tac_1 pla tac

8/3/2019 TAC_1 Pla TAC

1/38

el pla TACde centre


2/38

Generalitat de CatalunyaDepartament dEducaci

Elaboraci: Servei de Tecnologies per a lAprenentatge i el ConeixementEdici: Servei de Comunicaci i Publicacions

Mar de 2010ISBN: 978-84-393-8125-9

Equip de redacci: Rosa Fornell Cervi i Jordi Vivancos Mart

URL: www.gencat.cat/educacio

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No Comercial-Compartiramb la mateixa llicncia 3.0 Espanya de Creative Commons.Per veuren una cpia, visiteu:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca

Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser: reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que el seu s no sigui comercial i utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a unallicncia idntica a aquesta.

Fornell, Rosa

El Pla TAC de centre. (Collecci TAC ; 1)

Bibliografa

ISBN 9788439381259

I. Vivancos, Jordi II. Catalunya. Departament dEducaci III. Ttol IV. Collecci: Collecci TAC ; 1

1. Alabetitzaci digital Ensenyament Catalunya Planifcaci 2. Tecnologia de la inormaci Ensenyament Catalunya Planifcaci 3. Ensenyament assistit per ordinador Catalunya Planifcaci

373:681.3(467.1)


3/38

ndex

1. Introducci ...........................................................................................................................5

2. Importncia del Pla TAC de centre ......................................................................................7

3. El Pla TAC, un instrument per a la governana de les tecnologies al centre docent ..........8

4. Elements per a la reexi...................................................................................................10

4.1. El paper de les tecnologies a lescola ........................................................................104.2. Factors que mediatitzen ls de la tecnologia en un centre educatiu ........................ 114.3. Quins continguts digitals tenim a labast .................................................................... 124.4. La plataorma de centre: element clau per a la implantaci de les TAC ....................144.5. Quins recursos tecnolgics per a quins usos ............................................................. 14

5. Fases del Pla TAC ..............................................................................................................16

6. Estructura del Pla TAC ....................................................................................................... 206.1. Exemples de plans TAC de centre ..............................................................................20

7. Eines per a lautodiagnosi ................................................................................................. 218. Bibliografa .........................................................................................................................22

Glossari ..................................................................................................................................24

Annex I: Llei deducaci. Resum de larticulat reerit a les TAC .............................................26

Annex II: Quadre dautodiagnosi TAC dun centre educatiu ..................................................31


4/38


5/38

5

EL PLA TAC DE CENTRE

1. Introducci

La pretensi daquest document no s altra que la de servir dajut a la reexi i a la pla-nifcaci del desenvolupament dun Pla TAC (tecnologies per a laprenentatge i el conei-xement) en un centre educatiu a partir de les orientacions bsiques que ens oereixenexperincies reeixides, tant del nostre pas com de ora.

No es tracta, doncs, de convncer duna necessitat bvia en aquest comenament delsegle xxi, sin doerir pautes per a una tasca complexa que requereix un enocamentsistmic i la implicaci de tot lequip docent i el lideratge de lequip directiu.

En eecte, la integraci de les tecnolo-gies en els processos densenyament-aprenentatge pot esdevenir el motiuduna reexi ms prounda en el si delcentre educatiu sobre les prctiquesdocents i de compartir les visions me-todolgiques del proessorat. Leix cen-

tral de la reexi s plantejar-se comadoptar les tecnologies de la inormacii la comunicaci a lescola per tal queestiguin al servei de laprenentatge iel coneixement. Lescola del seglexxino potobviar que el seu alumnat utilitza corren-tment la tecnologia per a loci i la comuni-caci per que ha de ser guiat en ladquisici de la competncia digital en sentit ampli ien ladquisici de coneixement. Lobjectiu ltim dincorporar les tecnologies a lescola hade ser acilitar un aprenentatge ms autnom i personalitzat de lalumnat, la qual cosa re-quereix tamb uns rols dierents del proessorat. Aix comporta, en molts casos, canvis

signifcatius en lorganitzaci i la metodologia.

Ens estarem equivocant si cregussim que pel sol et dincorporar tecnologies a lescolaes produeix innovaci i canvi metodolgic. Per s que aquest procs dimplementacipot propiciar el replantejament compartit de moltes rutines escolars i la reexi collectivade quines estratgies adoptar per aavorir laprenentatge de lalumnat.

En aquest sentit, un estudi recent sobre ls de la tecnologia, linorme internacionalSITES,1 proporciona inormaci que permet comparar, entre altres aspectes, les opinions

A la societat dInternet, el mscomplicat no s navegar,

sin saber on anar, on buscarel que es vol trobar i qu fer

amb el que es troba. I aixrequereix educaci.

Manuel Castells

1. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educaci, Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu, Les TIC a lESO:

Resultats i conclusions de lestudi SITES 2006 a Catalunya, 2009, coll. Inormes d'Avaluaci, nm. 13. [Cal seguir la ruta Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu - Inormes davaluaci - Inorme nm. 13].


6/38

6


de les i dels directors de centres de secundria de vint-i-dos sistemes educatius sobre laimportncia de les tecnologies. Les qestions majoritriament ms importants (ms dun40% de les directores i dels directors enquestats) pel que a a la importncia de les tec-nologies sn, en primer lloc, per preparar lalumnat per al mn laboral i, en segon lloc, percatalitzar el canvi dels plantejaments pedaggics del proessorat. Aquest darrer aspecte

permet indicar que el ms rellevant a lhora dimplementar un Pla TAC de centre hauriade ser sempre el vessant educatiu i no el merament tecnolgic i shauria de ocalitzar en qui com ha daprendre lalumnat i en quina mesura la tecnologia ajudar a aquest propsit. sa dir, el Pla TAC haur de ser una estratgia, entesa com a itinerari que ormula com espoden aconseguir els objectius estratgics: millorar els resultats educatius i aavorir la co-hesi social. Una altra evidncia, ruit dels estudis recents sobre els usos de les TAC, sque aquestes tenen ms implantaci all on hi ha hagut un procs de planifcaci. sper aix que parlem de planifcar en quina orma les tecnologies susaran per a laprenen-tatge i el coneixement i avanar aix cap a una escola amb maduresa tecnolgica.


7/38

7


2. Importncia del Pla TAC de centre

Tant la nova Llei dEducaci de Catalunya,2 que cont en el seu articulat reerncies ex-plcites a la incorporaci generalitzada de les tecnologies de la inormaci i la comuni-caci en els processos densenyament-aprenentatge (vegeu annex 1) i que eixamplalautonomia de centre, com el desplegament normatiu de la LOE,3 en especial la integra-

ci de les competncies bsiques en els aprenentatges, sn un estmul per actualitzar elProjecte educatiu del centre per adequar-lo a les noves disposicions. Aquest procs suna oportunitat per revisar la plena incorporaci de les tecnologies per a laprenentatge iel coneixement i per garantir la consecuci de la competncia digital i comunicativa en totlalumnat.

La integraci plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enocar com un pro-cs dinnovaci i gesti del canvi, que aecta, duna banda, tots els seus integrants i, delaltra, aspectes de uncionament: pedaggic, ormatiu, organitzatiu i tecnolgic. Per aci-litar que aquest procs es desenvolupi de orma harmnica, s necessari un Pla TAC espe-cfc que ormi part del projecte educatiu del centre.

Elaborar un Pla TAC s un procs complex que requereix un impuls decidit per part delequip directiu, que nha dexercir la coordinaci, el consens del claustre del proessorati la complicitat de tota la comunitat educativa.

El Pla TAC ha destablir unes directrius clares per assegurar la competncia digital delalumnat, la integraci curricular, la inclusi digital i la innovaci metodolgica. El projectedimplementaci de les tecnologies ha de ser un comproms entre el desitjable i el possi-ble i sobretot ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. s tam-b molt important que tothom sinvolucri en el desenvolupament del projecte.

Lelaboraci del Pla TAC de centre pot esdevenir un poders mecanisme dinnovaci. Enaquest context, lelaboraci del Pla ha de proporcionar espais i temps per establir inter-canvis entre el proessorat per reexionar, debatre, compartir i, en resum, per aprendre.

2. Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009).3. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915,de 29.06.2007).

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria (ESO)(DOGC nm. 4915, de 29.06.2007).


8/38

8


3. El Pla TAC, un instrument per a la governanade les tecnologies al centre docent

El Pla TAC s un instrument per ormalitzar la governana de la tecnologia en el marc delautonomia de centre i del Projecte Educatiu. Malgrat que el mot governana pugui te-nir accepcions diverses, podrem convenir a entendre aquest concepte aplicat als centres

educatius com una orma de direcci on la presa de decisions es a a partir de la respon-sabilitat compartida en dierents mbits: equip directiu, coordinaci pedaggica, coordi-nador o coordinadora TAC o comissi TAC, caps de departaments en el cas dels insti-tuts, consell escolar, AMPA, etc. s a dir, que la concepci i laplicaci del Pla es va elabo-rant i gestionant de orma capillar per tal dinvolucrar tota la comunitat educativa, per launci de lequip directiu s clarament de lideratge i dimpuls de tot el procs.

s molt important convenir i aclarir les tasques assignades a les i als implicats en la im-plantaci del Pla, per tamb en la gesti del dia a dia de les tecnologies, que han de que-dar recollides documentalment. La governana de les tecnologies en el centre pertoca a

lequip directiu, que ha dassignar i delegar les responsabilitats operatives. La constituciduna comissi TAC de centre, tal com indiquen les instruccions dinici de curs, pot serun rgan til en aquest sentit, ja que es recomana que estigui compost per un membrede lequip directiu, el coordinador o coordinadora TIC del centre i els coordinadors o coor-dinadores de cicles o caps de departaments. Tamb s recomanable la incorporaci delcoordinador o de la coordinadora de la biblioteca escolar a aquesta comissi. Entre lesresponsabilitats que t assignades explcitament, algunes serien les que quedarien reec-tides en el Pla TAC de centre quan selabori com ara els aspectes organitzatius, curricu-lars i davaluaci i daltres sn aspectes normatius que tamb cal tenir presents perqusn responsabilitat, en darrera instncia, de la direcci. Entre aquests aspectes, cal remar-car-ne alguns:

Disposar de la llicncia ds per a tot el programari que sutilitzi en cadascun dels or-dinadors del centre. En aquest sentit, ladopci de programari lliure acilita ls i la di-usi daplicacions TIC sense restriccions i amb ple respecte de la legalitat vigent.

Tenir en compte el respecte pels drets dautoria i els criteris daccessibilitat en els ma-terials digitals publicats pel centre.

Vetllar perqu la pgina web del centre incorpori la identifcaci grfca adaptada alPrograma didentifcaci visual de la Generalitat de Catalunya.

Vetllar per una correcta aplicaci dels principis de la legislaci relativa a protecci dedades i la promoci de conductes que preservin els valors que sen desprenen.


9/38

9


Pel et que no s possible establir un model nic sobre les tecnologies aplicable a totsels centres en el seu conjunt, ats que ladopci duna tecnologia s en unci dels plan-tejaments metodolgics, alguns autors4 suggereixen unes qestions clau que cal tenir encompte per prendre decisions encertades. A lhora diniciar el procs delaboraci del PlaTAC, ressenyem algunes daquestes qestions en orma de llista:

Establir una comissi TAC encarregada dendegar i desenvolupar el Pla el mxim de re-presentativament possible.

Estimular la participaci de tot el proessorat del centre en el desenvolupament del Pla,en especial, mitjanant la creaci dequips de treball que poden ocalitzar temes di-ver-sos: per exemple, necessitats de maquinari i altres equipaments i la seva ubicaci,selecci del programari ms adequat segons les rees, tipologies dactivitats, seleccide recursos TAC en relaci amb el currculum, eines davaluaci, comunicaci amb elspares i les mares a travs de mitjans tecnolgics, desenvolupament de la intranet decentre i de lEVEA,5 necessitats de reorganitzaci despais, etc.

Identifcar els problemes i ordenar-los de orma gradual atenent els recursos i possibili-tats del centre per tal de acilitar la selecci de possibles solucions.

Establir una relaci de tasques relacionades amb les tecnologies i assignaci de res-ponsabilitats.

Analitzar de orma acurada limpacte de les tecnologies en diversos mbits: el currcu-lum, la metodologia, lorganitzaci de laula, lorganitzaci escolar i els mtodes dava-luaci.

Determinar les necessitats de exibilitat horria i grupal de lalumnat.

Establir uns objectius de canvi possibles, esglaonats en el temps, amb un calendari dedesenvolupament que pugui ser complert amb comoditat.

Establir un pla de ormaci conjunt per al proessorat ocalitzat en les competncies di-dctiques per atenent els diversos graus de domini de les TAC.

4. C. Drage i N. evans, Teacher friendly - A guide to Using Micro's in the classroom, Learning Developping Aids, Wisbech,

Cambs.5. Entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge: vegeu glossari, pgina 27.


10/38

10


4. Elements per a la reexi

4.1. El paper de les tecnologies a lescola

Per situar on ens trobem en aquests moments, seria bo recordar levoluci que han ex-perimentat les tecnologies a leducaci. A comenament dels anys vuitanta del segle XX,

es concebien les tecnologies com a objecte destudi. Calia aprendre inormtica i es eiasovint de orma deslligada de les rees curriculars. A la dcada dels noranta, es comenaa parlar de les tecnologies com a recurs didctic i es busca com integrar-les en el currcu-lum. Avui en dia, les tecnologies no sn el centre, sin que el ocus s laprenentatge delalumnat i el que es planteja s en quina mesura les tecnologies poden incidir-hi de ormapositiva. No es tracta de completar les classes tradicionals amb alguns exercicis queimpliquin ls de la tecnologia ni er les mateixes explicacions que es podrien realitzar ambla pissarra tradicional o el llibre de text. Les estratgies metodolgiques sn el actor quedetermina quina modalitat de recursos tecnolgics sadopten. Aquesta evoluci en laconcepci del paper de la tecnologia en els processos densenyament-aprenentatge shaprodut parallelament a la disminuci de la rtio de lalumnat per ordinador en els centres, la

qual cosa nha acilitat la utilitzaci de orma molt ms massiva. Actualment, sestan duenta terme experincies, com s ara el Projecte 1x1, en qu lalumnat disposa dun ordina-dor porttil a laula de manera que el pot utilitzar sistemticament com a ont dinormacii eina de treball intellectual.

Grc 1: evoluci de les tecnologies a lescola.

Qu cal ensenyarsobre inormtica?

Com es podenintegrar les TICal currculum?

Quins continguts imetodologies acilitenmillors aprenentatges?


11/38

11


4.2. Factors que mediatitzen ls de la tecnologiaen un centre educatiu

Nombrosos estudis assenyalen el proessorat com a element clau per a la integraci deles tecnologies en les prctiques educatives i alguns daquests han intentat determinar els

actors que mediatitzen de manera positiva o negativa ls de les tecnologies. Aix es parlade barreres de primer o de segon ordre.6

Les barreres de primer ordre serien les que no depenen exclusivament del proessorat i se-rien les segents:

1. El grau daccs als ordinadors, connexions i programari.2. La disponibilitat de temps per planifcar i preparar les activitats instructives amb les tec-

nologies.3. El grau dadequaci del suport tcnic i administratiu que el proessorat rep per dur a

terme aquestes tasques.

Les barreres de segon ordre serien les creences del proessorat en relaci amb:

4. Lensenyament-aprenentatge.5. El paper que han de jugar les tecnologies en el procs educatiu.6. El tipus de prctiques metodolgiques que adopten.

Com es pot apreciar, les barreres de primer ordre sn de tipus operatiu. Les de segonordre sn bsicament metodolgiques. Si es vol dur a terme una autntica innovaci edu-cativa, cal er-ne una previsi a ms llarg termini amb estratgies lligades a la reexi

compartida a partir de la prctica, a la ormaci i a la gesti del canvi.7

En molts casos, bona part del proessorat troba difcultats en la inserci curricular de lesTAC perqu no encaixen amb la seva manera de plantejar les classes i, en defnitiva, ambla seva concepci de laprenentatge. En una concepci metodolgica eclctica cal com-binar i alternar dierents materials, recursos i aplicatius TAC: des de la instrucci directaamb presentacions, el treball individual amb exercicis interactius, fns als projectes en xarxai activitats collaboratives.

Per tot aix, s molt important tenir en compte la inclusi de tot el proessorat en lelabo-raci del Pla i que, tenint una visi clara de cap on es vol avanar, es aci de orma gra-

dual. No es tracta de er cap revoluci, sin duna evoluci sostinguda que vagi trans-ormant les prctiques de manera progressiva... El tempo, el concert de totes les accionsi el lideratge eectiu dels qui tenen la responsabilitat dimpulsar-les sn els elements clauen lxit daquest procs.8

6. J. M. MoMin, C. sigals i J. Meneses, Lescola a la societat xarxa, Barcelona, Ariel, UOC, 2008, p. 92-94.7. Sergio Monge, La escuela vasca ante el cambio tecnolgico. Tecnologas de la informacin y la comunicacin en la enseanza ,

2004 [Tesi doctoral]. .8. J. M. MoMin, C. sigals i J. Meneses, Lescola a la societat xarxa, Barcelona, Ariel, UOC, 2008, p. 239.


12/38

12


4.3. Quins continguts digitals tenim a labast

El mn digital inclou una gran quantitat de continguts educatius amb caracterstiques so-vint dierents dels continguts educatius tradicionals, que cal explorar i conixer. Internetens oereix la possibilitat de portar a la prctica projectes amb centres daltres ciutats o

pasos, accedir a portals especialitzats on es poden er simulacions cientfques, visionardocumentals i pellcules, compartir la redacci de documents, mapes interactius i geolo-calitzaci, etc.

Per tal de poder treballar cmodament amb lalumnat conv conixer els recursos digitalsexistents i poder-los integrar a la programaci. Aix requereix que el proessorat, treba-llant en equips de cicles, de departaments o daltres, pugui anar seleccionant i seqen-ciant els continguts disponibles. Amb aquesta fnalitat, el Departament dEducaci hadesenvolupat MeRL, catleg de recursos educatius digitals, amb lobjectiu de propor-cionar a la comunitat educativa un entorn de catalogaci, indexaci i cerca de materialsdidctics de diverses biblioteques de recursos digitals (Edu365.cat, Quaderns Virtuals,Clic, Edu3.cat, Alexandria...). El cercador de MeRL s accessible des de la XTEC olEdu365.cat (http://www.xtec.cat/merli/) i permet la cerca de materials per etapa educativai rea curricular.

El grfc segent representa dierents tipologies de continguts digitals educatius situatsen relaci amb dos eixos: el tipus dinteracci (ms oberta o ms dirigida) i la ocalitzacide laprenentatge (ms en el contingut o ms en les competncies).

Grc 2: mapa dusos de continguts digitals.

a


13/38

13


Els continguts que hi ha en cadascun dels quatre quadrants o en les seves interseccionsqueden emmarcats per aquests eixos de manera que es pot determinar, segons la tipolo-gia de continguts emprats, quins sn els usos ms habituals en les prctiques del centre.Aix reecteix en gran mesura lestil pedaggic.

Exemples dalgunes daquestes categories serien:

Materials de consulta i de reerncia: enciclopdies, diccionaris, atles

Tutorials: materials educatius organitzats en orma de guia ordenada amb els contingutsdaprenentatge i les instruccions per er les activitats. s el que sentn per materialsdautoaprenentatge.Ex: Geometria lineal i quadrtica tridimensional (http://www.xtec.cat/~jbartoli/).

Exercitacions: activitats del Jclic, miniunitats didctiques de lEdu365.cat, materialselaborats amb Quaderns Virtuals

Ex. MUD de primria, de llengua catalana (http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/bessones/index.htm).

Instruments de creaci i treball intellectual: Programari ofmtic, de dibuix, multimdia,calculadores, traductors, eines del web 2.0 (blocs, wikis, etc.).

Simulacions: applets o jocs que permeten simular processos sics, qumics, er expe-riments, etc.Exemple: portal dastronomia Stellarium (http://www.stellarium.org/es/).

Continguts adaptatius: permeten la personalitzaci. El sistema reconeix lusuari i lenca-mina a la realitzaci dactivitats adaptades al seu nivell de coneixements i a la supe-raci de les seves prpies difcultats. Aquest tipus de materials encara sn molt escas-sos a la xarxa, per sen troben com a programari dexercitaci de matries com arales matemtiques o les llenges estrangeres.

Projectes collaboratius: a Internet es poden trobar possibilitats de er projectes tele-collaboratius entre centres educatius. Existeixen organitzacions dedicades a promoureaquests tipus de continguts i dintercanvis. La XTEC t una secci especfca que pu-blicita aquests projectes: Projectes en xarxa (http://www.xtec.cat/projxarxa/index.htm).

Webquestes: sn activitats orientades cap a la investigaci en les quals part o tota lainormaci amb qu lalumnat interactua prov de recursos dInternet. A la XTEC hi hauna secci especfca on es poden trobar propostes de webquestes per a les dierentsetapes educatives i dierents rees curriculars:http://www.xtec.cat/recursos/webquests/.

Finalment cal esmentar el llibre de text digital que, com limprs, constitueix agregatsde materials de dierents tipologies (consulta i reerncia, exercitacions i presentacions).El llibre de text digital presenta els continguts curriculars en ormat multimdia, organit-zats i seqenciats de manera que acilita la tasca del proessorat i la motivaci delalumnat grcies als elements interactius. Complementriament molts llibres de text ensuport paper contenen tamb reerncies a continguts digitals.


14/38

14


4.4. La plataforma de centre: element clau per a la implantacide les TAC

Per poder tenir a labast els continguts digitals de orma senzilla i efcient, tant dins com aora del centre, monitoritzar de orma personalitzada lactivitat de lalumnat i possibilitar la

interacci entre proessorat, alumnat i amlies, cal un punt de trobada amb uns mecanis-mes per gestionar tota aquesta inormaci. Aquest dispositiu inormtic s el que sano-mena entorn virtual densenyament i aprenentatge (EVEA), campus virtual o plataormae-learning, entre altres noms.

Un EVEA s un espai virtual, accessible per Internet, que reuneix diverses aplicacions queaciliten lorganitzaci dels continguts digitals i la gesti de laprenentatge. Les i els usua-ris (proessorat, alumnat, administradors) han destar registrats individualment al sistema icompten amb un perfl determinat que els permet accedir a all que els interessa. Dinsdaquest entorn poden inormar-se, er exercicis i altres activitats per compartir i construirconeixement, comunicar-se amb altres usuaris i usuries i crear, en defnitiva, una autn-

tica comunitat virtual daprenentatge. El programari ms ests en el mn educatiu per ges-tionar aquest tipus de plataorma virtual s Moodle. Aquesta aplicaci, juntament ambla intranet de centre, s la que ha adoptat el Departament dEducaci per desplegar elservei gora. Tant la intranet com el Moodle tenen com a caracterstica destacada el etde ser aplicacions de programari lliure. El programari Moodle, a ms, ha estat adoptat peruna mplia majoria duniversitats i institucions educatives. Tamb hi ha solucions comer-cials per a aquestes mateixes uncions.

Qualsevol centre amb identifcador de la XTEC pot demanar lalta a gora. La plataormaes gestiona de orma centralitzada des de la XTEC, et que allibera els centres docentsde les tasques de manteniment daquest programari. Les responsabilitats del centre, res-

pecte a gora, sn: ladministraci de les i dels usuaris, la selecci i seqenciaci delscontinguts digitals, lassignaci dactivitats educatives i la gesti de les cpies de seguretatde les dades de la plataorma.

LEVEA de centre s lelement clau per desplegar de orma intensiva el treball acad-mic basat en continguts digitals. Garanteix lautonomia del centre sempre que es treballaamb continguts de dierents provedors i permet mantenir la custdia de les dades perso-nals de lalumnat en un mateix espai virtual gestionat pel centre docent.

LEVEA, per mitj de la intranet, inclou elements que permeten el disseny del web corpo-ratiu del centre i s un element important de promoci. La intranet esdev lelement trans-

versal de comunicaci telemtica entre els membres de la comunitat educativa del centre,i a la vegada incorpora elements de gesti i de comunicaci entre escola i amlia.

4.5. Quins recursos tecnolgics per a quins usos

Abans de pensar exclusivament de quins equipaments i inraestructures cal dotar-se i onconv ubicar-los, caldria er un inventari dusos per als quals sn bsiques les tecnologies,en quins altres casos sn ajuts importants i en quins altres sn secundries, partint del que jasest ent actualment al centre i quins continguts sacostumen a utilitzar. Compartir aques-tes prctiques entre el proessorat pot aclarir mancances i donar pistes sobre les necessi-tats dequipaments.


15/38

15


La graella segent, que no s ni de bon tros exhaustiva, permet posar en evidncia quinsusos metodolgics sestan duent a terme i orientar en ls de les tecnologies. Aquest qua-dre ens pot ajudar a reexionar sobre aquests usos i quins daltres shauria danar incor-porant. A partir daqu ser ms cil prendre decisions sobre equipaments i ubicacions.

Usosmetodolgics

Instrucci directa

Treball individual

Treball en grup

Suport a ladiversitatuncional

Recursos /equipaments

Pissarra digital.Programari depresentacions.Ordinador ambaccs a Internet +can.

Rtio 1/1.Accs a Internet.EVEA de centreaccessible.

Rtio 1/4.Accs a Internet.Cmeres.

Kits de rdio.Microscopisdigitals.Instrumentsmusicals digitals,robtica...

Rtio 1/1.Accs a Internet.Ordinadorpersonal(+ perirics

especfcs)(+ programariaccessible i/oadaptat).

Ubicaci

Aula ordinria.

Aula dordinadors.Equips porttils alaula.Equips amb sprioritari per aatenci a ladiversitat.Equips bibliotecaescolar ambconnexi a Internet.

Aula ordinria.Aulesespecfques.

Ordinador delaula compartito espai de lliureaccs ambprioritat ds.

Competnciadigital delalumnat

No es treballa enaquest context jaque lenocaments bsicamentdisciplinari.

El graudaproundimentde la competnciadigital s enunci de la tascao tasquesplantejades(vegeu mapadusos).

El graudaproundimentde la competncia

digital s en uncide la tascao tasquesplantejades(vegeu mapadusos).

Es treballa enunci delautonomiaque va adquirintlalumnat en ls

de lordinador idels contingutsi tasquesplantejades.

Continguts

Presentacions,programaridexercitaci.

Cercadinormaci,programariofmtici de creaci,simulacions.

Propostes detreball ober-tes, projectes

collaboratius,produccionsaudiovisuals,simulacions,experiments,jocs...

Recursos peracilitar laccs ila comunicaci:sntesi de veu,sistemes de

comunicacialternativa(pictogrames,llengua de signes,Braille),sistemesdescaneig,magnifcadors.Contingutscurricularsaccessibles iadaptats (normesdaccessibilitat als

continguts digitals).


16/38

16


5. Fases del Pla TAC

Per lexperincia de centres educatius on sha elaborat un pla daquestes caracterstiques,conv realitzar la planifcaci atenent a dierents ases que aciliten la seva implantaci:

1. Defnici de la visi del centre pel que a a les TAC dacord amb les especifcitats delProjecte educatiu del centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.

2. Diagnstic de la maduresa digital del centre (tant en lmbit curricular com els usos degesti, lorganitzaci, etc.).

3. Defnici dels objectius.

4. Planifcaci de les prioritats.

5. Identifcaci dels recursos necessaris.

6. Assignaci de tasques i responsabilitats als dierents actors.

7. Aplicaci del Pla.

8. Avaluaci del procs i establiment de nous objectius.

s important que, en el procs delaboraci del projecte, hi collaborin el major nombrede persones del centre educatiu (proessorat i personal dadministraci i serveis). Per aixconv sumar les experincies i els criteris del major nombre de proessorat i de la comu-nitat educativa. Si no es t en compte aquesta qesti, pot difcultar lexecuci del Pla,ja que la majoria del proessorat no se sentir compromesa i partcip del projecte. Cal quetots els participants entenguin per qu s necessria aquesta tasca i la importncia de laseva aportaci. Lequip directiu ha dexercir el lideratge del procs.

Fase 1: Visi de centre amb maduresa digital

La visi dun centre educatiu s la imatge compartida pels seus membres sobre qu volenque sigui el centre. Conv tenir una visi a llarg termini per orientar el procs de canvi quees vol assolir.

Un dels elements de la visi de centre s lassoliment duna maduresa digital concreta queintegri ls de les TAC en el projecte educatiu. Ladopci de la tecnologia no ha de teniruna fnalitat en si mateixa, sin que ha de ser un element que ha de contribuir a aconse-guir els seus objectius i aspiracions.

Conv que la visi sigui ormulada a travs dun procs de reexi entre tot el proessorat

del centre i, si s possible, de la comunitat educativa. s molt important que hi hagi inor-


17/38

17


maci, discussi i dileg en el si del claustre. Per tal que aix es pugui produir de ormacoherent, s molt recomanable que inicialment hi hagi una ormaci de tot el claustre con- juntament (o, si no s possible) del major nombre de proessorat. Aix ar que aquestavisi es vagi ormant de orma gradual i sigui compartida per tothom.

Aquesta visi ha de ser ormulada en un document en qu es concreti el comproms delcentre amb la cultura tecnolgica de la societat en la qual est immers.

Fase 2: Diagnstic del grau de maduresa digital del centre

Per poder tenir garanties dxit en un procs de gesti de la innovaci, com ho s el des-envolupament del Pla TAC, a partir de dierents avaluacions de les que disposen els cen-tres i a partir de lobservaci i lanlisi de la realitat, s necessari identifcar les ortalesesi les debilitats del centre en relaci amb la implantaci de les tecnologies, en aix consis-teix el diagnstic inicial. En primer lloc, cal crear una comissi responsable de desenvo-

lupar el Pla TAC.

En aquesta ase es tracta de recopilar inormaci detallada sobre lestat de les tecnolo-gies en el centre, el seu s, lorganitzaci i els coneixements i competncies digitals delpersonal (docent i dadministraci) i entre lalumnat. En defnitiva, la maduresa tecnol-gica del centre. Aquesta inormaci combinada amb els principis bsics permetr establirels objectius a curt, mitj i a llarg termini del Pla TAC.

Per ajudar al desenvolupament daquesta ase, sadjunta en annex un quadre dautodiag-nosi TAC del centre (vegeu lannex II).

Fase 3: Denici de les prioritats TAC

Un cop aclarit el perqu, lon, el com, el quan i en quin grau sutilitzen les tecnologies enel context del centre educatiu, cal establir-ne les prioritats i el ritme de desplegament delPla. En completar aquesta ase, el centre ha dhaver establert els criteris i les principalsactuacions per treure laproftament ptim de les tecnologies.

La concreci de les prioritats del Pla TAC comportar la presa de decisions sobre qes-tions tant diverses com ara:

Com es pot garantir la inclusi digital per a tot lalumnat del centre.

Com es pot avaluar ladquisici de la competncia digital.

Com es poden aproftar les tecnologies per innovar els processos densenyament/apre-nentatge.

Com es veuen modifcats els continguts i la metodologia didctica quan tot lalumnatdisposa daccs a Internet.

Com poden acilitar les tecnologies una millor comunicaci amb i entre la comunitat

educativa.


18/38

18


Com es poden gestionar els recursos tecnolgics per garantir-ne laproftament ptim.

Quins eectes organitzatius i de gesti comporta la implantaci duna intranet.

Com es pot establir una interacci positiva entre tecnologies i usos lingstics en el centre.

Quines implicacions metodolgiques comporta ladopci duna plataorma virtual decentre.

Quins usos de les tecnologies que no es an actualment al centre serien desitjables.

De la resposta a aquestes i daltres qestions dependr la ormulaci dobjectius a die-rents horitzons temporals i, en conseqncia, la presa de decisions sobre lassignaci derecursos materials i humans i les modalitats i usos educatius de les tecnologies.

Fase 4: Planicaci de la implantaci del Pla i assignacide recursos

La integraci de les tecnologies i el desenvolupament de la competncia digital shan deer de orma progressiva i en unci de les prioritats establertes. Aquest procs ha de teniren consideraci els condicionaments inraestructurals, pedaggics, humans i materials.

Les estratgies i les activitats TAC shan de preveure a curt, mitj i llarg termini. Tres oquatre cursos, per exemple, poden ser una reerncia adequada, ja que a termini ms llarges a dicil er previsions en un mbit tan dinmic com sn les tecnologies de la inor-maci i la comunicaci. Cal una planifcaci a grans lnies que saniran concretant a linicide cada curs.

s bo adoptar una estratgia de tipus progressiu dimplantaci del projecte i, en cas ne-cessari, requerir orientaci i assessorament extern. Partint de la visi de centre defnidaanteriorment i les necessitats expressades pels membres de la comunitat educativa en elmoment delaborar el diagnstic inicial, lequip de coordinaci ormular una relaci dac-cions prioritries que cal dur a terme, que han de ser consensuades amb lequip directiu iel claustre. s recomanable que aquestes accions siguin ormulades per a cadascun delscursos de durada del Pla.

Els tems que apareixen als dierents mbits del Quadre dautodiagnosi TAC dun centreeducatiu (annex II) poden servir per ormular els objectius que cal aconseguir i fxar els ter-minis previstos. Aquests mbits sn els de gesti, desenvolupament curricular, desenvo-

lupament proessional del proessorat, organitzaci de centre, recursos i inraestructures,inclusi digital i avaluaci.

Daquesta manera, sassegura que savana en tots els camps que cal tenir en compte,independentment del punt de partida i que lassignaci de recursos s coherent amb laplanifcaci.

Fase 5: Assignaci de tasques i responsabilitats

s recomanable que la comissi responsable del Pla impulsi dierents grups de treball quehan de ser els encarregats de la posada en marxa dels objectius prioritaris. Shaurien de


19/38

19


crear tants grups de treball com mbits dactuaci es vulguin posar en uncionament:Currculum, Gesti i organitzaci, Biblioteca i recursos, Inraestructures, Comunicaci...i assignar una persona responsable de cadascun dells.

Cada grup ha delaborar un inorme i ha de defnir uns indicadors de progrs que sintegra-

ran al Pla TAC.

Fase 6: Aplicaci del Pla

Un cop acabada la planifcaci, cal posar en marxa el Pla vetllant per tal que tot el proes-sorat se lhagi et seu i es pugui responsabilitzar de la parcella que li pertoca. En moltscasos, s recomanable destablir un sistema de tutoria entre el mateix proessorat amb di-erent domini de la tecnologia per tal que tothom se senti recolzat.

Fase 7: Avaluaci del procs i establiment de nous objectius

s recomanable crear un sistema de control del progrs en la implantaci del projecte pertal de visualitzar si es desenvolupa segons les previsions o cal reajustar determinats as-pectes del pla previst. Es poden avaluar diverses variables: el progrs en els objectiusdel projecte durant tot el procs dinnovaci, levoluci dels nivells dinters i dels nivellsdutilitzaci de la innovaci, les actituds envers la tecnologia, els canvis produts en lestasques densenyament-aprenentatge, limpacte sobre lestructura organitzativa, etc.

Un primer model davaluaci daquest procs sn les graelles de lannex 2. Cal tenir en

compte que els indicadors de cadascun dels mbits del Pla TAC sn evolutius i que peri-dicament shan de revisar per adaptar-los tant a les ftes ja assolides com als nous reptesque planteja levoluci tecnolgica.

Aquesta avaluaci es pot er al fnal de cada curs per poder iniciar el segent amb el rea-justament dels objectius i la incorporaci dels ja previstos inicialment.


20/38

20


6. Estructura del Pla TAC

El Pla TAC ha de ser un document dinmic que impliqui la seva revisi anual i lavaluacide tot el Pla en fnalitzar el termini que shavia marcat inicialment. Es pretn que sigui b-sicament prctic per al centre i el ruit de la seva reexi entorn de les TAC i que concretial mxim els dierents aspectes de gesti de la tecnologia. De orma orientativa, se sug-

gereixen els apartats segents:1. Visi del centre.

2. Objectius a llarg, mitj i curt termini:On som i cap a on anem pel que a a:- Gesti i planifcaci- Desenvolupament curricular- Desenvolupament proessional del proessorat- Organitzaci- Recursos i inraestructures- Inclusi digital

3. Governana de la tecnologia: responsabilitats.4. Eines davaluaci de la implantaci del Pla.

A mesura que es vagin documentant daltres aspectes relatius a les TAC, com ara la se-qenciaci curricular de la competncia digital, la incorporaci de noves estratgies meto-dolgiques en unci de les tecnologies adoptades, o daltres, saniran incorporant enannexos al document inicial.

6.1. Exemples de plans TAC de centre

CE Jacint Verdaguer - Sant Sadurn dAnoia http://www.jverdaguer.org/media/documents/plaestraTIC.pdf

Escola Costa i Llobera - Barcelona http://www.costaillobera.org/costa/uploads/materials/DIM%20Costa%20i%20Llobera.pdf

CEIP Juan Vallejo - Burgos http://www.juandevallejo.org/profesor_les/plantic.pdf


21/38

21


7. Eines per a lautodiagnosi

Per tal danalitzar el grau de maduresa tecnolgica del centre, s a dir, si en a un sestratgic i eectiu per millorar els resultats educatius, es presenta a lannex 2 unaeina dautodiagnosi que aporta elements que ajudin a defnir objectius a curt, mitj i llargtermini. Aquest quadre ha de ser actualitzat regularment per levoluci constant de la tec-

nologia.

El quadre cont els mbits que cal considerar en el desenvolupament duna planifcaciescolar de les tecnologies. Aquests mbits estan agrupats en sis categories:

1. Gesti i planifcaci

2. Desenvolupament curricular i TAC

3. Desenvolupament proessional del proessorat

4. Organitzaci de centre i TAC

5. Recursos i inraestructures TAC

6. Inclusi digital i TAC

Dins daquestes categories, els tems es ormulen en termes de criteris clau i estan gra-duats dacord amb tres nivells dintegraci de les TAC: inicial, intermedi i avanat. Per tant,el quadre dautodiagnosi TAC vol ser un instrument per avaluar lestat actual de les tec-nologies en un centre i er previsions de utur. Leina ajuda a prendre decisions reerides ales tecnologies duna orma estratgica. Per exemple, un centre es pot trobar en un nivellavanat pel que a als recursos i les inraestructures per en linicial pel que a a la inte-graci de les tecnologies en el currculum. En aquest cas, el centre haur de dissenyar es-tratgies que prioritzin la integraci de les TAC en les dierents rees.

Cada centre pot utilitzar el qestionari per identifcar els seus punts orts i ebles en lsactual de les TAC dins de lescola. Un cop establerts els seus punts orts, el centre hauriade planifcar estratgies de creixement per, sobretot, un cop defnits el punts ebles encadascuna de les sis categories hauria de preveure estratgies de millora que permetinprogressar al nivell segent. El procs hauria de ser revisat regularment per assegurar quesest progressant o per identifcar possibles obstacles.

Tamb s recomanable que, en encarar el plantejament de les tecnologies, els centresobrin la participaci a daltres actors de la comunitat escolar i que, fns i tot, compartei-xin amb daltres centres la planifcaci i la implantaci, aix com els dubtes i les solucions.


22/38

22


8. Bibliograa

european sChoolnet. CoMMission DireCtorate general for eDuCationanD Culture. Evaluationframework for the use of ICT in education [en lnia]. Projecte P2V (Peer to Peer networkingor Valorisation), 2008.

generalitatDe Catalunya, DepartaMentDela presiDnCia. Llei 12/2009, de 10 de juliol, deduca-ci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009).

generalitat De Catalunya. DepartaMent DeDuCaCi. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qualsestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915, de29.06.2007).

generalitat De Catalunya. DepartaMent DeDuCaCi. Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qualsestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria (ESO)

(DOGC nm. 4915, de 29.06.2007).

generalitat De Catalunya. DepartaMentDeDuCaCi. Guia per elaborar i aplicar un pla estrat-gic. Servei de Diusi i Publicacions. Barcelona, 2007.

generalitatDe Catalunya. DepartaMentDeDuCaCi. Proposta de qestionari per a lanlisi ini-cial de la situaci de les TIC al centre educatiu (Material de ormaci del curs: ProjecteTIC de centre).

generalitat De Catalunya. DepartaMent DeDuCaCi. Les TIC a lESO. Resultats i conclusionsde lestudi SITES 2006 a Catalunya. Barcelona: Consell Superior dAvaluaci del SistemaEducatiu. 2009. (Inormes dAvaluaci; 13). [Cal seguir la ruta Consell Superior dAvaluaci del Siste-ma Educatiu - Inormes davaluaci - Inorme nm. 13]

MoMin, J. M.; sigals, C.; Meneses, J. Lescola a la societat xarxa. Barcelona: Ariel: UOC,2008.


23/38

23


MoMin, J. M.; sigals, C.; Meneses, J.; BaDia, A. TIC e innovacin en la educacin escolarespaola. Estado y perspectivas. TELOS Cuadernos de Comunicacin e Innovacin (2009).

MoMin, J. M.; sigals, C.; Meneses, J.; BaDia, A. La integracin de internet en la educacinescolar espaola. Situacin actual y perspectivas de uturo. Inorme (2009).

Monge, Sergio. La escuela vasca ante el cambio tecnolgico: Tecnologas de la informaciny la comunicacin en la enseanza, 2004. [Tesi doctoral]

ruiz tarrag, Ferran. La nueva educacin. Barcelona: Biblioteca Fundacin Everis: LidEditorial, 2007.

unesCo-iiep (Consorcio INTEGRA). Herramientas para la gestin de proyectos educa-tivos con TIC. Buenos Aires, 2007, 93 p.

vivanCos Mart, Jordi. Tratamiento de la informacin y competencia digital. Madrid: Alianza,2008.


24/38

24


Glossari

AccessibilitatLaccessibilitat s el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitarun lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tcniques o si-ques. En inormtica, laccessibilitat inclou ajudes com les tipografes dalt contrast o gran

grandria, magnifcadores de pantalla, lectors i revisors de pantalla, programes de reconei-xement de veu, teclats adaptats, i altres dispositius apuntadors i dentrada dinormaci.Laccessibilitat aplicada al contingut dInternet es denomina accessibilitat web. El WorldWide Web Consortium s lorganisme que ha desenvolupat directrius o pautes especf-ques per permetre i assegurar aquest tipus daccessiblitat.

Bloc (tamb anomenat bitcola)s un diari interactiu personal a Internet. Un bloc est dissenyat per tal que, com a undiari, cada article tingui data de publicaci, de tal manera que la persona que escriu (blocai-re o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un cam de tot el que sha publicat i editat.En cada missatge o article dun bloc, les i els lectors poden escriure comentaris (si lautor

o lautora ho permet) i aquest o aquesta, al seu torn, donar-los resposta.

Competncia digitalLa competncia digital s la combinaci de coneixements, habilitats i capacitats, en con- junci amb valors i actituds, per assolir objectius amb efccia i efcincia en contextosdigitals i amb instruments digitals.De orma sinttica, la competncia digital comprn cinc grans dimensions. La dimensi delaprenentatge, que abasta la transormaci de la inormaci en coneixement i la seva ad-quisici. La dimensi inormacional, que abasta lobtenci, lavaluaci i el tractament dela inormaci en entorns digitals. La dimensi comunicativa, que abasta la comunicaciinterpersonal i la social. La dimensi de la cultura digital, que abasta les prctiques socialsi culturals de la societat del coneixement i la ciutadania digital. I, fnalment, la dimensitecnolgica, que abasta lalabetitzaci tecnolgica i el coneixement i domini dels entornsdigitals.

EVEA (entorn virtual densenyament i aprenentatge)s un espai virtual, accessible per Internet, que reuneix diverses aplicacions que acilitenlorganitzaci dels continguts digitals, la gesti de laprenentatge i la comunicaci. Tambsanomena Plataorma educativa.

Inclusi digital

La inclusi digital, o inclusi, s el terme utilitzat dins de la Uni Europea per anomenarles poltiques relacionades amb la consecuci duna societat de la inormaci inclusiva. La


25/38

25


inclusi digital designa les ormes de lluita contra la ractura digital. En aquesta lnia, elsnous desenvolupaments tecnolgics transormen el risc duna ractura digital en cohesidigital, acilitant laccs a les tecnologies de la inormaci i la comunicaci a tota la so-cietat, incloent-hi aquelles persones en desavantatge per raons dierents com ara ledu-caci, ledat, el gnere, les discapacitats, lorigen tnic o el lloc de residncia (rees rurals

o regions remotes).La inclusi digital abasta principalment el desenvolupament de poltiques adients, elmanteniment duna base de coneixement, el desenvolupament i la implementaci de re-cerca i tecnologia i la diusi de bones prctiques. A la Uni Europea la inclusi digitalorma part del tercer pilar de la iniciativa poltica, gestionada per la Direcci General dela Societat de la Inormaci i els Mitjans de Comunicaci de la Comissi Europea.

Maduresa tecnolgica (e-maturity)Fa reerncia al grau dimplantaci de les tecnologies en una organitzaci atenent a die-rents dimensions. En el cas dels centres educatius, inclouria la planifcaci, la gesti ilorganitzaci de les tecnologies en el centre, el desenvolupament curricular de les TAC,

la competncia digital del proessorat, els recursos i inraestructures disponibles i la in-clusi digital. En defnitiva, aquesta maduresa es dna quan el centre educatiu a un sestratgic i efectiu de la tecnologia per millorar els resultats educatius .

Projectes telemticsSn projectes collaboratius entre centres educatius a travs dinteraccions telemtiquesentorn dun centre dinters.

TAC (tecnologies per a laprenentatge i el coneixement) Aquest terme saplica a les tecnologies de la inormaci i la comunicaci centrades enleducaci. Es tracta de posar les tecnologies al servei duna millora en els processosdensenyament-aprenentatge, davaluaci i dorganitzaci que, de orma quotidiana, esdesenvolupen al centre educatiu, a laula i a lentorn. Ls que es aci daquestes tecno-logies, i del seu potencial com a agents de canvi metodolgic, permetr discernir i iden-tifcar aquelles actuacions ms signifcatives i innovadores des del punt de vista educatiu.Podem entendre les TAC, doncs, com laprenentatge mediat per les tecnologies de lainormaci i la comunicaci.

Web 2.0Aquest concepte apareix per primer cop el 2005 i a reerncia a la percepci que la se-gona generaci del web es basa en comunitats i en serveis com ara els espais web de

treball en xarxa o les wikis, que aciliten la collaboraci, i en el et de compartir entreusuaris espais per a otografes, textos i vincles amb altres webs. Alguns exemples snFlickr, Youtube o Facebook. Per extensi, el web 2.0 s el web que permet la interacci i onels usuaris i les usuries participen i collaboren, anomenat tamb web social.

WikiUn wiki (del hawai wiki wiki, rpid) s un lloc web collaboratiu, que pot ser editat desdel navegador pels usuaris i les usuries. Les persones usuries dun wiki poden, da-questa manera, crear, modifcar, enllaar i esborrar el contingut duna pgina web, de or-ma interactiva, cil i rpida. Un dels wikis ms coneguts s la Viquipdia.


26/38

26


Annex I: Llei deducaci. Resum de larticulatreferit a les TAC

Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci.DOGC nm. 5422, de 16.07.2009

Prembul

[...]

Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Lesexpectatives per al utur immediat no sn les mateixes que les plantejades quan es vareiniciar el cam de la democrcia i de lautogovern. Si a trenta anys calia superar gransdfcits i bastir i renovar una oerta educativa normalitzada, avui, amb aquell objectiuaconseguit, sapunta a ftes noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la

superaci de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. La societatreclama er possibles al mateix temps els objectius dequitat i dexcellncia de la nostraeducaci, que sn garantia de progrs personal. Les raons daquesta exigncia renovadales trobem en els mbits educatiu, social, econmic i cultural.

Les raons educatives es onamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar enleducaci bsica i obligatria, destimular la continutat dels i de les estudiants en letapadeducaci postobligatria i dadequar-se als requeriments de la societat del coneixement.

[]

Sobre aquestes premisses, la Llei deducaci proposa un conjunt normatiu coherent, com-plet i amb visi de utur, que:

[]

Potencia la innovaci pedaggica sistemtica i estructurada, el reconeixement de les bo-nes prctiques educatives amb el oment i el suport del lideratge educatiu, la ormacidel proessorat, les inraestructures digitals del centre i la previsi de centres de reernciapedaggica.


27/38

27


Ttol IIIDe la comunitat educativa

Captol IILalumnat

Article 21

Drets dels alumnesh) sser educats en el discurs audiovisual.

Ttol VOrdenaci dels ensenyaments

Captol IDisposicions de carcter general

Article 52

Currculum2. El currculum sorienta, entre altres fnalitats, a la consecuci dels objectius segents:i) Capacitar els alumnes per a lanlisi crtica dels mitjans de comunicaci i de ls deles noves tecnologies.

Article 55

Educaci no presencial5. El proessorat que imparteix ensenyaments en la modalitat deducaci no presencial

ha de tenir la titulaci requerida per a cada etapa educativa i ha dacreditar la capaci-taci per a exercir la docncia emprant mitjans telemtics i altres recursos propis deleducaci no presencial.

Captol IIEnsenyaments de rgim general

Article 57

Educaci bsica3. En el marc dels objectius que estableix larticle 52.2, els currculums de leducacibsica shan dorientar a ladquisici de les competncies bsiques, que han de contri-

buir al desenvolupament personal dels alumnes i a la prctica de la ciutadania activa,i han dincorporar de manera generalitzada les tecnologies de la inormaci i la comu-nicaci en els processos daprenentatge.

Article 58

Educaci primria2. Letapa deducaci primria t com a fnalitat proporcionar a tots els alumnes unaeducaci que, dacord amb les competncies bsiques fxades en el currculum, els per-meti:b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competncies relatives a lexpressi i lacomprensi orals, lexpressi escrita i la comprensi lectora, les competncies en ma-


28/38

28


temtiques bsiques i les competncies necessries per a ls de les noves tecnologiesi de la comunicaci audiovisual.

Article 59

Educaci secundria obligatria

2. Leducaci secundria obligatria t com a fnalitat proporcionar a tots els alumnesuna educaci que els permeti:b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a orma de coneixement reexiu, de ormacide pensament i dexpressi didees, les habilitats i competncies culturals, personals isocials relatives a:Primer. Lexpressi i la comprensi orals, lexpressi escrita i la comprensi lectora, lescompetncies matemtiques i les competncies necessries per a ls de les novestecnologies i de la comunicaci audiovisual.

Article 61

Batxillerat

3. El currculum i les activitats educatives del batxillerat, per a consolidar les competn-cies bsiques adquirides pels alumnes en acabar leducaci bsica, han daavorirel desenvolupament de la competncia comunicativa, ladquisici dhabilitats per alautoaprenentatge i per al treball en equip i ladquisici de les competncies necess-ries amb relaci a ls de mtodes de recerca i amb relaci a ls de les tecnologies dela inormaci i la comunicaci, a ms de ladquisici de les competncies prpies i es-pecfques de la modalitat cursada.

Captol IVEducaci dadults

Article 69

Objecte i mbit de leducaci dadults2. Els programes deducaci dadults i les accions ormatives corresponents han din-cloure, si ms no, els mbits segents:b) Leducaci per a adquirir competncies transproessionals, que comprn la ormacien tecnologies de la inormaci i la comunicaci i lensenyament de llenges.c) Leducaci per a la cohesi i la participaci social, que comprn lacollida ormativa aimmigrants adults, la iniciaci a les llenges ofcials i a una llengua estrangera, la intro-ducci a les tecnologies de la inormaci i la comunicaci i la capacitaci en lsdestratgies per a ladquisici de les competncies bsiques.

Ttol VIDels centres educatius

Captol IICriteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres

Article 84

Projectes dinnovaci pedaggica1. El Departament ha daavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes dinno-

vaci pedaggica i curricular que tinguin lobjectiu destimular la capacitat daprenen-


29/38

29


tatge, les habilitats i potencialitats personals, lxit escolar de tots els alumnes, la mi-llora de lactivitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centresque presten el Servei dEducaci de Catalunya, i ha daavorir especialment la recerca iels projectes dinnovaci amb relaci a ls de les tecnologies de la inormaci i la co-municaci per a laprenentatge i el coneixement i amb relaci a la ormaci dels alum-

nes en el plurilingisme. Els projectes es poden reerir a un o ms centres i podencomportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econmics oamb altres organitzacions.

Captol IIIServeis educatius i serveis de suport als centres

Article 87

Organitzaci dels espais escolars i dels entorns daprenentatgeLestructura i lorganitzaci dels centres han de defnir entorns daprenentatge quepermetin el treball en xarxa i les diverses ormes de transmissi de coneixement als

grups classe, i tamb les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta fnalitat,els projectes constructius de centres educatius han de defnir espais, installacions iequipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin limpacte ambiental i perme-tin integrar les tecnologies digitals, i han de confgurar entorns densenyament i apre-nentatge uncionals i ergonmics que estimulin la vinculaci dels alumnes amb el pro-cs daprenentatge.

Article 89

Serveis digitals i telemtics a disposici dels centres1. El Departament ha de acilitar als centres educatius laccs a un conjunt de serveisdigitals i telemtics orientats a millorar el desenvolupament de lactivitat educativa. Elscentres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposici del pro-essorat, els alumnes i les amlies.2. Els serveis digitals i telemtics a qu a reerncia lapartat 1 han de posar a dispo-sici dels centres aplicacions didctiques i continguts educatius de qualitat, serveisde dossier personal daprenentatge i de registre acadmic personal individual i altresaplicacions i serveis digitals orientats a potenciar lexcellncia dels aprenentatges i aacilitar el uncionament dels centres.3. El dossier personal daprenentatge emmagatzema en suport digital i a accessibles,dacord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els ob- jectes digitals que resulten de la producci intellectual de cada alumne o alumna du-

rant el procs daprenentatge, des del darrer cicle de leducaci primria fns als en-senyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir devidncia en el pro-cs davaluaci.4. El registre acadmic personal individual cont en suport digital, dacord amb el queel Departament estableixi per reglament, les dades acadmiques personals dels alum-nes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessries per a complir lanormativa sobre aspectes ormals de lavaluaci dels alumnes.


30/38

30


Ttol VIIIDel professorat i altres professionals dels centres

Captol IDe lexercici de la professi docent

Article 104

La unci docent2. Els mestres i els proessors tenen, entre altres, les uncions segents:j) Utilitzar les tecnologies de la inormaci i la comunicaci, que han de conixer i domi-nar com a eina metodolgica.

Captol IIFormaci del professorat

Article 109

Formaci inicial2. La ormaci inicial del proessorat ha de comprendre la capacitaci adequada pera arontar els reptes del sistema educatiu en el marc dels principis daquesta llei, lad-quisici de coneixements i el desenvolupament de capacitats i actituds proessionals,entre les quals hi ha dhaver el domini equilibrat dels continguts de les disciplines idaspectes psicopedaggics, el coneixement sufcient duna llengua estrangera, el do-mini de les tecnologies de la inormaci i la comunicaci i el coneixement de les ins-titucions i la cultura catalanes.

Ttol XDe ladministraci de leducaci

Captol IVCooperaci amb altres administracions

Article 168

Cooperaci amb les universitats2. La cooperaci a qu a reerncia lapartat 1 inclou, entre altres, els aspectes segents:i) La incorporaci de tecnologies de la inormaci i de la comunicaci.


31/38

31


AN

NEXII:Quadre

dautodiagnosiTACduncentre

educatiu9

Cu

rs:

1.Gestiiplanicaci

Nivellinicial

Elcentrenodisposadereerncies

explcitessobrelsdelestecno

logies

enelsseusdocuments.

Sestiniciantlaplanifcacideles

tecnologiesperalaprenentatge

ielconeixement.

ElPlaTACsdesenvolupatperunouna

odiversosodiversesdocents.

Capdocentcoordinalaintegraci

delesTACalescola.

ExisteixunPlaTACenocatprinc

ipalmenta

lequipamentialadquisicideleshabilitats

tcniquesiinstrumentalsbsiquesperpart

delalumnat.

Noshadutatermeunaidentifc

aci

iselecciderecursosTAC.

Nivellinterme

di

Elprojecteeducatiudecentreinclou

reernciesex

plcitessobrelsdeles

tecnologies.

ElPlaTACest

enasededesenvolupament

inicial.

Totelproesso

ratquehovulguit

loportunitatd

eparticiparenelPlaTAC.

Unounadocentassumeixlacoordinaci

delesTACalcentre.

Elcentreesplantejaeldesplegamentdela

competnciadigitaliestimulalexploraci

denocamentsmetodolgicsnousperala

integracidelesTACtransversalment.

Shainiciatelprocsdidentifcacidels

recursosdeprogramariiInternetrellevants

entoteslesr

ees.

Nivellavanat

Lsdelestecnologiesestr

eectitenels

diversosdocumentspedaggicsidegesti

delcentre.

LaplanifcacidelesTACs

considerada

comunapartintegraldelaplanifcaci

generaldelcentreisactualitzaregularment.

Sadoptaunenocamentestratgicdequip

peralaplanifcaciilaintegracidelesTAC.

HihaununacomissiTAC,a

mbimplicaci

delequipdirectiu,percoord

inarlaintegraci

delesTAC.

Lacompetnciadigitalests

eqenciadai

integradaalesdierentsree

scurriculars.

Shadutatermeunaidentifc

aciiselecci

anualderecursosiunaavalu

acide

necessitatsdinraestructura

iequipament.

9.AdaptacidelaMatrixPlanningelaboradapelNCTE(NationalCentreorTechnology

inEducation).Dubln.


32/38

32


Nivellinicial

Elnivelldsdelestecnologiese

sdecideix

individualmentperpartdecadaproessor

oproessora

ElPlatecnolgicsenocamse

nles

tecnologies(equipaments)quee

nlesTAC

(enocamentspedaggics).

Nosexplicitenelscriterisdsd

Internet

alcentre.

Elcentre,pelquea

alescomunicacions

adreadesalacomunitateducativa,

noutilitzasignifcativamentleste

cnologies.

Noexisteixencriterisalcentrepelquea

aproteccidedadesniproteccidedrets

dautoria.

Nivellinterme

di

Unequipded

ocentsdenivell

oDepartamen

tdelcentreintegra

lesTACeneldesenvolupamentcurricular,

compartintelconeixement.

Endissenyare

lPla,shantingutencompte

algunsaspectesmsenlldelsestrictament

tecnolgics.

Elcentredisposadunscriterisbsics

enlsdInternetperpartdelalumnat

ielproessora

t

Elcentre,pelquea

alescomunicacions

adreadesale

samliesialentorn,

utilitzaregularmentelllocwebdelcentre,

quemantactualitzatambregularitat.

Elcentrehademanatinormaci

idocumentacisobreprotecci

dedadesipro

teccidedretsdautoria.

Nivellavanat

Lamajoriadelproessorat,sota

ellideratgedelequipdirectiu

,sproactiu

enlaintegracidelesTACalcentre.

ElPlaTACinclouunavarietatdepoltiques

escolarsrelacionades(sdInternet,

sdeprogramari,temesdes

eguretat,

administraciderecursosTA

C...).

Existeixenunscriterisexplcitsidetallats

sobreusosacceptablesdInt

ernet,

amblaimplicacidelspares

imares.

Elcentre,pelquea

alesco

municacions

adreadesalacomunitateducativa,

utilitzasistemticamentlaint

ranetdelcentre

i/odaltrestecnologies(teleo

niambil).

Elcentretacordatselscrite

risdeprotecci

dedadesiproteccidedrets

dautoria.


33/38

33


Cu

rs:

2.Desenvolupamentcurr

iculariTAC

Nivellinicial

Lacompetnciadigitalestassimilada

nicamentalalabetitzaciinormtica.

ElventalldusosdelesTACeslimita

aaplicacionsinstrumentalsidexercitaci

(Dibuix,Jclic,Hotpotatoes...)

LsdInterneteslimitaprincipalment

alcorreuelectrnicoalacercad

inormaci.

Lsdelestecnologies

tendeixaposar

lmasienelprogramariofmtic,comarael

processadordetextosolespres

entacions.

Lsdelestecnologiesesteno

cat

bsicamentcomaeinaperalproessorat

(presentacions...).

Noexisteixunaprogramaciseq

enciada

delsusosdelesTACalllargdun

aetapa

ocicle.

Nivellintermedi

Lacompetnc

iadigitalestintegrada

adiversesre

es.

Elventalldus

osdelesTACsampliaa

activitatsavaluatives,cercadinormaci...

(webquestes,

Viquipdia).

Internetsutilitzacomapartintegrant

delprocsde

nsenyament-aprenentatge

enunnombre

signifcatiudematries

Lestecnologiesreorcenlesmetodologies

quejaexistien

,programaridexercitaci

ipresentacion

s.

Lsdelestec

nologiesscompartitentre

proessoratia

lumnat.

Laprogramac

idelsusoslesTACsolament

estencomp

tecomadesenvolupament

delacompet

nciadigital.

Nivellavanat

Hihaunaseqenciaciiavaluacidela

competnciadigitalenlesse

vesdierents

dimensionsatoteslesrees

curriculars.

ElsusosdelesTACinclouen,ams

delesanteriors,activitatscollaboratives,

desimulaciocreatives.

Lamajoriadedocentsutilitza

entorns

daprenentatgecomaraMoo

dle.Lalumnat

utilitzaInternetpertreballard

eorma

collaborativaenlesactivitatsdelprograma,

tantdinselcentrecomambdaltrescentres,

entspertinentdeplataorm

esdetreball

collaboratiu.

Amsdelsusosanteriors,lesTAC

aavoreixenactivitatsemmarcadesenels

enocamentsdaprenentatge

persoluci

deproblemesitreballperpro

jectes.

LsdelesTACestcentratenlaproducci

decontingutperpartdelalu

mnatienla

gestiicreacicompartidad

elconeixement.

Existeixunaprogramaciple

nament

seqenciadadelesTACies

tencompte

elseusendierentscompetncies.


34/38

34


Nivellinicial

Elscontingutsdigitalsalabastd

elalumnat

snescassos.

Elpersonaldocentregistraelseguimentde

lalumnatilavaluacicontinuadaenormats

nodigitalitzats,comarapuntso

graellesde

registreoormularisimpresos.

Nivellinterme

di

Elcentreest

enprocsdeselecci

decontinguts

digitalsdiversosidequalitat

perposar-losalabastdelalumnat.

Existeixen,en

algunesmatries,ormularis

odocumentsdigitalitzats,qualitatius

oquantitatius,enquelpersonaldocent

potanotarasp

ectesdelseguiment

oavaluacico

ntinuadadelalumnat.

Nivellavanat

Laprogramacidetoteslesreescurriculars

incorporacontingutsdigitals

peraltreball

perpartdelalumnat.

Bonapartdeseguimentiava

luaci

continuadadelalumnatesrecullen

ormularisodocumentsdigitalitzatsque

permetenlasevaconsultaen

diversos

momentsdelcurs,inclosose

lsdeles

avaluacionsparcialsofnals.


35/38

35


Cu

rs:

3.Desenvolupamentprof

essionaldelprofessor

at

Nivellinicial

Algunsdocentshandutaterme

cursos

deormacidusuarienTIC(ala

betitzaci

digital).

Algunsialgunesdocentsdelcen

treusenles

tecnologiesdeormacasualoes

pordica

enlapreparacidematerialsde

treball

peralalumnat.

Lacompetnciadigitaldelproessorat

eslimitaalnivelldusuari.

Laormacisunadecisiindividual

decadaproessoroproessora.

Noshaestablertcapcontactea

mb

lacoordinaciterritorialTACnia

mbdaltres

centresoorganismesperalapla

nifcaci

delesTAC(serveiseducatius).

Elolaresponsabledelabiblioteca

noutilitzaentornsdigitals.

Nivellinterme

di

Lamajoriadelclaustrehaetcursos

deormaciTACi/oassessorament

encentre.

Algunsialgun

esdocentsdelcentreusen

lestecnologieshabitualmentenla

preparacide

materialsdetreball

peralseualum

nat.

Lacompetnc

iadigitalvaassociada

alaprcticad

ocent.

Laormacisencaracollectivament

ormantpartd

elprojectedecentre.

Elcentrehacontactatambelsserveis

educatiusdelazonaoamblacoordinaci

territorialTAC

perdemanarassessorament

osuport.

Elolaresponsabledelabibliotecautilitza

elsentornsdig

itals.

Nivellavanat

Elclaustreestconstitutenseminariamb

assessoramentexternpertreureelmxim

aproftamentdelesTAC.

Lamajoriadedocentsusenlestecnologies

habitualmentenlapreparacidematerials

detreballperalseualumnat.

Lacompetnciadigitalvaassociada

alacapacitatdedissenyarnous

models/escenarisdactivitats

daprenentatge.

Bonapartdelproessoratcomparteixlaseva

experinciaormantpartdelacomunitatde

prctiquesdelcentreoambelproessorat

daltrescentres.

Elsilesdocentscomparteixe

nactivament

novesideesentreellsiambdaltres

institucionsenelmarcduna

odiverses

xarxesproessionals.

Lapersonaresponsabledelabiblioteca

scapadeormarusuarisi

usuries

decapacitaciinormacional.


36/38

36


Cu

rs:

4.Organitzacidecentre

iTAC

Nivellinicial

Lalumnatutilitzaelsordinadorsalmenys

uncoppersetmana.

Lalumnattreballaambtecnologiesduna

odueshoressetmanals.

LesTACsutilitzendeormaocasional

isempreperpartdunproessorat

determinat.

Elcentrenotpginaweboentunaque

sactualitzaespordicament.

Elcentrenovehiculacaptipusd

e

comunicaciambparesomares

ocomunitateducativamitjanan

t

lestecnologies.

Elsordinadorsdelabibliotecanoms

sutilitzenperalagestidocume

ntal.

Nivellinterme

di

Hihaunaorga

nitzacidetornsperqu

lalumnatpuguiutilitzarlestecnologies

durantlhorari

escolarendierents

moments.

Lalumnattreb

allaamblestecnologiesde

tresacinchor

essetmanals.

Lesexposicionsdetemesalaclasse

esduenaterm

eambcontingutsdigitals

semprequespossibleperunapartdel

proessorat.

Elcentretp

ginawebactivaiactualitzada.

Elcentreutilitzamitjanstecnolgicsper

relacionar-sea

mbpares,maresicomunitat

educativa(web,correuelectrnic).

Lapersonaresponsabledelabiblioteca

assessoraels

seususuarisiusuries

encompetnc

iainormacional.

Nivellavanat

Lentornescolarestimulals

independent

delestecnologiestantperpartdel

proessoratcomdelalumnaten

qualsevolmomentqueesne

cessiti.

Lalumnatielproessorattreballaamb

lestecnologiesdemaneradiriairegular.

LesTACesconsiderenunrecurstroncal

perdonarsuportaltreballes

colarquans

pertinent.

Elcentredisposadewebidintranetones

vehiculenelscontingutsiles

inormacions

curriculars,degestiidecomunicaci.

Elcentreutilitzamitjanstecnolgics

avanatsperrelacionar-seam

bpares,

maresicomunitateducativa

(intranet,

mbil...).

Labibliotecaestintegradaenel

desenvolupamentcurriculardelcentre

ienlEVEA.


37/38

37


Cu

rs:

5.RecursosiinfraestructuresTAC

Nivellinicial

Elcentredisposanicament

delequipamentacilitatpelDepartament.

Elsordinadorsdelalumnatestanubicats

nicamentalasaladordinadors

.

LaccsaInternettuncabalins

ufcient

peratendretotelparcdordinadors

delcentre.

Lartiodalumneoalumnapero

rdinador

estsituadaentre8a15.

NohihaaltresequipamentsTIC

queels

propisordinadorsocmeresde

vdeo.

Elcentrenotunapolticaexplc

itasobre

llicnciesdeprogramari.

Nivellinterme

di

Elcentregestionaladquisici

dequipament

TIC.

Hihaordinado

rsubicatsalesaules

declasse.

LaccsaInternettuncabaljust

peratendreto

telparcdordinadors

delcentre.

Lartioests

ituadaentre2a7alumnes

perordinador.

Elcentredisposadalgunapissarradigital

enalgunaaula

dscom.

Elcentresegu

eixlesinstruccionsdinici

decurspelqu

eaalapolticadellicncies

deprogramari.

Nivellavanat

Elcentresplenamentautn

omenla

defniciidotacidelequipa

mentTIC.

Elcentrepromoulsdordin

adors

porttilsperpartdelalumna

t.

LaccsaInternettuncaba

lsufcient

peratendretotelparcdordinadors

delcentre.

Lartiosd1:1.

Elcentredisposadepissarre

sdigitalsa

gairebtoteslesaulesidaltresequipaments

especfcs(perexemple,microscopisdigitals,

kitderdio,aulademsica,

etc.).

Elcentresestricteirigors

pelqueaala

polticadellicnciesdeprogramari.


38/38


rs:

InclusidigitaliTAC

Nivellinicial

Algunproessoroproessoradelcentre

aalgunaactuacideormaespordica

enrelaciamblainclusidigital

ilesTAC.

Elcentredisposadalgunaajuda

tcnica

acilitadaperpersonalassessorextern

destinadaaalumnatambdiscap

acitat.

Lalumnatslnicqueconeixel

uncionamentdelseuequipidepn

depersonalassessorexternalcentre

peraqualsevolincidncia.

Algunproessoroproessoramo

stra

preocupaciperlaccessibilitatd

elweb

delcentreidelsserveisdigitals.

Elcentredisposadalgunordinadoralaula

onlalumnatambnecessitatsed

ucatives

especialsatasquesalternatives

.

Nivellinterme

di

Elcentreten

comptelainclusidigital

iajustaunapa

rtdelessevesactuacions.

Elcentreespreocupaperaconseguir

lesajudestcniquesquenecessitalalumnat

ambdiscapac

itatquesutilitzenenalguns

escenaris.

Lapersonaresponsableconeix

eluncioname

ntelementaldelesajudes

tcniquesipo

tdonarsuportbsic

alalumnatqu

elesutilitza.

Elcentremostrapreocupaciper

laccessibilitat

delwebquesajusta

alscriterisdaccessibilitatestablerts.

Elcentreutilitzalestecnologiesperala

creacidema

terialsadaptatsalalumnat

ambNEE.

Nivellavanat

Elcentretormalitzatselsp

rocediments

pelqueaalainclusidigitalihiajusta

toteslesactuacions.

Elcentreesresponsabilitzad

aconseguir

totesles

ajudestcniquesquelicalen

peralalumnatambdiscapacitatqueles

utilitzaambnormalitatentotselsescenaris.

Unapartsignifcativadelproessorat

coneixeluncionamentbsic

deles

ajudestcniquesperalalum

natamb

discapacitatielcentrepotacilitar

suporttcnicperresoldreles

incidncies

deuncionamentmsreqents.

Elcentredisposadecriterisclarssobre

laccessibilitatitotselsmaterialsdigitals

quepublicasnaccessibles.

ElcentreutilitzalesTACperacilitaruna

atencipersonalitzadaalseu

alumnat.

tac_1 pla tac

Documents