Taula de contingut

PALAU DE LA MUSICA CATALANA DE BARCELONA

L’oposició podrà presentar esmenes a la llei del referèndumAra - 04/09/2017

La setmana del xoc de trensAra - 04/09/2017

Copons y Armengol evocan el 4 de setembreDiari de Terrassa - 02/09/2017

Un picapedrer del procésEl Punt Avui - 02/09/2017

“Aquí compten poc amb els artistes de casa”El Punt Avui - 02/09/2017

MASSA TEMPS SENSE INCOGNITOON Barcelona - 01/09/2017

Con el festival queremos que Zamora sea un punto abierto al mundoLa Opinión el Correo de Zamora - 01/09/2017

3

4

5

8

9

10

11

13

P.2

PALAU DE LA MUSICA CATALANA DE BARCELONA

P.3

L’oposició podrà presentar esmenes a

la llei del referèndumdell, en aquell ple. Una frase que se-guirà en vigor aquesta setmana quan siguin JxSí i la CUP els que al-terin l’ordre del dia per votar la llei del referèndum.

Resulta evident, però, que els grups no improvisaran les esmenes dimecres al matí. Tot i que la mesa encara no ha abordat la llei del refe-rèndum, la norma es va presentar el 4 de juliol i, des d’aleshores, tots els grups en tenen una còpia. Ni Ciuta-dans (Cs), ni el PSC ni el PP han ne-gociat amb JxSí i la CUP, però aques-tes últimes setmanes hi ha hagut nombroses converses (per força, in-formals) amb diputats de CSQP per abordar el contingut de la norma.

Diverses fonts consultades per l’ARA afirmen que dimecres tant JxSí i la CUP com CSQP presenta-ran esmenes a la llei del referèn-dum. La intenció de totes dues parts és que n’hi hagi algunes que es pu-guin acordar i votar conjuntament al ple i, per això, els últims dies s’han multiplicat les converses i les truca-des entre diputats independentis-tes i de la confluència d’esquerres. La voluntat dels impulsors de la norma és ampliar la majoria al vol-tant del referèndum, i des de l’en-torn dels comuns es vol demostrar la seva aposta per un referèndum, més enllà de discrepar sobre com s’està organitzant l’1-O. CSQP té previst decidir demà el seu posici-onament en la votació de la llei del referèndum. Podem i EUiA ja han

avançat que no votaran en contra de la norma, però ahir el diputat de CSQP Joan Josep Nuet va apostar, en una entrevista a Catalunya Rà-dio, perquè el grup de Lluís Rabell acordi un sentit “únic” que no sigui contrari a l’1-O.

La intenció d’una part important dels diputats de CSQP és intentar convèncer JxSí i la CUP que retirin de la llei del referèndum el caràcter vinculant. Fins i tot proposen a la majoria sobiranista que traslladi a la llei de transitorietat els articles que més clarament comprometen el Go-vern a aplicar el resultat de la votació de l’1-O. Segons expliquen, no és que ells estiguin en contra del caràcter vinculant, sinó que el context (amb l’Estat en contra) fa impossible que el resultat, en cas de victòria del sí, es pugui aplicar l’endemà de la consul-ta. Tanmateix, fonts de l’entorn de Junts pel Sí veuen difícil que s’acabi acceptant aquesta modificació, per-què argumenten que una de les ban-deres del Govern per a la votació de l’1 d’octubre ha sigut precisament el caràcter vinculant, a diferència del 9-N. És per això que l’abstenció de bona part dels diputats de CSQP és l’opció més probable.

Filibusterisme parlamentari Malgrat que molts partits de l’opo-sició ja han anunciat que no partici-paran en la votació de la llei del re-ferèndum, el seu paper no serà tes-timonial durant el ple. El PP, el PSC i Cs voldran evidenciar el seu rebuig en la tramitació d’una llei que con-travé frontalment les sentències del Tribunal Constitucional (TC). Un cop la mesa admeti a tràmit la llei, els grups podran presentar una pe-tició de reconsideració de la decisió. Fins ara ho han fet sempre que hi ha hagut una decisió polèmica sobre el Procés. Això obligarà la mesa a tor-nar-se a reunir i a convocar la jun-ta de portaveus abans que comenci el debat a l’hemicicle.

Les opcions d’endarrerir la vota-ció no s’acaben aquí. Previsiblement la mesa –amb majoria de JxSí–, des-prés d’escoltar la junta de portaveus, desestimarà les peticions de recon-sideració de l’oposició. El debat so-bre la llei del referèndum comença-rà al ple i la presidenta anunciarà l’obertura d’un període d’esmenes. Una decisió que, segons apunten al-gunes fonts, també serà recorregu-da per Cs, el PP i el PSC, que presen-taran una nova petició de reconside-ració. Això forçarà, de nou, a reunir la junta de portaveus i la mesa, i ajor-narà uns quants minuts més l’apro-vació definitiva de la norma. Junts pel Sí i la CUP donen per fet que es crearà una situació de “filibusteris-me parlamentari”, en què les pro-postes tindran l’única motivació de paralitzar la tramitació de la llei.

Paral·lelament a aquesta jornada maratoniana al Parlament, el ple del TC estarà reunit en sessió ordinària a punt per rebre el recurs del govern espanyol, un cop la cambra catalana hagi donat llum verda a la llei del re-ferèndum de l’1-O.e

El president de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, Lluís Rabell, i el portaveu del grup parlamentari, Joan Coscubiela, en un ple. MANOLO GARCIA

Alguns grups intentaran endarrerir la tramitació

La llei del referèndum no es comen-çarà a tramitar formalment fins di-mecres a primera hora. La mesa del Parlament, amb els quatre vots dels representants de Junts pel Sí (JxSí) i el de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), l’admetrà a tràmit i, segons ha pogut saber l’ARA, obrirà un pe-ríode perquè els grups puguin pre-sentar-hi esmenes. El termini serà curt, perquè la intenció de la majo-ria sobiranista és aprovar la llei du-rant el matí, per la via exprés, invo-cant l’article 81.3 del reglament del Parlament. La majoria independen-tista interpreta que aquest article permet introduir un nou punt a l’or-dre del dia del ple i aprovar una ini-ciativa parlamentària encara que no hagi complert tots els tràmits, si hi ha un acord per majoria absoluta.

Recentment, al ple del 17 de maig, es va produir una escena semblant al Parlament: CSQP i la CUP van de-manar que s’introduís a l’ordre del dia la votació sobre una resolució que instava el Govern a personar-se contra CDC en el cas Palau. En aquell moment, els grups van avalar que s’obviés la publicació de la reso-lució i es reduís el període d’esme-nes de set dies a una hora i quart. “Cal respectar el dret dels grups a presentar esmenes”, va dir la presi-denta del Parlament, Carme Forca-

BARCELONAALEIX MOLDES / NÚRIA ORRIOLS Termini

El període serà molt curt perquè la norma s’aprovarà per la via exprés

Resposta L’oposició demanarà a la mesa que reconsideri la tramitació de la norma

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

87000

12536

Diario

487 CM² - 58%

2581 €

5

España

4 Septiembre, 2017

P.4

La setmana del xoc

P 04-06

PROCÉS SOBIRANISTA

El Govern convocarà dimecres el referèndum i mantindrà el rumb tot

i que el TC el suspendrà a l’acte

La mesa del Parlament obrirà un curt període d’esmenes el mateix

matí de la tramitació de la llei

El PSC instarà a no votar l’1 d’octubre

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

87000

12536

Diario

1058 CM² - 126%

5607 €

1,4-5

España

4 Septiembre, 2017

P.5

Política

La setmana del xoc de trens

Dimecres el Govern convocarà el referèndum i seguirà endavant tot i que el TC el suspendrà immediatament

Després de cinc anys de Procés, amb manifestacions, un procés participa-tiu, unes eleccions plebiscitàries, in-habilitacions i continus pronuncia-ments, dimecres és el dia en què l’anunciat xoc de trens, el moment en què la legalitat catalana i espanyo-la xocaran en dues interpretacions diferents, farà entrar el Procés en una nova fase, amb la temperatura al màxim fins a l’1 d’octubre.

L’escena serà a Barcelona i a Ma-drid, però ningú té, ara per ara, el quadre complet: “De la mateixa ma-nera que a Madrid no saben exacta-ment què passarà aquí, aquí no sa-bem què farà l’Estat”, resumeix una font de la sala de màquines del Pro-cés. A la Moncloa també hi ha ne-guit, i fonts del govern espanyol ad-metien aquesta setmana que han perdut el control del calendari.

Els fets es precipitaran dimecres, en què hi ha convocat un ple, en apa-rença, ordinari. Però no ho serà. A primera hora, la mesa del Parla-ment admetrà a tràmit la llei del re-ferèndum, un pas que fins ara la ma-joria sobiranista ha evitat per esqui-var la suspensió del Tribunal Cons-titucional (TC). Llavors s’iniciarà el

BARCELONA

MAIOL ROGER DANI SÁNCHEZ UGART

Tot, per activar una llei que, en la teoria sobiranista, crea la legali-tat catalana per emparar el referèn-dum. Immediatament, el Govern en ple es traslladarà a la plaça de Sant Jaume per signar el decret de con-vocatòria, que previsiblement por-tarà la rúbrica de tots els consellers. Serà un acte “solemne, però sense pompa”, segons descriuen a Palau. Amb l’oposició disposada a dificul-tar la votació, tots aquests passos es poden allargar fins a la tarda.

El focus es traslladarà, aleshores, a Madrid. En les últimes setmanes el govern espanyol s’ha esforçat per fer veure que tenen prevista qualse-vol situació, i fins i tot la vicepresi-denta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que tenen redac-tats els recursos al TC. El consell de ministres es reunirà immediata-ment després de la convocatòria del referèndum i acordarà els recursos d’inconstitucionalitat. Fins ara, Ra-joy no ha demanat la suspensió di-recta de càrrecs del Govern o del Parlament per la seva implicació en el referèndum. El TC té potestat per fer-ho des de la reforma de la llei que el regula, però ja ha deixat clar que no actuarà d’ofici, i que haurà de ser l’executiu qui s’embruti les mans si vol veure un polític català inhabilitat. Aquest moment podria arribar aquesta setmana, tot i que

PROCÉS SOBIRANISTA

ple, sense aquesta norma a l’ordre del dia. Però un dels portaveus inde-pendentistes demanarà la paraula i, emparant-se en l’article 81.3 del re-glament, sol·licitarà incloure un nou punt a debat.

Junts pel Sí i la CUP sostenen que l’article 81.3 del reglament permet incloure una proposta saltant-se tots els tràmits si així ho decideix la majoria absoluta. És excepcional, però hi ha un precedent recent: a fi-nals de maig, CSQP i la CUP van apel·lar a aquest article per introdu-ir a l’ordre del dia del ple la votació que instava el Govern a personar-se contra CDC en el cas Palau. Alesho-res, en una resposta estudiada de la

presidenta del Parlament i molt ce-lebrada a la bancada de JxSí, Carme Forcadell va voler subratllar el que estava a punt de passar: “Vull que si-guin conscients que amb aquesta al-teració de l’ordre del dia estem ometent tràmits parlamentaris, com la publicació [al Butlletí Oficial del Parlament] i que també redui-rem el període d’esmenes”. La dife-rència amb el ple de dimecres és que ara es tracta d’una llei i la majoria sobiranista reclamarà que se supri-meixin molts altres tràmits, com les esmenes a la totalitat, el debat en comissió, les compareixences d’ex-perts i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

Incògnita La Generalitat i la Moncloa dubten de fins on arribaran els passos de l’altre

Rajoy i Puigdemont l’últim dia que es van trobar, el 18 d’agost en el gabinet de crisi a causa dels atemptats. SERGIO BARRENECHEA / EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

87000

12536

Diario

1058 CM² - 126%

5607 €

1,4-5

España

4 Septiembre, 2017

P.6

l’entorn de Rajoy ha sigut reticent a mostrar les seves cartes.

La Moncloa té clar que la mesu-ra podria encendre les files sobira-nistes, a tocar de la manifestació de la Diada, i volen anar amb peus de plom per evitar una participació massiva l’1-O. Però la compressió dels terminis que han forçat els grups independentistes els ha dei-xat amb poques opcions per a una acció contundent com aquesta: l’oportunitat per atacar per la via del TC s’esgota aquesta setmana. “Controlar el calendari ens dona molts avantatges, ens permet tenir un terreny que obliga l’Estat a me-surar la seva resposta”, celebra un dirigent sobiranista.

L’escenari més plausible dijous, doncs, és conegut: el Parlament haurà aprovat una llei i estarà sus-pesa pel TC. La diferència és que el Govern i els grups independentistes desobeiran el Constitucional per considerar que estan obeint una le-galitat pròpia, la catalana. A Palau se seguirà preparant el referèndum, mentre que la Moncloa calcularà el preu de frenar-lo.

Tot, amb les entitats sobiranistes fent sortir la gent al carrer. La “mo-bilització permanent” que s’anun-ciava mesos enrere només es farà si l’Estat impedeix físicament el refe-rèndum, però les entitats sí que confien en una nova Diada massiva, atiada per la tensió política del mo-ment i també la derivada de la po-lèmica per la politització dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

La llei de transitorietat L’executiu català, a més, té un as a la màniga: la llei de transitorietat jurí-dica, que s’ha compromès a no apli-car si no guanya el sí, però que tin-drà disponible per si l’Estat decideix activar “totes les armes”, en parau-les de Sáenz de Santamaría, per fre-nar el referèndum. La norma s’aprovarà previsiblement dijous, tot i que algunes fonts apunten que fins i tot podria anar al pròxim ple, previst per al 20 de setembre.

“El dubte és a partir de l’11, per si toleren o no toleren l’1-O”, manté una font sobiranista. La Moncloa i el PP han anat estudiant i advertint de la possibilitat d’aplicar diverses mesures per frenar el referèndum: queden sobre la taula la interven-ció de l’economia o dels Mossos d’Esquadra, però també s’ha parlat de la suspensió de l’autonomia amb l’article 155 i fins i tot s’ha brandat l’espantall de l’estat d’excepció.

Ara mateix, però, la Moncloa in-tentarà frenar l’1-O als tribunals, i si el Govern aconsegueix arribar fins al final, menystindrà la vota-ció i la reduirà a un happening in-dependentista. Les mesures coer-citives arribarien el dia 2, amb el resultat sobre la taula. Aleshores la Generalitat sabrà amb quina for-ça compta: si convoca eleccions autonòmiques, el Procés s’haurà acabat; si declara la independèn-cia, els trens tornaran a topar amb conseqüències imprevisibles.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

87000

12536

Diario

1058 CM² - 126%

5607 €

1,4-5

España

4 Septiembre, 2017

P.7

Copons y Armengol evocan el 4 de setembreCoincidiendo de nuevo con el 4 de septiembre, la programación mu-sical veraniega organizada por el Ayuntamiento de Terrassa propo-ne una nueva actuación, esta vez protagonizada por la soprano Ele-na Copons y el pianista Jordi Ar-mengol. Juntos ofrecerán un reper-torio de canción catalana (de Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon y Joaquim Serra) e impro-visaciones sobre melodías popula-res. La cita será a las siete de la tar-de, en la iglesia del Convent de Sant Francesc, y la entrada será libre.

La lectura de un manifiesto dará paso a la actuación que protagoni-zarán dos aventajados artistas, con

una amplia experiencia. Elena Co-pons es habitual en las temporadas del Gran Teatre del Liceu desde el año 2008, donde próximamente in-terpretará “Le nozze di Figaro” (Su-sanna) de W. A. Mozart. También ha participado en producciones del Teatro Real, en el Musikwerkstatt Wien, en la Kammeroper Graz y ha protagonizado diversos estrenos austríacos.

Por su parte, Jordi Armengol es, desde el año 1996, el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Mú-sica Catalana. Se dedica a la músi-ca de cámara con diversas forma-ciones y a los recitales con cantan-tes. También es profesor.

La soprano Elena Copons. BERTA TIANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TERRASSA

24000

3792

Martes a sábados

218 CM² - 19%

256 €

15

España

2 Septiembre, 2017

P.8

uan hi va haver el famósempat de l’assemblea dela CUP sobre la impossi-

ble investidura d’Artur Mas, noho va donar tot per perdut. “Alsperiquitos un empat ens sona avictòria”, bromeja. Jordi Turulli Negre (Parets del Vallès,1966) assegura que ser de l’Es-panyol l’ha enfortit molt en ai-xò de la política. Quan, des depetit, aguantes tots els dillunsels companys de classe que sóndel Barça, creixes amb una me-na de resistència a l’adversitat.L’afició la va heretar de l’avimatern. “Només va tenir filles idesprés va començar a tenirnomés netes”, explica. Ell vaser el primer nen, i l’avi el feiabaixar a Sarrià. L’home era ma-nyà, el seu altre avi era pagès iels seus pares són d’una gene-ració que començava a treba-llar als 14 anys. Té fama de totterreny. No li cauen els anells.Tampoc quan va renunciar aaspirar a la secretaria generaldel PDeCAT. “Sempre m’hamogut més el fer que el ser”, re-marca.

El cuc per la política li va néi-xer en la manifestació de laDiada de 1977. Tenia 11 anys.Sempre ha estat independen-tista. Feia activisme freelancefins que amb 16 anys i el Saga-lés va anar a parar a la JNC de

Q Granollers. Una mica abans, vatenir un company d’escola queli deia: “El meu germà és inde-pendentista com tu.” Les voltesque fa la vida. Era el germà deCarles Puigdemont.

“Una cosa et porta a l’altra.Et diuen si pots muntar el col-lectiu de la JNC a Parets, et vin-cules a CDC, volen el jove quevagi a la llista de Parets, surtsregidor, després et diuen perquè no ets tu el cap de llista...”Amb 24 anys era el cap de car-tell a Parets. Ho va ser fins al1999 i va picar sempre pedra al’oposició. Va estudiar dret. Du-rant un temps va fer política itreballava alhora. Ha fet de se-cretari interventor als ajunta-ments de Gurb i Sant Vicenç deCastellet, de cap de gabinet delgovern de Sant Adrià de Besòs ide gerent de l’Ajuntament deSant Cugat; d’advocat, de pro-fessor d’universitat. “Arribavaa casa a les nou del vespre, so-pava; a les deu dormia, em lle-vava a les dues del matí, estu-diava fins a les sis, agafava eltren fins a Gurb, després baixa-va a Barcelona, on també tre-ballava, i tornava a casa”, rela-ta. Diu que no li agrada fermanteniment: “M’agraden elsreptes.” És més feliç fent terri-tori que tancat al despatx.

Turull va ser president de

CDC al Vallès Oriental, desprésde les Comarques de Barcelo-na. El 2004 va entrar de dipu-tat al Parlament a mitja legisla-tura. No tenia una àrea de pesassignada i, amb CiU fent opo-sició al tripartit, es va buscarfeina recorrent els departa-ments buscant informes dedubtosa utilitat. Allò el va ferdestacar. Després, va ser a lacomissió d’investigació del casPalau del 2010 i a la de l’incen-di d’Horta de Sant Joan, finsque va ser nomenat portaveudel grup parlamentari de CiU alcostat d’Oriol Pujol. La sortidadel que havia de ser el succes-sor de Mas pel cas de les ITV vaser difícil, segons confessa:“Em va doldre en el sentit per-sonal de la paraula doldre.” Tu-rull va rellevar Pujol al capda-vant del grup parlamentari, i esva mantenir a primera línia delde JxSí. Per a ell, ser ara al go-vern és un “honor”, desprésd’haver dedicat tantes hores ala causa. La seva família (tam-bé les seves filles, de 20 i 16anys, la Laura i la Marta) s’haacostumat al sacrifici personalque implica veure’l poc o mai ales nits. A Turull li agrada lamuntanya i planificar viatgesque no sap si podrà fer. I té unadebilitat: Josa del Cadí. Hi pujades que tenia set anys. Els seuspares hi van arribar per un pas-tor d’allà que baixava les ove-lles a Parets. Un poble tan petitque és com una família. “Ésmàgic”, assegura. Turull és delspocs que fumen. Ho ha de dei-xar, però no serà abans de l’1-O. “Ara no em convé estar demal humor o tens”, s’excusa.

EN CLAU PERSONAL

Jordi Turull amb la seva germana Isabel, el seu germà Marc i la seva mare, una de les primeres vegades quevan pujar a Josa del Cadí. A dalt a la dreta, al cim del costa Cabirolera. A baix, preparant una sardinada a Josa.

Un picapedrerdel procés

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

110000

22388

Diario

515 CM² - 48%

3284 €

8

España

2 Septiembre, 2017

P.9

arlar amb Josep RamonOlivé no és cosa fàcil.Aquest baríton barcelo-ní nascut el 1988 té una

agenda ben atapeïda, així que lifem l’entrevista via correu elec-trònic. Al juliol ha estat a Angla-terra preparant una produccióde Les noces de Fígaro amb elClonter Opera Theatre. Al’agost, maleta i cap a França,per participar a l’acadèmia LeJardin des Voix de Les Arts Flo-rissants i William Christie, jaque ha estat un dels sis joves se-leccionats arreu del món perpreparar un programa de músi-ca anglesa dels segles XVI i XVIIque han interpretat en el Festi-val Dans les Jardins de WilliamChristie a Thiré a finals d’agost iara estan de gira per altres loca-litats europees.

Per què va decidir dedicar-se ala música?Quan vaig acabar el batxillerattecnològic m’atreien les mate-màtiques, el dibuix tècnic..., pe-rò la música havia tingut un pesimportant en la meva vida (apart d’haver estat a l’Escolaniade petit, d’adolescent cantavaen corals joves, estudiava pianoi violoncel...) i no m’ho vaig ha-ver de pensar gaire per acabarescollint el camí de la música,va ser natural.

I per què es va decantar per lacarrera de cantant?Vaig entrar a l’Esmuc amb 18anys per realitzar els estudis dedirecció coral, un món que emquedava molt proper en aquellmoment, però ja des d’un inicivaig començar també a fer clas-ses de cant a l’Esmuc. Abansd’acabar la carrera de direcciója tenia clar que el cant m’apas-sionava. Quan ets tan jove enca-ra no ets conscient del que t’exi-girà aquesta professió, però johe d’agrair haver estat sempreenvoltat de professors i perso-nes properes que m’han aconse-llat molt bé. És important sen-tir-te apassionat per allò quefas, tractar la feina amb molt derespecte i donar el millor de tu.

P

Quins reptes es planteja?M’agradaria poder seguir desen-volupant la meva carrera en unampli ventall de registres en elsquals de moment em sento cò-mode, des de la música antiga,passant pel lied, fins a la músicacontemporània o l’òpera. Enaquest darrer camp la meva veués encara jove i espero en elspropers anys poder seguir te-nint oportunitats que em per-metin consolidar-me en aquestgènere. La interpretació i la po-sada en escena fan dels rols enproduccions d’òpera un treballcomplet que m’atrau molt. Demoment, però, no miro gaireendavant i intento anar pas apas i gaudir al màxim de cadaprojecte.

La tonalitat de baríton no éstan glamurosa com la de con-tratenor, tant de moda avuidia..., o això està canviant?És cert que els cantants de lanostra història recent amb mésressò són tenors o sopranos, ipotser les veus intermèdies(mezzos i barítons) no han tin-gut tant reconeixement. Però

d’un temps ençà, i amb la músi-ca clàssica més a l’abast de totsels públics, aquestes veus estanagafant més protagonisme i ensón un exemple cantants comara Bryn Terfel, Cecilia Bartoli,i Dimitri Hvorostovsky.

A Catalunya ja ha fet diversosconcerts i té projectes que in-clouen concerts en el FestivalEmergents o la participació enel ‘Rèquiem’ de Guinovart al Pa-lau. Se sent ben tractat a casa?He de dir que soc afortunatd’haver tingut i de seguir tenint(toquem fusta) oportunitatsmolt interessants al nostre país.És un plaer poder col·laboraramb l’OBC, amb l’Orfeó Català oamb l’Orquestra Simfònica delVallès, i fer-ho en escenaris tannostres i a la vegada tan inter-nacionals com el Palau de laMúsica, el Liceu i L’Auditori. Pe-rò penso que potser no tothomha tingut aquesta sort. Sobretotpenso en companys músics quesón a l’estranger buscant opor-tunitats i que és una llàstima noveure’ls més sovint als escena-ris catalans. Tot i que això està

canviant una mica els darrersanys, encara avui en dia trobemprogramacions al nostre paísque compten poc amb artistesde casa i aposten més pels de fo-ra. En el nostre país tenim unexcel·lent talent musical i crecque s’ha de seguir treballant pertal de donar més oportunitatsals músics de casa.

Quines són les seves aspira-cions en el terreny musical?Pel que fa al repertori, hi ha di-verses obres que m’agradariacantar aviat i que encara no hetingut l’oportunitat d’interpre-tar, com ara la La Passió se-gons sant Joan i segons santMateu de Bach. També hi hamolts rols operístics quem’agradaria representar algundia, però ja arribaran, no tincpressa. Pel que fa a la meva vidacom a cantant, m’agradaria po-der seguir tenint oportunitatstant a casa com a fora. I com aaspiracions artístiques, el meuobjectiu és poder arribar a asso-lir un nivell interpretatiu quem’ajudi a transmetre les emo-cions de la música, que faci arri-

bar el missatge del text i queprovoqui algun reacció al pú-blic. Crec que això és el que lagent busca quan va a un concerto escolta un CD.

I pel que fa a projectes, té al-gun enregistrament a la vista?Espero amb molta il·lusió la par-ticipació al nou festival de liedque es farà a Barcelona el cursvinent, el Schubert Lied, ons’interpretarà al llarg de tresanys l’obra integral de Schubertper a veu i piano, i en el qual tin-dré l’oportunitat de fer un delsrecitals programats a L’Auditoride Barcelona amb el pianistaFrancisco Poyato, el febrer del2018. Pel que fa al camp del’òpera, al maig debutaré en elrol de Mercutio de l’òpera Ro-méo et Juliette de Gounod alTeatro Calderón de Valladolidamb Celso Albelo i KaterinaTretyakova en els rols princi-pals. A part d’això, estem espe-rant amb moltes ganes que sur-ti la gravació de l’òpera AlbaEterna d’Albert Guinovart ambl’Orquestra Camera Musicae,on vaig fer el paper de Fill.

Valèria GaillardBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Joves emergents Josep Ramon Olivé El baríton barceloní enllaça concertsa l’estranger en una carrera fulgurant en què explora diferents registres musicals

“Aquí compten pocamb els artistes de casa”

Josep Ramon Olivé –en una imatge promocional– és de moment una de les veus amb més projecció internacional ■ EL PUNT AVUI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

110000

22388

Diario

880 CM² - 82%

5610 €

38

España

2 Septiembre, 2017

P.10

3O

IncognitoPalau de la Mfisica

Horari: 1 de setembre.21,00 bores

La banda brit~nica, una de les m0s destacades deljazz funk, torna despr0s de 18 llargs anys del seu ~nicconcert a BCN. Avui tanca el Mas i Mas Festival

al remuntar sea l’estiu de11999 per

recordar l’tinica actuaci6 a Barcelonad’Incognito, considerada com una de

les millors bandes de jazz funk (i unade les pioneres de l’acid jazz). E1 combo

brithnic va actuar al Poble Espanyoli no

hi va tornar mai m~fs. Per sort, el Festi-val Mas iMas s’encarrega de compensar

aquest oblit convidant Jean-Paul Blue)~Maunicki la seva selecta troupe perqu[tanquin la seva 15a edici6 (aquesta nit,

al Palau de la Mtisica). <<Ha passat molt

de temps des d’aquell debut, iMassa[es lamenta Bluey . I despr~s de la ter

rible trag~dia de Barcelona, soferta per

la seva gent i pels que visiten aquestmagnific lloc, ~s el moment idoni per-qu& celebrem la vida, l’esperit i la hu

manitat d’aquesta ciutat>>.

El mfisic, compositor iproductor (IllaMaurici, 1957) ~s fill del poeta mauricih

Edouard Maunick Per6 als 10 anys es

va establir a Londms amb la seva mare.

~.E1 nom del primer grup que va formar?Light of the World, la llavor del que se-gueix sent el seu projecte m~s impor-

tant, Incognito.L’~xit del conjunt que va publicar el

1981 el seu primer disc, que va batejar di-rectament lozz funk, respon, diu, al let

que no ha deixat mai de perseguir el seusomni, <<Amb 5 anys ja vaig decidir que

aquesta seria la mevavida ii aixiha sigutdes d’aleshores! Visc i respire la mtisica,i 0s el que alimenta la meva hnima>>. La

seva i la dels seus seguidors.

HIST~}RIA D’UN COLLARET

Bluey creu que el principal m0rit d’In-cognito ~s corn connecta arab elblic. <qTenim una sort incre~.~le! La

mfisica altera l’estat d’anim a nivell

individual i ~s una poderosa einaper unit masses. La mtisica tren

ca barreres, entret~, ensenya, cu-ra, conforta, eleva, inspira. Una

vegada en un concert hi havia unnoi que anava for~;a deixat que no

se’n perdia cap detail. A l’acabar,va venir corrent cap a mi i em va

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ON

490000

87909

Semanal

1080 CM² - 200%

38612 €

30-31

España

1 Septiembre, 2017

P.11

nmarwrell@elperiodico.com/Nf~ia Martorell O

posar un collaret

a la m~. Em va ex-

plicar que havia viat-

)at dos dies en autobO.sper terrenys muntanyosos

pervenir a veum’ns i que el co-garet era del seu germk que havia

mort de sida. Em va explicar que lesnostres canqons li van servir per con-

solar la seva lluita i assumir el seu deskAborts de motif, li va demanar queens

vingu4s a veure actuar i que aconseguisentregar me aquest collaret i que seriallavors quan ho veuria dar, quan ho en

tendria tot. I reliant-me als ulls, va ex-

damar: ’iAquesta nit ha quedat tot clot!Li dono les gracies al meu germa per

aquesta experi~ncia>>.

HOMENATGE A MAURICE WHITEIncognito est~ de gira presentagt el seu17~ disc, In search of better days. Ells

tampoc deixen de buscar millors dies i consolidar un so propi que, un dia,

va beure d’artistes corn Steve Wonder,

Marvin Gaye, Santana, Kool a The Gang,EarthWind & Fire... <<EIls hart estat serepre presents mentre teixfem el nostre

estil. Mortunadament, corn diu la can-

q6 de Billie Holiday God bless the childthat’s ,got his own, nosaltres, igual queaquell hen, tenim la nostra personali-

tat i hem aconseguit set algd pels nos

ties propis m~rits. PerO, ?,saps?, encara toquem canqons de Stevie Wonder i,recentment, vain interpretar That’s the

way of the world, d’Earth Wind & Fire, corn a homenatge al gran Maurice

White.Enl’anecdotari d’Incognito hi ha rites

corn la d’haver ofert el primer concert

a la Xina en qu~ al ptiblic se li permetiaesrar diet (amb un control policial bru

tal). Va set abans del canvi de segle i esraven presentant l’album No time like

the [uture.

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ON

490000

87909

Semanal

1080 CM² - 200%

38612 €

30-31

España

1 Septiembre, 2017

P.12

Natalia Sánchez La Asociación Etnográfica

Don Sancho ha organizado el Fes-tival Internacional de Folklore de Zamora que arranca hoy. El presi-dente de este colectivo repasa en qué consistirá la actividad.

—El origen del evento fue el Festival de Primavera y desde hace varios años tiene lugar en septiembre bajo la denomina-ción de Festival Internacional de Folklore de Za-mora. ¿Qué le impulsa a Don Sancho a organi-zarlo un año más?

—Un año más hemos organizado el festival porque hay algo mágico. El año pasado cuando estába-mos en el escena-rio y terminába-mos de interpretar el Bolero de Algo-dre y los bailari-nes empezaban a bajar, el público rompió a aplaudir. Ese tipo de sensaciones que guardas en la re-tina, te animan. El público es el que hace que quieras volver a or-ganizarlo aunque conlleve unos meses de mucho trabajo pero cre-emos que es un festival bonito e importante que debe de proseguir.

—¿Qué criterio han seguido a la hora de seleccionar a los grupos participantes?

—Los seleccionados tienen una alta calidad sobre el escenario y hacen una labor de investiga-ción, un poco en la línea que desa-rrollamos nosotros. Son grupos muy activos en los distintos ámbi-tos del folclore.

—Hoy viernes hacen un gui-ño a la provincia.

—Hasta ahora nos hemos plan-teado para la primera gala focali-zarla en el folclore zamorano. Los grupos de Zamora que participan son los que se han ofrecido. Sobre el escenario estarán el grupo Co-ros y Danzas Doña Urraca y la Asociación Etnográfica Don San-cho, que son muy buenos cada uno en su estilo. A mayores tenía-mos una deuda con la banda de As Portelas, una excelente banda de gaitas que ha colaborado con Car-los Núñez con el que incluso han actuado en el Palau de la Música de Barcelona. No es una banda que recrea la tradición pura pero sí las nuevas músicas celtas y no po-demos cerrarnos a nuevas incor-poraciones. Creo que es una deu-da que la ciudad de Zamora tenía

con esta formación de Lubián. —El grueso de las activida-

des tienen lugar el fin de sema-na.

—El sábado en la plaza de la Catedral arrancamos con el sabor del mediterráneo, con Valencia. El grupo Balls Populars Les Fo-lies de Carcaixent cuida todos los detalles de la puesta en escena que seguro será impresionante. Luego

se subirán al esce-nario el grupo de Portugal que hará una actuación bre-ve en la que traerán la apertura de Ma-tosinhos, cercana a Oporto. Rancho Tí-pico de Amorosa muestra un folclore muy distinto al de Valencia. Creo que el folclore portu-gués es poco cono-cido cuando tiene una sonoridad muy especial y además hasta ahora no ha-bía participado nin-

gún grupo luso. Además, Don Sancho hará una pincelada por-que al zamorano le gusta ver folclore local y para nosotros es un gustado danzar tres piezas.

—También participa un gru-po cubano.

—Finalizamos la gala con Conjunto Artístico Telón Abierto, un grupo que se forma en la Uni-versidad Ciego de Ávila, una ciu-dad situada a 400 kilómetros de La Habana. Dentro del espectá-culo que van a realizar en Zamo-ra hacen un número que tiene que ver con la música popular cubana con un alto nivel musical y coreo-gráfico; una parte de danzas que tiene que ver con la mixtura de la cultura afrocubana y otro que tie-ne que ver con danzas de origen español. Nunca había venido un grupo cubano y esta formación al igual que el ruso están en gira por España. El fin de fiesta lo podrán el domingo el grupo de Portugal, que realizará una actuación am-plia donde mostrará el folclore del Atlántico. Luego el turno co-rresponderá a Danzas Burgalesas Justo del Río, un grupo para mí gusto es impresionante e impres-cindible dentro del folclore regio-nal. Harán un repertorio de la par-te norte de Burgos que tiene la in-fluencia del País Vasco y una par-te de la zona de la Ribera del Duero. Veremos su ostentosidad en trajes y seguro que sorprende-rán mucho. El broche final lo po-ne el grupo ruso Folk Dance En-semble Varenka, una formación

joven y muy profesional. Aúna el folclore y el juego acrobático ru-so. Su segunda actuación en Es-paña será la que realicen en Za-mora.

—¿Cuál es el objetivo de es-tas galas en la plaza de la Cate-dral?

—En esta parte artística quere-

mos que el público de Zamora descubra otros folclore y disfrute con grupos de alta calidad. Ade-más queremos fomentar la convi-vencia entre culturas, que jóvenes zamoranos estén en contacto con jóvenes rusos o portugueses, que Zamora sea un punto más global y abierto al mundo.

—Para facilitar esta apertu-ra también desarrollan una se-rie de talleres.

—En Zamora hay mucha gen-te interesada en el folclore que quiere profundizar. Por eso ofre-cemos un taller a cargo del grupo de Valencia, que es un acerca-miento a la escuela bolera, el sá-bado por la mañana; y el otro, el domingo por la mañana, es danza castellana que no tiene que ver con Zamora. Ambos serán en el Museo Etnográfico, con entrada libre hasta completar el aforo pa-ra que la gente se acerque.

—El festival este año hace un guiño a otra faceta de la cultura tradicional, la gigantera.

—Los gigantes de Zamora son un símbolo de la ciudad y verán la diversidad cultural. Además ellos representan las distintas culturas del mundo. Es una mara-villa que salgan como embajado-

res de la ciudad y sean los anfi-triones en los vermús musicales que tendrán lugar en la plaza del Fresco el fin de semana. Los tres días del festival habrá pasacalles, el primer día a cargo de As Porte-las a las 20.00 horas desde la Pla-za Mayor hasta la de la Catedral, mientras que el sábado al medio-día serán los gigantes de Zamora, que irán desde la plaza de la Ca-tedral hasta la del Fresco y el do-mingo desfilan los gigantes de Viriato y Helena de Villaralbo desde la calle San Torcuato con confluencia con la plaza de Ale-mania hasta la plaza del Fresco.

—También habrá actuacio-nes de calle a partir de las 12.30 horas en la plaza del Fresco. ¿Qué les hace de nuevo repetir esa fórmula de vermú musical?

—La gente el pasado año se lo pasó muy bien, por lo que los he-mos vuelto a incluir. Es una ma-nera más de disfrutar con el folclore desde la comodidad de la ropa actual.

—Y quizá una manera más cercana al público.

—Sin duda porque no estás so-bre un escenario. No tienen nada que ver con un montaje que reali-zas sobre una plataforma que no deja de ser un espectáculo, mien-tras que en este vermú el objetivo es aprender y disfrutar. Todos los músicos participantes llevarán sus instrumentos y bailarán los inte-grantes de cada grupo el día que por la noche actúen en la plaza de la Catedral.

—Esta edición también cuen-ta con el respaldo de firmas pri-vadas, algo poco habitual en el ámbito cultural.

—Traer a más de 400 personas es un gran esfuerzo de organiza-ción que podemos realizar gra-cias a la colaboración de muchos voluntarios de nuestra escuela. El Ayuntamiento llega hasta donde llega, pero un festival de estas ca-racterísticas conlleva un escena-rio, unas luces, unos transportes, una manutención para todos los asistentes... Necesitamos el apoyo de empresas zamoranas. Hay al-gunas que se muestran generosas y colaboran desinteresadamente. Es fundamental que las firmas lo-cales se impliquen en actividades culturales.

—A partir del lunes ¿qué re-tos tiene por delante Don San-cho?

—Sobrevivir en una ciudad co-mo Zamora donde las actuacio-nes son la fuente de ingresos de nuestro grupo porque no depen-demos de ninguna institución pú-blica. Resulta fundamental man-tener el apoyo económico de las instituciones en la provincia y que la Diputación vuelva a sacar la línea de subvenciones de dan-za tradicional. Además, los inte-resados en asistir a las clases de nuestra escuela deben formalizar la matrícula del 20 al 22 de sep-tiembre de 18.00 a 21.00 horas en el pabellón del colegio Obispo Nieto. Por otro lado, Don Sancho es un grupo muy innovador y es-te invierno comenzaremos a tra-bajar en un espectáculo de cara a nuestro 25 aniversario.

«Con el festival queremos que Zamora sea un punto abierto al mundo»

«Por primera vez participan en las galas de la plaza de la Catedral un grupo de folclore portugués, una formación cubana y otra rusa»

Antonio Ramos. | FOTO JOSÉ LUIS FERNÁNDEZ

ANTONIO RAMOS | Presidente de la Asociación Etnográfica Don Sancho

Perfil � Zamora, 1977. Licenciado en Musicología y profesor de música. Es uno de los funda-dores de la Asociación Etno-gráfica Don Sancho, que na-ció en 1994, y actualmente es su presidente. Su contac-to con el folclore comenzó tocando con su hermano co-mo dulzainero y tamborile-ro. En una de esas actuacio-nes les pidieron que llevaran una pareja de baile. «Nos gustó y poco a poco fue cre-ciendo hasta contar con 16 parejas mixtas de baile, mú-sicos y una escuela», explica.

Con la presencia de la banda de As Portelas se salda una deuda de la ciudad con la agrupación de Lubián

Resulta primordial que la Diputación vuelva a sacar la línea de ayudas a la danza tradicional

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ZAMORA

46000

4445

Diario

1075 CM² - 86%

2290 €

10

España

1 Septiembre, 2017

P.13