tema 1...1 em font 6. excedent i dèficit d’aigua al món. font 7. consum d’aigua per sectors al...
TRANSCRIPT
1EL MEDI NATURALI LES ACTIVITATS HUMANES
1. Els recursos naturals2. Els recursos renovables3. Els recursos no renovables4. La intervenció humana en el paisatge5. Els problemes mediambientals6. Mesures per fer front als problemes
mediambientals7. La natura incontrolable: els riscos naturals8. La humanitat davant els riscos naturals9. La presa d’apunts a classe
10
TEMA 1
Forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida.
111 Paisatge natural dels Picos de Europa (Astúries).
Ús de plaguicides en una plantació dels Estats Units.
Protesta d’activistes ecologistes a Doha (Qatar).
plantejar avui si no volem deixar a les gene- racions futures un món on no es pugui viure.
1.2. Un repartiment desigualEls recursos naturals estan repartits d’una manera desigual per tot el planeta i no tota la població hi pot accedir en condicions d’igualtat. Aquest repartiment desigual ha provocat conflictes en-tre els éssers humans per la possessió i l’explota-ció dels recursos naturals. [Font 4]
Com que cap país no disposa de tots els recur-sos naturals que necessita, tots depenen dels re-cursos que, gràcies al comerç, puguin obtenir d’altres països. Si un país no posseeix recursos naturals, ha de tenir prou diners per comprar-los i per desenvolupar la tecnologia necessària per po-der-los explotar en benefici propi. Quan un país no té recursos naturals ni els diners necessaris per obtenir-los, és molt difícil que es pugui desenvolu-par econòmicament i socialment. [Font 5]
1. Els recursos naturals
Un recurs natural és qualsevol matèria o energia que s’obté de la natura i que els éssers humans utilitzem per satisfer les nostres necessitats. [Font 1]
En els darrers dos segles, el consum dels re-cursos naturals per part dels humans no ha parat d’augmentar. Si aquest consum continua crei-xent al ritme que ho fa actualment, és possible que determinats recursos s’exhaureixin, ja que no tots es regeneren.
La capacitat que un recurs natural es regeneri és el criteri emprat per classificar-los en renova-bles i no renovables.
1.1. Recursos renovables i recursos no renovables
Els recursos renovables són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al del seu consum. Alguns d’aquests re-cursos són perennes i no se’n preveu l’exhauri-ment. Aquest és el cas del vent i del sol. [Font 2] Altres recursos, com la fusta, el sòl i l’aigua dolça, els podem qualificar de potencialment renova-bles. És a dir, són recursos indefinits, si bé un con-sum excessiu els pot convertir en no renovables.
Els recursos no renovables són aquells que es consumeixen a un ritme superior del que són generats per la natura. Això pot comportar que en un futur més o menys proper s’exhaureixin. Aquest seria el cas de diversos minerals, com ara el ferro, i combustibles, com, per exemple, el petroli i el gas. [Font 3]
La possibilitat que alguns recursos naturals s’esgotin és un dels problemes que ens hem de
12
Font 1. Una carbonera és un exemple de l’apro-fitament dels recursos naturals per part dels humans. De la llenya, se n’obté carbó.
recurs natural
13
TEMA
1
Font 3. Els oleoductes, com aquest d’Alaska (Estats Units), transporten el petroli cru a llargues distàncies des dels llocs de producció fins als centres de consum.
Font 4. El control de l’aigua i el seu ús són sovint font de conflictes.
Font 5. Principals reserves mundials de carbó, petroli i gas natural.
Font 2. L’energia solar és un exemple de recurs natural perenne.
13
TEMA
1
35,4
258,01
13,9
51,1
8,2 14,01
21,5
113,2
75,5
1,2
66 323,44
16,6
14,4
13,21
6,3 18,1
444,88
Font
: BP,
Revi
ew o
f Wor
ld E
nerg
y, 2
018
14
2.1. L’aigua dolça i el sòlL’aigua dolça i el sòl són dos dels recursos renovables que poden deixar de ser-ho. La vida humana no es pot entendre sense l’aigua potable. És un recurs escàs i està molt mal repartit al planeta. [Font 6] La majoria dels 1.200 milions de persones que tenen dificultats per accedir a l’aigua viuen en zones àrides i semiàrides del planeta. Tanmateix, el consum d’aigua s’ha tri-plicat en els darrers 50 anys.
El 70 % de l’aigua consumida a la Terra s’em-pra en l’agricultura. Aquest percentatge es redu-eix en societats molt industrialitzades, com en gran part d’Europa. Tanmateix, només tres paï-sos –la Xina, l’Índia i els Estats Units– ja consu-meixen el 38 % de l’aigua de la Terra. [Font 7]
El sòl és també un recurs renovable feble. El sòl fèrtil es pot degradar fins a esdevenir impro-ductiu, sobretot si s’erosiona com a conseqüèn-cia de tales incontrolades o d’incendis. També perjudiquen la fertilitat del sòl una explotació excessiva i l’ús de fertilitzants químics. De fet, el creixement urbà ha destruït una gran quantitat de sòl fèrtil. Quan un territori perd el seu sòl fèrtil, aleshores diem que pateix un procés de desertització. [Font 8]
2.2. Energies renovablesEncara que la major part de l’energia procedeix de recursos no renovables, cada vegada s’utilit-zen més energies renovables, com ara l’energia hidràulica i les energies alternatives.
L’energia hidràulica té força avantatges: és neta i potencialment renovable. De tota manera, requereix grans inversions, ja que cal construir grans preses i línies d’alta tensió per al seu trans-port. L’impacte visual d’aquestes línies i el risc d’incendi que comporten pel fet que travessen boscos són els seus punts dèbils.
Les principals energies alternatives són l’energia solar i l’energia eòlica. Es tracta d’ener-gies netes, que no contaminen i els recursos bà-sics de les quals –el Sol i el vent, respectiva-ment– són perennes. Els inconvenients d’aquestes energies són la irregularitat de les fonts energèti-ques i l’impacte visual que provoquen els molins eòlics i les plaques solars. [Font 9]
Tot i que l’ús de les energies alternatives ha experimentat, actualment, un gran creixement, encara són d’ús minoritari. Del total d’energia que es consumeix a Espanya, tan sols un 16 % procedeix de recursos renovables.
Només que s’aprofités un 10 % de l’energia solar que arriba a la Terra, es podria satisfer tota la demanda actual d’energia del món.
2. Els recursos renovablesrecurs renovable
RecordaDels quasi 7.700 milions d’habitants de la Terra,
quasi 2.200 milions no tenen accés a l’aigua potable.
Sabies que…?La manca d’aigua potable va fer que el 2010
l’ONU declarés l’aigua potable dret humà
essencial i que el dia 22 de març de cada any se
celebri el Dia Mundial de l’Aigua.
TEMA
1
Font 6. Excedent i dèficit d’aigua al món.
Font 7. Consum d’aigua per sectors al món.
Font 8. Un dels grans incendis que va afectar l’illa de Borneo, a Indonèsia, l’any 2019. La tala general i incontrolada dels boscos és, juntament amb els incendis forestals, una de les causes de la pèrdua de fertilitat del sòl i de la desertització.
Font 9. El 2019 un 43% de l’electricitat de l’Estat espa-nyol era d’origen renovable, un 18,5% d’aquesta era d’origen eòlic i un 3,9%, d’origen fotovoltaic. Però l’elec-tricitat d’origen nuclear representava un 26,6%.
100
75
50
25
0
MónPaïsos en vies de
desenvolupamentPaïsos
desenvolupats
Agrícola
Industrial
Domèstic
15
%
Font
: Ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e W
orld
Wat
er D
evel
opm
ent R
epor
t
Els minerals no energètics, l’energia nuclear i els combustibles fòssils són els principals recursos no renovables.
3.1. Els minerals no energèticsEls minerals no energètics, com ara la bauxita i el coure, tenen aplicacions diverses en l’àmbit de la indústria. [Font 10]
3.2. L’energia nuclearL’urani és el principal mineral que es fa servir a les centrals nuclears com a combustible per ob-tenir electricitat. El Kazakhstan, el Canadà i Aus-tràlia produeixen més de la meitat de l’urani del món. Si se segueix el ritme de consum actual, es calcula que hi ha reserves d’aquest mineral per a uns 85 anys.
Tot i que l’electricitat que s’obté amb l’ener-gia nuclear és força barata, el seu ús és motiu de polèmica, ja que genera residus radioactius molt contaminants i difícils d’eliminar. [Font 11] A més, algunes centrals nuclears han patit greus accidents que han provocat nombroses víctimes a causa de la contaminació radioactiva.
Els accidents nuclears més importants van te-nir lloc a les centrals de Harrisburg (Estats Units, 1979), Txernòbil (Ucraïna, 1986) i Fukushima (Japó, 2011). [Font 12]
3.3. Els combustibles fòssilsEls combustibles fòssils –el petroli, el gas natural i el carbó– són les fonts d’energia més utilitzades al món. En conjunt representen el 86 % de
l’energia consumida al planeta. Tots aquests combustibles presenten greus inconvenients, ja que són molt contaminants i les seves reserves s’estan exhaurint. [Font 13]
Les múltiples aplicacions del petroli el con-verteixen en un recurs estratègic fonamental per a l’economia. Del petroli, se n’obtenen molts combustibles derivats, com ara la benzina, el gasoil i el querosè, necessaris per fer funcionar mitjans de transport i algunes indústries. També se n’obtenen productes com ara plàstics, teixits sintètics i asfalt.
La gran diversitat d’aplicacions del petroli fa que un augment en el seu preu representi un en-cariment de molts productes i serveis. [Font 14]
El gas natural està substituint el petroli en al-guns usos perquè és menys contaminant i les se-ves reserves són més abundants. Tal com passa amb el petroli, molts països consumidors de gas natural no en produeixen i l’han d’importar, però el seu transport és car i perillós perquè és un producte molt inflamable.
El carbó és el combustible fòssil més abundant. Moltes de les mines de carbó es troben en països industrialitzats de l’hemisferi nord i, per tant, es-tan a prop dels centres de consum. Per això el seu transport no representa cap gran risc. Amb tot, és el combustible fòssil més contaminant.
Font 10. Aplicacions de minerals no energètics
Bauxita Obtenció d’alumini.
Coure Fabricació de cables elèctrics.
Ferro Fabricació de maquinària i vehicles.
Fosfats Elaboració de fertilitzants.
Guix Ús per a la construcció.
3. Els recursos no renovables
16
recurs no renovable
17
TEMA
1
Font 14. Voluntaris netejant el petroli vessat prop de la costa de Galícia arran de l’accident del petrolier Prestige el 13 de novembre del 2002. La major part dels principals països con-sumidors de petroli no en són productors. Un dels mitjans per transportar petroli és per mar, en grans petroliers. Quan es produeix un accident en un d’aquests vaixells, el petroli es pot vessar i provocar una ma-rea negra que contamini tant el mar com la costa.
Font 11. Els residus generats per les centrals nuclears poden trigar milers d’anys a perdre la radioactivitat. Durant molt de temps se’ls va llençar al fons del mar. Actualment es tendeix a soterrar-los a gran profunditat o se’ls diposita als anomenats cementiris nuclears, unes instal·lacions que disposen de cambres de formi-gó on es guarden els contenidors amb els residus.
Font 12. L’11 de març del 2011 la central nuclear de Fu-kushima, al Japó, va patir diversos accidents a causa d’un terratrèmol i d’un tsunami posterior. La radioacti-vitat que se’n va desprendre va ser transportada per l’aire a milers de quilòmetres de distància.
Font 13. Reserves de combustibles fòssils.
Carbó
Gas natural
Petroli
400 anys
167 anys
43 anys
4.1. El paisatgeEls recursos renovables i no renovables són ma-terials i tangibles ja que són mesurables i es po-den tocar físicament. Les persones, però, també necessitem recursos immaterials, és a dir, que no són mesurables i són intangibles. El silenci, el civisme, el coneixement, les diverses llengües parlades o la bellesa d’un paisatge són exemples de recursos immaterials. Aquests recursos po-den desaparèixer si el medi o la societat es de-graden.
El paisatge és l’aspecte que ofereix el territori en un moment determinat. Territori i paisatge no són, per tant, el mateix. Un territori és una por-ció de la superfície de la Terra que pot presentar paisatges diversos segons el moment històric. Els canvis que s’han produït en el paisatge d’un ter-ritori determinat són resultat de l’acció transfor-madora de l’ésser humà.
Els paisatges es classifiquen en naturals i an-tròpics.
4. La intervenció humana en el paisatge
Font 15. Paisatge natural del Parc Nacional dels Picos de Europa (Astú-ries, Cantàbria i Castella i Lleó). Molts països han establert mesures per tal de protegir els paisatges naturals. Així, als parcs nacionals l’activitat hu-mana hi és restringida per la llei per tal de no alterar el paisatge.
18
4.2. Els paisatges naturalsEls paisatges naturals són aquells que no han estat modificats per l’acció humana. Aquest tipus de paisatge està en retrocés, ja que l’acció humana ha transformat la major part del planeta. Només resten paisatges naturals en estat pur en algunes zones muntanyoses de difícil accés i en alguns territoris desèrtics i tropicals. [Font 15]
4.3. Els paisatges antròpicsEls paisatges antròpics són els que han estat modi- ficats per l’acció humana. Els canvis demogràfics, econòmics, socials i tecnològics fan que aquests paisatges estiguin en constant transformació.
Algunes de les modificacions experimentades pels paisatges antròpics han estat lentes perquè s’han anat produint al llarg de dècades i, fins i tot, segles, com ara la tala de boscos per destinar la superfície obtinguda a camps de conreu. Altres canvis han estat més ràpids, com la desaparició de camps de conreu per construir polígons industrials o infraestructures de comunicació com autopistes.
Els paisatges antròpics són molt diversos i se so-len classificar en diferents grups. [Fonts 16, 17, 18 i 19]
paisatge natural
paisatge antròpic
19
Font 17. Torres Trade (Barcelona). El paisatge antròpic urbà cor-respon a les ciutats i es caracteritza per l’absència d’elements del medi natural. Els pocs elements naturals que s’hi poden trobar han estat introduïts artificialment.
Font 18. Port de Los Angeles (Califòrnia, Estats Units). El paisatge antròpic de les comunicacions i els transports es caracteritza per la presència d’infraestructures de comunicació (ports, aero-ports, carreteres…) i de vehicles i maquinària per a la càrrega i la descàrrega.
Font 16. Vall de Baztan (Na-varra). Al paisatge antròpic rural hi ha nuclis de pobla-ció petits o mitjans envol-tats de conreus, boscos, prats i altres elements del medi natural.
Font 19. Fàbrica de SEAT (Martorell, Baix Llobregat). Al paisatge antròpic in-dustrial hi ha elements vin-culats al sector secundari, com ara maquinària i naus industrials.
TEMA
1
4.4. Paisatges en transformació
Font 20. Roses (Alt Empordà) en dues imatges de 1929 i a principis del segle xxi. Aquesta població costanera és un exemple dels canvis que ha experimentat el paisatge al territori litoral català.
Font 21. La Gran Via al seu pas pel barri de Can Pi, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), en dues imatges del 1947 i el 2007. El creixe-ment industrial i urbanístic ha fet que el paisatge d’aquest territori de plana es transformés.
20
© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
© In
stitu
t Car
togr
àfic
i Ge
ològ
ic d
e Ca
talu
nya
TEMA
1Font 22. El riu Anoia al seu pas per Capellades (Anoia) en una imatge de prin-cipis del segle xx i en una altra de cents anys més tard. La construcció d’infra-estructures de transport, com és el cas de les carreteres que hi ha en la imatge més moderna, comporta canvis en el paisatge. El retrocés de l’activitat agrí-cola ha permès el creixement del bosc en aquest congost del riu Anoia.
Font 23. Marbella (Màlaga) en dues imatges del 1900 i el 2019. La transformació del paisatge d’aquesta ciutat de la costa mediterrània s’ha degut a un canvi en l’activitat eco-nòmica. El turisme ha reemplaçat la pesca i l’agricultura com a principals fonts de riquesa.
21
TEMA
1
© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
22
L’impacte nociu de les activitats humanes so-bre el medi natural s’anomena contaminació. Els canvis tecnològics i el creixement demo-gràfic, que s’han accentuat al llarg dels dos úl-tims segles, comporten un consum elevat de recursos naturals i també un augment de la contaminació.
L’efecte hivernacle, la disminució de la capa d’ozó, la pluja àcida i la desforestació són alguns dels efectes negatius que l’activitat humana pro-voca sobre el medi ambient.
5.1. L’efecte hivernacle i l’escalfament global
L’efecte hivernacle és un fenomen natural que per si mateix no és una amenaça per a la vida a la Terra. Al contrari, gràcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra és l’adequada per a la vida.
L’energia del Sol travessa l’atmosfera i escalfa la Terra. L’acció d’alguns gasos de l’atmosfera (el diòxid de carboni i el vapor d’aigua) impedeix que una part d’aquesta energia retorni a l’espai. D’aquesta manera, l’escalfor queda retinguda a l’atmosfera i la Terra manté constant la seva temperatura global. Aquest fenomen és molt semblant al funcionament dels hivernacles. A diferència de la Terra, en què els gasos de l’at-mosfera retenen l’escalfor, en aquest cas és el plàstic o el vidre de què és fet l’hivernacle el que reté l’escalfor.
Durant els dos darrers segles i, sobretot des de mitjan segle xx, les activitats humanes han com-portat un augment de les emissions de diòxid de carboni i de vapor d’aigua. La concentració més gran d’aquests gasos fa que la quantitat d’energia solar que s’expulsa a l’espai sigui més petita i, en conseqüència, que l’efecte hivernacle s’accentuï i, per tant, que hi hagi un escalfament excessiu del planeta. [Fonts 24, 25 i 26]
L’escalfament de la Terra podria provocar un canvi climàtic que es manifestaria en l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Els cientí-fics consideren que, si la tendència actual conti-nua, cap a l’any 2100 la temperatura mitjana po-dria augmentar entre 2 ºC i 6 ºC per sobre de l’actual. [Font 27]
5. Els problemes mediambientals
Font 24. L’alteració climàtica produïda per l’efecte hivernacle.
Energia solar
Energia infraroja absorbida
pels núvols
Energia solar absorbida per la
litosfera i la biosfera
Retorn a l’espai d’una petita part d’escalfor
Efecte hivernacle: reescalfament de l’atmosfera
contaminació • efecte hivernacle • capa
d’ozó • pluja àcida • desforestació
23
Font 26. El metà és un gas que desprenen els excrements del bestiar, els arrossars, els abo- cadors de deixalles, les mines de carbó i els con-ductes de gas natural. Els plaguicides alliberen òxid de nitrogen. Tant el metà com l’òxid de nitro-gen són gasos que contri-bueixen a provocar l’efec-te hivernacle.
Font 27. L’escalfament global està fent que els casquets glacials dels pols i les glaceres de les mun-tanyes es fonguin. Això pot provocar un ascens del nivell del mar i, per tant, la inundació de mol-tes costes.
Font 25. El diòxid de carboni (CO2) és el responsable principal de l’efecte hivernacle. Les seves emissions són produïdes per l’ús de petroli, gas na-tural i carbó per part d’automòbils, avions, calefaccions i centrals ener-gètiques. Quan es cremen boscos, també s’emeten grans quantitats de CO2 a l’atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2. Per tant, es contribueix doblement a l’efecte hivernacle.
TEMA
1
Gasos d’efecte hivernacle Retorn a la Terra
de l’energia retinguda pels
gasos de núvols tòxics
Efecte hivernacle: reescalfament de l’atmosfera
5.4. La desforestacióS’entén per desforestació la pèrdua de la massa forestal del planeta. Les zones més afectades per aquest fenomen són els boscos tropicals i equa-torials i també els de la Mediterrània.
Les causes de la desforestació són els incendis forestals i la tala d’arbres. Alguns incendis fores-tals són provocats intencionadament pels éssers humans per tal d’obtenir terrenys per a l’agricul-tura o la ramaderia. La tala d’arbres se sol fer per augmentar les terres de conreu i les de pastura per al bestiar, però també per obtenir fusta per a la indústries del moble i del paper. De vegades es talen arbres per aprofitar la llenya i per deixar la superfície lliure per construir-hi carreteres, habi-tatges o polígons industrials.
Les conseqüències de la desforestació són la disminució de la biodiversitat i l’increment de la desertització, causada per l’erosió dels sòls fruit de la desaparició de la capa vegetal que els protegia. [Font 30]
Font 28. Estat del forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida el 2019. © CAMS.
5.2. La disminució de la capa d’ozóEl gas ozó forma una capa a la part més alta de l’atmosfera, l’estratosfera, situada entre 19 km i 50 km per sobre de la superfície terrestre. La capa d’ozó actua com a filtre dels raigs ultravio-lats procedents del Sol, els quals són perjudi- cials per als éssers vius.
L’any 1985, a l’Antàrtida, es va detectar una reducció de la quantitat d’ozó a l’atmosfera. [Font 28] La causa d’aquesta reducció és l’emis-sió a l’atmosfera dels gasos clorofluorocarburs, més coneguts com a CFC, utilitzats en els sistemes de refrigeració, en els esprais i en els frigorífics. Aquest fenomen provoca un augment de les ra-diacions ultraviolades que arriben a la superfície de la Terra i que són la causa de moltes malalties de la pell, els ulls i el sistema immunitari.
5.3. La pluja àcidaLes activitats industrials, els motors dels auto-mòbils i les calefaccions domèstiques despre-nen diòxid de sofre i òxid de nitrogen. Aquests gasos nocius, en barrejar-se amb el vapor d’ai-gua, produeixen substàncies àcides. Quan plou, l’aigua de la pluja es barreja amb aquestes subs-tàncies i origina la pluja àcida.
La pluja àcida contamina sòls, rius i llacs. Així, pot tenir efectes nocius dins la cadena ali-mentària. També pot provocar l’afebliment i la mort de la vegetació i el deteriorament de mo-numents i edificis pel fenomen de la corrosió. [Font 29]
24
Sabies que…?L’any 2019 les dimensions del forat a la capa
d’ozó van ser de les més petites de les darreres
tres dècades.
25
TEMA
1
Font 29. El vent provoca la precipitació de la pluja àcida en llocs allunyats d’on va ser generada.
Font 30. Pèrdua de la capa vegetal al massís del Garraf arran d’un incendi que hi va haver el 2012. Al fons, Vilanova i la Geltrú.
Gasos àcids
Els gasos sóntransportats pel vent.
Els gasos es barregenamb el vapor d’aigua iformen la pluja àcida.
La pluja àcida afecta els arbres i les plantes, contamina els rius i
les aigües i erosiona la pedra.
Els efectes de les activitats humanes sobre el medi ambient són indiscutibles. Els problemes me- diambientals són d’abast mundial i necessiten respostes globals. Aquestes respostes s’han de do-nar en tres escales diferents: la resposta indivi- dual, la lluita de les organitzacions ecologistes i les normes i lleis que promouen els estats. Tot ple-gat porta els éssers humans a adquirir conscièn-cia ecologista.
6.1. La resposta individualEl millor exemple de resposta individual és la regla de les tres erres (3R). Aquesta regla va ser popularitzada per l’organització ecologista Green-peace.
Les 3R fan referència a tres accions bàsiques per fer un consum responsable: reduir, reutilit-zar i reciclar. [Font 31]
Si bé la pràctica de les 3R no ha resolt els grans problemes ambientals del món com l’escalfa-ment global, sí que ha servit per fer-ho a escala local. En són exemples el consum responsable de l’aigua i la millora de la qualitat de l’aigua dels rius. En tot cas, cal que tots assumim la nostra responsabilitat per salvar el planeta. [Font 33]
Els problemes mediambientals són presents en diverses manifestacions culturals, com, per exemple, la música. Artistes d’estils ben dife-rents han inclòs aquests temes en algunes de les seves cançons. Escoltar aquestes cançons també és una bona manera d’adquirir consciència eco-lògica. [Font 34]
6. Mesures per fer front als problemes mediambientals
La regla de les tres erres (3R)
Reduir el volum dels productes consumits, sobretot si
són recursos no renovables. Per exemple, evitar l’ús del
paper d’alumini i de les bosses de plàstic i reduir el
consum excessiu d’aigua i energia.
Reutilitzar productes per evitar el consum massiu dels
recursos naturals. Per exemple, utilitzar piles recarre-
gables, aprofitar el revers dels fulls impresos a una sola
cara…
Reciclar, és a dir, fabricar i comprar nous productes
elaborats a partir de materials vells. Per poder reciclar,
cal que les administracions facin una recollida selectiva
de la brossa, i això depèn de la consciència i la volun-
tat de cadascú a l’hora de separar la brossa en l’àmbit
domèstic. [Font 32]Font 31. Campanya de la Generalitat per afavorir l’ús correcte dels contenidors de matèria orgànica.
26
27
TEMA
1
Font 32. La regla de les 3R s’aplica a la majoria dels països de la UE.
Font
: Eur
osta
t, 20
18
Font 33. El desglaç dels pols és una conseqüència de l’escalfament de la Terra. Dels 7,6 milions de km2 de super-fície el 1970 (en els mapes, taca de color blau), es va passar als 5,3 milions el 2005. Si se segueix aquesta progres-sió, el 2100 es preveu que la superfície de glaç de l’Àrtic serà gairebé inexistent.
1970 2005 2100
Font 34. Dos exemples de cançons que tenen la defensa del medi ambient com a eix central.
Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d’escuma blanca. Pare, que el riu ja no és el riu. […]
Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l’hivern no tindrem foc ni a l’estiu lloc per aturar-se.
Pare, que el bosc ja no és el bosc. […]
Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.
Joan Manuel Serrat
Escucha la llamada de «Mama Tierra»,cuna de la creación.Su palabra es nuestra palabra,su «quejío» nuestra voz.Si en lo pequeño está la fuerza,si hacia lo simple anda la destreza,volver al origen no es retroceder,quizás sea andar hacia el saber.
Moving, all the people moving,one move for just one dream.
Macaco
Pare (fragment) Moving (fragment)
Tractament de les deixalles a la UE (kg/persona)
1995 2000 2005 2010 2015 2017Canvis
1995-2017 (%)
Abocadors 302 287 223 185 125 113 –63%
Incineració 67 74 96 114 128 137 +104%
Reciclatge 52 83 105 126 140 144 +177%
Compostatge 29 48 58 67 75 81 +179%
que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) el 1992, però, que es van començar a concretar mesures. En aquesta conferència 178 estats van aprovar un programa, conegut amb el nom d’Agenda 21, que tenia com a objectiu canviar el desenvolupament econòmic cap a models sostenibles. [Font 38]
L’any 1997, 38 estats industrialitzats van arri-bar al Japó a l’acord més important que s’ha sig-nat mai fins ara en favor del medi ambient: el protocol de Kyoto. Els estats signants es compro-metien a reduir abans del 2012 un 5 % de les emissions de CO2. Posteriorment, altres estats es van adherir a l’acord fins a arribar a un total de 184. Alguns dels països més contaminants, però, com ara la Xina i els Estats Units, mai no van ratificar el protocol.
L’any 2012 es va acordar a Doha (Qatar) prorrogar vuit anys més el protocol de Kyoto. Així, el 2020 s’haurà d’haver reduït un 20 % l’emissió de gasos contaminants. [Font 39]
L’any 2015 l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per tal de promoure un desenvolupament sosteni-ble al món. Es tracta de 17 objectius generals amb 169 objectius concrets que engloben els àmbits econòmic, social i ambiental i que s’haurien d’as-solir abans del 2030. A banda de proposar mesu-res contra el canvi climàtic, l’Agenda 2030 pre-tén, entre altres objectius, posar fi a la pobresa al món i assegurar l’accés a l’aigua i l’energia.
Font 35. Logotips de dues organitzacions que tenen com a objec-tiu la preservació de la natura.
6.2. La lluita ecologistaCap al final del segle xx grups de persones amb consciència ecològica es van organitzar per llui-tar contra les amenaces al medi ambient. Algu-nes d’aquestes organitzacions són locals, com, per exemple, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (CEBV), l’àmbit d’actuació del qual és l’Alt Pene-dès, o les agrupacions de defensa forestal (ADF), formades per propietaris forestals i els ajunta-ments dels municipis de la seva zona d’influèn-cia. Unes altres tenen un àmbit d’actuació més ampli, com el Grup Balear d’Ornitologia i De-fensa de la Naturalesa (GOB), centrat en les illes Balears. [Font 35]
A escala mundial, l’organització ecologista més coneguda és Greenpeace, fundada l’any 1971. Aquesta entitat, que actualment té uns tres milions de socis repartits per tot el món, té com a objectius lluitar contra el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i posar fi a l’ús de l’ener-gia nuclear. Les seves campanyes i accions, so-vint espectaculars, pretenen conscienciar la po-blació i qüestionar els governs que no duen a terme polítiques a favor de la preservació del medi ambient. Això ha fet que alguns governs prohibissin les activitats de Greenpeace i la de-claressin il·legal. [Font 36]
6.3. L’actuació dels estatsLes darreres dècades, la pressió dels grups ecolo-gistes ha fet que les administracions prenguessin mesures en defensa del medi ambient. [Font 37]
A escala internacional, l’arrelament de la cons- ciència ecologista ha fet que diversos estats par-ticipessin en cimeres mundials per debatre i re-soldre problemes que afecten el medi ambient.
La primera cimera internacional sobre qüesti-ons mediambientals es va fer a Estocolm (Suècia) l’any 1972. No va ser fins a la Cimera de la Terra
28
29
TEMA
1Font 36. Molt sovint les accions de Greenpeace són força espectaculars. En la imatge, una llanxa intenta evitar la pesca de balenes per part d’un vai-xell balener.
Font 39. Activistes manifestant-se a Madrid durant la Cimera de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (2019).
Font 37. Polítiques mediambientals dutes a terme per les administracions catalanes i espanyoles
Definició de delicte ecològic.
Promulgació de la Llei de costes, que limita la construcció a primera línia de mar.
Vedes ecològiques per evitar la sobreexplotació pesquera.
Tractament obligatori de residus industrials.
Foment de la recollida selectiva i instal·lació de deixalleries.
Foment del reciclatge.
Promoció d’espais protegits: parcs nacionals i parcs naturals.
Font 38. Principals punts de l’Agenda 21
Cooperació internacional per accelerar el desenvolupament sostenible de països en vies de desenvolupament.
Foment de la lluita contra la pobresa.
Protecció de l’atmosfera.
Lluita contra la desforestació.
Lluita contra la desertització i la sequera.
Protecció dels oceans.
Gestió ecològica dels residus sòlids i de les aigües brutes.
Gestió ecològica dels residus radioactius.
A conseqüència del dinamisme natural de la Ter-ra, a la natura es donen un seguit de fenòmens que es coneixen amb el nom de riscos naturals i que constitueixen una amenaça per a les perso-nes i els seus béns. Aquesta expressió s’utilitza
en contraposició amb el risc tecnològic, derivat de l’acció directa de l’ésser humà. Els riscos na-turals més importants són els que provenen de la litosfera (terratrèmols, tsumanis i erupcions vol-càniques) i els que originen els fenòmens meteo-rològics (ciclons tropicals, tornados, sequeres i inundacions). [Fonts 40, 41, 42, 43, 44 i 45]
7. La natura incontrolable: els riscos naturals
Font 40. Els terratrèmols són moviments de les plaques tectòniques que formen la litosfera. Aquests moviments es propaguen pel sub-sol per mitjà de les ones sísmiques i arriben a la superfície. Segons la magnitud i la intensitat, els terratrèmols poden tenir un gran poder destructiu.
Com es mesura un terratrèmol?
Concepte Què es mesura? Unitat de mesura
Magnitud L’energia alliberada Escala de Richter (consta de 10 graus)
Intensitat Els efectes produïts a la superfície Escala de Mercalli o escala MSK (consta de 12 graus)
30
Epicentre. Lloc de la superfície més pròxim a l’hipocentre. És el punt on el
terratrèmol causa més danys.
Hipocentre o focus. Zona interior de la Terra on
s’origina el terratrèmol.
Ones sísmiques. Es propaguen en cercles i, a mesura que s’allunyen
del centre, perden intensitat.
risc natural
31
Font 41. Els tsunamis són grans onades produï-des per terratrèmols de gran magnitud. Aquestes onades es poden moure a velocitats de 700 km/h i, en arribar a la costa, elevar-se fins a 20 m i arra-sar extenses zones dels territoris costaners. Font 42. Les erupcions volcàniques són expulsions de gasos, cossos sòlids i lava,
és a dir, matèria fosa a temperatures molt elevades. Aquests fenòmens modifiquen el paisatge i són un risc constant per a les poblacions que viuen a prop dels volcans.
Font 43. Els ciclons tropicals són grans tempestes en què el vent gira en forma d’espiral i que van acompanyades de fortes pluges. Es for-men sobre els oceans i es desplacen a una velocitat de fins a 20 km/h. Això pot provocar vents continuats de més de 120 km/h.
Font 44. Un tornado és una tempesta de vent menys extensa que el cicló tropical però més destructiva, ja que el vent, que gira en espiral i actua com a xuclador, pot superar els 600 km/h.
Tsunami del sud-est asiàticData: 26 de desembre de 2004Epicentre: IndonèsiaOnades: 15 m d’alturaProfunditat del terratrèmol: 30 kmEnergia alliberada: l’equivalent a 23.000 bombes atòmiques com la d’Hiroshima.Afectats: 5.000.000 de personesMorts i desapareguts: 304.321 personesDuració: 200 segons
Diferents denominacions dels ciclons tropicals
huracà Nord de l’Atlàntic i nord-est del Pacífic
tifó Nord-oest del Pacífic
cicló Índic i sud del Pacífic
Font 45. Les pluges torrencials tenen una gran capacitat destructiva, ja que els rius es desborden i provoquen inundacions. Les darreres dècades les inundacions han augmen-tat en diversos llocs del planeta. En altres territoris, en canvi, les grans sequeres, fruit de l’absència de pluges, són cada vegada més habituals. Les sequeres tenen unes conse-qüències desastroses ja que dificulten les condicions d’existència de la vida vegetal i ani-mal, el territori es desertitza i la població pateix fam.
con
fumarola
lava endurida
focus
lava
cràter
con adventici
TEMA
1
xemeneia
32
8.1. Desastres naturals i desenvolupament
Els humans no som aliens a bona part dels riscos naturals: en provoquem alguns i en podem reduir d’altres. Som les persones les que abusem dels recursos naturals, contaminem l’atmosfera i pro-voquem l’escalfament global del planeta. Una conseqüència d’aquest escalfament és el desglaç dels casquets glacials dels pols i, per tant, l’as-cens del nivell de l’aigua del mar. Es preveu que el nivell de l’aigua del mar pugi quasi un metre al llarg del segle xxi, cosa que faria impossible la vida en moltes zones de la costa, que és on es concentra la major part de la població. [Font 46]
L’increment de les inundacions és degut, en part, a l’activitat humana. L’explotació dels bos-cos i els incendis forestals han provocat una greu desforestació i, per tant, l’augment de l’ero-sió del sòl. Això fa que, quan plou, l’aigua no penetri en el sòl, llisqui violentament muntanya avall i s’emporti tot el que troba.
Hi ha desastres naturals, però, que es poden preveure. Això permet alertar la població i pren-dre precaucions. Així, els huracans es poden se-guir per mitjà dels satèl·lits i preveure’n el recor-regut. [Font 47] Fins i tot les erupcions volcàniques poden ser anunciades amb una certa antelació. En alguns països desenvolupats, com ara el Japó, la construcció d’edificis incorpora mesures per reduir els danys en cas de terratrèmol. [Font 48] Així mateix, a l’oceà Pacífic hi ha sistemes de
detecció de tsunamis des de 1984, i a l’Índic se’n van instal·lar després del tsunami que va causar més de 300.000 morts el 2004.
No obstant això, una catàstrofe natural mai no afecta de la mateixa manera una societat rica que una societat pobra. Els països més desenvo-lupats tenen mitjans per reduir els efectes d’un desastre natural i, gràcies a l’organització estatal i social, reparar els danys materials. Els països més pobres, en canvi, es veuen impotents per evitar el gran nombre de víctimes que causen les catàstrofes naturals i els és molt difícil empren-dre la reconstrucció posterior. [Font 49]
8.2. Les grans catàstrofes de la humanitat
Al marge de les catàstrofes naturals, actualment hi ha dos fenòmens que també causen moltes víctimes: la pobresa i la guerra. Sovint són dos fenòmens associats i moltes vegades coincidei-xen en territoris que també són castigats per ca-tàstrofes naturals. De fet, gairebé totes les guer-res civils i els conflictes armats del segle xxi tenen lloc en països pobres. [Font 50]
8. La humanitat davant els riscos naturals
desastre natural
RecordaLes catàstrofes naturals tenen efectes més greus
als països pobres que no pas als països
desenvolupats.
33
Font 47. Des d’avions i satèl·lits s’observa la grandària dels huracans i se’n pot preveure el recorregut. D’aquesta manera, és possible avisar la població dels llocs per on passarà perquè estigui preparada.
Font 50. Els principals conflictes armats del segle xxi tenen lloc a les zones pobres del món, com Uganda, on molts infants formen part de l’exèrcit.
Font 46. A Bangla Desh, país del sud d’Àsia que té una gran po-blació, són habituals les inundacions a la costa causades per plu-ges intenses i freqüents. Només que el nivell del mar augmenti un metre, el 17,5 % del país quedarà sota les aigües.
Font 48. La unió entre els elements de l’estructura d’un edifici i l’ús de materials flexibles és un dels aspectes bàsics en la cons-trucció d’edificis resistents als terratrèmols.
Font 49. Haití és el país més pobre d’Amèrica. El 12 de gener del 2010 un terratrèmol va arrasar el país i va causar 316.000 morts. El govern haitià, impotent, va haver de demanar ajuda internacional i l’ONU hi va enviar els seus soldats. Vuit anys després, amb l’afegit d’una epidèmia de còlera i dels efectes de l’huracà Matthew del 2016, 50.000 haitians continuaven vivint en camps de refugiats.
TEMA
1
34
9. La presa d’apunts a classe9.1. Per què cal prendre apunts?La presa d’apunts a classe és recomanable per les raons següents:
• Els apunts ajuden a identificar més fàcilment quins són els aspectes més importants d’un tema i quins són els aspectes secundaris. Aquesta feina és molt útil, posteriorment, a l’hora d’estudiar.
• Saber prendre apunts és útil, no solament durant les classes, sinó també en una xerrada o confe-rència, en una visita guiada a un museu o una exposició i, en general, sempre que rebem informació verbal de la qual necessitem retenir els aspectes més importants.
Quan prenem apunts duem a terme el procés següent:
ESCOLTAR COMPRENDRE ANOTAR
Aquest procés contribueix a consolidar hàbits d’atenció durant una explicació.
9.2. Algunes orientacions per prendre apunts
A l’hora de prendre apunts és important seguir les pautes següents:
• No cal anotar tot allò que diu el professor o la professora amb les mateixes paraules. De mica en mica s’ha d’aprendre a diferenciar els aspectes més importants dels que no ho són tant i anotar només els primers.
• Una mateixa idea es pot expressar amb pa-raules diferents. Per tant, allò que realment im-porta és comprendre l’explicació i no pas repro-duir-la textualment. En tot cas, només cal anotar literalment les definicions i les dades molt con-cretes.
• Durant les explicacions, el professor o la professora sol fer molt èmfasi en els aspectes que són més importants. Generalment, per fer això s’utilitzen una sèrie d’expressions que po-dríem denominar senyals d’alerta. Quan detec-tem un d’aquests senyals d’alerta, vol dir que cal prendre nota del que s’explica perquè segura-
ment es tracta d’idees principals. Alguns dels «senyals d’alerta» més comuns són els que hi ha a continuació:
El més important és…Cal remarcar que…
Fixeu-vos especialment en…A continuació destaquem…
En conclusió, podem dir que…Com a aspectes principals tenim…
Cal recordar que…
• Al principi de cada explicació convé es-criure la data i el títol de l’apartat o tema que treballem.
• És convenient numerar les pàgines i no bar-rejar mai apunts de diferents matèries en un ma-teix full.
• Des del principi és recomanable que els apunts estiguin nets, ordenats i escrits amb lletra llegible, de manera que no calgui passar-los en net, tret que el fet de copiar-los serveixi com a tècnica d’estudi.
• A casa, és molt important i útil revisar els apunts de cada matèria un cop per setmana com
(o)
35
TEMA
1a mínim. Aquesta revisió ens permetrà compro-var si, al cap d’uns dies, els apunts són significa-tius per a nosaltres, si són prou complets i, el més important, si hi ha paraules o frases que no ente-nem. En el darrer cas, cal recórrer al mate- rial de suport (llibre de text, dossier…) per tal de completar els apunts i aclarir els dubtes. Si els dubtes continuen, aleshores cal plantejar-los al professor o professora o comentar-los amb els companys.
• Per prendre apunts amb rapidesa, és força pràctic utilitzar abreviatures i/o símbols. En la taula que hi ha al costat n’hi ha uns quants exem-ples, però cadascú pot crear els seus propis sím-bols.
9.3. ResumEn conclusió, els apunts han de constar dels elements següents:
• Els enunciats dels apartats i els subapartats dels temes o unitats didàctiques.• La data i el número de pàgina dins d’una mateixa matèria.• Les definicions dels conceptes bàsics.• Els aspectes que són més importants de l’explicació.• Les dades concretes, és a dir, dates, noms, fórmules… • Gràfics i/o esquemes que contribueixin a complementar-los.
p. e. per exemple
= igual
≠ no és el mateix, desigual
q que
n. número
gral. general
pral. principal
+ més
- menys
> més gran que
< més petit que
conseqüència, finalitat…
causa
tb també
36
ACTIVITATSEls recursos naturals
1.1. Escriu dues semblances i dues diferències entre els recursos renovables i els no renovables.
1.2. Classifica els elements següents segons que siguin renovables o no renovables: carbó, ones marines, sol, sòl, aigua dolça, aigua salada, petroli, gas natural, biomassa.
Recurs renovable Recurs no renovable
… …
1.3. Per què l’aigua dolça i el sòl podrien dei-xar de ser recursos renovables?
1.4. Treball cooperatiu. En grups de tres, busqueu per internet informació sobre el conflicte derivat de l’ús de l’aigua del riu Ebre i elaboreu un informe. Cal que el text respongui les preguntes següents: quins són els plans de l’estat espanyol amb relació al transvasament de l’aigua de l’Ebre; qui s’hi oposa; què és la Pla-taforma en Defensa de l’Ebre; quines conseqüèn-cies pot tenir aquest transvasament; qui en sorti-ria beneficiat; qui en resultaria perjudicat…
1.5. Fes una llista de les fonts d’energia que utilitzeu la teva família i tu diàriament, tant a casa com a fora, i indica si són recursos renova-bles o recursos no renovables.
1.6. Observa el mapa de la font 5 (pàg. 13) i respon les preguntes següents:a) De què tracta el mapa?b) Quin continent té més quantitat de reserves
de carbó, petroli i gas natural?c) Són els països més desenvolupats els princi-
pals productors energètics? Raona la resposta.
Els recursos renovables
1.7. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.a) El consum dels recursos naturals ha dismi-
nuït els darrers segles.b) Els recursos naturals es classifiquen en reno-
vables i no renovables.c) Tots els recursos renovables són perennes.d) El control dels recursos naturals provoca con-
flictes entre els éssers humans.e) Un país que no té recursos naturals està con-
demnat a la pobresa.f) L’aigua dolça és un recurs potencialment re-
novable.g) La desertització és la pèrdua del sòl fèrtil
d’un territori.h) L’energia hidroelèctrica no comporta cap
risc.i) L’ús de les energies alternatives no és mino-
ritari.
1.8. Elabora dues taules, a partir dels mo-dels que hi ha a continuació, amb els avantatges i els inconvenients de l’energia solar, d’una ban-da, i de l’energia eòlica, de l’altra.
L’energia solar
Avantatges Inconvenients
… …
L’energia eòlica
Avantatges Inconvenients
… …
1.9. Elabora un esquema que contingui les idees bàsiques dels apartats 1 i 2 d’aquest tema. Cal que porti com a títol Els recursos naturals renovables.
R
3737
TEMA
1Els recursos no renovables
1.10. Copia i completa la taula següent:
Recurs Avantatges Inconvenients
Energia nuclearPermet obtenir electricitat a preu
baix.
• Genera residus radioactius.
• Comporta un risc d’accident nuclear.
• Comporta un risc de contaminació radioactiva.
Petroli … …
Gas natural … …
Carbó … …
1.11. Observa aquest gràfic i fes les activitats que hi ha a continuació:
a) Quina informació proporciona el gràfic? b) Situa els països en un planisferi.c) A quins continents es localitzen els grans productors de petroli? Hi ha cap país europeu? Quin?d) Podran aquests països continuar produint petroli de manera indefinida? Per què?
1.12. Resol les activitats següents:a) Enumera deu tipus de materials o combustibles que es puguin obtenir del petroli.b) Per què és possible afirmar que el petroli és un recurs econòmicament estratègic?c) Què és una marea negra? Quines conseqüències té?d) Amb l’ajut d’internet, esbrina a quin lloc de Catalunya es refina petroli.
1.13. Elabora una fitxa sobre cada un dels accidents nuclears següents: Harrisburg, Txernòbil, Fukushima. Cal que contingui aquestes entrades: país, any de l’accident, causes de l’accident, con-seqüències de l’accident (cost humà i cost ecològic).
R
Font
: The
Wor
ld Fa
ctbo
ok, 2
018
Rúss
ia
Aràb
ia
Saud
ita
Esta
ts
Units
Iraq
Iran
Xina
Cana
dà
Emira
ts
Àrab
s Un
its
Kuw
ait
Bras
il
8.853.000
4.452.000 4.068.000 3.981.000 3.679.0003.106.000 2.924.000 2.515.000
Els principals països productors de petroli l’any 2016 (barrils diaris)10.550.000 10.460.000
Vene
çuel
a
2.277.000
38
La intervenció humana en el paisatge
1.14. Respon aquestes preguntes:a) Quina diferència hi ha entre paisatge i territori?b) Quin és el principal element transformador del paisatge?c) En què es diferencia un paisatge natural d’un paisatge antròpic?
1.15. Observa aquestes fotografies i digues a quin tipus de paisatge correspon cada una.
A
C
E
B
D
F
3939
TEMA
11.16. Tria una de les fotografies de l’activitat anterior i descriu els elements que hi apareixen.
1.17. Busca una fotografia d’un paisatge que t’agradi i redacta’n un peu informatiu. Cal que indiquis on és el paisatge fotografiat i el tipus de paisatge al qual correspon.
1.18. Busca una fotografia antiga d’un indret de la població on vius i compara-la amb l’as-pecte que té el mateix lloc en l’actualitat. Expli-ca quins canvis s’hi han produït al llarg del temps. Si no trobes cap fotografia antiga, sempre pots fer l’activitat amb qualsevol dels parells d’imatges reproduïdes en les pàgines 20 i 21.
Els problemes mediambientals
1.19. Llegeix aquest text i respon les pre-guntes que hi ha a continuació:
Quan un estat s’enfonsa
Shuuichi Endou pretén fotografiar tots els habitants d’un estat. Això, que podria sem-blar un acudit, és, tanmateix, la pura realitat, perquè l’estat insular de Tuvalu no arriba als 11.000 habitants. El fotògraf japonès vol fer arribar els retrats a la cimera del G-8 i sacse-jar les consciències dels rics i poderosos: han d’entendre que cal reduir les emissions i aturar l’escalfament global. Les fotografies dels tuvalesos han de donar al canvi climàtic un rostre humà, perquè l’arxipèlag està sent engolit pel mar. Parts de l’arxipèlag s’eleven només uns quants centímetres sobre la cota zero; si el nivell del mar continua pujant, en menys de 50 anys el país sencer haurà des-aparegut. Parts de l’illa ja són inhabitables; l’oceà en rosega la superfície pertot arreu.
El Temps, 25 de setembre de 2007.
a) Localitza Tuvalu en un planisferi i indica a quin oceà es troba.
b) Per què el fotògraf japonès ha decidit retratar tots els habitants de Tuvalu?
c) A quines emissions fa referència l’article? D’on provenen, aquestes emissions?
d) Què és l’escalfament global? Quina relació hi ha entre aquest fenomen i la desaparició de Tuvalu?
1.20. Defineix amb les teves paraules els ter-mes següents: pluja àcida, capa d’ozó, desfores-tació, efecte hivernacle.
1.21. Elabora una taula com la del model amb els principals problemes mediambientals i les seves causes i conseqüències.
Problema mediambiental Causes Conseqüències
… … …
1.22. Llegeix les afirmacions següents i di-gues si són certes o falses. Després, escriu cor-rectament les frases que has identificat com a falses.a) L’efecte hivernacle natural és positiu per al
desenvolupament de la vida a la Terra. b) Les emissions de CO2 a l’atmosfera són les
principals causants de la disminució de la capa d’ozó.
c) La capa d’ozó és perjudicial per a la salut hu-mana.
d) La pluja àcida sempre cau a prop del lloc on s’ha generat.
e) Els boscos tropicals i equatorials i els de la Mediterrània són els més afectats per la des-forestació.
1.23. Enumera cinc activitats humanes que
generin contaminació.
40
Mesures per fer front als problemes mediambientals
1.24. Llegeix aquest text i respon les pre-guntes que hi ha a continuació:
La Generalitat ha presentat el Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Aquest pla preveu arribar al 20 % de generació d’energia renovable amb mesu-res com un nou mapa eòlic que elevarà a més de 5.000 MW la potència instal·lada. La re-ducció de l’emissió de gasos d’efecte hiver-nacle superarà àmpliament les exigències eu-ropees, segons el pla. El total d’emissions de CO2 es rebaixarà un 25,3 % de mitjana.
El desenvolupament del pla ha d’afavorir la creació d’empreses en sectors com ara els ve-hicles elèctrics i la producció de biocombus-tibles. El projecte preveu que el nombre de turismes elèctrics arribi als 360.000, el 10 % del parc. Les motocicletes elèctriques podrien arribar a les 124.000 unitats, un 12 %. El pla pretén, amb totes aquestes mesures, que es pugui créixer sense consumir més energia.
Empordà.info, 28 d’abril de 2012.
a) Quin problema ambiental pretén afrontar el pla descrit?
b) Quines mesures es preveu adoptar per reduir la contaminació?
c) L’adopció de les mesures previstes en el pla, serà perjudicial per a l’economia? Per què?
d) Com s’anomenen les polítiques que intenten fer compatible el creixement econòmic amb el respecte pel medi ambient?
1.25. Enumera tres mesures que es poden dur a terme en l’àmbit individual i cinc que poden promoure els governs en favor de la sostenibilitat.
1.26. Fes un esquema en què expliquis a quin contenidor s’ha de llençar cada residu.
1.27. Busca a internet la lletra sencera de la cançó «Pare», de Joan Manuel Serrat, i fes una redacció sobre el tema que planteja.
1.28. Amb l’ajuda d’internet, fes una fitxa de dues organitzacions ecologistes: d’una banda, Greenpeace i, de l’altra, una organització d’àm-bit local. La fitxa ha de contenir les entrades se-güents: nom de l’organització, nom de la perso-na o les persones que la van fundar, any de la seva fundació, objectius principals de l’organit-zació, problemes que ha tingut amb estats o em-preses, fites aconseguides. Es pot acabar la fitxa amb la reproducció del logotip de l’organització i d’una fotografia d’alguna de les seves accions.
1.29. Explica què és el protocol de Kyoto i digues si s’ha complert. Argumenta’n els motius.
La natura incontrolable: els riscos naturals
1.30. Llegeix aquest text i respon les pre-guntes que hi ha en la pàgina següent:
Les conseqüències de l’huracà Jeanne
«És una catàstrofe terrible, terrible!», exclama la cooperant catalana Rosa Parés, que fa 20 anys que és a Haití. La ciutat de Gonaïves és ara una població de 200.000 habitants con-vertida en un mar, del qual sobresurten les teu-lades amb gent que demana ajuda.
«La força enorme dels tres rius desbordats va escombrar part de la població, i després el mar va pujar amb una força descomunal fins a quatre metres», narra Parés. «Molta gent es va refugiar a la catedral, però una part es va en-fonsar i va matar moltes persones. L’hospital es va inundar i hi van morir tots els pacients. Als dipòsits ja hi ha més de 500 cadàvers».
El Periódico, 21 d’octubre de 2004.
4141
TEMA
1a) Localitza en un mapa on és Haití.b) Explica amb paraules teves què és un huracà.c) Quin fenomen es va produir a conseqüència
de l’huracà Jeanne?d) Busca informació sobre problemes que ha
patit Haití des del 2004 i fes-ne un informe.
1.31. Busca informació a internet i fes una fit-xa sobre una de les catàstrofes següents: erupció del volcà del Nevado del Ruiz (1985), torrenta-da de Biescas (1997), huracà Katrina (2005), ter-ratrèmol d’Haití (2010), terratrèmol i tsunami del Japó (2011), terratrèmol al Nepal (2015) i terratrèmol i tsunami a Indonèsia (2018). En la fitxa hi has de fer constar la data de la catàstrofe, les causes, una relació de les destrosses materi-als i el nombre de víctimes. També pots fer refe-rència a la resposta dels estats afectats i adjun-tar-hi imatges i enllaços amb reportatges.
1.32. Defineix els termes terratrèmol, tsunami, erupció volcànica, inundació, tornado i huracà.
La humanitat davant els riscos naturals
1.33. Llegeix aquest text i respon les pre-guntes que hi ha a continuació:
Viure en països pobres comporta deu ve-gades més probabilitats de morir si es pro-dueix una catàstrofe natural que si es resideix a les zones més riques del planeta. Entre el 1994 i el 2003 hi va haver una mitjana de 51 morts per desastre als països industrialitzats, mentre que la mitjana es va elevar fins als 589 morts als països pobres.
Segons la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, el 2003 les catàstrofes naturals van deixar un saldo de 76.806 víctimes al món, el triple que l’any anterior.
El Periódico, desembre de 2004.
a) Per què les catàstrofes naturals tenen més in-cidència als països pobres que als països rics?
b) Quines mesures prendries per resoldre el risc de desastres naturals als països pobres?
c) Quines són les conseqüències de les grans inundacions?
d) Quines són les conseqüències de la manca d’aigua?
Activitats +
1.34. Llegeix aquesta notícia i fes les acti-vitats que hi ha a continuació:
Castor descarta que hi pugui haver «ter-ratrèmols grans» a les Terres de l’Ebre
El responsable del Projecte Castor ha asse-gurat que els terratrèmols que s’estan pro- duint a les Terres de l’Ebre «són naturals», tot i que ha admès que és «probable que la in-jecció de gas els hagi accelerat». Ha descar-tat, però, que hi pugui haver un «terratrèmol gran», perquè han comprovat que la falla d’Amposta, la més gran, «no s’ha mogut». El responsable de Castor ha puntualitzat que els sismes els deu provocar «una falla col-lateral i desconeguda fins ara». Ha concre-tat, també, que els treballs de la planta que el Ministeri d’Indústria va ordenar aturar per la successió de terratrèmols continuen en suspensió sine die.
Ara, 5 d’octubre de 2013.
a) Quines comarques formen part de les Terres de l’Ebre?
b) Quin problema hi va haver, a la tardor del 2013, en aquesta zona?
c) Segons el responsable del projecte, el proble-ma que s’hi va produir, era un risc natural?
d) Busca per internet informació sobre aquests fets i valora si realment els sismes van ser de-guts a causes naturals.
42
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS
risc i desastre natural
Fenomen fruit del dinamisme natural de la Terra que constitueix una amenaça per a les persones i els seus béns. En són exemples els terratrèmols, les erupcions volcàniques, els tor-nados, etc.
Qualsevol matèria o energia que s’obté de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes. Poden ser renovables (vent, sol…) i no renovables (gas, petroli…), segons la capacitat que tenen de regenerar-se de manera natural a un ritme igual o superior al del seu consum.
recurs natural, renovable i no renovable
EL MEDI NATURAL I LES ACTIVITATS
HUMANES
desforestació
Pèrdua de la massa forestal de la Terra a causa, principal-ment, dels incendis forestals i la tala d’arbres.
El paisatge natural és el que no ha estat modificat per l’acció humana. Quan sí que ha estat alterat per les activitats humanes, aleshores parlem de paisatge antròpic.
paisatge natural • paisatge antròpic
43
keywords
» natural resource
renewable resource
non-renewable resource
» natural landscape
» anthropic landscape
» pollution
» greenhouse effect
» ozone layer
» acid rain
» deforestation
» natural hazard and natural
disaster
contaminació
Impacte nociu de les activitats humanes sobre el medi natural que s’ha incrementat amb els canvis tecnològics i el creixement demogràfic.
efecte hivernacle
Fenomen natural que per si mateix no és nociu però que, fruit de l’augment de les emissions de gasos per part dels humans (diòxid de carboni i vapor d’aigua), s’ha accentuat i ha fet que hi hagi un escalfament excessiu del planeta.
pluja àcida
Fenomen que s’origina en barrejar-se l’aigua de la pluja amb alguns gasos, com el diòxid de sofre i l’òxid de nitrogen, fruit del qual es produeix una substància àcida molt contaminant.
capa d’ozó
Capa de gas ozó situada a la part més alta de l’amosfera que actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals són perjudicials per als éssers vius.
Al web www.espaibarcanova.cat
trobaràs l’apartat Organise your
Knowledge per conèixer les
paraules clau i el seu significat
en anglès.