t-8 l’energia i la industria
DESCRIPTION
T-8 L’ENERGIA I LA INDUSTRIA. EL SECTOR SECUNDARI. 1- INTRODUCCIÓ. El sector secundari agrupa les activitats basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Activitats que comprèn aquest sector: - Mineria - Producció d’energia - Indústria - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
T-8 L’ENERGIA I LA INDUSTRIAEL SECTOR SECUNDARI
• El sector secundari agrupa les activitats basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes.
• Activitats que comprèn aquest sector:- Mineria- Producció d’energia- Indústria- Construcció
1- INTRODUCCIÓ
2- MATÈRIES PRIMERES
2.1 Matèries primeres naturals:
Matèries que es troben a la natura i després de ser transformades a
les
indústries es converteixen en productes utilitzables.
• D’origen animal: procedeixen de la ramaderia i es treballen a la
indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda, etc.).Renovables
• D’origen vegetal: procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos
(cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). Renovables
• D’origen mineral : s’extreuen del subsòl i requereixen una
transformació o procés industrial del qual s’obté un material adequat
per fabricar un producte. No Renovable. Els minerals es poden
classificar:
a) Minerals metàl·lics: minerals d’on s’extreuen els metalls. Són la
base de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica.
EX: hematites (ferro)
bauxita (alumini)
or i plata (metalls preciosos)
b) Minerals no metàl·lics: minerals dels quals s’obtenen altres
matèries
Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit, pissarra, marbre)
c) Minerals energètics: minerals que serveixen per a produir energia.
Ex: carbó, petroli, urani, gas natural
2.2. La mineria
Mineria: conjunt de processos que permet extreure els minerals del
subsòl
Jaciment de minerals a la superfície o a l’interior de la Terra que fa que l’explotació sigui rendible
Jaciment a cel obert
Mines subterrànies: s’hi excaven pous i galeries (l’extracció és més perillosa)
2.3 Producció i consum. Principals països productors
Països industrialitzats Principals consumidors de recursos minerals, per això sovint els hi falta aquests recursos
Compren en països pobres on l’explotació minera està en mans de multinacionals a canvi d’un pagament al govern d’aquests països
Procedència dels mineralsPaïsos industrialitzats (excedents)
Països pobres
Classificació de les energies:
Segons la possibilitat que s’esgotin: Les energies no renovables (es troben en quantitats limitades):
• Hidrocarburs petroli, gas natural• Carbó (antracita, hulla, lignit i torba)• L’energia nuclear (urani)
Les energies renovables(pràcticament nos’esgoten):•Hidràulica•Eòlica•Mareomotriu•Geotèrmica•Solar•Biomassa
3- LES FONTS D’ENERGIA TRADICIONALSSón recursos naturals a partir dels quals, per mitjà d’un procés de transformació és possible obtenir alguna forma d’energia necessària per al funcionament de les indústries, transports i ús domèstic.
Segons la importància econòmica que tenen:
Les energies tradicionals (les mésutilitzades i cobreixen les necessitats d’un país): • Carbó• Petroli• Gas natural• Urani• Energia hidràulica
Les energies alternatives
(es fan servir poc perquè
están en fase de recerca i
es difícil explotar-les o és
més car):
• Solar
• Eòlica
• Geotèrmica
• Mareomotriu
FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS
CARBÓ PETROLI GAS NATURAL
ENERGIA HIDRÀULICA
ENERGIA NUCLEAR
ORIGEN I FORMACIÓ
PERQUÈ ES FA SERVIR
ALTRES
FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS
CARBÓ PETROLI GAS NATURAL
ENERGIA HIDRÀULICA
ENERGIA NUCLEAR
ORIGEN I FORMACIÓ
Roca combustible fòssil (descomposició de vegetals durant milers d’anys)
Líquid oliós (descomposició de vegetals i animals durant milions d’anys). També és un combustible fòssil
Semblant al petroli
A partir de l’aigua acumulada als pantans
Urani enriquit
PERQUÈ ES FA SERVIR
Produeix energia tèrmica
Producció d’electricitat i indústria química (matèria primera)
Combusti-ble o indústria química (matèria primera)
Obtenir electricitat a les centrals elèctriques
Obtenir gran quantitat d’energia a partir dels reactors nuclears
ALTRES Base de la Revolució Industrial.
-Font d’energia més usada: fàcil d’extreure i de transportar i gran poder calorífic.-Problema: si hi ha reserves suficients per tothom (energia no renovable)
Consum superior (comparat amb petroli i carbó): contamina menys
No contamina, però podem parlar d’impactes ambientals (construcció pantans)
Problema: seguretat de les centrals nuclears i com gestionar els residus radioactius, per evitar riscos en el medi i salut
Identifica la font d’energia de cada imatge
LES FONTS D’ENERGIA
4- LES FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES
FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES
SOLAR O FOTOVOLTÀICA
EÒLICA GEOTÈRMICA MAREMOTRIU BIOENERGIA
ORIGEN I FORMACIÓ
AVANTATGES
INCONVENIENTS
PERQUÈ ES FA SERVIR
COM S’OBTÉ L’ENERGIA
ALTRES
FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES
SOLAR O FOTOVOLTÀICA
EÒLICA GEOTÈRMICA
MAREMOTRIU BIOENERGIA
ORIGEN I TIPUS D’ENERGIA
Radiació solar.Energia tèrmica i elèctrica
Força del vent.Energia elèctrica
Calor que hi ha a l’interior de la Terra
Moviment de l’aigua del mar a través de les onades, marees corrents marins
Combustió de biomassa (matèria vegetal o animal)
AVANTATGES Abundant i inexhaurible. No contamina
Energia renovableNo produeix contaminació atmosfèrica
Produeix gran quantitat denergia
Combustible principal dels països més pobres
INCONVENIENTS
La intensitat de la radiació solar no és igual a totes les zones de la Terra i que hi ha grans variacions tèrmiques al llarg del dia i durant les estacions
Està molt localitzada en determinades zones i no és regular (la força del vent no és constant)Contaminació paisatgística i acústica
Energia poc desenvolupada
Països rics cada vegada més aprofiten els residus de l’explotació forestal o dels conreus
PERQUÈ ES FA SERVIR
Aplicacions industrials i domèstiques. S’obté sobretot, aigua calenta i electricitat
Aplicacions industrials i domèstiques. Genera electricitats
Producció d’electricitat
Produeix energia elèctrica
Producció de combustible (sobretot en països pobres).Països rics cada vegada s’usa més per a l’àmbit domèstic i processos industrials
COM S’OBTÉ L’ENERGIA
Plaques fotovoltaiques solars. Les situem: terrats, teulats, camp (horts solars)
Molins de vent que situem en amplis espais oberts on la força del vent sigui continua
A partir de la calor que hi ha a l’interior de la Terra
A partir del moviment del mar
Combustió de la biomassa
ALTRES Zones amb una gran intensitat volcànica
Fenòmen de les marees, onades i corrents marins
Altres formes de biomassa: biogàs, biocarburants
5- LA INDÚSTRIA
Què és l’activitat industrial?Conjunt d’activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes per al consum.
Podem trobar diversitat en les activitats industrials
Les que transformen les primeres matèries en productes elaborats
Es poden usar o consumir directament (cadira, pa...)
Les que fabriquen productes semielaborats
Productes que formen part de l’elaboració d’altres productes (barres de ferro, cautxú...)
Evolució històrica de la indústria. Antecedents:
1. Tallers artesans (Edat Mitjana): - Antigament els artesans produïen tot allò que la població necessitava. Eren els amos del local i de les eines. - La producció era manual, mitjançant les eines pròpies del seu ofici, per tant els productes eren únics i cars.- S’agrupaven en gremis (grup d’artesans d’un mateix ofici) que controlava la qualitat i el preu del producte
2. Manufactures del S. XVII Eren tallers de més producció encarats a un mercat nacional o internacional (porcellanes, tapissos, etc.).
3. La Revolució Industrial (mitjan s.XVIII) - El treball manual i les eines són substituïdes per les màquines- L’origen es troba a Anglaterra amb la indústria tèxtil- Les fàbriques es caracteritzaran per:
- L’ús de màquines (energia hidràulica, carbó que es converteix en vapor) = productivitat augmenta, preus baixen (+ rapidesa ). Molts tallers artesans van a la ruïna.
- L’especialització de la mà d’obra i la divisió del treball- Inversió d’una gran quantitat de capital
- El paisatge industrial:- El pas de la producció artesana a la producció industrial va transformar profundament el paisatge. - La localització de les fàbriques, el traçat de les vies de comunicació,
la multiplicació dels transports, els creixement de les ciutats, etc, han modificat profundament el paisatge.
4. La industria actual (segle XX i XXI)
Característiques:
- Automatització del procés de producció
- Sofisticació dels procés de producció: informàtica i robòtica
- Reducció mà d’obra
- Fabricació de productes més diversos
- Distribució dels productes arreu del món gràcies al desenvolupament dels transports.
Fins al s.XVIII ARTESANIA
Finals s. XVIII 1ª
INDUSTRIALITZACIÓ
Darrer terç s. XX 3ª INDUSTRIALITZACIÓ
EL PROCÉS D’ INDUSTRIALITZACIÓ
EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ
On es situen les regions que iniciaren la industrialització?
Quins són els centres industrials importants?
I els nous països industrialitzats?
6. CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES
Es poden classificar
-Segons la destinació dels productes que s’hi fabriquen
-Indústries de béns de producció o pesant
-Indústries de béns d’ús i consum o lleugera
-Segons el seu nivell tècnic
-Indústries d’alta tecnologia o indústries punta
-Indústries tradicionals amb un baix nivell tecnològic
INDÚSTRIES SEGONS LA DESTINACIÓ DELS PRODUCTES
A) Indústries de béns de producció o pesant
• Elabora productes que no es consumeixen directament (productes semielaborats) que serveixen com a matèria primera per a altres indústries• És una indústria bàsica per l’economia del país.• Requereix de molta mà d’obra, capital i instal·lacions grans ja que manipula quantitats enormes de productes. Per aquest motiu s’anomena indústria pesant• Podem distingir:
Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les matèries primeres en productes semielaborats, que després serviran a altres indústries. Les principals són: siderúrgia, metal·lúrgia i la química de base i petroquímica.Indústries de béns d’equipament: transformen productes semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altres indústries (maquinària, eines...)
Indústria pesant o de béns de producció
B) Indústries de béns de d’ús i consum o lleugera
• Elaboren articles que es destinen directament al mercat i als consumidors.• Requereixen menys capital, mà d’obra i instal·lacions petites. Per aquest motiu s’anomenen indústries lleugeres.• Exemples: automobilística, alimentària, electrònica, tèxtil, química de gran consum...
Indústria lleugera o de béns d’us i consum
INDÚSTRIES SEGONS EL NIVELL TECNOLÒGIC
A) Indústries punta o d’alta tecnologia
• Són aquelles indústries que usen les tecnologies més avançades => alt nivell d’inversió• Mà d’obra molt qualificada i especialitzada.• Tenen un paper important les empreses multinacionals• Es localitzen prop de les universitats i de grans centres d’investigació països rics o desenvolupats• Trobem: informàtica, microelectrònica, telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, làser, energies renovables, robòtica, astronàutica, energia biològica
B) Indústries tradicionals amb un baix nivell tecnològic
Indústria petroquímica ELF a França
Cadena de muntatge de xips a Taiwan
Fàbrica tèxtil a Xina
Cadena de muntatge de cotxes
Identifica les imatges i després classifica-les segons els tipus d’indústria que els correspon
6.2 LA CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA INDUSTRIAL
Empresa: unitat bàsica de l’activitat industrialTreballadors autònoms: persones que treballen pel seu compte sense pertànyer a cap empresaClassificació de les empreses:
DIMENSIÓ ORGANITZACIÓ PROCEDÈNCIA DEL CAPITAL
SECTOR
Petites empresesFins a 50 treballadors
Societats limitades (S.L.)Un o diversos propietaris
Públiques(Estat)
Primari
Mitjanes empresesFins a 250 treballadors
Societats anònimes (S.A.)Propietat dividida en accions
Privades(mans d’un o més particulars)
Secundari
Grans empreses/multinacionals+250 treballadors
Terciari
LES MULTINACIONALSLES MULTINACIONALS
Què és una multinacional?
Busca les 10 principals multinacionals del món.
7.- EL PROCÉS I EL TREBALL INDUSTRIAL
Finalitat: obtenir un producte industrial
ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIALELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL
MATÈRIES PRIMERES I FONTS D’ENERGIA
MATÈRIES PRIMERES I FONTS D’ENERGIA
Recursos (natura o productes semielaborats) que gràcies a l’energia es transformen en productes industrials
FORÇA DE TREBALLFORÇA DE TREBALL
CAPITALCAPITAL
TECNOLOGIATECNOLOGIA ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESAORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA
Activitat de les persones que fa possible la producció. Es rep un sou
Inversions en instal·lacions i fabricació de productes (s’ha d’obtenir un benefici d’ells)
Màquines, tècniques i materials necessaris per a la producció. Coneixements que necessites per usar-los
Organització i gestió de tots els elements per obtenir productes de qualitat
Finalitat: obtenir un producte industrial que es ven en el mercat, on competirà en qualitat i en preu amb altres productes semblants
Obtindrem un benefici (diferència entre els costos i el preu del producte) que es reinverteixen en l’empresa per mantenir el procés de producció, modernitzar la tecnologia i introduir altres millores
Divisió tècnica del treball El treballador no pot iniciar i acabar el procés productiu per si mateix
Treball en equip (el resultat depèn de la coordinació de tots els treballadors i de les màquines)
Comporta una divisió social del treball (jerarquies de comandament i de decisió d’uns treballadors respecte als altres)
8- LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN
1. El cost del transport: la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, el tipus de transport i els tipus de càrrega a transportar (àcids). S.XVIII/XIX es situaven a prop de rius o mar. 2. Les matèries primeres. Normalment les indústries es col·loquen a prop de les matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes periples, etc.)3. El mercat. Algunes indústries es situen a prop dels consumidors, ja sigui perquè venen productes periples o perquè busquen mà d’obra. D’altres indústries es situen prop d’altres indústries que les proveeixen.4. L’energia. Avui dia no es un factor gaire important.5. Mà d’obra. S’intenta que sigui barata (països pobres). Les indústries tecnològiques acostumen a situar-se prop de les universitats i escoles professionals, ja que busquen mà d’obra especialitzada.6. Zones amb avantatges fiscals (zona franca)
8.1 Localització / deslocalització
Factors que influeixen en la localització de l’empresa industrial amb la finalitat que sigui competitiva (augmentar vendes i reduir costos):
Deslocalizació
És un fenomen que consisteix a traslladar els centres de producció a països en vies de desenvolupament que ofereixen:
Mà d’obra abundant i barataLleis laborals tovesInexistència de lleis medi ambientalsPressió fiscal molt baixa o nul·laSuficient nivell d'infrastructures.Possibilitat d’obtenir molts beneficis.
Una de les conseqüències de la deslocalització ha estat l’increment de l’atur. Principals centres industrials (fruit de la deslocalització): Xina, Corea del Sud, Brasil i el sud i sud-est asiàtics
Un exemple de DESLOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.
Els pantalons de l’Helena
Quants països han intervingut en la fabricació i distribució dels pantalons de l’Helena?
8.2 Concentració / desconcentració
Concentració
Moltes empreses es dediquen només a una part del procés industrial (especialització i divisió del treball). La concentració pot ser:
- Horitzontal: s’uneixen diverses empreses d’un mateix sector (etapa del procés de producció) que fabriquen el mateix producte. Ex: extracció de carbó, petroli...
- Vertical: integració de totes les fases de producció d’un producte des de l’extracció a la venda. Ex: tèxtil (filatures, teixit, confecció i comercialització)
Els 2 casos donen lloc a grans complexos industrials on es concentra la producció per a reduir despeses.
Desconcentració
Moltes empreses actuals s’han desconcentrat (no produeixen en una factoria única) i s’han desestructurat (separació del procés productiu en diverses fàbriques del món)
Motius: les noves tecnologies i la facilitat del transport.Ex: indústria de l’automòbil
8.3 REGIONS INDUSTRIALS
Distribució de la indústria:1. Països centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8 (EUA,
Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia) i el països que integren l’OCDE (Organització per la Cooperació i i el Desenvolupament econòmic) (Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, USA, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia,Portugal, Regne Unit, República Txeca, Suècia, Suïssa i Turquia.
Regions industrials: territoris en què una gran part de la població es dedica a la producció industrial i què la majoria de la riquesa la genera aquest sector
3. La indústria del 3r món o la dels països perifèrics està orientada al consum, depèn tecnològicament del nord i té un fort component de capital estranger. Hi destaquen: El Magrib, Líbia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes, Golf Pèrsic, zones de l’antiga URSS, Shangai, etc.
2. Països de nova industrialització:El sud-est asiàtic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o NEI (Nous Estats Industrialitzats).
EL CINTURÓ INDUSTRIALEL CINTURÓ INDUSTRIAL
On s’ubiquen els pincipals centres industrials del món?
Quines són les zones que queden al marge de la industrialització?
El G8: EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia(1998).
L’OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
Els països industrialitzats
Els quatre dragons asiàticsDistribució de la indústria al món
Corea del sud
Taiwan
Hong Kong
Singapur