = So#1; Y = So#2

Condicionament Retard Prova

A → Descàrrega AX → Ø

X → Descàrrega Y → Descàrrega

XY

L’estímul Y suprimeix més la conducta

Prova del retard


S’ha de vigilar perquè no només la inhibició provoca retard en l’aprenentatge. Una preexposició de l’EC enlenteix el posterior aprenentatge, però NO és un procediment d’inhibició condicionada perquè no hi ha context excitador durant la preexposició i si es presenta l’EC preexposat junt amb un EC+ no es redueix la RC.

Per tant, es recomana realitzar les dues proves, sumació i retard, per tal d’avaluar la inhibició condicionada (Rescorla 1969).


EXTINCIÓ

L'extinció consisteix, un cop s’ha adquirit la RC, en presentar l’EC i ometre l’EI

Fase Adquisició Extinció

Procediment EC → EI EC → Ø


EXTINCIÓUn cop s’ha establert una resposta condicionada, podem reduir-la o eliminar-la mitjançant el procediment d’extinció.

L’extinció consisteix en presentar l’EC sense l’EI. No és habituació (reduir la R davant una estimulació repetida) perquè en l’extinció es un descens d’una resposta prèviament apresa. L’extinció tampoc és oblit perque es dóna per presentacions repetides de l’EC sense l’EI i no per l’absència perllongada d’experiència amb l’EC.

L’extinció, no té només un interès teòric, sinó també aplicat. Determinats trastorns es basen en respostes poc adaptades a estímuls que cal eliminar per millorar la qualitat de vida del pacient (p.e., les fòbies).


Adquisició Extinció

EC → Descàrrega EC

Hall i Pearce (1979; citat a Pearce, 1998)

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8

Ra

ó d

e S

up

res

sió

EXTINCIÓ


EXTINCIÓ Què succeeix durant l’extinció???Si durant el condicionament s’ha format una

associació entre l’EC i l’EI

Llavors, durant l’extinció l’associació entre l’EC i l’EI es trenca o desapareix? (p.e. Rescorla i Wagner (1972)

EC EI

EC EICrac!


Es donen diversos fenòmens que contradiuen la destrucció del condicionament original durant l’extinció:

- Desinhibició

- Recuperació espontània.

- Renovació del condicionament excitador original.

- Restabliment de l’excitació condicionada.

Desinhibició

Introduir un nou estímul junt amb l’EC durant la fase d’extinció. Ex.: un gos ve d’aprendre que després d’una llum es presenta menjar. Durant la fase d’extinció, la presentació de la llum en absència del menjar ha fet disminuir la conducta de salivació. Introduir un to junt amb la llum fa que la RC augmenti, veient com el gos comença a salivar en aquell moment.



RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA

La recuperació espontània es refereix a la reaparició de la resposta amb el simple pas del temps després de l’extinció.

- La recuperació de la resposta extingida no és total.- L’efecte de la recuperació espontània és dissipa ràpidament.- No obstant això, la reaparició de la resposta extingida s’ha d’interpretar com que l’aprenentatge original no es perd completament durant l’extinció.


Rescorla (1996)

Adquisició Extinció Prova

D1 D2 D3 D4 D5 D6

EC1→menjarEC2→menjar

EC1EC2

EC2 EC1



Rescorla (1996)

0

1

2

3

4

5

6

7

Ext 1 2 3 4

Assaigs

Mit

jan

a d

'en

tra

de

s a

la

me

nja

do

ra p

er

min

ut

Pre EC1 EC2



Renovació del condicionament excitador original

La renovació es refereix a la recuperació de la execució pròpia de l’adquisició que es dóna quan es canvien les claus contextuals que estaven presents durant l’extinció


Bouton i King (1983)

Adquisició Extinció Prova

Grups Context Context Context

Ext-A To → EI A To → Ø A To → Ø A

Ext-B To → EI A To → Ø B To → Ø A

NE To → EI A To → Ø A

Renovació del condicionament excitador original


Bouton i King (1983)

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

Blocs de dos assaigs

Raó

de

sup

ress

ió

Ext-A Ext-B NE

Restabliment de l’excitació condicionada

L’EI es presenta en solitari durant l’extinció i torna a donar-se la RC.

Sembla que, com en el fenomen de la renovació, el context pot suprimir l’ambigüitat de l’EC.











(estudi particular)

tema 2. cond. classic. fonaments

Documents