consciencia fonologica

28
CONGRÉS DISFAM. Octubre 2012 LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA Un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge de la llengua escrita Enriqueta Garriga Ferriol Facultat Blanquerna, URL.

Upload: maria-asuncion-sempere-campello

Post on 12-Mar-2016

244 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Consciencia fonologica d'Enriqueta Garriga

TRANSCRIPT

Page 1: Consciencia fonologica

CONGRÉS DISFAM. Octubre 2012

LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge de la

llengua escrita

Enriqueta Garriga Ferriol Facultat Blanquerna, URL.

Page 2: Consciencia fonologica

De què parlarem 1. Què entenem per dislèxia i les seves

repercussions en l’aprenentatge. 2. Àmbits d’intervenció. 3. L’ensenyament de la llengua escrita:

Dimensions i processos 4. La consciència fonològica (CF) i el

seu paper en l’aprenentatge de la lectura.

5. Com treballar-la i avaluar-la 6. Conclusions

Page 3: Consciencia fonologica

1. Què entenem per dislèxia

• En general, DISLÈXIA significa rendiment escàs en la lectura.

• Amb aquest terme identifiquem un grup d’alumnes que presenten un trastorn d’aprenentatge que es caracteritza per un nivell de lectura substancialment inferior del que es podria esperar en relació a l’edat cronològica i malgrat una educació convencional, una adequada intel.ligència i oportunitats socioculturals. (Identificació per exclusió)

Page 4: Consciencia fonologica

• Dificultat per parlar d’un trastorn específic: els alumnes afectats poden presentar un conjunt d’alteracions que solen afectar tant la coordinació motriu, com l’atenció i fins la memòria a curt termini.

• Amb tot, les seves dificultats en l’adquisició i

utilització de les habilitats de lectura i escriptura són evidents i, sobretot, tenen un impacte important en l’accés al currículum i el seu èxit escolar.

Page 5: Consciencia fonologica

Repercussions en l’aprenentatge • Molts nens dislèctics han presentat o presenten

associades limitacions en el llenguatge oral, d’atenció o d’altres habilitats instrumentals.

• Per altra banda, la situació de fracàs escolar

produeix tot sovint, reaccions de rebuig o d’abandó dels estudis que no fan més que agreujar el problema.

• Solen tenir una baixa autoestima i poca confiança

en les seves possibilitats la qual cosa repercuteix en el seu desenvolupament personal i en l’adquisició d’altres aprenentatges.

Page 6: Consciencia fonologica

2. Àmbits d’intervenció • Cal dissenyar un programa d’intervenció ampli que

tingui en compte diferents àmbits: – Mesures dirigides a l’entrenament lector i al

reforç de les habilitats que intervenen en aquest aprenentatge

– Modificacions en les actituds de professors i familiars

– Modificacions de l’organització escolar pel que fa a la planificació temporal i d'exigència en les tasques relacionades amb la lectura.

– Implementació de sistemes de compensació per a determinats aprenentatges habitualment lligats a la lectura però el contingut dels quals és independent (p.ex. Àrees de Socials i Naturals, Llengües estrangeres,...)

Page 7: Consciencia fonologica

3 L’ensenyament de la llengua escrita: Dimensions i processos Segons Clemente, M. ( 2004), ensenyar llegir i

escriure suposa tenir en compte quatre dimensions:

• Aspectes funcionals i culturals • Aspectes representacionals • Aprendre el codi • Comprensió lectora

Page 8: Consciencia fonologica

3.1. Aspectes funcionals i culturals

• El llenguatge escrit és una invenció cultural i no un procés natural.

• L’escriptura és un codi de comunicació social que té unes característiques comunicatives diferents i funcions específiques per a les diverses cultures i comunitats.

Cal crear, propiciar contextos d’aprenentatge que permetin construir el sentit de què és l’escriptura com element cultural i mostrar al nen les funcions del llenguatge escrit. Cal crear un context adequat perquè l’aprenentatge sigui significatiu.

Page 9: Consciencia fonologica

3.2. Aspectes representacionals

• El llenguatge escrit és un sistema de comunicació, una forma d’expressar-se com ho són el joc, el dibuix i el llenguatge oral que són les formes predecessores del llenguatge escrit.

Cal fer captar al nen què és el llenguatge escrit,

què representa i què hi pot expressar.

Page 10: Consciencia fonologica

3.3 Aprendre el codi

• Aprendre a llegir en el sistema alfabètic porta implícits una sèrie de processos propis d’aquest sistema d’escriptura que cal que el nen assimili i automatizi per ser un lector expert.

• És en aquesta dimensió que els nens dislèctics

presenten les dificultats i on s’ha de tenir més cura per assegurar-ne l’aprenentatge

Page 11: Consciencia fonologica

3.3 Aprendre el codi

• La consciència fonològica o l’habilitat per percebre, identificar i manipular els sons –fonemes- que formen les paraules. És un treball auditiu i previ a l’ensenyament de la correspondència so-grafia.

• La correspondència so-grafia: facilita l’apropiació del codi alfabètic: reconeixement de les grafies, descodificar i codificar paraules i frases.

• La fluïdesa lectora o l’habilitat per llegir de forma ràpida i precisa un text. S’aprèn amb model i feedback correcte no per assaig-error.

Page 12: Consciencia fonologica

3.3 Aprendre el codi

• Coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional a nivell oral que pugui ser reconegut i utilitzat a nivell escrit.

Page 13: Consciencia fonologica

3.4 Comprensió lectora

• LLEGIR ÉS COMPRENDRE! • Aprendre el codi i automatitzar els processos és

condició necessària però no suficient per llegir i escriure.

• Comprendre és més complex que el primer coneixement del codi i suposa una sèrie d’aspectes que tenen a veure tant amb l’estructura del mateix text com amb el coneixement que hi ha d’aportar el mateix subjecte

Tenir en compte activitats ABANS-DURANT –DESPRÈS de llegir i escriure.

Page 14: Consciencia fonologica

4. La consciència fonològica (CF) i el seu paper en l’aprenentatge de la lectura Es l’habilitat conscient de sentir i manipular els

sons –fonemes- que constitueixen les paraules.

– És un tipus d’habilitat metalingüística per reconèixer els fonemes en la paraula. • Fonemes: unitat de so més petita en

llenguatge que pot produir diferències en el significat.Aquestes petites unitats de la parla es representen per les lletres de l’alfabet.

Page 15: Consciencia fonologica

4. CF...

– És la capacitat de ser conscients dels fonemes en la parla i de poder-los manipular.

– No s’adquireix espontàniament – Els nens desenvolupen la CF quan la seva

atenció es pot centrar en els sons de llenguatge més enllà de focalitzar-la en el significat

Page 16: Consciencia fonologica

Perquè és important la CF en l’aprenentatge de la lectura

• Perquè és necessària per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua: – La CF ajuda els nens a entendre el principi

alfabètic. – La CF ajuda els nens a percebre els

mecanismes regulars mitjançant els quals les lletres representen els sons en les paraules

– La CF fa possible generar diferents possibilitats per trobar paraules, de les que només es coneix parcialment alguns sons, pel context

Page 17: Consciencia fonologica

Aprendre el codi alfabètic

• Desenvolupar habilitats metafonològiques – Capacitat de reflexionar i manipular explícitament la

llengua a diferents nivells: • Nivell lèxic: discriminar i manipular paraules dintre

d’una frase (separació de paraules) 3 anys • Nivell sil.làbic: reflexionar i manipular síl.labes dins

les paraules. 4 anys • Nivell fonològic (consciència fonològica): reflexionar

i manipular fonemes dins les paraules. 5 anys És un treball previ a la introducció de les grafies.

• Comprendre el sistema de regles de correspondència grafema-fonema

Page 18: Consciencia fonologica

Quin és el desenvolupament normal de la CF

Page 19: Consciencia fonologica

5. Com treballar-la

• Pot ser desenvolupada i millorada a través de vàries activitats que van des de: treball amb rimes, identificar paraules a la tira fònica, identificar síl·labes i manipular-les (afegir-ne, suprimir-ne, substituir-ne...) fins arribar a la manipulació dels fonemes. Treball d’anàlisi i síntesi.

• Alt poder predictiu per detectar alumnes que tindran dificultats en la lectura més endavant.

Page 20: Consciencia fonologica

– Ajudar els nens a percebre els fonemes de la parla, descobrir la seva existència i a discriminar-los

– Fer la connexió entre els fonemes en les paraules i les lletres de l’alfabet.

Objectius

Page 21: Consciencia fonologica

Diferents nivells i tasques

1. Nivell lingüístic: RIMES-(PARAULES)-SÍL.LABES-FONEMES 2. Tasques:

1. Síl.labes: COMPTAR-IDENTIFICAR-UNIR-AFEGIR-SUPRIMIR-SUBSTITUIR

2. Fonemes: IDENTIFICAR-AFEGIR-SUPRIMIR-UNIR-COMPTAR-SUBSTITUIR

3. Posició de la unitat lingüística (síl.laba o fonema):

Identificar: INICIAL-FINAL-MEDIAL Afegir o suprimir: FINAL-INICIAL-MEDIAL

Page 22: Consciencia fonologica

Característiques de la unitat lingüística • Unitats lexicals: la paraula (treballar el

vocabulari al voltant d’un centre d’interés: confegir un diccionari de paraules molt utilitzades. Treballar PSEUDOPARAULES

• Unitats sublexicals: – la síl.laba: CV – VC – CVC- CCV – Els fonemes: Vocàlics i consonàntics (nasals–

fricatius–oclusius)

Page 23: Consciencia fonologica

Fitxa descriptiva del programa

Phonemic Awareness in Young Children: A Classroom Curriculum

Autors: ADAMS, FOORMAN, LUNDBERG i BEELER, 1997

Edat: P3, P4, P5 i 1er. CI Temps: 15 a 20’ diaris durant 8 mesos Contingut: Activitats i jocs seqüenciats que poden

ser utilitzats tant pel grup classe com en petits grups per construir la CF en nens petits

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resu

ms/egarriga.html

Page 24: Consciencia fonologica

5. Com avaluar-la • PERQUÈ CAL AVALUAR?

– Identificar els nens que puguin estar en situació de tenir alguna dificultat per aprendre a llegir i que requereixin d’un ajut extra

– Controlar el progrés en l’adquisició i passar al següent procés (ensenyar la correspondència so-grafia)

• COM? Tres tipus de tasques: (a nivell auditiu) – Tasques de comparació de sons (quines paraules

comencen pel mateix so que gat? Tap-got-gel) – Tasques de segmentació en fonemes: impliquen

comptar, suprimir, afegir i variar l’ordre dels fonemes en les paraules (dir els sons de la paraula “plat”; posar una ratlla per cada so de la paraula “llaç”,...)

– Tasques de combinació de fonemes (síntesi) Quina paraula surt amb els sons /f/ /l/ /a/ /n/

Les rimes i síl.labes primer estadi però no CF propiàment.

Page 25: Consciencia fonologica

7. Conclusions • Quan els nens entren a l’escola amb 3 anys,

escoltar i parlar esdevenen activitats imprescindibles i úniques per tal de garantir un bon desenvolupament de les habilitats lingüístiques, en general, i de l’articulació en concret.

• Centrar l’atenció des del contingut del llenguatge a la seva forma és força difícil i no s’hi arriba de forma espontània.

Page 26: Consciencia fonologica

• El llenguatge escrit està explícitament organitzat en frases, paraules i fonemes. Donar sentit a les relacions entre el llenguatge parlat i escrit depèn dels coneixements explícits que es tinguin sobre aquestes unitats.

• Per aixó, desenvolupar la consciència lingüística en els nens i, en particular, la consciència fonològica, els facilita una millora de les seves habilitats lingüístiques i els prepara per llegir i escriure.

• L’objectiu principal és permetre als nens a prestar atenció als aspectes fonològics de la parla i, finalment, “entrenar-los” a escoltar i sentir els fonemes en les paraules:

Page 27: Consciencia fonologica

• Com s’ha demostrat, això no s’adquireix de forma espontània i molts infants, sense un treball concret, tenen moltes dificultats per descobrir aquestes relacions. Això pot provocar problemes en l’aprenentatge i desenvolupament de la llengua escrita.

• Finalment, adquirir CF no és un objectiu sinó un mitjà

• L’objectiu de desenvolupar CF és ajudar els nens a escoltar els sons de la parla; el que els permetrà entendre com funciona l’alfabet... I

• Entendre aixó és fonamental per aprendre a llegir i a escriure de forma autónoma.

Page 28: Consciencia fonologica

MOLTES GRÀCIES