tardor 2013 l’imo,...núm. 36 | tardor 2013 l'imo compta amb novetats i projectes importants...
TRANSCRIPT
L’IMO, centre de referència en retina
TARDOR 2013
36 REVISTAIMO
L’IMO organitza un congrés internacional de retina | IMO i Càritas Cata-lunya s’alien en un programa benèfic de salut ocular | Nou departament d’estètica oculofacial | Un curs aborda el tractament integral del pacient diabètic | Montserrat Soley, presidenta d’ADC: “La diabetis avança de for-ma lenta i discreta” | L’IMO acull unes jornades sobre baixa visió | Com podem lliurar-nos dels mals hàbits alimentaris
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es
LA
RE
VIS
TA I
MO
1
Més de 300 oftalmòlegs de tot el món van assistir el 7 i 8 de juny al segon congrés internacional de retina organitzat pel Departament de Retina de l'IMO. Entre els po-nents, hi havia els especialistes de més prestigi mundial, els quals van debatre sobre els últims avenços en retina, com ara la recerca per al futur ús de cèl·lules mare en el tractament d'algunes malalties, la cirurgia robòtica, o la visió artificial, entre d'altres. A més, els especialistes en retina de l'IMO van mostrar als seus col·legues les últimes tècniques quirúrgiques, mitjançant una sessió de cirurgia en directe, en què es van retransmetre fins a quatre operacions simultànies.
2
La Fundació IMO acaba de posar en marxa un ambiciós programa benèfic de salut ocular que, amb el nom d'Operació Visió, preveu poder absorbir, en un any, fins a 500 intervencions a persones amb dificultats econòmiques importants i problemes de visió greus. Operació Visió compta amb la participació de l'IMO, com a responsable de l'atenció sanitària dels pacients, i amb Càritas Catalunya per a la selecció, en primera instància, dels candidats a beneficiar-se’n.
14
L'IMO aposta per ampliar els seus tractaments d'estètica i rejoveniment facial amb la creació del departament d'estètica oculofacial, dedicat exclusivament a oferir les millors solucions estètiques per a la part mitja i superior del rostre, amb totes les garanties mèdiques i oftalmològiques. Des del departament, s'ofereixen les tècniques quirúrgiques més avançades, com ara la blefaroplàstia, el lífting migfacial transcon-juntival, el lífting de celles, la cantoplàstia o el lipolifting, així com els tractaments no quirúrgics més nous i eficaços, com la injecció de substàncies de farciment i de toxina botulínica o tractaments de la pell amb làser, entre d'altres.
18
La Unitat de retinopatia diabètica del departament de retina de l'IMO impulsa un curs sobre l'abordatge integral del pacient diabètic, una de les complicacions més comunes del qual és la retinopatia diabètica, primera causa de pèrdua severa de visió en edat laboral als països desenvolupats.
20
Núm. 36 | TARDOR 2013
L'IMO compta amb novetats i projectes importants per als propers mesos, després d'un estiu ple d'activitat, en què ha destacat el congrés de retina el
qual, per segon any, hem organitzat a les nostres instal·lacions. L'aportació dels principals experts mundials en aquest camp ens ha permès realitzar
una reunió de gran nivell, en la qual hem abordat les principals novetats i reptes de l'especialitat. La sessió de cirurgia en directe ha estat una de les
aportacions més destacades del congrés, gràcies a la dificultat dels casos tractats, fent servir tècniques quirúrgiques noves i eficaces i gràcies, també,
a la bona feina de l'equip de quiròfan i d'audiovisuals, que ha fet front amb solvència al gran desafiament tecnològic que suposa retransmetre diverses
operacions de forma simultània.
Després d'aquesta gran trobada, les principals conclusions de la qual resumim en aquesta revista, estem treballant en altres reptes, com l'aposta pel
nou departament d'estètica, centrat en el tractament, tant quirúrgic com no quirúrgic, de problemes estètics o relacionats amb l'edat, o la preparació
d'un curs en el qual, per primera vegada, reunirem diferents professionals relacionats amb el pacient diabètic per estudiar de forma conjunta i coordi-
nada algunes pautes de diagnòstic i tractament d'aquest pacient, un dels problemes més comuns i més greus del qual és la retinopatia diabètica. Per
això, hem convocat endocrinòlegs, educadors en diabetis, metges de família, oftalmòlegs i òptics optometristes, els quals podran compartir ponències
i tallers en unes jornades coordinades per l'especialista en retina de l'IMO, el Dr. Josep García- Arumí i pel professor Rafael Simó, director del Grup de
Recerca en Diabetis i Metabolisme de la Fundació Hospital Vall d'Hebró, coorganitzador del curs.
Finalment, però no menys important, acabem de posar en marxa el programa benèfic de salut ocular Operació Visió, amb el qual, a iniciativa de la
Fundació IMO i en col·laboració amb Càritas Catalunya, volem posar les nostres instal·lacions, tecnologia i personal mèdic i administratiu al servei
de persones els problemes de visió de les quals condicionen el seu dia a dia i agreugen la seva difícil situació socioeconòmica. Creiem que és just
aportar el nostre petit gra de sorra en un entorn de crisi tan apressant com l'actual, i volem fer-ho de la millor manera que sabem: intentant tornar
el màxim grau de visió i de qualitat de vida a les persones que s'apropin a l'Institut. Agraïm l'aportació desinteressada de les empreses proveïdores de
material quirúrgic que han fet possible posar en marxa aquesta iniciativa, així com la col·laboració voluntària de metges i resta de personal de l'IMO
i les donacions que estem rebent d'empreses i particulars a través del web www.operacionvision.es. Esperem, entre tots, poder ajudar a millorar la
vida de moltes persones.
Dr. Borja Corcóstegui
EDITORIAL
SUMARI
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert BuendíaFotografies: Àngel Carbonell
Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:[email protected] Telèfon 93 253 15 00
LA
RE
VIS
TA I
MO
2
CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA
MÉS DE 300 ESPECIALISTES DE TOT EL MÓN DEBATEN A L’IMO SOBRE ELS ÚLTIMS AVENÇOS EN RETINA
Més de 300 oftalmòlegs de tot el món van assistir el 7 i 8 de juny a un congrés internacional de retina organitzat per l’IMO. Entre els ponents, hi havia els es-pecialistes de més prestigi internacional, com els doctors Mark Blumenkranz, Gisbert Richard i Stanley Chang, així com el Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l'IMO i organitzador de la trobada, juntament amb els doctors Carlos Mateo, Josep Garcia-Arumí, Rafael Navarro, Anniken Burés i Cecilia Salinas, especialistes en retina de l' Institut, i amb el professor Giuseppe Guarnaccia, director de l'ESASO (European School of Advanced Studies in Ophtalmology).
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
3
Durant la reunió, la primera edició de la qual va tenir
lloc el 2011, els especialistes van abordar les principals
novetats en el tractament de les malalties de la retina,
una capa de teixit nerviós que recobreix l'estructura in-
terna de l'ull i en la qual tenen lloc les patologies oculars
més greus. Entre els avenços que desperten més interès
en aquest camp i que es van tractar durant el congrés
destaca la recerca per al futur ús de cèl·lules mare en
el tractament de malalties com la DMAE (Degeneració
Macular Associada a l'Edat) i la retinopatia diabètica, la
cirurgia robòtica, amb la incorporació de nous aparells
quirúrgics programats per desenvolupar tasques mecà-
niques tradicionalment dutes a terme pel cirurgià; i la
visió artificial, a través dels avenços en el micro-xip o
estimulador elèctric de la retina, que ja fa algunes dè-
cades que s'està desenvolupant en diversos països del
món.
Segons el Dr. Borja Corcóstegui, director del congrés,
"la retina és un camp molt interessant per a trobades
d'aquest tipus, atesa la gran incidència que té en la sa-
lut ocular, la visió i la qualitat de vida i valorant també
que encara li queda molt recorregut per fer... Estem vi-
vint noves possibilitats de tractament inimaginables fa
pocs anys". Una n’és l'aplicació d'injeccions intraoculars
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
4
que alliberen fàrmacs a l'ull durant setmanes o fins i
tot mesos i que ofereixen cada vegada millors resultats,
en patologies com la degeneració macular, les obstruc-
cions de vena central de la retina i la retinopatia dia-
bètica. Prop del 60 % de pacients tractats recupera la
visió, enfront del 20% que ho feia amb altres tècniques.
"A més, amb aquesta teràpia s'eviten els riscos associats
a la cirurgia, el nombre de la qual s'ha reduït gairebé a la
meitat en els últims anys", explica l'especialista.
El director del congrés també destaca la velocitat a
què s'està avançant en la recerca genètica per a l'abor-
datge de les complicacions de retina, moltes de les quals
estan causades per una combinació de factors ambien-
tals i predisposició genètica. Segons el Dr. Corcóstegui,
"estem treballant per descobrir les bases moleculars de
diferents patologies oculars amb l’objectiu d’oferir diag-
nòstic genètic, conèixer millor el pronòstic de cada pa-
cient i posar les bases per a futures teràpies gèniques,
les quals comencen a ser una realitat, com es va veure al
congrés. Entre altres coses, ja s'han localitzat dos gens
que causen més de la meitat de les malalties de retina.
Si som capaços de canviar aquestes peces alterades del
codi genètic per altres no alterades, tindrem la clau de
la curació de moltes patologies retinals".
En aquests moments, la teràpia gènica ja està molt
avançada en malalties com la de Stargardt, la més co-
muna de les patologies degeneratives de la retina que
es presenta en edat juvenil, o la retinopatia diabètica,
amb treballs per a la inducció de molècules protectores
a la retina d'aquests pacients.
CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINAIMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
5
Cirurgia en directe
Paral·lelament a aquests avenços, el tractament quirúr-
gic segueix sent clau per solucionar els problemes de
retina. Per això, el congrés va acollir nou intervencions
des de quatre quiròfans de l'IMO, que es van projectar
en directe a l'auditori, des d'on els assistents van po-
der seguir i comentar les tècniques més punteres rea-
litzades pel prestigiós equip d'oftalmòlegs de l’Institut.
L'objectiu va ser mostrar els grans avenços quirúrgics,
destacant el perfeccionament de tècniques i la intro-
ducció d'instruments de menor grandària. Segons el Dr.
Corcóstegui , "en les cirurgies vam abordar casos com-
plexos de despreniment de retina, de pacients amb alta
miopia i amb afectació macular o de retinopatia diabè-
tica proliferant, en què vam utilitzar les tècniques més
evolucionades que hi ha actualment i que s'apliquen de
manera pionera en molt pocs centres del món".
Recerca i avenços
Durant les sessions de treball, el nord-americà Marco
Zarbin va explicar als seus col·legues aplegats a l'IMO
que estudis en fase I (fase preclínica, en què s'avalua no-
més la seguretat del tractament) en humans ja semblen
estar demostrant resultats positius en relació amb la re-
generació de certs tipus cel·lulars de la retina, tot i que
encara és molt d'hora per treure conclusions sobre els
resultats visuals. Aquesta teràpia s'aplica en pacients
que perden cèl·lules fotoreceptores i /o de l'epiteli pig-
mentari, un tipus de cèl·lules que no es regeneren, i que
són fonamentals per a la visió. El que es pretén aconse-
guir amb aquestes noves teràpies és reemplaçar-les per
cèl·lules mare embrionàries o pluripotencials extretes
de la pell o d'altres parts de l'ull, que, després de ser al-
terades, són capaces de desenvolupar la mateixa funció
que les cèl·lules retinals danyades. Actualment, aquest
tractament s'està aplicant en fase de proves a pacients
amb distròfies retinals, malaltia de Stargardt, retinosi
pigmentària i DMAE.
Per la seva banda, el Dr. David Pelayes (Argentina), va
explicar la seva experiència en un projecte que ara està
en fase de model animal, en què estan treballant amb
cèl·lules mares autòlogues (del mateix pacient). "L’avan-
La reunió va comptar amb
els principals especialistes
nacionals i internacionals i va
acollir nou cirurgies que van ser
retransmeses en directe des dels
quiròfans de l'IMO
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
6
tatge respecte a les cèl·lules mare embrionàries és que
tenen el mateix HLA (antigen leucocitari humà) i el ma-
teix component immunològic del pacient, motiu pel
qual la seva histocompatibilitat és total i no presenten
cap tipus de rebuig. Així, s'espera que el pacient pugui
generar la seva pròpia retina", va anunciar l’especialista.
Segons Pelayes, "les teràpies amb cèl·lules mare han
començat fa molts anys i, de fet, el primer exemple va
ser el trasplantament de medul·la òssia. Al principi es
feien servir donants i ara s'utilitzen més cèl·lules autò-
logues del mateix pacient. Hi ha avenços constants i
tenim evidències que les cèl·lules mare regeneren el cor,
el fetge, el pàncrees, el teixit nerviós... per tant, segura-
ment també regeneren el teixit retinal. Però necessitem
constatar que aquest teixit serà funcional, suposarà una
millora en la qualitat de vida del pacient i, a més, serà
un mètode segur en relació cost-benefici de la malaltia
que s'ha de tractar. Tot això encara no se sap", va con-
cloure l’oftalmòleg.
CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINAIMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
7
Tractament molecular
Un altre dels avenços presentats durant el congrés va ser
l'aplicació, també en estudi en fase 1, de nous tractaments
per a la DMAE, mitjançant la injecció de molècules amb
un mecanisme d'actuació diferent al de teràpies anteriors,
obrint noves vies de tractament per a aquesta malaltia. Se-
gons els especialistes reunits a Barcelona, el tractament
suposa un important canvi de diana perquè aquestes no-
ves molècules actuen sobre cèl·lules implicades en la DMAE
en què no s'actuava fins ara, "fet que està oferint resultats
més efectius".
Des del quiròfan
Durant la sessió de cirurgia en directe del congrés, els
especialistes en retina de l'IMO van poder mostrar als
seus col·legues de tot el món com es treballa als quirò-
fans de l'Institut, utilitzant els últims instruments i la
tecnologia quirúrgica més avançada.
"Practicar cirurgia in vivo sempre és un repte, més en-
cara, quan hem triat casos complexos i de gran interès
quirúrgic que es van desenvolupar a la vegada des de
quatre dels quiròfans de l'IMO i en un període de quatre
hores", explica el Dr. Borja Corcóstegui. Segons l'espe-
cialista, “això representa fer un esforç de coordinació
important i requereix tenir equips suficients que per-
metin una gran qualitat d'imatge i d'audició, facilitant
la interacció entre els cirurgians i el públic. Es tracta
d'un punt d'interès que crec que la gent aprecia molt”.
El director del congrés destaca l'important desple-
gament tecnològic que es va fer durant la sessió de
cirurgia en directe, a través de companyies especialit-
zades i del mateix Institut, i que va permetre treballar
al mateix temps amb 15 càmeres. "Conjuntar-les totes
amb múltiples sistemes d'entrades d'àudio va suposar
un repte per al perfecte funcionament de la realització
de 4 intervencions alhora, parlant amb quiròfans i com-
binant totes les operacions", afirma el Dr. Corcóstegui,
per a qui "aquest desafiament tecnològic ha estat molt
important i s’ha pogut fer gràcies a les noves tecnologi-
es i a l'esforç professional i humà".
Tota aquesta activitat va requerir la implicació
d’anestesiòlegs i professionals de l'àrea quirúrgica, en-
tre infermeres, tècnics i auxiliars, coordinats per Marisa
Jaén, i també del departament d'audiovisuals de l'IMO,
amb Rafael Martín i Àlex Couto al capdavant. A més,
la realització audiovisual de les cirurgies dutes a terme
de forma simultània pels doctors Carlos Mateo, Josep
Garcia-Arumí i Borja Corcóstegui, va comptar amb la
col·laboració, des de l'àrea quirúrgica, de la Dra. An-
niken Burés i del Dr. Thomas Wolfensberger, i, des de
l'auditori, dels doctors Stnaley Chang, Gisbert Richard i
Rafael Navarro, el qual va moderar els comentaris i pre-
guntes de ponents i assistents al congrés i va plantejar
qüestions d'interès als cirurgians que estaven operant.
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
8
CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINAIMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
9
"Tremolor 10 vegades menor"
Pel que fa a la cirurgia robòtica, l'holandès Marco
Mura va explicar que els nous robots que assis-
teixen als cirurgians en el camp de l'oftalmologia
aconsegueixen un nivell de tremolor 10 vegades
menor al de la mà humana, passant de les 100
micres a què pot arribar el tremolor manual d'un
cirurgià, a les 10 micres de la màquina. Aquests
robots s'estan utilitzant en models animals, per
introduir cànules a les venes i poder introduir-hi
substàncies o fiadors (petits catèters) per obrir
trombes. Aquestes màquines actuen de forma
semblant a un simulador de vol, ja que el robot
reprodueix amb una gran precisió, a l'interior de
l'ull, els moviments que el cirurgià realitza des de
l'exterior.
L'aplicació d'injeccions intraoculars que allibe-
ren fàrmacs a l'ull durant setmanes o fins i tot me-
sos va ser un altre dels temes estrella del congrés.
En aquest sentit, els oftalmòlegs van debatre so-
bre una nova substància, la microplasmina, que,
injectada a l'interior de l'ull, és capaç de separar
el vitri de la retina, motiu pel qual es pot aplicar
de manera preventiva davant l'amenaça de forat
macular o per resoldre adherències anòmales, pro-
blemes retinals greus que fins ara requerien cirur-
gia. "Amb aquesta nova substància, pendent de
comercialització a Europa, és probable que també
puguem evitar un gran nombre d'intervencions",
segons el Dr. Borja Corcóstegui.
Les teràpies amb cèl·lules mare,
la cirurgia robòtica i la visió
artificial, alguns dels assumptes
que es van abordar al congrés,
organitzat pel Departament de
Retina de l’IMO
Estudis preliminars als Estats
Units demostren resultats
esperançadors en l'ús de teràpies
amb cèl·lules mare, segons va
presentar l'oftalmòleg nord-
americà Marco Zarbin
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
10
CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA
Professor Stanley Chang (EUA): “Ha estat una gran
experiència en una ciutat meravellosa i amb un am-
bient molt agradable, envoltat pels millors especialis-
tes en el camp de la retina, els quals han abordat els
últims avenços tant en l'àmbit mèdic com quirúrgic”.
Dr. Marco Mura (Països Baixos): “Estem en un empla-
çament fantàstic. L'IMO és un lloc molt punter tecno-
lògicament i aquest congrés ha estat molt interessant
ja que hi han assistit speakers de reconegut prestigi
internacional. A més, l'atmosfera ha estat molt bona”.
Alguns dels ponents internacionals van opinar sobre el congrés...
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
11
Dr. Yusuke Oshima (Japó): “M'ha sorprès el gran
nombre d'assistents i el nivell de les xerrades. La ci-
rurgia en directe m'ha semblat molt atractiva, ja que
s'han tractat casos d'interès que suposaven un gran
repte, amb unes tècniques molt bones. En general,
ha estat una trobada molt interessant i sorprenent
que ens ha proporcionat una gran quantitat d'infor-
mació, molt útil i enriquidora. M'agradaria felicitar
el Dr. Corcóstegui i els seus col·legues de l'IMO per
organitzar aquesta trobada tan complexa. Crec que
en el futur podrem aplicar moltes de les coses que
ens ha aportat”.
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
12
Alguns dels ponents internacionals van opinar sobre el congrés...
CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA
Dr. David Pelayes (Argentina): “Ha estat un congrés
increïble, de gran qualitat i amb grans speakers. Tot
un èxit ja que s'ha omplert al complet. Les meves feli-
citacions a tot el comitè organitzador i especialment
al Dr. Corcóstegui”.
Dr. Gisbert Richard (Alemanya): “L'IMO és una insti-
tució molt famosa a tot Europa, no només pel preciós
edifici que l'acull sinó per l'excel·lent equip de cirur-
gians i docents que hi treballen, la qual cosa encara
és més important. Tots sabem que l'IMO és, ara per
ara, una de les clíniques líders en oftalmologia de tot
Europa i en aquest congrés s'ha tornat a demostrar.
L’IMO és una història d'èxit”.
Dr. Marco Zarbin (EUA): “Crec que ha estat una tro-
bada fantàstica, amb persones amb una gran experi-
ència i coneixement tecnològic. Si ets un bon oient,
quan tornis faràs la teva feina fins i tot millor del que
la fas ara. Això segur”.
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
13
LA
RE
VIS
TA I
MO
14
L'IMO I CÀRITAS CATALUNYA S'ALIEN PER PREVENIR LA CEGUESA I PAL·LIAR ELS PROBLEMES GREUS DE VISIÓ ENTRE LA POBLACIÓ SENSE RECURSOS
La Fundació IMO acaba de posar en marxa un ambici-
ós programa benèfic de salut ocular que, amb el nom
d'Operació Visió, preveu poder absorbir, en un any, fins
a 500 intervencions a persones amb serioses dificultats
econòmiques i greus problemes de visió.
Operació Visió compta amb la participació de l'IMO,
com a responsable de l'atenció sanitària dels pacients, i
amb Càritas Catalunya per a la selecció, en primera ins-
tància, dels candidats a beneficiar-se d' aquest progra-
ma benèfic de salut. Representants de les dues entitats
formen part d'un Comitè de seguiment que determinarà
quines persones, sempre remeses directament per Càri-
tas Catalunya, seran ateses en el programa, en funció
de la seva situació econòmica, la gravetat i urgència del
seu problema ocular i la possibilitat de rehabilitació vi-
sual mitjançant tractament quirúrgic.
El programa preveu que entre l'octubre d'aquest any i
l’octubre de 2014, el personal mèdic i quirúrgic de l'IMO
pugui arribar a realitzar unes 350 intervencions de ca-
taracta, 65 vitri-retinianes, 50 de glaucoma i 35 opera-
cions d'altres patologies o d'alguna de les anteriors que,
sense haver estat prèviament programades, puguin sor-
gir de forma urgent. Aquest pla quirúrgic ha estat dis-
senyat en funció del grau d'afectació visual de les dife-
rents patologies oculars i de la seva prevalença, segons
estadístiques generals i en base a la pròpia experiència
de l'IMO, que anualment realitza prop de 8.000 cirurgies
oftalmològiques.
Les intervencions tindran lloc en un dels vuit quirò-
fans de l'IMO, gràcies a la col·laboració voluntària de
l'equip mèdic i quirúrgic de l'Institut, format per 16 ci-
rurgians, 8 anestesiòlegs i 17 professionals de l'àrea qui-
rúrgica, entre infermeres, tècnics i auxiliars. A més, les
empreses proveïdores de material quirúrgic col·laboren
amb el projecte mitjançant la cessió de l'instrumental
necessari per poder dur a terme el pla d'operacions pre-
vist.
Així mateix, Operació Visió involucra personal adminis-
tratiu i de consultes de la clínica, ja que l'IMO no només
portarà a terme l'acte quirúrgic pròpiament, sinó tot el
procés relacionat amb la tractament, incloent una visita
diagnòstica prèvia per verificar la idoneïtat dels candidats
presentats per Càritas Catalunya, que s'estima que pot
suposar revisar a més de 1.000 candidats, la realització de
les proves pre-quirúrgiques necessàries a aquells pacients
seleccionats i el seguiment posterior a la cirurgia de cada
pacient.
A més de l'aportació d'algunes empreses de materi-
El programa benèfic de salut
ocular Operació Visió preveu
oferir fins a 500 tractaments
quirúrgics en un any a pacients
derivats des de l'entitat
diocesana
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
15
al quirúrgic i del mateix IMO, el projecte està obert a
la col·laboració d'empreses o particulars que desitgin
aportar el seu gra de sorra perquè el programa Operació
Visió pugui desenvolupar-se amb la magnitud prevista.
Les aportacions es poden realitzar online a través del
web www.operacionvision.es, que recull tota la infor-
mació i el dia a dia del programa.
L'origen del projecte
El programa Operació Visió és un projecte de caràcter
altruista, que pretén respondre de manera urgent i efi-
caç a una situació excepcional de crisi econòmica que
afecta cada vegada més a un major nombre de persones.
En aquest context de creixent exclusió social i de po-
bresa emergent, tant la Fundació IMO, promotora de la
iniciativa, com l'IMO, principal actor del programa jun-
tament amb Càritas Catalunya, senten el compromís
ètic i professional d'implicar-se de forma activa i impe-
dir que persones en circumstàncies extremes pateixin,
a més, una minva important de la seva visió i per tant,
de la seva qualitat de vida i de les seves possibilitats de
revertir la seva situació.
La iniciativa va sorgir fa uns mesos a proposta de la
Fundació IMO, que des de 2010 desenvolupa una inten-
sa tasca de prevenció en el camp de l'oftalmologia, un
dels seus objectius fundacionals, juntament amb la in-
vestigació bàsica i la docència. Fruit de les campanyes
de prevenció que ha dut a terme en aquests anys, que
inclouen revisions gratuïtes a població de risc, la Fun-
dació IMO ha detectat que algunes de les persones a les
quals se'ls han diagnosticat patologies oculars greus, es
troben amb seriosos problemes per poder pagar-se els
tractaments quirúrgics que poden solucionar-les. Per
trencar aquesta barrera, la Fundació IMO ha recorre-
gut al IMO perquè assumeixi el tractament de persones
amb greus problemes de visió i sense recursos. A més,
per garantir la màxima transparència i solvència en la
selecció de candidats, la Fundació ha volgut comptar
també amb la col·laboració de Càritas Catalunya.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
16
El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez
Sistach, va presidir el 8 d'octubre la signatura del con-
veni de col·laboració entre Càritas Catalunya, l'Institut
de Microcirurgia Ocular (IMO) i la Fundació IMO, pel
qual les tres entitats treballaran conjuntament per dur
a terme el programa de cirurgia oftalmològica solidà-
ria, Operació Visió. A l'acte, celebrat al Palau Episcopal,
també van assistir-hi la presidenta de Càritas Catalu-
nya, Carme Borbonès, el director mèdic de l'IMO, el Dr
Borja Corcóstegui i el president de la Fundació IMO, el
Dr. Josep Garcia- Arumí.
Durant l'acte, el Cardenal va manifestar la seva confi-
ança en què el programa de salut ocular que es posa en
marxa amb la signatura del conveni "faci molt bé en una
situació de molta pobresa" i va lloar la iniciativa de la
Fundació IMO i la implicació de l'Institut de Microcirur-
gia Ocular, com a "una forma de retornar a la societat
allò que un té, posant al servei dels més necessitats un
do tan important com el de poder restituir la salut, en
aquest cas, visual". El Cardenal va afegir que amb aques-
ta iniciativa "no només s'ajuda les persones físicament,
sinó d'una manera més integral, també moralment, ja
que millorar un sentit tan important com el de la vista
en persones amb dificultats per accedir a tractaments
de qualitat millora també en l'autoestima i la capacitat
d'integració social". Martínez Sistach es va referir a IMO
com "els meus braços que arriben als més necessitats"
i va establir una analogia entre l'IMO i la figura de l’al-
moiner del Papa, "que ajuda als que més ho necessiten i
arriba on el Papa no pot arribar".
Per la seva banda, la presidenta de Càritas Catalunya,
Carme Borbonès va destacar la importància d'Operació
Visió i va recordar que "hi ha gent que només té a Càri-
tas al seu costat". Borbonès va fer èmfasi en la tasca dels
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
17
Sant Gervasi de Cassoles, 26
08022 Barcelona
Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41
www.hotelsantgervasi.com
La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.
Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confor-table.
Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.
Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.
www.hoteles-silken.comCopyright 2010 Hoteles Silken
9.500 voluntaris i més de 500 tècnics de Càritas Cata-
lunya, "gent que està a peu d'obra i coneix les històries
personals que hi ha darrere de la pobresa".
Tant el director mèdic de l'IMO, el Dr Borja Corcóste-
gui, com el president de la Fundació IMO, el Dr. Josep
Garcia-Arumí, van destacar el paper d'empreses i parti-
culars que amb les seves donacions o treball voluntari
han fet possible posar en marxa el projecte, mentre que
van agrair molt especialment el paper de Càritas Cata-
lunya, com a col·laborador principal del projecte en la
selecció de candidats a les 500 cirurgies gratuïtes que
esperen poder oferir fins a l’octubre de 2014.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
18
POSADA EN MARXA DEL DEPARTAMENT D'ESTÈTICA OCULOFACIAL
flacciditat periocular, pèrdua de volum facial, pòmuls
enfonsats, disminució de contorns i estructura facial o
deteriorament de la qualitat de la pell.
Per fer-hi front, l'IMO posa a l’abast dels pacients els
millors professionals i les tècniques més avançades, com
la cirurgia estètica palpebral (blefaroplàstia), el lífting
migfacial transconjuntival, el lífting de celles, la canto-
plàstia (tècnica per elevar la part exterior de la parpella)
o el lipolifting. També ofereix tractaments estètics no
quirúrgics, com la injecció de fillers o substàncies de
farciment (àcid polilàctic o PLA, àcid hialurònic o greix),
injecció de toxina botulínica, peeling, tractament de la
pell amb làser (resurfacing amb làser de CO2 o Erbio-
YAG) i mesoteràpia (vitamines, hidratació...).
L'IMO aposta per ampliar els seus tractaments d'estètica
i rejoveniment facial amb la creació del Departament
d'Estètica Oculofacial, amb els doctors Ramón Medel i
Luz María Vásquez, al capdavant. Aquest departament
està dedicat exclusivament a oferir les millors solucions
estètiques per a la part mitjana i superior del rostre,
amb totes les garanties mèdiques i oftalmològiques.
Atès que es tracta d'una zona especialment delicada, per
la proximitat dels òrgans oculars, l'oftalmòleg especia-
litzat és el professional més indicat per dur a terme els
tractaments estètics, tant quirúrgics com no quirúrgics
Així, des del nou Departament, s'aborda qualsevol
problema estètic o signe de l'edat de la part mitjana
i superior del rostre, com bosses, ulleres, arrugues pe-
rioculars, excés de greix a les parpelles, ulls caiguts i
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
19
Les noves lents intraoculars INCISE, d'última generació,
són les úniques en el mercat que permeten ser implan-
tades a través d'una microincisió d‘1,4 mm, quan l'habi-
tual solen ser incisions de més de 2-2,2 mm. Com explica
el doctor Daniel Elies, especialista en còrnia i cirurgia
refractiva de l' Institut, "aquesta reducció en la mida
de la incisió suposa realitzar una cirurgia mínimament
invasiva, que altera en menor grau les estructures in-
ternes de l'ull i fa cicatritzar abans la ferida". En conse-
qüència, s'aconsegueix accelerar la recuperació, fet que
suposa una experiència millorada tant per al pacient
com per al cirurgià.
Segons el Dr. Elies, "un altre avantatge significatiu
d'aquestes innovadores lents és que, en requerir una
incisió tan petita, són pràcticament anastigmatismàti-
ques, és a dir, minimitzen l'astigmatisme que pot induir
la tècnica de facoemulsificació amb incisions majors".
A més, el material i el disseny amb el qual s'han fabri-
cat les noves lents INCISE disminueix l'opacitat capsular
posterior, una complicació postoperatòria que, a llarg
termini, produeix la disminució de la visió per fibrosi
capsular. "Si aconseguim evitar aquest problema associ-
at, el pacient no tindrà la sensació de terbolesa ni pèr-
L'IMO és un dels centres pioners en la implantació de les noves lents intraoculars INCISE
dua d'agudesa visual", afegeix l'oftalmòleg.
Per tot això, estem parlant d'un pas endavant en la
millora de la qualitat visual del pacient, fet que apunta
a una utilització cada vegada més gran d'aquestes lents
d'última generació: "Hem començat a utilitzar-les fa poc
temps, però els bons resultats aconseguits fins al mo-
ment conviden a seguir fent-ho", conclou Daniel Elies.
Implantació de lents intraoculars
Les lents intraoculars pseudofàquiques, com les INCISE,
s'utilitzen per substituir el cristal·lí o lent natural de l' ull
quan aquest es torna opac (cataracta) o té un problema
refractiu (com presbícia, per exemple). En el primer cas,
la pèrdua de transparència del cristal·lí impedeix el pas
nítid de la llum i de les imatges fins a la retina i, en el
segon, la seva menor elasticitat disminueix la capacitat
d'enfocament i acomodació.
Ambdós processos són degeneratius i solen associ-
ar-se a l'edat, per la qual cosa, a partir dels 50-55 anys
la lent intraocular implantada sol ser òpticament millor
que el cristal·lí natural.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
20
Diabetis i visióAmb motiu del Dia Mundial de la Di-
abetis, que se celebra el 14 de novem-
bre, la Unitat de Retinopatia Diabètica
l'IMO organitza el primer curs sobre
l'abordatge integral de les complicaci-
ons oculars del pacient diabètic, en col-
laboració amb el Vall d'Hebron Institut
de Recerca (VHIR).
L'objectiu del curs, dirigit a endocri-
nòlegs, educadors en diabetis, metges
de família, oftalmòlegs i optometris-
tes, és posar en comú les últimes no-
vetats en el tractament de la diabetis,
dedicant especial atenció a la retino-
patia diabètica.
Aquesta patologia representa la pri-
mera causa de pèrdua severa de visió
en edat laboral als països desenvolu-
pats i és la principal complicació visual
derivada de la diabetis, ja que gairebé
tots els pacients amb més de 30 anys
de malaltia mostren signes de reti-
nopatia diabètica. Però aquest no és
l'únic problema ocular associat a la pa-
tologia. També hi ha més risc de patir
glaucoma, cataracta, edema macular i
altres alteracions vasculars de la retina
(que es presenten en més de la meitat
dels diabètics amb 15 o més anys d'evo-
lució de la patologia).
En tots els casos, el temps transcorre-
gut des de l'inici de la diabetis i el grau
de control de la malaltia per part dels
pacients són dos factors determinants
en l'aparició de complicacions i en el
seu nivell de gravetat. D'aquí la impor-
tància de la prevenció i el tractament
precoç i coordinat des dels diferents
àmbits d’atenció sanitària d'aquest
col·lectiu, com pretén promoure el curs
que tindrà lloc a l'IMO els dies 15 i 16 de
novembre.
L’IMO uneix per primera
vegada els professionals
sanitaris que atenen el pa-
cient diabètic per analitzar
les complicacions oculars
d’aquest col·lectiu.
L’any passat l’IMO va organitzar una taula rodona sobre Diabetis i Visió orientada a pacients. Enguany, la trobada es dirigeix a professionals.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
21
CURSO SOBRE EL ABORDAJE INTEGRAL DE LAS COMPLICACIONES OCULARES DEL PACIENTE DIABÉTICOInstituto de Microcirugía Ocular. 15 y 16 de noviembre de 2013
Ponencias, mesas redondas y talleres sobre prevención y últimas novedades en el tratamiento integral del paciente diabético.
Dirigido a endocrinólogos, educadores en diabetes, médicos de familia, oftalmólogos y optometristas.
Organiza: Con la colaboración de:
LA
RE
VIS
TA I
MO
22
CIRURGIA EN DIRECTE DES DELS QUIRÒFANS DE L' IMO
Els doctors Josep Lluís Güell i Daniel Elies, especialistes
en còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO, van mostrar el 18
d'octubre passat, cinc cirurgies en directe a través d'In-
ternet, coincidint amb la celebració del VCR Congress (Vi-
deo Cataratta e Refrattiva) a Milà. Els assistents a aquest
congrés també van poder veure les operacions en direc-
te, via satèl·lit, mentre que un centenar de cirurgians
van seguir les intervencions a través de la pantalla de
l' auditori de l'Institut, on van assistir a una jornada
amb cirurgia en directe i taules rodones, organitzada
per l'empresa farmacèutica Alcon.
Després d'obrir per primera vegada els seus quiròfans
l'any passat, amb motiu de l'anterior edició del Con-
grés VCR, l'IMO repeteix aquesta iniciativa pionera, no
només per compartir amb col·legues de tot el món les
últimes tècniques quirúrgiques en el camp de la cata-
racta i la cirurgia refractiva, sinó també per oferir-les
lliurement a qualsevol internauta interessat a conèixer
les últimes novetats en aquest camp, gràcies a la tecno-
logia streaming.
D'aquesta manera, l'equip mèdic de l'Institut va com-
partir els seus coneixements i know how amb centenars
de testimonis de tot el món, que van tenir la possibilitat
de veure, des del web de l'IMO, com es realitzen opera-
cions de cataracta amb el làser de femtosegon. Utilitzat
des de fa poc més d'un any en aquest tipus de cirurgia,
permet augmentar la senzillesa, precisió i seguretat del
procediment, fent que no depengui de forma tan direc-
ta de la destresa del cirurgià, com explica el Dr. Güell,
un dels pocs oftalmòlegs del món que ha intervingut en
el seu desenvolupament.
Els prop de 1.500 assistents internacionals a la XXXIII
edició del VCR Congress, la cita oftalmològica més im-
portant a Itàlia, també van ser partícips d' aquest avanç
i van poder seguir les intervencions en una connexió
satèl·lit, a temps real, Barcelona-Milà. Simultàniament,
i com a novetat d' aquest any, l'empresa farmacèutica
Alcon va organitzar una trobada professional a l'audito-
ri de l'IMO, on es van retransmetre en directe les cirur-
gies al centenar d'especialistes convidats.
La sessió va ser moderada per la Dra. Elena Arrondo,
oftalmòloga de l'Institut, i va concloure amb tres tau-
les rodones després de les operacions, en què destacats
oftalmòlegs van compartir les seves experiències sobre
assumptes candents en l'especialitat, com la nova era
en la faco amb fluídica activa, la contribució de nous
sistemes de guiat quirúrgic en la cirurgia de cataracta i
el maneig del baix astigmatisme amb lents intraoculars
multifocals.
Els doctors Güell i Elies mostren les últimes tècniques en cirurgia de cataracta i refractiva a través
d'Internet i, per satèl·lit, a 1500 assistents en un congrés de l'especialitat a Milà
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
23
a Novartis company
Gràcies per permetre’ns començar a fer realitat un somni:
Operació Visió és un programa solidari impulsat per laFundació IMO, l’Institut de Microcirurgia Ocular i Càritas Catalunya, que pretén contribuir de forma urgent i eficaç a la millora de la salut ocular de persones amb problemes de visió greus i dificultats econòmiques importants.
Tu també pots col·laborar perquè aquest projecte pugui créixer!
Informa-te’n a www.operacionvision.es
Laboratorios Aragón
LA
RE
VIS
TA I
MO
24
Seguint amb la voluntat de fomen-
tar la "visió de joc", com ja va fer en
el Trofeu de Tennis Compte de Godó
el passat mes d'abril, l'IMO va pa-
trocinar l'Open Grand Slam de Pàdel
Bonasport, celebrat al Club Bonas-
port del 30 de setembre al 6 d'octu-
bre. Durant aquests dies, més d'un
centenar de socis i participants en la
competició van realitzar un circuit
de proves optomètriques per mesu-
rar les habilitats visuals que influei-
xen en l'esport, podent-les posar en
pràctica a través d'una pantalla tàc-
til amb un programa d'entrenament
visual, amb què compta l'IMO.
VISIÓ I ESPORT AL TORNEIG DE PÀDEL BONASPORT
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
25
IMO | ACTUALITAT
És un centre òptic especialitzat en baixa visió. Oferim estudis individualitzats amb
l’assessorament d’òptics-optometristes qualificats per donar la millor solució al pacient.
PER DEMANAR CITA PRÈVIA
Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com
TRUQUI’NS AL 933 688 336
anuncio_imo2013_Cat.indd 1 27/06/13 00:41
LA
RE
VIS
TA I
MO
26
reconegut prestigi internacional, com són el Dr. David
Verity de Londres i el Dr. Eli Chang de Long Beach (USA).
Tots dos van presentar algunes de les novetats més des-
tacades de la trobada: Verity va exposar el desenvolu-
pament de la genètica per al tractament del melanoma
maligne i Chang l'efecte que tenen els conservants de les
gotes en el múscul orbicular, demostrant que poden con-
tribuir a la seva paràlisi.
L'esdeveniment va concloure amb un emotiu homenat-
ge al Dr. Gonzalo Blanco, mort el passat mes de maig. La
Junta Directiva de l' SECPOO va aprovar la creació d'una
Fundació amb el seu nom, destinada a seguir amb la
contribució de l'oftalmòleg en l'àmbit de l’oculoplàstica,
d'acord amb la iniciativa proposada pel Dr. Ramón Me-
del, company i amic de Gonzalo Blanco.
BARCELONA APLEGA PROP DE 300 ESPECIALISTES EN OCULOPLÀSTICA AMB MOTIU DEL XXIII CONGRÉS DE LA SECPOO, ORGANITZAT PEL DOCTOR RAMÓN MEDEL
El Dr. Ramón Medel, especialista en oculoplàstica i estè-
tica oculofacial l'IMO, va ser l'encarregat d'organitzar el
XXIII Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàsti-
ca Ocular i Orbitària (SECPOO), que va tenir lloc a Barce-
lona el mes de juny.
La trobada, que va aplegar prop de 300 oftalmòlegs, va
comptar amb la participació de les doctores Luz María
Vásquez i Vanessa Hristodulopulos, les quals, al costat
del Dr. Medel, van presentar una opció de tractament per
al solc naso-jugal profund (sota les bosses dels ulls).
La primera jornada va començar amb un curs de forma-
ció continuada, en què es va realitzar una aproximació
completa a les principals patologies que afecten l'òrbita
ocular, com l’orbitopatia tiroïdal, els tumors i trauma-
tismes orbitaris i la cavitat anoftàlmica. Durant els dies
posteriors, es van abordar temes variats d'interès en ocu-
loplàstica, subespecialitat oftalmològica que s'encarrega
del diagnòstic i tractament mèdic i quirúrgic de les ma-
lalties de les parpelles, les vies lacrimals i l'òrbita.
L'edició número 23 del congrés va destacar per la col-
laboració dels doctors Markus Pfeiffer Munic) i Michel
Tazartes (París), conferenciants convidats per la SECPOO
i socis actius de la societat, així com de dos experts de
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
27
SECPOO
La Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocu-
lar i Orbitària, institució de la qual el Dr. Medel
va ser president del 2007 al 2011, es va fundar
fa 21 anys per promoure, ampliar i actualitzar
els coneixements relatius a l’oculoplàstica. Amb
l'objectiu de difondre i establir relacions entre
els especialistes de la disciplina, la SECPOO
organitza anualment un congrés nacional i un
curs de formació continuada. Després de l'èxit
de l'edició d'aquest any, a Barcelona, la societat
ja s'ha posat en marxa amb els preparatius de
la propera trobada, que tindrà lloc a Granada el
mes de juny de 2014.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
28
L'oftalmologia és una especialitat mèdica que evoluciona
de manera notable gràcies a l'aparició constant de noves
tècniques i tecnologies que ajuden a perfeccionar els mè-
todes de diagnòstic i tractament, tant mèdic com quirúr-
gic.
Liderar l'avenç i la innovació requereix una actualització
contínua de coneixements i experiències, fet que motiva
l'equip mèdic de l'IMO a participar en congressos i troba-
des professionals de reconegut prestigi en l'àmbit nacional
i internacional.
És el cas del Saudi Ophthalmology Congress 2013, que va tenir
lloc al març al Centre Cultural King Fahd de Riyadh, congre-
gant a un miler d'assistents. Entre els ponents es trobava
el Dr. Josep Lluís Güell, coordinador del Departament de
Còrnia i Cirurgia Refractiva de l'IMO, qui va centrar la seva
intervenció en l'ús de les noves lents intraoculars i del phaco
DESTACADA PARTICIPACIÓ DELS DOCTORS DE L’IMO A CONGRESSOS INTERNACIONALS
Setembre 36th Congress of the European Strabismological Association (ESA)
Marsella, França Dr. Visa
International Ophthalmology Scientific Training and Education Programme Workshop, (STEP)
Dubai, Emirats Àrabs Dr. Navarro
Vitreoretinal European Expert Meeting Ancona, Itàlia Dr. Corcóstegui
XXXII annual meeting of the European Society of Ophthalmic Plastic and Reconstructive Surgery (ESOPRS)
Barcelona, Espanya Dr. MedelDra. Vásquez
89 Congreso de la Sociedad Española de Oftalmología (SEO)
Tenerife, Espanya Dr. GüellDr. MedelDr. Visa
XIII Congress of the European Society of Retina Specialists (EURETINA)
Hamburgo, Alemania Dra. BurésDr. CorcósteguiDr. García-ArumíDr. Navarro
Octubre XXXI Congress of the European Society of Cataract & Refractive Surgeons (ESCRS)
Amsterdam, Països Baixos Dr. EliesDr. Güell
Medical and Surgical Retina. ESASO (European School of Advanced Studies in Ophtalmology)
Ankara, Turquia Dr. Corcóstegui
XXXIX Meeting of the European Paediatric Ophthalmology Society (EPOS)
Leiden, Països Baixos Dra. Wolley Dod
Retina Presente e Futuro, Monaldi 2013 Nàpols, Itàlia Dr. CorcósteguiDra. Salinas
I Reunión Ibérica de Estrabismo Viana do Castelo, Portugal Dr. Visa
XIII International AMD and Retina Congress of ESASO Dublí, Irlanda Dr. CorcósteguiDr. García-ArumíDr. Navarro
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
29
Novembre I Congreso Iberamericano de Oftalmología Rosario, Argentina Dr. Medel
XLVII National Congress of the Turkish Ophthalmological Society (TOD)
Antalya, Turquia Dr. Corcóstegui
2013 Annual Meeting of the American Academy of Ophtalmology (AAO)
Nova Orleans, Estats Units Dr. CorcósteguiDr. Güell
IX Curso Internacional de Retina y Vítreo de la Sociedad Argentina de Retina y Vítreo (SARV)
Bariloche, Argentina Dr. García-Arumí
XLIV Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia (SCO)
Barcelona, Espanya Dra. ArrondoDr. CorcósteguiDr. EliesDra. FreixesDr. MedelDra. PallásDra. Wolley Dod
Desembre XV Emirates Ophthalmology Congress (EOC). Dubai, Emirats Àrabs Dr. Corcóstegui
XXV Annual Scientific Meeting Hong Kong Ophthalmological Symposium 2013
Hong Kong, Japó Dr. Güell
rolling, una tècnica capdavantera per a la cirurgia de cata-
racta, i el Dr. Carlos Mateo, especialista en retina, qui va
parlar dels principals avenços en la cirurgia vitrioretiniana i
el tractament de patologies com la DMAE, el despreniment
de retina i la retinopatia diabètica.
L'especialista en retina també va acudir, a finals de se-
tembre, a l'Advanced Vitreous Surgery Course a Tòquio, on, com
a únic ponent espanyol, va abordar diferents patologies
retinianes, entre elles el forat macular, davant dels més de
300 assistents a la trobada.
Només en la recta final de l'any, els nostres doctors han
compartit o compartiran el seu know how entre col·legues
oftalmòlegs en altres de les principals cites oftalmològi-
ques nacionals i internacionals.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
30
Una vintena d'oftalmòlegs argentins van acudir a l'oc-
tubre a l’IMO per realitzar una immersió en l'activitat
de l'Institut, com a part de la vessant docent de l'IMO,
canalitzada a través de la Fundació IMO, que va col-
laborar per primera vegada el 2010, juntament amb
ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmo-
logy) i EUROLAM Retina (Societat Internacional d'Espe-
cialistes en Retina d'Europa i Llatinoamèrica), en una
preceptorship organitzada per la farmacèutica Novartis.
A causa de la gran acollida de la iniciativa, ha tingut
continuïtat els anys posteriors amb nous cursos per a
la formació de futurs especialistes.
Així, els passats dies 7 i 8 d'octubre, l'Institut va aco-
llir la IV Preceptorship Novartis, en què quinze joves of-
talmòlegs argentins van tenir l'oportunitat de rotar en
les diferents subespecialitats i departaments de l’IMO.
Gràcies a aquest programa d'immersió, els alumnes
OFTALMÒLEGS ARGENTINS REALITZEN CURSOS D'IMMERSIÓ A L’IMO, COM A CENTRE OFTALMOLÒGIC DE REFERÈNCIA INTERNACIONAL
van poder conèixer de primera mà el funcionament
diari del centre, van compartir estada amb els seus of-
talmòlegs i sanitaris i van participar en les diferents
àrees d'activitat, caracteritzades per aplicar les últimes
novetats i millores en la disciplina.
La formació impartida durant el curs va incloure, a
primera hora del matí, conferències en què els retinò-
legs de l'IMO van presentar casos clínics d'interès rela-
cionats amb les principals patologies de la seva espe-
cialitat, com el despreniment de retina o la retinopatia
diabètica. Al seu torn, l'optometrista Elena Núñez va
parlar de la importància de l'agudesa visual i la refrac-
ció en les malalties oculars, mentre que Alfons Marga-
lef, responsable del departament de fotografia ocular,
va abordar els sistemes actuals de captura d'imatges
digitals.
Posteriorment, els quinze alumnes de la preceptorship,
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
31
organitzats en grups i acompanyats per un tutor, van
realitzar observacions pràctiques en consulta, proves
complementàries, Wet Lab (cirurgia experimental) i qui-
ròfan. Aquesta rotació per les diferents seccions els va
permetre intercanviar experiències amb l'equip mèdic
de l'Institut, a més d'adquirir una visió aplicada, inte-
gral i detallada de la realitat professional del centre.
Com va afirmar el Dr. Borja Corcóstegui al terme
de la preceptorship, "el propòsit d'aquests cursos d'im-
mersió és que els participants puguin aplicar els co-
neixements adquirits al llarg de les seves trajectòries
professionals per millorar la qualitat de la formació of-
talmològica en tots els països, especialment en aquells
on resulta més difícil accedir al seu nivell pràctic".
El 21 i 22 d'octubre va tenir lloc la segona preceptorship
del mes d'octubre, a la qual van acudir set oftalmòlegs
argentins atrets pel prestigi internacional de l'Institut.
És aquesta ocasió, el projecte formatiu es va dur a ter-
me amb el patrocini de la també farmacèutica Bayer.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
32
L'Associació d'Afectats de Retinosi Pigmentària de Cata-
lunya (AARPC), dedicada a la investigació i difusió dels
avenços mèdic -científics de les degeneracions retinals,
va celebrar el seu 25 aniversari el passat 29 de juny.
L'acte commemoratiu, que va congregar prop de 200
convidats a l'Auditori de l'ONCE, va constar d'una sèrie
de conferències sobre la cura integral dels pacients amb
aquesta patologia, i s’hi va tractar l'evolució de la reti-
nosi pigmentària des del punt de vista de l'oftalmologia,
l'otorinolaringologia, la biologia cel·lular, la biotecnolo-
gia i la genètica.
Dins d'aquest últim camp, el de la genètica, es va des-
tacar la col·laboració de la Dra. Esther Pomares, coordi-
nadora del Departament de Genètica de l'IMO, la qual
va rebre una menció especial per la seva aportació al
llarg dels últims 10 anys a l'estudi de les bases genèti-
ques de la retinosi pigmentària, la malaltia hereditària
més freqüent de la retina. Com que no té tractament,
és una de les patologies d'origen genètic que més s'està
estudiant en l’actualitat, ja que en un 50% dels casos hi
ha antecedents familiars de ceguesa o de greu pèrdua
de funció visual.
Com comenta la Dra. Pomares, "és molt important co-
nèixer l'historial familiar del pacient per, així, fer un di-
agnòstic personalitzat i conèixer el gen implicat en cada
família, dels més de 50 possibles que causen la retino-
si pigmentària". Trobar aquest gen requereix una bona
avaluació clínica (les degeneracions retinals solen pre-
sentar símptomes semblants encara que la causa genè-
tica sigui diferent) i resulta clau per determinar el grau
de severitat i de progressió que assolirà la patologia. A
més, "saber quin és el tipus d'herència i de transmissió
ens permet detectar els familiars portadors, així com els
presimptomàtics, que desenvoluparan la malaltia tard o
d'hora", afegeix Esther Pomares.
La genetista de l'Institut indica que, per aquest mo-
L'ASSOCIACIÓ D'AFECTATS DE RETINOSIS PIGMENTÀRIA DISTINGEIX LA DRA. ESTHER POMARES PER LA SEVA APORTACIÓ A L'ESTUDI DE LES BASES GENÈTIQUES DE LA MALALTIA
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
33
tiu, "resulta imprescindible posar en contacte els paci-
ents i els seus familiars amb els doctors i investigadors",
tasca en què ha treballat l’AARPC al llarg dels seus 25
anys d'història. Segons el seu president, Jordi Palà, "la
nostra institució sempre ha tingut l'objectiu de mostrar
proximitat al pacient, oferint-li suport, assessorant-lo i
donant-li eines per conèixer millor la patologia que pa-
teix".
Amb aquest propòsit, l'Associació d'Afectats de Reti-
nosi Pigmentària de Catalunya ha buscat instruir i in-
formar els seus associats i la resta de la col·lectivitat
sobre els problemes que plantegen les degeneracions
retinals i les possibles vies de solució, així com divulgar
mitjançant comunicacions o publicacions periòdiques
els nous avenços científics, clínics i tècnics en el tracta-
ment d'aquestes deficiències visuals.
La retinosi pigmentària
Es calcula que a Espanya hi ha unes 25.000
persones afectades de retinosi pigmentària,
una malaltia hereditària que es produeix per la
degeneració de la retina, és a dir, l'estructura
ocular sensible a la llum que, a poc a poc, va
perdent les seves cèl·lules fotoreceptores (cons i
bastons). Com a conseqüència, es produeix una
disminució lenta, però progressiva de l'agudesa
visual, que en les primeres etapes afecta predo-
minantment la visió nocturna i el camp perifè-
ric.
Encara que a dia d'avui la retinosi pigmentà-
ria no té cura, les teràpies gèniques estan ofe-
rint resultats molt esperançadors i, per això, és
imprescindible disposar d'un diagnòstic genètic
precís i encertat.
IMO | ACTUALITAT
A la fotografia, la Dra. Esther Pomares, entre el president de l’AARPC, Jordi Palà (a la dreta de la imatge) i el vicepresident, Albert Espanyol (a l’esquerra).
LA
RE
VIS
TA I
MO
34
RECONEIXEMENT DE LA SEEOF A LA TRAJECTÒRIA D‘ALFONS MARGALEF
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
35
Alfons Margalef, responsable del Departament de Fotogra-
fia Ocular de IMO, va rebre un homenatge de la Societat
Espanyola d'Infermeria Oftalmològica (SEEOF) al XIII con-
grés de l'associació, celebrat a Tenerife els dies 26, 27 i 28
de setembre.
El IV Premi d'Honor Fernando Pérez Camacho (president
honorífic de la SEEOF), que té com a objectiu reconèixer un
membre destacat de la comunitat infermera, va ser atorgat
a Alfons per la presidenta de la Societat, Aurora Egido, amb
motiu de la seva dilatada experiència en la disciplina, amb
més de quatre dècades de trajectòria.
Especialista en fotografia ocular, Alfons Margalef ha for-
jat bona part de la seva carrera professional al costat del
BONANOVA SUITE***, su aparta-mento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodida-des que le ofrece un hotel.
Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se ten-drá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gra-tis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO.
Bisbe Sivilla, 7 • 08022 BarcelonaTel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97
Dr. Borja Corcóstegui, amb el qual treballa fa 25 anys , i la
Dra. Isabel Nieto, que el va " fitxar " per les seves qualitats.
Com ell mateix comenta, "al llarg d'aquest període he po-
gut ser partícip del progrés continu en el camp de l'oftal-
mologia, introduint-hi novetats tècniques i instrumentals
que han permès millorar notablement la qualitat de vida
dels nostres pacients".
En aquest sentit, Alfons destaca que "especialitzar-me en
fotografia ocular m'ha donat l'oportunitat d'unir la meva
passió per la fotografia amb la cura assistencial, i he po-
gut posar en pràctica tècniques i procediments a què un
fotògraf sense el títol d'infermer no té accés". Per a ell, la
recompensa ha estat molt satisfactòria, ja que no es tracta
només d'aconseguir una bona qualitat d'imatge, sinó de la
utilitat que aquesta té per al diagnòstic de moltes patolo-
gies, fet que representa un important avenç en temes de
salut.
IMO | ACTUALITAT
A la imatge de la pàgina anterior, Alfons Margalef, entre Ma-nuel Montilla i Alfons T. Margalef, integrants del Departament de Fotografia de l’IMO, juntament amb Paulina Hernández.
LA
RE
VIS
TA I
MO
36
"Quan vaig tornar a veure-hi bé, em vaig menjar el món"
La pacient va creuar per primera vegada les portes de l'IMO l’any 1999 per demanar una segona opinió sobre un forat macular, aconsellada pel seu centre oftalmològic de referència.
BLANCA ESTRELLABLANCO HERREROS
IMO | HISTÒRIES SINGULARS
LA
RE
VIS
TA I
MO
37
Procedent de La Rioja, Blanca Blanco va creuar per pri-
mera vegada les portes de l'IMO l’any 1999 per demanar
una segona opinió sobre un forat macular, aconsellada
pel seu centre oftalmològic de referència. Després de la
visita inicial amb el Dr. Josep Garcia-Arumí, va decidir
seguir el seu tractament a l'Institut ja que, segons co-
menta, "vaig saber que estava en el millor lloc possible".
Però, què va ser el que va convèncer a la Blanca?, qui-
na va ser la raó que la va impulsar a posar-se en mans
dels especialistes de l'IMO? Ella ho té clar: "des del primer
moment em van transmetre molta confiança, quelcom
imprescindible en una situació tan complexa a nivell psi-
cològic i emocional". I és que suportar una malaltia com
exemple clar és el de la Blanca, que va veure com la seva
qualitat de vida millorava notablement després de l'ope-
ració: "Quan vaig tornar a veure-hi bé, em vaig menjar el
món, era autosuficient i podia valer-me per mi mateixa...
vaig descobrir una nova persona, autònoma i indepen-
dent, que tenia una visió molt més nítida del món".
No obstant, el camí fins allà no va ser fàcil i les dificul-
tats no van deixar de ser-hi ja que, a la volta dels anys,
la Blanca va patir un despreniment de retina a l'altre
ull, l'esquerre, en el qual ja havia patit aquest problema
abans. La pacient es va posar un altre cop en mans del
seu oftalmòleg de confiança, el Dr. Garcia-Arumí , amb
un resultat molt satisfactori. Després de tot el procés
d'operacions, la Blanca no porta ulleres i ha assolit un
grau d'agudesa visual superior a l'habitual, encara que no
pot llegir ni estar molt de temps davant de l'ordinador:
"de seguida se’m cansa la vista i em ballen les lletres i els
números", però afegeix que "això és el més insignificant
que m'ha pogut passar; a més a més, he sabut compen-
sar-ho buscant altres interessos, com escoltar la ràdio,
mirar la televisió o anar a exposicions".
Aquesta actitud constructiva i positiva, que no es
deixa portar pel derrotisme, és la que ha caracteritzat
la història de superació de la Blanca, l'experiència de la
qual demostra que no hi ha llum sense ombres. Per això,
ens confessa que gràcies l’experiència viscuda ha après
a apreciar allò que és veritablement important, la salut,
perquè "invertir en salut és invertir en la meva pròpia
qualitat de vida i en la dels que m'envolten".
el forat macular, que provoca un pèrdua progressiva de la
visió de detall, no és un procés fàcil i sol generar molts
dubtes. Per això, la Blanca va valorar especialment "el
tracte natural del doctor i el seu equip, que es van preo-
cupar per mi i em van animar a afrontar la situació". En
aquest sentit, la pacient de l'IMO destaca que la naturali-
tat amb què van tractar el seu cas li va proporcionar gran
seguretat i força per seguir endavant.
De fet, el Dr. Garcia-Arumí, especialista en retina de l'
Institut, ha portat a terme més de 1.000 intervencions de
forat macular des del 1992 , any en què l'IMO va comen-
çar a aplicar de forma pionera a Europa noves tècniques
quirúrgiques per al tractament de la malaltia. Segons
afirma l'oftalmòleg, "hem avançat molt des de llavors i
els resultats obtinguts són cada vegada millors, amb una
taxa de tancament del forat macular superior al 90%". Un
El Dr. Garcia-Arumí ha realitzat
més de 1.000 intervencions de
forat macular des del 1992, quan
l’IMO va començar a aplicar, de
forma pionera, noves tècniques
per a la malaltia
LA
RE
VIS
TA I
MO
38
Montserrat
Presidenta de l’Associació de
Diabètics de Catalunya
“La diabetis avança de manera lenta i discreta”
SoleyIMO | ENS HA VISITAT…
LA
RE
VIS
TA I
MO
39
A Catalunya, prop d’un milió de persones o, el que és el
mateix, un 13,4% de la població, pateix diabetis. Tanma-
teix, no tots els afectats ho saben o són conscients de
les seves implicacions, ja que la diabetis és una malaltia
que treballa per dins, a poc a poc, sense mostrar símp-
tomes externs evidents, en moltes ocasions.
No és estrany que un pacient descobreixi que té reti-
nopatia diabètica (la patologia vascular més freqüent
de la retina) abans d’assabentar-se que és diabètic. Tant
és així, que els oftalmòlegs han estat detectors tradi-
cionals de diabetis desconegudes, el diagnòstic de les
quals només s’ha fet patent amb l’aparició d’una com-
plicació, en aquest cas, ocular.
Segons Montserrat Soley, presidenta de l’Associació
de Diabètics de Catalunya (ADC), “l’avantatge de la dia-
betis, però a la vegada el seu principal inconvenient, és
que permet fer una vida normal. Avança de forma lenta
i discreta i, per tant, si qui la pateix no se n’adona, no
pot posar els mitjans per aturar-la”. En aquest sentit,
afegeix que “cal tenir en compte el tipus de diabetis i el
seu origen, la qual cosa condiciona la forma fer-li front”.
"Generalment, els pacients amb
diabetis de tipus 2, la pròpia de
l’adult, són menys conscients del
risc que comporta la malaltia,
perquè progressa de forma més
gradual, presenta símptomes
menys evidents i requereix un
tractament menys espectacular
que la de tipus 1”
“Tenir diabetis no ens ha de limitar
en res, ja que si volem i ens ho
proposem, podem aconseguir-ho
tot, com demostren Sharon Stone,
Woody Allen o George Lucas, entre
moltes altres persones conegudes
i anònimes que són un exemple de
superació”
Tipus de diabetis
Hi ha dos tipus principals de diabetis: la de tipus 1 o
infantil i juvenil i la de tipus 2 o de l’adult. La primera,
acostuma a aparèixer en persones menors de 30 anys i
es caracteritza per una manca severa d’insulina. El dèfi-
cit d’aquesta hormona, produïda al pàncrees i encarre-
gada d’afavorir el pas de la glucosa de la sang als teixits,
provoca hiperglucèmia (concentració alta de glucosa en
sang) i sovint es deu a una causa autoimmune. Com
explica Montserrat Soley, “el mateix sistema immuni-
tari de l’individu destrueix les cèl·lules “bones” de l’orga-
nisme que fabriquen la insulina la qual, per tant, s’ha
d’injectar”.
En la diabetis de tipus 2, en canvi, no sempre cal injec-
tar insulina i, de vegades, n’hi ha prou a seguir una die-
ta equilibrada i fer exercici físic regular, atès que la seva
naturalesa sol anar lligada a l’obesitat i l’estil de vida. En
aquest cas, el mal funcionament del pàncrees és fruit
del “cansament i la saturació” de l’òrgan, motiu pel qual
aquest tipus de diabetis acostuma a aparèixer a partir
de la quarta dècada de vida: “Si al llarg dels anys for-
cem la màquina amb uns hàbits poc saludables, aquesta
deixa de funcionar o el producte resultant és de menor
qualitat”, adverteix la presidenta de l’ADC.
Conscienciació
En ambdues tipologies diabètiques, la conseqüència és
la mateixa (insulina pobre i corresponent augment de
glucèmia), malgrat que les seves causes i manifestaci-
ons són diferents. Com destaca Montserrat Soley, “això
explica que, generalment, els pacients amb diabetis
pròpia de l’adult siguin menys conscients del risc que
comporta la malaltia, que en el seu cas progressa de
forma més gradual, presenta símptomes no tan clars i
requereix un tractament menys espectacular”.
Això no vol dir, però, que no s’hagi de parar atenció
a aquest segon tipus de diabetis, ben al contrari: tenir
només “una mica de sucre” ja implica patir la malaltia
i cal atorgar-li la importància que es mereix, sobretot
quan un 90% dels pacients diabètics són de tipus 2 i no-
més un 10% de tipus 1. “Els diabètics de tipus 1 convivim
molts anys amb la malaltia i tenim clars els seus riscos
i la necessitat de prevenció i de tractament. Per contra,
IMO | ENS HA VISITAT…
LA
RE
VIS
TA I
MO
40
els de tipus 2 es troben amb més dificultats per adquirir
nous hàbits, ja que si un dia se salten la dieta, veuen
que, aparentment, no els hi fa cap mal i que, a més,
queden satisfets”, explica Montserrat Soley.
Formació i informació
Un dels grans reptes actuals de l’ADC és treballar en l’edu-
cació dels pacients amb diabetis de tipus 2, els quals re-
presenten el gruix de la població diabètica: no es tracta
només de proporcionar-los el tractament adequat, sinó
de fer-los entendre la importància de seguir-lo amb ri-
gor. En paraules de la presidenta de l’associació, “la dia-
betis no se’n va mai de vacances” i, per tant, allò que el
pacient fa en el seu dia a dia té més impacte que el que
pot arribar a aconseguir el metge esporàdicament.
A l’hora de prendre’n consciència, resulten imprescin-
dibles la formació i la informació, que “permeten conèi-
xer i, d’aquesta manera, ajuden a perdre la por i a actuar
amb conseqüència”. Actuar. Aquesta és la clau ja que
l’organisme té memòria metabòlica o, el que és el ma-
teix, el cos acumula. Si no es posen els mitjans adequats
per frenar l’avenç de la patologia, es deixa via lliure a
l’aparició de complicacions a llarg termini, sobretot a
nivell ocular, renal, cardiovascular i neuropàtic.
Prevenció
Com es poden evitar aquestes complicacions? Soley des-
taca la importància d’adoptar una actitud preventiva,
basada en uns hàbits saludables, extensibles a tota la
població, però especialment indicats per als pacients
diabètics: Seguir una dieta equilibrada i baixa en su-
cres, fer exercici físic regular, evitar el tabac i moderar
la ingesta d’alcohol són algunes de les recomanacions
bàsiques.
A l’hora d’acomplir aquestes pautes, l’estil de vida oc-
cidental juga a la nostra contra. Ho prova el fet que la
transformació de dues grans potències emergents, com
són la Xina i l’Índia, en societats industrials, ha disparat
la prevalença mundial de la diabetis. Les causes d’aquest
increment afecten la nostra quotidianitat i tenen a veu-
re, principalment, amb els canvis en l’alimentació i en el
pas de la bicicleta o l’anar a peu, al cotxe.
Segons Montserrat Soley, “mengem més del que ne-
cessitem ja que el sedentarisme ens fa consumir cada
vegada menys energia i, com a resultat, es trenca l’equi-
Associació de Diabètics de Catalunya (ADC)
L’ADC va ser creada l’any 1992 a partir de la fusió
de nou associacions de diabètics d’arreu de Ca-
talunya, les quals van unir les seves forces per
sensibilitzar i fer costat als afectats de la malal-
tia i el seu entorn social.
Informar, aconsellar, ajudar i defensar el pa-
cient diabètic són les principals metes de l’As-
sociació, que entén la prevenció i les revisions
regulars com les dues eines indispensables per
tenir la diabetis controlada. Aquestes eines re-
quereixen de l’autoconeixement i de l’autocon-
trol per aconseguir els millors resultats, tal com
busquen promoure les múltiples activitats for-
matives i informatives que duu a terme l’ADC.
Com ens diu la seva presidenta, Monsterrat
Soley, “el nostre propòsit és canviar el “no sa-
ber i no fer” pel “tenir consciència i actuar””, una
voluntat mobilitzadora responsable del creixe-
ment continu de l’associació, que actualment
compta amb 5.000 socis i manté intacta l’aspi-
ració de fer-se més gran cada dia.
IMO | ENS HA VISITAT…
LA
RE
VIS
TA I
MO
41
libri entre el que ingerim i el que gastem”.
Control i cooperació
El secret per evitar els excessos és un bon control. Cal
recordar que la diabetis és una patologia crònica que re-
quereix d’un tractament crònic, el qual ha de ser sostin-
gut amb regularitat i perseverança. D’aquesta manera,
les mesures preses diàriament pel pacient es veuen re-
flectides en les revisions mèdiques, generalment anuals,
encara que de periodicitat variable segons les necessi-
tats individuals.
Per aconseguir controlar la malaltia, és imprescindi-
ble no només la col·laboració entre el diabètic i l’ en-
docrinòleg (normalment en casos de diabetis de tipus
1) o el metge de capçalera (en diabetis de tipus 2), sinó
també entre els altres especialistes implicats, entre ells,
l’oftalmòleg.
L’actuació coordinada dels professionals de les di-
ferents àrees de salut que afecten el pacient diabètic
resulta fonamental a l’hora de realitzar un abordatge
integral de la patologia, el primer pas necessari per des-
vincular-la de la pèrdua de qualitat de vida.
Qualitat de vida
Segons la pròpia experiència de Montserrat Soley, “tenir
diabetis no ens ha de limitar en res, ja que si volem
i ens ho proposem, podem aconseguir-ho tot”. Només
cal fixar-nos en les actrius Halle Berry i Sharon Stone,
els directors de cinema Woody Allen i George Lucas o
els esportistes Adam Morrison (campió de la NBA dos
anys consecutius), Steve Redgrave (campió olímpic de
rem en cinc ocasions), Gary Hall (or en 50m lliures a les
Olimpíades de Sidney) i Jon Karro (triatleta participant
en una Iron Man). Tots ells són exemples de superació
en la lluita contra la diabetis, així com moltes altres per-
sones anònimes que, dia a dia, s’esforcen per donar veu
a aquesta malaltia silenciosa.
IMO | ENS HA VISITAT…
LA
RE
VIS
TA I
MO
42
Veure millor és possible
Passen els anys. I amb l'edat és
normal que perdem part de la
nostra capacitat visual. Ara bé, quan
aquesta limitació és important, no
millora utilitzant ulleres, lents de
contacte, tractaments farmacològics
o cirurgia, i ens incapacita per
realitzar determinades tasques
quotidianes com llegir, veure la
televisió, menjar o baixar les escales,
es considera que patim baixa visió.
Ens trobem davant una condició que
pot ser severa (quan l'agudesa visual
no supera el 10%), moderada (entre
un 10 i un 20%) o lleu (entre un 20
i un 30%) i que afecta especialment
les persones grans i les que pateixen
determinades patologies oculars.
Les persones amb baixa visió
poden seguir gaudint d'una vida
normal gràcies als tractaments
específics de rehabilitació
visual i a l'ús correcte d'ajudes
visuals òptiques, no òptiques i
electròniques.
Baixa visió
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
43
Segons dades recollides per l'Enquesta de discapacitat, au-
tonomia personal i situacions de dependència de l'Institut Na-
cional d'Estadística (INE), prop d'un milió de persones a
Espanya pateixen baixa visió. "Una xifra que va en aug-
ment a causa de l'envelliment progressiu de la població,
la major esperança de vida i els avenços en cirurgia i
farmacologia oftalmològica que redueixen el nombre de
persones que perden la vista per complet, però la min-
vada visió de les quals necessita ajudes visuals", afir-
ma Carol Camino, especialista en Baixa Visió de l'IMO
i presidenta de la Societat Espanyola d'Especialistes en
Baixa Visió (SEEBV). Segons l'optometrista, "el 80% dels
afectats són persones majors de 65 anys, amb un dèficit
visual que acostuma a derivar d'alguna patologia ocular
comuna a aquesta edat".
Agudesa visual
Es considera que una persona pateix baixa visió quan la
seva agudesa visual se situa entre 0,05 i 0,3 en el millor
dels ulls i/o el seu camp visual és inferior a 20 graus
(sent 270 la visió normal) també en el seu millor ull. En-
tenem per agudesa visual la capacitat que té cadascun
dels nostres ulls per percebre la figura i la forma dels
objectes, mentre que el camp visual fa referència a la
porció de l'espai que cada ull és capaç de veure.
El tractament
Des de l'any 2006, l'IMO disposa d'una Àrea de Baixa
Visió que ofereix atenció a pacients amb nivells de visió
molt limitats i que no poden millorar ni amb cirurgia, ni
amb tractament farmacològic, ni amb ulleres.
Les persones amb aquest dèficit són capaces d'utilit-
zar la seva resta visual per poder continuar realitzant
algunes activitats diàries. A l'IMO se les ajuda a obte-
nir un màxim aprofitament d'aquest resta a través de
rehabilitació i ajudes visuals. "En arribar a la consulta,
el pacient realitza un exhaustiu qüestionari per avaluar
exactament les seves necessitats visuals", explica Carol
Camino. "A continuació, s'efectua un acurat procés de
graduació que garanteixi l'efectivitat de les ajudes vi-
suals mitjançant proves d'agudesa (refractometria, reti-
noscòpia, queratometria...), camp visual (campimetria,
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
44microperimetria...), de sensibilitat al contrast i de per-
cepció del color, entre d'altres".
Durant les visites, el pacient ha de tenir clar que no es
tracta de recuperar la visió perduda, sinó d'aprendre a
potenciar i optimitzar la resta visual que li queda a tra-
vés de diferents ajuts, com filtres, lents telescòpiques,
ulleres especials... Es tracta d'un procés llarg que reque-
reix una considerable implicació i col·laboració per part
del pacient. "És molt important que la persona acudeixi
motivada a la consulta i que es vulgui mantenir visual-
ment activa en tot moment, veient la televisió, llegint,
treballant a l'ordinador...", aclareix l'especialista. "A més,
moltes de les ajudes visuals requereixen que la persona
aprengui a veure-hi d'una altra manera. Per exemple,
els pacients amb degeneració macular tenen una im-
portant pèrdua visual a la zona central de l'ull afectat.
En aquests casos, a part de les ajudes visuals, aquestes
persones han d'aprendre a mirar cap als costats per res-
catar la seva resta visual".
Aquesta implicació a vegades no resulta fàcil. La pèr-
dua sobtada i irreversible de visió pot arribar a afectar
emocionalment el pacient. Solen aparèixer símptomes
com falta de confiança, baixa autoestima o disminució
de la comunicació. D'aquí que, a l'hora de fer front a
aquesta nova realitat, sigui molt important la compren-
sió i el suport de la família des del primer dia.
Ajudes visuals
Hi ha diferents tipus de dispositius que poden ajudar les
persones amb baixa visió a aprofitar al màxim la seva
resta visual. Després de les diferents proves diagnòsti-
ques, l'especialista és l'encarregat d'oferir al pacient les
diverses alternatives, segons les seves pròpies necessi-
tats i objectius:
Ajudes òptiques
Es tracta d'un conjunt de lents o sistemes que es poden
adaptar en ulleres o utilitzar manualment i de forma
habitual amb la finalitat d'engrandir la imatge que es
forma a la retina. Els dispositius més comuns són:
Lupes. Sistema senzill, molt popular i fàcil d'utilitzar.
Són lents que augmenten la mida dels objectes i que
permeten realitzar tasques puntuals de visió propera,
les quals requereixen poc camp visual, com llegir, con-
sultar preus, comprovar rebuts... Poden ser manuals,
amb suport, de focus fix, enfocables, amb llum, de but-
xaca, etc.
Microscopis. Lents que fan possible veure objectes a
distàncies curtes. A diferència de les lupes, permeten
tenir les dues mans lliures i el camp visual és més am-
Baixa visió
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
45pli, motiu pel qual resulten més confortables durant
lectures llargues, escriptura, costura... Poden ser mo-
nofocals, bifocals, trifocals o multifocals per alternar
la mirada de prop i de lluny, segons les necessitats.
Telescopis. Dispositius que engrandeixen i acosten
la imatge dels objectes llunyans. Poden acoblar-se a
una ullera de forma permanent i en posició central o
superior.
Telemicroscopis. Combinen un telescopi superior
i un microscopi inferior muntats en la mateixa lent
que permeten la visió de prop i de lluny.
Filtres. Recomanables per controlar l'enlluernament,
realçar el contrast i l'adaptació a la llum, així com per
millorar l'agudesa visual del pacient. Poden ser orgà-
nics o minerals, polaritzats i fotocromàtics.
Ajudes no òptiques. Afavoreixen l'optimització de la
resta visual del pacient sense necessitat d'utilitzar lents
o sistemes òptics. S'utilitzen per millorar la postura, el
contrast, la il·luminació o la distància de treball.
Segons els objectius de cada pacient es pot recórrer a
tot tipus de faristols, tiposcopis (targeta de color negre
amb una ranura per la qual es fa passar el text que es vol
llegir), macrotipus (sistemes d'impressió en tinta amb
caràcters ampliats), flexos de llum fluorescent, llums
Suggeriments útils
Hi ha una sèrie de recomanacions generals que
permeten que les persones amb baixa visió es
desenvolupin amb més facilitat en el seu entorn
quotidià:
• Col·locar els mobles i estris de la llar sempre
al mateix lloc.
• Pintar amb colors ben contrastats els marcs i
vores de les portes i finestres.
• Marcar les vores d'escales, baranes i esglaons.
• Fer servir vaixella i els elements de cuina de
colors per aconseguir més contrast.
• Utilitzar preferiblement cuines vitroceràmi-
ques o d'inducció. En el cas de cuinar amb
gas, evitar l'ús de llumins i optar per l'ence-
nedor.
• Evitar miralls amb llum reflectida que puguin
provocar enlluernaments.
• Evitar rajoles brillants en banys i cuines.
• Crear ambients ombrejats amb estors o cor-
tinetes.
• Veure la televisió sense llum a l'estança.
• Col·locar rètols a l'altura dels ulls.
• Utilitzar viseres.
• Fer servir paper ratllat per no perdre’s en
llegir o escriure.
• Escriure amb retoladors negres i de punta
gruixuda.
IMO | OFTALMOLOGÍA
LA
RE
VIS
TA I
MO
46
de control espectral (tipus LED), papers d'alt contrast,
estris de cuina adaptats a baixa visió (com olles de vi-
dre transparent per veure bullir l'aigua), rellotges amb
veu, telèfons amb tecles grans, llums per localització,
suports de subjecció i equilibri, enfiladors mecànics per
cosir, moneders calibradors...
Ajudes electròniques
Conjunt de dispositius per a visió de prop que permeten
augmentar la mida de la imatge per mitjans electrònics.
En aquest grup destaquen els circuits tancats de televi-
sió integrats per un magnificador digital electrònic que
escaneja les pàgines i permet augmentar la mida de les
lletres i canviar el contrast (lletres blanques sobre fons
negre o lletres negres sobre fons blanc o blau...). Es po-
den adaptar a qualsevol televisor i determinats models
permeten l'escriptura.
Altres sistemes electrònics són les vídeolupes de so-
bretaula portàtils (amb una microcàmera que, connec-
tada al televisor, permet visualitzar els textos ampliats),
els zooms digitals i les aplicacions en ordinadors i telè-
fons intel·ligents que incorporen l'efecte lupa o el siste-
ma de veu per facilitar-ne l’ús.
Rehabilitació visual
Per tal que pugui gaudir d'una resta de visió, el pacient
amb baixa visió ha de rebre entrenament en el maneig
de les diferents ajudes visuals, així com consells d'orien-
tació, mobilitat i habilitats per aplicar en les tasques de
la vida diària, com cuinar, planxar, fer servir monedes,
utilitzar el telèfon, arreglar la casa...
Aquesta rehabilitació es realitza en tot moment sota
la supervisió de l'especialista en baixa visió i té com a
objectiu intentar restaurar les deficiències que el paci-
ent troba en el seu dia a dia. Es tracta d'un procés molt
important on la persona aconsegueix l'orientació i el re-
forç necessaris sobre l'ús correcte de les ajudes. A més,
durant l'entrenament, l'especialista adquireix un conei-
xement més profund de les necessitats del seu pacient,
ja que durant aquest període sorgeixen de forma més
espontània els seus objectius i preocupacions. És un
procés que també atorga temps al pacient per aprendre
i respondre mentre dura la seva participació activa en
la rehabilitació.
En la mesura que pugui, convé que el pacient se sot-
On podem recórrer?
Actualment, hi ha molt poques unitats de baixa
visió a Espanya i encara hi ha un gran desconeixe-
ment sobre aquesta especialitat. Segons l'optome-
trista Carol Camino, "molts pacients que arriben a
la consulta se sorprenen de tot el que podem fer
per millorar la seva visió i lamenten no haver-ho
sabut abans". L'especialista està a càrrec de l'Àrea
de Baixa Visió de l'IMO, on ajuda les persones amb
dèficit visual a potenciar la seva resta de visió per-
què puguin desenvolupar activitats quotidianes i
millorar substancialment la seva qualitat de vida.
Carol Camino és diplomada en Òptica per l'Es-
cola Universitària d' Òptica de la Universitat Poli-
tècnica de Catalunya, diplomada en Òptica i Op-
tometria per l'Escola d'Òptica i Optometria de la
Facultat de Ciències de la Universitat de Granada
i màster en Ciències Optomètriques Clíniques, es-
pecialitat en Baixa Visió, pel Pennsylvania College of
Optometry (Filadèlfia, Estats Units). A més, s'ocupa
de la participació de l'IMO a les jornades "Ven y
veràs" per a la Fundació Abre sus ojos, que té per
objectiu millorar la salut visual de persones dis-
capacitades.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
47
meti a un seguiment periòdic que permeti valorar la
millora obtinguda i evitar una possible degradació o
retrocés visual.
Algunes xifres
• 246 milions de persones al món pateixen
baixa visió, prop d'1 milió a Espanya, un 2%
de la població.
• Un 65% de les persones amb baixa visió són
majors de 65 anys. Actualment, aquest grup
suposa el 17% de la població, encara que s'es-
tima que al 2050 se situarà en el 29%.
• Extremadura, Castella la Manxa, Castella i
Lleó i Galícia són les comunitats autònomes
on més casos es registren de discapacitat
visual.
• Fins als 65 anys, la discapacitat visual afecta
més els homes. Però a partir d'aquesta edat,
es donen molts més casos entre la població
femenina.
• La degeneració macular associada a l'edat
(DMAE) és la principal causa de baixa visió a
partir dels 65 anys.
* Font: OMS/INE
II Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació Visual
Del 29 de novembre a l’1 de desembre, l'IMO acollirà
les segones Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació
Visual. Impulsades per la Societat Espanyola d'Es-
pecialistes en Baixa Visió (SEEBV ), la cita comp-
tarà amb la presència d'il·lustres conferenciants i
professionals de primer nivell, com la Dra. Ana M.
Pérez, de la Universitat de Houston i la Dra. Celia
Sánchez-Ramos, professora de la Universitat Com-
plutense de Madrid. L'objectiu d'aquesta iniciativa
és exposar els últims avenços en l'especialitat, així
com aprofundir en els diferents aspectes de la reha-
bilitació visual del pacient amb dèficit visual. Pre-
sidida per Carol Camino, responsable de l'Àrea de
Baixa Visió de l'IMO, la Societat Espanyola d'Especi-
alistes en Baixa Visió promou el desenvolupament
de la innovació en baixa visió i la divulgació de la
seva activitat entre la població.
Més informació a: www.seebv.com
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
48 MALS HÀBITSFORA
Els errors més comuns en l'alimentació
Prescindir de l'esmorzar, assaltar la nevera
quan estem tristos o picar entre hores són
alguns dels mals hàbits alimentaris més
comuns que cal controlar en benefici de la
nostra salut.
Per Pere Romanillos
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
49MALS HÀBITS
Sabem que la dieta és determinant en el nostre estat de salut i que contribu-eix a prevenir l'aparició de malalties cròniques, com l'obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis, la hiper-tensió, el càncer i l'osteoporosi, entre altres patologies. No obstant això, una
recent enquesta a càrrec de la Federa-ció Espanyola de Societats de Nutrició ha revelat que el 70% de la població segueix una alimentació inadequada.Per revertir aquesta tendència, els experts coincideixen en una sèrie de recomanacions, com evitar les farines refinades, els greixos i els sucres, men-jar més fruita i verdura, fer exercici de forma habitual, així com eradicar d'una vegada per totes els mals hàbits alimentaris que a la llarga poden posar en perill la nostra salut. Alguns dels més comuns són:
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
50
No esmorzar
Gaudir d'un esmorzar complet i equilibrat a primera
hora del matí ens ajuda a cobrir les necessitats nutri-
tives que l'organisme necessita per afrontar el dia.
A més, ens brinda la suficient energia per realitzar
les activitats matutines i ens ajuda a mantenir a
ratlla el sobrepès i uns nivells saludables de coles-
terol en sang.
L'esmorzar ha d'aportar entre el 15 i el 25% de l'energia
que consumim diàriament, així que prescindir d'aquest
àpat suposa retallar seriosament el "combustible" que
necessitem per encarar el dia en bones condicions.
Segons l'Institut de Nutrició i Salut, un bon esmorzar
ha de ser complet (a base de fruita, cereals i un aliment
d'origen animal), variat (amb diferents cereals i fruites),
equilibrat (un 60 % de carbohidrats, un 20% de proteï-
nes i un 20% de lípids) i suficient (que cobreixi les ne-
cessitats energètiques i nutricionals segons l'edat, sexe
i activitat). Però malgrat la seva demostrada importàn-
cia, se sap que aproximadament el 20% de la població
no esmorza diàriament, un hàbit que s'incrementa amb
l'edat ja que els adolescents i adults esmorzen amb
menys freqüència que els nens.
En general, aquells qui se salten l'esmorzar diuen fer-
ho per falta de temps, falta de gana o per baixar pes. En
relació amb el primer motiu, es pot fer front a la pressa
per sortir de casa optant per aliments que amb prou
feines requereixen preparació (cereals o iogurt amb llet,
liquats de fruites...) , aixecar-se 15 minuts abans o dei-
xar-lo preparat la nit anterior. Pel que fa a la manca
de gana, els aliments líquids poden ser un bon aliat.
I res més equivocat que pretendre aprimar-se pres-
cindint de l'esmorzar. En saltar-nos aquest menjar
reduïm la despesa calòrica de l'organisme i ar-
ribem al dinar amb molta més gana i, en conse-
qüència, acabem menjant més del compte.
1
2Picar entre hores
El 35% de la població confessa practicar sovint aquest
hàbit poc saludable. Una tendència que va a l'alça ja
que cada vegada consumim menys plats en els àpats
principals (esmorzar, dinar i sopar) mentre que arribem
a picar alguna cosa fins a 4 vegades al llarg del dia. Tot
i que aquest mal costum encara queda lluny dels hàbits
d'altres països (la mitjana nord-americana arriba fins a
les 17 preses diàries), convé evitar-lo sempre que sigui
possible.
Encara que a vegades no resulta fàcil... Segons un re-
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
51
cent estudi publicat a la revista American Journal of Clini-
cal Nutrition, els típics aliments que prenem entre hores
(galetes, pa, brioixeria, dolços, snacks...) estimulen les
regions cerebrals implicades en les conductes de recom-
pensa i càstig, allà on s'originen els comportaments ad-
dictius. Això fa que el fet de picar entre hores depengui
exclusivament dels nostres impulsos i aquests poden
arribar a ser excessius o poc saludables.
En general, es recomana fer un màxim de dos refri-
geris al dia, d'entre 100 i 300 calories cada un, preferi-
blement a base de productes naturals i poc elaborats
(la fruita és ideal). A més, per evitar "temptacions" fora
d'hores, convé no saltar-se cap àpat principal, allunyar
de la vista aperitius i snacks (guardar-los a l'armari més
alt de la cuina, per exemple) o matar la gana prenent
líquids (sucs, infusions...).
Menjar ràpid
Diàriament dediquem una mitjana d'1 hora i 45 mi-
nuts a la nostra alimentació i molts tot just estem
un quart d'hora esmorzant, una de les principals
àpats del dia. En general, aquesta "pressa" per
menjar es deu a la distància que separa la feina
del lloc on es menja (ja sigui a casa o al restaurant),
el poc temps disponible a causa dels horaris laborals o
la preferència d'aprofitar el temps del menjar per fer al-
tres coses .
Es tracta d'un mal hàbit que afavoreix el sobrepès en
no controlar les quantitats que consumim, ja que no
prestem suficient atenció al que ingerim. A més, menjar
a contrarellotge i no mastegar bé els aliments provoca
que les digestions es facin més lentes i pesades, fet que
pot arribar a ocasionar problemes digestius a llarg ter-
mini.
Per evitar-ho, es recomana prendre’s un mínim de 30
minuts per menjar a un ritme adequat i mastegar cor-
rectament (fins a 20 vegades cada mos). També és bo
menjar en un lloc tranquil i sense distraccions (com la
televisió), optar per la carmanyola si no disposem de
gaire temps per dinar, beure aigua entre un mos i un
altre, deixar els coberts sobre el plat després de cada
mos i esperar una mica entre el segon plat i les postres.3
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
52
Abusar del sucre
A qui no li agrada el dolç? Pastissos, gelats i bombons
són una deliciosa temptació a la qual és difícil resis-
tir-se. Però un elevat consum d'aliments ensucrats pot
derivar en diversos trastorns i patologies, com una mala
salut bucodental o obesitat. A més, abusar del sucre pot
provocar que la persona tingui hipoglucèmies per un as-
cens brusc de sucre en sang, seguides d'una producció
elevada d'insulina per compensar-lo i la conseqüent bai-
xada de la glucèmia. Això pot originar episodis de baix
estat d'ànim, irritabilitat sobtada i, fins i tot, ansietat.
En general, es recomana no sobrepassar la ingesta di-
ària d'entre 50 i 100g de sucre, segons les exigències físi-
ques i energètiques de cada persona. Convé controlar el
consum de productes amb gran contingut de sucre, com
la pastisseria industrial, les llaminadures i l'àmplia de
gamma de xocolates i productes que el contenen (bom-
bons, gelats, cremes...). També cal vigilar amb alguns
aliments molt rics en sucre i de consum quotidià, com
els cereals de l'esmorzar, el cacau soluble, les melmela-
des, els refrescos i els sucs processats.
4
5Refrescs en lloc d'aigua
L'alcalde de Nova York, Michael Bloomber, va prohibir a
la seva ciutat la venda de begudes ensucrades en enva-
sos grans; França i Itàlia van aprovar un impost especial
que gravava la seva venda i el govern català va estudiar
aplicar-lo també, encara que de moment la mesura s'ha
paralitzat. Tot això respon al fet que l'excessiu consum
d'aquest tipus de refrescs, especialment en els països
desenvolupats (amb Mèxic al capdavant) preocupa de
forma creixent a les autoritats sanitàries pels seus efec-
tes nocius sobre la salut. A causa del seu elevat contin-
gut en sucres senzills, indueixen a l'obesitat (sobretot
en els adolescents), generen patologies cardiovasculars,
diabetis (una seriosa amenaça per a la salut de la reti-
na), malalties en els ossos...
Així que incorporar els refrescos als nostres àpats dia-
ris no és una bona idea. Beure aigua és la manera més
efectiva i saludable de calmar la set. A més, en prendre-
la durant els àpats produeix un efecte saciant que ens
ajudarà a controlar l'excés de pes i la resta de patologies
associades al consum de refrescs. D'altra banda, beure
abundant aigua diàriament s'ha mostrat beneficiós per
prevenir infeccions urinàries i càlculs. I segons un estudi
de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Aliments i Nutrició
(ICTAN) i del Centre Superior d’Investigacions Científi-
ques (CSIC), si l'aigua és bicarbonatada contribuirem a
disminuir l'absorció de triglicèrids i colesterol.
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
53
Fer servir massa el saler
Segons l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i
Nutrició (AESAN), una dieta alta en sodi augmenta el
risc de malalties cardiovasculars i circulatòries per mitjà
de l'augment de la hipertensió arterial. Sabem de sobres
que l'excés de sal no convé a la nostra salut però tot i
això seguim abusant del saler.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana
no sobrepassar els 5 grams de sal al dia (una cullera-
da sopera), però a Espanya la mitjana ja s'acosta als 10
grams. I el risc no només està en el saler. Diàriament
consumim diferents grups d'aliments especialment rics
en sal, com salses, sopes comercials, snacks, condi-
ments assaonadors, pa, carnis i derivats.
Ens encanta la sal! Però es tracta d'un gust adquirit,
així que és possible modificar-lo per reduir-ne la ingesta
diària. Per a això, convé acostumar-se a menjar més ali-
ments frescos (pel seu menor contingut en sodi), reduir
Un dieta saludable
A la guia per a famílies Alimentació saludable, editada pel
Ministeri de Sanitat i Consum, recorden que tenir una
dieta saludable i equilibrada vol dir:
• Menjar molta fruita i verdura, com a mínim 5
racions variades diàriament.
• Basar els menjars en aliments amb fibra, com
arròs, patates o pa integral.
• Prendre només una moderada quantitat de carns,
peix i altres bones fonts de proteïnes.
• Prendre una mica de lactis, com formatge, llet o
iogurt. Preferiblement, cal optar per aquells que
siguin baixos en greixos .
• Controlar el consum de sal i limitar-lo a uns 5g en
les persones majors d’11 anys.
• Tenir compte amb els snacks alts en greixos, su-
cres i begudes. Evitar prendre’ls amb freqüència.
• Reduir els greixos, especialment els saturats, i
eliminar sempre el greix de la carn.
6
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
54l'ús de la sal mentre cuinem, substituir-la per espècies i
herbes aromàtiques, optar per sistemes de cocció com
el vapor i evitar en la mesura del possible menjar pro-
ductes processats. Una altra possibilitat passa per subs-
tituir la sal habitual per una de baix contingut en sodi.
Menjar massa carn
El consum excessiu de carn, especialment si és greix
(com els embotits o la carn de porc, per exemple), con-
tribueix a l'augment de colesterol i triglicèrids en sang
i, per tant, eleva el risc de malalties cardiovasculars. Es
tracta d’un aliment que té especial protagonisme en la
dieta de la majoria de la població.
No obstant, i davant la recomanació dels experts de
prendre un màxim de tres vegades a la setmana, aquí
consumim una mitjana de 150 grams de carn i derivats
al dia. Aquesta excessiva ingesta de proteïna animal
acostuma a anar acompanyada d'un consum elevat de
calories, greixos saturats, colesterol i sodi, fet que de-
semboca a la llarga en patologies cròniques com obe-
sitat, malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i
problemes renals.
En general, els experts recomanen reduir el consum
de proteïnes animals i augmentar el de les vegetals, pre-
sents en els llegums, els fruits secs, les algues, el tofu, el
tempeh, la soja i el seitan.
7
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
55
Menjadors emocionals
L'estrès, l'ansietat, les preocupacions, la
tristesa, l'eufòria o, fins i tot, l'avorri-
ment, poden alterar la nostra forma de
menjar. De fet, molts trastorns alimen-
taris responen precisament de com
gestionem les emocions.
En determinades situacions marcades
per les emocions, tendim a recórrer al
menjar, amb una especial predilecció
pels aliments d'alt contingut calòric,
especialment aquells que contenen una
elevada quantitat de sucre, hidrats de
carboni, greixos o sal (gens de sabors
amargs o picants). D'aquesta manera
promovem la segregació de substàncies
en els sistemes de recompensa del nos-
tre cervell. Un bon exemple és la típica
escena de pel·lícula on la protagonista,
després d'un desengany amorós, obre
la nevera i s'atipa de gelat de manera
compulsiva per "premiar" el seu cervell
disgustat.
Per evitar ser un menjador emocional
es recomana fugir del menjar en aques-
tes situacions i optar per distreure’s
passejant, xerrant amb un amic, prac-
ticant exercici o veient una pel·lícula,
per exemple. I si la temptació és molt
forta, és millor substituir el consum
indiscriminat de dolços, greixos o pastes
per alguna galeta integral, fruita seca o
algun liquat de fruites.
Poca fibra
Present únicament en els aliments d'origen vegetal
(verdures, fruites, cereals, llegums, fruits secs i algues)
la fibra té infinitat de beneficis per a la salut. Ajuda al
manteniment i desenvolupament de la flora intestinal,
incrementa la sensació de sacietat (ideal per combatre
el sobrepès), ajuda a regular el nivell de glucosa i coles-
terol en sang i combat el restrenyiment.
Es calcula que en necessitem entre 25 i 30 grams al dia,
encara que en general ens quedem curts. Per augmen-
tar la seva ingesta convé incorporar més verdures als
nostres plats (en sopes, guisats, guarnicions, salses...),
afegir fruits secs i cereals a les amanides i receptes de
carn i peix, substituir les postres làcties per una major
aportació i varietat de fruites (preferiblement sense pe-
lar), acostumar-se a menjar cereals per esmorzar, optar
pels aliments integrals (pasta, arròs, pa...) i menjar més
llegums.
8
QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS
LA
RE
VIS
TA I
MO
56
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.
Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.
Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.
La vida sin cataratas...y sin astigmatismo.
pag.pacientesTORICR2012.indd 2 16/03/12 13:07