t18
TRANSCRIPT
T-18 De la dictadura a l’etapa de desenvolpupament
1959-1973
18.1 Política econòmica
• Context anys 50 :
- col.lapse econòmic – es necessari acabar amb la autarquia ( Franco no ho veu clar)
- Vagues: Miners asturians (56)
Tramvies de Barcelona (57)
Solució urgent : liberalització econòmica ( pes dels tecnòcrates)
PLA D’ESTABILITZACIÓ (1959)
• PLA d’ESTABILITZACÓ
- obertura de l’economia espanyola a Europa (“miracle d’Alemanya”)
- inversió capital estranger
- per accedir-hi calia posar ordre en l’economia espanyola. Com?
- disminuir les despeses de l’estat
- augmentar els impostos
- devaluar la pesseta
- congelar salaris dels treballadors
Agricultura, indústria i turisme
AGRICULTURA
- Mecanització + ús de fertilitzants- + rendiment – hectàrees de producció (excepte cítrics)- Fi agricultura tradicional – sobra gent al camp – emigració cap a les
ciutats- Treball a les ciutats: indúsdria o construcció- Altre opció: emigració cap a Europa o Amèrica
INDÚSTRIA
- siderúrgia, automòbils, ind. Química i tèxtil- Capital estranger- implantació multinacionals- Balança de pagaments deficitària- Energia: Espanya tenia un fort dèficit d’energia que calia importar- Espanya tenia una enorme dependència del petroli “Crisi del petroli
el 73” problema- alterternativa –energia nuclear (Vandellós i Zorita)
TURISME
- Va ser el nou sector d’activitat econòmica del país als anys 60- Del 61 al 70 de 7 a 24 milions de turistes anuals- Complexos hotelers, càmpings..Canàries, Balerars, Costa Brava,
Costa Daurada- Explotació excessiva del territori – destrucció del paisatge- Turisme va salvar la balança de pagament deficitària- No només Espanya s’expandeix l’economia sinó també a les
tradicionals ecoomies mediterrànies endarrerides tradicionalment: Grècia, Itàlia, Iugoslavia (s’integren al món occidental)
- Catolicisme contrasta amb el turisme ( vida, moda, vestit, sexe….)
7.2 La política
• La liberalització econòmica del règim protagonitzada pels tecnòcrates de l’OPUS DEI no es va traslladar a l’àmbit polític, on va triomfar el més dur immobilisme i les idees dels sectors més durs i intransigents.
• 1966 – Ley de prensa. M. Fraga Iribarne
- 39- 66 censura abans de publicació excepte l’esgésia
- 66 Censura posterior a la publicació no llibertat
• 1967 – Aprovació per “referèndum arbitrari”de la Ley Orgánica del Estado, que intentava ser una mena de “Constitució” de l’Estat.
• 1969 – Joan de Borbó accepta ser successor de Franco (4 opcions)
• 1969 – Divisió entre els polítics franquistes
a) Tecnòcrates (aperturistes)
b) Falangistes (búnker)
Cas MATESA: frau en les exportacions d’aquesta empresa. Tecnòcrates involucrats. Franco es posiciona a favor d’ells i dicta un nou govern tot tecnòcrata. L’almirall CARRERO BLANCO, nou vicepresident.
Tecnòcrates: volen centrar-se amb el creixement econòmic. Era important entrar a la CEE però no era possible perquè només s’acceptaven països democràtics.
• Juny 1973 – Incapacitat física de Franco el porta a nomenar Carrero Blanco president del govern ( militar gens disposat a cap canvi democratitzador) – desembre del 73 va morir en un atemptat d’ETA
• Franco nomena president a Carlos Arias Navarro
- moment posició càrrec: discurs aperturista “espiritu del 12 de febrero”
- canvi ràpid – enduriment política: arrest domiciliari a l’arquebisbe de Bilbao i execució de Salvador Puig Antich (intenses protestes tant a Espanya com a l’estranger)
• El país torna a estar aïllat, Arias Navarro no pot aturar la decadència del règim sinó és a través d’una dura repressió. Aquest aïllament va ser aprofitat per Hassan II del Marroc per ocupar el Sàhara Occidental.
• Les altres dictadures europees: (2)
- 1974 – Portugal comença el seu procés democràtic “Revolució dels clavells” i Grècia el poder civil derrota al militar.
Accident de Palomares 66
18.3 L’OPOSICIÓ DELS ANYS 60
• L’oposició es reactiva• Importància del relleu generacional ( joves que no han viscut la
Guerra Civil)• Anys 40 i 50; poca i dèbil.• Sorgeixen nous grups. COMUNISTES, no es va dissoldre mai.
• “CONTUBERNIO DE MUNICH” 62. Anomenat així pel règim. - Participació d’una delegació de membre de l’oposició al IV
Congrés del Moviment Europeu. - Ressolució: condició bàsica d’Espanya per relacionar-se
amb les institucions europees: DEMOCRÀCIA - Com,posició de la delegació: molt variada (excepte
comunistes)
EL PAPER DE L’ESGLÉSIA
• Queixes sectors catòlics:
- relació Estat-Església: nacionalsocialisme
- sectors poc influents
- Barris Obrers (HOAC i JOC) contrasta amb la jerarquia del nacionalcatolicisme
CANVI POSICIÓ ESGLÉSIA CONCILI VATICÀ II (62-66) - Canvi de les seves línies d’actuació de l’església
- Ara l’església ha d’acostar-se al poble
- Ara ha de servir als pobres
- Joan XXIII i Pau VI
______________________________________________________________
RESULTAT: A LES ANTÍPODES DEL NACIONALCATOLICISME
• Oposició a Catalunya i País Basc- Menys retrògrada- 63 – Abat de Montserrat declaracions contra el règim- “Le Monde”-
Exili- 60 – Manifestació a Barcelona de capellans per la tortura a un
estudiant
- 71 – Assemblea conjunta amb posicionaments clars però sense manifestacions. Demanen perdó per l’actitud de l’església davant la Guerra Civil
El món universitari, on predominen els moviments democràtics entre estudiants i professors.
Creixent influència del PCE sobre els moviments polítics, socials i culturals d’oposició al règim.Aparició de moviments cristians progressistes que s’allunyen cada cop més del règim.
Enfortiment dels moviments reivindicatius i amb consciència nacional a Euskadi i a Catalunya.
LES OPOSICIONS
AL RÈGIM
Moviment obrer
• “Nou moviment obrer”- ja no té lligams amb les organitzacions sindicals d’abans de la guerra (CNT i UGT)
• CNT i UGT – de resistència a presència testimonial
• Forta presència d’aquest “nou moviment obrer” a: Astúries, Madrid, País Basc i Catalunya
• 1964 - C.C.O.O (comunistes i catòlics). Participaran a les institucions electives del sindicat oficial (CNS). 66 obtenen considerable repressió i el TOP els il.legalitza l’any següent.Vagues, reivindicacions, assamblees (crisi petroli)
• 1972 - Procés “1001”- detinguts i jutjats. Condemnes presó.
Qüestió basca
• Objectiu règim: posar fi definitivament als nacionalismes a Catalunya i al país Basc
• Resistència: 59 ETA (Euskadi ta Askatasuna, País Basc i llibertat)
68 inici lluita armada• “ Proceso de Burgos” : 16 membres d’ETA condemnats a mort.
Ressó i pressió dins al país i a l’estranger – commutació de la pena per anys de presó.
• Règim perdut davant aquesta actuació única mesura repressió
Qüestió catalana
• 60’• Protestes contra director de La Vanguardia• Fets del Palau de la Música • Manifest Bisbe de Barcelona “Volem Bisbes Catalans”• Campanya popular – “Volem el català a les escoles”• Solidaritat catalana amb el Proceso de Burgos• Plataforma antifranquista (participaciò de tots els partits polítics)
• 71 “Assemblea de Catalunya” – demana
- llibertats públiques
- amnistía presos polítics
- reinstauració Estatut d’Autonomia del 1932
- coordinació resta de pobles de l’Estat espanyol