, U BJORDI ARBONV ...C~it~tAutonomade~arcelonaDOlblioteca d'Hurnarutats

EL NOSTRE HOME A L'ARGENTINACamina pausadament i elegant

per aquesta Barcelona trista i deca-dent, pel seu carrer Cortines, on vanéixer un 17 de juliol de 1929. Mirapregon i escolta atent. Veu desencísi molta gent que parla espanyol. Nodefalleix ni desespera. No dimiteixde catalá. Durant quasi trenta anys,des d'allá, a I'altra banda de la bas-sa atlántica, en Jordi Arbonés ensha ensenyat que és ser fidel als prin-cipis de defensa de la llibertat de lanostra nació. Hi va anar per amor ala que avui és la, seva dona i podriatornar als rengles de la resistenciainterior perola mateixa causa. Du-rant aquest temps, arnés d'impulsarl'Obra Cultural Catalana -una deles més prestigiad es entitats de l'exi-li, que mai no ha caigut en el paranyde la fraternització espanyolista-ha treballat incansable (i també perla supervivencia) com a autord'obres sobre Pedrolo, Papasseit oel teatre catalá i com a traductordeis més gran s monstres de la litera-tura de llengua anglesa contempo-ranis: Henry MiJler, Richard Hu-gues, Tenesse WiJliams, Faulkner,O'Flaerty, Margaret Mítchel, AnaísNin, Lawrence Durrell, Karen Hor-ney, Gore Vidal, Thockeray oAnthony Burgess. Justament, laprimavera passada va estar entrenosaltres -retorns que s'havien re-petit el 1980, el. 1982 i el 1985- perrebre de mans del Govern catalá elpremi Sant Jordi a la millor traduc-ció de l'any. Una ocasió d'or perpoder gaudir d'una conversa flurda,per poder conéixer el pensamentd'un home de profunda integritat,un catalá nacional, el nostre home a 'l' Argentina.

L'últim cop que ens vam veure-I'any passat-Jordi Arbonés ensparlava de teatre, amb rnotiu delCongrés Internacional que es va ce-lebrar a Barcelona, i grácies al qualel vam poder veure uns dies per laseva ciutat natal. Enguany, el motiude la seva vinguda ha estat tot unaltre, encara que també relacionatamb el món de les lletres. Va venirper recollir un deis premis Sant 10r-

J

TEATRE CATALADE POSTGUERRA

~mr-'r~mr-'rP-'r~5 \J#I ":i~~~I~ IIII ~'''ft',( 'II~ ..L~',1rlr.,-. -~'-"--'1 ', lIi/",,'

JordiArbones ~di que cada any atorga el Govern dela Generalitat de Catalunya. Del seuprimer contacte amb nosaltres ensortí la publicació de la seva ponen-cia del teatre catalá de postguerra alEl Llamp núm. 34. El final d'aquellexcel-lent treball era com una crida,tant per al renaixement del teatred'exili com per a la catalanitzacióreal deis grups que van pel món enrepresentació de la nostra terra.

De fet, les companyies, encaraque siguin catalanes, quan apa-reixen per olla sán titllades d'espa-nyoles. Fa poc, per exemple, es vaanunciar la vinguda d'en Josep Ma-ria F/otats amb el Cyrano, peró po-sen «Cataluña (España). En realitatseria bastant positiu, perqué dequalsevol manera parlarien en cata-la, és a dir, seria el Cyrano en cata-la. La gent s'adonaria que per moltque li fotin Espanya, alló és unaaltra cosa, hi ha alguna altra cosa aldarrera, i la gent ho entendrá moltbé. En canvi, dones, quan elsde LáFura deis Baus van anar a Córdovad' Argentina, es presentava com unacompanyia espanyola. En aquelltreball que tu has esmentat jo aca-'baya dient que mentre no se surtid'aquí tenint al darrera una mena

(1471]

d 'Estat catalá, lamentablementsempre ens posaran la llufa.

Peró per molt Estat que hi hagi,si no hi ha la voluntat... Pensem, simés no, en molts exiliats com tu-només per citar alguns col-labo-radors de El Llamp: Carner-Ribal-ta, Gibernau, Muria, Collell, etc.-que han mantingut la seva catalani-tat en els moments més difícils i hanescampat la idea de Catalunya arreudel món.

És cert. Penso que aixá s'ha detenir en la consciencia, tant els ac-tors com les grans personalitats dela cultura i la polltica.

Peró a l' Argentina, encara es fateatre catalá?

Si, el Casal de Catalunya encaramonté una mena de quadre escénic,pero el que passa és que no hi hagaire gent, cada cop són menys elscatalans que queden i se 'Is fa dificilde poder muntar una obra. Pero hiha una voluntat, una gent, que trac-to de mantenir aquest caliu del te-atre catalá a América. El problemade les col-tectivttats catalanes aI'estranger és que totes passen peruna situaciá molt semblant, és a dir,cada vegada no solament no hi vagent nova, siná que molta gent se 'ntorna cap aquí... Recordem, perexemple, que el Casal de Catalunya,tenia un orfeá, ballets, etc. Abanses feia una obraen catalá cada mes,i ara si se 'n fa una o dues I'any jo ésmolt, i malgrat el treball i esforcque suposa, s'ha de mantenir.

Abans els Casals eren una menade fogar de la nostra cultura, alláon es mantenien pures les essénciesde la catalanitat. EIs nous aires quebufen ara, sembla que tendeixen adesfigurar' aquests objectius. Al-menys aquestes són les notícies queens forneixen els nostres correspon-sals arreu del món. És així? '

Quan va morir Franco molta gentpotser va pensar que' jo estova totguanyat t. en certa manera, cada ve-goda ha estat pitjor, perqué ara estroben amb actes que fan en quese'ls cola I'ambaixador espanyol. 1,ara, amb motiu del «centenari» del-

19

Casal de Catalunya de BuenosAires, pot passar que en els actes decelebraciá, a més del president Pu-jol també hi aparegui /'ambaixadoro el consol, i aleshores hauran deposar la bandera espanyola. Es tro-ben IIigats per l'espanyolisme. Perohi ha d'altres grups, com és el cas del'Obra Cultural Catalana, que pro-curem que aixo no passi, de cap ma-nera. Evidentment, quan es fa algu-na cosa en conjunt amb totes les en-titats catalanes d'allá i en un ápat hiapareix la bandera espanyola, nos-al/res no hi participem. Aquesta ésuna forma de mantenir aquest espe-rit que esmentaves. Ni a l'época dela República el Casal de Catalunyano es va deixar engalipar pel centra-lisme. Realment nosaltres estemmol/ amotnats.

Malgrat tot, encara hi ha homes idones que mantenen la flama, perósi pensem en l'avenir, hi ha un re-canvi?

No hi ha noves generacions. En elnostre cas, per exemple, hi ha gentque vénen d'époques remotes, queabans es deien Joventut Catalana, iara som els guetos catalans. Cadacop es va diluint més. .

Quines relacions teniu amb l'ac-tual Govern de la Generalilat?

Bé, jo mateix, l'any passat, vaigestar amb en Nubiola que és quis 'ocupa de la relació de la Generali-tat amb els Casal s i tret d'un infor-matiu que ens envien, no fan gairecosa més. Per exemple, quan es fala trobada de presidents de Casals,a nosal!res no ens inviten, perqué,és ciar, no som un Casal ni tenimsocis. Nosaltes som un grup que notenim ni president, ni secretri ni tre-sorer. Suposo que també hi pesauna mica la posiciá més'radicatitza-da que tenim -més asssenyada, endiria Caries M. Espinalt- quant ala cosa catalana. Nosaltres pensemque no s 'ha de tenir cap mena de re-lació amb el centre. Si aixo es fa através d'un institut o d'alguna enti-tat que esta mediatitzada, dones joprocurem d'escapar-nos.

En els darrers anys has tingutl'oportunitat de viatjar diverses ve-gades cap aquí. En aquest anar itornar quina reflexió fas del nostrepresent i del nostre avenirf

La veritat és que no som optimis-tes. En les converses mantingudesamb diversa gent et trobes que et

Asssegut en un banc de la r¡;¡mbla Catalunya, I'amlc Arbonés record a la seva Infantesa

diuen que hi ha noves generacionsque s 'incorporen al moviment inde-pendentista, i aixo sí que és una co-sa que ens fa contents, perqué, amés -sobretot- és gent mol! jove.Pero penso que hi hauria d'haveralguna manera d'agluünar aquestesforces a l'entom d'un personatge od'una institució que ho capitalitzés ies pogués treure profit de tot aixo,El perill esta en que aquesta gent noacabi tenint un desengany, sobretotper la repressió que hi ha, perquéaixo pot fer que aquests nois es ca-guin a les calces. No sé quins han deser els mecanismes.

És curiós que coincideixis amb enGibernau, en Camer-Ribalta i enMuria en la necessitat d'un líder.

Exacte, és evident. Cal algú capard'aglutinar i amb prou carisma, nonomés per arrossegar el poble, sinóperqué la consciencia nacional s 'as-senti en bases fermes i no només encrits.

En Jordi Arbonés va poder estaramb nosaltres grácies a un guardó,el premi a la millor traducció quecada any ofereix la Generalitat deCatalunya i que li va ser conceditper la seva excel-lent adaptació deLa fira de les vanitats, de Thocke-rayo

Aixo em va posar molt content,perqué no és un d'aquests premisque el vas a buscar, que hi tires, si-nó que dins de la producció de tot

. l'any trien una obra, una traduccióen prosa, en aquest caso

Ara ha acabat un Nabokov moltdur de pelar i té diversos encárrecs

entre els quals un altre Miller. PeróArbonés, ultra traduir per gust, ne-cessita els diners que genera la sevafeina, ja que els sous, a 1'Argentina,no arriben per a gairebé res.

Realment al/a els sous són moltbaixos i si hagués de viure amb elsou que guanyo en una editorial,perqué també faig tasques editorial solla, amb prou feines arribaria aldia 5 del mes. La traducció és uncomplement ja necessari, pero quecal fer amb rigor i esmercant-hi eltemps necessario Aixo, de vegades,també fa que hagis de rebutjar ofe-riments d'altres editorials perqué enaquell moment jo estas embarcat enuna altra cosa. Procuro manteniraquest nivell i si cal sis mesos pertraduir una obra, sán sis mesos. Ésciar que en un moment donat potser, .com l'any passat, que apare-guin tres o quatre traduccions me-ves, pero es tracta de treballs aca-bats fa quinze o vint anys. Ara hevist publicat aqui Washington DC,d'en Gore Vidal, que el! mateix vapresentar a Barcelona i que jo vaigtraduir fa uns vint anys, aproxima-dament. Va ser una ocasió perconéixer-lo.

Aquesta tendencia tradicional aCatalunya de gaudir de bones tra-duccions dels millors autors, sobre-tot de literatura anglosaxona, nos'inverteíx -almenys fins ara-, ésa dir, són molt pocs els autors cata-lans coneguts afora .

Aixo és un problema de les cultu-res d'ámbit redutt, pero sembla queúltimament, a través del PEN i d'al--20 (1472)

tres institucions, s'ha establert con-tactes per fer una ofensiva en aquestsentit.

Un altre camp de re-coneixementinternacional és el del cinema irnalgrat que hi cornenca a haver-hibones intencions, la veritat és que lamajoria de productes fets fins arahan ensorrat I'incipient cinema ca-tala del post-franquisme.

El cinema és fantástic. Perexemple, a Buenos Aires van passarper la televisió un curtmetratge deJoan Cabos, Miratges, parlat en ca-tala i amb subtítols. Aixo ésimportantíssim. En canvi, La placadel Diamant la van presentar com sifos espanyola... Cal que pensemque és molt més fácitment expor-table el cinema que no pas la litera-tura, l'impacte de la cultura de laimatge esta fora de qualsevol dubte.Mentre no sortim amb la nostra/lengua pel mán no serem més quela «provincia» espanyola. S'ha deprendre exemple de la gent de laCanco que han fet d'ambaixadorsde la nostra llengua i cultura sensefer escarafa/ls. Nosaltres mateixosvam portar en Raimon i va omplirvuit dies un teatre de la capital. Enaquestes ocasions, a més, e: fa unafeina de divulgaciá molt útil. És adlr, la gent que anava als recitals nonomés fruten d'una actuaciá artísti-ca sinó que sortien informats d'una'realitat nacional que fins aleshoresdesconeixien. 1 aixo és el que caldriaaconseguir en qualsevol oc te que esfes afora i no que ens confonguinamb Espanya.

En una entrevista que vaig fer aArbonés el rnarc de 1983 a la seccióen catalá de Diario de Barcelona,recordo que ens explicava que el seuexili havia estat per amor, en anardarrera la seva promesa, que havia

a la vegada també els fills ... L 'unesta compromés amb una noiad'allá i l'altra jo és casada amb unargentl ... Tornar cap aquí seria comdesmembrar ... La voluntat la tinc,potser hi manquen di verses cir-cumstáncies.

Catalunya no es pot permetre elluxe de mantenir els seus millors ho-mes fora de la terra, lluny deIscentres de resistencia, malgrat quelluny la resistencia hagi estat un fetquasi heroico El nostre home a l' Ar-gentina ens fa falta aquí. Fins aviat!

XAVIER BORRAs

marxat amb els seus pares cap al' Argentina. Un exili novel-lesc peramor digne de figurar en algun epi-sodi de les obres que ell mateix tra-dueix. Aquest amor pels éssers mésvolguts no fóra pro u per que Arbo-nés tornés a la seva estimada patria?

Sí, és ciar. Jo no m 'he sentit maiarrelat al/a. L 'ambient, a casa, ésca/ala: la meva dona és catalana, elsmeus fills -tot i haver nascut at'Argentina= enraonen el ca/ala ifins i tot l'escriuen, perqué a més amés coneixen la literatura catalana.Sempre tens el desig de tornar pero

Miting del Novetats

«No vull comprometre les autori-tats a la reunió dient quins són elsmeus ideals per Catalunya: les nos-tres quatre barres sobre les portesd'ambaixades a Madrid, Lisboa,París i a tot arre u com Portugal; totaixó amb fraternitat, aliances i pac-tes amb Espanya. "

»No és un axioma matemátic, ni 'un article de fe. ni un dogma reli-giós, que Catalunya no pugui tornar

a ser un Estat com en temps deiscomtes i una república com l'any750.

»Qui posa barreres a la immensi-tat del mar o cadenes a les a1es deisvents?»

J. N. ROCA 1 FARRERAS.25 de juliol de 1886

(per la transcripció d'aquest textcentenario JOAN M. FELlU)

(1473)

p

La quarteta(informall d'en Jep

RECONCILIACIÓ

Girar full d'abús i afront,quan afer-nos pols s'aquissa,més que d'ánimes de missa,és de caps d'un dit de front.

21