taula de contingut – pla d’acciÓ per l’energia … · terme a un municipi per tal de superar...

Document I. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Ajuntaments de Sant Martí de Tous

3

TAULA DE CONTINGUT – PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE - PAES -

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE – SANT MARTÍ DE TOUS - ..........................................5

1. INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL ..........................................................................................................5

2. ANTECEDENTS ...................................................................................................................................6

3. OBJECTIU ..........................................................................................................................................8

4. DESCRIPCIÓ ACTUAL DEL MUNICIPI ....................................................................................................8

4.1. Característiques Geogràfiques del Municipi...............................................................................8

4.2. Poblament i Habitatge...............................................................................................................9

4.2.1. Poblament..........................................................................................................................9

4.2.2. Habitatge ..........................................................................................................................11

4.3. Economia i Història.................................................................................................................12

4.3.1. Activitat econòmica de la Població....................................................................................12

4.3.2. Història..............................................................................................................................13

4.3.3. Patrimoni Cultural .............................................................................................................13

4.4. Clima i Aigües.........................................................................................................................14

4.5. Usos del Sòl i aprofitaments ...................................................................................................18

4.5.1. Vegetació..........................................................................................................................19

4.5.2. Espais del PEIN................................................................................................................19

4.5.3. Xarxa natura 2000 ............................................................................................................20

4.6. Vulnerabilitat del Territori ........................................................................................................20

4.6.1. Vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica .................................................................................21

4.6.2. Contaminació acústica ......................................................................................................21

4.6.3. Contaminació lumínica......................................................................................................22

4.6.4. Resum Afectacions. Mapa De Vulnerabilitat .....................................................................23

4.7. Infrastructures i instal·lacions Municipals ................................................................................24

4.7.1. Abastament:......................................................................................................................25

4.7.2. Xarxa de Sanejament:.......................................................................................................25

4.7.3. Xarxa Elèctrica:.................................................................................................................25

4.8. Comunicacions i Transport Municipal i Públic ........................................................................26

4.9. Mobilitat ...................................................................................................................................27

5. AVALUACIÓ DE CONSUMS ENERGÈTICS ..............................................................................................28

5.1. Consums energètics del municipi .............................................................................................28

5.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports..) ........................................28

5.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL).................................................................................30


4

5.2. Consums energètics dels equipaments municipals..................................................................36

5.2.1. Energia Elèctrica ..........................................................................................................36

5.2.2. Combustibles líquids ....................................................................................................40

5.3. L’Enllumenat Municipal ........................................................................................................43

5.4. Consum energètic lligat al cicle de l’aigua............................................................................44

5.5. Consum energètic lligat a la gestió de residus ........................................................................45

6. INFORMACIÓ SOBRE PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA .........................................................................48

7. AVALUACIÓ D’EMISSIONS ...............................................................................................................48

7.1. Emissions del municipi............................................................................................................48

7.1.1. Per sectors.......................................................................................................................51

7.1.2. Per fonts ..........................................................................................................................52

7.2. Emissions dels equipament municipals de l’ajuntament..........................................................53

7.2.1. Per Equipament ...............................................................................................................55

7.2.2. Per Fonts .........................................................................................................................56

7.3. Emissions lligades al cicle de l’aigua ......................................................................................57

7.4. Emissions lligades a la gestió de residus ................................................................................58

7.5. Emissions lligades a la mobilitat .............................................................................................60

8. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA ...............................................................................................63

9. PLA D’ACCIÓ ...................................................................................................................................64

9.1. Introducció .............................................................................................................................64

9.2. Fitxes de les accions...............................................................................................................65

9.3. Taula resum de les accions ....................................................................................................84

9.4. Valoració de les accions, priorització ......................................................................................99

10. PLA DE SEGUIMENT .....................................................................................................................104

10.1. Introducció ..........................................................................................................................104

10.2. Objectius.............................................................................................................................104

10.3. Indicadors de seguiment....................................................................................................104

10.4. Model d’informe de seguiment per a presentació davant de la Direcció General de

Transport i Energia de la Comissió Europea..................................................................................119

ÍNDEX DE TAULES ............................................................................................................................. 131 ÍNDEX DE GRÀFICS ........................................................................................................................... 133


5

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE – SANT MARTÍ DE TOUS - 1. Introducció. Marc general

Vivim una situació d‘autèntica emergència planetària, marcada per una sèrie de greus problemes

estretament relacionats: contaminació i degradació dels ecosistemes, esgotament de recursos,

creixement incontrolat de la població mundial, desequilibris insostenibles, conflictes destructius, pèrdua

de diversitat biològica i cultural…

És necessari per tant, assumir un compromís per mostrar, a tots els sectors de la població, una

especial atenció a la situació del món, amb la finalitat de proporcionar una percepció correcta dels

problemes i de fomentar actituds i comportaments favorables per aconseguir un desenvolupament

sostenible.

Una eina que ajuda als Ajuntaments a assolir aquest objectiu és el Pla d’Acció per a l’Energia

Sostenible, un document que neix del pacte d’Alcaldes, i on es concreten les accions que cal dur a

terme a un municipi per tal de superar els objectius establerts per la Unió Europea per al 2020, anant

més enllà de la reducció del 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle GEH al municipi tal i

com s’ha compromès al signar el Pacte d’Alcaldes.

A Sant Martí de Tous, al mateix temps en que l’Ajuntament redacta el document del Pla d’Acció per

l’Energia Sostenible (PAES) amb el qual pretén proposar mesures per a la reducció del consums

energètics a partir d’auditories fetes sobre equipaments municipals, també es difon una iniciativa

anomenada “Anoia, Territori Sostenible” amb la qual el propi Alcalde pretén captar l’interès dels

Ajuntaments de la Comarca per a trobar solucions conjuntes a la recerca de la sostenibilitat ambiental i

econòmica del territori.


6

2. Antecedents

Els documents que emparen la iniciativa Europea es resumeixen en:

A Nivell Global:

§ IV informe del IPCC (2007): En el qual l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el

Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) van crear el Grup Inter

governamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988. Es tracta d’un grup obert a

tots els Membres de les Nacions Unides i de la OMM, els quals analitzen de forma exhaustiva,

objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i soci econòmica rellevant, per

entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats

humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del

mateix.

§ L’Informe Stern (2007): Dins d’aquest informe s’ha examinat una àmplia gamma de dades

sobre les repercussions del canvi climàtic i sobre els seus costos econòmics, havent utilitzat

diverses tècniques per l'avaluació d'aquests costos i riscos. Tenint tot això en compte,

l’evidència recollida per la revisió ens duu a una clara conclusió: els beneficis de l’adopció de

mesures promptes i fermes superarà amb escreix els costos econòmics de la passivitat.

Segons l’informe la inversió realitzada en els pròxims 10-20 anys tindrà un profund impacte sobre

el clima durant la segona part del present segle i en el segle pròxim. Les nostres accions actuals i

de les pròximes dècades podrien crear el risc que es produeixi una important pertorbació de les

activitats econòmiques i socials, l'escala de les quals seria comparable a l'associada amb les grans

guerres i depressió econòmica de la primera meitat del segle XX. En conseqüència, es requereix

l'adopció de mesures a nivell internacional, ja que el canvi climàtic és un problema global. La nostra

resposta haurà de cimentar-se sobre una visió compartida dels objectius a llarg termini, en un

acord sobre els marcs que acceleraran l'aplicació de mesures durant la pròxima dècada i en

plantejaments mútuament enriquidors a nivell nacional, regional i internacional.

El canvi climàtic exigeix una resposta internacional, cimentada sobre una comprensió compartida

d'objectius a llarg termini i un acord sobre els marcs per a l'acció. Són ja nombrosos els països i

regions que s’han posat a treballar. La UE, Califòrnia i Xina es conten entre aquells amb polítiques

més ambicioses, que contribuiran a reduir les emissions de gasos hivernacle. Si bé la Convenció

Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kyoto, juntament amb diverses


7

associacions i altres plantejaments, estableixen la base de la cooperació internacional, es

necessita l'adopció de mesures més ambicioses a tot el món.

A nivell europeu:

§ La carta de Leipzig: El Consell Europeu va establir dos objectius clau: Reduir almenys un 20%

les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí al 2020; aquest percentatge podria arribar al

30% en cas d'arribar-se a un acord mundial que comprometi a altres països desenvolupats a

assolir reduccions "comparables de les emissions i, als països en desenvolupament

econòmicament més avançats, a contribuir adequadament en funció de les seves

responsabilitats i capacitats respectives".

§ El Pacte d’Alcaldes/alcaldesses: Una eina per afavorir el desenvolupament sostenible de les

ciutats que va ser llançada per la Comissió, per primera vegada, el mes de gener de 2008 amb

la finalitat de mobilitzar alcaldes i responsables polítics de tot Europa per a arribar més enllà

dels objectius que, en matèria d'energia sostenible, es van fixar el passat any els Caps d'Estat i

de Govern de la Unió. Segons va assenyalar la Comissió, es tracta de la iniciativa més

ambiciosa empresa fins a ara en matèria de participació de ciutadans en la lluita contra

l'escalfament global.

El Pacte d'Alcaldes parteix de la base que l'acció descentralitzada i impulsada des del nivell

local resulta bàsica per a complir amb el compromís de reduir l'emissió de gasos d'efecte

hivernacle; afegeix que els ens locals, grans i petits, de tota Europa, ja estan contribuint a reduir

la contaminació mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica en àmbits com el

transport urbà i la promoció de fonts d'energia renovable en les àrees urbanes.

Sobre aquest punt de partida, els alcaldes es comprometen a anar més enllà dels objectius

establerts pels Caps d'Estat per a 2020 i reduir les emissions de CO2 als seus territoris en més

d'un 20% mitjançant l'aplicació d'un pla d'acció d'energia sostenible; es comprometen igualment

a adaptar les seves estructures urbanes i a assignar recursos per a mobilitzar a la societat civil

perquè participi en el pla d'acció, elaborar un informe d'avaluació anual per a seguiment i

control del pla, posar en comú les seves experiències i organitzar “Dies de l'Energia” o “Dies del

Pacte d'Alcaldes” per a donar a conèixer a la ciutadania els avantatges d'un ús energètic més

intel·ligent.


8

A nivell català:

Es troben referències d’iniciatives encaminades a l’aprofitament energètic eficient com:

- Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012.

- Pla de l’Energia de Catalunya 2008-2012.

- Catàleg de propostes per la Mitigació i adaptació local al canvi climàtic elaborat per l’Àrea de Medi

Ambient de la Diputació de Barcelona.

3. Objectiu

Definir les accions que l’Ajuntament de Sant Martí de Tous ha de dur a terme, en els sectors d’activitat

on té competència, per assolir els objectius establerts per la UE per al 2020, i anar més enllà de la

reducció del 20% de les emissions de CO2 a nivell municipal.

4. Descripció actual del municipi 4.1. Característiques geogràfiques del municipi

El terme de Sant Martí de Tous té una superfície de 38,84km², i la seva delimitació en general respon

als elements geogràfics importants del territori. Pel sud, la Serra de Miralles, l’Obaga del Pont a l’Oest,

la Serra de Cantagalls al nord, i a l’est el Pla de la Pineda que dóna accés al municipi de Santa

Margarida de Montbui. A l’intern del municipi orogràficament destaquen Fillol, la Serra de Ca l’Erota,

La Guinarda i la Costa de la Plantada. A l’oest del municipi es concentren les àrees amb més pendent,

per contra, al nord-est se situen les àrees més planeres. El punt més alt del municipi se situa a l’Oest

de la Serra de Miralles, a la Punta dels Cavalls Morts, amb una alçada sobre nivell de mar de 845 m.

Per altre banda el punt més baix se situa a 350 m sobre el nivell del mar, exactament a la Rasa de la

Pineda (a l’extrem est del Pla de la Pineda). Aquest dos punts equidisten 7,9 km, el que dóna un

pendent mig del 6,3%, naturalment no continu.


9

4.2. Poblament i Habitatge

4.2.1. Poblament

En els darrers anys (1998 – 2007) Tous ha tingut un creixement del 20,5% que ha suposat un

increment de 195 habitants. Els anys de major creixement han estat el 2004-2005 i el 2006-2007

ANY POBLACIÓ INCREMENT (% CREIXEMENT)

1998 952

1999 968 1,7

2000 982 1,4

2001 1.000 1,8

2002 1.027 2,7

2003 1.037 1,0

2004 1.053 1,5

2005 1.093 3,8

2006 1.101 0,7

2007 1.147 4,2

Taula 1. Creixement poblacional

Evolució de la Població

952 968 982 1000 1027 1037 1053 1093 1101 1147

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Any

Pobl

ació

Evolució de la Població

Gràfic 1. Evolució de la població


10

Sant Martí de Tous presenta una estructura de població envellida: la població major de 65 anys

representa el 19% de la població total. En la distribució per sexes es dóna una major presència

d’homes (371) que de dones (340) que s’inverteix entre els majors de 65 anys (100 homes i 121

dones) com és habitual per la major esperança de vida femenina. D’altra banda, la població infantil de

0 a 14 anys s’ha incrementat els darrers anys i actualment representa el 19% (215) del total.

Els índex demogràfics mostren una població amb un índex de dependència molt alt (61%, 17 punts per

sobre del conjunt de Catalunya) afavorida pel pes de la població infantil i la major de 65 anys. D’altra

banda el pes de la immigració estrangera és molt reduït: representa solament el 3,5% de la població.

La gran majoria de la població (86%) es concentra al nucli urbà, mentre que el 14% restant es troba en

els nuclis d’Aubareda (3,1%), El Rec (2,7%) Sentfores (2,6%) , Fillol (1,5 %) i Can Mensa (1,5%).

NUCLI HABITATGES

FAMILIARS

POBLACIÓ RATIO % POBLACIÓ

Sant Martí de Tous 365 989 2,71 86.2

Aubareda - Massip 13 35 2,69 3.1

Eucaria 2 8 4,00 0.7

Flix 6 13 2,17 1.1

Can Mensa 4 17 4,25 1.5

La Pineda 4 7 1,75 0.6

El Rec 8 31 3,88 2.7

Sentfores 9 30 3,33 2.6

Fillol 7 17 2,43 1.5

Total Municipi 418 1147 2,74 100

Taula 2. Distribució de la població Font: Ajuntament de Sant Martí de Tous

Pel que fa a l’equilibri per sexes, mentre al nucli urbà es dóna un equilibri entre homes (49%) i dones

(51%),a la resta de zones, el reduït volum de població fa que es donin alguns desequilibris: a Eucaria i

Can Mensa predominen les dones (que representen el 63 i 53% respectivament) mentre a la resta hi

tenen un major pes els homes. Destaquen com a valors més alts els de La Pineda (71% d’homes);

Fillol (65%) i Flix (69%). La presència d’aquests nuclis rurals i masies, tot i el seu volum poblacional

reduït sembla que ha estat un factor rellevant en la conservació del territori agroforestal i en

manteniment de les activitats i els camins que l’estructuren.


11

4.2.2. Habitatge

Per tal de fer conèixer la situació actual de l’habitatge s’han utilitzat dues fonts d’informació: el Cens de

població i habitatge 2001, que facilita dades sobre les característiques dels edificis, els habitatges i les

llars; les estadístiques del Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya referides a

construcció d’habitatge i, d’altra banda, la informació facilitada per l’ajuntament referida al nombre

d’habitatges i distribució al terme municipal de 2007.

Es comptabilitzen per aquell any un total de 496 habitatges familiars. Pel que fa a l’ús, les dades del

Cens de 2001 mostren un parc destinat majoritàriament a la residència habitual (72%), proporció

superior a la registrada al conjunt de la comarca i de Catalunya. L’habitatge secundari representa el

13% i el vacant el 14%.

Les dades de 2007, facilitades per l’ajuntament, mostren un parc d’un total de 507 habitatges, dels

quals el 82% (418) estan destinats a residència habitual i el 18% restant (89) són residències de

temporada o romanen buits. La distribució territorial dels habitatges, com la de la població, es

caracteritza per la concentració al nucli urbà de la majoria dels habitatges, tant dels ocupats com dels

buits o de temporada. La Pineda, Eucaria i Fillol són els àmbits que presenten una proporció més alta

d’aquest darrer tipus d’habitatges.

Actualment Tous conté tres nuclis de població on es concentra més del 90% de la població del

municipi: el nucli urbà, i dos nuclis rurals, Fillol i l’Aubareda. Aquests tres nuclis mantenen

característiques molt diferents:

- El nucli urbà: Situat al nord-est del municipi és el nucli principal, on es concentra més del

85% de la població. Es situa al voltant de l’antic castell de Tous, l’Església de Sant Martí, i

els carrers que comuniquen amb la carretera C-241c (carretera d’Igualada). Conté el nucli

antic de Tous i els posteriors creixements que s’han anat donant al municipi.

- Fillol: Es tracta d’un nucli rural que a diferència del nucli urbà no ha sofert grans

creixements, però que té una llarga història de formació. Es configura com un grup de

masies i un petit nucli agrupats al voltant de l’església de Sant Cristòfol i les restes de l’antic

castell de Fillol. Tot i que es troba en un estat bastant degradat, manté el caràcter de nucli

històric, el qual haurà de ser conservat i revalorat en la futura ordenació. Es situa a 4,8 km a

l’oest del nucli urbà.

- L’Aubareda: Petit nucli situat a 1,9 km al sud del nucli urbà, al costat del Mas d’Aubareda. A

diferència de l’anterior es tracta d’un assentament molt més recent, configurat per xalets


12

parcel·lats a partir de carrers sense urbanitzar, i en un estat alt de degradació. La resta del

territori és ocupat per masies disperses per tot el municipi, amb una estreta relació amb els

usos agrícoles existents.

Segons el Catàleg de Masies i Cases Rurals de Tous que actualment està en procés de tramitació, el

municipi disposa de 85 masies, 5 de les quals es troben en ruïna. Per altra banda es detecta una forta

presencia de xalets als voltants del nucli urbà i del nucli de l’Aubareda, on es concentren un total de 35

xalets.

4.3. Economia i Història 4.3.1. Activitat econòmica de la Població

Es tenen dades de 32 activitats, amb la següent distribució segons tipus d’activitat:

ACTIVITAT QUANTITAT PERCENTATGE

Restauració 6 19

Construcció 10 31

Comerç al detall i serveis a les persones 9 28

Entitats Financeres 3 9

Indústria Tèxtil 3 9

Agrícola 1 3

Total 32 100

Taula 3. Distribució de les activitats econòmiques segons tipus d’activitat

Les activitats industrials es concentren al polígon industrial de la Carretera i a les peces industrials

existents al nord del nucli urbà i les activitats de restauració es situen disseminades per tot el municipi,

sobretot aprofitant antigues masies. La resta d’activitats es concentren al nucli urbà, juntament amb

algunes activitats de restauració, sobretot a l’eix format pels carrers Carretera, Prats i Major, donant

encara més importància a aquest eix com a eix cívic comercial i de comunicació.


13

4.3.2. Història

L’Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l’any 960 Borrell I, comte de Barcelona i

d´Osona, dóna a la església de Vic el territori del castell de Tous, inclòs dins el terme del Castell de

Montbui. Però fins l’any 978 no es va confirmar aquesta donació per una butlla del Papa Benet VII.

L’any 1020, el bisbe i abat Oliva visita Tous per a endegar definitivament el nou repoblament del

territori i encomana a Guillem de Mediona aquesta tasca. L’any 1032 el castell de Tous és confiat a uns

catalans que adoptaran el cognom de Tous. Estaran sota el domini de la església de Vic tot i que en

generacions posteriors, Vic mantingué diversos plets amb els senyors ja que aquests volien exercir el

poder absolut sobre els seus territoris. Al 1043 l’abat Oliva torna per consagrar l’església de Roqueta

(dins el terme de Tous).

El Papa Joan XXII, l’any 1318, cedeix les terres de Tous al Rei Jaume II. En aquesta època els senyors

de Tous van cobrar protagonisme al costat dels reis catalans. I l’any 1347: Pere III ven la jurisdicció del

castell de Tous a Bernat de Tous.

Al 1410 a partir dels hereus de Bernat de Tous, el castell comença a anar de mal borràs. Va ser venut i

empenyorat diverses vegades. Sembla ser que la famosa llegenda de la malgastadora Senyora de

Tous, es refereix a la viuda de Bernat de Tous, Beatriu de Vilanova i l’any 1505, el castell és donat a

favor del Monestir de St. Jeroni de la Murta.

Des de l’any 1505 al 1835, els frares jerònims exerciren jurisdicció total (civil, militar i econòmica) sobre

el castell i el seu territori i van nomenar arrendadors i procuradors per administrar el seu poder

En compliment del decret de desamortització, l’any 1835, els frares abandonaren el domini del lloc de

Tous. El castell i les seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins fariners), van ser

subhastats públicament i comprades per propietaris privats successivament. La última compra del

castell de Tous va ser l’any 1918 per part d‘una família Igualadina, que és la propietària actual.

4.3.3. Patrimoni Cultural

Es consideren com a patrimoni històric municipal, el patrimoni arqueològic, històric artístic, cultural,

arquitectònic, del paisatge urbà i del medi ambient, és a dir, d’aquells àmbits de la ciutat i del territori

que formen part del patrimoni col·lectiu, amb l’objectiu de la seva conservació, revalorització i, en el

seu cas, revitalització.


14

Segons la Generalitat, es consideren com a Béns Culturals d’Interès Local o Béns Culturals d’Interès

Nacional. A part d’aquests elements que actualment ja estan protegits i inclosos a l’inventari i catàleg

del Departament de Cultura de la Generalitat, hi ha altres elements del patrimoni cultural com:

- les construccions de pedra seca.

- els elements de pedra, llindes de fusta i escuts existents a les edificacions actuals.

L’actual POUM inclou el Catàleg d’elements protegits, format pels següents grups d’elements:

- Edificis i elements en sòl urbà (Església parroquial de Sant Martí de Tous, Creu de Terme (creu de

la plaça de l'església, Castell de Tous, ..)

- Edificacions i elements en sòl rústic: (Església parroquial de Sant Cristòfol de Fillol, Església de

Santa Maria de la Roqueta, Pont de la Passada, Molí de Tous, Cal Gallardes, L'Eucaria…)

- Barraques i construccions de pedra seca existents al municipi (Ca l’Elias, Barraca de Cal Bargaset,

Barraca de ca l’Amador, Barraca de la Sala del Castell..)

- Àrees d’Interès Arqueològic (La Fou, La font de la Fou, Sant Pere de l'Erm, Cal Tomàs, Camí que

va de la creu de pedra mena a la cova del rei...)

A més a més del patrimoni arqueològic i arquitectònic, cal fer referència a altres proteccions derivades

de diversos documents. De la informació disponible, especialment el PTCC, destaquem:

- L’espai inclòs al PEIN, a la serra de Miralles

- L’espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, a la riera de la Goda

- L’Alzina de can Gol, inclosa al catàleg d’arbres monumentals.

Així mateix, tot i no ser inclosos a documents superiors, cal fer esment de:

- Les construccions de pedra seca (barraques, marges, etc.).

- Les fonts existents al terme.

- El saltant de la Fou.

- El paper de la riera de Tous com a connector biològic.

4.4. Clima i Aigües

El clima de l’Anoia és Mediterrani Continental subhumit, i de tipus Prelitoral Central al sector Prelitoral.

La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm al nord fins als 650 mm a l’àrea de Montserrat i

la serra d’Ancosa. Les estacions plujoses són les equinoccials i les seques són l’hivern i l’estiu. De fet,


15

els hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d’uns 6 ºC, i molt freds al nord amb

mitjanes de 3 ºC. Els estius són calorosos, entre 22 °C i 24 ºC de mitjana, causant una amplitud

tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.

El terme municipal de Sant Martí de Tous és travessat per una xarxa de rieres i torrents de caràcter

estacional en la que destaca la riera de Tous i la riera de la Roqueta. El terme forma part, de la conca

hidrogràfica del Riu Llobregat.

PERTANY A LA CONCA SUPERFÍCIE CONCA

(ha)

CAPACITAT CONCA

(Hm3)

Llobregat 14,9 1,3

Taula 4. Descripció de la conca hidrogràfica de Sant Martí de Tous.

En aquesta zona les rieres o barrancs principals presenten una direcció SO a NE, com seria el cas de

la Riera de Tous que creua transversalment el municipi que ens ocupa, i segueix en aquesta direcció

fins arribar al riu Anoia, un dels principals afluents del riu Llobregat, i situat a l’est de la zona d’estudi,

perpendicularment als cursos fluvials principals que travessen aquest municipi.

En general, degut a les característiques climàtiques de la zona, el règim d’aquests torrents o rieres, i

sobretot dels petits afluents dels cursos principals, és estacional, associat amb la pluviometria de la

zona podent arribar a assolir un caràcter torrencial. Ara bé, el règim d’aquesta riera caldria considerar-

ho de forma especial doncs està regulat per la presència de l’embassament de Tous, que pretén la

transformació en regadiu de 450 ha aproximadament.

El sistema de regulació de l’embassament permet fer ús de l'aigua pel rec i a l'hora garanteix un cabal

ecològic capaç de mantenir la flora i fauna autòctona de la riera de Tous.

DATA INAUGURACIÓ 05/07/1997

ALTURA PRESA (m) 32

LONGITUD CORONACIÓ (m) 277

SUPERFICIE EMBASSAMENT (ha) 15

CAPACITAT EMBASSAMENT (hm3) 1

Taula 5. Característiques de l’embassament de Tous. Font: Generalitat de Catalunya

D’altra banda, en el municipi de Sant Martí de Tous hi destaquen altres elements hidrològics d’especial

menció com són pous, dipòsits i mines d’aigua. Destaca la ubicació dels pous inventariats del


16

municipi, doncs tots se situen a les proximitats de la riera de la Roqueta, situada cap al sud del terme i

afluent de la riera de Tous.

Els dipòsits es troben repartits: dos al nord del nucli urbà i molt propers a aquest; i dos dipòsits al sud,

a la zona de l’Aubareda.

POUS

NOM DEL POU LA FOU I LA FOU II CAN

COSME 1

CAN

COSME 2

AUBAREDA

1

AUBAREDA

2 SUCARRADA

X UTM 3777113 377123 335692 335692 376565 376505 376755

Y UTM 4600323 4600231 4599745 4599747 4599945 4599964 4599991

COTA

(m:s:n:m:)

488 488 516 516 500 500 491

TIPUS DE

CAPTACIÓ

Pou-

sondeig

Pou-

sondeig

FONDÀRIA

POU (m)

199 80 6 38 6.5 7 194

DIÀMETRE

(mm)

225 225 1600 130 1200 1200 180

FONDÀRIA DE

L’AIGUA (m)

54.5 54.5

CABAL

NOMINAL (l/s)

1.67 1 1.5 3 1.34 1.34 1.17

CABAL

ANNUAL

IMPULSAT

(m3/any)

37881 4200 2220 2324 0 (*) 0 (*) 15284

ESTAT ACTUAL En servei En servei En servei En servei No funciona No funciona Aigües

Subterràneas

ANY DE

CONSTRUCCIÓ

1991

(aprox.)

1991

(aprox.)

Es

desconeix

Es

desconeix

1992 1992 1992

Taula 6. Principals característiques dels elements hidrològics de Sant Martí de Tous

(*) En situació actual i futura, es troben desconnectats de la xarxa i, es posa de manifest que resten

substituïts per la resta de captacions. La zona d’estudi està situada a cavall entre la unitat

hidrogeològica de Manresa, al nord del municipi, i la unitat Gaià-Anoia, al sud.

La unitat Gaià -Anoia aquí estaria bàsicament representada per la formació Igualada, formada per una

alternança entre marges amb guixos i nivells calcaris, constituint un aqüífer consolidat amb


17

permeabilitat per fissuració i/o carstificació. Pel què fa a la unitat de Manresa, en aquest sector ve

representada pels dipòsits detrítics oligocens, tant lacustres com argilosos, donant lloc a aqüífers

consolidats amb permeabilitat per fissuració i/o carstificació, en els nivells amb predomini detrític,

mentre que els nivells margoargilosos constituirien zones poc permeables amb aqüífers locals.

D’altra banda, en el terme municipal no es troba sobre cap aqüífer protegit pel DMAH, però al sud-est,

a uns 300 m, s’hi troba l’aqüífer protegit de Carme-Capellades. Ara bé, atesa la presència de la serra

de Miralles, que actua com a divisòria d’aigües, situada en direcció nord-est-sud-oest entre aquest

aqüífer i el municipi de Sant Martí de Tous, es podria descartar l’aportació d’aigües a aquest aqüífer

per part dels cursos fluvials del terme municipal.

La gestió del servei d’abastament d’aigua potable al municipi es realitza des del propi Ajuntament.

L’aigua procedeix de vuit captacions; una mina (mina Cal Massip) i set pous (Aubareda I, Aubareda II -

fora de serveis-, Sucarrada, La Fou I, La Fou II, Cosme I i Cosme II). L’aigua que procedeix

d’aquestes captacions s’acumula en quatre dipòsits d’entre 20 i 800 m2 i finalment, s’ajunten totes les

aigües de les diferents captacions al dipòsit de l’Aubareda on s’efectua la cloració amb hipoclorit sòdic.

Al dipòsit del Serrall nou s’efectua una recloració i subministra aigua al polígon industrial.

El consum d’aigua potable durant l’any 2004 s’elevà a 48.818 m3, 47.320 dels quals van ser destinats a

ús domèstic i la resta a ús industrial.

La qualitat de l’aigua de xarxa del municipi queda garantida mitjançant els diferents procediments de

revisions i controls que s’hi duen a terme. Per una banda, es realitzen revisions de les instal·lacions i

aparells i neteges dels dipòsits i, per l’altra, existeix un pla de mostreig dels autocontrols. En aquest pla

es determinen els diferents punts de mostreig i les analítiques a realitzar. Anualment es realitzen:

§ 2 anàlisis completes

§ 6 anàlisis control

§ 6 anàlisis a l’aixeta del consumidor

§ 202 exàmens organolèptics

§ 1.460 de clor residual lliure i total

Tot el seguit de rieres i torrents del municipi conflueixen a la riera de Tous, que forma part de la conca

fluvial del riu Anoia. És la riera més important del municipi, sobretot pel seu paper com a connector

biològic.


18

A part de la riera de Tous, els espais fluvials més importants són:

§ L’embassament de Tous: Situat a la capçalera de la riera de Tous. Embassament construït el

1997, amb la intenció de transformar en regadiu unes 450 ha de terrenys agrícoles. Tot i això, i

segons “El Informe Síntesi: Estudis geològics – Hidrogeològics, presentats per Regs de

Catalunya SA” redactat per la Generalitat de Catalunya a l’Abril del 2004, la superfície de

regadiu a la que és capaç d’abastar cal preveure-la en unes 100 ha. Tot i el baix nivell actual de

l’embassament, és una àrea a tenir en compte per les oportunitats d’ús que aporta al territori.

§ La Riera de la Goda: Espai protegit pel Pla Territorial de les Comarques Centrals pel seu alt

valor de connexió biològica, i incorporada a la Xarxa Natura 2000.

§ La Riera de la Roqueta i la de la Fou: Rieres delimitades per grans tallants, amb una especial

importància paisatgística. A l’alçada del creuament amb el torrent de l’Alzinar es situa el Saltant

de la Fou, un dels paratges amb més rellevància del municipi.

§ Torrent de Flix: Torrent de menor importància que limita amb el nucli urbà a la seva banda sud,

separant aquest del sector de creixement de la Passada, i creant una barrera natural que en

alguns punts pot arribar a una diferència de cota d’uns 12 m.

A part de la protecció d’aquestes àrees com a elements paisatgístics o pel seu alt valor de connexió

faunística, caldrà preveure les mesures de protecció marcades per la legislació urbanística vigent pel

que fa a la protecció d’àrees amb risc d’inundació, i en concret delimitar el sistema hidràulic, equivalent

als períodes de retorn de 10 anys. Per poder fer aquest estudi s’ha utilitzat la informació facilitada per

l’Agència Catalana de l’Aigua, i en concret l’estudi d’inundabilitat que s’està portant a terme de la riera

de Tous.

4.5. Usos del Sòl i aprofitaments

Es detecten bàsicament dos usos:

§ Agrícola: Concentrat al voltant del nucli urbà, i al llarg dels camins principals del municipi,

situant-se en els terrenys amb un pendent inferior al 20%. La major part de les finques agrícoles

es destinen al cereal, degut a l’arrencada de la vinya que es va fer fa alguns anys.

L’àrea del voltant del nucli urbà conté un gran nombre de parcel·les agrícoles, molt més

fragmentades que a la resta del territori, i amb una major presència d’antigues granges,

actualment en desús degut a la restricció que se’n fa d’aquest ús per les Normes Subsidiàries

actuals a les 13 R07/05 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Martí de Tous Juny 2008 Informació urbanística - Anàlisi i diagnosi àrees properes al nucli urbà.


19

La situació d’aquesta àrea respecte els accessos principals al municipi, i la seva relació directa

amb el nucli urbà, fa que tinguin una gran fragilitat paisatgística, que s’haurà de tenir en compte

amb les propostes del present POUM.

§ Forestal: Es concentren en les àrees amb un pendent més gran, sobretot a l’àrea sud-oest del

municipi, als voltants del nucli de Fillol i de la Serra de Miralles. A part de l’àrea agrícola dels

voltants del nucli urbà, la resta del municipi manté una estructura d’usos del sòl en forma de

mosaic, combinant usos agrícoles amb usos forestals i creant grans àrees agroforestals de gran

valor mediambiental. Segons la informació aportada pel departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Sant Martí de Tous no disposa de cap àrea extractiva

activa.

4.5.1. Vegetació

Dins el municipi de Sant Martí de Tous els hàbitats forestals dominants són els boscos aciculifolis,

formats en un 85% per exemplars de pi blanc (Pinus halepensis), i la resta per pinassa (Pinus nigra

ssp. salzmanii). Completant el paisatge forestal, hi trobem petites zones d’alzinar de terra baixa i

boscos mixtos de roure i pinassa, molt poc significatius en el conjunt de Sant Martí de Tous.

Dels hàbitats arbustius i herbacis en destaquen els matollars mediterranis i submediterranis, així com

els prats secs de terra baixa (brolles de romaní, timonedes, joncedes...). Pel que fa als conreus, la

diversitat és menor, ja que la major part de la zona agrícola està constituïda per conreus herbacis

extensius de secà. Hi són escassos els fruiterars alts de secà d’olivera, ametllers i garrofers així com

alguns camps de vinya.

Dins aquesta diversitat d’hàbitats del terme municipal de Sant Martí de Tous, un 52’6% són d’interès

comunitari. S’hi han classificat 5 hàbitats diferents, dels quals 3 són prioritaris: vegetació gipsícola,

prats mediterranis rics en anuals, basòfils, i pinedes submediterrànies de pinassa. Aquests hàbitats

d’interès prioritari ocupen en conjunt vora el 6% del territori del terme municipal de Sant Martí de Tous.

4.5.2. Espais del PEIN

El terme municipal de Sant Martí de Tous inclou una part de l’espai PEIN de la Serra de Miralles-

Queralt (596,7 ha de les 2.889,7 ha totals de l’EIN). La zona de protecció representa el 15% del territori

del terme municipal de Sant Martí de Tous. Aquest valor es troba per sota de la mitjana catalana (21%)

però molt per sobre del percentatge protegit de l’Anoia, que només inclou un 8% del seu territori en el

PEIN.


20

El principal interès de la Serra de Miralles és que constitueix un espai de transició entre els altiplans

centrals catalans i les serres prelitorals centrals. L’espai de Miralles-Queralt reuneix un conjunt

orogràfic d’especial interès per presentar un vessant interior de matís continental i un vessant

meridional de matís marítim. Des de la perspectiva geològica és remarcable la geomorfologia dels

relleus calcaris en què ha tingut importància el modelat càrstic.

El mantell vegetal, format essencialment per boscos, i les formes de relleu particulars determinen una

unitat fisiogràfica de notable interès paisatgístic. Tal com recull el Pla especial de delimitació definitiva

dels espais PEIN (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 2000),el paisatge

vegetal de la serra de Miralles-Queralt està dominat pels elements del país del carrascar, amb

destacables penetracions de la vegetació submediterrània i de la mediterrània marítima.

4.5.3. Xarxa natura 2000

Un 15,6% de l’àmbit del terme municipal de Sant Martí de Tous pertany a la Xarxa Natura 2000. Dels 8

tipus d’espais d’aquesta xarxa de Catalunya, 2 són presents en el terme municipal de Sant Martí de

Tous: els espais d’aigües continentals (Riera de la Goda, amb codi ES5110021) i els espais de

muntanya interior (Sistema prelitoral central, amb codi ES5110015), ambdós considerats Llocs

d’importància comunitària.

4.6. Vulnerabilitat del Territori

A part de tot l’esmentat en els punts anteriors, caldrà regular d’una manera més estricta certes àrees

que han de ser protegides, ja sigui pel seu valor històric cultural, o ja sigui perquè resten incloses en

proteccions de caire supramunicipal:

- PEIN del Sistema Prelitoral Central, que abraça una superfície de 590 ha a la serra de Miralles-

Queralt, al sud del municipi.

- La Riera de la Goda, que està protegida per la Xarxa Natura 2000.

- Hàbitats d’Interès Comunitari, hàbitats definits a la Unió Europea, relacionats a l'annex I de la

Directiva 97/62/CE. D’aquests cal destacar els que tenen un interès prioritari:

• Prats mediterranis rics en anuals, situats al sud de la riera de la Goda, i pels voltants del nucli

de Fillol.

• Vegetació gipsícola, al nord de la carretera C-241c i del nucli urbà.

• Pinedes mediterrànies de pinassa, situades també pels voltants de la riera de la Goda, i a l’oest

del nucli de Fillol.


21

- Al voltant de la Riera de la Fou i del torrent de Sant Pere de l’Erm, se situen àrees d’alzinars i

carrascars que també estan incloses dins els hàbitats d’Interès comunitari, però amb un interès no

prioritari.

- Com a element singular cal destacar l’alzina de Can Gol, que està declarada com a arbre

monumental dins l’inventari d’arbres i arbredes d’interès comarcal i local, segons els decrets

214/1987, de 9 de Juny, 47/1988, d’11 de febrer i 120/1989, de 17 d’abril, que estableixen el

mecanisme de protecció dels arbres i les arbredes esmentats.

4.6.1. Vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica

S’han consultat els mapes de vulnerabilitat, que analitzen el risc d’exposició de la població i dels espais

naturals als contaminants atmosfèrics, i els mapes de capacitat del territori (MVCT, del Departament de

Medi Ambient) que indiquen les àrees amb unes condicions més favorables per a l’establiment de nous

focus emissors. Un i altre mapa fan únicament referència als següents paràmetres: CO, SO2 i PST.

Segons la cartografia del DMAH, l’àmbit objecte d’estudi presenta la següent vulnerabilitat i capacitat

atmosfèrica.

SO2 CO PST

Capacitat Moderada-Alta ---- Moderada-Alta

Vulnerabilitat Molt Baixa Molt Baixa Baixa

Taula 7. Valors de vulnerabilitat i capacitat per la zona de Sant Martí de Tous segons la

cartografia del DMAH.

Segons els mapes de capacitat i vulnerabilitat consultats, la vulnerabilitat per les PST és baixa i molt

baixa tant pel SO2 com pel CO, fet que indica una situació atmosfèrica favorable.

4.6.2. Contaminació acústica

Finalment, pel que fa referència a la contaminació acústica, segons la Llei 16/2002, de 28 de juny de

2002, de protecció contra la contaminació acústica, cal prendre les mesures corresponents per tal

de no sobrepassar els límits de immissió permesos que són els següents:


22

Valors Límit de immissió Valors d’atenció

LAr en dB(A) LAr en dB (A)

Zona de sensibilitat Dia Nit Dia Nit

Alta (A) 60 50 65 60

Moderada (B) 65 55 68 63

Baixa (C) 70 60 75 70

Taula 8. Límit d’immissió de soroll establerts a l’annex 3 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció

contra la contaminació acústica.

La delimitació de les zones de capacitat acústica, com que no s’ha realitzat un mapa de capacitat

acústica per al municipi de Sant Martí de Tous, estan delimitades per l’Annex I del Decret 245/2005, de

8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

4.6.3. Contaminació lumínica

D’acord amb el que estableix l’article 5 de la a Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, a Catalunya es consideren quatre zones en funció

de la seva protecció a la contaminació lluminosa. Aquesta classificació queda recollida en el Decret

82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei on s’especifica

que:

• Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les

àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees

coincidents amb la Xarxa Natura 2000.

• Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de

protecció especial o d’una àrea de la Xarxa Natura 2000.

• Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

• Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de

serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de

notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer

l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1. Actualment,

l’Ajuntament no ha establert les diferents zones dins el terme municipal, per tant s’adopten les

marcades per la legislació descrita.

En l’annex del Reglament que desenvolupa la Llei s’estableixen diversos paràmetres d’enllumenat

segons el tipus de zona, tal com el tipus de làmpades, enlluernament pertorbador màxim en


23

il·luminació exterior de tipus viari, índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants, entre

d’altres.

4.6.4. Resum Afectacions. Mapa De Vulnerabilitat

Un cop analitzats els valors (naturals, culturals, paisatgístics i històrics) i els riscos localitzats al terme

municipal de Sant Martí de Tous comentats en aquest apartat d’aspectes rellevants, s’ha fet una

selecció dels més importants a considerar tant en la redacció del POUM com en el planejament derivat

posterior. Aquesta informació queda recollida en el mapa de vulnerabilitat. En el mapa de vulnerabilitat

s’hi han representat els següents valors i riscos:

Espais naturals protegits

Tot l’espai inclòs en el PEIN i la Xarxa natura 2000 s’han inclòs com a zones vulnerables.

Directiva d’hàbitats

Pràcticament tota la massa forestal del municipi està catalogada com a hàbitat d’interès comunitari per

la directiva d’hàbitats. Concretament, n’hi ha 5 de localitzats:

• Prats mediterranis rics en anuals. Interès prioritari

• Vegetació gipsícola. Interès prioritari

• Pinedes mediterrànies de pinassa. Interès prioritari

• Alzinars i carrascars. Interès no prioritari

• Pinedes mediterrànies. Interès no prioritari

Dels 5, s’han inclòs en el mapa de vulnerabilitat els d’interès prioritari (els tres primers) i els alzinars i

carrascars, per tenir una representació molt minsa en el terme municipal de Sant Martí de Tous que els

fa singulars, si més no en aquest municipi.

Vegetació singular

La totalitat de la vegetació amb interès ecològic es troba inclosa dins els hàbitats d’interès prioritari i la

xarxa natura, representats en el mapa. A més d’aquesta vegetació, s’hi ha representat l’alzina de cal

Gol, arbre monumental que ha estat declarat d’interès local, tot i que es troba en molt mal estat.

Zones de valor agrícola

S’ha inclòs com a zones vulnerables els sòls d’alt valor agrícola. La delimitació d’aquests sols es basa

en la proposta que fa el Pla territorial de les comarques centrals, delimitats segons els requisits ja

comentats en el capítol corresponent.


24

Connectors biològics i agrícoles

S’han situat sobre el mapa els connectors biològics i els connectors de valor agrícola, a partir de la

proposta que fa el del Pla territorial de les comarques centrals, pendent d’aprovació en aquests

moments.

Zones amb molt alt perill d’incendis

S’ha inclòs en el mapa de vulnerabilitat les zones amb perill molt alt d’incendi. Aquesta delimitació es

basa en la cartografia ambiental editada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat. La resta

de la massa forestal no inclosa en aquesta capa te un risc alt d’incendi.

Patrimoni arquitectònic

S’han inclòs en el mapa els masos que recull el catàleg de béns a protegir, editat per l’Ajuntament de

Sant Martí de Tous, i les construccions de pedra seca, inventariades per l’Ajuntament de Sant Martí de

Tous, i que figuren en el pòster editat per aquesta entitat. Aquest material ha estat cedit per un membre

de l’Associació dels Amics de Tous.

Tenint en compte tots els aspectes rellevants que afecten al municipi de Sant Martí de Tous, s’ha

realitzat el següent mapa de vulnerabilitat, en el que cal destacar els següents aspectes:

• Gran valor ecològic del terme municipal. La major part de superfície està catalogada com a zona

PEIN, connectors biològics, zona de valor agrícola o connector de valor agrícola.

A més de tenir diversos hàbitats d’interès comunitari com l’alzinar i carrascars, la pineda

submediterrània de pinassa, el prat mediterrani i la vegetació gipsícola ibèrica.

• Un remarcable valor patrimonial amb diverses construccions de pedra seca repartides pel territori,

miradors i altres masos i bens a protegir.

• Una xarxa hidrològica important amb un embassament. Així com aigua subterrània de bona qualitat

que s’utilitza per abastament urbà.

• Destacar la presència de litologies calcàries al sud del terme municipal.

• Risc d’incendi important, motiu pel qual s’han adoptat les mesures necessàries.

El mapa de vulnerabilitat s’ha utilitzat des de les primeres fases del planejament en tant permet

detectar possibles interaccions entre les propostes de planejament i els valors i riscos presents en el

territori.

4.7. Infrastructures i instal·lacions Municipals

El municipi de Tous disposa dels següents serveis:


25

- Abastament d’aigua potable (Ajuntament)

- Sanejament (Ajuntament)

- Energia elèctrica (FECSA-ENDESA)

- Xarxa telefònica (Telefònica, SA)

No disposa de xarxa de gas.

4.7.1. Abastament:

La captació es fa als pous de la Fou 1 i d’Aubareda, i l’aigua s’acumula a tres dipòsits:

• Dipòsit d’Aubareda, de 100 m³. Dóna servei al nucli d’Aubareda i es fa una primera

potabilització.

• Dipòsit El Serrall Vell, de 300 m³. Dóna servei al nucli urbà.

• Dipòsit El Serrall Nou, de 500 m³. Dóna servei al Serrall i al polígon industrial.

La part del municipi que no està servida per aquesta xarxa (Fillol, masies, etc.) s’abasteix de pous

particulars.

4.7.2. Xarxa de Sanejament:

Les característiques topogràfiques de Tous fan que el sistema de clavegueram quedi dividit en dues

vessants a banda i banda del Castell. Des de Camp d’en Bagó i del primer eixample surten dos

canalitzacions principals que s’uneixen i segueixen en direcció nord-est, fins l’EDAR.

Els habitatges situats a la carena sud del castell i els de Sant Valentí utilitzen el seu pendent natural

per enviar les canalitzacions cap al torrent on hi ha un col·lector principal que segueix el curs del riu, i

per mitjà de l’estació de bombeig situada al començament del Torrent del Molí, es canalitza fins l’actual

EDAR.

4.7.3. Xarxa Elèctrica:

El municipi únicament és travessat per una línia d’alta tensió, de 110 kV, per la banda nord-est, línia

que comunica Barcelona amb la central hidroelèctrica de Camarasa. La xarxa que abasta tot el

municipi és la línia BI-127 de mitja tensió aèria. D’aquesta línia en surten d’altres per dirigir-se als punts

més importants del territori:


26

• En direcció a Bellprat passant pel nucli de Fillol A l’Eucaria,

• Fins l’Aubareda amb desviació fins a Can Menjapalla al nucli de Tous

• Als voltants del nucli i segueix cap al nord-est arribant a varies masies fins a la zona de

Sentfores.

Fora del municipi, al llarg de la Serra de Miralles, passa també una altre línia d’alta tensió de 380 KV,

d’Ascó a Sentmenat. No hi ha línies de Xarxa Elèctrica Espanyola que travessin el municipi.

4.8. Comunicacions i Transport Municipal i Públic

A nivell supramunicipal l’únic transport que arriba fins al municipi és l’Hispano Igualadina amb una

freqüència de dos viatges diaris. La línia va des d’Igualada a Santa Coloma de Queralt i té parada al

nucli a la plaça Fàtima (tot i que en ocasions para a la benzinera) i una altra parada a l’Eucaria

Gràfic 2. Horaris i rutes del servei de transport públic del Hispano Igualadina


27

Gràfic 3. Horaris i rutes del servei de transport públic del Hispano Igualadina

Tous està inclòs com a municipi de la comarca de l’Anoia. La comarca de l’Anoia està inclosa,

juntament amb el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès en l’àmbit territorial del Pla Territorial de les

Comarques Centrals. El Pla Territorial de les Comarques Centrals (a partir d’ara PTCC) va ser aprovat

inicialment el 30 d’Agost de 2007. Tot i que el PTCC no preveu grans actuacions en el municipi, sí que

preveu d’altres en l’àrea d’Igualada (dins l’àmbit de la Conca d’Òdena), que d’una manera o d’una altre

influeix en les relacions entre Tous i la resta del territori.

4.9. Mobilitat

A partir de les vies principals de comunicació del municipi (C-241c i la carretera de Sant Martí de Tous

a Bellprat), Tous disposa d’una xarxa de camins per tot el municipi molt ben arranjada, que permet la

comunicació amb la resta del territori i amb els municipis veïns.

L’estructura de camins interna es recolza en: El camí de la Roqueta, de Can Menjapalla i de

l’Aubareda, que relacionen, per la banda sud del municipi, el nucli de Fillol amb el nucli urbà passant


28

per l’Aubareda. Aquesta xarxa bàsica és recolzada pels camins del Mas de Tous, de la Devesa i de la

Caseta, que la comuniquen amb les carreteres principals del municipi, i amb la serra de Miralles.

Com a camins de comunicació amb els municipis veïns cal destacar: el Camí del Figuerot, que

comunica amb el municipi de Jorba, el Camí de Sentfores i de la Serra, que comuniquen amb el

municipi de Santa Margarida de Montbui i el Camí ral d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, que com

el seu nom indica, comunica Tous amb Santa Coloma de Queralt.

5. Avaluació de consums energètics

5.1. Consums energètics del municipi

Utilitzant com a referència les taules de la Diputació de Barcelona, es descriu a continuació els

consums energètics del municipi de Sant Martí de Tous presentats en kWh/any.

5.1.1. Per sectors (primari, industrial, terciari, domèstic, transports.)

A partir de l’Annex d’”Avaluació d’Emissions” (Diputació de Barcelona) a la secció 6 es calculen els

consums per font i sectors. En el cas dels combustibles líquids, s’assigna a cadascun dels

combustibles el percentatge que s’indica en aquest mateix annex.

A continuació es resumeix la situació de consums per sectors, denotant la importància del sector

domèstic a nivell municipal, seguit del sector industrial i el transport. Segons el gràfic, tan sols el sector

industrial, durant els dos anys comparats ha baixat considerablement el seu consum, mentre els altres

es mantenen o fins i tot incrementen el consum.

En termes generals l’any 2005 el consum energètic total era de 7.451,25 MWh i a l’any 2006 de

6.325,29 MWh. Aquesta reducció important de 1.126 MWh és deguda principalment al sector

industrial. Dins d’aquest sector, la disminució es reflecteix en totes les fonts d’energia utilitzades.

Tn GASOIL KWH Tn FUEL Tn GASOIL KWH Tn FUEL Tn GASOIL KWH Tn GASOIL KWH BENZINES Tn GASOIL KWH KWH2000 51,1 610361 77,39 18,42 1080705 2,53 16,57 223395 26,25 307708 238,17 357,27 4560473 67826432001 58,97 704364 70,66 17,4 993577 2,31 15,65 210104 24,79 290594 230,01 387,51 4911632 71102712002 72,95 871347 89,87 14,53 1174180 2,93 13,07 186638 20,7 242650 223,09 413,07 5208416 76832312003 92,56 1105578 63,22 12,92 857774 2,06 11,63 159967 18,41 215806 223,16 461,71 5789480 81286062004 100,61 1201731 29,39 10,62 453105 0,96 9,55 123192 15,13 177357 215,49 494,51 6171820 81272052005 108,28 1293344 44 10,07 609691 1,44 9,06 122779 14,35 168214 197,91 495,85 6166192 83602202006 107,7 1286417 19,29 7,38 302218 0,63 6,64 85236 10,52 123318 192,85 535,91 6638460 84356482007 111,24 1328700 15,26 9,2 278674 0,5 8,28 103101 13,11 153678 183,59 556,01 6867148 8731301

ANY TOTAL PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS DOMESTIC TRANSPORT2000 429134,0 21456,7 48749,6 98786,6 257695,0 2574,82001 418400,0 20920,0 47530,2 96315,7 251249,2 2510,42002 398373,3 19918,7 45255,2 91705,5 239223,2 2390,22003 374460,7 18723,0 42538,7 86200,9 224863,7 2246,82004 367812,9 18390,6 41783,5 84670,5 220871,6 2206,92005 358504,0 17925,2 40726,1 82527,6 215281,7 2151,02006 302114,4 15105,7 34320,2 69546,7 181419,7 1812,7

ANYS PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL2000 13.000 1.385.993 64.883 630.440 1.183.871 3.278.0482001 13.000 1.412.445 64.001 709.494 1.302.460 3.500.9872002 15.000 1.305.280 66.359 681.585 1.285.593 3.353.4122003 8.000 1.235.379 70.898 749.918 1.523.199 3.587.6312004 12.000 1.202.990 61.438 764.618 1.453.595 3.494.6332005 10.000 932.054 119.912 893.049 1.582.504 3.537.5822006 11.000 516.801 94.857 806.956 1.629.100 3.058.644

PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL2005 0 ND 1.453.952 1.453.9522006 0 ND 1.257.441 1.257.441

ANY PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL2005 1321269,6 1582471,2 325218,3 7061392,1 3419951,5 13710302,72006 1312522,4 853339,0 249639,7 7447228,5 3191278,5 13054008,1

ANY2005 9,6 11,5 2,4 51,5 24,9 1002006 10,1 6,5 1,9 57,0 24,4 100

CONSUMS TOTALS KWH/ANYSECTORS

PERCENTATGES DELS SECTORS

ENERGIA ELECTRICA KWH/ANYSECTORS

GAS NATURAL KWH

ANYS SECTORS

GLP MUNICIPAL PER SECTOR KWH/ANYSECTORS

100% GASOIL B 96,884% FUEL 30,08% GASOIL C 3,16% FUEL 27,06% GASOIL C 42,86% GASOIL CDOMÈSTIC TRANSPORTS

100% BENZINES 100% GAS OIL A

* Factor de Conversió 3600KJ = 1 KWh ** Poders Calorífics Fuel 40,18 GJ/T Gasoil A 43 GJ/T Gasoil B 43 GJ/T Gasoil C 42,4 GJ/T Benzina 44,3 GJ/T

Gràfic 4. Consum Municipal d'energia per sectors.

TAULA 9. CONSUMS ENERGETICS MUNICIPALS PER SECTORS I FONTS

CL MUNICIPALS KWH/ANYSECTORS

TOTALANY PRIMARI INDUSTRIAL SERVEIS

CONSUM ENERGÈTIC MUNICIPAL PER SECTORS

10,19,6

6,511,5

1,92,4

57,051,5

24,424,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

DOMÉSTIC 3419951,541 3191278,475

TRANSPORT 7061392,052 7447228,548

SERVEIS 325218,2875 249639,6793

INDUSTRIA 1582471,166 853339,0292

PRIMARI 1321269,644 1312522,387

2005 2006


30

5.1.2. Per fonts (electricitat, GN, GLP i CL)

Prenent com a referència les fonts energètiques, a nivell general es pot resumir un consum energètic

municipal durant els anys 2005 i 2006 a la següent taula:

Consum Energètic Total per any*

2005 2006

Consum Total (MWh/any) 14.756,2 14.159,3

Taula 10. Consum Energètic Total Municipal

* Val a dir que els valor no coincideix si el càlcul es fa per fonts o bé per sectors. La raó és que quan es fa

per fonts les dades de referència són del propi municipi, en canvi quan es fa per sectors els valors de

consum són una aproximació feta a partir de les dades de tota la província.

Els valors de consum energètic traduïts a kWh/any indiquen que durant l’any 2005 el consum per càpita

ha sigut de 13.500 kWh/any i ha notat una reducció al següent any del 4,7% situant-se als 12.860

kWh/any.

Observant el següent gràfic del consum energètic anual per a les diferents fonts des de l’any 2000 fins al

2006, es pot concloure que la relació dels consums es manté pràcticament invariable. Els combustibles

líquids mantenen una importància principal any rere any amb un 74% del consum total, seguits del

consum d’energia elèctrica amb un 23% i un 2,5% dels Gasos Liquats del Petroli i finalment una petita

proporció inferior al 0,5% (durant els anys amb dades) de Gas Natural.


31

Consums Totals Municipals per Fonts

0

2000000

4000000

6000000

8000000

10000000

12000000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Any

KW

h/an

y

GN EE GLP CL

Gràfic 5. Consums Municipals d’Energia per fonts

Consums Energètic per Fonts (kWh/any)

0,01%0,01%2,61% 2,13%

23,97% 21,60%

73,40% 76,25

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Perc

enta

tge

CL 10831233,6 10796924,4

EE 3538000 3059000

GLP 385504 302114

GN (Doméstic) 1453,952 1257,441

2005 2006

Gràfic 6. Consum energètic municipal per fonts (kWh/any)- Anys amb dades senceres-


32

Energia Elèctrica

Unitats consum: MWh

SECTORS

ANYS CDMUN MUNICIPI PRIMARI INDUS. I ENERG.

CONSTR. I OBRES PÚBLIQ.

TERCIARI I TRANSP. (TRACCIÓ

ELÈCT)

ÚS DOMÈSTIC TOTAL

2000 08226 Sant Martí de Tous 13 1.386 65 630 1.184 3.278





2005 08226 Sant Martí de Tous 10 932 120 893 1.583 3.538

2006 08226 Sant Martí de Tous 11 517 95 807 1.629 3.059

Taula 11. Consum d’energia elèctrica al municipi. Font: Diputació de Barcelona

Consum d'energia elèctrica del municipi

Primari 0,34 %

Industrial 33,56 %

Construcció i OP 2,28%

Terciari 21,99 %

Domèstic 41,83 %

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

MW

h/an

y

Primari

Industrial iEnergètic

Construcció i ObresPúbliques

Terciari iTrasport(traccióelèctrica)

Úsdomèstic

Gràfic 7. Consum d’energia elèctrica del municipi

Hi ha un predomini any darrere any del consum energètic del sector domèstic, a causa de l’increment de

la població i de la dependència energètica actual. En la resta de sectors el consum tendeix a mantenir-

se.


33

A Sant Martí de Tous, com en altres municipis de les mateixes característiques, es pot preveure que la

població continuarà augmentant, de manera que es fa necessari reduir els hàbits de consum per, al

menys, estabilitzar el consum o buscar formes d’auto abastament.

Gas Natural

CONSUMS DE GAS NATURAL CANALITZAT PER MUNICIPIS

Unitat: kWh

CP MUN MUNICIPI ANY IND COM DOM

08226 SANT MARTÍ DE TOUS 2005 0 n.d. 1.453.952

08226 SANT MARTÍ DE TOUS 2006 0 n.d. 1.257.441

n.d.: no disponible per motiu de secret estadístic. Taula 12. Consums de gas natural canalitzat Font: Diputació de Barcelona

Consum de Gas Natural canalitzat (Sector Domèstic)

1.453.952

1.257.441

1.150.000

1.200.000

1.250.000

1.300.000

1.350.000

1.400.000

1.450.000

1.500.000

2005 2006

Anys

kWh Consum de Gas Natural canalitzat

(sector domèstic)

Gràfic 8. Consums de Gas natural canalitzat

Segons les dades de la Diputació el consum de gas natural només fa referència al sector domèstic, i

s’ha reduït considerablement (12 %) des de l’any 2005 al 2006.


34

GLP (Gasos Liquats del Petroli)

CONSUM DE GLP (gasos liquats del petroli) Consum de la província ponderat a la població del municipi

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh/hab i any *437 *418,4 *387,9 *361,1 *349,3 *328 *274,4

tep/hab i any 0,0375808 0,0359854 0,03336161 0,03105414 0,03004106 0,02821198 0,02359667

kwh/any 429.134 418.400 398.373 374.461 367.813 358.504 302.114 Taula 13. Consum de GLP al municipi

Consum de Gasos Liquats del Petroli

4291

34

4184

00

3983

73

3744

61

3678

13

3585

04

3021

14

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

500000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

KWh/

any

Consum de GasesLiquats del Petroli

Gràfic 9. Consum de Gasos Liquats del Petroli

El consum de GLP’s principalment es refereix a combustibles utilitzats a nivell domèstic, i

emmagatzemats i distribuïts en ampolles.

Malgrat un augment de població palatí, el consum de GLP ha disminuït, donant pas a un consum més

eficient i segur de Gas Natural i electricitat.


35

CONSUM DE CL (Combustibles líquid) AL MUNICIPI

Consum de la província ponderat al parc mòbil del municipi.

2000 2001 2002

kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any

gas-oil 8.305 0,71 8.614,7 0,74 8.786,7 0,75

Benzina 4.276 0,37 3.996,92 0,34 3.740,8 0,32

Fuel 1.468,74 0,13 1.298,7 0,11 1.610,6 0,14

2003 2004 2005

kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any

9534,2 0,82 9.528,0 0,82 9.368,2 0,80

3624,7 0,31 3.322,3 0,28 2.973,8 0,25

1164,4 0,10 520,8 0,04 739,2 0,06

2006 2007

kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any

9.362,9 0,80 9.275,3 0,80

2.767,4 0,24 2.493,6 0,21

322,9 0,03 243,0 0,02

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

VEHICLES 693 716 742 766 807 828 687 916

gas-oil (kWh/any) 5.755.365 6.168.125,2 6.519.731,4 7.303.197,2 4.962.182,4 6.924.973,44 6.432.312,3 849.6174,8

benzina (kWh/any) 2.963.268 2.861.794,72 2.775.673,6 2.776.520,2 2.681.096,1 2.462.306,4 1.901.203,8 2.284.137,6

fuel (kWh/any) 1.017.836,82 929.869,2 1.195.065,2 891.930,4 2.681.096,1 612.057,6 221.832,3 222.588,0

Taula 14. Consums de CL al municipi


36

Consums per Combustibles Líquids

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

7000000

8000000

9000000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

KW

h/an

y gas-oilBenzinaFuel

Gràfic 10. Consums de CL al municipi

El gas-oil té un 18% més d’energia per unitat de volum que la benzina, també contribueix a una millor

combustió i a un manteniment menys acurat dels equips; això explica el creixement del primer

combustible en detriment del segon.

5.2. Consums energètics dels equipaments municipals

5.2.1. Energia Elèctrica

El Consum elèctric municipal s’ha calculat prenent les dades dels següents equipaments: l’enllumenat

públic, els semàfors, els edificis municipals, la flota de vehicles municipals, el bombeig d’aigua i la gestió

de residus.

La següent taula és un resum dels consums elèctrics dels equipaments municipals. Les dades recollides

de facturació es troben a l’Annex 2.a. “Taules de consums energètics de St. Martí de Tous”.

Tenint en compte aquesta informació s’ha fet un resum de la situació dels equipaments en les següents

taules:


37

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

Número TOTAL equipaments 28

Número de centres Administratius i oficines 2

Número de centres educatius 1 Número d'Equipaments esportius 3 Enllumenat Públic 11

Número de centres socio-culturals, cívics i biblioteques 4

Número de bombes d'aigua 6 Número d'altres equipaments 1

Any 2005 Any 2007

Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

357.338,00 42.292,77 212,47 208.751,01 40.277,91 135,45

Consum Elèctric per tipologia d'equipaments Any 2005 Any 2007

Tipologia equipament Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals 2.648,00 433,56 1,42 23941,01 8.206,85 12,86 Educació (escoles bressol, CEIP, IES; altres) 19.241,00 2133,90 10,33 13437,00 1.883,12 7,22 Equipaments esportius (amb i sense piscina) 27.257,00 4291,10 14,64 17206,00 2.968,39 9,24 Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 3.813,00 775,31 2,05 8493,00 1.904,80 4,56

Bombeig d'aigua 101.253,00 11177,99 54,37 39614,00 6.256,00 21,27

Enllumenat públic 203.077,00 18483,26 109,05 105298,00 12.524,85 56,55

Obres 49,00 148,61 0,03 762,00 126,15 0,41

Consum Altres per tipologia d'equipaments Any 2005 Any 2007 Tipologia equipament Consum total (L) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total (L) Cost total (€) Tn CO2 eq. GAS-OIL

Escola 7.000,00 4.219,00 18,63 8.000,00 5.672,00 21,29 GAS-OIL VEHICLES

Ajuntament 388,56 299,14 1,03 511,08 469,05 1,36

ADF 284,24 288,75 0,76 225,27 222,63 0,60 GASOLINA VEHICLES

Escombradora 49,11 42,15 0,16 40,28 44,07 0,11

LLUM

nom

escola

centre civic

ajuntament

ajuntament antic

casal d'avis

enllumenat 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

pous d'aigua 1

2

3

4

5

6

ateneu

poliesportiu

piscina 1

2

consultori antic

obres ajuntament

nom kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros Kw/h euros kva euros KW/H EUROS KVA EUROS

obres ajuntament 0,00 47,46 0,00 0,00 0,00 48,09 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 49,00 53,06 0,00 0,00 49,00 148,61 0,00 0,00

escola 3490,00 379,76 0,00 0,00 4652,00 502,83 0,00 0,00 3641,00 400,50 0,00 0,00 2873,00 322,77 0,00 0,00 488,00 81,39 0,00 0,00 4097,00 446,65 0,00 0,00 19241,00 2133,90 0,00 0,00

centre civic 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 90,96 0,00 0,00 402,00 135,45 45,00 105,17 402,00 226,41 45,00 105,17

ajuntament 1712,00 198,53 0,00 0,00 104,00 38,58 0,00 0,00 55,00 33,63 0,00 0,00 22,00 30,29 0,00 0,00 107,00 38,88 0,00 0,00 648,00 93,65 0,00 0,00 2648,00 433,56 0,00 0,00

casal d'avis 3,00 17,01 0,00 0,00 5,00 17,45 0,00 0,00 0,00 17,94 0,00 0,00 1,00 17,03 0,00 0,00 10,00 17,95 0,00 0,00 0,00 17,94 0,00 0,00 19,00 105,32 0,00 0,00

enllumenat 1 403,00 36,83 0,00 0,00 1599,00 144,13 0,00 0,00 851,00 77,30 0,00 0,00 715,00 65,15 0,00 0,00 481,00 44,23 0,00 0,00 1083,00 98,03 0,00 0,00 5132,00 465,67 0,00 0,00

2 13681,00 1232,15 7842,00 14,85 13574,00 1214,39 6064,00 -4,97 12271,00 1098,53 5480,00 -4,50 12708,00 1132,86 5408,00 -8,38 11936,00 1064,49 5140,00 -7,87 15330,00 1322,56 0,00 -44,94 79500,00 7064,98 29934,00 -55,81

3 0,00 1,77 0,00 0,00 3200,00 287,71 0,00 0,00 1313,00 119,10 0,00 0,00 1083,00 98,55 0,00 0,00 839,00 76,75 0,00 0,00 1599,00 144,65 0,00 0,00 8034,00 728,53 0,00 0,00

4 0,00 2,92 1655,00 0,00 0,00 2,92 660,00 0,00 0,00 2,92 457,00 0,00 457,00 58,14 697,00 11,79 399,00 42,78 382,00 3,45 501,00 52,57 468,00 4,00 1357,00 162,25 4319,00 19,24

5 1367,00 123,20 2,00 -3,99 1278,00 117,15 1,00 -3,75 801,00 76,22 1,00 -2,35 1125,00 104,03 2,00 -3,30 815,00 77,43 1,00 -2,39 1120,00 103,60 1,00 -3,28 6506,00 601,63 8,00 -19,06

6 10065,00 859,59 632,00 -29,12 9292,00 804,60 784,00 -27,24 7641,00 662,97 626,00 -22,40 6667,00 579,43 522,00 -19,54 5064,00 441,94 449,00 -14,84 6168,00 538,29 705,00 -16,72 44897,00 3886,82 3718,00 -129,86

7 6038,00 525,96 1658,00 -11,35 10576,00 914,75 0,00 -31,00 4932,00 430,59 221,00 -14,46 7254,00 629,79 0,00 -21,26 5135,00 448,02 0,00 -15,05 7980,00 692,06 0,00 -23,39 41915,00 3641,17 1879,00 -116,51

8 3528,00 307,02 379,00 -9,44 3107,00 274,89 408,00 -8,42 2344,00 209,22 255,00 -6,36 2139,00 191,01 154,00 -6,27 1905,00 170,94 101,00 -5,54 2713,00 240,25 188,00 -7,95 15736,00 1393,33 1485,00 -43,98

9

10

11

pous d'aigua 1 393,00 58,57 0,00 0,00 10365,00 1068,64 0,00 0,00 579,00 78,18 0,00 0,00 977,00 118,47 0,00 0,00 0,00 19,58 0,00 0,00 0,00 19,58 0,00 0,00 12314,00 1363,02 0,00 0,00

2 697,00 99,39 0,00 0,00 33668,00 3437,86 0,00 0,00 2721,00 305,67 0,00 0,00 2334,00 266,51 0,00 0,00 1980,00 230,68 0,00 0,00 2468,00 280,07 0,00 0,00 43868,00 4620,18 0,00 0,00

3 0,00 38,67 0,00 0,00 762,00 116,30 0,00 0,00 770,00 117,11 0,00 0,00 0,00 39,17 0,00 0,00 0,00 39,17 0,00 0,00 832,00 123,38 0,00 0,00 2364,00 473,80 0,00 0,00

4 4832,00 536,36 0,00 0,00 8735,00 939,30 0,00 0,00 11620,00 1231,28 0,00 0,00 2876,00 346,31 0,00 0,00 3184,00 377,46 0,00 0,00 3914,00 451,36 0,00 0,00 35161,00 3882,07 0,00 0,00

5

6 1895,00 201,92 0,00 0,00 1665,00 181,53 0,00 0,00 1717,00 186,78 0,00 0,00 731,00 87,00 0,00 0,00 1007,00 114,93 0,00 0,00 531,00 66,76 0,00 0,00 7546,00 838,92 0,00 0,00

ateneu

poliesportiu 3605,00 512,52 2846,00 23,09 2566,00 399,72 2483,00 29,74 2129,00 351,43 2288,00 34,04 1753,00 294,61 1792,00 25,20 1465,00 248,07 1351,00 15,99 2815,00 436,22 2822,00 34,66 14333,00 2242,57 13582,00 162,72

piscina1 19,00 14,58 1,00 -0,44 14,00 14,16 0,00 -0,42 77,00 23,49 58,00 0,89 117,00 34,23 165,00 5,68 206,00 51,84 335,00 11,18 21,00 15,88 13,00 0,28 454,00 154,18 572,00 17,17

piscina2 133,00 53,37 120,00 3,50 0,00 33,40 0,00 0,00 1,00 37,31 1,00 3,10 4402,00 599,50 3341,00 22,00 7365,00 989,61 5922,00 4,23 569,00 109,16 456,00 4,96 12470,00 1822,35 9840,00 37,79

consultori antic 748,00 91,30 0,00 0,00 704,00 88,19 0,00 0,00 648,00 82,52 0,00 0,00 505,00 68,05 0,00 0,00 362,00 53,57 0,00 0,00 425,00 59,95 0,00 0,00 3392,00 443,58 0,00 0,00

Taula 16. ESTUDI DE CONSUM ENERGÈTIC DE LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS A SANT MARTÍ DE TOUS

C/ Eras-EP Sant Martí de Tous - Barcelona

11/01 - 9/03 9/03 - 9/05 9/05 - 13 /07

200506/09 - 14/11

404155690,00

13288091,00

C/Carretera s/n

C/ Escoles 10

Pl. de l'Arbre s/n Edi. Magatzem -Aju-Lo

Barri Fillol, 1 DOP

Eras, s/n ET 27 enll. Públic

C/ Pau (la), edifici s/n EP

La Pasada, s/n edi EP

Migdia, s/n esq La Pau - Apu

urb serral s/n

C/ Torrent-EP Sant Martí de Tous - barcelona

C/Diputació -EP Sant Martí de Tous - Barcelona

Els escuts (pol.Industri)-AP-Enllumenat Sant Martí B

Urbanització el Serral

camp d'en Bagó EP (pendent)

Zna Aubareda, s/n Cal Masip, pou

Zna Aubareda, s/n elev.aigua

C/ Migdia s/n BOM ELEV AIG (Dipòsit Vell)

Zna Saltant Fou, s/n edi.aigües

urb serral s/n

urb serral s/n

c/carretera 16

c/escoles 12

13288209,00

13288208,00

13288210,00

13289303,00

406971548,00

432404947,00

13669541,00

13288237,00

13062285,00

12531173,00

431138096,00

429011477,00

424512309,00

404874207,00

404874167,00

404874036,00

13831236,00

13728821,00

13646701,00

13288180,00

11323245,00

13890405,00

13288162,00

424427462,00

13288169,00

13288207,00

Nºcontracte /polizaadressa

Urb. El Serral s/n

C/Escoles 15

nº contador

007595709

098555743

C/ Mestral - Bombament Mot (Trifàsic dpòsit El Serral)

C/Mestral (El Serral s/n)

Major s/n Pro. Cafè

000955241

002046706

006482188

006390943

019050333

005877343

006050399

058098202

099573138

004831427

005179280

-

002139756

006323619

001497010

005438957

007595652

003980752

000433638

003947656

069881338

020575786

Potencia Contractada (KW)

8,80

25,00

63,00

7,70

4,40

1,10

31,50

6,60

2,20

4,70

20,00

15,00

8,00

-

4,50

8,00

10,00

15,00

3,30

3 mode 1

3 mode 1

3 mode 1

2,00

12,50

Tarifa

2,00

3,0,2 mode 1

3,0,2 mode 1

2,00

2,00

B.0

B,0 mode 1

B,0 mode 1

B,0 mode 1

B,0 mode 1

B,0 mode 1

B,0 mode 1

B,0 mode 1

4,00

2,00

2,00

2,00

2,00

3.0.1

2,00

13 tipus 1

3,3 tipus 1

8,5 tipus 1

4,40

2,00

tipus calefacció

gas

elec

elec

elec

gas

elec

elec

elec

elec

TOTAL ANUALES 2005

13/7 - 6/098/11 - 12/01

nom kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros Kw/h euros kva euros KW/H EUROS KVA EUROS

obres ajuntament

escola 3628,00 402,06 0,00 0,00 5004,00 621,93 0,00 0,00 4116,00 512,95 0,00 0,00 3096,00 389,93 0,00 0,00 15844,00 1926,87 0,00 0,00

centre civic 188,00 110,88 20,00 -3,18 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2737,00 639,97 13412,00 159,42 2925,00 750,85 13432,00 156,24

ajuntament

casal d'avis 5,00 17,56 0,00 0,00 5,00 18,15 0,00 0,00 0,00 17,63 0,00 0,00 0,00 17,66 0,00 0,00 10,00 71,00 0,00 0,00

enllumenat 1 1075,00 98,10 0,00 0,00 996,00 94,34 0,00 0,00 832,00 79,02 0,00 0,00 500,00 48,31 0,00 0,00 3403,00 319,77 0,00 0,00

2 15025,00 1352,03 6245,00 -8,03 0,00 7,52 0,00 0,00 0,00 7,52 0,00 0,00 7578,00 722,55 3140,00 0,00 22603,00 2089,62 9385,00 -8,03

3 1734,00 157,85 0,00 0,00 1450,00 137,30 0,00 0,00 1190,00 113,00 0,00 0,00 977,00 93,64 0,00 0,00 5351,00 501,79 0,00 0,00

4 439,00 61,36 1195,00 15,48 379,00 56,31 572,00 14,73 343,00 52,25 526,00 13,33 304,00 46,05 463,00 11,90 1465,00 215,97 2756,00 55,44

5 1440,00 132,03 3,00 -4,25 1186,00 113,92 3,00 -3,64 977,00 95,18 5,00 -3,00 809,00 80,61 3,00 0,00 4412,00 421,74 14,00 -10,89

6 5252,00 461,98 462,00 -15,53 12123,00 1112,29 2642,00 -23,23 6970,00 632,92 636,00 -21,37 4364,00 402,81 389,00 -13,51 28709,00 2610,00 4129,00 -73,64

7 4519,00 398,54 404,00 -13,36 0,00 7,52 0,00 0,00 0,00 7,52 0,00 0,00 0,00 7,52 0,00 0,00 4519,00 421,10 404,00 -13,36

8 3902,00 346,29 447,00 -10,40 2746,00 255,97 424,00 -6,74 2240,00 208,52 214,00 -6,86 1847,00 174,26 118,00 -5,70 10735,00 985,04 1203,00 -29,70

9 0,00 0,00 0,00 0,00 1440,00 133,26 174,00 -3,53 1956,00 179,48 167,00 -6,00 1427,00 132,81 68,00 -4,40 4823,00 445,55 409,00 -13,93

10

11

pous d'aigua 1 854,00 106,89 0,00 0,00 890,00 114,42 0,00 0,00 405,00 63,13 0,00 0,00 375,00 60,02 0,00 0,00 2524,00 344,46 0,00 0,00

2 2040,00 238,73 0,00 0,00 1807,00 222,64 0,00 0,00 1241,00 162,79 0,00 0,00 590,00 94,04 0,00 0,00 5678,00 718,20 0,00 0,00

3 934,00 134,71 0,00 0,00 0,00 41,77 0,00 0,00 0,00 40,77 0,00 0,00 0,00 40,82 0,00 0,00 934,00 258,07 0,00 0,00

4 31164,00 3261,89 0,00 0,00 6686,00 764,64 0,00 0,00 7489,00 849,55 0,00 0,00 0,00 57,66 0,00 0,00 45339,00 4933,74 0,00 0,00

5

6 1100,00 125,30 0,00 0,00 2352,00 269,92 0,00 0,00 1733,00 203,34 0,00 0,00 1639,00 92,73 0,00 0,00 6824,00 691,29 0,00 0,00

ateneu

poliesportiu 2869,00 451,91 2806,00 39,75 2380,00 412,09 2235,00 46,20 2398,00 434,45 2481,00 62,65 917,00 242,34 2007,00 60,42 8564,00 1540,79 9529,00 209,02

piscina1 15,00 14,37 0,00 -0,43 15,00 14,85 0,00 -0,45 16,00 14,99 0,00 -0,45 50,00 28,73 74,00 7,23 96,00 72,94 74,00 5,90

piscina2 0,00 33,62 377,00 0,00 18,00 35,70 0,00 -1,08 9,00 34,59 0,00 -1,05 4451,00 636,91 3029,00 26,15 4478,00 740,82 3406,00 24,02

consultori antic 410,00 58,87 0,00 0,00 356,00 55,26 0,00 0,00 344,00 54,00 0,00 0,00 325,00 52,04 0,00 0,00 1435,00 220,17 0,00 0,00

ajuntament antic 773,00 107,20 0,00 0,00 605,00 93,26 0,00 0,00 602,00 92,95 0,00 0,00 568,00 89,42 0,00 0,00 2548,00 382,83 0,00 0,00

nom kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros Kw/h euros kva euros kw/h euros kva euros KW/H EUROS KVA EUROS

obres 762,00 126,15 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 762,00 126,15 0,00 0,00

escola 4927,00 636,67 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4056,00 524,44 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 152,00 161,85 0,00 0,00 4302,00 560,16 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 13437,00 1883,12 0,00 0,00

centre civic 920,00 299,34 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 696,00 204,01 0,00 -5,69 447,00 256,80 1663,00 0,00 426,00 190,44 0,00 -5,43 744,00 232,07 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3233,00 1182,66 1663,00 -11,12

ajuntament 4135,00 663,39 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4797,00 844,15 725,00 0,00 3260,00 684,31 1081,00 0,00 62,01 3951,00 827,78 1480,00 3713,00 790,76 1302,00 0,00 3397,00 592,03 1375,00 0,00 19364,01 7525,64 5310,78 1480,00

casal d'avis 2,00 18,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15,00 19,87 0,00 0,00 1,00 18,34 0,00 0,00 1,00 18,34 0,00 0,00 5,00 18,77 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 24,00 93,35 0,00 0,00

enllumenat 1 120,00 9,44 0,00 0,00 1424,00 105,26 0,00 0,00 827,00 63,45 0,00 0,00 687,00 58,95 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 867,00 99,71 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3925,00 336,81 0,00 0,00

2 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 163,73 0,00 0,00 1196,00 244,24 267,00 -5,21 910,00 238,12 214,00 -2,59 989,00 299,40 247,00 -3,62 1186,00 325,69 291,00 -3,93 0,00 0,00 0,00 0,00 4281,00 1271,18 1019,00 -15,35

3 275,00 24,05 0,00 0,00 1437,00 129,40 0,00 0,00 1191,00 111,96 0,00 0,00 1009,00 107,07 0,00 0,00 1048,00 142,78 0,00 0,00 1118,00 151,65 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6078,00 666,91 0,00 0,00

4 51,00 5,64 77,00 0,00 631,00 55,55 947,00 0,00 371,00 37,36 561,00 0,00 305,00 51,55 475,00 10,26 0,00 0,00 0,00 0,00 410,00 82,81 622,00 22,04 0,00 0,00 0,00 0,00 1768,00 232,91 2682,00 32,30

5 277,00 23,87 48,00 0,00 1935,00 162,38 458,00 0,00 1910,00 160,57 486,00 0,00 1585,00 150,70 394,00 0,00 1797,00 232,73 388,00 0,00 2023,00 262,83 311,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9527,00 993,08 2085,00 0,00

6 1238,00 123,41 315,00 -2,11 9046,00 874,87 1684,00 -22,31 6700,00 669,22 1524,00 -17,93 4486,00 526,17 1378,00 -4,31 4887,00 757,18 1405,00 -4,76 5499,00 833,68 1412,00 -9,96 0,00 0,00 0,00 0,00 31856,00 3784,53 7718,00 -61,38

7 0,00 12,21 0,00 0,00 0,00 66,62 0,00 0,00 0,00 66,62 0,00 0,00 0,00 69,39 0,00 0,00 0,00 69,88 0,00 0,00 0,00 69,57 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 354,29 0,00 0,00

8 596,00 48,71 61,00 0,00 2828,00 239,37 452,00 0,00 2348,00 205,37 420,00 0,00 1832,00 184,64 360,00 0,00 1971,00 268,53 344,00 0,00 2316,00 303,75 426,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11891,00 1250,37 2063,00 0,00

9 417,00 32,26 2,00 0,00 1940,00 156,52 5,00 0,00 1617,00 133,62 6,00 0,00 1021,00 102,90 1,00 0,00 1360,00 175,23 4,00 0,00 1622,00 209,84 5,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7977,00 810,37 23,00 0,00

10 0,00 0,00 0,00 0,00 1751,00 337,21 0,00 0,00 5592,00 551,61 1388,00 -9,86 4563,00 447,25 1142,00 -8,46 0,00 0,00 0,00 0,00 5592,00 570,34 1200,00 -14,93 0,00 0,00 0,00 0,00 17498,00 1906,41 3730,00 -33,25

11 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1229,00 103,37 0,00 0,00 2854,00 234,84 0,00 0,00 3046,00 263,00 0,00 0,00 3368,00 316,78 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10497,00 917,99 0,00 0,00

pous d'aigua 1 377,00 60,82 0,00 0,00 2058,00 256,50 0,00 0,00 0,00 20,91 0,00 0,00 0,00 20,91 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 20,91 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2435,00 380,05 0,00 0,00

2 740,00 111,07 0,00 0,00 3711,00 489,54 0,00 0,00 0,00 102,84 0,00 0,00 704,00 110,32 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 650,00 104,38 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5805,00 918,15 0,00 0,00

3 0,00 41,20 0,00 0,00 0,00 42,40 0,00 0,00 0,00 42,33 0,00 0,00 0,00 42,33 0,00 0,00 0,00 42,33 0,00 0,00 0,00 42,32 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 252,91 0,00 0,00

4 1503,00 511,53 0,00 0,00 3708,00 477,03 0,00 0,00 3084,00 406,03 0,00 0,00 5008,00 753,65 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12486,00 1712,80 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 25789,00 3861,04 0,00 0,00

5 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 46,55 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 46,55 0,00 0,00

6 1764,00 209,32 0,00 0,00 1677,00 204,66 0,00 0,00 1438,00 173,06 0,00 0,00 1706,00 207,22 0,00 0,00 0,00 3,26 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6585,00 797,52 0,00 0,00

ateneu 0

poliesportiu 1299,00 202,69 1209,00 26,04 1717,00 283,24 1474,00 29,03 625,00 158,73 577,00 18,58 505,00 128,28 437,00 12,93 480,00 113,95 244,00 0,00 796,00 150,09 534,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5422,00 1036,98 4475,00 86,58

piscina 2 90,00 21,11 68,00 0,00 0,00 36,28 0,00 0,00 44,00 68,28 71,00 15,72 5400,00 787,41 4511,00 74,95 6163,00 932,01 5680,00 0,00 54,00 62,40 111,00 16,18 0,00 0,00 0,00 0,00 11751,00 1907,49 10441,00 106,85

piscina 1 33,00 23,92 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 33,00 23,92 0,00 0,00

consultori antic 5236,00 628,79 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5236,00 628,79 0,00 0,00

2007 ojo

ajuntament 4577,00 681,21 1031,00 -12,53 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4577,00 681,21 1031,00 -12,53

desembre

13/7 - 6/098/05 - 06/0714/11 - 11/01 11/01 - 9/03

2007

06/09 - 14/11

10/11 - 11/01 11/01-10/3 10/ 3 - 9/5 10/5 - 11/7 12/7 - 12/9 12/9 - 9/11

TOTALES ANUALES 2007

TOTAL ANUALES 200620069/03 - 9/05


39

D’aquesta manera es representa gràficament l’evolució dels consums per equipament del municipi.

Consums Elèctrics Anuals als equipaments municipals

11,47%0,74%

6,44%

5,38%

8,24%

7,63%

4,07%

1,07%

18,98%

28,33%

50,44%56,83%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Perc

enta

tge

Enllumenat public 203077,00 105298,00

Bombeig d'aigua 101253,00 39614,00

Centres socio-culturals, centres cívics ibiblioteques

3813,00 8493,00

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 27257,00 17206,00

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES;altres)

19241,00 13437,00

Administració i oficines municipals 2648,00 23941,01

2005 2007

Gràfic 11. Consums elèctrics anuals dels equipaments

Durant aquests anys de referència es veu un augment del consum elèctric de l’Ajuntament i els centres

culturals i una disminució del consum dels llums exteriors i el bombeig d’aigua. Pel que fa a la reducció,

en el primer cas es deu al palatí canvi de les bombetes de Vapor de Mercuri per altres de Vapor de

Sodi, i en el cas del bombeig d’aigua és pels controls i manteniment que es porta de la xarxa de

distribució.

5.2.2. Combustibles líquids

A continuació es presenta la taula de presa de dades dels consums de combustibles líquids dels

equipaments municipals.

Taula 17. Consum dels Equipaments Municipals de Combustibles Liquids

data suministrador observacions tipus quantitat L preu unitari preu total L tipus euros Tn CO2

ajuntament 388,56 gas-oil 299,14 1,033915/02/2005 petrolis de l'anoia S.L. calefacció escola gasoleo B 3000 0,493 1479 amb iva escoles 7000 gaosleo 4219 18,62631/03/2005 pedro de miguel jover subministrament d'aigua ca lmasip 2n trim 2005agua 935,76 amb iva escombradora 49,11 gasolina 42362,68 0,159926/09/2005 pedro de miguel jover subministrament d'aigua ca lmasip 2n trim 2005agua 935,76 amb iva subministrament can massip0 agua 4678,04 31/03/2005 subministrament Tomas C.B.ajuntament gas-oil A 147,07 106,89 sense iva pla de vigilància 284,24 gas-oil 288,75 0,756331/07/2005 vehicle d'ajuntament ajuntament gasoil 241,49 192,25 sense iva 31/03/2005 vehicle d'ajuntament escombradora gasolina 18,72 15,17 sense iva 31/07/2005 vehicle d'ajuntament escombradora gasolina 30,39 26,98 sense iva 30/09/2005 vehicle d'ajuntament adf gas-oil 284,24 288,75 amb iva 07/10/2005 petrolis de l'anoia calefaccio escoles gasoleo B 4000 0,685 2740 amb iva 04/11/2005 consell comarcal de l'anoia escombreries i neteja viaria de gener a setembre 42320,53 amb iva31/12/2005 pedro de miguel jover subministrament d'aigua ca lmasip 3r 4rt trim 2005agua 1871,52 amb iva30/07/2005 pedro de miguel jover subministrament d'aigua cal masip 2n trm agua 935 amb iva

26/0172006 petrolis de l'anoia calefacció escoles gasoil b 4000 0,661 2644 a L euros31/12/2005 suministraments tomas escombradora gasolina 24,39 0,99138991 24,18 s ajuntament 683,84 580,2231/12/2005 suministraments tomas escombradora gasolina 29,9 0,8361204 25 s escola 4000 264431/12/2005 suministraments tomas ajuntament gasoil 136,84 0,81898568 112,07 s esconbreries 85,21 77,1131/12/2005 suministraments tomas ajuntament gasoil 117,68 0,85341604 100,43 s31/12/2005 suministraments tomas ajuntament gasoil 72,34 0,81034006 58,62 s31/12/2006 suministraments tomas escombradora gaolina 15,46 0,83635188 12,93 s31/12/2006 suministraments tomas ajuntament gasoil 178,49 0,80172559 143,1 s02/11/2006 suministraments tomas ajuntament gasoil 43,01 0,93 4002/11/2006 suministraments tomas escombradora gasolina 15,46 0,97 1522/11/2006 suministraments tomas ajuntament gasoil 94,62 0,93 8815/12/2006 suministraments tomas ajuntament gasoil 40,86 0,93 38

L tipus euros Tn CO229/0172007 petrolis de l'anoia escola gasoil 4000 2836 ajuntament 511,08 gas-oil 499,05 1,3599

05/01/2007 suminstres tomas ajuntament gasoil 34,42 32,01 escoles 8000 gasoleo 5672 21,286931/01/2007 suminstres tomas ajuntament gasoil 41,12 37,01 escombreries 40,28 gasolina 44,07 0,1072

pla de vigilància 225,27 gas-oil 222,63 0,599403/10/2007 petroli de l'anoia escola gasoleoB 4000 2836 amb

31-may subministraments escombreries gasolina 9,72 1,08 10,5 amb 10-may subministraments ajuntament gasoil A 41,24 0,97 40 amb 28-may subministraments ajuntament gasoil A 40,83 0,98 40,01 amb

15-jun subministraments ajuntament gasoil A 41,84 0,98 41 amb 23-jun subministraments ajuntament gasoil A 60,61 0,99 60 amb 08-jun subministraments escombreries gasolina 5 1,1 5,5 amb 09-jul subministraments escombreries gasolina 5 1,11 5,55 amb A l'ajuntament funciona la calefacció amb electricitat25-jul subministraments escombreries gasolina 5,42 1,11 6,02 amb A l'escola amb gas-oil18-jul subministraments escombreries gasolina 4,96 1,11 5,51 amb tenen dos vehicles a l'ajuntament de gasoil07-jul subministraments ajuntament gasoil A 20,2 0,99 20 amb 12-jul subministraments ajuntament gasoil A 33,33 0,99 33 amb 24-jul subministraments ajuntament gasoil A 59,6 0,99 59 amb

09-ago subministraments ajuntament gasoil A 29,3 0,99 29,01 amb 16-ago subministraments ajuntament gasoil A 20,2 0,99 20 amb 16-ago subministraments escombreries gasolina 5 1,08 5,4 amb 25-sep subministraments escombreries gasolina 5,18 1,08 5,59 amb 02-sep subministraments ajuntament gasoil A 30,3 0,99 30 amb 05-sep subministraments ajuntament gasoil A 33,34 0,99 33,01 amb 25-sep subministraments ajuntament gasoil A 24,75 1,01 25 amb 30-sep subministraments pla de vigilancia gasoil A 38,27 0,98 37,5 amb

estiu subministraments pla de vigilancia gasoil A 187 0,99 185,13 amb

2007 2007

2005 2005

2006 2006


41

7000

4000

8000

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

Litr

es d

e ga

s-oi

l

2005 2006 2007

Any

Consum de gas-oil de l'Escola

Gràfic 12. Consum de Gas-oil a l’Escola

Consum de Combustibles als Equipaments Municipals

388,56

683,84

511,08

49,1185,21

40,28

284,24

484,86

225,27

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2005 2006 2007

Any

Litr

es

cotxe ajuntament (gas-oil) ecombradora (benzina) ADF (Gas-oil)

Gràfic 13. Consum de Combustibles per Equipament Municipal

Segons les dades obtingudes, el consum de gas-oil a l’escola és important i irregular (en anys més freds,

major consum).


42

En el cas dels vehicles, el consum del cotxe del pla de vigilància (ADF) és alt tenint en compte els mesos en

els quals està actiu (només durant la temporada de risc d’incendi). El cotxe de l’ajuntament, a la gràfica, el

valor de l’any 2006 és estimat, ja que no s’han trobat totes les dades de facturació de combustible per

aquest any.

En general, tots 3 vehicles han tingut una pujada de consum durant l’any 2006 que s’ha recuperat el 2007,

sense haver pres cap mesura correctora concreta.

5.3. L’Enllumenat Municipal

Dades contemplades dins de les Taules 16 i 17

2030

77

8 c

ompt

ador

s de

llum

8602

0

9 c

ompt

ador

s de

llum

1052

98

11

com

ptad

ors

de ll

lum

0

50000

100000

150000

200000

250000

KWh / any

2005 2006 2007

Any

Consum Elèctric de l'Enllumenat Municipal

Gràfic 14. Consum Elèctric de l’Enllumenat Municipal

Normalment, el consum elèctric de l’enllumenat públic és dels més importants per als municipis, i és per

aquesta raó que una de les mesures inicials per a qualsevol ajuntament és la de canviar les làmpades

antigues per altres més eficients, de menor consum i una vida útil major.


43

Aquest és el cas de Sant Martí de Tous, el qual des de l’any 2006, i com es veu gràficament, ha reduït de

forma important el seu consum elèctric amb el canvi de làmpades de Vapor de Mercuri (VM) per Vapor de

Sodi d’Alta Pressió (VSAP). Aquesta reducció ha tingut lloc tot i haver augmentat el nombre de comptadors

i per tant el nombre de punts de llums.

Avaluant les mitjanes de consum per lluminària ens indica que el canvi de consum mitjà per comptador ha

passat de 25.384,63 kWh/any al 2005 a 9.565,00 kWh/any al 2007; l’estalvi, doncs, ha estat del 63 %

d’energia per cada punt de control.

Amb el canvi de lluminàries l’Ajuntament de Sant Martí de Tous ha deixat d’emetre a l’atmosfera (del 2006 al

2008) al voltant de 145 Tones de CO2.

5.4. Consum energètic lligat al cicle de l’aigua

Bàsicament tota l’aigua necessària al municipi es capta de dos pous, -la Fou 1 i d’Aubareda-, i l’aigua

s’acumula a tres dipòsits: dipòsit d’Aubareda -que dóna servei al nucli d’Aubareda-, on es fa una primera

potabilització, al dipòsit El Serral Vell -que dóna servei al nucli urbà-, i al dipòsit El Serral Nou, - que dóna

servei al Serral i al polígon industrial-. La part del municipi que no està servida per aquesta xarxa (Fillol,

masies, etc.) s’abasteix de pous particulars.

Com que tot l’abastament d’aigua prové de pous, el consum associat al bombeig és considerable davant del

consum total municipal.

Consums associats al cicle de l'aigua 2005 2007 Bombeig d'aigua (kWh) 101.253 39.614 m3 aigua tractada 61.909 61.909 Consum kWh (lectures) 33.430,86 33.430,86 kWh/ m3 0.54 0.54 Total Municipi (kWh/any) 134.683,86 73.044,86

Taula 18. Consums associats al cicle de l’aigua


44

Consum d'energia associat al cicle de l'aigua

1346

83,8

6

7304

4,86

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

160000

2005 2006 2007

Anys

KW

h/an

y

2005

Gràfic 15 Consum d’energia associat al cicle de l’aigua

Tenint en compte que la població de Sant Martí de Tous es manté força estable al llarg dels anys (augment

5%), la disminució del consum energètic associat al bombeig d’aigua és considerable (54,2%). Aquestes

dades ens porten a un consum mitjà per persona de 123,22 kWh/hab i any a l‘any 2005, i una reducció fins

arribar als 63,68 kWh/hab i any al 2007. La davallada del consum energètic no es deu a un menor consum

d’aigua sinó una inversió de temps i recursos en el manteniment de la xarxa d’abastament.

5.5. Consum energètic lligat a la gestió de residus

A partir de dades proporcionades pel Consell Comarcal de l’Anoia i l’Agencia de Residus de Catalunya s’ha

analitzat el consum energètic i econòmic associat a la gestió dels residus municipals a Tous.


45

Les dades de recollida de residus de Sant Martí de Tous són les següents:

Tn recollides 2005 Tn recollides 2007 Sistema de recollida Destí dels materials

Paper - cartró 25,4 7,25 Contenidors tipus iglú (àrees de selectiva)

Papeles Allende SL, a Esparreguera

Vidre 14,64 5,38 Contenidors tipus iglú (àrees de selectiva)

Daniel Rosas SA, al Prat de Llobregat

Envasos 7,21 1,79 Contenidors tipus iglú (àrees de selectiva)

Planta de triatge de Berga

Rebuig 543 409,32 Contenidors de 1100l (àrees de vorera) Hostalets de Pierola

Taula 19. Dades de la Recollida Selectiva a Sant Martí de Tous

Prenent com a punt de partida les dades del cost de la recollida i transport dels residus s’ha estimat el

consum de combustibles dels vehicles que ofereixen el servei. D’aquesta manera, els consums són els

següents:

Consums associats a la gestió de residus

2005 2007 Percentatge cost del camió/cost total transport 65

Cost del transport (€) 3.729,87 1.453,61 Densitat gas-oil (kg/m3) 850 Cost combustible (€) 2.424,42 944,85 PCS gas-oil (kcal/kg) 10325 Desplaçaments any 155,00 155,00 F.Conversió (W/kcal) 1,162 Preu Gas-oil (€/L) 0,77 0,98 Litres gas-oil 4.850,29 1.489,35 kWh/any 49463,23 15188,44

Taula 20. Consums associats a la gestió de residus

Crida l’atenció la davallada de l’any 2007 respecte el 2005, però tal i com es mostra a la taula i gràfic

següent, sembla que el valor del 2007 no es pot prendre com a dada de referència, ja que dista molt de les

dades habituals el municipi.


46

Evolució de la Recollida Selectiva al municipi de Sant Martí de Tous 2004 2005 2006 2007 2008 Vidre 14,9 14,64 14,7 5,38 18,83 Paper-cartró 19 25,43 26,71 7,25 17,54 Envasos 4,5 7,21 7,72 1,79 11,13 Rebuig 488,18 543 559,75 409,32 516 * Dades de l'Agencia de Residus de Catalunya Taula 21. Evolució de la Recollida Selectiva

Evolució de la Recollida Selectiva a St. Martí de Tous

0

5

10

15

20

25

30

2004 2005 2006 2007 2008

Tn re

sidu

reco

llit

VidrePaper-cartróEnvasos

Evolució de les Tn de rebuig recollides a St. Martí de Tous

300

350

400

450

500

550

600

2004 2005 2006 2007 2008

Tn re

buig

reco

llit

Gràfic 16. Evolució de la Recollida Selectiva al Municipi


47

6. Informació sobre producció local d’energia

En l’actualitat l’Ajuntament de Sant Martí de Tous no té cap sistema de producció local d’energia. No

obstant, hi ha una clara voluntat d’instal·lar plaques fotovoltàiques a la Nau del Polígon Industrial propietat

de l’ajuntament, així com en altres teulades dels equipaments municipals.

També es té l’objectiu de promoure la col·locació d’aquestes instal·lacions en cases particulars i per tant

investiga possibles ajudes, subvenciones i formes de finançament per a donar a conèixer-les a la població.

El municipi també preveu la possibilitat d’instal·lar calderes de biomassa. En general, l'ús de biomassa o

dels seus derivats pot considerar-se neutre en termes d'emissions netes si només s'empra en quantitats a

tot estirar iguals a la producció neta de biomassa de l'ecosistema que s'explota. Com és el cas dels usos

tradicionals (ús de les restes d’esporga, calefacció, etc.) si no se supera la capacitat de càrrega del territori.

7. Avaluació d’Emissions

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle al municipi provenen principalment del transport, el consum

energètic per a calefacció i el consum elèctric. Per tant, reduint les necessitats de consum d’energia i de

mobilitat, evitant la generació de residus i augmentant l’eficiència energètica dels equips i processos es pot

incidir en la mitigació del canvi climàtic.

7.1. Emissions del municipi

A partir de les dades recollides i dels factors d’emissió lliurats per la Diputació de Barcelona, s’han calculat

les diferents emissions del municipi i es resumeixen en les següents taules:

Tn GASOIL Tn CO2 Tn FUEL Tn GASOIL Tn CO2 Tn FUEL Tn GASOIL Tn CO2 Tn GASOIL Tn CO2 BENZINES Tn GASOIL Tn CO2 Tn CO22000 49,37 159,142 80,62 17,80 303,516 2,63 17,26 61,751 25,36 78,821 222,59 345,19 1803,239 2406,4702001 56,98 183,654 73,60 16,81 278,838 2,40 16,31 58,066 23,95 74,444 214,97 374,40 1873,751 2468,7522002 70,49 227,195 93,62 14,03 331,834 3,05 13,61 51,708 20,00 62,149 208,50 399,11 1933,301 2606,1872003 89,43 288,255 65,86 12,49 241,560 2,15 12,11 44,252 17,79 55,292 208,56 446,10 2084,967 2714,3252004 97,21 313,332 30,61 10,26 126,128 1,00 9,95 33,992 14,61 45,419 201,39 477,79 2164,878 2683,7482005 104,62 337,227 45,84 9,73 171,363 1,50 9,44 33,935 13,87 43,090 184,96 479,08 2118,056 2703,6722006 104,06 335,406 20,09 7,13 84,030 0,66 6,92 23,518 10,16 31,584 180,23 517,79 2228,143 2702,6802007 107,48 346,443 15,90 8,89 76,588 0,52 8,63 28,402 12,67 39,379 171,57 537,21 2263,888 2754,701

ANY TOTAL PRIMARI (5%) INDUSTRIA (11,36%)

SERVEIS (23,02%)

DOMESTIC (65,05%)

TRANSPORT (0,60%)

2000 97,8 4,9 11,1 22,5 58,7 0,62001 95,3 4,8 10,8 21,9 57,2 0,62002 90,8 4,5 10,3 20,9 54,5 0,52003 85,3 4,3 9,7 19,6 51,2 0,52004 83,8 4,2 9,5 19,3 50,3 0,52005 81,7 4,1 9,3 18,8 49,0 0,52006 68,8 3,4 7,8 15,8 41,3 0,4

ANYS PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL2000 12,861 1.385,993 64,883 630,440 1.183,871 3.278.048 465 5,980 644,487 30,171 293,155 550,500 1.524,2922001 12,587 1.412,445 64,001 709,494 1.302,460 3.500.987 408 5,135 576,278 26,112 289,474 531,404 1.428,4032002 14,595 1.305,280 66,359 681,585 1.285,593 3.353.412 468 6,830 610,871 31,056 318,982 601,658 1.569,3972003 8,237 1.235,379 70,898 749,918 1.523,199 3.587.631 403 3,320 497,858 28,572 302,217 613,849 1.445,8152004 11,992 1.202,990 61,438 764,618 1.453,595 3.494.633 417 5,001 501,647 25,620 318,846 606,149 1.457,2622005 10,063 932,054 119,912 893,049 1.582,504 3.537.582 481 4,840 448,318 57,678 429,557 761,184 1.701,5772006 10,930 516,801 94,857 806,956 1.629,100 3.058.644 434 4,744 224,292 41,168 350,219 707,029 1.327,451

PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTALemissions

CO2emissions

CH4emissions

N2O Tn CO2 eq.2005 0 0 0 ND 1.453.952 1.453.952 268,69 0,011995 0,004318 270,282006 0 0 0 ND 1.257.441 1.257.441 237,37 0,01037 0,003734 238,74

ANY PRIMARI INDUSTRIA SERVEIS TRANSPORT DOMÈSTIC TOTAL2005 346,2 629,0 110,4 2548,1 1123,6 4757,22006 343,6 316,1 80,5 2578,8 1018,7 4337,7

ANY2005 7,28 13,22 2,32 53,56 23,62 100,002006 7,92 7,29 1,86 59,45 23,48 100,00

CONSUMS TOTALS Tn CO2 equ. KWH/ANYSECTORS

PERCENTATGES DELS SECTORS

GAS NATURAL Tn CO2 equ. (GN 0,09 tep/Gcal PCS)

ANYSSECTORS (kWh) Tn CO2

ENERGIA ELECTRICA Tn CO2 equ. (E.E. 0,086 tep/MWh)kwh/ANY PER SECTORS

g. CO2 / KWhTn CO2 PER SECTORS

100% BENZINES 100% GAS OIL A

* Factor de Conversió 3600KJ = 1 KWh ** Poders Calorífics Fuel 40,18 GJ/T Gasoil A 43 GJ/T Gasoil B 43 GJ/T Gasoil C 42,4 GJ/T Benzina 44,3 GJ/T

GLP MUNICIPAL PER SECTOR Tn CO2 equ (GLP 1,13 tep/t)SECTORS

100% GASOIL B 96,884% FUEL 30,08% GASOIL C 3,16% FUEL 27,06% GASOIL C 42,86% GASOIL C

TAULA 22. EMISSIONS MUNICIPALS PER SECTORS I FONTS

CL MUNICIPALS Tn CO2 equ. (Fuel-oil 0,96 tep/t Benzines 1,07 tep/t Gas-oil 1,035 tep/t)SECTORS

TOTALANY PRIMARI INDUSTRIAL SERVEIS DOMÈSTIC TRANSPORTS

358,5

625,6

111,5

2642,4

1131,5

355,8315,5

81,6

2676,4

1025,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

PER

CEN

TATG

E

EMISSIONS TOTALS DEL MUNICIPI PER SECTORS (Tn CO2)

DOMÈSTIC 23,61875328 23,48426238

TRANSPORT 53,56278364 59,45014874

SERVEIS 2,32099555 1,856433209

INDUSTRIA 13,22113786 7,288145139

PRIMARI 7,276329665 7,921010524

2005 2006


49

Emissions Municipals (Tn CO2 eq.) Any EE GLP CL TOTALS Per càpita

2000 1.524,3 97,8 2.406.5 2001 1.428,4 95,3 2.468,8 2002 1.569,4 90,8 2.606,2 2003 1.445,8 85,3 2.714,3 2004 1.457,3 83,8 2.683,7 2005 1.701,6 81,7 2.703,7 4.757,2 4,35 2006 1.327,5 68,8 2.702,7 4.337,2 3,94 2007 2.754,7

Taula 23. Emissions Municipals Totals

Les emissions de GEH (gasos efecte hivernacle) a Sant Martí de Tous van assolir el seu màxim l’any 2005

com a conseqüència de l’elevat consum energètic efectuat en tots els sectors del municipi, però sobre tot en

el sector transports i domèstic, seguits per la indústria i en menor proporció els serveis.

El valor d’emissions anuals de Sant Martí de Tous per l’any 2005 va ser de 4.757,2 Tn CO2eq. Durant l’any

2006, darrer any amb dades senceres disponibles, les emissions de GEH generades van ser de 4.337,2 Tn

CO2 eq., fet que suposa una reducció del 8,82 % respecte a l’any base.

La generació per habitant l’any 2005 va situar-se en 4,35 Tn CO2eq. I a l’any següent va disminuir un 9,4%

degut a l’increment poblacional i l’inici de les mesures preses per l’ajuntament per estalviar energia.

Valoració general: La valoració és positiva ja que en general el valor de les emissions associades als

diferents sectors municipals o a les diferents fonts energètiques s’ha mantingut o ha disminuït. En els sector

dels transport es veu un augment d’emissions degut a un augment en el parc de vehicles i per tant un

augment en el consum de gas-oil.


50

7.1.1. Per sectors

Veure Gràfic 17.

El transport és el sector amb més generació d’emissions de GEH. Al 2006 es va situar en 2.578,8 Tn CO2

eq., amb un ratio de 2,34 Tn CO2 per càpita. La seva contribució respecte el total d’emissions del municipi

ronda el 40% segons les dades dels anys 2005 i 2006.

Un altre sector importat en emissions de GEH és el sector domèstic amb el qual s’han arribat a emetre a

l’any 2005 1.123,6 tones de CO2, té una aportació mitjana del 23% als anys 2005 i 2006, segons les dades

obtingudes.

Les emissions per sectors a nivell municipal que estan enregistrades ens indiquen:

o Sector Serveis: Es manté molt constant als anys registrats (al voltant d’un 2%)

o Sector Transport: Petita augment d’emissions (al voltant d’un 1%).

o Sector Industrial: hi ha una considerable reducció de emissions durant els anys de referència (44%).

o Sector Primari: Es manté constant al voltant de les 345 tones de CO2 emeses.


51

7.1.2. Per fonts

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

Tn C

O2

eq.

Emissions de CO2 per Fonts

Energia elèctrica. 1.701,57 1.327,45

Gas natural 270,28 238,74

GLP 81,70 68,80

CL 2.703,67 2.702,68

2005 2006

Gràfic 18. Emissions municipals per fonts (any 2005 i 2006)

Es veu una reducció de les emissions de l’Energia Elèctrica (-21%), on segurament la disminució del

consum elèctric de l’enllumenat públic té molt a veure; les emissions de Gas Natural es redueixen (-11,7%)

Emissions en t CO2eq. per fonts (any 2005)

36%

6%2%

56%

Energia elec. Gas natural GLP Comb. líquids

Emissions en t CO2eq. per fonts (any 2006)

31%

5%2%

62%

Energia elec. Gas natural GLP Comb. líquids


52

al igual que les emissions associades als GLP’s (-15,8%), les emissions associades als Combustibles

Líquids pràcticament es mantenen pels mateixos valors (reducció 0,03%).

7.2. Emissions dels equipament municipals de l’ajuntament

2005 2007 Tn CO2 equiv % Tn CO2 equiv % C. Educatiu 28.039 60,67 27.420 53,20 Local Social 1.834 3,97 3.762 7,34 Administració 3.231 6,99 12,717 24,67

C. Esportiu 13.111 28,37 7.622 14,78 TOTAL 46.215 51.521

Taula 24. Emissions dels equipaments municipals per tipologies

Percentatges d'Emissions dels Equipaments Municipals per Tipologies (Anys 2005 i 2007)

60,6753,2

3,977,34

6,9924,67

28,3714,78

0

20

40

60

80

100

120

2005 2007

Anys

100

%

esportadministraciósocialeducació

Gràfic 19. Emissions municipals per tipologies (percentatge)

Es veu una clara reducció del percentatge d’emissions energètiques de l’àrea esportiva i educativa dels

equipaments, degut a les millores executades per l’ajuntament, precisament per reduir els seus consums


53

energètics i millorar l’eficiència. Alguns exemples són el canvi de bombetes exteriors i interiors per làmpades

de baix consum.

En el cas dels equipaments d’administració, el consum ha augmentat per varis motius. Un d’aquest és la

reforma de l’edifici que acull actualment les oficines de durant els anys 2004 i 2006. Durant aquest anys es

va tener com a seu municipal el petit local on actualment es el casal d’avis provisional.

Pel que fa als locals socials, també s’observa un augment de consum energètic perquè s’han augmentat la

seves ofertes (sala d’exposicions a l’Aldo Martin’s, casal d’avis...).

Per realitzar una comparació de dades amb els “ràtio de referència” de consums dels equipaments

municipals que la Diputació de Barcelona ha facilitat, es comparen els valor en unitats de kWh/m2.

Equipament Any Superfície (m2)

kWh kWh/m2 Valoració Comparativa

Temps mitjà Funcionament (hores/any) – estimat

Valoració Comparativa

2005 30 2.837 94,57 Normal 1.200 Mitjà Ajuntament

2007 413 23.958 58,01 Mitjà 1.200 Mitjà

Mitjana 133,47 2.206

2005 1.276 19.242 15,08 (EE) Molt baix 1.800 Normal Centre

Educatiu 2007 1.276 13.436 10,53 (EE) Molt baix 1.800 Normal

Mitjana 91,23 1.770

2005 7.880 27.186 3,45 Molt baix 1.100 Baix Centre

Esportiu i

Piscina 2007 7.880 17.178 2,18 Molt baix 1.100 Baix

Mitjana 227,36 2.985

2005 100 aprox. 421 4,2 Molt Baix 1.800 Normal Locals Socials

(centre cívic,

casal d’avis) 2007 100 aprox. 3.257 32,57 Molt Baix 1.800 Normal

Mitjana 104,33 2.116

Taula 25. Comparativa amb els “Ràtios de referència” de consums dels equipaments

* Valoració Molt baix (<20%), Baix (20-40%), Mitjà (40–60%), Normal (>60%). Aquest valors mitjans de

referència són mitjanes a nivell Catalunya el qual indica que s’ha realitzat amb municipis de diferents tipus i

densitat demogràfica.


54

** Valors aproximats de superfície dels locals comercials tenint en compte l’auditoria i les visites realitzades

als actuals. Valors aproximats de temps de funcionament a partir dels horaris comentats durant les visites.

Cal observar que els equipaments de Sant Martí de Tous són d’unes dimensions reduïdes respecte a la

mitjana de Catalunya, i per això en la majoria dels casos la comparativa pren el valor de “molt baixa”.

Malgrat això els consums energètics de l’Ajuntament a l’any 2005 han tingut valors alts tenint en compte les

instal·lacions existents al moment.

De la reforma realitzada a les instal·lacions de l’Ajuntament se n’ha beneficiat no només la imatge, sinó

també els seus consums relatius energètics. Si bé és cert que la superfície construïda és molt major, els

serveis prestats, el confort dels seus empleats i usuaris i les consideracions d’eficiència energètica que

s’han considerat són també molt majors.

El centre educatiu té una superfície petita, però hi ha prevista una ampliació per a cobrir les necessitats dels

propers anys i millorar els serveis i les prestacions ofertes als alumnes.

El Poliesportiu i la Piscina compten amb una superfície gran, però amb pocs serveis. El consum energètic

és relativament baix.

7.2.1. Emissions per sectors dels equipaments municipals Emissions de l'ajuntament per sectors (any 2005 i 2007) Tn CO2 eq. 2005 2007 Enllumenat 97,68 46,65 Semàfors 0 0 Equipaments 26,24 28,56 Flota vehicles 0,779 0,617 F. vehicles ext. Transport Públic Total 124,699 75,827

Taula 26. Emissions dels equipaments municipals per sectors


55

Emissions de l'ajuntament per sectors (any 2005)

78%

21% 1%

Enllumenat Equipaments Flota vehicles

Emissions de l'ajuntament per sectors (any 2007)

61%

38%

1%

Enllumenat Equipaments Flota vehicles

Gràfic 20. Emissions dels equipaments municipals per sectors (any 2005 i 2006)

La reducció de quasi el 50% de les emissions de GEH per part de l’enllumenat públic (el canvi de bombetes

ha suposat l’estalvi d’emissions de 48,8 Tn CO2 a l’atmosfera), és el punt de més transcendència, tot i

continuar representant el major consum municipal.

7.2.2. Emissions per fonts dels equipaments municipals

Emissions de l'ajuntament per fonts (any 2005 i 2007) 2005 2007 Energia elèctrica. 171,86 92,14 Gas natural 0 0 GLP 0 0 Combustibles. líquids 0,88 0,62

Taula 27. Emissions dels equipament municipals per fonts (any 2005 i 2007)

L’energia elèctrica és la font energètica més important dels equipaments municipals, per tant cal encarar les

mesures correctores cap a l’estalvi en aquest consum.


56

Emissions de l'ajuntament per fonts (any 2005)

99%

1%

Energia elec. Comb. líquids

Gràfics 21. Emissions dels equipaments municipals per fonts (Any 2005 i 2007)

7.3. Emissions lligades al cicle de l’aigua

Emissions associats al cicle de l'aigua 2005 2007 Bombeig d'aigua (kWh) 101.253 39.614 Total (kWh/any) 134.683,86 73.044,86 Factor emissió (gr. CO2/KWh) 481 443 Emissions associades (Ton CO2 equiv.) 64,78 32,36

Taula 28. Emissions associades al cicle de l’aigua

Emissions de l'ajuntament per fonts (any 2007)

99%

1%

Energia elec. Comb. líquids


57

0

10

20

30

40

50

60

70

2005 2007

Anys

Emissions associades al cilce de l'aigua

Gràfic 22. Emissions associades al cicle de l’aigua

Ja s’ha comentat en el corresponent apartat que amb mesures de manteniment adequat i control periòdic de

pèrdues de la xarxa d’abastament es pot aconseguir un estalvi significatiu en el consum d’energia de

bombeig a la xarxa d’abastament, i per tant també d’emissions de GEH a l’atmosfera. Tal i com mostra el

gràfic anterior, la reducció és d’un 46%.

7.4. Emissions lligades a la gestió de residus

Les emissions lligades a la gestió de residus venen definides per 2 aspectes:

- Consum de combustible.

2005 2007

Emissions Tn CO2 equivalent 2,24 4,00

- Tractament dels residus. En el cas del rebuig, la disposició del residu al dipòsit controlat suposa unes emissions de CO2. Per altra

banda, però, el tractament dels envasos, paper-cartró i vidre representen un estalvi d’aquestes emissions.

Així, el balanç resultant és el següent:


58

Tn recollides Emissions

kg de CO2 equiv./Tn residu reciclada 2005 2007 2005 2007

Paper i cartró -264,7 25,4 7,25 -6,72 -1,92 Envasos 7,21 1,79 HDPE -2.102,66 1,57 0,27 -3,30 -0,56 PET -1.236,22 1,38 0,30 -1,71 -0,37 LDPE film -1.201,38 0,74 0,19 -0,89 -0,22 Tetrabric 7,82 0,56 0,12 0,004 0,001

Llaunes (acer i alumini) -615,72 0,62 0,17 -0,38 -0,11

Vidre -667,69 14,64 5,38 -9,77 -3,59 Residus Municipals 744,688 543 409,32 404,37 304,82 Total CO2 emès a l’atmosfera 381,60 298,05

Taula 29. Emissions lligades a la gestió de residus

Així doncs, les emissions totals lligades a la gestió de residus són les següents:

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

350,00

400,00

Tn C

O2

eq.

2005 2007

TOTAL EMISSIONS DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

Gràfic 23. Emissions lligades a la gestió de residus


59

Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, la disminució de l’any 2007 respecte al 2005 no es considera

significativa, ja que l’evolució anual de la generació d’escombriaires indica que les dades el 2006 es troben

per sota de la normalitat en el municipi. No obstant, tenint en compte que el reciclatge permet reduir les

emissions de CO2 i que la recollida selectiva es troba tan sols al voltant del 8%, es pot considerar que la

gestió de residus és un sector important per aconseguir reduir les emissions de CO2 total dels municipis. 7.5. Emissions lligades a la mobilitat

Veure la següent Taula (Taula 30. Emissions associades a la mobilitat )

Taula 30. Emissions Lligades a la Mobilitat

CL (combustible liquid) HEM CONSIDERAT QUE LES TEP FACILITADES PER LA DDIPUTACIÓ EQUIVALENA ALES TONES DELS FACTORS DE CONVERSIÓCal multiplicar els diferents factors pel parc mòbil del municipi

kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any kWh/vehicle i any tep/vehicle i any

gasoil *8305 0,71 *8614,7 0,74 *8786,7 0,75 *9534,2 0,82 *9528 0,82 *9368,2 0,8 *9362,9 0,8 *9275,3 0,8

gasolina *4276 0,37 *3996,92 0,34 *3740,8 0,32 *3624,7 0,31 *3322,3 0,28 *2973,8 0,25 *2767,4 0,24 *2493,6 0,21

fuel *1468,74 0,13 *1298,7 0,11 1610,6 0,14 *1164,4 0,1 *520,8 0,04 *739,2 0,06 *322,9 0,03 *243 0,02

GASOIL considerem que tot el gasoil és de tipus A

Parc mòbil del municipinúm. Vehicles tep/anyemissions CO2 (tCO2/TJ

emissions CH4 (tCH4/TJ)

Emissions N2O (t N2O/TJ) CO2 eq.

FACTORS EMISSIÓ gasoil A VCN TJ/tn

Emissions CO2 (tCO2/TJ)

Emissions CH4 (t CH4/TJ)

Emissions N2O (t N2O/TJ)

2000 693 492,03 1559,290 0,083 0,083 1586,099 tn 0,0430 73,7000 0,0039 0,00392001 716 529,84 1679,120 0,089 0,089 1707,8372002 742 556,5 1763,604 0,093 0,093 1793,6432003 766 628,12 1990,575 0,105 0,105 2024,4902004 807 661,74 2097,120 0,111 0,111 2132,9732005 828 662,4 2099,212 0,111 0,111 2135,0652006 867 693,6 2198,088 0,116 0,116 2235,5562007 916 732,8 2322,316 0,123 0,123 2362,045

BENZINA




FACTORS EMISSIÓ benzina VCN TJ/tn

Emissions CO2 (tCO2/TJ)

Emissions CH4 (t CH4/TJ)

Emissions N2O (t N2O/TJ)

2000 693 0 783,768 0,037 0,036 795,421 tn 0,0443 69,0000 0,0033 0,00322001 716 243,44 744,123 0,036 0,035 755,4532002 742 237,44 725,783 0,035 0,034 736,7902003 766 237,46 725,844 0,035 0,034 736,8512004 807 225,96 690,692 0,033 0,032 701,0532005 828 207 632,737 0,030 0,029 642,1292006 867 208,08 636,038 0,030 0,029 645,4302007 916 192,36 587,987 0,028 0,027 596,733

FUELOIL




FACTORS EMISSIÓ fueloil GJ/tn

Emissions CO2 (tCO2/GJ)

Emissions CH4 (t CH4/GJ)

Emissions N2O (t N2O/GJ)

2000 693 90,09 275,106 0,0025 0,005 276,659 tn 40,1800 0,0760 0,0000070 0,00000152001 716 78,76 240,508 0,022 0,005 242,5482002 742 103,88 317,216 0,029 0,006 319,7292003 766 76,6 233,912 0,022 0,005 235,9522004 807 32,28 98,573 0,009 0,002 99,3942005 828 49,68 151,707 0,014 0,003 152,9512006 867 26,01 79,426 0,007 0,002 80,1972007 916 18,32 55,943 0,005 0,001 56,366

TOTAL EMISSIONS DELS CL2000 2.658,1792001 2.705,8382002 2.850,1622003 2.997,2932004 2.933,4202005 2.930,1452006 2.961,1832007 3.015,144

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


61

7.5.1. Emissions lligades a la mobilitat per tipus de combustible

El sector del transport va representar a Espanya el 37,5% del consum final d'energia durant l'any 2006, i la

seva contribució a les emissions de CO2 és molt rellevant a causa de la utilització dels combustibles fòssils

convencionals. A la Unió Europea (UE) el transport és el responsable del 21% de les emissions de gasos

d'efecte hivernacle, representa més del 30% del total de consum d'energia i depèn en un 98% de

combustibles fòssils .

En el cas de St. Martí de Tous:

Ton CO2 equivalents Combustible 2005 2006 2007 gas-oil 2.135,092 2.235,658 2.362,01 benzina 642,238 645,589 596,816 fuel-oil 152,948 80,076 50,401 Totals 2.930,278 2.961,323 3.009,227 població 1.093 1.101 1.147 Tn CO2 eq./hab i any 2,68 2,69 2,62

Taula 31. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible

Com es mostra a la taula anterior, el consum total per habitant de combustibles líquids relacionats amb el

transport resulta normal (2,66 tep/hab. i any) en comparació amb la mitjana a Catalunya (2,13 tep/hab i any),

segons dades del Departament d’Indústria i Turisme.


62

2135,092 2235,658 2362,01

642,238 645,589 596,816

152,948 80,076 50,401

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Percentatges

gas-oil

benziina

fuel-oil

Com

bust

ible

Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible

2005 2006 2007

Gràfic 24. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible

A nivell municipal i tenint en compte els consums referits a la mobilitat, es pot dir que:

• Malgrat que el consum de benzina es manté pràcticament constant durant els anys de referència,

amb una petita caiguda a l’any 2007, s’ha observat un augment moderat en el consum de gas-oil i

una disminució en el consum del fuel-oil

8. Diagnosi i estratègia energètica

A nivell municipal la principal font d’energia utilitzada és l‘energia elèctrica, i el sector que emet més GEH és

el del transport. Així, cal encarar al pla d’acció cap a la millora d’aquest 2 punts, tant a nivell de

l’administració municipal com domèstic.

Crear consciència de canvi en la gent hauria de ser una acció important per a obtenir resultats

considerables. Per altra banda incentivar mitjançant ajudes o reducció de taxes als habitants que vulguin

invertir en tecnologia neta i producció d’energia és una mesura de clara importància.


63

A nivell dels equipaments municipals, igualment l’energia elèctrica és la font que més s’utilitza i l’enllumenat

públic l’equipament que més consumeix, per aquest motiu, és una de les accions a prioritzar, tal i com ja

s’ha fet des del 2005.

En el cas de Sant Martí de Tous les emissions lligades al cicle de l’aigua també són un altre factor

important a controlar de forma permanent; igualment les emissions lligades a la gestió dels residus, que

representen un cost energètic i econòmic important pel municipi i tenen clares opcions de millora.

És important traçar una estratègia que porti a la població i a l’administració pas a pas. Per tant un dels

principals objectius del Pla d’Acció serà el de definir la visió de futur del municipi, establint objectius

específics.

9. Pla d’acció 9.1. Introducció

Partint d’un estudi previ de la situació de diferents equipaments municipals i del municipi en general,

mitjançant auditories i la sessió de participació, s’arriba a obtenir una taula de propostes concretes i

avaluables per a estructurar aquest Pla d’Acció.

L’informe de les auditories energètiques realitzades, juntament amb un informe fotogràfic dels equipaments,

els plànols d’ubicació dels diferents equips consumidors d’energia dels equipaments, les fitxes d’explicació i

quantificació del consum energètic i la taula de propostes que es troben al DOCUMENT III- ANNEXOS

“Informe prelilminar”, “fitxes fotogràfiques”, i “fitxes generals.

L’Ajuntament de Sant Martí de Tous presenta la següent organització de funcions, la qual és important

revisar per a delegar en cada cas el control de les accions proposades per aconseguir l’estalvi energètic

desitjat.


64

Organigrama de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous

Gràfic 25. Organigrama administratiu de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous

9.2. Fitxes de les accions

Una vegada proposades les accions per l’estalvi energètic s’han valorat tenint en compte l’estalvi de Tones

de CO2, i els paràmetres econòmics. D’aquesta manera es té una perspectiva global de què suposarà pel

municipi portar a terme aquestes accions.

A continuació es defineix el procés que s’ha seguit juntament amb l’avaluació dels consums i emissions a

nivell municipal i d’equipaments fins a arribar a les taules de les accions a realitzar i el resum de costos

aproximats de las mateixes.


65

Resum Inicial de les accions a realitzar

En cadascun dels equipaments es fa un breu resum de la situació actual i tot segui s’expressen algunes de

les millores proposades en una taula descriptiva a nivell energètic i econòmic.

Balanços d’Energia Ajuntament i CAP Escola Tenint en compte que les reformes a l’edifici són recents i que per tant s’han tingut en consideració normes del CTE i al mateix temps s’han incorporat conceptes d’estalvi energètic, es considera, com a mesura important, la implantació d’un programa de bones pràctiques ambientals i energètiques. També és possible valorar la opció de fer un canvi dels vehicles de l’ajuntament per models eficients i respectuosos amb el medi ambient.

Ajuntament

Ventilació Natural i Aprofitament de Llum

Natural Enllumenat

Climatització Serveis Equips

Vehicles propis

Entrades d’energia

Llum i Aire Natural Energia Elèctrica

Gas-oil

Fuites d’energia elèctrica Mancances del sistema d'aïllament. Malgastat de l’energia mitjançant pràctiques poc eficients

Serveis Prestats pel Consultori Serveis Prestats per l’Ajuntament Administració i suport a la ciutadania


66

Polisportiu

Ventilació Natural i Aprofitament de Llum Natural

Enllumenat

Serveis Equips de la piscina



Malgastat de l’energia mitjançant

pràctiques poc eficients

Ús inadequat de instal·lacions desgastades i antigues

Serveis del Polisportiu

Serveis de la Piscina

Escola i Llar d’Infants En base a l’auditoria energètica realitzada i les factures d’energia elèctrica i gas-oil del centre, es conclou que el principal punt feble del centre educatiu és l’energia utilitzada per a la calefacció, el control de la mateixa a les diferents plantes i l’aïllament degut a finestres i portes poc eficients. Polisportiu

Escola i Llar d’Infants


Enllumenat

Serveis Equips

Climatització de la Llar

Calefacció



Gas-oil

Malgastat de l’energia mitjançant pràctiques poc eficients

Mancances en l'aïllament del centre

(finestres i portes)

Utilització poc adequada del sistema

de calefacció (no hi ha termòstats i s’utilitza el gas-oil per a la

calefacció.

Serveis Prestats per la Llar d’Infants Serveis Prestats per l’Escola Administració dels centres escolars


67

Des del propi Ajuntament sorgeix la iniciativa de reformar les instal·lacions, per tant al projecte nou s’involucraran totes les normes incloses al CTE i es tindrà en compte l’estalvi energètic. El cens realitzat per l’Ajuntament de Tous per a determinar cobertes possibles per al muntatge d’energia fotovoltàica als edificis municipals no ha tingut en compte les cobertes dels nous edificis de vestidors al polisportiu i a la zona de piscina. Tenint en compte que hi ha la possibilitat d’instal·lació de mínim 200 m2 de coberta fotovoltàica i del mercat creatiu que s’ha creat al voltant de aquest tipus de captació solar, es podrien considerar opcions d’aprofitament de la llum solar que siguin estèticament atractives de cara al públic i eficients al captar l’energia del sol. Les accions principals a realitzar en el polisportiu estarien encaminades a la possible aplicació de cel·les fotovoltàiques a les teulades dels nous edificis i la incorporació de la normativa del CTE al projecte nou. Casal de Tous El local del Casal de Tous és un edifici amb possibilitats de millores per estalviar energia. Algunes de les possibles accions estan encaminades a l’aïllament tèrmic de l’edifici i l’aprofitament de les instal·lacions d’una forma més eficient. Tenint en compte que una temperatura de confort adequada al local considerat d’espectacles seria de 20 a 24 ºC i la climatologia de la zona (mitjana de temperatures a l’hivern 4 a 6ºC i estiu 22 a 24 ºC) es podria arribar a estalviar amb un adequat aïllament de finestres i portes exteriors (65 m2 aprox.) unes 4 tones de CO2 a l’any. Casal d’Avis El nou casal d’avis de la plaça de l’arbre tot just s’està acabant de construir i l’Ajuntament ha fet un estudi per a considerar la instal·lació de plaques fotovoltàiques a la coberta. En base a aquest estudi, la proposta es desestima, tot i que la inclinació, mides i orientació de la teulada són bones els arbres de l’entorn són massa alts i farien una ombra considerable a les plaques. Algunes de les millores incorporades a les obres de reforma són les finestres i porta d’alumini amb doble vidre, que aïllen de la temperatura exterior però permeten l’entrada de molta claror. Pel què fa a la il·luminació, el casal està equipat amb fluorescents amb reixa dispersora dels feixos de llum, per tal d’aprofitar millor la claror. La climatització –calefacció i aire acondicionat- es fa amb bombes de calor elèctriques.


68

Ateneu L’Ateneu és un edifici municipal però que es gestiona a nivell particular mitjançant un contacte de lloguer. És per aquest motiu que no es disposa de les dades de consum energètic actuals. L’edifici es divideix en 3 parts: Bar i Restaurant, Sala de ball i Sala polivalent (reunions, convits...). Gairebé totes les bombetes dels diferents espais són de baix consum, exceptuant els focus. Aquests, però, no es fan servir pràcticament mai, ja que la il·luminació decorativa es fa amb “lets” de colors. Com a millora es proposa millorar l’aïllament de l’edifici per evitar pèrdues de temperatura tant de calor a l’hivern com de fred a l’estiu. Actualment, per millorar l’aïllament, el responsable de local ha col·locat cortines gruixudes a les entrades i als espais que no es fan servir. Criteris Tenint en compte les condicions de cada equipament i les mancances observades en les auditories s’ha realitzat una taula de propostes d’actuacions a realitzar. Propostes d’accions per l’estalvi energètic Partint de la taula de propostes d’estalvi i millores energètiques a Sant Martí de Tous, es poden concretar les següents accions a seguir (les accions es referencien amb el mateix codi que a la taula de propostes):

Ateneu


Enllumenat

Electrodomèstics bar i cuina Serveis

Equip de música Ventilació



Gas-oil

Malgastat de l’energia mitjançant

pràctiques poc eficients

Ús inadequat de instal·lacions desgastades i antigues

Bar i restaurant

Sala de ball


69

Edifici Nau Polígon

Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques 1.1.6/1

§ La instal·lació, sobre la coberta d’una nau industrial i dins del terme municipal,

de plaques solars formant una coberta solar fotovoltàica de 20kW connectada a

la xarxa. La totalitat de l’energia produïda serà injectada a la xarxa elèctrica de

la companyia distribuïdora. Aquesta potència s’aconsegueix amb 96 plaques

fotovoltàiques i arriba a produir 28.000 kWh per any, el que suposa un estalvi

de 12,4 Tn CO2 emeses a l’atmosfera.

Potencia energètica generada (kWh/any)

Preu kWh (euros/kWh) segons 2008

Ingressos econòmics (euros/any)

Inversió (euros) Possibilitat de subvenció

Període de retorn (anys)

28.000 0,34 euros/kWh 9.500 €

De 95.000€ a 140.000€ segons pressupostos presentats

- 10 anys

Municipi

Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques 1.1.6/1

§ La instal·lació sobre les diferents cobertes aptes segons l’estudi del ajuntament

dona una superfície apta total de 130 m2. Aproximadament i en referència al

càlcul anterior, amb una mitjana de 50 plaques solars es podria aconseguir una

reducció d’emissions de 6,42 Tn de CO2 equivalents.

Potencia energètica generada (kWh/any)

Preu kWh (euros/kWh) segons 2008

Ingressos econòmics (euros/any)

Inversió (euros)

Possibilitat de subvenció


14.500 0,34 euros/kWh 5.000 € Aproximada de 100.000 € - 20


70

Jornades de Conscienciació ciutadana 2.1.4/1

§ Sessions informatives, campanyes i altres actes que ajudin a informar a la

ciutadania de formes adequades per a estalviar energia i que promoguin la

participació dels habitants, l'aportació de idees i iniciatives i el seu compromís

amb el municipi.

Documents Divulgatius 2.1.5/1

§ Guies d'aprofitament energètic dissenyades per a donar la informació

necessària als habitants del municipi.

Divulgació d’oportunitats financeres per a instal·lació d’energies renovables a les llars. 2.1.5/1

§ L’Ajuntament es pot encarregar de trobar opcions econòmicament factibles per

a la instal·lació de sistemes d’aprofitament d‘energies renovables dins del

mercat de proximitat, d’ajudes financeres i subvencions per part de les

administracions o entitats financeres.

§ Posteriorment ha d’informar a la població d’aquestes alternatives i avantatges

econòmics i ambientals mitjançant comunicats dins de la publicació de

l’ajuntament: “l’ajuntament informa”.

Reducció de Taxes i agilització dels tràmits per a la instal·lació d’energies renovables a les llars, granges, comerços i indústries 1.2.6/3

§ Creació d’una ordenança municipal en la qual es reculli el procediment (clar i

senzill) i els incentius destinats a incrementar l’ús de energies renovables en

els diferents sectors del municipi. Després de passar el procediment

administratiu d’aprovació s’ha de donar a conèixer de cara a la població, ja que

suposaria una forta aposta de l’Ajuntament i una bona opció per al futur

proper.

Taules Sectorial de l’Energia i del Medi ambient 2.1.4/2

Seguir el plantejament actual de l’ajuntament sobre la realització de taules rodones

amb els veïns del municipi interessats en participar en les decisions del mateix. En

aquestes taules s’aportaran idees, procediments i iniciatives d’acord amb les

expectatives properes de poble sostenible.


71

Municipi Implantació de la Recollida Selectiva de la Matèria Orgànica 1.2.1/1

§ La fracció orgànica recollida selectivament ha de reciclar-se convenientment a

fi de reduir el seu impacte ambiental sobre el territori (generació de lixiviats,

emissió de gasos, etc.).

§ La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM.

Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993,

de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui

obligatòria per a tots els municipis de Catalunya. Així mateix, la normativa

europea obliga al compliment d'uns objectius de reducció dels residus

municipals biodegradables que van als dipòsits controlats, que difícilment es

podran assolir si no es valoritza.

§ La implantació de aquesta recollida ha d’anar acompanyada d’elements que

facin atractiu el nou model de funcionament (cubells, bosses compostables,

contenidors, actuacions d'assessorament, d'informació i comunicació, materials

específics per a grans productors, elements per a la transferència, els vehicles

de recollida selectiva, el projecte d'implantació... ).

Ingressos de Recollida i Tractament (euros/any)

Cost de Recollida i Tractament (euros/any)

Emissió de CO2 (per recollida, transport i tractament) [Tn CO2 eq]

Estalvi de CO2 (per no tractament com rebuig) [Tn CO2eq]

Balanç de CO2 estalviat (Tn CO2eq)

7.900 € 13.250 € 25,27 46,88 21,61


72

Edifici de l’Ajuntament i Centre d’Atenció Primària Implantació d’un programa de bones pràctiques 1.2.4/1

§ Lliurar al personal de l’Ajuntament i al del CAP, un manual per al bon ús de

l’energia elèctrica i de la ventilació natural.

§ Si els aparells elèctrics es gestionen correctament, es pot estalviar fins un 85%

del seu cost de funcionament. No deixar connectats els “permanents” dels

aparells electrònics si no es fan servir durant un període de temps llarg pot

estalviar fins al 25% del seu consum energètic.

§ Es pot arribar a estalviar fins un 15% de l’energia elèctrica consumida a

l’ajuntament mitjançant l’ús adequat de les pròpies instal·lacions i els aparells,

per tant es podrien reduir les emissions en 0,176 Tn CO2 eq

Estalvi energètic (kWh/any)

Estalvi econòmic (euros/any) Inversió (euros) Possibilitat de

subvenció Període de retorn (anys)

397,00 65,60 500 € x 3 anys


73

Edifici de l’Ajuntament

Canvi de cotxe per un d’elèctric o híbrid 1.1.4/1

§ El cotxe elèctric es presenta com la solució perfecta per a la reducció de la

dependència energètica i sobre tot per a la reducció d’emissions de

contaminants. Malgrat aquestes afirmacions i la comparació amb el cotxe

convencional, l’estalvi depèn de l’origen de l’electricitat utilitzada per a la

recarrega de les bateries actualment a Espanya suposa unes emissions de

diòxid de carboni de 0,276 kg/kWeh generat, (procedents d’energia elèctrica

generada a Hidroelèctriques, Energia Nuclear, Processos de combustió i

Energia eòlica), El cotxe elèctric serà realment net i reduirà la dependència

energètica quan l’origen d’aquesta electricitat sigui totalment renovable.

§ Comparant el motor convencional i l’híbrid, el consum d’aquest últim és

sensiblement inferior en desplaçaments per dins de ciutat, i per tan en

emissions (un 40% menys de consum i d’emissions de CO2).A part el motor

elèctric emet entre un 11-35% menys de CO2, malgrat que també s’ha de tenir

en compte les emissions de dióxid de sofre, i òxids de nitrogen. En qualsevol

cas, en l’ús de l’energia elèctrica, aquestes emissions es produeixen de

manera centralitzada en les centrals tèrmiques, i poden ser evitades amb

sistemes de captura i neteja de CO2.

Per al cotxe de l'Ajuntament de Sant Martí de Tous, amb un consum durant

l’any 2006 de 683,84 l de gas-oil (equivalent a 1,82 Tn CO2/any) suposaria un

estalvi de 0,73 Tn de CO2 amb un cotxe híbrid i fins 0,64 Tn CO2 amb un

d'elèctric.

§ Dins de la promoció de la mobilitat sostenible del IDEA, el pla MOVELE té un

catàleg de vehicles elèctrics per a fer el possible canvi a nivell

d’administracions públiques en quatre ciutats principals. Emissions generades cotxe convencional - gCO2/km (mitjana)

Emissions generades cotxe híbrid gCO2/km (mitjana)

Emissions generades cotxe elèctric gCO2/km (mitjana)

Inversió (euros)


Estalvi mitjà per cotxe híbrid

Gasolina 208 g/km Gas-oil 170 g/km

89 g/km amb gasolina 43 g/km

Models des de 20.000€ fins 105.000 €.

Programa MOVELE- IDAE des de 3.000 € a 15.000 € *

Per una inversió mitjana de 30.000 euros per cotxe podria obtenir-se un estalvi mitjà de 600 euros en el consum anual de combustible.


74

* Consultar la possibilitat per ciutats. Per avaluar els consums dels cotxes elèctrics i fent el comparatiu amb el cotxe tradicional s’ha seguit el següent procediment: Cotxe tradicional de Gas-oil Emissions:

Per cada litre de gas-oil un motor emet 2,6 kg de CO2 i recorre 16 km Consums: Consum mitjà entre 4,5 i 12 l per cada 100 km Emissions per 100 km: Entre 11,7 kg CO2 i 26 kg CO2 Segons les dades obtingudes de l’auditoria: 580 euros / 683,84 l gas-oil = 0.8485 € /litre gas-oil

Cost 4 – 10 euros per cada 100 km Distancia mitjana anual 683,84 l/any * 100 km/8 l (mitjana) = 8.548 km/any

Cotxe Elèctric Emissions de generació elèctrica al sistema elèctric peninsular

(referència any 2007)

Tecnologia % Tecnologia % Nuclear 19,5 Renovables 3,3 Carbó 25,5 Eòlica 9,9 Fuel-oil 0,7 Cogeneració 7,6 Cicle Combinat 24,2 Hidràulica 9,3

Tenint en compte que: Les centrals de carbó produeixen 950 g CO2 / kWh, Les de Fuel-oil 750 g CO2 per kWh Els cicles combinats 350 g CO2 per kWh Plantes Nuclears, Hidràuliques i renovables 0 gCO2 La producció de 1 kWh d’electricitat emet així: 332,2 gr CO2/kWh Per tant un cotxe elèctric consumeix 17,5 kWh per cada 100 km recorreguts (segons un certificat de consum elèctric de la EPA)

I l’emissió corresponent: 17,5 * 332,2 = 5,8 kg CO2 per cada 100 Km

El cost de KWh = 0,0969 + 10% d’impostos d’electricitat + 16% IVA = 0,12 euros

17,5 KWh/100 km * 0,12 euros/kWh =2,17 euros/100 km


75

Aquest cost és un cost màxim ja que no s’ha considerat la discriminació horària i la càrrega de bateria nocturna. Si es consideren els quilòmetres mitjans calculats: 8.548 km/any * 2,17 euros/100 km = 185,50 euros /any Cotxe Híbrid Dades de diferents empreses productores d’aquest tipus de cotxe donen xifres de consum de 4,5l de gasolina /100 km . No hi ha cotxes híbrids de gas-oil a Espanya actualment. Centre d’ensenyament (Escola i Llar d’Infants)*

Incorporació de llums de baix consum a tots dos edificis amb sensors de moviment per

a llocs determinats 1.1.1/1

§ L’ús de sensors de moviment es recomana per a lavabos, sales de

magatzematge, passadissos i llocs de curta durada d’estada. Les llums de baix consum es recomana canviar-les a les aules, passadissos, biblioteca, etc. Substituir les bombetes incandescents per làmpades de fluorescent compacte o tubs fluorescents pot estalviar el 70% d’electricitat i proporciona una vida útil vuit vegades superior. Partint d’un consum mitjà per il·luminació de 4.300 kWh/any durant el 2007 (corresponent al 32% del consum d’electricitat segons les taules de consums de l’equipament) i que el percentatge de consum energètic de les bombetes incandescents auditades era de tan sol 0,05%. Les emissions de CO2 que es podrien estalviar amb el canvi de bombetes serien de l’ordre de 0,003 Tn Co2 eq.


Estalvi econòmic (euros/any)



6,72 10 1,5 - 0 * En els centres educatius parlem d’edifici 1 per fer referència al CEIP i a edifici 2 quan ens referim a la Llar d’infants. Segons la taula de consums generals de l’auditoria el consum dels llums de l’escola equival al 11 % del consum final, per tant es podria dir que el consum de les bombetes és: 1.478 kWh/any i 14 euros/any.


76

Centre d’ensenyament (Escola i Llar d’Infants) Incorporació de marcs d’alumini amb doble vidre per a tancaments i finestres 1.1.1/2 § El canvi de finestres senzilles es proposa només per a les finestres que el

requereixin, per tant es considera aproximadament una superfície de 88,36 m2 corresponents al edifici 1 (CEIP). Degut als diferents coeficients de transmissió de calor dels sistemes de finestres simples amb marcs de fusta i el de finestres de doble vidre amb fusteria metàl·lica, a les possibles temperatures punta de la zona i a la superfície aproximada per al canvi, es podria esperar un estalvi de 714 gr CO2/h a l’hivern i 93 gr CO2/h a l’estiu. L’ús de finestres d’aquest tipus suposa un estalvi de fins al 25% de l’energia utilitzada per a la calefacció en referència a la utilització de finestres senzilles amb fusteria metàl·lica; així, en el cas del any 2007 l’estalvi en els centre educatius amb aquesta millora hauria estat de l’ordre de aproximat de 5,48 Tn de CO2 eq.

Estalvi energètic (l Gas-oil/any)


Superfície a considerar (m2)- entre portes i finestres -

Cost aproximat per superfície instal·lada

Inversió Inicial (euros)


2.000 1.400 88,4 89,24 euros 8.000 6 Equipament : Centre d’ensenyament (Escola i Llar d’Infants) Utilització de persianes tipus screens 1.1.1/ 3

§ Utilitzant teixits tècnics com les persianes tipus Screen es pot gaudir d’una llum

solar agradable, al mateix temps que frenarem la transmissió UVA i la incidència directa del sol, evitant la necessitat d’encendre llums i generar emissions associades a l’atmosfera. El Teixit Screen, fibra de vidre recoberta de PVC té la gran propietat de funcionar com a aïllant tèrmic degut al fet que és una fibra mineral. De fet, és el teixit més usat com aïllament tèrmic en la construcció d'edificis. En l’edifici 1 i complementant les possibles finestres de fusteria metàl·lica i doble vidre, s’aconsella instal·lar aquest sistema de persianes, econòmiques, de baix cost de manteniment, efectiva per evitar l’entrada de raigs solars i de fàcil ús. La superfície estimada de finestres segons els plànols de l’edifici1 és de 65 m2, aproximadament 54 metres lineals. Tenint com a referència un estalvi energètic al voltant del 20% i partint d’un consum referit a calefacció de 8.000 l/any de Gas-oil, s’estalviaria una mitjana de 2,13 Tn CO2 a l’any.

Estalvi energètic (l gas-oil/any)

Cost Mitjà (euros/l)

Estalvi econòmic (euros/any) Inversió (euros) Possibilitat de

subvenció Període de retorn (anys)

800 0,71

567,60 € per a la meitat de les instal·lacions. (edifici 1)

12.000€ aproximadament -


77

Equipament : Centre d’ensenyament (Escola i Llar d’Infants)

Utilització adequada de termòstats dins de diferents espais.1.1.1/4

§ Incorporació de termòstats per al control de la temperatura en cada espai

necessari (un per a la planta superior E1, un altre per al gimnàs i vestidors, un altre per al resta del E1, un altre per a la planta intermitja del E2 i un altre per a la planta inferior del E2. En total un mínim de 5 termòstats regularien la temperatura amb major control. El cost aproximat d’instal·lació d’aquest s’aproxima als 700€ per punt de control. Segon l’estudi del Grup d’Energia de la UMA, mitjançant el sistema de zonificació de la temperatura es pot aconseguir un estalvi energètic de fins al 50%. Tenint en compte que el consum energètic per gas-oil l’any 2007 de l’escola ha sigut de 8.000 l i s’han emès 21,287 Tn CO2 any, es podria arribar, sense ser massa optimista a un estalvi del 30% del consum energètic per calefacció, el què equival a:

Estalvi energètic (Tn CO2 /any)


Inversió (euros)



6,39 1.700€ 3.500€ - 2,5€ *Preu calculat a partir d’informació trobada a diferents pàgines d’internet Equipament : Centre d’ensenyament (Escola i Llar d’Infants)

Implantació d’un programa de bones pràctiques 1.2.4/2 § Un programa de bones pràctiques contempla els hàbits de consum, tant dels

treballadors, com el personal de neteja, cuina i alumnes; per tant és indispensable la creació de material adequat per a cada usuari i fer sessions informatives de reforç del missatge. Tenint en compte que la iniciativa, l’esforç i el material ha de néixer de la pròpia escola, s’entén que la voluntat de fer-ho ben fet serà bona i per tant es pot arribar a estalviar fins un 15% de l’energia elèctrica consumida al centre mitjançant l’ús adequat de les pròpies instal·lacions i els aparells. Partint del consum total d’energia elèctrica de l’escola es podria estalviar l’emissió de 0,886 Tn de CO2 eq.



Inversió aproximada (euros)



2.000 280€ 1.000€ - 3,5


78


Buscar la certificació com a Escola Verda 1.2.4/3 § La incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes ha de ser

absolutament iniciativa de la escola per a donar a conèixer la seva voluntat de canvi cap al sistema sostenible. Es poden trobar exemples de campanyes escolars i propostes realitzades, ha de ser la pròpia escola la que elabori el material i involucri dins del seu programa escolar les activitats encaminades a millorar.


Utilització d’aigua de pluja per a rec 1.1.1/5 § Els sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja permeten estalviar fins un 50% del

consum aigua utilitzada en usos com el rec de les zones de jardí, manteniment d’horts, i aigua per als lavabos. Simplement amb una pluja de 30 l/m2 i amb una superfície de recollida de 150 m2, s’obté una reserva de 4.500 litres d’aigua gratuïta de perfecta qualitat. Amb un règim pluviomètric de entre 550 i 650 l/m2 anual i amb les teulades de l’escola de 425 m2 aproximadament es podria arribar a recol·lectar 255 m3 d’aigua, el que equival a estalviar 0,174 Tn CO2/any (tenint en compte un consum anual al 2005 de 101.253 kWh/any per a 1.093 habitants i una mitjana de consum de 200 l/hab dia)

Estalvi energètic (m3 aigua/any)

Cost Mitjà (Kwh/m3)/ (euro/KWh)


Inversió (euros)



255 1,26 kWh/m3 0,14 euro/m3

35

20.000 aprox. - 5


79


Ampliació i Millora de l’Escola i Llar d’Infants 1.1.1/8 § Tenir en compte la capacitat total d’acolliment d’alumnes de l’escola i la llar per

al planejament a futur

S’ha observat que hi han bastants nens a l’escola i es proposa una ampliació o fins i tot la possibilitat de fer un altre centre educatiu, atenent a la normativa contemplada al CTE. Millorar les instal·lacions buscant entre altres prestacions arribar a una eficiència energètica major que l’actual, aprofitant la seva localització, la seva distribució i els seus recursos. Percentatge estimat de estalvi de consum

Estalvi energètic estimat (Tn CO2 anuals)

Estalvi mínim econòmic (euros/any)



30% 3,10 640 230.000 - - Equipament : Poliesportiu i Piscina

Reconstrucció de les instal·lacions annexes al poliesportiu i piscina tenint en compte el CTE 1.2.6/2 § Dins del projecte constructiu cal involucrar-hi aspectes com tancaments

adequats, il·luminació eficient, sistemes de control d’il·luminació, entre altres. Equipament : Poliesportiu i Piscina

Aprofitament de teulades per a recol·lecció d’aigua de pluja 1.1.1/7 § Segons el projecte realitzat per l’ajuntament les properes instal·lacions del

poliesportiu (Piscina) comptaran amb una zona de platges de 725 m2, els quals

necessitaran per al seu manteniment 1.058 m3/any d’aigua. Amb les teulades

que es projecten es podria tenir una superfície d’aproximadament 310 m2 de

recol·lecció, que segons el règim pluviomètric, a l’any es podrien recol·lectar

186 m3 d’aigua, el que suposa gairebé un 18% de les necessitats de

manteniment de la herba i un estalvi d’emissions de 0,127 Tn CO2.


Cost Mitjà (euros/kWh)


Inversió (euros)




80

234,00 0,11 26 2.000 - 5 estimat Equipament : Poliesportiu i Piscina

Implantació d’un programa de bones pràctiques 1.2.4/4 § Un programa de bones pràctiques ambientals i energètiques adequat pel

poliesportiu, dona als treballadors i responsables del manteniment les claus per a una utilització eficient dels recursos, per tant es recomana la creació de material adequat, alguna sessió informativa i plans de seguiment. Igualment a nivell d’usuaris, és important la col·locació de cartells informatius amb els punts clau per al bon ús de les instal·lacions i els seus recursos.




Inversió (euros)



1.000 Enllumenat Municipal Canvi de làmpades de Vapor de Mercuri per Vapor de Sodi 1.1.2/1 § Les principals deficiències d'un sistema d'enllumenat públic poden ser d'origen

lumínic, energètic o econòmic. Les deficiències d'origen energètic poden referir-se a alguns dels següents aspectes: nivells d’il·luminació, règim d’ús, rendiment lumínic, eficàcia dels llums i possibles pèrdues elèctriques. A Sant Martí de Tous el canvi s’ha fet paulatinament a partir del 2006, per tant, comparant els consums dels anys 2005 i 2007 s’ha assolit un estalvi de 97.779 kWh a l’any, és a dir d’unes 53 Tn de CO2.


Estalvi d’emissions (TnCO2/any)


Inversió (euros)



97.779 53,3 6.000 6.000 - 1


81

Enllumenat municipal Incloure controls d’il·luminació per sistemes de control de rellotge astral, detectors de claror o temporitzadors. 1.1.2/2 § Un dels factors que més poden incidir en el consum energètic de les

instal·lacions d'enllumenat públic és el seu sistema de comandament, control i manteniment. Els costos derivats d'una mala actuació poden causar que l’enllumenat s’apagui o s’encengui fora de temps, materials defectuosos i deterioracions de la instal·lació. Actualment els sistemes de comandament i control més utilitzats són: els interruptors crepusculars, en el qual una cèl·lula fotoelèctrica mana un impuls de maniobra en funció de la il·luminació ambient; l’interruptor horari que segons una programació establerta tanca o obra els circuits; i l’interruptor astronòmic basat en el càlcul dels ortos i ocasos en la zona geogràfica programada, amb la possibilitat de comandar un doble circuit per a programar una desconnexió parcial a partir de hores establertes.

§ S’han desenvolupat sistemes de supervisió i control que es poden adaptar a

qualsevol equip que consumeixi energia elèctrica. La comunicació es realitza a través de la línia elèctrica. Aquest innovador sistema de control es connecta a dispositius de diferents sistemes (com transformadors de distribució, fanals, semàfors, senyals lluminosos, etc.) mitjançant una interfície de control comú. El sistema és escalat fàcilment fins a centenars de milers de punts de control. Aquest sistema permet un estalvi de consum elèctric de fins el 40% respecte al sistema tradicional.

§ Tenint en compte el consum elèctric de l’any 2005 (amb un càlcul d’estalvi de

només del 20%, ja que segons l’ajuntament el sistema actual d’encès ja compleix la normativa de regulació horària descrita en el Article 10 del DECRET 82/2005) es podria arribar a estalviar 40.615 kWh a l’any, si s’instal·la un control en cada quadre de llum (8 en total).


Estalvi d’emissions (TnCO2/any)


Inversió (euros)



40.615 18,84 3.700 2.500 - 1


82

Mobilitat

Vies peatonals 2.1.3/2 § Amb un cost aproximat de 50 euros per metre, el condicionament de vies de

vianants podria reduir les necessitats de vehicle a l’hora de desplaçar-se pel poble i voltants.

Bombeig d’Aigua Manteniment i seguiment adequat de la xarxa d’abastament (S’està portant a terme actualment) 1.2.2/1 § A l’any 2005 el volum d’aigua subministrada als 1.093 habitants del municipi va

ser de 52,163 m3 (dada de l’Ajuntament). Si el subministrament fos òptim, es parlaria d’una mitjana de 130 l/hab dia. Aquesta dada és prou bona en comparació als 200 l/hab dia que es considera a una ciutat com Barcelona.

Com que al municipi hi viuen durant tot el dia 795 persones (Font: IDESCAT) i 298 treballen fora del municipi, el consum es menor. 795 hab x 130 l/hab dia = 103.350 l/dia 298 hab x 55 l/hab dia = 16.390 l/dia Consum total estimat = 119.740 l/dia Aigua sense aprofitar = 142.912,33 – 119.740 = 23.172 l/dia Rendiment = 84%. És un rendiment prou alt per a les dades de l’any 2005, amb el qual es considera que tan sols amb un manteniment adequat es podria mantenir aquest bon rendiment.

Pèrdua energètica anual (l aigua/any) (kWh/any)


Pèrdua econòmica anual (euros/any)

Inversió (euros)



8.458 l/any 16.200 kWh/any

0,1104 1.812


83

Mobilitat Zones d’aparcament de bicicletes 2.1.3/1 § Instal·lació d'aparcaments de bicicletes en llocs estratègics (Ajuntament, Escola

-ja hi és-, Polisportiu, Casal de Tous, Casal d'Avis, Centre Cívic, Ateneu,

Places) per a incentivar l’ús d’aquest vehicle.

§ Una estructura estàndard de capacitat de 6 bicicletes d’acer galvanitzat i un

cost aproximat de 200 euros (IVA i treball inclòs).

Nombre total d’aparcaments necessaris: 8

(Ajuntament 2, Escola (X), polisportiu 1, Casal 1, Casal Avis 1, Centre Cívic 1,

Ateneu 1, Places 1)

Preu Total : 1.600 euros

Unitats necessàries

Cost Mitjà (euros/unitat)

Estalvi energètic (Tn CO2/any)

Inversió (euros)



8 200 -

1.600 - -

Una vegada realitzada una taula de propostes i després d’haver-la completat amb les aportacions fetes a la

sessió de participació, s’han realitzat unes fitxes de les accions més importants per a començar l’avaluació

corresponent.

9.3. Taula resum de les accions

A partir de la següent taula es descriuen, es classifiquen, es dona prioritat, es descriuen responsables i

indicadors i s’avalua la inversió, els costos anuals i el període d’amortització de les diferents accions

plantejades.

Taula 32. Anàlisi de les accions a realitzar

MUNICIPI CODICODI

ACCIÓTÍTOL

EMISSIONS CO2EQ

ESTALVIADES (TN/ANY)

ÀMBIT TEMÀTICA TIPUS DESCRIPCIÓRELACIÓ AMB ALTRES ACCIONS PAES

RELACIÓ AMB ALTRES PLANS (A21, POUM, PLANS

MOBILITAT...)

PRIORITAT TÈCNICA

Sant martí de Tous

1.1.6 1Instal·lació de Plaques Solars

Fotovoltàiques a la Nau Industrial que pertany a

l'Ajuntament

13,47 DirecteAltres (Directe

energia)ER

La instal·lació sobre la coberta d’una nau industrial al terme municipal de Sant Martí de Tous de plaques solars de una

Coberta Solar fotovoltàica de 20kW connectada a la xarxa. La totalitat de l’energia produïda serà injectada a la xarxa elèctrica de la companyia distribuïdora. Aquesta potència s’aconsegueix amb 96 plaques fotovoltàiques i arriba a produir 28000KWh per

any, el que suposa un estalvi de 13,47 Tn CO2 emeses a l’atmosfera.

Producció de energies renovables

Projecte de Instal·lació de Plaques Solars estudiat per l'Ajuntament

de Sant Martí de TousAlta

Sant martí de Tous

1.1.6 2Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques a les diferents

cobertes aptes dels equipaments municipals


energia)ER

La instal·lació sobre les diferents cobertes aptes segons l’estudi del ajuntament dona una superfície apta total de 130 m2.

Aproximadament i amb referència al càlcul anterior, amb una mitjana de 50 plaques solars es podria aconseguir una reducció

d’emissions de 7,01 Tn de CO2 equivalents.


Projecte de Instal·lació de Plaques Solars estudiat per l'Ajuntament

de Sant Martí de TousMitjana

Sant martí de Tous

1.2.4 1Implantació d'un programa

de bones pràctiques a l'ajuntament

0,19 IndirecteAltres (normativa,

construcció,…)AM

Lliurar dins dels empleats un Manual per al bon ús de l’energia elèctrica i de la ventilació natural. Si els aparells elèctrics se

gestionen correctament, es pot estalviar fins un 85 % del seu cost de funcionament. No deixar connectats els “permanents” dels

aparells electrònics si no es fan servir durant un període de temps llarg pot estalviar fins al 25% del seu consum energètic. Es pot arribar a estalviar fins un 15% de l’energia elèctrica consumida a l’ajuntament mitjançant l’ús adequat de les pròpies instal·lacions i els aparells, per tant es podrien reduir les emissions en 0,19 Tn

CO2 eq..

Educació ambiental - Mitjana

Sant martí de Tous

1.1.4 1Canvi de cotxe municipal per

un d'elèctric o híbrid0,70 Directe

Flota municipal de vehicles

CP

El cotxe elèctric serà realment net i reduirà la dependència energètica dels països quan l’origen de aquesta electricitat sigui totalment renovable Comparant el motor convencional i l’híbrid, el consum d’aquest últim es sensiblement inferior en ciutat i per tan en emissions (un 40% menys de consum i d’emissions de

CO2), i l’elèctric emet entre un 11-35% menys de CO2 malgrat s’ha de tenir en compte les emissions de dióxid de sofre, i òxids

de nitrogen, en qualsevol cas aquestes emissions al produir-se de forma centralitzada en les centrals tèrmiques podrien ser evitades

amb sistemes de captura i neteja de CO2. Per al cotxe de l'Ajuntament de Sant Martí de Tous, el qual ha consumit per l'any

2006 de 683,84 L de gas-oil (equivalent a 1,82 Tn CO2/any) suposaria un estalvi de 0,73 Tn de Co2 amb un cotxe híbrid i fins

0,64 Tn CO2 amb un d'elèctric.

Cotxe de l'Ajuntament - Alta

Sant martí de Tous

1.1.1 1

Incorporació de Llums de baix consum a tots dos edificis de l'Escola amb

censors de moviment per a llocs determinats

45,00 Directe

Dependències municipals, ja

siguin de gestió directa o concessió

CP

L’ús de sensors de moviment es recomanen per a lavabos, sales de magatzematge, passadissos i llocs de curta durada d’estada.

Les llums de baix consum es recomanen canviar en aules, passadissos, biblioteca, etc. Substituir les bombetes

incandescents per làmpades de fluorescent compacte o tubs fluorescents pot estalviar el 70% d’electricitat i proporciona una vida útil vuit vegades superior. Partint d’un consum mitjà per

il·luminació de 133852,8 KWh/any durant el 2007 (corresponent al 32% del consum d’electricitat segon les taules de consums de

l’equipament), les emissions de CO2 que es podrien estalviar amb el canvi de bombetes incandescent i fluorescents serien de l’ordre

dels 93696,96 KWh/any, es a dir 45 Tn CO2

Millora de l'Escola Alta

Sant martí de Tous

1.1.1 2Incorporació de marcs

d'alumini amb vidre doble per a tancaments i finestres

5,95 Directe



CP

El canvi de finestres senzilles es proposa per a les finestres que el requereixin, per tant es considera aproximadament una

superfície de 88,36 m2 corresponent al edifici 1. Degut als diferents coeficients de transmissió de calor dels sistemes de

finestres simples amb marcs de fusta i el de finestres de doble vidre amb fusteria metàl·lica, a les possibles temperatures punta

de la zona i a la superfície aproximada per al canvi, es podria esperar un estalvi de 714 gr CO2/h a l’hivern i 93 gr CO2/h a

l’estiu. L’ús de finestres d’aquest tipus suposa un estalvi de fins al 25% de l’energia utilitzada per a la calefacció en referència a la utilització de finestres senzilles amb fusteria metàl·lica, en el cas

del any 2007 en els centre educatiu suposaria un estalvi aproximat de 5,95 Tn de CO2 eq.


MUNICIPI CODICODI

ACCIÓTÍTOL

EMISSIONS CO2EQ




MOBILITAT...)

PRIORITAT TÈCNICA

Sant martí de Tous

1.1.1 3Utilització de persianes tipus

screen als espais que el requereixin a l'Escola

2,31 Directe



CP

Utilitzant en l’espai teixits tècnics com el Screen es pot gaudir d’una llum solar agradable, a la mateixa vegada que frenarem la transmissió UVA i la molesta lluminositat reduint-la i aprofitant-la

sense la necessitat d’encendre llums i generar emissions associades a l’atmosfera. El Teixit Screen, fibra de vidre recoberta

de PVC té la gran propietat a ressaltar és el seu poder d'aïllant tèrmic. Té la seva explicació degut al fet que és una fibra mineral, i com mineral pròpiament aquest té poder aïllant. És el teixit més usat com aïllament tèrmic en la construcció d'edificis. En l’edifici 1

i complementant les possibles finestres de fusteria metàl·lica i doble vidre, s’aconsella instal·lar aquest sistema de persianes, econòmiques, de baix cost de manteniment, efectiva per evitar

l’entrada de raigs solars, fàcil ús. La superfície estimada de finestres segons els plànols de l’edifici1 és de 65 m2,

aproximadament 54 metres lineals. Tenint com a referència un estalvi energètic al voltant del 20% s’estalviaria una mitjana de

2.31 Tn CO2 a l’any

Millora de l'Escola Mitjana

Sant martí de Tous

1.1.1 4

Utilització adequada de termòstats dins de diferents espais en l'Escola i la Llar

d'Infants

6,39 Directe



CP

Incorporació de termòstats per al control de la temperatura en cada espai necessari (un per a la planta superior E1, un altre per al gimnàs i vestidors, un altre per al resta del E1, un altre per a la planta intermitja del E2 i un altre per a la planta inferior del E2.

En total un mínim de 5 termòstats regularien la temperatura amb major control. El cost aproximat d’instal·lació d’aquest s’aproxima

als 700 euros per punt de control. Segon el estudio del Grup d’Energia de la UMA, mitjançant el sistema de zonificació del a temperatura es pot aconseguir un estalvi energètic de fins al

50%. Tenint en compte que el consum energètic per gas-oil al any 2007 de l’escola ha sigut de 8000 L i s’han emès 21.287 Tn CO2 any, es podria arribar, sense ser massa positiu a un estalvi

del 30% del consum energètic per calefacció


Sant martí de Tous


de bones pràctiques a l'Escola i la Llar

0,89 Indirecte El planejament AM

Un programa de Bones pràctiques compte hàbits de consum, tant dels treballadors, com el personal de neteja, cuina i alumnes, per tant es indispensable la creació de material adequat per a cada usuari i de sessions informatives de reforç del missatge. Tenint en compte que ha de sorgir la iniciativa, el esforç i el material de

la pròpia escola, es pot arribar a estalviar fins un 15% de l’energia elèctrica consumida a l’Escola mitjançant l’ús adequat de les pròpies instal·lacions i els aparells, per tal, partint del consum total d’energia elèctrica de l’escola es podria estalviar l’emissió de

0,886 Tn de CO2 eq

Educació Ambiental de l'Escola Alta

Sant martí de Tous

1.2.4 3Obtenció del Certificat

d'Escola Verda- Indirecte El planejament AM

La incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes ha de ser absolutament iniciativa de la escola per a donar a conèixer la

seva voluntat de canvi cap al sistema sostenible. Es poden trobar exemples de campanyes escolars i propostes realitzades, ha de ser la pròpia escola la que elabori el material i involucri dins del

seu programa escolar les activitats encaminades a millorar.

Educació Ambiental de l'Escola Mitjana

Sant martí de Tous

1.1.1 5Utilització d'aigua de pluja

per a rec a l'Escola0,20 Directe

Altres (Directe energia)

CP

Els sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja permet estalviar fins un 50% del aigua utilitzada en usos com el rec de les zones de jardí, manteniment d’horts, i aigua per als lavabos. Amb un

règim pluviometric de entre 550 i 650 l/m2 amb les teulades de l’escola de 425 m2 aproximadament es podria arribar a

recol·lectar 255 m3 d’aigua, el que equival a estalviar 0.194 Tn CO2/any (tenint en compte un consum anual al 2005 de 101253

kwh/any per a 1093 habitants i una mitjana de consum de 200 l/hab dia)

Millora de l'Escola Mitjana

MUNICIPI CODICODI

ACCIÓTÍTOL

EMISSIONS CO2EQ




MOBILITAT...)

PRIORITAT TÈCNICA

Sant martí de Tous

1.2.6 2

Reconstrucció de les instal·lacions annexes al

polisportiu i piscina tenint en compte el CTE

5,24 DirecteAltres (normativa,

construcció,…)CP

Dins del projecte constructiu s’han d’involucrar aspectes com tancaments adequats, il·luminació eficient, sistemes de control de

il·luminació, entre altres. Un projecte eficient pot arribar a un estalvi d'energia de fins 40% del total, tenint en compte que la majoria del consum del polisportiu radica en el funcionament de la piscina i les llums exteriors, es considera un canvi important millorar els sistemes de bombeig i manteniment de la piscina i

altre canviar tot el enllumenat per altres de més eficients. Considerant un consum al any 2005 de 27260 KWh/any(13,11 Tn

CO2), es pot arribar a estalviar 5,24 Tn CO2 per any.

Polisportiu Alta

Sant martí de Tous

1.1.1 7

Aprofitament de teulades per a recol·lecció d'aigua de pluja per a rec de zones

verdes del polígon


energia)CP

Els sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja permet estalviar fins un 50% del aigua utilitzada en usos com el rec de les zones de jardí, manteniment d’horts, i aigua per als lavabos. Segons el

projecte realitzat per l’ajuntament les properes instal·lacions del polisportiu comptarà a una zona de platges de 725 m2, els quals necessitaran per al seu manteniment 1058 m3/any d’aigua. Amb les teulades que es projecten es podria tenir una superfície de aproximadament 310 m2 de recol·lecció, pel qual i segons el

règim pluviomètric, al any es podria recol·lectar 186 m3 d’aigua, el que suposa casi un 18 % de les necessitats de manteniment

de la herba i un estalvi d’emissions de 0.127 Tn CO2.

Polisportiu Mitjana

Sant martí de Tous


de bones pràctiques a polisportiu

1,04 IndirecteAltres (normativa,

construcció,…)AM

Un programa de bones pràctiques adequat per al polisportiu, dona als empleats i responsables del manteniment claus per a

una utilització eficient dels recursos, per tant es indispensable la creació de material adequat, alguna sessió informativa i plans de

seguiment del manteniment. Igualment a nivell d’usuaris, es important la col·locació de cartells informatius amb els punts clau

per al bon ús de les instal·lacions i els seus recursos. Estalvi estimat 8 % del consum

Polisportiu Mitjana

Sant martí de Tous

1.1.2 1

Canvi de Làmpades de Vapor de mercuri per altres de

Vapor de Sodi d'alta Pressió (any 2005-2007)

51,03 Directe Enllumenat públic CP

Les principals deficiències d'un sistema d'enllumenat públic poden ser d'origen lumínic, energètic o econòmic en aquells casos que,

encara sent adequada l'eficiència energètica, el cost resulta excessiu. Les deficiències d'origen energètic poden referir-se a

alguns dels següents aspectes: nivells d’il·luminació, règim d’ús, rendiment lumínic, eficàcia dels llums i possibles pèrdues

elèctriques. A Sant Martí de Tous el canvi s’ha fet paulatinament a partir del 2006, per tal, comparant els consums dels anys 2005 i 2007 s’ha assolit un estalvi de 97779 KWh a l’any, es a dir 51,03

Tn de CO2 aproximadament

Enllumenat públic Alta

Sant martí de Tous

1.1.2 2

Incloure controls de il·luminació per sistemes de control de rellotge astral,

detectors de claror o temporitzadors

20,46 Directe Enllumenat públic CP

Actualment els sistemes de comandament i control més utilitzats son el interruptor crepuscular (en el qual una cèl·lula fotoelèctrica

mana un impuls de maniobra en funció de la il·luminació ambient), el interruptor horari (segons una programació establerta es tanca o obren els circuits), i el interruptor

astronòmic (basat en el càlcul dels ortos i ocasos en la zona geogràfica programada, amb la possibilitat de comandar un doble circuit per a programar una desconnexió parcial a partir de hores

establertes). Aquest sistema permet un estalvi de consum elèctric de fins el 40% respecte al sistema tradicional. Tenint en compte el consum elèctric del any 2005 (amb un càlcul d’estalvi de no més del 20% tenint en compte que segons l’ajuntament el

sistema actual d’encès ja compleix la normativa de regulació horària descrita en el Article 10 del DECRET 82/2005

Enllumenat públic Alta

MUNICIPI CODICODI

ACCIÓTÍTOL

EMISSIONS CO2EQ




MOBILITAT...)

PRIORITAT TÈCNICA

Sant martí de Tous

1.2.2 1

Realització d'un pla de manteniment de les

canonades d'aigua i del sistema d'impulsió

4,87 Directe El cicle de l’aigua PDR

L'Ajuntament delega a la companya subministradora les tasques de manteniment de les canonades, reparant si sorgeixen el

problemes de fuites. Amb el objectiu d'evitar pèrdues d'energia elèctrica en el bombeig d'aigua no aprofitada s'ha de realitzar un inventari i una posterior reparació de tota la xarxa. La renovació

de les xarxes generals de distribució i el seu manteniment adequat poden suposar un estalvi important d'energia i de

recursos naturals. S'estima que mantenint un control adequat es pot arribar a estalviar un mínim de 10% d'energia (10125,3

kWh/any).

Bombeig d'Aigua Alta

Sant martí de Tous

2.1.3 1Potenciar la mobilitat amb

bicicletes dins del nucli creant zones d'aparcament

- Indirecte Mobilitat urbana CP

Instal·lació d'aparcaments de bicicletes en llocs estratègics (Ajuntament, Escola -ja hi és-, Polisportiu, Casal de Tous, Casal d'Avis, Centre Cívic, Ateneu, Places) per a incentivar el seu ús.

Standard de capacitat de 6 bicicletes de acer galvanitzat i un cost aproximat de Nombre total d’aparcaments necessaris:

8(Ajuntament 2, Escola (X), polisportiu 1, Casal 1, Casal Avis 1, Centre Cívic 1, Ateneu 1, Places 1)Preu unitari: 200 euros (IVA i

treball inclòs)

Mobilitat Baixa

Sant martí de Tous

2.1.3 2 Vies Peatonals - Indirecte Mobilitat urbana CP

Amb un cost aproximat de 50 euros per metre, el condicionament de vies de vianants podria reduir les necessitats de vehicle a

l’hora de transladar-se pel poble i voltants. S’estima avaluar les vies en les quals es podria millorar els pas de vianants o inclòs les vies en les quals es podrien crear vies d’accés peatonal al poble.

Mobilitat Baixa

Sant martí de Tous

1.1.1 8 Ampliació i Millora de l'Escola 30,00 Directe



CP

L'Ajuntament de Sant Martí de Tous té adjudicat l'Execució del Projecte d'Ampliació i millora del CEIP Cèrvola Blanca amb un

cost estimat total de 230.000 euros, amb el qual es pretén augmentar el nombre d'alumnes que es pot acollir, millorar les

instal·lacions físiques, la seguretat, disminuir el consum energètic mitjançant una caldera més eficient i augmentar el grau de

confortabilitat dins del recinte. Amb un projecte eficient es pot esperar un menor consum d'energia (a partir d'un 30%), entre

altres (aigua, costes d'obra imaterials..)


Sant martí de Tous

2.1.4 1Jornades de conscienciació

ciutadana8,00 Indirecte

Participació ciutadana

AM

Sessions informatives, campanyes i altres actes que ajudin a informar a la ciutadania de formes adequades per a estalviar

energia i que promoguin la participació dels habitants, l'aportació de idees e iniciatives i per tal el seu compromis amb el municipi. amb la premisa de que "amb un petit gest es pot arribar a una gran meta" s'estima un estalvi possible de mínim el 10% dels

consum energètic de les llars (estalviant energia, utilitzant bombetes de baix consum, canviant els electrodomèstics per

altres de major eficiència energètica, apagant els electrodomèstics del tot si no es es fan servir...) Si el sector

domèstic genera 861 Tn CO2 anuals, es pot arribar a aconseguir amb mesures a casa un estalvi de aproximadament 8 Tn CO2.

Ciutadania Alta

Sant martí de Tous

2.1.5 1 Documents Divulgatius - Indirecte Altres (Indirecte) AMGuies d'aprofitament energètic dissenyades per a donar la

informació necessària als habitants del municipi.Ciutadania Alta

Sant martí de Tous

2.1.5 2

Divulgació d'oportunitats financeres per a instal·lació d'energies renovables a les

llar

- Indirecte Altres (Indirecte) AM

L’Ajuntament es pot encarregar de trobar opcions econòmicament factibles per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament de

energies renovables dins del mercat de proximitat, de ajudes financeres i subvencions per part de les administracions o entitats financeres. Posteriorment ha de informar a la població mitjançant comunicats dins de a la publicació de l’ajuntament: “l’ajuntament informa” de aquestes alternatives, de les seves avantatges i de

les finalitats ambientals esperades.

Ciutadania Mitjana

MUNICIPI CODICODI

ACCIÓTÍTOL

EMISSIONS CO2EQ




MOBILITAT...)

PRIORITAT TÈCNICA

Sant martí de Tous

1.2.6 3

Reducció de Taxes i Agilització dels tràmits per a

la instal·lació d'energies renovables a les llars, granges, comerços i

indústries

- DirecteAltres (normativa,

construcció,…)PDR

Creació d’una ordenança municipal en la qual es reculli el procediment (clar i senzill) i els incentius destinats a incrementar l’ús de energies renovables en els diferents sectors del municipi. Desprès de passar el procediment administratiu d’aprovació s’ha de fer la publicitat de cara a la població per a donar-la a conèixer com a una forta aposta del Ajuntament i una bona opció per al

futur pròxim.

Ciutadania Mitjana

Sant martí de Tous

2.1.4 2Taules Sectorials de l'energia

i del medi ambient- Indirecte

Participació ciutadana

AM

Seguir el plantejament actual de l’administració sobre la creació de taules rodones amb els habitants del municipi interessats en participar en les decisions del mateix. Aquestes taules aportaran idees, procediments e i iniciatives d’acord amb les expectatives

properes de poble sostenible.

Ciutadania Alta

Sant martí de Tous

1.2.1 1Implantació de la Recollida

Selectiva de la matèria Orgànica

21,61 DirecteLa gestió dels

residusCP

La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM. Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de

modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui obligatòria per a

tots els municipis de Catalunya. Així mateix, la normativa europea obliga al compliment d'uns objectius de reducció dels residus

municipals biodegradables que van als dipòsits controlats, que difícilment es podran assolir si no es valoritza

Gestió dels Residus Alta

#¡REF! 2.1.3 3

Aconseguir que el parc de vehicles particulars del

municipi sigui de al menys un 30% cotxes

energèticament més eficient (híbrids o elèctrics),

mitjançant al·licients fiscals, i

291,00 Directe Mobilitat urbana CP

Considerant un possible canvi del 30% de la flota i un estalvi de 40% del consum energètic respecte a un cotxe tradicional, es

podria aconseguir arribar a estalviar 291 tones de CO2. L'ajuntament proposa reducció de taxes que arribin a un 2% del

cost inicial dels vehicles.(aproximadament uns 250 cotxes)

Mobilitat Mitjana

#¡REF! 2.1.1 1Canvi calderes domèstiques a calderes de condensació

72,00 Indirecte Domèstic CP

A l'Estat espanyol, el consum de calefacció domèstica representa mes d'un 45% del consum de les llars a Tous (712,350

KWh/any). Comparant les calderes convencionals, les calderes de condensació aconsegueixen un estalvi de fins al 30% (106,852 KWh/any) en el consumo de energia i es redueix fins un 70%

(119,72 Tn CO2) las emissions de òxid de nitrògen (NOx) y dióxid de carbó (CO2). Tenint en compte que el cost mitjà d'una caldera

de condensació per a llar es de 1500 €, l'ajuntament busca incentivar el canvi amb ajudes que equivalen a un 10% del preu de inversió. Considerant un canvi del 60 % de les calderes d'ús domèstic com a mínim podríem arribar a estalviar unes 71,93

tones de CO2

Domèstic Alta

#¡REF! 2.1.1 2Repartir bombetes de baix

consum (3 per casa)88,50 Indirecte Domèstic CP

Tenint en compte el POUM actual, als 448 habitatges es podrien repartir unes 1400 bombetes de baix consum de 25 W (3 per llar) equivalents a 100 W de bombetes incandescents per a incentivar el seu ús a les llars (i estalviar un 70% de l'energia respecte a les

bombetes tradicionals). Al repartir les 1400 bombetes de baix consum (les quals tindrien un cost entre els 4 i els 18 € per

unitat. mitjana de 10 €) i instal·lar-les a les llars es podria arribar a estalviar 183960 KWh/Any el qual suposa 88 Tn CO2

Domèstic Alta

#¡REF! 2.1.2 1

Incentius fiscals per a instal·lació de plaques solars per a empreses que compten

amb teulades aptes

53,88 Indirecte

Petites activitat econòmiques,

comerços, tallers, etc.

ER

Segons visites d'auditoria i estudis, el principal punt d'instal·lació possible son les naus industrials del polígon on està inclosa la nau municipal. Son unes 8 naus de les quals aconseguir que al menys 4 valoren positiva la inversió a realitzar. Amb el qual es podria

arribar a produir amb característiques similars al projecte del ajuntament i un estalvi total de 54 Tn CO2. A part d'aquestes

naus, taulades de altres empreses a les quals se'ls podria plantejar la inversió. Considerant unes ajudes que arribin al 5% de la inversió inicial (reduccions de taxes i permisos de obra).


Alta

MUNICIPI CODICODI

ACCIÓTÍTOL

EMISSIONS CO2EQ




MOBILITAT...)

PRIORITAT TÈCNICA

#¡REF! 2.1.1 3

Incentius Fiscals per a la instal·lació de plaques solars a les llars que compten amb

taulades aptes

100,70 Indirecte Domèstic ER

Dels 350 edificis aproximadament que s'anomenen residencials, si es considera que tan sols un 15 % dels propietaris siguin

interessats en invertir per la generació d'energia fotovoltàica i que a més tinguin taulades aptes per al seu aprofitament podríem

arribar a produir 5KWh per teulada. Una llar unifamiliar amb una potencia instal·lada 5 kWp pot estalviar l'emissió de 1,9 t de CO2 anuals. Amb una inversió de aproximadament 27,000 € totals,

dels quals es pretén subvencionar un 25% mitjançant ajudes estatals del IDAE (Institut para la diversificació y estalvi de la

energia), l'Ajuntament pretén ajudar als ciutadans amb el 3% del cost total (dins dels quals es troba els estalvis fiscals)


Alta

#¡REF! 1.2.5 1

Promoció a nivell municipal i privat de instal·lació de horts

solars, dins del Pla de Inversions d'Energies Renovables i Netes

53,00 DirecteL’adquisició de béns i serveis

ER

El Ajuntament no compte amb la possibilitat d'utilització de terreny propi, malgrat això, pot incentivar i donar l'oportunitat als agricultors de la zona de crear als seus terrenys espais destinats

a l'aprofitament de l'energia solar com una opció rentable econòmicament per a ells i amb guanys importants a l'hora

d'assolir un municipi sostenible. El propòsit obtenir la confiança de al menys dos propietaris. Amb una superfície mínima de sòl de 2500 m2 es pot instal·lar un equip de 100 KWp i una inversió de 340,000€. i un guany anual de 36,000€ aproximadament amb una vida útil garantida de 25 anys amb rendiment constant. Un estimat de producció de 125960 KWh/any i un estalvi de 53 Tn

CO2 a l'any. Ajudes fiscals i reducció de taxes fins a un estalvi del 3% de la inversió inicial.


Alta

#¡REF!

EXECUCIÓ DE L'ACCIÓ

COST INVERSIÓ (€)

IMPACTE SOBRE COST DE

MANTENIMENT

AMORTITZACIÓ (anys)

COST EFICIÈNCIA (€/KG CO2EQ

ESTALVIAT)RESPONSABLE

AGENTS IMPLICATS 1

AGENTS IMPLICATS 2

INDICADOR DE SEGUIMENT

INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_1


RECURS ESTALVIAT

ESTALVI DE RECURS

Puntual 140.000,00 € Augmenta 10,0 12,24

Alcaldia, Regidoria Medi ambient,

Regiduria d'Urbanisme

Plaques instal·lades

(unitats), Energia venuda a la xarxa

(KWh/any)

Producció local d'energies renovables (X16)

Grau d'autoabastament amb energies renovables

respecte consum total d'energia

Energia (kwh/any)

Puntual 150.000,00 € Augmenta 20,0 21,42

Alcaldia, Regiduria Mediambient,


Plaques instal·lades

(unitats), Energia venuda a la xarxa

(KWh/any)


Intensitat energètica municipal (X15)

Energia (kwh/any)

Periòdica 500,00 € Es manté 2,6 2,84



grau de compromís dels

empleats, grau de confortabilitat dels

empleats (qualitatius)

Consum final d'energia total (X14)

Energia (kwh/any)

397 kwh/any

Puntual 30.000,00 € Disminueix - 46,85



consum mensual de combustible

(Litres) y augment en el consum

elèctric (KWh/mensual)

Emissions de GEH (CO2eq) totals

Materials (Tn/any)

Puntual 3.000,00 € Disminueix - 0,66



Direcció de l'Escola

temps de manteniment de

les bombetes (any)

Puntual 8.000,00 € Disminueix 6,0 1,46



Direcció de l'EscolaConsum de

combustible de calefacció (L/any)



Energia (kwh/any)

2000 l gas-oil /any




MANTENIMENT




AGENTS IMPLICATS 1

AGENTS IMPLICATS 2




RECURS ESTALVIAT

ESTALVI DE RECURS

Puntual 12.000,00 € Disminueix 10,0




Grau de confortabilitat dels

alumnes i professors, en dies assolellats

(qualitatiu)



Energia (kwh/any)

800 l gas-oil /any

Puntual 3.500,00 € Es manté 2,5 0,55




grau de confortabilitat dels

alumnes i professors(qualitatiu), temperatura

mitjana diària(ºC)



Energia (kwh/any)

Periòdica 1.000,00 € Es manté 3,5



Direcció de l'EscolaBrigada d'Energia de

l'Escola

Grau de compromís amb

les polítiques energètiques de

l'escola (qualitatiu), Nombre de

persones que participan a les reunions i els actes (número

persones)



Energia (kwh/any)

2.000,00

Puntual Es manté - -




l'EscolaCertificat de escola Verda


Materials (Tn/any)

estalvi en tot





l'Escola

Evolució del Hort de l'escola

Manteniment dels espais naturals de

l'escola (qualitatius)


Energia (kwh/any)

323,60




MANTENIMENT




AGENTS IMPLICATS 1

AGENTS IMPLICATS 2




RECURS ESTALVIAT

ESTALVI DE RECURS

Puntual Disminueix - -



Satisfacció dels ciutadans

(qualitatiu), consum energètic anual (KWh/any), Nombre d'usuaris

de la piscina



Energia (kwh/any)

-




Evolució de les zones verdes (qualitatiu),

Quantitat d'aigua recol·lectada

(m3/any)


Energia (kwh/any)

235,00

puntual 500,00 € Disminueix 3,0 -



Pla de seguiment del manteniment, satisfacció dels

usuaris (qualitatiu)



Energia (kwh/any)

-

puntual 6.000,00 € Disminueix 1,0 15,00



Consum elèctric a l'any del

enllumenat (KWh/any),

Temps de vida de les llums (anys)



Energia (kwh/any)

97.779,00




Consum elèctric a l'any del

enllumenat(KWh/any), Taula de seguiment del funcionament



Energia (kwh/any)

40.615,00




MANTENIMENT




AGENTS IMPLICATS 1

AGENTS IMPLICATS 2




RECURS ESTALVIAT

ESTALVI DE RECURS

Periòdica 1.500,00 € Disminueix 2,0 -



Consum electric per bombeig

d'aigua (KWh/m3 any)


Abastament d'aigua municipal (X20)

Aigua (m3/any)

Puntual 1.600,00 € Augmenta 5,0 -



Grau de satisfacció dels

usuaris (qualitatiu), parc

de bicicletes anual


Puntual Disminueix - -



Grau de satisfacció dels

ciutadans (qualitatiu),


Puntual 230.000,00 € Disminueixplanejament a 10

anys76,00




Nombre de alumnes/any, Espai de les

instal3Lacions (m2), Consum energètic anual

(KWH/any), Consum de

calefacció (L/any)



Energia (kwh/any)

5.772,00

Periòdica 2.000,00 € Augmenta 5,0 -



Nombre de persones

adherides ales taules sectorials, nombre d'eventes

realitzats


Energia (kwh/any)

Periòdica 500,00 € Augmenta 5,0 -



Nombre de publicacions


Energia (kwh/any)

Periòdica 500,00 € Augmenta 2,0 -



Nombre de persones

Interessades, nombre de

peticions d'obres realitzades per a

tal fins




Energia (kwh/any)




MANTENIMENT




AGENTS IMPLICATS 1

AGENTS IMPLICATS 2




RECURS ESTALVIAT

ESTALVI DE RECURS

puntual Es manté - -



Nombre de Llicències

tramitades a l'any




Energia (kwh/any)

Periòdica Augmenta - -



Nombre de persones

participants, nombre de

decisions preses



Energia (kwh/any)

Puntual 150.000,00 € Augmentaplanejament a 20

anys0,25 anual



Consell Comarcal de l'Anoia

Nombre de cubells repartits,

Apreciació de l'índex de

participació, Qualitat del rebuig

Percentatge de recollida selectiva


Residus (Tn/any)




Nombre de cotxes del parc particular

de vehicles


Residus (Tn/any)




nombre de calderes

canviades



Energia (kwh/any)

Puntual 14.000,00 € Disminueix12 anys vida

mitjana0,16



bombetes donades al ciutadà


Energia (kwh/any)

Puntual 24.000,00 € Augmenta 0,44



empreses del municipi

nombre d'empreses

interessades, nombre

d'empreses adscrites


respecte consum total d'energi


Energia (kwh/any)




MANTENIMENT




AGENTS IMPLICATS 1

AGENTS IMPLICATS 2




RECURS ESTALVIAT

ESTALVI DE RECURS




associacions de veïns

nombre de llars interessades,

nombre de llars adscrites




Energia (kwh/any)




Associacions de veïns, agricultors i

pagesos

nombre de particulars interessats




Energia (kwh/any)

Resum operatiu del Pla d'Acció

Codi de l'acció Temàtica (1) Títol Prioritat

tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)

Cost actual (€/any)

Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)

Període amortització

(anys)

Factor d'emissió

emprat

Estalvi tCO2eq. /any

1,1,6/1 Altre (directe energia)

Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques a la Nau Industrial que pertany a l'Ajuntament

Alta x 28000 x 140000 9500 10 13,47


Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques a les diferents cobertes aptes dels equipaments municipals

Mitjana x 14500 x 150000 20 7,01

1,2,4/1 El planejament Implantació d'un programa de bones pràctiques Mitjana x x x x 500 x 2 0,19

1,1,4/1 Flota municipal de vehicles

Canvi de cotxe municipal per un d'electric o híbrid Alta mitjana 170

g CO2/km

híbrid 89 g CO2/km elles. ideal

43 g CO2/km

80-127 g CO2/km

4 - 10 euros per 100 km actual 580,22

euros/any

30000

185,5 euros /any per a un cotxe elèctric

x 0,7

1,1,1/1

Dependències Municipal, ja siguin de gestió, directa o concessió

Incorporació de Llums de baix consum a tots dos edificis de l'Escola amb censors de moviment per a llocs determinats

Alta 1478 kWh/any x x 14 3000 x 0 45

1,1,1/2


Incorporació de marcs d'alumini amb vidre doble per a tancaments i finestres Alta

25 % estalvi màxim de

combustible de calefacció

Hivern 714 gCO2/h

Estiu 93 gCO2/h

8000 1400 6 5,95

1,1,1/3


Utilització de persianes tipus screen als espais que el requereixin a l'Escola Mitjana

20 % estalvi màxim de

referència de combustible de calefacció

x 12000 567 10 2,31

1,1,1/4


Utilització adequada de termòstats dins de diferents espais en l'Escola i la Llar d'Infants Alta

30 % d'estalvi mitjà del consum

energètic per calefacció

x 3500 1700 3 6,39

1,2,4/2 El planejament Implantació d'un programa de bones pràctiques a l'Escola i la Llar Alta x x 2000 kWh/any x 1000 280 4 0,89

1,2,4/3 El planejament Obtenció del Certificat d'Escola Verda Mitjana x x x x x x x x


Utilització d'aigua de pluja per a rec a l'Escola Mitjana x x 1,26 kWh/any x 2000 35 5 0,2

Taula 33. Taula Resum Operatiu de les Accions Balanç d' energia (2) Emissions CO2 eq. Balanç econòmic

56728000 Lgas-oil/any

Pagina 1 de 4



tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)


Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)


(anys)

Factor d'emissió

emprat


Balanç d' energia (2) Emissions CO2 eq. Balanç econòmic


tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)


Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)


(anys)

Factor d'emissió

emprat


1,2,6/2Altres (normativa, construcció...)

Reconstrucció de les instal·lacions annexes al polisportiu i piscina tenint en compte el CTE

Alta x x x x projecte x x 5,24


Aprofitament de teulades per a recol·lecció d'aigua de pluja per a rec de zones verdes del polisportiu

Mitjana x

18 % de les necessitats de manteniment

de l'herba aprox.

234 kWh/any x 2000 26 5 0,13


Implantació d'un programa de bones pràctiques a polisportiu Mitjana x x x x 500 x 3 1,04

1,1,2/1 Enllumenat públic

Canvi de Làmpades de Vapor de mercuri per altres de Vapor de Sodi d'alta Pressió (any 2005-2007)

Alta

48 % d'estalvi per reducció dels Watts necessaris i

augment en la vida útil

97779 kWh/any 6000 6000 1 x 51,03

1,1,2/2 Enllumenat públic

Incloure controls de il·luminació per sistemes de control de rellotge astral, detectors de claror o temporitzadors

Alta20 % respecte al consum i ús

actual

40615 kWh/any 2500 3700 1 x 20,46

1,2,2/1 Cicle de l'aigua Realització d'un pla de manteniment de les canonades d'aigua i del sistema d'impulsió Alta

101253 kWh/any 48,703 Tn CO2 eq.

Millorar el rendiment, malgrat es una bona referència

passar d'un rendiment

aproximat de l 84 % al 90%.

Malgrat el rendiment es

prou alt.

1812 euros perduts

anualment1500 x 2 x 4,87

203077 kWh/any (2005)

17944

Balanç d' energia (2) Balanç econòmic Emissions CO2 eq.

Pagina 2 de 4



tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)


Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)


(anys)

Factor d'emissió

emprat



2,1,3/1 Mobilitat Urbana

Potenciar la mobilitat amb bicicletes dins del nucli creant zones d'aparcament Baixa x

Reduir al mínim els

desplaçaments de cotxe

innecessaris dins poble

x x 1600 x 5 x x


tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)


Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)


(anys)

Factor d'emissió

emprat


2,1,3/2 Mobilitat Urbana Vies peatonals Baixa x

Reduir al mínim els

desplaçaments de cotxe

innecessaris dins poble

x x projecte x x x x

1,1,1/8


Ampliació i Millora de l'escola Alta 13437 KWh/any

30 % estimat d'estalvi energètic

4031 KWh/any 126,15 230000 x planejament a

10 anys x 30

2,1,4/1 participació Ciutadana Jornades de conscienciació ciutadana Alta x x x x 2000 x x x 8

2,1,5/1 Altres (indirecte) Documents Divulgatius Alta x x x x 500 x x x x

2,1,5/2 Altres (indirecte)

Divulgació d'oportunitats financeres per a instal·lació d'energies renovables a les llar Mitjana x x x x 500 x 2 x x


Reducció de Taxes i Agilització dels tràmits per a la instal·lació d'energies renovables a les llars, granges, comerços i indústries

Mitjana x x x x x x x x x

2,1,4/2 participació Ciutadana

Taules Sectorials de l'energia i del medi ambient Alta x x x x x x x x x

1,2,1/1 Gestió dels Residus

Implantació de la Recollida Selectiva de la matèria Orgànica Alta 63 Tn rebuig

a l'abocador

estalvi de CO2 per tractament de la MO per

separat

25,27 tones CO2 emeses i 46,89 tones

CO2 estalviades

costos anuals de

3740 euros a l'any

1500003740 euros d'estalvi de l'abocador

20 x 21,61

Emissions CO2 eq. Balanç d' energia (2) Balanç econòmic

Pagina 3 de 4



tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)


Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)


(anys)

Factor d'emissió

emprat



2.1.3Mobilitat urbana

Aconseguir que el parc de vehicles particulars del municipi sigui de al menys

un 30% cotxes energèticament més eficient (híbrids o elèctrics), mitjançant

al·licients fiscals, i propostes atractives de finançament per part d'empreses de la

zona

Mitjana 150000 291


tècnicaSituació

actual (3)

Acció proposada

(4)

Estalvi aconseguit

(5)


Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit

(€/any)


(anys)

Factor d'emissió

emprat


2.1.1 DomèsticCanvi calderes domèstiques a calderes de

condensacióAlta 25000 72

2.1.1 DomèsticRepartir bombetes de baix consum (3 per

casa)Alta 14000

12 anys de vida mitjana per bombeta

88,5

2.1.2

Petites activitat

econòmiques, comerços, tallers, etc.

Incentius fiscals per a instal·lació de plaques solars per a empreses que

compten amb teulades aptesAlta 24000 53,88

2.1.1 DomèsticIncentius Fiscals per a la instal·lació de plaques solars a les llars que compten

amb taulades aptesAlta 45000 100,7

1.2.5L’adquisició de béns i serveis

Promoció a nivell municipal i privat de instal·lació de horts solars, dins del Pla de Inversions d'Energies Renovables i Netes

Alta 15000 53

NOTES:

Balanç d' energia (2) Balanç econòmic Emissions CO2 eq.

(4) Aquí es posa el consum mig de l'acció proposada en kWh/any.

(3) Es posen les dades de la situació actual, majoritàriament serà consum d'energia (en kWh/any), però pot ser també consum d'aigua (litres/any), combustible (litres/any), etc.

(5) L'estalvi aconseguit no és res més que la resta del consum actual menys el consum de l'acció proposada. Independentment del recurs que estiguem analitzant les unitats seran en kWh.

(1) A més de posar la temàtica, també s’inclou quin És l’objectiu de reducció d’emissions que s’ha determinat (si ni ha).

(2) Majoritàriament estem parlant d'un balanç d'energia, per tant, aquestes dades es donaran en kWh/any. Però també hi ha accions relacionades amb el cicle de l'aigua, o bé accions relacionades amb l'estalvi de combustibles (les dades en litres es traduiran a kWh estalviats per litre), o en la generació de residus (les dades en tones es traduiran a kWh estalviats per tona).

Atenció es posaran primer les accions d'aquells àmbits que computen en la reducció d'emissions i després la de la resta d'àmbits. Aquestes últimes, evidentment, tindran moltes columnes buides. La majoria de les accions tenen una component energètica.

Pagina 4 de 4


98

9.4. Valoració de les accions i priorització

Una vegada descrites les accions es resumeix tenint en compte l’estalvi econòmic i d’emissions que

representen. Taula 33. Taula resum operatiu del pla d’acció (veure pàgines anteriors)

A partir d’aquesta taula es pot arribar a classificar les accions per a quantificar l’estalvi energètic i el cost

econòmic de les accions segons els diferents àmbits d’actuació.

per número % per estalvi energètic

previst %

per cost econòmic

previst %

Participació ciutadana 4,0 12,5 168,5 19,1 41.000,00 € 4,0

equipaments i serveis 11,0 34,4 188,3 21,3 419.000,00 € 41,1

transport 3,0 9,4 291,0 32,9 151.600,00 € 14,9

producció local d'energia 5,0 15,6 228,1 25,8 374.000,00 € 36,7

planejament 8,0 25,0 7,0 0,8 4.500,00 € 0,4

adquisició pública de bens i serveis

1,0 3,1 0,7 0,1 30.000,00 € 2,9

TOTALS 32,0 100,0 883,6 100,0 1020100,00 € 100,0

Taula 34. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació

A continuació a la Taula de Resum de la Valoració es fa una estimació de temporalitat per a la realització de

les accions encaminades a aconseguir l’estalvi d’emissions.

Taula 35. Resum pel planejament de les accions corresponents al Pla d'Acció de l'Energia Sostenible

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

1,1,6/1Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques a la Nau Industrial que pertany a l'Ajuntament

Alta 140.000 13,47

1,1,6/2Instal·lació de Plaques Solars Fotovoltàiques a les diferents cobertes aptes dels equipaments municipals

Mitjana 150000 7,01

1,2,4/1 Implantació d'un programa de bones pràctiques Mitjana 500 0,19

1,1,4/1 Canvi de cotxe municipal per un d'electric o híbrid Alta 30000 0,7

1,1,1/1Incorporació de Llums de baix consum a tots dos edificis de l'Escola amb censors de moviment per a llocs determinats

Alta 3000 45

1,1,1/2 Incorporació de marcs d'alumini amb vidre doble per a tancaments i finestres Alta 8000 5,95

1,1,1/3 Utilització de persianes tipus screen als espais que el requereixin a l'Escola Mitjana 12000 2,31

1,1,1/4Utilització adequada de termòstats dins de diferents espais en l'Escola i la Llar d'Infants

Alta 3500 6,39

1,2,4/2 Implantació d'un programa de bones pràctiques a l'Escola i la Llar Alta 1000 0,89

1,2,4/3 Obtenció del Certificat d'Escola Verda Mitjana NV NV

1,1,1/5 Utilització d'aigua de pluja per a rec a l'Escola Mitjana 2000 0,2

TEMPORALITZACIÓ (ANYS)

Taula 34 . RESUM PEL PLANEJAMENT DE LES ACCIONS CORRESPONENTS AL PLA D'ACCIÓ DE L'ENERGIA SOSTENIBLESANT MARTÍ DE TOUS - 2009 -

CODI D'ACCIÓ TITOL PRIORITAT

TÈCNICACOST DE

L'ACCIÓ (€)

ESTALVI D'EMISSION

S (Tn CO2/any)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

1,2,4/4 Implantació d'un programa de bones pràctiques a polisportiu Mitjana 500 1,04

1,1,2/1Canvi de Làmpades de Vapor de mercuri per altres de Vapor de Sodi d'alta Pressió (any 2005-2007)

Alta 6000 51,03

1,1,2/2Incloure controls de il·luminació per sistemes de control de rellotge astral, detectors de claror o temporitzadors

Alta 2500 20,46

1,2,2/1Realització d'un pla de manteniment de les canonades d'aigua i del sistema d'impulsió

Alta 1500 4,87

2,1,3/1 Potenciar la mobilitat amb bicicletes dins del nucli creant zones d'aparcament Baixa 1600 NV

2,1,3/2 Vies peatonals Baixa NV NV

1,1,1/8 Ampliació i Millora de l'escola Alta 230000 30

2,1,4/1 Jornades de conscienciació ciutadana Alta 2000 8

2,1,5/1 Documents Divulgatius Alta 500 NV

2,1,5/2Divulgació d'oportunitats financeres per a instal·lació d'energies renovables a les llar

Mitjana 500 NV

1,2,6/3

Reducció de Taxes i Agilització dels tràmits per a la instal·lació d'energies renovables a les llars, granges, comerços i indústries

Mitjana NV NV

2,1,4/2 Taules Sectorials de l'energia i del medi ambient Alta NV NV

TEMPORALITZACIÓ (ANYS)CODI D'ACCIÓ TITOL PRIORITAT

TÈCNICACOST DE

L'ACCIÓ (€)

ESTALVI D'EMISSION

S (Tn CO2/any)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

1,2,1/1 Implantació de la Recollida Selectiva de la matèria Orgànica Alta 150000 21,61

2.1.3/3

Aconseguir que el parc de vehicles particulars del municipi sigui de al menys un 30% cotxes energèticament més eficient

Mitjana 150000 291

2.1.1/1 Canvi calderes domèstiques a calderes de condensació MItjana 25000 72

2.1.1/2 Repartir bombetes de baix consum (3 per casa) Alta 14000 88,5

2.1.1/3Incentius Fiscals per a la instal·lació de plaques solars a les llars que compten amb taulades aptes

Alta 45000 100,7

1.2.5/1

Promoció a nivell municipal i privat de instal·lació de horts solars, dins del Pla de Inversions d'Energies Renovables i Netes

Alta 15000 53

Color Cost (€)Estalvi

d'Emissions (Tn CO2) No es pot valorar/ No es compte amb les dades

Prioritat Alta 15 652.000 451

Prioritat Mitja 7 340500 373,75

Prioritat Baixa 2 1600 NV

24 994.100 824

Prioritat Tècnica Còdi de Colors

Alta VermellMitja BlauBaixa Verd

CODI D'ACCIÓ TITOL PRIORITAT

TÈCNICACOST DE

L'ACCIÓ (€)

ESTALVI D'EMISSION

S (Tn CO2/any)

TEMPORALITZACIÓ (ANYS)

Anys de Realització de l'acció

1- 5 anys5 - 10 anys

Valoració Global de les Accions

Prioritat

més de 10 anys

* NV


102

Estalvi Energètic de les accions proposades segons àmbits d'actuació (Tn CO2)

Adquisició Pública de bens i serveis

0,7Planejament7,0

Part icipació Ciutadana168,5

Equipaments i Serveis188,3

Transport 291,0

Producció Local d'Energia 228,1

Participació ciutadana equipaments i serveis

transport producció local d'energia

planejament adquisició pública de bens i serveis

Cost Econòmic de les accions proposades segons àm bits d'actuació (euros)

Planejament4500,0

Adquisició de Bens i Serveis30000,0

Participació Ciutadana 41000,0

Equipaments i Serveis 419000,0

Transport151600,0

Producció Local d'Energia374000,0

Participació ciutadana equipaments i serveis

transport producció local d'energia

planejament adquisició pública de bens i serveis

Gràfic 26. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació


103

10. Pla de seguiment 10.1. Introducció

El següent Pla de Seguiment serà una eina pel control de les variables a mesurar durant l’execució del Pla

d’Acció. Es proposa un model d’informe de seguiment a presentar a la Direcció General de Transport i

Energia de la Comissió Europea.

10.2. Objectius

§ Ser una eina operativa per a la gestió del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible.

Ajudar al municipi a presentar de manera bianual l’informe de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció

General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

10.3. Indicadors de seguiment

Per controlar de manera efectiva el compliment del Pla d’Acció de les Energies Sostenibles al municipi de

Sant Martí de Tous es presenten els següents indicadors de seguiment, els quals s’utilitzen en metodologies

de càlcul amb el DESGEL (Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte d’hivernacle Local), el

Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i

l’AMBIMOB-U (Eina informàtica de suport a l’avaluació ambiental dels plans de mobilitat urbana).

A continuació es descriuen els càlculs necessaris per als indicadors amb els quals es pot realitzar el

seguiment del procés del PAES.


104

Indicador Principal Unitats Indicadors secundaris

Intensitat Energètica kWh/euros

Emissions de GEH totals Tn CO2 equivalent

Emissions de GEH a nivell

PAES Tn CO2 equivalent

o Emissions de GEH per càpita

o Intensitat energètica municipal (Tn CO2/PIB)

Consum Total d’Energia kWh, tep

Consum d’energia a nivell

PAES kWh, tep

o Consums energètics per càpita

o Consum mensual energètic per fonts. (CL, GLP, GN, EE) i equipaments.

o Temps de manteniment de bombetes de l’enllumenat públic.

o Consum elèctric anual de l’enllumenat.

o Horaris de funcionament de l’enllumenat públic.

o Consum energètic mensual destinat a calefacció dels equipaments municipals.

o Temperatures mitjanes dels equipaments.

o Nombre i tipus de calderes utilitzades als equipaments municipals, i, si es disposa de la dada, a nivell

domèstic.

o Consum energètic per usuaris dels equipaments municipals.

o Consum energètic per superfície als equipaments municipals.

Producció local d’energies

renovables

CO2 que s’estalvia

d’emetre a l’atmosfera

Grau d'autoabastament amb

energies renovables respecte

consum total d'energia

CO2 estalviat en la

producció neta / CO2

emès a l’atmosfera

o Nombre de plaques solars iInstal·lades al Municipi (u).

o Nombre de plaques solars iInstal·lades a nivell particular (u).

o Energia elèctrica venuda a la Xarxa (KWh/any).

o Nombre de llicències d’instal·lació de sistema de producció d’energies renovables.

o Empreses que ofereixen serveis i que realitzen sessions d’informació.

o Nombre de persones interessades en la utilització d’energies renovables (assistents a conferències o

que demanen informació a l’ajuntament).

Abastament d'aigua municipal m3 d’aigua

o Consum elèctric per Bombeig (kWh/any)

o Relació de m3 aigua respecte al consum energètic de bombeig.

o Plantilla del Pla de Manteniment per a les conduccions de la xarxa d’abastament

Percentatge de recollida

selectiva %

o Quantitat de Residus abocats a l’abocador.

o Quantitat de residus recuperats amb la recollida selectiva d’envasos, vidre i paper.

o Quantitat de Matèria Orgànica recollida selectivament i compostada.

Gestió Ciutadana %

o Grau de conformitat dels usuaris dels equipaments municipals respecte a les accions a realitzar

o Nombre de publicacions realitzades amb el propòsit d’informar a la població.

o Grau de compromís dels usuaris dels equipaments municipals

o Grau de confort dels usuaris dels equipaments amb relació amb la temperatura mitjana

o Nombre de persones que col·laboren a les sessions de participació, campanyes, actes i grups de

treball relacionats amb les accions.

o Nombre de usuaris dels equipaments municipals

o Grau de satisfacció dels usuaris dels equipaments (polisportiu, piscina, casals, ajuntament)

Mobilitat Ciutadana

o Parc de Bicicletes

o Parc mòbil de cotxes elèctrics

o Grau de satisfacció de vianants i usuaris de bicicletes sobre vies i infrastructures.

Taula 36. Resum d’Indicadors de Seguiment


105

DESCRIPCIÓ DELS INDICADORS

o EMISSIONS DE GEH TOTALS, per seguir si es compleix la reducció del 20% respecte l’any

de referència: Sumatori de les emissions calculades a partir dels consums detectats dels

diferents combustibles al municipi. Aquestes dades s’obtenen a partir de les facturacions

consultades anualment per font energètica (elèctrica, GN, GLP o CL). Les dades dels Factors

d’Emissió els facilita la Diputació de Barcelona calculats per a cada any.

Fórmules: Emissions de GEH (CO2 equiv.) totals

= Suma (d’Emissions per Sectors) –dades proporcionades per la Diputació de Barcelona-

Emissions de GEH (CO2 equiv.) totals per càpita = Emissions de GEH (CO2 equiv.) totals / Nombre d’Habitants del Municipi

Emissions de GEH (CO2 equiv.) dels equipaments municipals = Suma (d’Emissions anuals per equipament i energia consumida multiplicats pels factors d’emissió corresponents a l’any i

la font consumida)

Emissions de GEH per sectors Emissions dels equipaments municipals

Any

Prim

ari

Indú

stria

Ser

veis

Dom

èstic

Tran

spor

t Nombre

d’habitants

Adm

inis

traci

ó

Cen

tres

Edu

catiu

s

Cen

tres

Esp

ortiu

s

Enl

lum

enat

Altr

es ..

.

• Factors de Conversió a tones equivalents de petroli: 1 tep = 4.19x1010 Joules = 1.16 x 104 kWh = 1x107 kcal

EE 0.086 tep/MWh Fuel-oil 0.96 tep/t Benzines 1.07 tep/t Gas-oil 1.035 tep/t GLP 1.13 tep/t GN 0.09 tep/Gcal PCS

Fotovoltàica 0.086 tep/MWh Biomasa 0.378 tep/MWh RSU 0.346 tep/MWh Eòlica 0.086 tep/MWh

Taula 37. Taula de presentació de les dades pel càlcul de les emissions de GEH totals

FONTS PEL CÀLCUL:

Diputació de Barcelona

Facturació

PERIODICITAT Anual

UNITATS

Tn CO2 equiv. / habitant

TENDÈNCIA DESITJADA

Manteniment / Disminució


106

A partir de dades i les consideracions per avaluar les emissions proporcionades per la Diputació

de Barcelona –DIBA-, es pot obtenir informació d’Emissions de GEH per sectors (Primari,

Indústria, Serveis, Domèstic, Transport, Cicle de l’Aigua i Tractament i Gestió de residus), en

taules com les presentades dins del Pla i als annexos. A partir de rebuts de les diferents

companyies distribuïdores d’electricitat, gas natural, i combustibles líquids es poden obtenir les

dades de consum; amb aquestes dades i fent una conversió amb factors de conversió de

referència (DIBA) s’obtenen les emissions de CO2 associades. També a partir d’aquestes dades

es poden calcular les emissions relacionades amb el cicle de l’aigua.

A partir de les dades de l’Agencia de Residus i el Consell Comarcal de l’Anoia es poden recollir

les dades relacionades a la gestió de residus (tn que es destinen a cada tipus de tractament,

consum de combustible per a les operacions de recollida... ).

o CONSUM FINAL D’ENERGIA A NIVELL MUNICIPAL: Aquest és un indicador clàssic que

sempre s'utilitzava com a indicador del grau de desenvolupament, de riquesa, dels municipis i,

per tant, com més elevat era, millor; com més consum d'energia per habitant, més prosperitat,

etc. Des del punt de vista de la sostenibilitat és un indicador que ha de tenir una tendència

contrària a la considerada tradicionalment per a un mateix nivell de desenvolupament econòmic.

En la situació actual, aquesta tendència hauria de ser de disminució induïda per una major

eficiència fins a un mínim considerat, i a partir d'aquest, tendir al manteniment de les taxes de

consum.

Mesura del consum final d'energia considerant els diferents tipus d'energia consumits al municipi:

energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL)

i energies de producció local (EPL). L'indicador s'expressa en tep (tones equivalents de

petroli)/habitant i any i kWh/habitant i any. Pel càlcul, de les energies de producció local, només

es considera l'energia solar que no s'incorpora a la xarxa elèctrica.

Fórmula:

Consum Energia

Elèctrica

Consum Gas

Natural

Consum Gasos

Liquats del

Petroli

Consum

Combustibles

Líquids

Energia de

Producció Local Any Habitants

kWh tep KWh tep Tn tep Tn tep KWh tep

Taula 38. Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum total d’energia municipal


107

Mentre no es disposi de dades municipals de consum de combustibles líquids (CL) i gasos liquats

del petroli (GLP) es proposa sol·licitar els consums energètics provincials a la Direcció General

d'Energia del Departament d'Indústria i Energia. A partir de l'extrapolació poblacional d'aquestes

dades es podrà disposar d'una aproximació del consum energètic del municipi.

FONTS PEL CÀLCUL: Empreses

responsables dels diferents serveis

energètics.

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

tep/habitant i any



o INTENSITAT ENERGÈTICA MUNICIPAL: Aproximació a l'eficiència energètica de l'economia

local, a partir de determinar el consum total d'energia en relació al producte interior brut (PIB) del

municipi. Aquest indicador es complementa amb l'anterior i relaciona el consum total d'energia

municipal amb el seu PIB. El seu objectiu és aprofundir en el coneixement del funcionament del

municipi i sobretot en l'eficiència que s'aconsegueix en la utilització de l'energia per a la producció

de béns econòmics.

Fórmula:

Any Consum Total calculat PIB

Taula 39. Taula de presentació de les dades pel càlcul de la intensitat energètica municipal


108

FONTS

Consum d'energia:

empreses responsables dels

diferents serveis energètics

Les aproximacions al PIB municipal:

-IDESCAT

-Institut d'estudis municipals

-Àrea de promoció econòmica de

l'ajuntament

-Diputació de Barcelona

PERIODICITAT

Anual i quinquennal

UNITATS

kWh/€.


Curt, mitjà i llarg

o ABASTAMENT D’AIGÜES MUNICIPALS: Avalua el consum d'aigua que prové de la xarxa de

subministrament municipal, així com les pèrdues registrades a la xarxa de distribució. Es

considera el consum total dels sectors domèstic i industrial i dels equipaments i serveis

municipals.

L'aigua és un recurs molt escàs, sobretot en els països mediterranis, per tant, és important fer

una avaluació general de tot el cicle de l'aigua. Per això, en aquest sistema municipal

d'indicadors de sostenibilitat, hi ha quatre indicadors que pretenen donar una visió àmplia del flux

de l'aigua.

Amb aquest primer, abastament d'aigua municipal, s'avalua el funcionament de la xarxa de

proveïment i el consum d'aigua pels diferents sectors: domèstic, industrial i municipal. Tot i que

l'aigua que es consumeix en un municipi no té només l'origen en l'aigua subministrada per la

xarxa municipal, ja que hi ha moltes captacions privades i altres subministraments que no són de

gestió municipal, això no s'ha tingut en compte per a aquest indicador.

El que es vol reflectir és el consum d'aigua de gestió pública, i també ressaltar les pèrdues que,

sovint, hi ha a la xarxa d'abastament, per tal de fomentar la millora de les infrastructures com a

instrument molt vàlid per obtenir un estalvi important.

Fórmula:


109

Any Població Total

Consum Industrial (m3)

Consum de serveis i equipaments municipals (m3)

Consum Domèstic (m3)

Consum Comercial (m3)

Pèrdues de la xarxa de distribució (m3)

Totals (l/ hab i dia)

Any Consum elèctric per bombeig d’aigua Quantitat d’aigua de bombeig (m3)

Taula 40. Taules de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic associat a

l’abastament d’aigua al municipi

FONTS

Servei gestor de l'abastament d'aigua municipal

Agència Catalana de l'Aigua

PERIODICITAT

Mensual i anual

UNITATS

l/habitant i dia



o RECUPERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS: La producció de residus és un dels principals

problemes ambientals i de gestió dels sistemes urbans. Per això és molt important conèixer i

avaluar-ne tot el cicle, des de la producció al destí final, tenint en compte les diferents etapes i els

diferents aspectes associats, incidència econòmica, possibilitat d'aprofitament com a recurs,

implicació social, etc.

Amb aquest indicador es tracta de posar de manifest la importància de la recuperació dels

residus municipals, considerant també la transcendència de reduir-ne la producció. D'aquesta

manera es valoren, per una banda, els esforços en la promoció de sistemes de recuperació de


110

residus i, per una altra banda, la resposta dels ciutadans i la implicació social en el suport de

processos que representen un avenç real cap a models més sostenibles.

Calcula el percentatge de residus municipals de gestió pública recuperats respecte al total de

residus municipals produïts. Es considera un residu recuperat aquell que a partir d'un conjunt

d'operacions (reciclatge, reutilització, compostatge) torna a ser aprofitat, totalment o parcialment.

En el càlcul d'aquest indicador, també s'inclouen els residus gestionats a la deixalleria.

Fórmula:

Tones de residus municipals recuperats

Any Tones de residus municipals produïts Vidre Paper Envasos

Matèria Orgànica

Taula 41. Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic relacionat amb le

gestió dels residus municipals

FONTS

Ajuntament, Diputació de Barcelona,

EMTRSH i Junta de Residus.

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

%


Augment

o DESPLAÇAMENTS I MOBILITAT DE LA POBLACIÓ: Permet conèixer el tipus i l'estructura de

la mobilitat interna i externa del municipi, avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle

privat.

La mobilitat interna i externa s'avalua a partir d'enquestes municipals de mobilitat. A manca

d'aquestes enquestes s'obtindran les dades de les enquestes de mobilitat obligada (EMO) de

l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). La principal característica de l'actual model de

mobilitat és l'ús massiu del vehicle privat. Aquest model de mobilitat té una clara repercussió

sobre la qualitat de vida dels ciutadans (soroll, contaminació atmosfèrica, inseguretat viària,


111

ocupació pels vehicles de l'espai públic, etc.), sobre el consum total d'energia (elevat consum de

combustibles líquids), sobre la implantació d'infraestructures viàries (fragmentació del territori,

pèrdua d'hàbitats naturals). Factors que, en el seu conjunt, condicionen la sostenibilitat del model

actual de mobilitat.

Aquest indicador permet avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat respecte al

total de desplaçaments realitzats, i considera tant els desplaçaments interns com externs del

municipi. Així, la redefinició del model de mobilitat s'ha d'abordar des de l'àmbit municipal, però

també a través d'una estratègia supramunicipal (regional o de país).

No obstant això, el paper de les ciutats és clau per aconseguir una mobilitat més sostenible. En

aquest sentit cal impulsar actuacions municipals encaminades a reduir l'ús del vehicle privat,

potenciar el transport públic i afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Fórmula:

Habitants Parc Mòbil Parc Bicicletes Transport Públic

Any Nombre d’habitants

Desplaçaments estimats per

càpita

Nombre vehicles

desplaçaments estimat per

vehicle privat

Nombre de bicicletes

(enquesta)

desplaçaments estimat

Nombre de desplaçaments

Distància recorreguda

Taula 42. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana

FONTS

IDESCAT

Enquestes de mobilitat urbana

PERIODICITAT

Quinquennal

UNITATS

%


Disminució


112

o CARRERS DE PRIORITAT PELS VIANANTS: Avalua la superfície de vials urbans amb alguna

mesura de moderació de la circulació (zona per a vianants, zona de prioritat invertida, zona 30)

respecte a la superfície total de la xarxa viària urbana.

Fórmula:

FONTS

Ajuntament

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

%


Augment

Aquest indicador complementa l'anterior i, de manera finalista, determina la importància que,

estructuralment, té l'espai pels vianants a les ciutats i pobles.

L'indicador avalua el percentatge de carrers urbans on hi ha alguna mesura de moderació de

la circulació (àrees de vianants, prioritat invertida, zones 30) amb l'objectiu específic de

regular el trànsit de vehicles a favor dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

o PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIES RENOVABLES: Avalua el nivell d'autoabastament local

amb fonts energètiques renovables i sostenibles. Pel càlcul de l'indicador es consideren

energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar i la minihidràulica. La utilització dels recursos

propis es considera un dels principis bàsics de sostenibilitat, sempre amb la premissa

d'aprofitar els recursos naturals de manera eficient.

Pel que fa a l'energia, aquests principis de sostenibilitat es concreten a augmentar l'ús, dins el

balanç energètic municipal, de les energies renovables i sostenibles.

L'indicador considera l'energia eòlica, la solar i la minihidràulica com a fonts renovables i amb

un baix impacte sobre el medi ambient. Així, pel càlcul d'aquest indicador, s'exclou la

producció energètica a partir dels processos de combustió de biomassa, ja que no es

consideren energies netes a causa de l'emissió de CO2 a l'atmosfera. També cal precisar


113

que la producció d'energia minihidràulica es considera una font renovable i sostenible sempre

que es desenvolupi sense causar un impacte significatiu al medi ambient (manteniment de

cabals ecològics als cursos fluvials).

Malgrat algunes experiències municipals de foment de les energies renovables, necessàries

principalment per al paper exemplificador de l'administració en el procés de la sostenibilitat, el

pes específic d'aquestes energies dins el balanç energètic és insignificant. Per assolir una

estratègia energètica sostenible cal invertir en energies renovables i promoure'n l'ús amb

decisió.

Fórmula:

Any

Potencia

d’energia fotovoltàica

instal·lada per

habitant (W/hab)

Superfície

de Pannells

Solars instal·lats

(m2)

Índex de

producció energètica

Total vs. Consum

energètic total (%)

Producció

local d’energies

renovables per

habitant (kWh/hab)

Grau

d’abastament amb energies

renovables respecte al

consum total (EE) (%)

Percentatge

de prod. Local d’EE

Fotovoltàica del total de

E. Renovables

(%)

Percentatge


Eòlica del total de E.

Renovables (%)

Percentatge


Biomasa del total de

E. Renovables

(%)

Percentatge


geotèrmica del total de

E. Renovables

(%)

Taula 43. taula de presentació de les dades pel control de la producció local d’energia

FONTS

Productors d'energies renovables.

Ajuntaments

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

kWh/habitant i any


Augment


114

o PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN PROCESSOS DE SOSTENIBILITAT: El

desenvolupament sostenible és un procés que es fonamenta en la implicació de tots els

ciutadans. L'indicador avalua els diferents instruments de participació ciutadana en processos

de sostenibilitat i determina la seva vitalitat a partir del nombre anual de reunions.

Com a mecanismes de participació ciutadana es consideren tots els que es formulen a partir

d'òrgans regulats i amb una certa perdurabilitat. Així, l'indicador inclou els consells de medi

ambient i sostenibilitat, els fòrums ambientals, les comissions de treball i d'altres mecanismes

de participació ciutadana en processos de sostenibilitat.

A partir dels subindicadors complementaris s'avalua la representativitat dels principals agents

socials i econòmics en els òrgans de participació ciutadana establerts i també la implicació o

incidència d'aquests òrgans en la presa de decisions del municipi. En conjunt, es tracta

d'afavorir la màxima representativitat social d'aquests òrgans de participació i assolir un

model participatiu proactiu i de decisió, on les propostes sorgides i condensades

col·lectivament s'incorporin en les estratègies i actuacions municipals. Pel càlcul cal tenir en

compte el nombre anual de reunions dels òrgans que les organitzen, els participants i els

temes a tractar.

Any Organisme que controla

Tema a tractar Nombre de reunions

Nombre de participants

Taula 44. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana

FONTS

Ajuntament

PERIODICITAT

Anual

UNITATS

Nre. reunions/any


Existència de periodicitat en les reunions


115

o PROCÉS D‘INCORPORACIÓ DE SISTEMES DE PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIES RENOVABLES: S’han d’avaluar les diferents opcions possibles per a la generació d’energia

(Energia Eòlica, Energia Solar Tèrmica i Fotovoltàica, Biomasa, etc...). En general es poden

resumir les actuacions encaminades a la producció local d’energia segons les actuacions

siguin a nivell municipal o privat i per tant els indicadors a controlar són:

Any Empreses que

ofereixen servei

Servei que

s’ofereix

Persones

Interessades

Sol·licituds de

llicències d’obra

Grau de

conformitat dels

usuaris

Taula 45. Taula de presentació del seguiment del procés d’incorporació de tecnologies renovables

al municipi

Quantitat d’energia elèctrica generada per plaques solars fotovoltàiques a nivell municipal i

particular. Aquestes dades es calcularan a partir d’un inventari de plaques solars municipals

que pot resumir-se en la següent taula:

Nombre

d’instal·lació

Any

d’instal·lació

Propietari

i Empresa

Característiques

de la instal·lació

Potència

Connectada a la xarxa

Nombre de

plaques instal·lades

Preu

del kWh

Quantitat de

kWh generats a l’any

Emissions no

emeses a l’atmosfera

1

2

Taula 46. Taula de presentació del Inventari de Plaques Solars Fotovoltàiques instal·lades al

municipi

o GESTIÓ CIUTADANA: Els diferents controls relacionats amb la gestió ciutadana ens donaran

uns indicadors qualitatius del procés participatiu i del treball realitzat per l’ajuntament, així com

també del grau de compromís, el grau de satisfacció i el grau d’interès que la població i la

mateixa administració tenen al respecte del Pla d’Acció.

Un llistat de indicadors a tenir en compte es el següent:


116

Indicador Municipal

Any nombre de publicacions informatives

persones que demanen informació

nombre de sessions informatives

participació en les sessions

Indicador a Nivell Equipaments Municipals

Any tipus d'equipament

nombre d'empleats

superfície útil de l'equipament

nombre d'usuaris

horaris de servei

accions a realitzar

grau de compromís dels empleats amb les normes

grau de conformitat amb les accions

grau de satisfacció dels usuaris de l'equipament

Taula 47. Taula de presentació dels indicadors qualitatius de la gestió ciutadana

o TAULES DE PRESENTACIÓ DE LA FACTURACIÓ MUNICIPAL: Les dades a tenir en compte a

l’hora de fer l’inventari energètic s’han d’endreçar per seguir el control de forma sistemàtica i

eficient, per tant es convenient l’ús de Taules de Càlcul en format Excel o Bases de Dates tipus

Access. La Diputació de Barcelona ha facilitat per aquest estudi un format amb el qual es recullen

totes les dades necessàries per als consums d’energia elèctrica de l’enllumenat i els

equipaments.

Durant l’Auditoria Energètica dels diferents equipaments a l’Annex s’ha presentat la Taula de

Consums Energètic Municipals, amb la qual s’ha recollit la facturació dels anys 2005 al 2007 dels

diferents combustibles (EE, CL, GN ) amb el qual s’aconsella recollir la informació dels següents

anys. Posteriorment s’arriba a obtenir les taules descriptives i les emissions de GEH dels

equipaments municipals, les mateixes també es troben als Annexos.

o TAULA DE MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS: Amb aquestes taules es pretén fer una

vigilància adequada i eficient dels equipaments per advertir amb anterioritat canvis o accions de

conservació que s’hagin d’efectuar, així com canvis de bombetes, control de fuites, programació

de feines de manteniment, control dels termòstats i els sistemes de calefacció de les

instal·lacions etc.


117

Segons l’equipament és necessari controlar diferents elements, per tant en el següent llistat es

resumeixen alguns indicadors característics. Es recomana però, adaptar a cada equipament la

plantilla de control.

Equipament Municipal

Periodicitat de la vigilància Data de vigilància

Responsable del ajuntament Empresa que realitza la vigilància (si es

necessari)

Responsable de la vigilància Contacte

Data anterior de vigilància Necessitats previstes de manteniment

Descripció de les feines de manteniment

realitzades

Hores i Material utilitzat

Comentaris Previsió de feines pel pròxim control Taula 48. Taula de presentació de la vigilància als equipaments municipals

10.4. Model d’informe de seguiment per a presentació davant de la Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea

D’acord amb la informació adquirida durant el procés de redacció del Pla d’Acció de l’Energia Sostenible

el següent document sintetitza les dades obtingudes i els càlculs realitzats, així com també la valoració

de les accions encaminades a reduir al Municipi de Sant Martí de Tous les emissions de gasos efecte

d’hivernacle.


118

Basic Information City/Town (Poble): Sant Martí de Tous Country (País): Spain Number on inhabitants (Nombre d’habitants): 1147 Contact person (Persona de contacte): David Alquezar Function (Funció): Major Organisation (Organisme): Ajuntament de Sant Martí de Tous Email (correu electrònic): [email protected] Tel: 93.809.60.02 1) Title of the sustainable Energy Action Plan (Títol del Pla d’acció de l’energía sostenible) PLA D’ACCIÓ DE LES ENERGIES SOSTENIBLES DE SANT MARTÍ DE TOUS

SANT MARTÍ DE TOUS’ SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

Date of Formal approval: ________________ Authority approving the plan: Ajuntament de Sant Martí de Tous (Data de aprovació formal) (Autoritat que aprova el pla) 2) Time frame of the sustainable energy action Plan From 2005 to 2020 (Calendari del Pla d’acció de l’energia sostenible) 3) Overall CO2 reduction target 20% by 2020 (Objectiu de reducció de CO2 general)

mailto:[email protected]


119

4) Vision of the local authority (please include priority areas of action and main trends and challenges) (Visió de l’autoritat local- incloure les àrees prioritàries d’actuació i les principals tendències i reptes) Les línies d’actuació que descriu el PAES de St. Martí de Tous, s’encaren en aquells sectors on actualment les emissions de CO2 tenen un valor més destacable

i alhora un potencial de reducció més important. Així doncs, es considera prioritari plantejar mesures a nivell domèstic, tant pel que fa a consum elèctric com a

consum de combustibles (calefacció i transport), a nivell d’enllumenat públic, amb la incorporació de bombetes de baix consum, en la gestió de residus, reduint

l’aport de residus a l’abocador amb la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica i a la instal·lació de panells fotovoltàics per a la producció

d’energia. També es dona una especial importància a totes aquelles mesures que afecten directament als equipaments públics i per tant a l’Ajuntament, a partir

de les observacions fetes durant les auditories energètiques; en aquest cas s’incorporen plans de bones pràctiques ambientals, millores en els aïllaments dels

edificis, canvis d’enllumenat...entre altres.

The action lines described for the PAES from Sant Martí de Tous are aim to those sectors where, from one hand and nowadays, the CO2 emissions are more important than the emissions from other sectors, and on the other hand, is easier to reduce those emissions. Therefore, it is a priority to develop measures in the domestic sector such as control the electrical consumption and the fuel consumption (from heating and transport)and in the public sectors, specially in: The public lighting, changing the actual bulbs for bulbs of low consumption; Waste management, reducing the amount of waste carried to the dump (this reduction is possible due to the implantation of the selective collection of the organic waste); And finally the solar panels’ installation to produce energy. As well as the other measures are important all that ones based on the energetic auditing, and focused on the public buildings and equipments, specially in the Town Hall. On that buildings will be changed the isolation system, the lightening system,…. 5) Organisational and financial aspects (aspectes organitzatius i financers): Coordination and organisational structures created/assigned (estructures organitzatives i de coordinació creades o assignades) Ajuntament de Sant Martí de Tous

Staff capacity allocated (Personal assignat) Preparation: 3,5 person. Implementation: 0,5 person.


120

Involvement of stakeholders and citizens (Participació dels interessats i els ciutadans) Preparation: reunions amb regidors de l’ajuntament i un tècnic en temes energètics. Implementació: distribució documetn divulgatiu a la població.

Preparation: meetings with town councillors of the town council and a technician in energetic subjects. Implementation: distribution informative document in

the population.

Overall budget of the sustainable energy action plan (Pressupost Global del pla d’acció de l’energia sostenible): 1.020.100 €

Foreseen financing sources for the investments within your action plan (Fonts de financiació previstes per a les inversions dins del seu pla d’acció) Sant Martí de Tous Council budget , european funds, spanish and catalan government funds.

Planned measures for monitoring and follow up (mesures previstes per al control i el seguiment) Implementation report every second year and the indicators developed by “Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”

6) Key results of the Baseline Emissions Inventory (Principals resultants de l’inventari d’emissions)

Base year (Any base): 2005 Latest CO2 inventory year (if different than the base year) (Any d’inventari més recent de CO2- en el cas de ser diferent a la del any base): 2007


121

A. Final energy consumption and corresponding CO2 emissions (Consum d’energia final i emissions corresponents):

FINAL ENERGY CONSUMPTION (GWh) fossil fuels

CATEGORY Electrity

Heat from CHP and district heating/cooling (1)

gaseous (natural gas, ...)

liquid (fuel oil, gasoline ...)

solid (coal, lignite, ...)

biomass /biofuels

Locally generated renewable heat/cooling (solar)

Total

CO2 emissions (kt)

Municipal building and facilities 0,154 0,000 0,000 0,070 0,000 0,000 0,000 0,224 94,917

Private and public buildings and facilities for services (excluding municipal building and facilities) 0,739 0,000 0,000 0,124 0,000 0,000 0,000 0,863 483,381 Residential buildings 1,583 0,000 1,454 0,384 0,000 3,420 1.131,482 Municipal public lighting 0,203 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,203 97,680 Industries (excluiding industry part of EU Emission trading Subtotal buildings, facilities and industry 2,679 0,000 1,454 0,577 0,000 0,000 0,000 4,710 1.807,460 Road transportation: Municipal Fleet 0,000 0,000 0,000 0,051 0,000 0,000 0,000 0,051 13,078 : Public Transport 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 : Private & comercial transport 0,000 0,000 0,000 8,309 0,000 0,000 0,000 8,309 2.212,827 Subtotal Transports 0,000 0,000 0,000 8,360 0,000 0,000 0,000 8,360 2.225,905 Other emission sources 379,557 Total 2,679 0,000 1,454 8,937 0,000 0,000 0,000 13,070 4.412,922 Target (as least 20% CO2 emissions reduction) 882.58 (1) This includes all heat/cooling delivered as a commodity to final endusers, from district heating, CHP plants, or (if applicable) industrial heat/steam, within the boundaries of the municipality


122

Municipal green electricity purchases (if any) [GWh]: Emission factor of imported electricity [kT CO2/GWh] 481

Emissions due to electricity imports [kT CO2] 1.288,421

B. Local electricity production and corresponding CO2 emissions (Producción Local d’electricitat i les seves emissions) There is not local electricity production.

Inputs to local electricity generation [GWh]

fossil fuels biomass local electricity generation (excluding ETS plants, and all plants/units > 20 MW)

locally generatd electricity [GWh] heat/steam gaseous

(natural gas...)

liquid (fuel-oil, gasoline..)


renewable (others than biomass)

Waste (biomass excl)

CO2 emissions electricity [kt CO2]

Wind farm PVs CHPs ... Total Imported electricity (balance of imports/exports) [GWh] Emission factor for final consumption of

electricity [kt CO2/GWh]: Total emissions attributed to final electricity consumption [kt CO2]:

Final electricity consumption - locally generated electricity (emissions due to local generation + indirect emissions due to electricity imports) / Total electricity final cinsumption


123

C. Local heating / Cooling generation and corresponding CO2 emissions (Generació locals de calefacció/refrigeració i les emissions de CO2 corresponents)

There is not local heating/cooling generation.

Inputs to local heat/cooling generation [GWh]

fossil fuels Local heat / cooling generation

Locally generated heat/cooling [GWh]

gaseous (natural gas...)

liquid (fuel-oil, gasoline..)


Biomass

renewable (others than biomass)

Waste (biomass excl) Other

CO2 emissions heat/cooling [kt CO2]

Waste incineration plant District heating plant CHPs ... Total

Imported heat / cooling (balance of im ports/exports) [GWh]

Emission factor of imported heat/cooling (if any) [kt CO2/GWh]:

Emissions due to heat imports [kt CO2]:

Final heat consumption - locally generated heat

Emission factor for final consumption of heat/cooling [kt CO2/GWh]:

total emissions atributed to final consumptioin of heat/cooling [kt CO2]:

(Emissions due total generation + indirect emissions due to heat imports) / Total heat final consumption


124

7) Key elements of the sustainable energy action plan (Elements clau del pla d’acció d’energies sostenibles)

Sector

Energy saving target per sector [GWh]

CO2 reduction target per sector [Tn]

Accions clau / mesures Key actions / measures

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd parties)

Implementation [start/end time]

Estimated cost (per measure)

Expected CO2 reductin (per measure) Tn Co2/year

Building and facilities: Incorporació de llums de baix consum als 2 edificis de l'escola, amb sensors de moviment per a llocs determinats.

Introduction of low lights at the 2 school buildings. Movement sensors will be placed in concrete areas/spaces.

Ajuntament de Sant Martí de Tous mid-long term 3.000,00 € 45,00

Incorporació de tancaments d'alumini i vidre doble per a portes i finestres.

Introduction of aluminium closures and doble sized glass for doors and windows.


Persianes tipus screen pels espais de l'escola que ho requereixen.

Screen styled blinds for the school areas that require it.


Utilització adequada de termostats dins els diferents espais de l'escola.

Proper use of thermostats inside the diferent school areas.


Recol·lecció d'aigua de pluja per a rec de les zones verdes del poliesportiu.

Rain water collection to water the green areas of the sport centre.


Municipal buildings

332,08

Reconstrucció de les instal·lacions annexes al poliesportiu i piscina tenint en compte el CTE.

Reconstruction of the facilities next to the sport centre and the swimming pool taking into account the CTE.

Ajuntament de Sant Martí de Tous short term 5,24


125

Ampliació i millora de l'escola.

Enlargement and improvement of the school.


Municipl infrastructure

Manteniment de les canonades d'aigua i sistema d'impulsió.

Maintenance of the water pipes and its impulsion system.

Ajuntament de Sant Martí de Tous mid-long term 500,00 € 4,87

Canvi de làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi d'alta pressió.

Exchange of the old mercury vapor lamps for the new sodium high pressure lamps.

Ajuntament de Sant Martí de Tous short term 6.000,00 € 51,03

Municipal public lighting

Control de la il·luminació amb un rellotge astral, detectors de calor o temporitzadors.

Lighting control with an astral clock, heat detectors or timers.


Private and public buildings and facilities for service

Distribució de bombetes de baix consum a les llars.

Distribution of low consumptionin bulbs at homes.


Residential buildings

Canvi de les calderes domèstiques convencionals per calderes de condensació més eficients. Incentius de reducció de taxes.

Change of the conventional domestic boilers for mre efficient boilers of condensation. Incentives of reduction in rates.


Industry and SMEs:

Transportation:

Municipal fleet

Canvi del vehicle municipal per un d'elèctric o híbrid.

Change of the municipal vehicle for an electric or hybrid one.


Public transport

291,70


126

Private and comercial transport

Al menys un 30% del parc mòbil energèticament més eficient (vehicles híbrids o elèctrics); com a incentiu l'Ajuntament rpoposa rebaixes en les taxes associades a aquests vehicles

At least 30% of the fleet more energy efficient (electric or hybrid vehicles), as incentive to the City Council proposes cuts in the rates associated with these vehicles


Local energy production: Instal·lació de plaques solars fotovoltàiques a la coberta de la Nau de l'Ajuntament.

Solar panels' installation at the roof of the Town Hall


Instal·lació de plaques solars fotovoltàiques a les cobertes aptes dels diferents equipaments municipals.

Solar panels' installation at the roof of the different municipal facilities.


Instal·lació de plaques fotovoltàiques en les naus industrials que tenen una estructura que ho permet.

Installation of solar panels' in the industrial plants that have a structure that allows it.


Instal·lació de plaques fotovoltàiques en les llars que tenen una estructura que ho permet.

Installation of solar panels' in the houses that have a structure that allows it.


Using RES

Promoció a nivel municipal i privat d'instal·lacions d'horts solars, dins del Pla de Inversions d'Energías Renovables i Netes

Installation of solar panels' in the municipal or private terrain

Ajuntament de Sant Martí de Tous mid-long term 15.000,00 € 53

CHP and district heating and cooling 228,06 Land use planning:


127

Strategic urban planning Potenciar la mobilitat en bicicleta dins el nucli urbà, creant zones d'aparcament per aquests vehicle.

To foster the cycling mobilty in the urban centre, creating park areas where locking this bicycles.

Ajuntament de Sant Martí de Tous mid-long term 1.600,00 € x

Transport / mobility planning

Creació de vies peatonals per reduir la mobilitat en cotxe dins el municipi.

Creation of pedestrian ways to reduce the car mobility in town.

Ajuntament de Sant Martí de Tous mid-long term

Standars for refurbishment and new developtemnt

Public procurement of products and services: Energy efficiency requirements/standars Renewable energy requirements/ standars Working with the citizens and stakeholders: advisory services

Financial support and grants

Reducció de taxes i agilització dels tràmits per a la instal·lació d'energies renovables a les llars, granges, comerços i indústries.

Reduction in rates for the installation of renewable energies in the homes, farms, trades and industries...

Ajuntament de Sant Martí de Tous mid-long term

Participació ciutadana: Taules sectorials de l'energia i del medi ambient.

Citizenship participation:Meetings with the energic area specialists'.

Ajuntament de Sant Martí de Tous short term

Awareness raising and localnetworking

11,01

Divulgació d'oportunitats financeres per a la instal·lació d'energies renovables a la llar.

Disclosure of financial opportunities to install renewable energy in the house.

Ajuntament de Sant Martí de Tous short term 500,00 €


128

Jornades de conscienciació ciutadana.

Citizenship awareness' meetings.


Implantació de programes de bones pràctiques ambientals als equipaments municipals (Ajuntament,escola, poliesportiu...).

Implementation of a well organized environmental programm.


Training and education

Obtenció del certificat d'escola verda pel centre educatiu.

Obtainance of the Green School certificate.


Other

Waste management 21,61

Implantació de la recollida selectiva de la FORM.

Implementation selective collection of the organic waste.


Total 884,46


129

INDEX DE TAULES Taula 1. Creixement poblacional ......................................................................................................... 9

Taula 2. Distribució de la població ...................................................................................................... 10

Taula 3. Distribució de les activitats econòmiques segons tipus d’activitat ........................................ 12

Taula 4. Descripció de la conca hidrogràfica de Sant Martí de Tous ................................................... 15

Taula 5. Característiques de l’embassament de Tous .......................................................................... 15

Taula 6. Principals característiques dels elements hidrològics de Sant Martí de Tous ........................ 16

Taula 7. Valors de vulnerabilitat i capacitat per la zona de Sant Martí de Tous segons la cartografia del

DMAH. .................................................................................................................................................. 21

Taula 8. Límit d’immissió de soroll establerts a l’annex 3 de la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció

contra la contaminació acústica. ............................................................................................................ 22

Taula 9. Consums Energètics Municipals per Sectors i Fonts .............................................................. 29

Taula 10. Consum Energètic Total Municipal ......................................................................................... 30

Taula 11. Consum d’energia elèctrica al municipi. ................................................................................ 32

Taula 12. Consums de gas natural canalitzat ..................................................................................... 33

Taula 13. Consum de GLP al municipi ................................................................................................. 34

Taula 14. Consums de CL al municipi .................................................................................................. 35

Taula 15. Resum de consums dels equipaments municipals ............................................................... 37

Taula 16. Consum Elèctric dels equipaments municipals ..................................................................... 38

Taula 17. Consums de Combustibles dels equipaments municipals .................................................... 40

Taula 18. Consums associats al cicle de l’aigua .................................................................................... 43

Taula 19. Dades de la Recollida Selectiva a Sant Martí de Tous .......................................................... 45

Taula 20. Consums associats a la gestió de residus ............................................................................ 45

Taula 21. Evolució de la Recollida Selectiva al municipi ....................................................................... 46

Taula 22. Emissions totals del municipi ................................................................................................ 48

Taula 23. Emissions dels equipaments municipals per tipologies ......................................................... 49

Taula 24. Comparativa amb els “Ratis de Referència” de consums dels equipaments ........................ 52

Taula 25. Emissions dels equipaments municipals per sectors ............................................................ 53

Taula 26. Emissions dels equipament municipals per fonts (any 2005 i 2007) ..................................... 54

Taula 27. Emissions associades al cicle de l’aigua ............................................................................... 55

Taula 28. Emissions ligades a la gestió de residus ................................................................................ 56

Taula 29. Emissions associades a la movilitat ...................................................................................... 58

Taula 30. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible ............................ 60

Taula 31. Anàlisi de les accions a realitzar ............................................................................................ 61

Taula 32. Taula resum operatiu del pla d’acció .................................................................................... 84

Taula 33. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació ................................................................. 94


130

Taula 34. Resum d’Indicadors de Seguiment ......................................................................................... 98

Taula 35. Resum pel planejament de les accions corresponents al Pla d'Acció de l'Energia

Sostenible .............................................................................................................................................. 99

Taula 36. Taula de presentació de les dades pel càlcul de les emissions de GEH totals ................... 104

Taula 37. Taula de presentació de les dades pel càlcul del consum total d’energia municipal ............ 105

Taula 38. Taula de presentació de les dades pel càlcul de la intensitat energètica municipal ........... 106

Taula 39. Taules de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic associat a l’abastament

d’aigua al municipi ................................................................................................................................ 107

Taula 40. Taules de presentació de les dades pel càlcul del consum energètic relacionat amb le gestió

dels residus municipals ........................................................................................................................ 109

Taula 41. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana ............ 110

Taula 42. Taula de presentació de les dades pel control de la producció local d’energia ................... 111

Taula 43. Taula de presentació de les dades pel control d’indicadors de mobilitat ciutadana ............ 113

Taula 44. Taula de presentació del seguiment del procés d’incorporació de tecnologies renovables al

municipi ................................................................................................................................................. 114

Taula 45. Taula de presentació del Inventari de Plaques Solars Fotovoltàiques instal·lades al

municipi ................................................................................................................................................. 115

Taula 46. Taula de presentació dels indicadors qualitatius de la gestió ciutadana ............................. 115

Taula 47. Taula de presentació de la vigilància als equipaments municipals ..................................... 116

Taula 48. Taula de presentació de la Vigilància dels equipaments municipals ................................... 117


131

INDEX DE GRÀFICS Gràfic 1. Evolució de la població .............................................................................................................. 9

Gràfic 2. Horaris i Rutes del servei de transport públic del Hispano Igualadina ................................... 26

Gràfic 3. Horaris i Rutes del servei de transport públic del Hispano Igualadina ................................... 27

Gràfic 4. Consum Energètic Municipal per Sectors .............................................................................. 29

Gràfic 5. Consums Municipals d’energia per Fonts ............................................................................... 31

Gràfic 6. Consum Energètic Municipal per Fonts (KWh/any)- Anys amb dades senceres .................... 31

Gràfic 7. Consum d’energia elèctrica del municipi ................................................................................. 32

Gràfic 8. Consums de Gas natural canalitzat ........................................................................................ 33

Gràfic 9. Consum de Gases Liquats del Petroli .................................................................................... 34

Gràfic 10. Consums de CL al municipi .................................................................................................. 36

Gràfic 11. Consums elèctrics anuals dels equipaments ........................................................................ 39

Gràfic 12. Consum de Gas-oil a l’Escola .............................................................................................. 41

Gràfic 13. Consum de Combustibles per Equipament Municipal .......................................................... 41

Gràfic 14. Consum Elèctric de l’Enllumenat Municipal .......................................................................... 42

Gràfic 15. Consum d’energia associat al cicle de l’aigua ...................................................................... 44

Gràfic 16. Evolució de la Recollida Selectiva al Municipi ...................................................................... 46

Gràfic 17. Emissions per sectors (any 2005) ....................................................................................... 48

Gràfic 18. Emissions municipals per fonts (any 2005 i 2006) ............................................................... 51

Gràfic 19. Emissions municipals per tipologies (percentatge) .............................................................. 52

Gràfic 20. Emissions dels equipaments municipals per sectors (any 2005 i 2006) .............................. 55

Gràfic 21. Emissions dels equipaments municipals per fonts (Any 2005 i 2007) .................................. 56

Gràfic 22. Emissions associades al cicle de l’aigua .............................................................................. 57

Gràfic 23. Emissions lligades a la gestió de residus ............................................................................. 58

Gràfic 24. Emissions relacionades amb el parc automotor per tipus de combustible ........................... 62

Gràfic 25. Organigrama administratiu de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous ..................................... 64

Gràfic 26. Quantificació de les accions per àmbits d’actuació ............................................................. 102