talà quÈ s’ha time · 2014-04-23 · respostes a totes les ... per a l’emma i en wyatt, les...

14 mm

Si voleu més informació us podeu adreçar a:Columna EdicionsPedro i Pons, 9-11, 11a planta08034 Barcelonawww.columnaedicions.cat

RESPOSTES A TOTES LES SEVES PREGUNTES SOBRE LA CONCEPCIÓ:❖ Com sé quan estic ovulant

si els meus cicles no són regulars? Pàgina 86

❖ Hauríem de practicar sexe diàriament? En dies alterns? Tres vegades al dia? Pàgina 109

❖ M’han dit que determinades postures afavoreixen la concepció. És cert? Pàgina 106

❖ Tinc sobrepès. Això afectarà les probabilitats de quedar-me embarassada? Pàgina 39

❖ Alguns aliments poden afavorir la concepció? Pàgina 54

❖ Tinc 37 anys. Això significa que em costarà més quedar-me embarassada? Pàgina 98

❖ Quant de temps hauríem d’intentar concebre abans de buscar ajuda? Pàgina 156 H

EID

I MU

RKO

FF

Q

uè s

’ha

de f

er a

bans

d’e

star

esp

eran

t

Disseny de la coberta: Departament d’Art i Disseny, Àrea Editorial Grupo Planeta, a partir de la idea original de John Seeger GilmanIl·lustració de la coberta: © Tim O’Brien.Fotografi a de la coberta: © Davies & Starr.

Heidi Murkoff és l’autora de la col·lecció d’èxit mundial «Què es pot esperar». Triada per la revista Time com una de les cent persones més infl uents del planeta, Murkoff va concebre la idea del seu primer llibre, Què es pot esperar quan s’està esperant, durant el seu primer embaràs, quan no trobava respostes a les seves inquietuds i preocupacions en els llibres que consultava. Decidida a escriure una guia que ajudés altres pares, va lliurar la proposta del llibre al seu editor hores abans de donar a llum la seva fi lla Emma.

L’èxit posterior de tota la col·lecció «Què es pot esperar» ha estat aclaparador: ha venut més de quaranta-dos milions d’exemplars a tot el món i s’ha traduït a més de trenta idiomes.

Actualment Murkoff treballa en la continuació de la seva obra a la Fundació What to Expect, on estudia el creixement de nens sans en un ambient familiar càlid i modern. Viu amb el seu marit, Erik, i els seus dos fi lls al sud de Califòrnia.

www.columnaedicions.cat

@columnaedicions

Facebook.com/ColumnaEdicions

10039394

«El llibre que cal llegir abans d’emprendre el meravellós viatge cap a l’embaràs. Un recurs que els prepararà per a una de les experièn-cies més miraculoses de la vida, en el moment en què preparar-se benefi ciarà més el futur nadó: abans d’esperar-lo».

Dr. Charles J. Lockwood, extracte del pròleg

VOLEN CONCEBRE? PLANIFIQUIN-SETot el que necessiten saber per preparar-se per a un embaràs i un nadó tan sans com sigui possible. Descobreixin trucs pràctics, estratègies efectives i consells plens d’empatia dissenyats per ajudar-los a buscar el nadó dels seus somnis amb major rapidesa. Aprenguin com posar-se en forma per a la concepció, quins aliments afavoreixen la fertilitat, quins hàbits haurien d’abandonar i quins haurien de cultivar, com enfocar el sexe per aconseguir la concepció (des de l’hora fi ns a la postura i els preparatius) i quan cal buscar ajuda per concebre. El llibre inclou un pla de fertilitat perquè puguin portar un diari de la seva aventura conceptiva.

Una guia pas a pas per concebre: preparar-se per a l’embaràs, estimular la fertilitat, adaptar el ritme de vida, triar el moment idoni per engendrar i molt més.

SECCIONS ESPECIALS:❖ En forma per a la concepció ❖ Alimentació per a la fertilitat❖ Control de l’ovulació❖ Superació de dificultats i de

problemes de fertilitat

QUÈ S’HA DE FER ABANSD’ESTAR ESPERANT

Per Heidi Murkoff

LA COL·LECCIÓ PER A PARES MÉS VENUDA

Pròleg del Dr. Charles J. Lockwood, Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Ciències de la Reproducció de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale

La sèrie que ha venut més de 42 milions d’exemplars

Títol inèdit en català

Què s’hade fer

abans d’estaresperant

CI NQU E NA E DICIÓ

Heidi Murkoffi Sharon Mazel

Traducció de Laia Font i Mateu

Pròleg del doctor Charles J. Lockwood

Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Ciències de laReproducció de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale

00-QUE ES POT ESPERAR ABANS ESPERANT.indd 3 03/04/14 14:34

Per a l’Emma i en Wyatt, les meves grans esperancesPer a l’Erik, el meu tot

Per a l’Arlene, amb molt d’amor, sempre i per semprePer a totes les mares, els pares i els nadons d’arreu

Títol original: What to Expect Before You’re Expecting

© What to Expect LLC, 2009.What to Expect® és una marca registrada de What to Expect LLC© Editorial Planeta, S.A.Diagonal, 662-664 - 08034 Barcelona© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.Carrer Pedro i Pons, 9-11, 11a planta – 08034 Barcelonawww.columnaedicions.cat

Traducció: Laia Font i MateuDisseny de l’interior: Lisa HollanderIl·lustracions de l’interior: Karen KucharIl·lustracions mèdiques: Tom Newson

ISBN: 978-84-664-1851-5Dipòsit legal: B. 9.004-2014Imprès a: Romanyà Valls

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevolforma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquestaobra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vosa Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteufotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com;91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


Gràcies de nou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . vi

Pròleg del Dr. Charles J. Lockwood . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . viii

Introducció: Què s’ha de fer abans d’estar esperant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . x

Part 1: Preparar-se per a la criaturaCapítol 1: Preparar-se abans d’esperar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Capítol 2: El pes abans d’esperar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Capítol 3: Menjar bé abans d’esperar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Part 2: Concebre una criaturaCapítol 4: Biologia de la reproducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Capítol 5: Predir l’ovulació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Capítol 6: Conèixer la pròpia fertilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

Capítol 7: De cap a la criatura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

Capítol 8: Està embarassada? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

Part 3: Obstacles en el camíCapítol 9: Problemes de fertilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

Capítol 10: Quan cal una mica d’ajuda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Capítol 11: Tornar a començar després d’una pèrdua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

Part 4: SeguimentCapítol 12: Planificació de la fertilitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

Glossari de sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258

Diari de concepció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259

Índex alfabètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263

Índex de matèriesP R E P P I N G B E F O R E Y O U ’ R E E X P E C T I N G

Libro POT ESPERAR ABANS ESPERANT.indb 5 20/02/14 7:16

S’està plantejant quedar-se em-barassada? Preparar-se per tenirun fill no és només deixar els an-

ticonceptius (tot i que ho haurà de fer),controlar l’ovulació (segurament hovoldrà fer) i, apa, cap al llit (li agradaràfer-ho). També és preparar el cos, i el dela parella, per estar en la millor forma.Des de les begudes que prenen vostè iel seu company de procreació fins als

medicaments, des dels hàbits que valmés que abandonin fins a les vitaminesque convé prendre: preparar-se perconcebre els farà començar amb bonpeu, l’objectiu serà més fàcil d’assolir(esperem-ho), i l’embaràs, més segur imés còmode. Per tant, abans de llançar-se de cap al llit, capbussin-se en aquestcapítol per saber quins passos hauriende seguir primer.

Preparar-seabans

d’esperar

C A P Í T O L 1

IMC: índex de massa corporal

FIV: fecundació in vitro

MTS: malalties de transmissió sexual

O: ovulació

TE: test d’embaràs

Seguint la tendència actual de ferservir sigles per evitar repeticions,

en aquest llibre també se n’utilitzende relacionades amb termes sobre fer-tilitat. Per això, trobarà un glossari desigles a la secció de planificació (pàgi-na 258). Per començar, però, aquí enté algunes de les més habituals:

Cada cosa pel seu nom


P R E P A R A R - S E A B A N S D ’ E S P E R A R 3

Sembla lògic pensar que la salut ge-neral té molt a veure amb la fertili-

tat. Al cap i a la fi, cal un cos sa (o mésaviat dos) per fer un nadó sa. Això voldir que ara és el millor moment, quan elfutur nadó tan sols és una brillantor enels seus ulls il·lusionats, per assegurar-seque els dos futurs pares tenen una bonasalut general. Tots els aspectes de la sa-lut, des dels medicaments que prenenfins a les vacunes, les malalties cròni-ques que cal controlar i el que caldriaque es fessin a la boca, poden afectar lafertilitat i l’embaràs. Per tant, convé fer-se una bona revisió.

Revisions prèviesa la concepció«Sóc jove, tinc bona salut i tinc elscicles menstruals regulars. Cal que vagial metge abans de començar a buscarl’embaràs?».

L a millor cura prenatal comença moltabans de concebre (i es limita a

l’aparell reproductor), o sigui que ara ésun molt bon moment per engegar unaposada a punt completa. Encara que nohagi estat mai malalta, és més fàcil resol-dre els problemes de salut abans d’estarembarassada que no haver de córrerquan el cos ja està formant el fetus (iaquesta preparació és encara més essen-cial si es té una malaltia crònica). Per as-segurar-se que tots els sistemes funcionencom cal, demani hora al metge i/o al gi-necòleg –i, tant si s’ho creu com si no, aldentista també–, per fer-se una revisiócompleta.

Revisió general. Primer de tot, una visi-ta al metge de capçalera (alguns ginecò-legs també s’ocupen de tot el cos; si és el

seu cas, amb una visita en tindrà prouper fer-se la revisió general i la ginecolò-gica). Ordre del dia:

■ Control de pes. Com que el pes d’abansde l’embaràs té molt més a veure ambla fertilitat i la salut durant l’embaràsdel que segurament es pensa, pujarà ala bàscula per fer-se un control del pesbàsic. Si aquest pes no és on hauria deser (prop de l’ideal per la seva alçada iconstitució), el metge l’ajudarà a fixar-se alguns objectius per ajustar-lo. Alcapítol 2 trobarà més informació sobrepes i fertilitat.

■ Examen físic exhaustiu. Es miren elsaspectes més bàsics, de cap a peus, demanera que prepari’s per obrir bé laboca, respirar fondo i estirar el braçperquè li mirin la pressió.

La salut

Només per al pare

Tenir un fill sempre és cosa dedues persones (la mare i el pa-

re). Però tal com passa sovint ambl’embaràs, la fase prèvia a la concep-ció pot ser força dona-cèntrica. I noho hauria de ser: les dues perso-nes que volen concebre tenen feinaper fer abans que l’espermatozoidei l’òvul es trobin. Malgrat que totaquest llibre vol ser informatiu perals dos membres de la parella, elsrequadres ombrejats donen consellsi informació adreçats específica-ment als homes que volen ser pares.Així, doncs, si és el seu cas, busquiaquests requadres. A l’índex alfabè-tic, trobarà una llista completa delstemes pare-cèntrics sota l’entrada«pare».


P R E P A R A R - S E P E R A L A C R I A T U R A4

■ Repàs de la medicació. Tant si és ambrecepta com sense, comenti tots elsmedicaments que pren (també les vita-mines i els suplements a base d’her-bes). Depenent de què prengui (algunssón segurs durant l’embaràs, d’altrespotser no), caldrà fer canvis.

■ Anàlisi de sang. No és la part d’unarevisió preferida de ningú, però elmetge li voldrà treure sang per com-provar el següent (és probable que sen’hagi de fer més quan estigui emba-rassada, o sigui que val més començarara: potser no caldrà repetir-les si con-cep d’aquí a uns quants mesos –totesaquestes proves també les pot fer elginecòleg):

❏ Hemoglobina o hematòcrit, per te-nir com a referència durant l’emba-ràs i per detectar anèmia (moltesdones tenen menys reserves de ferrodel que es pensen, a causa de la visi-ta mensual).

❏ Nivell de vitamina D. Alguns met-ges voldran comprovar si té dèficitde vitamina D (moltes dones en te-nen) i recomanar-li un suplement.

❏ Factor Rh, per veure si és positiu onegatiu. Si és negatiu, la seva parellas’haurà de fer una anàlisi per veuresi és positiu.

❏ Rubèola, per comprovar que hi siguiimmune.

❏ Varicel·la, per comprovar que hisigui immune.

❏ Anàlisi d’orina, per detectar unainfecció del tracte urinari o malaltiarenal.

❏ Tuberculosi (si es troba en un grupd’alt risc).

❏ Hepatitis B (si es troba en un grupd’alt risc, com ser treballador de lasalut).

❏ Anticossos de citomegalovirus(CMV), per determinar si hi ésimmune (aquesta prova no és fre-qüent). Si fa poc ha tingut unainfecció de CMV, se sol recomanaresperar-se sis mesos (el que triguenels anticossos a aparèixer a la sang)abans d’intentar concebre.

❏ Toxoplasmosi, si té un gat, menjacarn crua o poc feta habitualmento treballa la terra sense guants. Siresulta que hi és immune, no caldràque es preocupi per si infecta elfetus de toxoplasmosi.

❏ Funció tiroïdal. Com que la funciótiroïdal pot afectar l’embaràs (i lafertilitat), és una bona idea quetothom s’ho miri abans de concebre.És especialment important si hatingut mai problemes de tiroide oen té ara, o si en la història clínicafamiliar hi ha una malaltia de latiroide (demani-ho a la seva mare ia altres dones de la família).

❏ Malalties de transmissió sexual(MTS). Li faran proves de MTSen la revisió general, o potser elginecòleg.

L’examen també detectarà qualse-vol problema mèdic que calgui corregiramb temps o que caldrà controlar durantl’embaràs. Si una prova indica una ma-laltia que requereix tractament, ara és elmillor moment per ocupar-se’n. Tambéconsideri si se sotmet a cap intervencióquirúrgica menor o major que hagi anatajornant.

Si quan era un nadó va tenir fenilce-tonúria (FCU) (pregunti-ho als pares sino n’està segura, o consulti la seva histò-ria clínica), comenci una dieta sense fe-nilalanina tres mesos abans de concebre,i continuï fent-la durant l’embaràs. Si ne-cessita injeccions per a alguna al·lèrgia,demani-les ara: si comença ara la dessen-



sibilització de l’al·lèrgia, segurament po-drà continuar quan hagi concebut. Comque la depressió pot interferir en la con-cepció (i en un embaràs sa i feliç), caldriatractar-la abans que comenci la granaventura (a la pàgina 9 trobarà més infor-mació sobre l’ús d’antidepressius quanes vol concebre).

Revisió ginecològica. La revisió d’abansde concebre inclourà una citologia va-ginal i les proves habituals de la visi-ta anual. A més del test de Papanicolau,el metge li farà un examen pelvià, depit i d’abdomen, li demanarà una mos-tra d’orina i comprovarà que no hi hagicap problema ginecològic que pugui in-terferir en la fertilitat o l’embaràs, comara:

■ Síndrome d’ovaris poliquístics (SOP),

si té una història clínica de menstrua-cions irregulars, excés de creixementde pèl, acne i obesitat.

■ Fibromes uterins, quists o tumors be-nignes.

■ Endometriosi (quan les cèl·lules quenormalment recobreixen l’úter s’es-campen per altres parts del cos).

■ Malaltia inflamatòria pelviana (MIP).

■ Menstruació irregular.

■ Infeccions d’orina recurrents.

■ Una MTS (si no n’hi han fet les pro-ves). Totes les dones embarassades sesotmeten a proves de MTS per rutina,i inclouen clamídia, sífilis, gonorrea iVIH. És millor fer-se aquestes provesabans de concebre (i seguir els tracta-

Però anem a pams. El primer pascap a l’embaràs hauria de ser fer una vi-sita a l’especialista (o al metge que lifa el seguiment de la malaltia) per plan-tejar-li que voldria concebre. El seumetge valorarà com du la malaltia i de-terminarà si està a punt per posar-s’hio si en canvi necessita fer alguns can-vis en el tractament o en l’estil de vida.Potser haurà de modificar l’alimen-tació, perdre o guanyar pes o posar-seen forma. Potser haurà de deixar deprendre certs medicaments que ja nonecessiti o prendre’n d’altres que si-guin segurs per a la fertilitat i l’emba-ràs (o potser li proposen teràpies al-ternatives, com ara l’acupuntura o lameditació, per alleujar l’estrès). Potserla remetran a un obstetre especialit-zat en embarassos d’alt risc, o potser elseu ginecòleg li podrà oferir tot el quenecessita, en col·laboració amb el seuespecialista.

Si té una malaltia crònica (com aradiabetis, asma, una cardiopatia, epi-

lèpsia, malalties renals, pressió alta), po-sar-se a buscar l’embaràs no sempre éstan fàcil com deixar de prendre la pín-dola i començar a fer feina. És probableque la preparació prèvia sigui una micamés complicada, i les cures durant l’em-baràs també. Però les perspectives sónbones, sobretot perquè ho planificaamb temps.

Tot i que és cert que hi ha riscos pera l’embaràs (i el nadó) si la malaltiade la mare no està ben controlada,aquests riscos es poden minimitzar ofins i tot eliminar del tot controlantla malaltia, preferentment abans quel’espermatozoide i l’òvul es trobin.Amb les precaucions i l’atenció ade-quades, la majoria de les malalties crò-niques són perfectament compatiblesamb el fet de quedar-se embarassada itenir un embaràs sa.

Preparar-se quan hi ha malalties cròniques



den complicar l’embaràs. També potaprofitar l’avinentesa per fer al metgetotes les preguntes que tingui, des dequan deixar de prendre anticonceptius(li dirà quant de temps hauria d’esperar,si cal, abans de posar-se a buscar) fins acom conèixer el seu cicle menstrual i sa-ber quan és més fèrtil.

Revisió dental.Té un motiu per somriu-re: està a punt de concebre una criatura.

ments que siguin necessaris). Encaraque estigui segura que no pot tenir unaMTS, és una bona idea fer-se la provaara, només per no córrer cap risc i es-tar més tranquil·la.

Ara, abans de posar-se a buscar unacriatura, és el moment de diagnosticar itractar qualsevol problema ginecològic,perquè segons quins poden impedirque es quedi embarassada i d’altres po-

parella si van tenir preeclàmpsia, unacomplicació que pot fer que la pressióarterial de l’embarassada es dispari. Elsestudis indiquen que els fills i les fillesnascuts d’embarassos amb preeclàmp-sia poden dur gens relacionats amb lamalaltia. Pregunti també si van tenirdiabetis gestacional, depressió (post-part o general) o altres complicacions, itingui tota aquesta informació a puntquan el metge la hi demani.

També serà útil saber més detallsdels embarassos de la seva mare quanl’esperava a vostè i els seus germans, iés que quan parlem d’història gineco-lògica i obstètrica els testos s’assem-blen a les olles, la qual cosa vol dir quedonar un cop d’ull als embarassos dela seva mare li pot donar una idea delque tindrà vostè. Tenint present quecada embaràs és diferent (fins i tot pera la mateixa dona, dos embarassos podenser molt diferents), les mares poden pre-disposar les seves filles a diverses si-tuacions d’embaràs o de part, siguinbones (res d’estries) o no tan bones(moltes varices). Pregunti, doncs, a laseva mare tot el que se li acudeixi, peròrecordi que la història del seu embaràspot presagiar el seu o no: quant va tri-gar a quedar-se embarassada? Teniamarejos de bon matí? Quant va durarel part?

És hora de trucar als pares. No perdir-los que està esperant (ja la farà

aviat, aquesta trucada), sinó per fer-seuna idea de la història clínica de les duesbandes de l’arbre familiar, la seva i la dela seva parella. Aprofundeixi-hi tantcom pugui, i anoti tot el que descobrei-xi de nou (ho pot fer a la pàgina 212),així estarà preparada per contestar lespreguntes sobre la història clínica fami-liar que li farà el metge. És especialmentimportant saber si en la família pròximahi ha cap problema mèdic (com ara dia-betis, hipertensió o problemes de tiroi-de) o trastorns genètics o cromosòmics(síndrome de Down, malaltia de Tay-Sachs, anèmia drepanocítica, talassè-mia, hemofília, fibrosi quística, distròfiamuscular, corea de Huntington o sín-drome del cromosoma X fràgil).

L’arbre de salut familiar també li do-narà una pista de com podria anar el fu-tur embaràs. Hi ha bessons a la família?Els embarassos múltiples (especialmentels bessons fraterns) poden ser d’herèn-cia familiar, o sigui que fixi’s si hi sónpropensos al seu costat de l’arbre (i enel de la seva parella també, perquè hi haindicis que en el cas de bessons idènticshi pot haver influència genètica maternai paterna).També poden venir de famíliaalgunes complicacions en l’embaràs.Pregunti a la seva mare i a la de la seva

L’arbre de la salut familiar



Però abans que el positiu del test d’em-baràs (TE) la faci somriure d’orella aorella, asseguri’s que té les dents i les ge-nives en bon estat i demani hora al den-tista per fer-se una revisió i una higienedental. Pot semblar que hi té poca rela-ció (al cap i a la fi, què hi tenen a veure,les dents, amb tot això?), però el cas ésque la periodontitis s’associa a compli-cacions de l’embaràs, com ara el partprematur, la preeclàmpsia i la diabetisgestacional. La periodontitis també ten-deix a empitjorar durant la gestació, osigui que tenir la boca bé ara és més im-portant que mai. Asseguri’s, també, queli fan tot el que calgui fer-se, incloent-hi radiografies, empastaments, aquellafunda que ha anat ajornant, i acabi totesles intervencions dentals o de genivesara per no haver d’ocupar-se’n durantl’embaràs (o trobar-se amb una infecciód’un problema no tractat). Si sap (o sos-pita) que té cap problema a la boca ques’hauria de tractar, dediqui el temps su-ficient per solucionar-lo abans de co-mençar a buscar.

Vacunes«Cal que em vacuni de res abans dequedar-me embarassada?».

Això depèn de quines vacunes s’haposat i de quan. L’anàlisi de sang

que li facin durant la revisió revelaràsi té al dia les vacunes més importants.Si és que sí, probablement ja no calque hi pensi més. Si és que no o en téalguna de pendent, ara (abans de co-mençar la campanya de concepció) ésel moment d’arromangar-se i vacunar-se del que calgui, no només per la sevaseguretat, sinó també per protegir elfutur nadó, que no estarà totalmentimmunitzat contra aquestes malaltiesfins als sis mesos com a mínim (i si vos-tè en contragués alguna, el nadó tam-bé la podria agafar, i no seria gens bo).

Les vacunes que poden ser a la llistasón:

■ Tètanus-diftèria-tos ferina (DTP oDTPa). Encara que de petita la vacu-nessin de tot, algunes vacunes dema-nen dosis de record per mantenir laimmunitat. Si no li han posat cap re-cordatori de DTPa en els darrers deuanys, pot ser que li aconsellin que hofaci ara.

■ Xarampió, galteres, rubèola (triple ví-rica o XRP). Si sap que no ha passatla rubèola, les galteres ni el xarampiói que no està vacunada contra aques-tes tres malalties infantils perilloses, osi les anàlisis indiquen que no hi és to-talment immune (de vegades la immu-nitat desapareix), vacuni’s ara i esperiun mes abans de començar la cerca(però no pateixi si accidentalmentconcep abans, els riscos són puramentteòrics).

■ Varicel·la. Si les anàlisis demostren queno ha passat la varicel·la (i la majoria deles dones en edat de tenir fills o bél’han passat o bé n’estan vacunades),és recomanable que s’hi immunitziabans de l’embaràs, com a mínim unmes abans de concebre (però, de nou,no pateixi si es queda embarassadaabans que passi aquest període d’espe-ra). Que sigui immune a la varicel·la ésmolt important per al futur nadó, queno s’hi podrà immunitzar fins a l’anyd’edat.

■ Hepatitis B. Si es troba en un grup d’altrisc de contraure l’hepatitis B, es reco-mana que s’immunitzi contra aquestamalaltia ara. Les vacunes d’hepatitis Bconsten d’una sèrie de tres injeccions, isi no l’acaba abans de concebre, potcontinuar-la mentre espera.

■ Virus del papil·loma humà (VPH). Sité menys de vint-i-sis anys, es pot plan-tejar vacunar-se contra el VPH, però



haurà d’acabar la sèrie de tres dosisabans d’intentar concebre. Si es quedaembarassada abans, l’haurà de repren-dre després del part.

Tant si ha d’estirar el braç per vacu-nar-se ara com si no, pensi que li acon-sellaran que es posi la vacuna de la gripsi l’embaràs coincideix amb l’època gri-pal.

Medicació«Hauré de deixar de prendre tots elsmedicaments quan comenci a buscarl’embaràs, o puc esperar fins que emquedi embarassada?».

És hora de passar revista a la farma-ciola, però no necessàriament per

buidar-la. Com ja es pot imaginar, pren-dre medicaments no serà tan habitual uncop estigui embarassada. Durant la ges-tació, alguns dels que es pren de tant en

tant o més sovint estaran prohibits, d’al-tres limitats i d’altres sí que els podràprendre quan calgui. Però, i els que prenabans d’esperar? S’ho hauria de pensardues vegades abans de medicar-se?

Dependrà de què prengui normal-ment. La majoria dels fàrmacs sense re-cepta i molts de recepta es conside-ren segurs durant aquesta fase. Així i tot,val més preguntar-ho, abans de conti-nuar prenent medicaments o suplements(també vitamines i plantes medicinals),perquè alguns (fins i tot alguns produc-tes d’herbes utilitzats específicamentper afavorir la fertilitat) poden afectarno només el futur embaràs, sinó tambéles probabilitats de quedar-se embaras-sada. Fins i tot una cosa tan bàsica (iaparentment puntual) com els antihista-mínics pot comprometre la fertilitat, iper un motiu molt inesperat: poden as-secar la mucositat cervical, a més de lanasal.

Demani al metge, al ginecòleg o almetge prenatal (si ja n’ha triat un) què éssegur de prendre, què cal deixar mentrees busca l’embaràs i un cop s’hi hagi que-dat (i, ja pensant més endavant, mentredóna el pit), i què no està contraindicatmentre es busca però cal deixar-ho o li-mitar-ho quan ja s’està esperant oficial-ment.

Si depèn de medicaments amb re-cepta per tractar una malaltia crònica(com ara asma, diabetis, depressió, mi-granyes o qualsevol altra), parli amb elmetge i amb el ginecòleg sobre les op-cions que té mentre busca i durant l’em-baràs. També poden elaborar un pla perestar sana, fèrtil i preparada per dur aterme un embaràs (i pot incloure o noels medicaments que pren normalment,amb la mateixa dosi o una altra de di-ferent). Potser haurà de deixar algunsfàrmacs durant sis mesos abans de con-cebre (i, és clar, mentre està embarassa-da i mentre dóna el pit), però gairebésempre hi ha alternatives segures a què

Pla d’acció

Abans de començar a buscar dedebò, demani hora al metge, al

ginecòleg i al dentista per fer-se unarevisió completa abans de conce-bre. Un altre punt a la llista de temesmèdics per fer: buscar un obstetre ouna llevadora que li porti l’embaràs(si el metge que la visita normal-ment no es dedica a l’obstetrícia o sien vol un altre). Així ja sabrà a quiha de demanar hora per a la prime-ra visita prenatal quan el test d’em-baràs li doni la bona notícia. Sino sap per on començar a mirar, do-ni un cop d’ull al llibre Què es potesperar quan s’està esperant, on tro-barà consells sobre com triar el pro-fessional que més s’adeqüi al seucas.



recórrer durant aquesta pausa repro-ductora.

A la pàgina 59 trobarà més informa-ció sobre els suplements vitamínics men-tre es busca una criatura. A la pàgina 121hi ha més informació sobre plantes me-dicinals.

Antidepressius«Fa cinc anys que prenc antidepressius, iles pastilles m’han controlat la depressió.Em preocupa deixar-les, però no sé sisón indicades mentre busco l’embaràs idesprés».

Q uan parlem de canvis a la vida, se-gurament no n’hi ha cap de més

gran que tenir un fill, o fins i tot decidirllançar-se a buscar-lo. Però si pateix unadepressió o té ansietat, pot ser que no no-més es demani com li canviaran la vidaels plans de tenir un nadó, sinó com afec-taran la seva capacitat de gestionar la se-vavida,especialmentsi intentarconcebre

vol dir deixar de prendre antidepressiuso ansiolítics.

Per sort, hi ha moltes opcions (tam-bé medicaments) indicades per a futu-res mares amb depressió, ansietat i al-tres desordres de salut mental, tot i queel tractament que segueixi actualmentpot variar o canviar per complet ara queplaneja un embaràs. De fet, deixar elsantidepressius o altres medicaments querealment necessita –i recaure en la de-pressió– li pot fer més mal que bé, a vostèi al nadó que espera tenir. Estar clínica-ment deprimida o amb ansietat extremadurant l’embaràs (i mentre s’intenta) potprovocar que mengi pitjor, que dormipitjor o que no porti l’estil de vida ade-quat. Els estudis demostren que les do-nes que pateixen una depressió no trac-tada durant l’embaràs són més propensesa tenir un part prematur i també hi hamés risc de depressió postpart, per laqual cosa els costa més ocupar-se delnounat i gaudir-ne.

Així doncs, abans de plantejar-sedeixar les pastilles, parli amb el metgeque les hi va receptar i amb el metge pre-natal (o el ginecòleg). Junts podran sos-pesar els beneficis de continuar prenentla medicació davant dels riscos poten-cials. Certs medicaments tenen més ris-cos que d’altres. S’ha demostrat que elbupropió no està contraindicat durantl’embaràs si es pren en la dosi adequadai probablement és la millor opció, supo-sant que la malaltia que té hi respongui.La paroxetina, i potser altres inhibidorsselectius de la recaptació de serotonina(ISRS), poden representar un petit riscper a un fetus en formació, i prendreProzac (i encara altres ISRS) durant lasegona meitat de l’embaràs està relacio-nat amb la síndrome d’abstinència en elnounat.

Ara, abans que es quedi embarassa-da, és sens dubte el millor moment perfer qualsevol canvi de tractament. Siamb els metges decideixen que hauria

Evitar que es repeteixi

S i ha passat un embaràs ante-rior amb complicacions, o bé ha

acabat amb un part prematur o unapèrdua en avançat estat de gestació,o si ha patit múltiples avortaments,parli amb el metge sobre les me-sures que es puguin prendre ara,abans de tornar-ho a intentar, perevitar que es repeteixi. Per exemple,els estudis demostren que prendresuplements d’àcid fòlic durant unany o més abans de concebre pot re-duir el risc de part prematur. A lapàgina 185 trobarà més informaciósobre com prevenir avortaments re-currents.


P R E P A R A R - S E P E R A L A C R I A T U R A1 0

de deixar les pastilles o provar-ne unesaltres de més indicades, comenci al-menys tres mesos abans de començar abuscar, així tindrà temps de veure comva i com se sent. Si nota que tornen elssímptomes de la depressió (canvis en lason i la gana, ansietat, incapacitat deconcentrar-se, canvis d’humor i mancad’interès pel sexe –cosa que no ajuda-rà en els plans de criatures), torni a par-lar amb l’equip mèdic i busquin unaaltra opció. Informi’ls també dels canvisque noti en la malaltia un cop estiguiembarassada (els trastorns hormonalsde l’embaràs produeixen canvis d’hu-mor en totes les embarassades, però una

depressió o ansietat constant i que in-terfereix en l’activitat diària no és nor-mal).

I tingui present que hi ha moltes te-ràpies alternatives –des de psicoteràpiafins a fototeràpia, meditació o biofeed-back– que poden estimular l’estat emo-cional de manera natural i s’hi potrecórrer en comptes de prendre medica-ció o juntament amb aquesta. Menjarmolts aliments rics en àcids grassos ome-ga-3 (com ara el salmó i les nous) potmoderar els canvis d’humor, també, aixícom prendre un suplement de DHAsense contraindicacions per a l’embaràs.I no ens descuidem del poder que té

fàrmacs per a la hipertensió, úlceres ianalgèsics amb recepta (com l’oxicodo-na). Passa el mateix amb els esteroides iles pastilles de testosterona, que si bé liaugmentaran la massa muscular, al ma-teix temps restringiran la producciód’espermatozoides. La Viagra tambépot reduir les probabilitats de concebre,tot i que encara no s’ha pogut arribar aconclusions definitives (demani al met-ge què se’n diu últimament). Si algundels medicaments que pren regular-ment és una amenaça potencial per a lafertilitat, parli amb el metge de canviarde tractament i poder seguir el pla deconcebre (en la majoria dels casos, unamedicació diferent farà el fet). Tambés’hauria de plantejar fer-se un estudi ge-nètic, sobretot si la seva història clínicafamiliar o qualsevol altra indicació hoaconsellen.

Li cal perdre pes, controlar-se lapressió o el sucre, posar-se al dia amb lesvacunes, deixar l’alcohol o tractar-seuna malaltia que el pot allunyar de la cri-atura que desitgen? Ara, abans que co-mencin a buscar, és el moment de fer totaixò.

Sí, no serà vostè qui portarà la criatu-ra (si més no els primers nou mesos

–ja ho compensarà després), però apor-tarà la meitat del material genètic queformarà el nadó. Per tal de tenir el cosen un estat excel·lent per concebre, i quehi pugui fer la millor contribució possi-ble, hauria d’anar al metge i fer-se unarevisió completa. Al cap i a la fi, per ferun nadó sa calen dos cossos sans. Unarevisió exhaustiva pot detectar qualse-vol problema mèdic (com ara testiclesque no han baixat, quists o tumors tes-ticulars o depressió) que pugui interfe-rir en la concepció o en un embaràs sa,a més d’assegurar que qualsevol malal-tia crònica que pugui afectar la fertilitat(com la diabetis) estigui controlada.Mentre sigui a la consulta del metge,pregunti-li pels efectes sexuals secunda-ris de la medicació que prengui, siguiamb recepta, sense o de plantes medici-nals. Alguns medicaments que es recep-ten més habitualment que poden afectarla fertilitat i/o la libido són ISRS com elProzac (vostè potser està més content,però els seus espermatozoides no), blo-cadors d’adrenoreceptors beta i altres

Revisió del pare


P R E P A R A R - S E A B A N S D ’ E S P E R A R 1 1

E l pas següent en la preparació perconcebre: donar un cop d’ull a l’es-

til de vida. Ara que es plantegen tenir

una criatura, haurà de dir «ara no» al ca-fè amb llet del matí i «bona nit» a les co-pes? Haurà de fer menys exercici o

L’estil de vida

l’exercici físic a l’hora d’aixecar elsànims. Les endorfines que s’alliberenamb una bona passejada o nedant podenfer molt bé al cos i a la ment.

Estudi genètic«És bona idea fer-se un estudi genèticabans de concebre, encara que notinguem cap motiu per creure que hi hagicap risc?».

Què heretarà, el futur nadó, a mésdels cabells arrissats, les pestanyes

llargues, les habilitats atlètiques, el talentper les matemàtiques o la facilitat de pa-raula? Això és el que revelarà un estudigenètic abans que el concebin. No totesles parelles que planegen tenir un fill ne-cessiten fer-se un estudi genètic, però sitenen una història clínica familiar ambmalalties concretes, o són de determinatsgrups ètnics, fer-se’l pot ser convenient, iuna bona manera de quedar-se tranquils.Si un de vostès sap (o sospita) que pot serportador d’un trastorn genètic, parlinamb el metge sobre els exàmens que pu-guin ser necessaris. Els pot adreçar a unespecialista en genètica que els donaràtotes les possibilitats i opcions. Tinguinpresent que molts trastorns genètics sónrecessius, és a dir, que tant el pare com lamare n’han de ser portadors perquè elnadó corri el risc d’estar-ne afectat (i si unno ho és, no cal que l’altre es faci la pro-va). Si cap dels dos no té banderes verme-lles genètiques, es poden saltar aquestapart del procés previ a la concepció.

Qui convé que es faci un estudi ge-nètic abans de l’embaràs?

■ Totes les parelles (especialment de ra-ça blanca) poden fer-se una prova perdetectar fibrosi quística.

■ Als afroamericans sovint se’ls analitzasi pateixen anèmia drepanocítica, unamalaltia de la sang en què els glòbulsvermells tenen forma de falç i els costamoure’s lliurement pels vasos sangui-nis, cosa que provoca dolor i anèmia.

■ Als d’ascendència mediterrània, afri-cana i de l’Àsia oriental se’ls poden ferproves per detectar talassèmia, una sè-rie de desordres genètics de la sang re-lacionats amb l’hemoglobina, la partdels glòbuls vermells que transportal’oxigen.

■ Als descendents de jueus asquenazites,i als de francocanadencs, irlandesos ocajuns, normalment se’ls fa una provaper assegurar-se que no són portadorsdel gen de la malaltia de Tay-Sachs,que afecta les neurones del cervell i ésinevitablement fatal.

■ A les persones amb una història clínicafamiliar de trastorns hereditaris, comara la distròfia muscular o l’hemofília,se’ls pot fer la prova per determinarriscos específics.

■ Les dones amb dificultats obstètriquesanteriors (com ara dos avortaments omés, un part amb el nadó mort, unllarg període d’infertilitat o un fill ambun defecte de naixement).

■ Les parelles que són parents de sang.



(tremoli) més? Encara pot fer-se una bo-na banyera d’aigua calenta, o anar a sau-nes i solàriums? I el tint dels cabells: hade deixar que li creixin les arrels? En elcas d’alguns aspectes de l’estil de vida,podrà fer el que vulgui (si més no finsque no vingui la criatura). En d’altres(aquests quatre cafès al dia), fer algunscanvis anirà la mar de bé (que la meitatdels cafès siguin descafeïnats, si ja es po-sa a buscar).

Cafeïna«Haig de deixar el cafè ara que em posoa buscar un fill, o puc esperar fins a estarembarassada?».

A nsieja un cafè amb llet? Es mor perun caputxino? Necessita el tallat

del matí? No cal apartar el cafè per com-plet ara que fa lloc per al petit. De fet, se-gons quant cafè i altres begudes ambcafeïna prengui, pot continuar prenent-ne com sempre encara que busqui l’em-baràs, sobretot si en pren poca.

Hi està molt enganxada? Segura-ment haurà de reduir-ne el consum. Nonomés perquè igualment ho haurà defer un cop estigui embarassada, sinóperquè ingerir una quantitat moderadade cafeïna ara la pot ajudar a quedar-seembarassada, i que l’embaràs progressi.Alguns estudis relacionen l’excés de ca-feïna amb una fertilitat baixa i a un riscd’avortament alt.

Quant és massa cafeïna quan es volconcebre? Tècnicament, més de 200mg al dia. Massa tècnic? Unes quantesdades sobre cafeïna que l’ajudaran a va-lorar la seva ingesta: aquests 200 mg re-presenten uns 340 grams de cafè al diao uns dos cafès sols (per això quatre ca-fès amb llet serien massa). Una llaunade cola light amb cafeïna són 45 mg, iuna de normal, 35 mg. El te també hicontribueix: entre 40 mg i 60 mg pertassa (tant si és amb gel, en infusió o

verd), i també les begudes energètiques(80 mg en un Red Bull), la xocolata i al-guns medicaments sense recepta per al’al·lèrgia i el constipat. Fins i tot el gelato el iogurt de cafè contenen una quanti-tat moderada de cafeïna.

Però també hi ha notícies que li po-den aixecar els ànims (i els nivells d’ener-gia de primera hora de la tarda): no hau-rà de limitar més la cafeïna quan el nadósigui oficialment a bord. La majoria delsexperts creuen que es poden prendrefins a dues tasses al dia (els 200 mg) alllargde l’embaràs (quannecessitaràaques-ta energia més que mai).

Si els seus càlculs indiquen que ne-cessitarà reduir una mica la cafeïna (o sila vol deixar directament), fer-ho a poc apoc és la millor manera. Més que forçarl’organisme a un esgotament extrem (imolt mal de cap i mal humor) deixant-lade cop, rebaixi’n la ingesta gradualment.Pas a pas. Substituir per un descafeïnatalguna de les tasses que es pren normal-ment serà una bona manera de començar

Estimat cafè

Pensa si haurà de guardar la cafe-tera ara que potser s’acosta

l’embaràs? S’alegrarà de saber queprobablement no. Tot i que algunsestudis suggereixen que l’excés decafeïna pot afectar la fertilitat mas-culina, n’hi ha d’altres (més opti-mistes) que afirmen que prendreuna mica de cafeïna, de fet, ajuda afer que els espermatozoides nedinmés de pressa, i si neden més depressa és més probable que arribinabans a l’objectiu. Però fins que nose’n sàpiguen més coses, seguramentserà assenyat que prengui cafeïnaamb moderació (no més d’unes tas-ses al dia) fins que hagi completat lamissió de concebre.



durant l’embaràs ni abans (per exemple,la menta, els cítrics, el gingebre), peròd’altres sí que en tenen. Com triar unainfusió que vagi bé mentre vol concebre?Com que no hi ha gaires estudis sobre laseguretat de les infusions, no és fàcil dedir. Parli amb el metge o amb un experten plantes medicinals i que li faci una llis-ta d’herbes que convé evitar (hi sol ha-ver: fulla de gerd, abròtan, artemísia,altimira, coralet, tanarida, arrel de man-dràgora, juniperus, poniol, nou moscada,tuia i senet). Abans de comprar (i fer-se)una infusió, comprovi mirant-ne el pa-quet que no contenen aquests ingre-dients que cal evitar –i també aquells delsquals no estigui segura. Les que són in-dicades com a infusions de fertilitat od’embaràs també caldria comprovar-les(com que això no està regulat per cap or-ganisme, cal que l’usuari vigili). Si no hiha paquet (com en la venda a granel demercats i fires) o llista d’ingredients, nocorri riscos i de moment deixi-les. A lapàgina 121 trobarà informació sobre laseguretat de les infusions quan es volconcebre.

el procés. De mica en mica vagi reduintla quantitat de cafès normals i augmen-tant la de descafeïnats fins que la propor-ció sigui la que busca. O demani un cafèsol la meitat normal i la meitat descafeï-nat. Li ve de gust prendre’s un cafè llarg?Demani un cafè amb llet (calenta o fre-da, com s’estimi més). Reduirà la cafeï-na i guanyarà calci (i de calci cal que enguanyi).

Fer els àpats més reduïts i més fre-qüents (cada un hauria de contenirproteïnes i hidrats de carboni comple-xos) mantindrà un bon nivell de sucrea la sang, i això l’ajudarà a augmentarel nivell d’energia durant aquestatransició, que probablement és un rep-te. Les vitamines prenatals també l’aju-daran a gaudir d’energia sense unadosi de cafeïna, així com fer exercici fí-sic habitualment.

Pla d’acció

Hi ha una criatura en els seusplans? És hora de posar menys

cafè a la tassa. Mentre busca (i tam-bé mentre esperi), limiti la ingestade cafeïna a no més de 200 mg al dia.Això equival a un total diari d’unesdues tasses petites de cafè o unesquatre coles light. Un benefici de re-duir la cafeïna: estarà més relaxada,un gran avantatge quan es tracta deconcebre.

Li agrada el verd?

Una tassa de te verd potser ves-sa de beneficis per a la salut,

però s’hauria de passar a aquest ti-pus de te quan busca una criatura?Potser no. El te verd disminueixl’efectivitat de l’àcid fòlic (que, irò-nicament, es troba a les fulles ver-des), que és una vitamina vital peral bon desenvolupament del fetusi un dels nutrients que hauria deprendre durant la fase de prepara-ció. Per tant, val més que es limitia prendre-se’n una tassa al dia (o auna tassa de te amb gel) mentrebusca, o que es passi al negre.

Infusions«No sóc de prendre cafè, peròm’encanten les infusions. Passa res si enprenc mentre busco l’embaràs?».

Depèn de què prengui. Algunes infu-sions no tenen contraindicacions ni



No cal que llegeixi la capsa si tria unte tradicional, com Earl Grey o EnglishBreakfast. Aquests són segurs, sempreque controli la quantitat total de cafeïna:cada tassa de te negre seran 40 mg o60 mg del límit diari de 200 mg.

Alcohol«Sé que haig de deixar de beure alcoholquan em quedi embarassada, però totjust el comencem a buscar ara, i vénenfestes. Puc beure una mica fins que m’hiquedi?».

S i planeja quedar-se embarassada,probablement ja pensa canviar els

còctels per d’altres que no portin alco-hol. Però quan exactament hauria decomençar? No hi ha cap norma sobre elconsum d’alcohol a l’etapa prèvia al’embaràs (sí que n’hi ha per a quan jas’està embarassada, quan la majoria

dels experts coincideixen que caldriaser absolutament abstèmia). Se sap, pe-rò, que beure molt pot fer la guitza alcicle menstrual, possiblement interfe-rint en l’ovulació i fent que costi mésque un òvul fecundat s’implanti a l’úter,i això seria un obstacle per als plans dequi vol concebre. I com més alcoholconsumeixi, menys probable és que esquedi embarassada, segons suggereixenels estudis.

I una copa de sauvignon blanc persopar o una cervesa fent una barbacoa?I si no es pot imaginar acabar el dia sen-se una copa? I aquella copa de les fes-tes, ara que pensa en una festa totalmentdiferent? I si triga mesos a quedar-seembarassada: no seria una pèrdua detemps, tota aquesta abstinència (sobre-tot amb nou mesos sense alcohol perdavant)?

Sí, potser sí. Però té un motiu pelqual voldrà demanar el còctel sense alco-

rona (i no és un bon panorama quanbusca una criatura). Que el futur parebegui molt (l’equivalent a dues copesal dia o cinc copes en una sola sessiófins i tot un cop al mes) durant el mesanterior a la concepció també podriaafectar el pes de naixement del futurnadó. De manera que, per tenir unsbons resultats en la formació de la cria-tura, val més que només begui de ma-nera ocasional i poc, i si troba que licosta, deixi-ho del tot per ara. I comque la futura mare també farà bondatper preparar el cos per al feliç recorre-gut que l’espera, aquestes retalladespotser seran més fàcils de dur (a més,pensi que no és just que assaboreixiuna Guinness quan ella pren una aiguaamb gas).

Espera brindar per una gran notíciad’embaràs aviat? Potser s’hauria

de plantejar canviar la beguda habitualdels brindis abans que arribi la notícia,o optar per reduir els brindis durantl’època de concepció. Prendre massaalcohol (com deu haver comprovat enalgun moment) pot afectar la funció se-xual de l’home, una funció en què araconfia. Però encara pitjor: els estudisindiquen que beure molt diàriamentpot perjudicar els espermatozoides ireduir-ne la quantitat (en alguns ho-mes, fins i tot amb una o dues cerveseso copes de vi n’hi ha prou per deixar-los fora de joc temporalment). Prendremassa rondes de manera habitual tam-bé pot alterar la funció testicular del’home i reduir els nivells de testoste-

El pare i la beguda



hol més d’hora que tard: el moment deconcebre no és una ciència exacta. Comque el cos no li enviarà un avís perquèdeixi de beure en el moment en què l’es-permatozoide i l’òvul segellin el pacte (iel més probable és que no ho sabrà finsal cap d’un parell de setmanes ben bonesque es produeixi aquest moment trans-cendental), potser val més deixar-ho (ocomençar a reduir-ho molt) quan es co-mença a buscar activament la criatura. Siopta per anar-ho reduint (sobretot du-rant les festes, o durant unes vacances),que sigui suau, i quan begui, que siguiamb menjar per alentir l’absorció de l’al-cohol en l’organisme.

Tabac«Penso deixar de fumar quan em quediembarassada, però puc continuar fumantmentre busco l’embaràs?».

A ra és el moment d’apagar el cigar-ret. Fumar representa tot un seguit

de riscos no només durant l’embaràs, si-

nó també abans: el més significatiu és ladificultat per quedar-se embarassada ique l’embaràs progressi. Fumar pot ferenvellir els òvuls (això vol dir que elsòvuls d’una fumadora de trenta anys po-den comportar-se com els d’una dona dequaranta), dificultar la concepció, dismi-nuir les probabilitats que un òvul fecun-dat s’implanti a l’úter i augmentar el riscd’avortament. I encara més: fumar moltperjudica els ovaris i l’úter i redueix po-tencialment la fertilitat; això probable-ment explica per què les fumadorestenen quatre vegades més probabilitatsde trigar més d’un any a quedar-se em-barassades. Un úter lliure de fum és elmillor regal que pot fer al futur nadó, ideixar ara l’hàbit li permetrà concebre’labans.

Última ronda

Apunt per llançar-se a buscaruna criatura, i compromesa a

no beure fins que arribi? Per quèno celebra aquesta decisió amb unaúltima ronda (és a dir, suposant quenormalment begui, que no cal co-mençar ara si no és el cas)? Tant siés una trobada d’amics (no cal queels digui què celebra exactament, sino és que té ganes d’explicar-ho)com si es tracta d’un sopar romàn-tic amb vi per a dos, brindi pel fu-tur amb la seva beguda per a adultspreferida un últim cop abans de fi-car-se de ple en el paper de futuramare.

Deixi-ho, pare

És un fanàtic de la nicotina? Éshora de deixar-ho, d’una vega-

da per totes. Fumar no només potser perjudicial per a la fertilitat de laseva parella, sinó que pot reduir elnombre d’espermatozoides, dismi-nuir-ne la qualitat i sobretot minvarles probabilitats de tenir un nadósa. A més, quan la criatura ja vingui,ser fumador passiu pot dificultar eldesenvolupament del fetus. Es po-dria dir el mateix de l’anomenatfum de tercera mà (el que es quedaa la roba i els cabells, encara quefumi fora de casa). Un cop hagi nas-cut el nadó, que fumi pot represen-tar riscos significatius per a la salutdel petit.

Si fumen tots dos, comprome-tin-se a deixar-ho en equip. Si ésl’únic que fuma a casa, talli-ho ara.És fàcil de dir? Sí, però es pot fer, iels consells de les pàgines següentsl’hi poden ajudar.



estar més ocupada... una companyiaque no fumi.

Esperi el pitjor, d’entrada. La sín-drome d’abstinència pot començar alcap d’unes quantes hores, i empitjora-rà cap al segon o el tercer dia, però demica en mica hauria d’afluixar, i al capde cinc setmanes ja no n’hauria de tenir.Pot tenir marejos, depressió, ansietat iirritabilitat, problemes per dormir o perconcentrar-se, mal de cap, fatiga i ne-guit. Menjar regularment i bé (prendreproteïnes i hidrats de carboni la faràsentir més bé emocionalment i física-ment), fer exercici físic cada dia i noabusar de la cafeïna i el sucre (que lapoden posar més nerviosa) pot afavorirque el cos s’ajusti a la nova situació.

Busqui substituts.Pensi com pot subs-tituir els cigarrets. Si són una gratificacióoral, mengi xiclet o una piruleta, roseguivegetals crus. Si fuma per alliberar es-très, busqui altres maneres de relaxar-sedurant les èpoques de més ansietat: vi-sualitzar, respirar fondo, escoltar músi-ca, nedar o córrer, un bany calent, unmassatge (i potser massatge amb sexe enacabat). Si fuma per tenir les mans ocu-pades, jugui amb un collaret de granadu-ra o amb un llapis, aprengui a fer mitja,faci sudokus, jugui a videojocs, estrenyiuna pilota antiestrès o jugui amb fang(igualment haurà de refrescar la tècnica,si ha de venir un petit).

Sigui dura. Doni’s ànims, però sàpigatambé quan necessita una estirada d’o-relles. Intenti dir-se que deixar de fu-mar no és negociable. Quan fumava, nopodia fumar al cinema o en un restau-

A ra que planegen omplir la casaamb una criatura, necessita fer

neteja de tots els hàbits poc saluda-bles que té? Un úter lliure de fum ésun molt bon començament, peròpotser es pregunta (sobretot si haintentat deixar-ho abans i no se n’hasortit) com començar exactament,per no parlar de com acabar. Ara liho expliquem:

Doni’s suport. El primer que cal fer ésdonar-se uns copets a l’esquena, o a lapanxa que somia omplir, per decidir feraquest pas transcendental (i probable-ment força aclaparador). Accepti que elcamí no serà fàcil, que trobarà entre-bancs, però intenti recordar que lapanxa que vol lluir ben aviat farà queaquests esforços valguin la pena.

Elabori un pla. Ho deixarà de cop o apoc a poc? Vostè es coneix més bé queningú el cos i la força de voluntat queté, o sigui que triï el mètode de dei-xar-ho que cregui que pot aguantar.Esculli un «últim dia» que sigui realista(no triï un dia que hagi d’estar moltnerviosa o una època del mes en què laforça de voluntat flaqueja), però queno sigui gaire llunyà (recordi que commés aviat ho deixi, més aviat podrà ferrealitat el seu somni). Faci plans pertenir el dia ocupat, preferiblement ambactivitats divertides en locals en què noes permeti fumar. Vagi a mirar roba denens, faci’s una manicura o una pedi-cura (o atreveixi’s amb un pentinatnou) i després celebri-ho sortint asopar i al cinema. I no provi de fer-hotota sola. Faci-ho amb companyia per

Deixar de fumar



La hipnosi pot ser especialment efectivaa l’hora de combatre l’ànsia de fumar.

Vagi al metge. Li pot donar més queànims (tot i que això també hi ajuda). Elmetge també li pot prescriure medica-ció o recomanar-li els pegats de nico-tina, xiclets o pastilles (si encara no haprovat teràpies per substituir la nico-tina) per tal d’accelerar el procés dedeixar de fumar i engegar el de conce-bre abans. Totes aquestes opcions fanmés efecte quan s’apliquen com a partd’un programa per deixar de fumar (entrobarà molts on-line).

No abusi de la seva força de voluntat.Necessita deixar de fumar, però tambéli cal rebaixar alguns quilos abans dededicar-se a concebre? No intenti dur aterme les dues campanyes alhora, nomésfarà que acabi defallint en totes dues.Fumar és potencialment més perjudicialper a la fertilitat i per al futur nadó queaquests quilos de més, o sigui que deixi-ho abans de començar a intentar restarcalories. Però sí que pot mirar de menjarmés bé, mentrestant: els aliments nutri-tius la poden ajudar a aguantar mésquan li falli la força de voluntat.

Vagi dia a dia. Pensar en les setmanesd’abstinència que té per endavant nomésfarà que es torni boja. Vagi dia a dia, finsi tot hora a hora. Cada vegada que passimés de vint-i-quatre hores sense fumar,anoti-ho en un calendari (potser amb unadhesiu d’un nadó ben bonic) i aplau-deixi’s ben fort.

Torni-ho a intentar.Perdoni’s si relliscai es fuma un cigarret. Aquell serà l’últim.No es castigui, i faci el que faci, no esrendeixi. Perseveri. Ho pot fer, i no hatingut mai una raó més bona per fer-ho!

rant o a la feina: ara no pot fumar enlloc.Punt.

Imagini’s el seu fill. Quan tingui ganesd’agafar un cigarret (o quan senti llàstimaper vostè mateixa o es trobi malament perla síndrome d’abstinència), tanqui els ullsi imagini’s que bressola el nadó dels seussomnis. O fullegi revistes de pares o pà-gines web plenes d’imatges de nens pre-ciosos. També hi pot ajudar alguna cosaque li recordi la missió que té: un braça-let especial, per exemple, o un medallóque podrà omplir més endavant.

No jugui amb foc (ni fum). Allunyi’s defumadors i locals plens de fum, i fins i totdels llocs on pot comprar tabac, per ara(enviï la parella a comprar, i vagi a l’ofi-cina de correus a comprar segells, encomptes de l’estanc, per evitar tempta-cions). Vagi a veure amics i familiars queno deixin fumar a casa seva (especial-ment els que tenen fills) per inspirar-se.Si associa una certa activitat o un menjaro una beguda amb fumar, deixi de fer-la otregui-ho del menú, de moment.

Aconsegueixi ajuda. Serà més fàcilsacrificar-se si té suport. Demani alsamics i la família que l’animin i que lamantinguin a ratlla (i sense fum). Busquil’empatia i el consell d’exfumadors i dequi també ho està deixant en fòrums,especialment els de dones que busquenla criatura (doni un cop d’ull al deWhatToExpect.com). Si la seva parellatambé ho ha de deixar, uneixin forces ifacin-ho plegats.

Les teràpies alternatives van bé.Molts fumadors ara són exfumadors iho han aconseguit amb teràpies alter-natives i complementàries com l’acu-puntura, l’aromateràpia i la meditació.



Més o menys li passa el mateix a lafumadora passiva (de manera que si la se-va parella fuma, també és hora que hodeixi, i serà més fàcil si uneixen forces iho deixen junts). Passar una estona enuna sala plena de fum o amb fumadorsque tenen subproductes de tabac engan-xats a la roba, els cabells i la pell (fum detercera mà) pot ser perjudicial per a la sa-lut, la fertilitat i la futura família. Per te-nir-ho tot a favor seu, allunyi’s del fum detabac tant com pugui.

Marihuana«És veritat que fumar maria pot fer quecosti més concebre?».

J a està enfeinada trencant tots elsmals hàbits (i altres comportaments)

que té abans de començar a buscar? Afe-geixi-hi deixar la maria, a la llista. Peraquesta raó.

Per començar, els nadons de fuma-dores de cànnabis tenen el pes mésbaix, de mitjana. Però concebre aques-ta criatura també pot ser més complicat.Tant si s’ho creu com si no, aquest hàbitpot afectar la capacitat dels espermato-zoides de la seva parella de fecundarl’òvul, tant si ell fuma com si no. Aixòes deu al fet que el THC (el principi ac-tiu de la marihuana) apareix als fluidsvaginals i els òrgans reproductius (la va-gina, les trompes de Fal·lopi i l’úter).Quan els espermatozoides arriben, te-nen ganes de fondre’s amb l’òvul, peròno poden arribar al final perquè el THCa què han estat exposats els dificulta laseva activitat normal i els fa massa gan-duls per dur a terme l’exigent tasca defecundar. El THC continua a l’organis-me, la qual cosa significa que evitar queels espermatozoides es vegin afectats noés tan senzill com no fumar just abansde fer l’amor.

Clarament, fumar cànnabis i con-cebre una criatura no són compatibles.

Tot i que es podria quedar embarassa-da encara que fumi mentre busca l’em-baràs, també és possible que la fertilitatquedi afectada. A més, si bé els riscosde continuar fumant durant la gestacióno estan del tot documentats, es creuque la marihuana pot afectar el fetusd’una manera o d’una altra. Per no cór-rer riscos, i tenir més punts de fertilitat,ara és el moment de deixar de fumarmaria.

Potser no cal dir-ho, però val més serprevisor: consumir qualsevol droga il-legal, com ara cocaïna, crac o heroïna,pot dificultar la concepció i fer que l’em-baràs tingui més riscos, tant per a la ma-re com per al nadó. Si necessita ajuda perdeixar una addicció, busqui’n abans decomençar a voler concebre.

Pla d’acció

A ra que ja sap algunes de lescontraindicacions més impor-

tants en el període previ a la con-cepció (no es passi amb la cafeïna;no begui gaire alcohol, o gens; nofumi; no consumeixi drogues), pot-ser se sent una mica desencoratjadaper la feina que té per davant (so-bretot si ha de deixar algun hàbitsignificatiu). Els hàbits, especial-ment els que fa temps que duren oels importants, pot costar trencar-los, per molt motivadora que siguila recompensa de tenir un fill sa. Sis’ho passa malament abandonantun hàbit que pot obstaculitzar laseva fertilitat o posar en perill el fe-tus (o les dues coses), busqui ajudatan aviat com pugui. Parli amb elmetge i demani-li consell. Apunti’sa grups de suport, que hi trobaràajuda. Una mica de companyia lipot donar tota la motivació que ne-cessita.


talà quÈ s’ha time · 2014-04-23 · respostes a totes les ... per a l’emma i en wyatt, les...

Documents