Taller de Llenguatge

Sara Álvarez

15 d’octubre del 2016

El Llenguatge del nen amb SXF

Característiques del llenguatge oral del nen amb SXF- Discapacitat intel·lectual (de lleu a moderada; rarament severa)

- Aparició tardana (cap als 3-5 anys)

- Dificultats de parla

- Dificultats de processament auditiu

- Pobre seqüenciació i organització: alteració del processament fonològic

- Llenguatge perseverant (per disminuir l’ansietat)

- Capacitat d’imitació, que facilita l’adquisició de vocabulari i d’estructures sintàctiques

- Dificultats en les habilitats comunicatives: mantenir el tema de conversa, torn de paraula, llenguatge tangencial, dificultats de contacte ocular

Aparició tardana

Cap als 3-5 anys

Normalment és el 1r. motiu de consulta

Millor comprensió que expressió

Primeres paraules cap als 3-4 anys

Posterior estructuració del llenguatge

Alguns nens no arriben a adquirir el llenguatge oral (SAAC)

Característiques de la parla

Ritme de parla ràpid i entretallat

Volum de veu baix

To muscular baix dels òrgans orofacials

Dificultats per planificar patrons motors

Malformacions de les estructures/ òrgans implicats

MALA ARTICULACIÓ I PROBLEMES INTEL·LIGIBILITAT

Processament auditiu i fonològic

Pobre atenció auditiva

Escassa memòria de treball

Dificultats per ordenar i seqüenciar sons

Errors fonològics

Major dificultat en un llenguatge connectat que no pas en paraules aïllades

Manca de desenvolupament de la CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

LLENGUATGE EXPRESSIU

Excessives verbalitzacions

Perseveracions de paraules, preguntes i frases

Ecolàlia

Bona capacitat d’imitació (repetició de frases i “muletillas”)

Bona adquisició de vocabulari i de la sintaxis

Característiques del llenguatge oral de la nena amb SXF Discapacitat intel·lectual lleu (65% amb mutació completa)

No presenten dificultats amb el llenguatge parlat

Bon nivell de vocabulari

Sintaxis adequada a la seva edat

No s’observen dificultats per aprendre a llegir i escriure

Bon nivell de comprensió literal vs comprensió inferencial

Problemes amb el llenguatge matemàtic

Dificultats en quant a habilitats pragmàtiques (ansietat social i timidesa: ús de circumloquis, salts de tema, discurs desorganitzat)

Habilitats lingüístiques bàsiques

Desenvolupament de l’habilitat comunicativa (utilitzar el seu propi llenguatge)

Adquisició/ increment de vocabulari

Memòria de Treball /curt termini

Bon desenvolupament del component fonològic

Bona capacitat de reconeixement de fonemes (capacitat per escoltar les diferències subtils entre sons individuals), en particular la CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

1. És el coneixement que les paraules estan formades per sons.

2. És la capacitat per pensar, analitzar i manipular els sons que formen les paraules (que formen part del llenguatge oral).

3. És la consciència explícita de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua.

4. A NIVELL DE LECTURA I ESCRIPTURA...

... processament de familiaritzar-se amb els sons de les lletres i combinacions de lletres que composen els sons en la impressió de lectura (en el paper).

En quant a CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

És una habilitat apresa.

Es comença a desenvolupar cap als 3-4 anys.

És molt treballable a nivell oral durant tota l’Etapa Infantil.

No és necessari conèixer la lletra i/o escriure-la.

La fonologia es tanca cap als 7-8 anys.

Millora i es consolida amb la pràctica lectora.

Correlaciona + amb l’èxit en la lectura i l’escriptura (Adams i col., 1998 ;. Eldredge, 2005 ;. Spira i col., 2005; Strattman i Hodson, 2005; Vellutino i Scanlon, 1987 ).

Consciència Fonològica

Tasques fonològiques1. Duració acústica.

2. Identificació de paraules.

3. Reconeixement d’unitats.

4. Rimes.

5. Classificació/Comparació de paraules.

6. Barrejar unitats.

7. Aïllar unitats.

8. Comptar unitats.

9. Descomposar en unitats.

10. Afegir unitats.

11. Substituir unitats.

12. Suprimir unitats.

13. Especificar la unitat suprimida.

14. Invertir unitats.

1. Quina és més llarga?

2. Quantes paraules hi ha?

3. Se sent una /f/ a café?

4. Rimen col i gol?

5. Comença foca = forro?

6. Quina paraula és /s/ /o/ /l/?

7. El primer de so de bota.

8. Quants sons hi ha a sol?

9. Quins sons hi ha a bany?

10. Què resultarà si li afegim /s/ a alt?

11. Què resultarà si canviem la /k/ de col x /g/?

12. Què queda si li treiem /r/ a rosa?

13. Quin so hi ha a car que no està a ar?

14. Què resultarà si dic sol al revés?

La Consciència Fonològica del nen amb SXF

Inici del llenguatge cap als 18mesos- 2 anys.

No hi ha dificultats de processament fonològic.

C.F. emergent cap als 3 anys.

Treball de C.F. durant l’etapa Infantil.

Inici de lectura al començar la Primària.

Inici del llenguatge cap als 3-4 anys.

Alteracions en el processament fonològic.

La C.F. sorgeix més tard.

A l’etapa Infantil adquireixen vocabulari i estructures sintàctiques.

No estan preparats per llegir. INICIAR treball de C.F?

Jocs Fonològics

HOLA TIPA

PARAULA EN TELÈFON

FRASE ENCADENADA

ADRECES D’INTERÈS - JOCS DE C.F.

Jocs per estimular la consciència fonològica.

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0060/8696f410-301e-41c6-8855-7b66440a8057/cons_fono_jocs_2.pdf

Racó de paraules. E. Garriga.

http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com.es/search/label/CONSCI%C3%88NCIA%20FONOL%C3%92GICA

Materials i recursos per a la formació.

ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/ddin/modul_4/practica_3

Racó de jocs fonològics. Racons de treball oral a parvulari. Edicions L’Àlber.

TIÓ, J. Jocs de Consciència Fonològica. Edicions L’Àlber.

Projecte “A volar!”. “Descobreixo les peces de la llengua”. 3-4-5 anys.

SABATÉ, T. Col·lecció lletres i paraules. Ed. Salvatella.

SABATE,T i CAPELL, F. Col·lecció prelectura paraules. Ed. Salvatella.

ADRECES D’INTERÈS - MATERIAL

Recursos educativos, accesibles y gratuitos.

www.orientacionandujar.es/lectoescritura/

Recursos per treballar dificultats d’aprenentatge.

psicoreeduca.wordpress.com/category/reeducacio-primaria/activitats-en-catala/consciencia-fonologica/page/2/

Zona Clic.

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3529

Web en castellà.

9letras.wordpress.com/2014/03/24/conciencia-fonologica-6/

Recursos digitals per ensenyar, aprendre i treballar.

sites.google.com/a/xtec.cat/rdzereral/

Catàleg d’idees.

http://www.pinterest.com/ferdemestres/consciencia-fonologica/

EL DESENVOLUPAMENT DE LA LECTURA

Frith, U., 1989

Etapa logogràfica

Etapa alfabètica

Etapa ortogràfica

Etapa comprensiva

Etapa deductiva

Chall,J., 1983

Etapa pre-lectura

Etapa de lectura/ descodificació

Etapa d’idioma

Nova lectura per a l’aprenentatge

Múltiples punts de vista

Construcció i reconstrucció

Etapes de la lectura i l’escriptura

..Aprenent a llegir... (Frith,1989)

1. Etapa LOGOGRÀFICA (cap als 3 anys).

Reconeixement de paraules escrites per la seva forma gràfica i lligades a un context de presentació.

C.F. Emergent.

...Aprenent a llegir... (Frith,1989)

2. Etapa ALFABÈTICA (fins als 7 anys).

Ensenyament intencional del codi.

Correspondència entre fonema i grafema=codificació/escriptura.

Correspondència entre grafema i fonema=descodificació/lectura.

Desenvolupament de la consciència fonològica.

PRINCIPI ALFABÈTIC

...Aprenent a llegir... (Frith,1989)

3. Etapa ORTOGRÀFICA (fins als 12 anys).

Automatització de processos descodificadors.

Adquisició de representacions lèxiques de les paraules (=fotos).

Augment del lèxic visual.

Pràctica lectora.

COMPRENSIÓ LECTORA

Importància de la C.F.

La C.F. ajuda els nens a entendre el principi alfabètic. Sense una iniciació a la C.F., no tenen manera d’entendre com les paraules de la seva parla es representen per escrit. Per tant, reforça el coneixement de la correspondència individual lletra- so.

La C.F. ajuda a percebre les lletres que representen els sons de les paraules. Per tant, ajuda a reforçar la memorització de la paraula global de manera que la podrà reconèixer de forma precisa quan la torni a trobar escrita.

La C.F. no és l’única habilitat necessària per aprendre a llegir, però cal tenir-la per al desenvolupament de la descodificació i el reconeixement de paraules.

Dificultats d’aprenentatge del P.A.

1. Els fonemes no apareixen ni es perceben fàcilment de manera individual en la parla normal. Fenomen de COARTICULACIÓ: superposició dels fonemes al parlar(comencem a pronunciar el segon fonema de la paraula mentre encara estem dient el primer).

Dona fluïdesa a la parla, però fa difícil tenir consciència dels fonemes com a segments individuals de sons en les paraules.

2. No sempre hi ha una correspondència única entre les lletres i els fonemes. Per exemple, un fonema pot ser representat per més d’una lletra (per exemple /s/ per s, c, ss, ç) o dos fonemes poden ser representats per una sola lletra /j/ i /g/ per la g).

MÈTODES D’ENSENYAMENT de la lectura

M. SINTÈTIC.

Parteix dels elements (fonemes, lletres, síl·labes) per arribar per arribar per síntesi a les paraules, frases,...

Ex.: /k/ /a/ /s/ /a/ c-a-s-a ca-sa casa

M. ANALÍTIC.

Parteix del conjunt (narració sencera, paràgraf, oració o paraula) per arribar per l’anàlisi dels seus elements a les síl·labes, lletres i fonemes.

Ex.: casa taca butaca

MÈTODES D’ENSENYAMENT de la lectura

M. IDEOGRÀFIC.

Es basa en logogrames que representen paraules senceres o morfemes de paraules. Cada paraula és representada per un caràcter.

MÈTODE ANALÍTIC

“Paraules normals” (paraules a la vista EUA- CANADÀ):-Es presenta la lectura amb la unitat mínima de significat (paraula).-Es dona un vocabulari de sortida de 50-100 paraules freqüents.-S’identifica la llengua escrita com a “dibuix” d’una imatge que evoca una idea.-Dona prioritat a la percepció visual.-Mètode deductiu, que necessita de capacitat de generalització per trobar les semblances entre les diferents paraules.-S’arriba a l’anàlisi dels components de marea espontània.-Es fa difícil inferir les normes de la llengua, com per exemple les ortogràfiques.

MÈTODE SINTÈTIC

M. Fonètic (Regne Unit, Austràlia, Escòcia, Espanya, Catalunya, EUA i Canadà):

-Posa l’accent en la correspondència grafia- so.-Parteix del so de la lletra i no del seu nom.-Es facilita l’ensamblatge sil·làbic (unió de sons).-No hi ha diferències significatives de dificultat entre els tipus de síl·laba (directa CV, lliure V, inversa VC, travada CCV).-Les consonants oclusives es fan difícils de pronunciar. - Millora notablement l’articulació.-Pot crear confusió en les 1es etapes d’adquisició en llengües complexes o opaques (anglès).

LLENGUA OPACA VS LLENGUA TRANSPARENT(ANGLÈS) (CATALÀ i CASTELLÀ)

L’abecedari té 26 lletres: 21C i 5V. L’idioma té entre 41 i 44 sons

diferents. Cada lletra de l’ABC pot tenir

diferents pronúncies. La pronúncia de cada lletra depèn

d’on se situï dins de la paraula. De tota aquesta complexitat se’n

deriva la diferenciació de paraules regulars i irregulars.

El 10% de les paraules són irregulars.

L’abecedari català té 28 lletres: 23C i 5V.

L’abecedari castellà té 27 lletres: 22C i 5V.

L’idioma català té 35 sons diferents.

A l’idioma castellà cada lletra representa un fonema.

Utilitzen símbols diacrítics (accent, dièresi).

AVANTATGES

Segueix el procés natural de percepció del llenguatge.

Molt motivador perquè ràpidament es dona significat i funcionalitat.

Afavoreix la comprensió.

Promou la comunicació i relació amb els altres, parlant sobre els textos presentats.

INCONVENIENTS

No hi ha un ensenyament sistemàtic, és espontani.

Limitació en quant a nombre de paraules que poden llegir.

El procés d’aprenentatge és molt lent.

Demana una bona formació de l’especialista i una gran adaptació del material.

MÈTODE ANALÍTIC

AVANTATGES

Alta eficàcia de l’aprenentatge del codi.

Millora de l’articulació.

Hi ha una gradació sistemàtica de l’aprenentatge.

Afavoreix l’aprenentatge individualitzat.

Respecta el ritme de cada nen.

INCONVENIENTS

És un mètode abstracte i poc motivador.

Necessita conèixer l’estructura interna del llenguatge.

Necessita un bon domini de la C.F.

No afavoreix la comprensió en els seus inicis.

MÈTODE SINTÈTIC

Quin és el millor

mètode?

Components que garanteixen el domini de la lectura

1. La Consciència Fonològica

2. El Principi Alfabètic

3. La Denominació Ràpida- Vocabulari

4. La Lectura de Paraules- Fluïdesa

5. La Comprensió Lectora

6. L’ús i la funcionalitat de la lectura

MÈTODE GLOBAL

Influència del model americà.

Bona capacitat visual.

Processament simultani.

Aprenentatge significatiu i funcional.

MÈTODE SINTÈTIC

Últims estudis amb nens amb Discapacitat Intel·lectual demostren la seva validesa.

Millora de la C.F. i de l’articulació.

Permet llegir-ho tot.

DUBTES AL VOLTANT DEL MÈTODE

El mètode “mixte”

No existeix un únic mètode de lectura eficaç per a un nen amb Discapacitat Intel·lectual.

Aprofitar els punts forts, però compensar i millorar els punts febles.

Acceptar que un mètode cedeix pas a l’altre.

Unir el coneixement de les característiques pròpies del nen amb SXF amb la informació validada que es posseeix sobre les etapes de desenvolupament de la lectoescriptura i els seus processos implicats.

La motivació, l’esforç personal i la persistència tant en el mètode com en el temps compensen les dificultats/ la discapacitat.

COM ENSENYAR EL LLENGUATGE ESCRIT AL NEN

AMB SXF

La intervenció educativa: el paper de l’escola

“L’ordenació curricular de l’etapa d’educació primària, establerta en el Decret 142/2007, manté l’estructura del sistema educatiu vigent per tal de donar-ne estabilitat, integra el concepte de competències bàsiques dins els components del currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de l’etapa.”

Una de les competències bàsiques més importants i transversals en el procés d’aprenentatge és l’adquisició i consolidació de la lectura i l’escriptura.

Factors que influeixen en l’adquisició

Capacitat cognitiva Competència lingüística

Experiència prèvia amb el llenguatge escritAmbient familiar

Motivació personal i l’autoconcepte

Factors que influeixen en l’adquisició

Entorn escolar

Relació amb l’instructor

Model d’ensenyament

Expectatives del professor

Recursos i atenció a la diversitat

Educació Infantil (3-6 anys): Objectius

Quasi bé el 100% dels nens de 3-6 anys estan escolaritzats, però no és una etapa obligatòria.

L’objectiu principal és desvetllar l’interès per l’escrit, entrar en contacte amb diferents tipus de documents escrits.

Desenvolupar el gust pels llibres per a què vulguin aprendre a llegir i a escriure.

Motivar una actitud de recerca de significat a través del material imprès.

Crear situacions en què sigui necessari l’ús del llenguatge escrit.

Sentir històries, aprendre poemes i cançons els apropa al coneixement del món que els envolta.

EN RESUM...

L’ENSENYAMENT A EDUCACIÓ INFANTIL ES BASA EN LA MOTIVACIÓ, EN L’APRENENTATGE FUNCIONAL I SIGNIFICATIU.

L’APRENENTATGE ÉS MÉS ANALÍTIC I GLOBAL, PARTINT SEMPRE DEL CONTEXT PER ARRIBAR A L’APRENENTATGE ESPECÍFIC DE LA LLETRA.

TOTES AQUESTES ACTITUDS ABOQUEN ELS NENS A APRENDRE EL FUNCIONAMENT ALFABÈTIC, A LA RELACIÓ ENTRE SONS I LLETRES.

Educació Primària (6-12 anys): Objectius

L’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura requereix un esforç conscient en l’adquisició de moltes estratègies:

1. Tenir l’habilitat d’utilitzar el seu propi llenguatge: C.F.

2. Ser capaços de vincular els sons del seu llenguatge amb les lletres de l’alfabet: regles de conversió.

3. Poder accedir al codi escrit: codificació/ descodificació.

4. Pràctica lectora suficient per aconseguir fluïdesa: automatització.

5. Un vocabulari i uns coneixements previs suficients: comprendre/ escriure textos.

6. Mantenir l’interès i la motivació per a llegir amb objectius diversos.

Instrucció adequada

Instrucció explícita:

Ha d’ensenyar directament el principi alfabètic (sistema de sons).

Instrucció sistemàtica:

Ha de tenir una seqüència lògica definida amb introducció de concepte i ordenada, del més simple al més complex.

Instrucció de repetició:

Ha de ser reiterativa, ja que la repetició enforteix i reforça les connexions neuronals.

Instrucció flexible:

Ha de seguir un mètode especialitzat i individualitzat.

Instrucció adequada

Instrucció cognitiva de doble ruta:Ha de tenir en compte les dues vies implicades en l’aprenentatge de la lectura (lèxica i fonològica), a més de tots els processos cognitius i lingüístics.

Instrucció de reconeixement visual:Les paraules irregulars s’han d’ensenyar explícitament. Es necessita exposició i pràctica suficient per a enfortir la memòria de paraules.

Instrucció de durabilitat:L’ensenyament de la lectura ha de durar en el temps, més enllà inclús de l’adquisició com també de l’adolescència.

L’ensenyament de la lectura pas a pas

1. A l’Etapa Infantil

Desenvolupar el gust pel llenguatge escrit: descobrir el món dels llibres, despertar l’interès i el gust per la lectura i l’escriptura.

Estimular el llenguatge oral: poder utilitzar el propi llenguatge, augmentar el seu vocabulari...

Coneixement fonològic: l’habilitat de reconèixer els sons en el llenguatge parlat i comprendre com se segmenten, es combinen i es manipulen.

Tasques fonològiques: Identificar rimes Acabar rodolins Separar en cops de veu Identificar sons a inici de paraula Ajuntar síl·labes

2.Reconeixement de les lletres

Reconeixement fonètic: s’aprenen les lletres pel seu so i no pel seu nom. “ la mmmmmm de mama”.

NO: “la eme de mama”.

S’associa cada so a una il·lustració concreta. Típic mega- alfabet: lletra + dibuix d’un animal, fruita, transport...

3. Lectura de síl·laba

Ensamblatge de sons: cada consonant apresa es combina amb les cinc vocals.

“Automatització de síl·labes”

Síl·laba directa (CV)

Facilitar model correcte

Ajudar en l’inici de la lectura

Acompanyar de suports visuals i/o gestuals

Ensamblatge de sons

Automatització de síl·labes

4. Lectura de paraules

a) Combinació de síl·labes: per muntar paraules.

b) Ensamblatge de síl·labes: DESCODIFICACIÓ.

c) Activació de la paraula llegida: COMPRENSIÓ.

a) Combinació de síl·labes

c) Activació de la paraula

5.Lectura visual/global de paraules

Automatització de paraules: Lectura global de paraules freqüents.

Elaborar una llista de paraules d’ús freqüent.

Seleccionar paraules que siguin visual i fonèticament diferents.

Paraula global

Lectura global

6. Lectura de sintagma

Inici d’estructura gramatical: Sintagma nominal

Article + Nom

Progressivament s’afegeixen altres modificadors del nom:

- davant (possessiu, demostratius,...)

- darrera (adjectius)

Lectura de sintagma

7. Lectura de frase

Inici de frase simple: afegir al sintagma un verb. Determinant + Nom + Verb

Tancament gramatical: el nen ha d’afegir un final a una frase incomplerta. Determinant + Nom + Verb + ____________.

Facilita la comprensió de frases.

Desenvolupa la sintaxis.

Qüestions a tenir en compte...

Facilitar l’estructura interna de la paraula amb ajudes visuals.

Introduir les lletres per ordre de dificultat. Vocals

Consonants sonores i amb punt d’articulació visual: m-s-l-d-n-r-b-f-p-t-c-g

Consonants amb més d’una representació no ensenyar-les a la vegada: v-x-j

Consonants difícils (ll-ny-q-k-h-tx) ensenyar-les globalment

Donar gestos o consignes visuals/auditives que es puguin associar a les lletres o paraules per facilitar l’evocació.

Treballar inicialment a partir d’oposicions fonològiques x facilitar la descodificació i la posterior comprensió.

Grafies difícils

Qüestions sobre la lletra

LLETRA DE PAL? LLETRA LLIGADA? LLETRA D’IMPRENTA?

PAS DE LA LLETRA DE PAL A LA LLETRA LLIGADA? PAS DE LA LLETRA DE PAL A LA LLETRA D’IMPREMTA?

EN QUIN MOMENT ES FA EL PAS D’UNA LLETRA A L’ALTRA?

DESCODIFICAR ÉS UNA HABILITAT NECESSÀRIA, PERÒ NO SUFICIENT PER APRENDRE A LLEGIR.

PER SOBRE DE TOT ESTÀ LA CONSTRUCCIÓ I LA RECERCA DEL SIGNIFICAT.

L’ensenyament de l’escriptura pas a pas

L’ESCRIPTURA

El llenguatge escrit representa el nivell més alt del llenguatge, és la màxima capacitat d’abstracció del llenguatge oral.

Escriure, doncs, es considera una activitat cognitiva complexa que té com a finalitat la construcció de significat.

Aquesta activitat demana una capacitat per pensar, imaginar allò que volem dir, planificar com ho volem transmetre i a qui, i escollir i organitzar aspectes propis del llenguatge com són el vocabulari, la sintaxis,...

1. Activitats de traç amb lletres

Traç gran sobre diferents materials: cos, taula, pissarra, sorra, paper. Pintar lletres dobles

Retallar lletres dobles

Resseguir lletres dobles

Lletres amb plastilina

Plantilles de lletres

Traç dirigit: Resseguir la línia contínua/ discontínua, punts...

2. Dictat

Dictat de lletres

Dictat de síl·labes amb les síl·labes que ja llegeix.

Sistemàtic: una mateixa consonant combinada amb totes les vocals.

Dictat de paraules Vocabulari conegut i freqüent

Paraules bisíl·labes

Paraules amb síl·laba directa

Dictat de síl·labes

Dictat de síl·labes II

Dictat de paraules

3. Estructura de sintagma

Inici d’estructura gramatical: Sintagma nominal

Article + Nom

Progressivament s’afegeixen altres modificadors del nom:

- davant (possessiu, demostratius,...)

- darrera (adjectius)

Introduir el concepte de SEPARACIÓ LÈXICA

Escriptura sintagma

FACILITADORS DE L’ESCRIPTURA

Donar sempre un espai limitat on escriure la lletra. M A MA

Facilitar l’estructura interna de la paraula, deixant un espai entre síl·laba i síl·laba.

Inicialment, dictar la paraula molt a poc a poc, exagerant les diferents síl·labes.

Estratègia de lletra inicial amb ajuda visual per començar a escriure.

AM MA CA

FACILITADORS DE L’ESCRIPTURA

Donar consigna verbal que ajudi a associar una lletra amb un patró motòric.

Utilitzar claus visuals per mantenir o recórrer a l’estructura de la paraula.

Utilitzar claus en diferents colors per distingir lletres, ordre, estructura,...

Paral·lelament, s’ha de fer CÒPIA de paraules freqüents per AUTOMATITZAR.

Qüestions a tenir en compte...

Les dificultats de planificació i execució motora.

Aquestes dificultats no han de frenar ni l’inici ni el procés d’aprenentatge de la lectura.

Lectura i escriptura? Lectura o escriptura?

Existeixen diferents materials i estratègies per facilitar les tasques d’escriptura.

Exercicis de Consciència Fonològica (Kumin,2001)

1. Extreure sons inicials.

2. Acabar rodolins.

3. Separar paraules en síl·labes.

4. Associar paraules pel seu significat.

5. Associar paraules per oposats.

6. Tancament gramatical. Acabar frases.

7. Extreure sons finals.

8. Lletreig a partir del processament simultani visual.

Altres activitats...

1. Omplir buits de lletres en paraules freqüents (per facilitar automatització).

2. Ordenar síl·labes per formar paraules.

3. Ordenar lletres per formar paraules (amb ajuda visual).

4. Escriure paraules marcant quantes lletres/ síl·labes té amb espais.

5. En una frase curta, intercalar dibuixos i canviar-los per paraules.

6. Ordenar paraules per fer frases.

Consciència Fonològica

Fitxes de Consciència Fonològica

Consciència Fonològica

La lectura i l’escriptura de la nena amb SXF

Lligades a la capacitat cognitiva. No hi ha dificultats en quant a forma del llenguatge (fonologia- morfologia-

sintaxis). Les dificultats del llenguatge són de tipus pragmàtic. No tenen dificultats de C.F. No hi ha dificultats de descodificació. Bon nivell de comprensió lectora (Johnson- Glenberg M.C., 2007)

La comprensió lectora és molt literal. Dificultats per fer inferències. A nivell d’escriptura, són capaces d’escriure oracions, paràgrafs i petites

històries (Abbeduto i col., 2007)

Exemple d’escriptura

Early Literacy Skills Builder (ELSB)(construcció de les primeres habilitats de lectura)

Programa adreçat a alumnes amb discapacitat significativa.

Dissenyat per desenvolupar els fonaments de l’alfabetització (C.F., correspondència lletra-so i lectura global de paraules).

8 nivells amb una progressió de dificultat.

Classes impartides diàriament en petit grup/ individualment.

Després de la lliçó utilitzen llibre “normal”: hi ha generalització.

Inclòs al pla d’estudis, adaptació del material al programa i una aplicació per iPad.

Investigació de 5 anys per part de Browder i col·laboradors a la Universitat de Carolina del Nord.

Els estudis demostren més alta eficàcia que no pas amb una instrucció de paraules globals.

El llenguatge escrit i les noves tecnologies

La lectura i les TIC

Ha canviat en els últims 20 anys “gràcies” a la disponibilitat quasi bé universal d’Internet.

S’ha transformat en una experiència multimodal: inclou diverses maneres de comunicació.

Fotos, gràfics, vídeos,... Ara formen part de qualsevol escrit a Internet.

Els llibres ja no són l’única manera de presentar la lectura: es pot llegir en paper o en pantalla.

Les xarxes socials

Les noves tecnologies i, sobretot, les xarxes socials han esdevingut una eina quotidiana per a qualsevol.

Les xarxes socials promocionen l’ús del llenguatge escrit:

Han modificat la manera de comunicar-se i ha creat nous codis de llenguatge oral i escrit que possibilita i/o facilita aquesta comunicacióindependentment de les característiques de l’individu.

La força de les xarxes

Passar del monòleg al diàleg.

La relació s’estableix amb el món global.

Tot el que diem pot arribar a tothom (a tothom qui estigui en el nostre entorn i formi part del nostre món).

Es creen cercles socials on es comparteixen interessos comuns.

Àmbits d’actuació de les TIC

Ús d’educació per a l’aprenentatge.

Ús per a l’oci i l’entreteniment.

Ús social.

OBJECTIUS de lectura i escriptura

Estar informats de les notícies del seu interès.

Mirar cartelleres o programaris de T.V. I poder escollir.

Elaborar llistes i participar de dinàmiques familiars.

Buscar informació a revistes, diaris, Internet...

Enviar missatges, WhatsApp, emails...

Llegir contes, llibres,... i poder ampliar el coneixement sobre temes del seu interès.

Escriptura terapèutica.

Estar connectats al seu entorn familiar, social, acadèmic, laboral...

Adaptació d’objectius

Edat

Capacitat cognitiva

Interessos i

motivacions personals

Nivells de lectura i escriptura

1. El nen que no aconsegueix llegir.

2. Lectura funcional

- lectura de paraules (llistes de la compra, parades de bus i metro...).

-facilita l’autonomia i la independència.

3. Lectura comprensiva

-lectura de frases, paràgrafs, revistes i diaris... (Braden,1999)

-és capaç d’utilitzar estratègies per tenir millor comprensió.

-mètodes per extreure informació del text: els organitzadors gràfics (Browder i col. 2006).

http://www.binding-edu.org/ És un mètode innovador que es presenta en format “joc d’ordinador”. Entrena les habilitats lectores de velocitat i fluïdesa. Aquestes habilitats quan milloren repercuteixen positivament en la

comprensió lectora. Recomanat per nens/es que presenten dificultats lectores. Aquest sistema, impulsat per la U.B., funciona a base d’exemples i

repeticions. Es treballa a casa de manera sistemàtica entre 15 i 20 minuts al dia 5 dies a

la setmana. En pocs mesos s’aconsegueixen millores notables.

Pissarra dinàmica PDLE: Encódigo, software educativo.

Glifing. http://www.avesedari.com/ca/glifing/

Integratek: ClaroRead (lector de textos).

Llibres de lectura fàcil. http://www.lecturafacil.net/

Eduapps: http://www.eduapps.es/index.php

ABC KIT

DIC DIC

Piruletras

Preescritura

Ludiletras

M-O-L-T-E-S-G-R-À-C-I-E-S